Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te al podcast
Homenatge a Marisa Paredes i el Cinema Girona: història, educació audiovisual, festivals i el valor de veure cine en sala
Obertura i context
Piensa en mí… Un inici musical per homenatjar la gran Marisa Paredes a través de la versió de Luz Casal a “Tacones lejanos”.
- L’episodi s’obre amb una dedicatòria a Marisa Paredes i la promesa d’un repàs rigorós de la seva trajectòria.
- Presentació de l’equip i del convidat: Toni Espinosa (director dels Cinemes Girona).
Homenatge a Marisa Paredes
Perfil i trajectòria
- Actriu nascuda com Mercedes Paredes (1946), amb una carrera de gairebé 60 anys entre teatre i cinema.
- Formació i base teatral als 60–70: dicció impecable, elegància natural i presència escènica.
- Compromís cívic i polític ferm: defensa de llibertats, drets de les dones i posicionament d’esquerres.
Papers i directors clau
- Amb Almodóvar (6 títols): “Entre tinieblas”, “Tacones lejanos”, “La flor de mi secreto”, “Todo sobre mi madre”, “Hable con ella”, “La piel que habito”.
- Arturo Ripstein: “Profundo carmesí” (1996) — paper breu però “extraordinari”.
- Agustí Villaronga: “Tras el cristal” (1986) i “Després de la pluja” (2007).
- Guillermo del Toro: “El espinazo del diablo” (2001).
- Roberto Benigni: “La vita è bella” (1997).
- Fernando Fernán-Gómez: “Las bicicletas son para el verano” (1983).
- Inicis al cinema 70s (“Goya”, Nino Quevedo) i aparició final en documental (2024) sobre Agustín Gómez Arcos.
Compromís i reconeixements
- Presidenta de l’Acadèmia (2003) i Goya d’Honor (2018).
- Anècdota “No a la guerra” (Goya 2012): participació i coherència amb la seva postura social.
- Vida personal: matrimoni amb Antonio Isasi-Isasmendi (una filla, María Isasi) i llarga parella amb Chema Prado.
Cinema Girona: identitat, història i projecte
Cronologia essencial (1936–2010)
- 1936: inaugurat com a Cinema New York (c. Girona 173, Eixample dret), poc abans de l’aixecament feixista.
- 1939: canvis de nom — “Cine España” (set.) i “Cine Moderno” (des.).
- 1990: tancament i reobertura com a multisala (3 sales) amb Lauren.
- 2005–06: caiguda de Lauren; reobre com Casablanca-Gràcia.
- 2010: renaix com a “Cinemes Girona” amb aposta per V.O., cinema europeu, independent i en català.
L’equip i el relleu (2010–…)
- 7 socis; idea inicial de Xavier Atance; direcció i gestió diària de Toni Espinosa.
- Model d’exhibició d’autor, proximitat i cura tècnica.
- Espinosa, també productor (“La nit que va morir l’Elvis”, “Un país sin librerías”, “Mía i Moi”, “Dernier Round”, “L’última nit”, “Third Week/Terwick”).
Públic jove i educació audiovisual
- Objectiu: formar espectadors lliures i crítics més enllà del mòbil i les plataformes.
- Iniciatives: Cicle Cinema i Drets dels Infants (6.000 nens/any), El Meu Primer Festival, sessions per a estudiants tot l’any, projectes amb Cinema en Curs i Joves Programadors.
- Crida a polítiques públiques estables d’educació audiovisual: el consum dels joves és majoritàriament audiovisual (TikTok, YouTube), cal alfabetització crítica.
Festivals, mostres i reconeixements
Mostres i festivals al Girona
- Mostra de Cinema del Dia de Brasil, Festival de Cinema i Drets Humans, Festival de Cinema i Medi Ambient, Asia Film Festival, Americana Film Fest, i altres.
- Estrenes de documentals i llargmetratges d’autor, espai per cinema independent.
Reconeixements
- Premi Pepón Coromina (2022) a la tasca de difusió cultural.
- Reivindicació de figures claus de la producció catalana (Paco Poch; llegat Pepón Coromina).
Xarxes d’exhibició i innovació
Europa Cinemas i CICAE
- Adhesió a Europa Cinemas (900 cinemes) per a la circulació del cinema europeu.
- Pertinença a CICAE (xarxa internacional de cinemes d’art i assaig).
- Impuls del Circuit de Cinema Digital: pioners en continguts alternatius (òperes en directe).
Qualitat tècnica i experiència de sala
Cura de projecció i so
- Projectors làser nous (sales 1 i 3), equalització professional anual, manteniment constant.
- Estàndards de projecció com a compromís amb l’obra i el públic.
Per què la sala importa
- La sala fosca concentra i allibera d’inputs; disseny per minimitzar distraccions (moqueta negra, absència de reflexos).
- Exemple “Roma” (Cuarón): a pantalla gran revela capes i posada en escena; a casa perd força.
A la sala de cinema és on el cinema es veu millor.
Programació: criteris, límits i casos recents
- 3 pantalles vs 13–16 estrenes setmanals: selecció dura, ansietat per no poder mantenir títols que ho mereixen.
- Dilema entre permanència de films que funcionen i arribada de novetats rellevants.
- Es citen estrenes i títols en curs: “Emilia Pérez”, “Conclave”, “Parthenope”, “O Canada”, i altres; defensa de “Paul Schrader” i debats de recepció.
Criteri crític i ètica de recomanació
- Defensa d’una crítica propositiva: evitar estrelles/puntuacions; descriure valors i aportar context.
- Respecte per la diversitat de sensibilitats: una mateixa pel·lícula pot connectar o no segons l’espectador i el moment vital.
Curiositat final
- Projecció nudista: els Cinemes Girona, pioners a l’Estat en una sessió d’aquest tipus; experiència “simpàtica” i ben resolta.
Idees clau
- Homenatge a una actriu essencial: Marisa Paredes.
- El model Girona: història, projecte col·lectiu, cura tècnica, xarxes europees i educació del públic jove.
- Tesi central: la sala de cinema com a espai insubstituïble d’experiència cinematogràfica.
Seccions de l'episodi

Obertura musical i dedicatòria
Inici amb “Piensa en mí” (Luz Casal) com a homenatge a Marisa Paredes i declaració d’intencions del programa.

Presentació de l’equip i del convidat
Pep presenta l’equip (Jan i Anastasi) i dona la benvinguda a Toni Espinosa, director dels Cinemes Girona.

Homenatge i repàs a la carrera de Marisa Paredes
Biografia, dicció teatral, elegància i compromís social. Filmografia destacada (Almodóvar, Ripstein, Villaronga, del Toro, Benigni, Fernán-Gómez), inici 70s amb “Goya” i darrer documental (2024). Goya d’Honor (2018), presidència de l’Acadèmia (2003), anècdota Goya 2012. Vida personal i record de la seva visita al Girona.

Identitat del Cinema Girona i ubicació
Aclariment del nom i localització (Eixample dret, no Gràcia). Entrada al bloc dedicat als Cinemes Girona.

Trajectòria de Toni Espinosa com a productor i gestor
Resum de projectes produïts (documentals i llargmetratges) i enfoc implicat en la creació. Connexió amb el Girona com a espai d’estrena i difusió.

Història del cinema (1936–2010): de New York a Girona
Cronologia: inauguració (1936), canvis a Cine España i Cine Moderno (1939), tancament i reobertura com a Lauren (1990), etapa Casablanca-Gràcia (2006) i renaixement com a Cinemes Girona (2010).

Naixement del projecte actual: els 7 socis i el lideratge
Origen de la iniciativa (Xavier Atance), incorporació de Toni Espinosa i altres socis (Paco Poch, Pere Aumedes, Montse Guiu...). Model col·lectiu amb direcció executiva de Toni.

Formació de públic i educació audiovisual
Aposta per infants i joves: cicles escolars, 6.000 nens al novembre, treball amb Cinema en Curs i joves programadors. Crida a polítiques públiques i coordinació institucional.

Mostres, festivals i premis
Acollida de mostres (Brasil, Drets Humans, Medi Ambient, Asia, Americana). Premi Pepón Coromina (2022). Reconeixement a figures de la producció catalana.

Xarxes d’exhibició i innovació en continguts
Adhesió a Europa Cinemas i CICAE; impuls del Circuit de Cinema Digital i pioners en òperes i continguts alternatius.

Qualitat tècnica: projecció i so en condicions
Projectors làser, equalització anual (Jaume Puig/Olvi), manteniment i estàndards. El valor de respectar la feina creativa.

Experiència de sala vs plataformes
Defensa de la sala com a espai insubstituïble (exemple “Roma”). La concentració i la immersió com a valors diferencials.

Disseny de sala: foscor i atenció a la pantalla
Moqueta negra i absència de reflexos per maximitzar la immersió. Importància del disseny per evitar distraccions.

Estudi UAB sobre el públic del Girona
Informe d’antropologia (70 pàgines) sobre hàbits, gustos, plataformes, procedències i decisions de consum. Resum en preparació per a difusió.

Programació: límits i decisions setmanals
Amb només 3 pantalles i moltes estrenes, cal equilibrar permanències i novetats. Es citen títols recents (Emilia Pérez, Conclave, Parthenope, O Canada…) i la dificultat de mantenir films que ho mereixen.

Ètica de la crítica i la recomanació
Crítica propositiva (evitar estrelles), respecte a sensibilitats diverses. Debat al voltant de recepcions i expectatives (ex. “O Canada”).

Epíleg: projecció nudista i comiat
Cinemes Girona, pioners a Espanya en una sessió nudista: experiència positiva. Desig de bones festes i retorn al gener.
Cinema sense condicions A CIDADE NO BRASIL Si tienes un hondo penar, piensa en mí Si tienes ganas de llorar, piensa en mí Ya ves que venero tu imagen divina Tu párvula boca que siento tan niña me enseñó a pecar Piensa en mí Cuando sufras, cuando llores También piensa en mí Cuando quieras quitarme la vida No la quiero para nada Para nada me sirve sin ti Piensa en mí Hola, bona tarda, amigues i amics de Ràdio d'Esvern, una setmana més. Cinema sense condicions. Avui, a veure, a vegades amb els programes ja sabeu que l'actualitat és imperativa i té que anar pel davant I avui l'actualitat és, llestimosament, tindré que parlar de la mort que ens ha deixat d'un atac al cor pel que sembla i pel que es diu L'actriu, la gran actriu, Marisa Paredes Llavors hem pensat posar aquesta cançó de Luz Casal, de la pel·lícula, una de les sis que va fer ella, potser una de les millors, amb el Modóvar, Tacones Lejanos Piensa en mi Ella fa una interpretació divina d'aquesta cançó Amb la veu de Luz Casal D'aquesta manera, doncs, volem fer el nostre homenatge Després direm quatre coses també sobre l'actriu Perquè quedi constància de l'estima i consideració que tenim nosaltres Pel que considerem una de les grans actrius de veritat, no és una fórmula per dir-ho Sinó que realment ho pensem així, del cinema espanyol Però bé, abans de tot, us presento a l'equip del programa d'avui Com sempre, els controls, Jan Hernández Què tal, Jan? Com estem? Què tal? Bona tarda Ja saps que avui és un dia que ja es comencen a tocar les vacances Ja toquem les vacances Ja hi ha ambient de festa Ja es veu al carrer Per altra banda, el meu company i sobretot amic Anastasi Rinos Bona tarda Bona tarda, Bona tarda, Pep Què tal? Tot bé, tot bé, costipat, perquè segueix un costipat molt llarg, però no interessa ningú O sigui, que... Que diguéssim que... És recorrent i no es nota Estupendo El que us parla, ja sabeu, Pep Armengol I avui tenim un convidat I és una cosa que sempre la dic i ho hauria de canviar Sempre dic un convidat molt especial La veritat és que tots els convidats que tenim són molt especials Però avui s'ajunta que, a més a més de ser un convidat especial És un molt bon amic des de fa molts anys I es tracta de Toni Espinosa, director dels cinemes Girona Bona tarda Toni i benvingut al programa Què tal? Com esteu? Bona tarda Un plaer tindre't aquí, de veritat Estupendo, home Bé, a veure... Ara, ja dic que s'imposa una mica l'actualitat Comencem fent una miqueta de repàs a la filmografia de Marisa Paredes I després entrarem ja amb tu Llavors prefereixo deixar una mica el teu currículum i tal Per entrar ja després i anar de carrera Amb tot el que són Los vicios i virtudes del teu fer a través del cinema i altres coses Jo estic aquí perquè em meneu vosaltres Vosaltres anau dient cap a on he d'anar i jo vaig fent Molt bé, molt bé, molt bé Tant bé la gent, ell tracta molt de la gent i jo també Sí, hi ha hagut moltes que les hem portat a l'infern aquí He dit moltes? No, molts, molts Has dit moltes? No, no, molts Molt bé, retornem una altra vegada a la serietat i el rigor que s'impera avui El tindre que parlar del desès de Marisa Paredes Marisa, nascuda Mercedes Paredes Després es va canviar el nom per qüestions Suposo jo que realment Mercedes en Paredes era una rima massa fàcil I Marisa quedava molt més, em sembla molt bé Ella va de la dècada de... ella va anèixer a l'any 1946 Llavors té 78 anys, tenia I va començar als vint i pico anys fent teatre I podríem dir que la dècada del 60, del 60 al 70 bàsicament va fer teatre Això es nota molt després perquè veureu que és una de les actrius espanyoles que té més bona dicció I clar, la dicció amb teatre es treballa molt perquè o hi ha bona dicció o no hi ha bons papers en teatre Això per una banda Després, Marisa Paredes és una dona que ha mostrat sempre un saber estar Ja sigui amb teatre, a l'escenari, ja sigui amb pel·lícules Sempre amb una elegància natural I després, si mirem fora de la càmera És una dona que ha tingut una postura ètica i podríem dir social, política, com li vulgueu dir sempre innegociable en favor de les llibertats les llibertats de la dona, les llibertats polítiques i un compromís, jo diria, amb l'esquerra Això li ha costat algun que altre problema Però, bueno, tornant a la seva carrera ella, a partir dels 70, ja comença a fer alguna cosa en cinema i, clar, acaba... Penseu que entre teatre i cinema ella té una carrera de gairebé 60 anys En 6 dècades, doncs, ha fet moltíssim cine perquè, igual que ha fet molts papers de protagonista i n'ha fet molts de col·laboracions, etcètera per amistats, perquè li interessava Bé, sobretot, jo crec, per amistat amb els directors o bé amb altres actors que hi intervenien, etcètera Llavors, podríem dir que el 1970, per exemple va treballar a Goya, de Nino Quevedo que és una de les 7 o 8 pel·lícules que s'han fet sobre el personatge de Goya que, incluent la que va fer el Carles Saura jo no les he vist totes, però si n'he vist 4 o 5 no n'hi ha hagut cap que em convencés a mi T'ha passat a tu, també? Sí, sí, fins i tot la del Saura Fins i tot la del Saura Tot i que, bueno, és una pel·lícula... I mira que és el Saura parlant d'un aragonès que segur que li tenia un... i tant, i tant un apreci especial fent el pont amb bunyuel pel mig o sigui que el Saura ho té molt fàcil perquè en aquest sentit fa el pont pel mig i també li connecta I tenint el germà, el Saura que és també del món de la pintura i tal que, home, està bé podria estar molt, molt en sintonia No sé què va passar amb aquella pel·lícula perquè jo tampoc vaig seguir massa el tema de com va anar però a mi, bueno, no em va desagradar del tot, eh, t'has de dir però tampoc és una pel·lícula que m'entusiasmi Home, hi havia el Paco Raval, tu Sí, hi havia el Paco fent el personatge que tenia que donar en principi perquè ja era cap a un Raval madur Sí Per tant, hi havia que donar un personatge de Goya bastant, bastant atinat, no? Bueno, les pel·lícules es fan amb totes les intencions bones Sí, hi ha vegades surten de vegades tens tots els ingredients per fer una gran pel·lícula i no s'acaba cuillant i l'època, el cinema d'època sempre és complicat aquí perquè els francesos saben fer-lo molt bé els anglesos el fan excepcionalment bé però aquí ens costa creure'ns el cinema d'època Tot i que ell va voler jugar una sèrie de jocs estètics en la pel·lícula que alguns funcionaven més que d'altres allunyant-se una mica del que esperaves d'un saure parlant de Goya crec que aquí potser està una mica l'error perquè ell té grans pel·lícules, això és obvi és una tonteria dir-ho i si hagués aplicat poc del que té de bo a les pel·lícules he aconseguit un gran Goya però és el que diu el Toni a la millor ella es belluga més amb la ficció que amb el biopic bueno, ficció també sí, sí però clar, vull dir que tu agafes un criacuervos i ostres, allò dius aquí hi ha tela, no? per dir-te una imagina't la caza és que en té moltes, no? en fi, tornant a la Marisa Paredes diríem que aquesta va ser una de les primeres i la darrera que he trobat jo és una intervenció en un documental, precisament el 2024 és un documental sobre l'obra de l'escriptor i dissident franquista, com no Agustín Gómez Arcos un home que fins va fugir cap a França va decidir fer la seva carrera d'escriptor en francès cosa que aquí, que també si a França són xovinistes aquí, i també no sé què tenim aquest tio escriu en francès doncs les editorials fins al 2006 no es van posar a traduir l'obra d'aquest tio que va estar sis vegades seleccionat per guanyar el Premi Concours a França, és a dir que és un home d'una trajectòria molt apreciada i naturalment traduït a l'anglès traduït a l'alemany, a l'italià fins ahir perillava la literatura catalana i castellana en els plans d'estudis sí, sí, sí no, vull dir que... és un dato de com va la cosa i llavors o sigui, entre el principi i el final que seria aquest, un film que es diu un nombre libre dirigit per Laura Hoffman que, jo no sé si s'ha estrenat però almenys jo no l'he vist no em sona jo diria que la millor està encara o sigui, d'alguna manera serà una obra pòstuma i per autoreferenciar-nos una mica potser ja anaves per aquí la del 96 amb el Ripstein, el Profundo Carmesí que vam fer fa 6 programes enrere i que és una pel·lícula notabilíssima i que ella està absolutament impressionant la vam fer, això que comentava fora d'antena que normalment si no hi ha un convidat fem el clàssic de la setmana Profundo Carmesí la vam agafar com a clàssic ella no té un paper massa llarg però és extraordinari és un quart d'hora extraordinari, fantàstic solament amb allò jo penso que és demostra la categoria de treballar un personatge Bé, llavors com he dit abans del passada ella va fer 6 pel·lícules amb Almodóvar que només diré el títol Tacones lejanos entre tiniebles La flor de mi secreto Todo sobre mi madre Hablé con ella y la piel que habito amb diferents registres de vegades com a intèrpret principal i altres vegades com a secundària d'acompanyament Va fer dos pel·lícules també amb el nostre estimat Agustí Villaronga Tras el cristal i Després de la pluja any 1986 i 2007 la segona amb Guillermo del Toro va fer l'any 2000 L'espinazo del diablo amb Roberto Benignini 1997 La vida és vella amb Arturo Ripstein que també El coronel un altre que va fer també és El coronel no tiene quien l'escriba a part de la que m'està comentant ara de profundo carmenci i en Fernando Fernan Gómez per dir-ne un altre el 1983 les bicicletes són per al verano una pel·lícula entranyable que recordo molt imagina't, estem parlant de l'any 83 per referendar i potser no sé si acabar o no amb el tema d'ella dic que no tant perquè jo la vaig conèixer la vaig conèixer personalment en un acte que a més a més va demostrar això que deies tu el seu escarranisme provadíssim el va acabar de provar aquell dia era l'any del Goya 2012 que hi va haver tot el no a la guerra i tota aquella cerimònia que diuen que va ser la cerimònia una de les coses que tenia per comentar és que ella ha tingut el Goya d'honor que se li va donar en el 2018 més endavant, sí i després del 2000 el 2003 va ser presidenta de l'acadèmia que va ser precisament no a la guerra i aquells anys quan guanyem amb el Pere Joan Ventura jo de muntador de la pel·lícula l'Efectiu Gazú guanya el millor documental contra tot pronòstic perquè hi havia balseros que era el que teòricament s'ho havia d'emportar i ens ho vam emportar nosaltres i dic-ho de l'escarranisme perquè en aquella festa que es fa després dels Goya va venir amb l'equip i amb la gent de Telefònica que finalment era gent que estava subcontractada per Telefònica els que havien generat tot l'intríngulis aquest que portava la pel·lícula diguem de fons parlava de la vaga d'aquesta gent de sis mesos instal·lats a la castellana i tal i en allí estava com una més absolutament de l'equip dels de Sintel que era la companyia aquesta que més que estava el cantó cinematogràfic es va apuntar al cantó més revolucionari de l'assunto va ser una vellada a la que tinc alguna foto avui ho he pensat enseguida com a punt biogràfic dic que va estar casada amb el cineasta Antoni Sassi Sasmendi amb ell va tindre la seva única fill Maria i Sassi Maria i Sassi que és actriu i després que ha viscut els darrers 40 anys amb una relació de parella amb el fotògraf Chema Prado que és el que va donar la notícia que havia tingut una parada cardíaca soptada La Marisa Paredes va estar al cinema Girona Què dius? Presentant una pel·lícula? Sí, va estar per una pel·lícula però estava intentant recordar el títol i sóc incapaç de dir-ho però és una d'aquelles visites que quan et diuen que vindrà tenim molt sovint actors i actrius però el dia que et diuen que vindrà Marisa Paredes doncs clar et poses de llarg clar, neteges molt a fons tot i que estigui ben polida la cara jo sóc fatal de memòria per tant no t'ajudaria no, no, jo us tinc una enveja brutal o sigui, jo estic aquí cohibidíssim perquè ves que tinc una sabidoria enciclopèdica i la meva memòria no donava com que va només recordem l'1 del dia tinc un pinganillo per aquí que m'està xivant tot que bé que bé però has tingut el Vigo molt tense no fa tant que vas tenir tant sí, no, no hem tingut celebritats hem tingut a molts actors i a moltes actrius però... l'Albert Serra, l'Isaqui bueno, allà ha desfilat la crem de la crem pel Girona sí, la crem de la crem del cinema independent rima i tot escolteu ja hem dit la paraula clau del programa d'avui cinema Girona cinema Girona de Barcelona cinema Girona de Barcelona de Barcelona sí, perquè no de Gràcia, eh? cuidado, eh? no, perquè la gent es despista el cinema Girona i després es pensa que estem... el Girona estan els Trufó exactament i a Barcelona estan el Girona dic no de Gràcia perquè tu saps que el cinema Girona en realitat no està a la jurisdicció de Gràcia no, som eixample a la dreta és eixample a la dreta no, el sud no el sud està no hi ha sud no hi ha sud estem als peus de Gràcia els seus peus els peus els peus quasi res una cosa sí, només 4 apunts perquè el Toni m'ha passat un currículum abreujat sí, he vist però si el dic tot em foto mig programa imagina com ha de ser el complet no l'he llegit bé, dir-vos que ella ha realitzat més de 200 programes culturals sobre art digital i noves tendències creatives per a diferents canals de televisió ha fet ràdio també el 2006 el 2006 fundar la productora la productora Tonet Mèria en ella va produir documentals com el llegat de la maternitat d'Elna que ha tingut un recorregut important violinistes de Kalimpong o Remedios Varo tan imprescindible com invisible és Varo o Varo? Varo Remedios Varo tan imprescindible com invisible i també programes de televisió on destaca el programa literari Nostromo per a la 2 de TV de TV de televisió espanyola vamos pel que fa al cinema la nit que va morir l'Elvis d'Oriol Ferrer va aconseguir el Festival de Màlaga la Visnaga de Plata amb Blay Llopis i la menció especial del jurat amb aquesta què vas fer? de productor? productor i la idea original idea original o sigui que estaves amb el guió d'alguna manera jo sóc de jo sóc queregetiano sóc d'aquests productors que no es dediquen només a buscar diners i a perdre'ls sinó que també t'impliques que t'impliques en el projecte només faig projectes en els que m'implico aquest film que m'està comentant la nit que va morir l'Elvis ha estat presentat al Festival de Setges i a festivals d'Estats Units de Regne Unit el 2019 el documental de creació l'escriptor l'escriptor d'Un País sin libreries de Marc Serena va ser seleccionat a la Seminzi en el 2021 la pel·lícula Dernier Round de Gustavo Cortés Bueno va competir al Festival Internacional de John Ju el 2021 va produir Mia i Moi sí me'n recordo de Borja de la Vega participant a la secció Talents del Festival D'A de Barcelona sí de qui la recordo del D'A el 2023 llarg metratge l'última noche de Sandra M que també va estar a la presentació al cinema Girona el seu darrer film com a productor que també va tindre el coig de sèrie a mi em va entusiasmar és Therwick tercera setmana dirigit per Jordi Torrent i produït la producció o filmat a Nova York era una coproducció a Estats Units es va estrenar el juny del 24 va participar a l'americana Filmfest i el Festival de Cinema de Nova York i els drets han estat adquirits a països com Japó Austràlia i Nova Zelanda bé ho deixem aquí i jo no dic res dels fils perquè no hi hagi cap d'ells i no parlaré sinó perquè veig Últimament veig molt poc cinema però hem d'arreglar-ho hem d'arreglar-ho llavors hi ha una cosa com que vindré vestit per això després hi entrarem després hi entrarem m'ha sorprès veure-us vestits aquí sí l'habitual no és això l'habitual no eh l'estiu també bé una cosa ara passo la paraula a l'Anastasi perquè com que el centre de de la narració que farem avui o no més que narració del col·loqui és el Girona ell ens farà un repàs a la història i fet un repàs que en realitat és el que fem normalment com en aquest cas jo dic per on entraré jo per intentar descobrir a través d'internet evidentment hi ha els llibres hi ha un soc a bus hi ha algun altre referent que tenia jo també de llibres de cinema sobre els cinemes de Barcelona no els he trobat sincerament els tinc però no els he trobat he anat directe a internet i el que he fet ha sigut fer una miqueta més literàriament maco i que tu m'has de dir més a més també ho dic perquè ho verifiquis que realment no hi ha cap error no potser em descobreixes coses no ho crec no ho crec diu el cinema inaugurat el 8 de maig de 1936 és a dir 10 dies un mes i 10 dies abans de l'aixecament feixista contra la república amb el nom de cinema New York sí senyor el 173 del cas de jove de Barcelona al sud del barri de Gràcia en puritat l'eixample dret bé d'entrada hi ha un tema que aquí no acabo d'entendre és perquè l'edifici en el que està ubicat al cinema en teoria anant al registre perquè jo quan faig aquestes coses m'hi poso fons l'edifici consta com que es va acabar de construir l'any 39 amb la qual cosa no em lliga que el 36 cosa que és certa totalment perquè hi ha cartellera que verifica que efectivament el 36 es va obrir però hi ha algun error de registre de la vivenda les dues vivendes això pot passar primer perquè són dues vivendes i després pensa que hi ha una guerra i una guerra pel mig i una guerra pel mig vull dir que jo no sé fins a quin punt es va haver de reconstruir alguna cosa es poden estraviar papers perquè Reben em va sorprendre i fins i tot reconstruir perquè no va ser bombardejada amb la qual cosa igual a partir d'aquí hi ha aquesta confusió no? això s'aconsegui en aquest cas del racionalisme a Barcelona dels edificis racionalistes o amb tendència racionalista i el vostre Reben on esteu ubicats té una clara tendència racionalista no sé si se'l podria considerar amb puritat racionalista però és un edifici interessant el 13 de setembre del 39 7 mesos mig més tard de l'entrada dels nacionals a Barcelona canvia de nom i s'anomena lògicament i per un molt curt període de temps com a cinema Espanya sí, sí correcte tota la lògica del món tota la lògica del món de Nova York a Espanya exacte i el Nova York això què és? 3 mesos mig més tard el 24 de desembre del mateix any canvia el seu nom novament per el de Cine Moderno que és el nom amb el que jo l'he conegut com a Gracián i en una època que hi anava molt tu i moltes clientes i moltes clientes que encara avui en dia ens diuen és el moderno, no? no, jo també és que per la gent és el moderno és clar, és com... jo també hi havia anat perquè jo et donava... sí com els borratxos coneixen tots els bars doncs jo coneixia tots els ciners sembla ser que es va inaugurar amb la projecció de l'Àngel Negre i l'Orenata Captiva que pel·lícules de les que no tinc el gust de conèixer que poètic això molt bonic i l'any 1990 51 anys més tard d'aquesta data que acabo de donar tanca les seves portes i el mateix any exactament el 6 de desembre torna a obrir convertit en multisala en tres sales sota el padrinatge de l'ínclit Antoni Llorenç va ser el primer laurent va ser el primer laurent de la cadena laurent sí sí va ser el primer laurent com a cinés laurent el 2005 cau l'empresa laurent i això obliga novament al seu tancament i torna a obrir un any més tard adquirit per l'empresa de cinemes Casablanca i ho fa com a Casablanca guió Gràcia el 12 de maig de 2006 finalment cambie de novament el 10 de març de 2010 com a cinema Girona amb la voluntat i aquí hi ets tu que de ser una sala simplement és verificar d'exhibició cinematogràfica són paraules vostres eh que destaca per la projecció de films europeus internacionals en versió original independents i d'autor o d'autor i per apostar pel cinema en català doblat i subtitulat a llengua catalana jo sóc el cap visible però a mi m'agradaria dir i aclarir que nosaltres som set socis set socis al cinema Girona sí ho he llegit però que la idea original és el Xavier Tanze que és un productor també conegut de Barcelona jo en aquell moment estava rodant la nit que va morir l'Elvis jo pertanyia a la mateixa associació de productors que el Xavier a PAC productors audiovisuals de Catalunya i estàvem en ple rodatge i em va trucar em va trucar i em va dir Toni ja aquest local això desapareixerà aquest cinema perquè no ens ajuntem uns quants i tal i jo clar estava rodant la pel·lícula i vaig pensar Tate ja sabem on estrenarem la nit que va morir l'Elvis i li vaig dir sí no tenim ni un cèntim però el compta amb mi i d'aquesta mateixa manera va acabar doncs convencent a set amics més entre ells el Paco Poc premi d'honor de l'acadèmia castanya els Premis Gaudí i a Pere Aumedes que és no sé si el coneixeu ell és exhibidor és gerent del circuit urgellenc que són tots els cinemes de les terres de Lleida vull dir que a mi em sembla el nom Tàrrega però no sí sí una pila de cinemes fa també fa també des de fa 3 o 4 anys un festival a Tàrrega sí el Galàctic ah molt bé doncs ell la Montse Guiu que té un cinema també a la seu d'Urgell i i i tenim un altre soci que està com de rebot allà i que no el veiem mai en cap reunió les petites seccions també del cinema Girona però el director executiu està clar que ets tu jo sóc el responsable jo és que més que director executiu bueno per dir-ho d'alguna manera jo sóc el responsable perquè bé o sigui jo era productor i després de la nit que va morir l'Elvis clar la nit que va morir l'Elvis va rodar el 2009 us en recordeu que el 2008 va començar una crisi que ningú veia sí sí el 2009 estàvem rodant la pel·lícula el 2010 ja la crisi ja era més que evident i el 2011 el que va ser quan vam estrenar la pel·lícula la crisi ja era aplastant llavors a nosaltres ens va agafar un moment que no vam que la pel·lícula tampoc no va anar tan bé com vol dir era la nostra primera pel·li no tenia cap experiència en exhibició si sapigués llavors el que sé ara home haguéssim fet les coses d'una altra manera d'una altra manera clar però en aquell moment encara no havíem fet el curset i i la situació era complicada el cinema que nosaltres vam obrir amb tot l'optimisme del món en aquell principi de la crisi no sabíem que duraria 10 anys ni molt menys ni sabíem que passaria tot el que ha passat fins ara doncs ens va obligar una mica els socis a dir ens hi hem de posar en sèrio vull dir aquí no podem tenir un equip que vagi fent xup-xup al cinema aquí necessitem algú que agafi el toro per les banyes i el porti endavant i com a mi em va agafar en aquell moment que era el que tenia menys activitat de producció doncs em vaig animar i m'hi vaig posar i als meus socis els va semblar que jo ho feia prou bé i em van dir Toni endavant gestiona-ho tu llavors nosaltres ens veiem sovint perquè venen al cinema i aquestes coses però sobretot durant una o dues dos cops a l'any ens en seiem en una taula rodona com aquesta i parlem de la línia i de les coses que estem fent i de les que volem fer però sí jo sóc la cara visible diria el responsable del dia a dia però som set socis i si no fos pel Xavier Tanze i si no fos per la resta de socis no hi hauria accés a cinema Girona claríssimament molt bé molt clar molt bé sí esteu també hi ha un interès i això ho he anat veient en la entrar al cinema veus a dreta d'esquerra de pòsters de pel·lícules també infantils i juvenils teniu un interès en no abandonar aquest tipus de públic no és que és que o sigui aquí hi ha un hi ha un forat diguem-ne entre la vostra generació que sap el que és anar al cinema i i aquesta generació de joves d'ara que ho veieu quan aneu als restaurants el primer que li donen al nen és el mòbil li enxufen el mòbil i a casa el que sigui l'ordinador ja la tenen ni la posen llavors clar jo trobo que que un dels problemes que tenim és que no estem fent ciutadans lliures perquè tu ets lliure d'escollir on vols veure l'escola d'escollir on vols veure les coses o sigui jo no sóc d'aquests exhibidors que diuen les plataformes és un horror no no no jo no dic jo jo tinc plataformes personalment i vaig al cinema dos cops per setmana i no em refereixo al meu sinó que me'n vaig com a espectador als cinemes però sóc lliure d'escollir què veig en cada moment a cada lloc i a mi em sembla que les criatures es pensen que la realitat és el que veuen el mòbil i allò no és la realitat llavors es perden es perden moltes coses llavors qualsevol iniciativa qualsevol iniciativa qualsevol iniciativa que hi hagi de portar gent jove al cinema nosaltres ens hi apuntem fem el cicle de cinema i drets dels infants al mes de novembre hem tingut 6.000 joves i nens de 3 es diu aviat 6.000 és molt nens i molta nena 6.000 nens i nenes això és important treballant i analitzant pel·lícules a partir del tema del cinema i és sembrar també a aficions de futur és que es tracta d'aquells és que ens trobem que moltes vegades venen xavals de 7 anys de 8 anys i no han anat mai al cinema nens que tenen por d'entrar a una sala de cinema i que s'apaguin les llums i que els has d'explicar que no els hi passarà res que gaudiran una estona vull dir que aquestes coses ens passen però fem el meu petit festival fem cinema per estudiants al llarg de tot l'any ara estem treballant molt amb joves programadors amb l'equip de cinema en curs que treballa molt el tema cinema d'autor molt a fons amb joves i que a més fem una sessió al cinema general per tant tot el que sigui portar gent jove ens hi mullem veia apostem cegament per això sempre veuràs que tenim una programació infantil els caps de setmana en català sempre i intentem que sigui diversa i variada jo després hi ha una cosa que valoro molt també de la tasca que esteu fent entre d'altres coses ho fem perdoneu perquè no hi ha ningú de les instàncies públiques que es dediqui a fer-ho jo recordo jo sempre ho explico els meus pares treballaven als mercats ambulants cada dia en un poble diferent i a mi no em portaven al teatre a mi em va portar al teatre i vaig anar a veure'ls d'agull de gom i vaig veure els micados i vaig veure el banquet de plató el llibre va estar el llibre però jo el vaig veure a la passió d'Esparreguera perquè no hi havia Esparreguera ja amb el Germán Morín fent de plató llavors clar jo vaig començar a estimar el teatre gràcies a que a mi em van portar perquè els meus pares no em portaven no sabien que era això de portar el teu fill al teatre ni els hi passava pel cap però és que això li passa a molts nens i a moltes nenes avui en dia per tant sí que és fonamental que hi hagi una política d'educació en el teatre per suposat però en el cinema també i dintre ja del que és aquest factor docent una cosa tu trobes bona sintonia per part dels professors d'instituts i tal per treballar de tant en tant cada 15 dies o això una escapada a veure una determinada pel·lícula o un determinat documental o això o o sigui com a treball extraescolar ells suposo que el podrien muntar ho fan o no els agrada sortir de de la seva zona de confort que és l'institut i ja està i separen molt no mira lamentablement els professors que porten més alumnes al cinema són professors d'idiomes i els porten perquè escoltin pel·lícules en anglès en alemany o en francès però el valor cinèfil de l'activitat queda molt per sota del del que hauria de ser del que hauria de ser llavors jo crec que estem tots pendents d'aquesta proposta des del Ministeri de Cultura que s'ha anunciat que sembla ser que havia d'arribar aviat i no ens arribarà fins al curs ja següent 25-26 sembla ser tampoc estàs parlant de l'hortasson o sigui d'aquesta proposta que no sabem molt bé com serà ni com anirà ni com afectarà ni com afectarà perquè després ja sabeu que després es barallaran perquè com que les competències estan traslladades a les comunitats autònomes i això és una proposta del Ministeri vull dir que jo estic super a favor que les competències estiguin traslladades a la ciutat de Catalunya però de vegades si hi ha una bona idea a fora també podem estar atents al que passa també s'hi podríem afegir clar exacte que no sé no sé com aniran les coses però en qualsevol cas no hi ha cap institució que fins al dia d'avui hagi fet una política d'apropar al cinema i de fer una educació audiovisual amb els alumnes quan quan tot el que es mengen i aprenen avui els joves és a través de l'audiovisual tot perquè no parlo de pel·lícules ni parlo de sèries parlo de Tik Tok i parlo de Youtube tot passa per aquí d'aquí ve la gravetat que avui això que s'ha parlat de cop que desaparegués la literatura espanyola i catalana evidentment si de les poques coses que ens unien era saber tots que Manuel de Pedro l'havia escrit el mecanoscrit del segon oríen perquè almenys això ho sabíem tots no? vull dir que ja et feia una mica més culta si perdem això si haguéssim perdut això si això es perdés és una altra pota que queda per aquí entraríem en un forat negre entraríem en un forat negre i el que deia llavors realment els ciutadans lliures aquí comença a desaparèixer la llibertat de què? si no hi ha on escollir exacte hi ha una cosa que també crec que és molt per comentar-la i valorar-la del cinema Girona i és la quantitat de mostres i festivals en el que s'involucreu jo tinc aquí mostra de cinema del dia de Brasil festival de cinema i drets humans que abans la cita festival de cinema i medi ambient Asia Film Festival de Barcelona Americana Film Festival que un any recordo que fa 4 anys em sembla que era el 2019 vaig estar de jurat i em va semblar un festival molt interessant des de llavors l'he seguit i altres més he apuntat aquests com després primers passes de pel·lícula estrenes diguem de pel·lícula per televisió que s'estrena allà i es veuen o per cinema i que s'estrena primer allà sí, sí, jo mateix tinc aquest documental que vam estrenar allà i que és estupendo i que per mi seguiria estrenant més si en tinguis més però espero que n'hi hagi al principi també hi ha hagut reconeixements perquè jo tinc aquí apuntada l'any 2022 al cinema Girona van rebre el Premi Pepon Coromina per la tasca de difusió cultural que esteu portant a terme jo és que a més a més a mi em donen el Premi Pepon Coromina i seria un honor dels grans perquè va ser una persona que va treballar moltíssim a veure una mica amb les seves diferències però el Paco Poc és també un home que és significat amb el terreny de la producció a mi em sembla que és no perquè sigui soci del cinema Girona i amic i una persona entranyable jo no crec que hi hagi ningú del món del sector del cinema català que tingui res a dir del Paco jo crec que tothom se l'estima molt i el respecta moltíssim per tant un ànimament jo crec que tothom estarà d'acord que es mereix aquest premi que li dóna l'Acadèmia del cinema català però és el que dius tu o sigui és de jo crec que ara mateix dels personatges que hi ha segur que trobaríem molts amb molts mèrits diguem-ne però ho és és un personatge que significa molt és que té un historial impressionant impressionant ha ajudat a moltíssima gent ell de fet comença amb el Pepon o sigui el Pepon l'agafa com el seu ajudant per això et dic que és una mica com una projecció sí sí absolutament i de fet jo amb el Pepon perquè el Pepon malauradament ens va deixar molt jove i tant i em va donar temps a mi de fer Bilbao de fer canàsser de fer moltes pel·lícules amb ell però evidentment per mi ha sigut una pèrdua important pel cinema personal també però pel cinema català molt important i el Paco la seva mesura i cadascú fa les coses diferents també fa una línia molt arriscada molt arriscada i molt treballada i que crec que ha anat seguint fins ara ara potser ja s'està bé està més relaxat està més relaxat està més relaxat però és una persona a la que tu truques preguntes i li dius i ell s'interessa pel teu projecte i si veu que et pot ajudar o et pot posar en contacte amb un productor francès que coneix o amb un distribuidor o amb un festival ho fa llavors o sigui no es guarda les coses per ell de vegades ens trobem que les accions professionals són com molt sí de voler amagar-li críptics sí de voler amagar-li a l'altre i ell no ell ho comparteix tot és una persona meravellosa molt generosa en un sentit absolutament sí hi ha una cosa que volia que ens expliquessis i per tant l'audiència que també ho sabia a veure si puc anem anem a vegades a cinemes que sí i altres que no i el cinemes Girona és que sí i aquesta sala està adherida a l'Europea Cinemes de Cicae Europa Cinemes ja si Cicae Europa Cinemes Europa Cinemes és una entitat una associació que depèn d'Europa creativa i que el que fomenta és el circuit català de cinema digital Europa Cinemes fomenta el circuit de cinema europeu a Europa això vol dir que es vegin pel·lícules catalanes a la resta d'Europa i pel·lícules això és el que volia dir què vol dir això Europa Cinemes són uns 900 cinemes de fet ara hem tingut una trobada a Lituània fa poc que nosaltres vam estar presentant un estudi que ens ha fet la Universitat Autònoma de Barcelona sobre cinema Girona molt bé i el vam estar presentant allà a finals del mes de novembre llavors són 900 cinemes que el que procuren és defensar el cinema d'autor el cinema de qualitat i fer circular el cinema europeu aquesta és aquesta és la qüestió després hi ha FICAE que és la Confederació Internacional de Cinemes d'Art i Assaj que utilitza la cosa francesa de l'art la nomenclatura francesa sí sí sí que no és només europea sinó que hi ha cinemes d'arreu del món i que defensen el cinema d'autor com el seu propi indica no només europeu sinó el cinema d'autor evidentment donant-li una importància al cinema europeu el circuit de cinema digital va ser una iniciativa sobretot del Xavier Tanze d'intentar crear un circuit de cinema independent aprofitant el moment en què el digital abaratia d'alguna manera la circulació de còpies i des del circuit de cinema digital doncs vam arribar a tenir com unes 30 pantalles i vam ser els pioners en fer tot això de les òperes dels continguts alternatius mira ho tenia aquí per comentar-t'ho perquè jo he vingut alguna vegada a veure l'òpera en directe sí a mi em sembla extraordinari a més a més tens la sala 1 de projeccions que té una acústica impressionant gràcies a més a més jo diria que deu ser bastant recent remodelada no? nosaltres cada any mirem de fer millores aquest any hem posat un projecte nou láser meravellós es veu impecable jo no et diré que és la millor projecció de Barcelona però és una de les millors projeccions a Barcelona ara mateix tant la sala 1 com la sala 3 que tenen dos projectors láser nous i després nosaltres equalitzem les sales cada any a part de tenir cura cada dia que tot funcioni i si feia una altra cosa doncs canviar-lo cada any nosaltres cap al mes de gener cridem a Jaume Puig que és l'home d'Olvi l'equalitzador de l'equalitzador i ell ens equalitza les sales perquè ell diu les coses es mouen, es transformen encara que no ho sembli i s'ha d'equalitzar la sala cada any perquè soni bé i és que és la nostra feina la nostra feina és que tu com a crític cinematogràfic i el públic com a públic cinèfil vagi a un cinema i vegi i escolti les coses en condicions perquè si no de què serveix que un director es passi hores i hores en estudis de postproducció de so i d'imatge i que els productors es gastin diners que són molts diners de la pel·lícula si després veus les pel·lícules en un mòbil o en una sala que no compleix les condicions vull dir que la nostra obligació és que la sala estigui en condicions que sigui còmoda i que es vegi i s'escolti també Toni això té un nom que és professionalitat jo crec que finalment s'està aconseguir una cosa és treballar i una altra ser bon professional i estàs una mica obligat penso que quan viatges pel món ja fa anys que hi havia uns estàndards de projecció que era molt clar als Estats Units per suposat a França també a Alemanya també aquí hi havia els seus més i els seus menys és a dir, no sabia ara finalment precisament perquè la tecnologia obliga també si vols entrar-hi doncs això a adequar-se bastant tots a la mateixa doncs penso que s'està aconseguint perquè el que dius tu tens raó el patiment que significa per qualsevol creador veure la seva obra a vegades massacrada diguem en el segons quin lloc francament és dur i ara això ja no està passant i jo me n'alegro com a espectador segur i perquè jo crec que l'exhibidor també ens hem adonat i això és de les coses que fa bo el fet que tinguem competències amb altres finestres o sigui que al final el públic nosaltres hem fet aquest estudi amb la Universitat Autònoma de Barcelona i el que ens ha quedat claríssim és que la gent té molt clar que allà on es veu més bé el cinema és a una bona sala de cinema allà és on gaudeixes i li treus tot el suc al cinema o sigui jo un altre exemple que poso sempre però és la veritat és la veritat o sigui jo vaig a veure a Roma al festival de Venècia en una pantalla de 14 metres amb un so esplèndid i amb una imatge esplèndida i aquella pel·lícula és captivadora si tu la veus en condicions és captivadora cada presa d'imatges té mil capes o sigui podries veure aquella pel·lícula sis vegades i descobriries és per una pantalla gran clar la gent que no li ha agradat aquesta pel·lícula és la gent que la ha vist a Netflix jo també crec si tothom que la visita a Netflix no m'agrada no entro en aquesta pel·lícula és que és la pel·lícula anti Netflix és curiós que Netflix pagués aquella pel·lícula sí no és curiós perquè era una operació de marketing no home era una aposta ho has de dir una cosa molt important molt molt molt i el medi en aquest cas condiciona el receptor totalment rebre-ho d'una manera o d'una altra i en el cas de Roma que jo crec que per mi magnífica i que sí que vaig veure en cinema i després la vaig veure en Netflix realment són dues pel·lícules diferents i passen totes amb més amb major o menor mesura en passen totes sincerament però en pel·lícules on la imatge i l'estètica i la posada en escena és tan tan delicada està treballant tan a fons que no és només un plano contraplano dos personatges que parlen sinó que que és una pintura pràcticament cada o un pla seqüència que el gaudeixes molt més naturalment si hi ha un recorregut a la pantalla i els silencis o sigui honor de cavalleria de l'Albert Serra aquell plano de 10 minuts del Quixot mirant a l'horitzó sí sí sí això t'ho posant a la tele i canvies els 30 segons perquè no és una pel·lícula per veure a la televisió perquè tu tampoc ets el mateix tu que estàs a casa no ets el mateix que tu que estàs al cine no ja comença per canviar l'espectador i és que és dels pocs llocs que ens queden els cinemes és dels pocs llocs que ens queden on realment podem fugir d'aquests 2.000 impactes que tenim tots els dies o sigui és l'únic lloc on pots descansar si vols descansar si apagues el mòbil i et t'asseus i et deixes anar a aquella hora i mitja que és com gaudiràs o sigui és saludable saludable mentalment totalment i després la la la la captivació que té la sala fosca totalment això no no no té un un equivalent molt del Girona i perdoneu que que ho digui no no sembla que vulgui vendre el peix però o sigui si veniu al Girona veureu que la moqueta de les parets i és negra s'absorben totalment de llum no hi ha vermells no hi ha no hi ha objectes que que tinguis reflexos de la pel·lícula i que de repente et distreguin i digui hosti què hi ha aquí no és foscor és negra o sigui l'importància està on ha d'estar que és a la pantalla sí sí senyor aquest estudi que ha fet la universitat que vau presentar a on? a Lituània a Lituània destaca alguna cosa més del cinema Girona? sí o sigui aquí el que volíem conèixer o sigui el que volíem saber una mica és com són els espectadors com es comporten què els agrada però doncs hem descobert que als nostres espectadors els encanten les exposicions i la literatura hem descobert també quines plataformes veuen molt bé majoritàriament molt bé molt bé és interessant com què fan abans i després d'anar al cinema també la localització d'on venen i què els agrada què els fa decidir anar al cinema o sigui estem preparant un resum perquè és un treball de 70 pàgines llavors que ha fet el departament d'antropologia de la Universitat Autònoma de la Universitat Autònoma llavors res o sigui estem preparant una versió resumida que ja que la farem arribar doncs a la premsa i a qui l'interessi home és que jo crec que val la pena que se'n faci difusió perquè un estudi acurat així fet d'una manera científica aplicant uns criteris o sigui que no és una enquesta allò de és que no volíem fer una cosa de marketing va correcte al final el marketing que està molt bé per això per això volia que ho precisessis però el marketing sempre són tendències no? o sigui ara està de moda fer això i llavors et diuen et has d'obrir un canal de tiktok o sigui estem cansats una mica de tot això volíem saber la veritat i la veritat només te la dona la ciència amb dades empíriques per tant vam anar a la ciència sí sí l'estadístic Toni ara anem una mica al dia a dia la programació avui en dia tenint en compte alguns factors que ja hem comentat abans aquí i tal com com te la tens com la tens que estructurar quines limitacions i quins problemes et trobes per programar jo trigo molt de temps en fer la programació de cinema Girona la pateixo molt moltíssim nosaltres tenim 3 pantalles i en tenim setmanes que hi ha 16 estrenes menys de 13-14 no n'hi ha les pel·lícules que s'estrenen no totes però moltes són molt bones d'aquestes que s'estrenen i es mereixerien estar més de temps a la pantalla sí però nosaltres tenim 3 pantalles llavors ens trobem que ara mateix tenim una tenim Pol Boseran que és una pel·lícula excel·lent excel·lent Pol Boseran Emilia Pérez Emilia Pérez Rock Button i els enemics és l'enemic és l'enemic és l'enemic des del Gila sí o sigui no hi ha cap d'aquestes pel·lícules que es mereixi sortir de la cartellera però aquest divendres arriba a Conclavé que si no l'he vist jo l'he vist avui és molt bona molt bona és molt bona molt bona però és que dimecres de la setmana que ve arriba Paolo Sorrentino la vaig aquesta la tinc quina és? demà demà demà tinc aquesta te la saps tu per Ténope per Ténope per Ténope que és el nom antic de Nàpols de Nàpols sí arriba per Ténope i arriba Ocanadà sí Ocanadà i a l'Ibia llavors clar què fas? i a mi t'ho juro que hi ha pel·lícules que se'm trenca el cor o sigui jo el dia que tingui que dir-li adeu a Pol Boceran em trencarà el cor és una pel·lícula jo pateixo com si fossin meves les pel·lícules és una pel·lícula magnífica saps què passa? a mi és una pel·lícula que la destaco d'una manera especial perquè s'han fet altres pel·lícules que se li ha donat molta cosa i no estan a l'alçada d'aquesta estem d'acord amb un àngel amb molina escolteu si no l'he anat a veure apunteu-la i l'Alfredo un duet interpretatiu de categoria amb un guió fantàstic és original és fresca és emotiva és emotiva és una pel·lícula que transpira de veritat total mentre que altres veus tot el rato dius oh quin guió però són gracietes dels guionistes o quines actrius o quines actrius sí sí sí sense parlar de la pel·lícula dius en fi jo per exemple amb això que dius tu ho crec recordo que et vaig comentar que havia anat a veure també tinc amistat amb ell el Joan Joan Frank Charansonet la pel·lícula aquesta que he fet sobre el Dalí a veure és una pel·lícula petita perquè el pressupost ell ha tingut que estar tres anys o tres anys i mig jo li tinc molt respecte per poder-lo acabar però et dic una cosa és de llarg la millor que ha fet ell sí sí és que cada pel·lícula que fa ell és una millora és una llàstima és una llàstima no és un director que vagi cap a baix sinó que és un director a més a més però jo no li he pogut jo li he estrenat totes les pel·lícules i aquesta no li he pogut estrenar sí sí però no li he pogut estrenar per aquesta qüestió o sigui overbooking tinc 13 o sigui tinc 3 pantalles i hi ha 16 estrenes i tinc pel·lícules que en funcionen vull dir que a part que venen 16 de noves i només tinc 3 pantalles n'hi ha una o dues que es mereixen continuar allà i que estan funcionant vull dir i que no es mereixen sortir llavors a alguna tu li has de dir que no o sigui a moltes altes li has de dir que no sí sí sí sí t'ho he preguntat perquè de vegades hi pot haver espectadors que diguin ostres la setmana passada van anar uns amics del Girona però la setmana que ve no la fan no? o sigui era una mica perquè defensessis aquest problema que és clar has de seleccionar per força t'obliguen sí perquè no hi ha altre remei i això ja ho sé perquè et dic una cosa com a crític no moltes vegades ho comentem amb l'Anastasi no dona l'abast i veig 14 pel·lícules cada setmana eh? imagina't imagina't es diu aviat eh? sí sí es diu aviat no o sigui és la situació que tenim i jo l'únic que puc dir-te és que ho pateixo moltíssim però patir-ho de que m'agafa moments d'ansietat de dir hòstia no puc treure aquesta pel·li o sigui no i em passo hores intentant encabir com la col·loco encara que sigui un mal horari ah vinga que aguanti una mica més diu molt a favor teu i no és perquè estiguis davant però diu molt a favor teu eh? perquè vol dir que realment tens un veritable amor pel que fas i amb les pel·lícules que tens totalment això ho faré més bé o més malament perquè coneix el material que té entre mans és que jo crec que també té molt a veure amb això eh? o sigui el fet de o sigui jo no vinc d'una nissaga d'exhibidors clar que el que fan el dilluns és mirar si aquesta pel·lícula ha fet 50 cèntims més o 50 cèntims menys no és o sigui jo sé el que costa aixecar una pel·lícula i a mi segons quins productors segons quins directors veus la feina que hi ha al darrere veus la qualitat que hi ha i dius hòstia com ho fem? va anem a ajudar però clar podem ajudar dins de les possibilitats nostres perquè a final de mes hem de pagar el lloguer i hem de pagar els seus i hem de pagar la corrent jo diré una cosa és una política una mica que mantenim nosaltres aquí o sigui nosaltres si anem sense condicions en les disposicions a parlar sempre hi ha algunes alguna cosa que és l'excepció però sol hem parlat del que ens agrada i expliquem el per què i ho recomanem però el que no ens agrada com que no ens creiem en la posició de la veritat ni molt menys el que fem és no parlar-ne per què? per respecte que hi ha altres criteris i altres gustos totalment i en tot cas tothom té dret a fer efectivament allà hi ha tècnics allà hi ha guionistes allà hi ha fotògrafos escolta no i que la teva visió o la meva visió poden ser molt diferents natural o sigui hi ha pel·lícules que hi ha gent que surt encantada encantada i altres que surten allà dient que no han entès res de la pel·lícula i és la mateixa pel·lícula i un públic no és més dolent que l'altre ni aquell és més llest que l'altre senzillament és que a vegades connectes a vegades no connectes hi ha sensibilitats exacte amb la música passa igual igual i tots tenim l'experiència de nosaltres mateixos enfrontats com ara que fem la secció ara és de fa anys la secció de cinema clàssic d'haver vist una pel·lícula al seu dia que ens va interessar però ara és quan de veritat l'hem vista ara sí 30 anys més tard això passa això això ens passa molt he realment viscut la pel·lícula com l'havia de viure això ens ha passat molt i moltes vegades s'han fet el comentari citotextualment aquesta pel·lícula quan la vaig veure era massa jove per entendre-la totalment i també es pot passar a l'inversa que algunes pel·lícules sent jove t'entrin més bé i quan ets més gran t'hagin envellit malament pot passar que tinguis la sensació que no envellit malament sí normalment el que passa és que el que envellit ets tu tothom envelleix malament no ho sabem portar bé abans va bé perquè és una experiència és a dir és evident que la càrrega emocional que tenim més bona més dolenta el que sigui ha augmentat des de fa 40 anys cap aquí coneixement emocional ja no parlo de coneixement que esclar fa que les pel·lícules les llegim diferent i aquella mateixa pel·lícula ha canviat però estic molt a favor que no critiqueu i no parleu malament jo crec que els missatges sempre han de ser en positiu és així estic super en contra d'aquesta cosa de les estrelles i de les puntuacions de les pel·lícules que no li passa quan se li ha fet això a una obra de teatre o a un llibre i quina manera amb les pel·lícules de posar-li no? parla fes una una ressenya d'aquella pel·lícula explica el que té de bo i el que aporta i deixa que sigui l'espectador el que vagi ara això de Fima Finiti fa un mal terrible perquè hi ha pel·lícules que són molt bones i jo crec que hi ha una pel·lícula que és O Canadà ara mateix sí que la pel·lícula té molts valors tu l'has vist ara sí i tu ho veuràs tu em diràs jo no l'he vist la pel·lícula no l'he vist encara però llegia la crítica del New York Times i la deixava bé la pel·lícula no deia que era una obra mestra però parlava de les coses positives que hi ha en la trajectòria d'aquest director i de com tracta els personatges hòstia no sé m'agafant ganes de veure jo diré una cosa no tinc temps ara per parlar de la pel·lícula perquè vull parlar i jo només te diré que per mi és de les fluixes de Poles Radar i soc fan de Poles Radar jo el que no volia deixar passar és és és que hem de parlar o d'erotisme o de nudisme o de no sé no tenim temps naturalisme no tenim temps de treure'ns la roba no? escolteu per si ens tallen aviat tots tres els desitgem a tots molt bones festes i sabieu que tornarem al gener però dit això digue'ns algo perquè el cinema Girona han sigut els primers cinemes d'Espanya que han fet una projecció nudista diuen que sí jo no ho vaig fer jo ho he llegit no m'ho he inventat diuen que sí que hem fet història doncs escolta'm ja som com Napoleó i com va ser l'experiència? com va ser l'experiència? va ser divertida sí? és que per nosaltres va ser serotraumàtica tot el contrari va ser una cosa simpàtica senzillament molt bé molt bé moltes gràcies per estar aquí amb nosaltres no serà la darrera vegada perquè crec que hi ha encara coses que podem seguir parlant