Cinema sense condicions del 26/5/2015 — Homenatge a Vicente Aranda, Cannes 2015, Mad Max: Fury Road i l’anàlisi de “No todo es vigilia”

Visió general

Programa de “Cinema sense condicions” amb un recorregut per grans temes d’actualitat i memòria cinematogràfica: necrològica i repàs de l’obra de Vicente Aranda, apunt d’actualitat de Cannes 2015 (Palma d’Or a Jacques Audiard i millor direcció a Hou Hsiao-hsien), una immersa valoració de Mad Max: Fury Road i la trilogia original, i una anàlisi estètica i temàtica de “No todo es vigilia” d’Hermes Paralluelo, que obre debat sobre els límits entre documental i ficció.

Temes principals

• -
• Vicente Aranda (In memoriam): filmografia, constants (sexualitat), títols clau i polèmiques.
• -
• Cannes 2015: Palma d’Or a Jacques Audiard (Dheepan) i millor director a Hou Hsiao-hsien (The Assassin). Avanç de monogràfic sobre cinema taiwanès per al proper programa.
• -
• Mad Max: Fury Road i la saga: món postapocalíptic, recursos (aigua/benzina), protagonisme de Charlize Theron (Imperator Furiosa) i herències de la trilogia de George Miller.
• -
• “No todo es vigilia” (Hermes Paralluelo): fotografia extraordinària, ritme contemplatiu, vida rural vs hospital, envelliment i por a la separació; debat sobre docuficció.

Resum del contingut

Homenatge a Vicente Aranda: obra, constants i controvèrsies

• -
• Record d’Aranda i repàs d’etapes: una primera època més celebrada i una darrera etapa més irregular segons els tertulians.
• -
• Títols citats i valorats: Amantes, El Lute (camina o revienta), Celos, La pasión turca, Juana la Loca, Carmen (2003) —defensada per la seva relectura potent del personatge.
• -
• Crítiques i polèmica: Tirant lo Blanc (molt mal rebuda), El amante bilingüe i el debat identitari/lingüístic.
• -
• Constant d’autor: tractament frontal de la sexualitat i del desig.

Cannes 2015 i avanç de cinema taiwanès

• -
• Palma d’Or a Jacques Audiard per Dheepan; millor direcció a Hou Hsiao-hsien per The Assassin.
• -
• Connexió amb el proper programa: monogràfic de cinema taiwanès amb convidat expert.

Jaime Camino i la Guerra Civil al cinema

• -
• Reivindicació de Jaime Camino. Confusió inicial amb La vieja memoria (doc.), però s’acaba destacant El largo invierno (1991) com a “gran pel·lícula de la Guerra Civil”, amb guió coral i mirada complexa.

Mad Max: Fury Road i la trilogia original

• -
• Context: món postapocalíptic on aigua i benzina són capitals; figura messiànica-opressiva que acapara recursos i una comunitat de guerrers alterats.
• -
• Charlize Theron (Imperator Furiosa) guanya protagonisme sobre Tom Hardy. Disseny visual i persecucions demencials però molt coreografiades.
• -
• Valoració: entreteniment robust amb subtext sobre manipulació, religió i poder en escassetat; interès per la barreja de distopia i utopia. Repàs elogiós de la trilogia amb Mel Gibson (especial afecte per la tercera, Beyond Thunderdome).

“No todo es vigilia” (Hermes Paralluelo): estètica, ètica i límits del documental

• -
• Protagonistes: Felisa i Antonio, avis del director (82 i 84). Dues parts marcades: hospital fred i hostil vs casa al poble de Terol (Espanya rural despoblada).
• -
• Forma: plans fixos i llargs, travelings lents, absència de música fins al final. Imatges d’una bellesa pictòrica —“és com una exposició d’imatges”— que retraten soledat a dos, lligams de 60 anys i por a la separació/residència.
• -
• Lectures compartides i discrepants:
• -
• Per a uns, exquisidesa fotogràfica però reiteració i manca de trama poden avorrir l’espectador acostumat a ficció clàssica.
• -
• Per a altres, és clau entendre-la com a documental de creació més que drama convencional; l’objectiu és fer emergir el temps viscut i la mirada del net.
• -
• Debat teòric: realitat vs ficció.
• -
• Parallels amb La plaga (Neus Ballús) i el documental clàssic de Robert Flaherty; menció a biografies híbrides com Searching for Sugar Man.
• -
• Es parla d’un possible gènere híbrid contemporani que problematitza la frontera entre posar en escena i capturar allò real.

Cites destacades

• > “La fotografia és realment extraordinària.”
• > “Per mi és la millor pel·lícula que s’ha fet sobre la Guerra Civil espanyola.” (sobre El largo invierno)
• > “Allò és una exposició d’imatges.”

Conclusions i punts clau

• -
• Aranda: figura central del cinema espanyol; obra irregular però amb pics destacats i un tractament valent del sexe i el desig.
• -
• Cannes 2015: confirmació del moment de Hou Hsiao-hsien i del vigor del cinema d’Audiard; preparació d’un focus taiwanès.
• -
• Mad Max: espectacle d’acció amb idees sobre poder i recursos; la nova entrega consolida la saga i resignifica el protagonisme.
• -
• No todo es vigilia: peça contemplativa i d’alta potència visual que divideix per ritme i dispositiu; obra clau per discutir el docu-ficcional i per retratar l’Espanya rural i l’envelliment amb dignitat.