Cinema sense condicions del 17/12/2024 — Homenatge a Marisa Paredes i el Cinema Girona: història, educació audiovisual, festivals i el valor de veure cine en sala

Obertura i context

Piensa en mí… Un inici musical per homenatjar la gran Marisa Paredes a través de la versió de Luz Casal a “Tacones lejanos”.

• L’episodi s’obre amb una dedicatòria a Marisa Paredes i la promesa d’un repàs rigorós de la seva trajectòria.
• Presentació de l’equip i del convidat: Toni Espinosa (director dels Cinemes Girona).

Homenatge a Marisa Paredes

Perfil i trajectòria

• Actriu nascuda com Mercedes Paredes (1946), amb una carrera de gairebé 60 anys entre teatre i cinema.
• Formació i base teatral als 60–70: dicció impecable, elegància natural i presència escènica.
• Compromís cívic i polític ferm: defensa de llibertats, drets de les dones i posicionament d’esquerres.

Papers i directors clau

• Amb Almodóvar (6 títols): “Entre tinieblas”, “Tacones lejanos”, “La flor de mi secreto”, “Todo sobre mi madre”, “Hable con ella”, “La piel que habito”.
• Arturo Ripstein: “Profundo carmesí” (1996) — paper breu però “extraordinari”.
• Agustí Villaronga: “Tras el cristal” (1986) i “Després de la pluja” (2007).
• Guillermo del Toro: “El espinazo del diablo” (2001).
• Roberto Benigni: “La vita è bella” (1997).
• Fernando Fernán-Gómez: “Las bicicletas son para el verano” (1983).
• Inicis al cinema 70s (“Goya”, Nino Quevedo) i aparició final en documental (2024) sobre Agustín Gómez Arcos.

Compromís i reconeixements

• Presidenta de l’Acadèmia (2003) i Goya d’Honor (2018).
• Anècdota “No a la guerra” (Goya 2012): participació i coherència amb la seva postura social.
• Vida personal: matrimoni amb Antonio Isasi-Isasmendi (una filla, María Isasi) i llarga parella amb Chema Prado.

Cinema Girona: identitat, història i projecte

Cronologia essencial (1936–2010)

• 1936: inaugurat com a Cinema New York (c. Girona 173, Eixample dret), poc abans de l’aixecament feixista.
• 1939: canvis de nom — “Cine España” (set.) i “Cine Moderno” (des.).
• 1990: tancament i reobertura com a multisala (3 sales) amb Lauren.
• 2005–06: caiguda de Lauren; reobre com Casablanca-Gràcia.
• 2010: renaix com a “Cinemes Girona” amb aposta per V.O., cinema europeu, independent i en català.

L’equip i el relleu (2010–…)

• 7 socis; idea inicial de Xavier Atance; direcció i gestió diària de Toni Espinosa.
• Model d’exhibició d’autor, proximitat i cura tècnica.
• Espinosa, també productor (“La nit que va morir l’Elvis”, “Un país sin librerías”, “Mía i Moi”, “Dernier Round”, “L’última nit”, “Third Week/Terwick”).

Públic jove i educació audiovisual

• Objectiu: formar espectadors lliures i crítics més enllà del mòbil i les plataformes.
• Iniciatives: Cicle Cinema i Drets dels Infants (6.000 nens/any), El Meu Primer Festival, sessions per a estudiants tot l’any, projectes amb Cinema en Curs i Joves Programadors.
• Crida a polítiques públiques estables d’educació audiovisual: el consum dels joves és majoritàriament audiovisual (TikTok, YouTube), cal alfabetització crítica.

Festivals, mostres i reconeixements

Mostres i festivals al Girona

• Mostra de Cinema del Dia de Brasil, Festival de Cinema i Drets Humans, Festival de Cinema i Medi Ambient, Asia Film Festival, Americana Film Fest, i altres.
• Estrenes de documentals i llargmetratges d’autor, espai per cinema independent.

Reconeixements

• Premi Pepón Coromina (2022) a la tasca de difusió cultural.
• Reivindicació de figures claus de la producció catalana (Paco Poch; llegat Pepón Coromina).

Xarxes d’exhibició i innovació

Europa Cinemas i CICAE

• Adhesió a Europa Cinemas (900 cinemes) per a la circulació del cinema europeu.
• Pertinença a CICAE (xarxa internacional de cinemes d’art i assaig).
• Impuls del Circuit de Cinema Digital: pioners en continguts alternatius (òperes en directe).

Qualitat tècnica i experiència de sala

Cura de projecció i so

• Projectors làser nous (sales 1 i 3), equalització professional anual, manteniment constant.
• Estàndards de projecció com a compromís amb l’obra i el públic.

Per què la sala importa

• La sala fosca concentra i allibera d’inputs; disseny per minimitzar distraccions (moqueta negra, absència de reflexos).
• Exemple “Roma” (Cuarón): a pantalla gran revela capes i posada en escena; a casa perd força.

A la sala de cinema és on el cinema es veu millor.

Programació: criteris, límits i casos recents

• 3 pantalles vs 13–16 estrenes setmanals: selecció dura, ansietat per no poder mantenir títols que ho mereixen.
• Dilema entre permanència de films que funcionen i arribada de novetats rellevants.
• Es citen estrenes i títols en curs: “Emilia Pérez”, “Conclave”, “Parthenope”, “O Canada”, i altres; defensa de “Paul Schrader” i debats de recepció.

Criteri crític i ètica de recomanació

• Defensa d’una crítica propositiva: evitar estrelles/puntuacions; descriure valors i aportar context.
• Respecte per la diversitat de sensibilitats: una mateixa pel·lícula pot connectar o no segons l’espectador i el moment vital.

Curiositat final

• Projecció nudista: els Cinemes Girona, pioners a l’Estat en una sessió d’aquest tipus; experiència “simpàtica” i ben resolta.

Idees clau

• Homenatge a una actriu essencial: Marisa Paredes.
• El model Girona: història, projecte col·lectiu, cura tècnica, xarxes europees i educació del públic jove.
• Tesi central: la sala de cinema com a espai insubstituïble d’experiència cinematogràfica.