Homenatge als nous membres d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català, glossa de Teresa Font, documental de Miquel Porter, palmarès de Cannes 2025 i la sèrie "Último Actor"

Cinema sense condicions. Fins demà. Hola, bona tarda, amigues i amics de Ràdio d'Esvern. Un dimarts més, ja estem al mes de juny, amb cinema sense condicions. Estic aquí reunits, el que és l'equip habitual del programa, amb Jan Hernández, dels Controls. Bona tarda, Jan. Molt bona tarda, què tal? Lo de sempre, com ha anat la setmana? La setmana, molt bé. Alguna cosa que vulguis destacar? o tot està dintre de lo normal? He estat estudiant aquesta setmana. Estudiant? Però mira, ara que estic de vacances, aviam si faig feina. Ah, molt bé. Parlem d'alguna pel·lícula. Algun trosset d'algú que jo hagi vist. Però ara he estat estudiant. Recorda que hi ha alguna pel·lícula interessant, eh? Sí. Si t'agrada l'acció i la distracció per Esbarjo, tenim Mission Impossible, que és francament... També he vist, crec que d'aquí a poc, o aquest estiu, trobaran la tercera de Jurassic World, també, que també porta unes quantes. Sí, sí. Home, és un altre tema que algun dia haurem de tocar, també. perquè la paleontologia és una ciència que últimament he llegit sobre ella i em sembla que és bastant interessant. Home, interessant segur. I la podem portar aquí per parlar del passat... A mi tot el que sigui història m'agrada. I del futur. Sí, sí. I en aquest cas parlaríem de prehistòria, també, i de prehistòria molt prehistòrica. Bueno, i de les... 250 milions d'anys, com mínim. O parlaríem de Jurassic Park, que són bastant mítiques, les pel·lícules. Bueno, la primera, tu l'has vist, la primera? He vist totes. Totes, eh? Molt bé. És extraordinària, la primera. Jo recordo que... La primera és bastant xula. Sí, quan la vaig veure... Els moments quan entren al parc i tot... Sí, sí. I se senten les petjades del T-Rex i encara no se'l veu. I tu ja estàs allà a la cadira... Bueno, què passa aquí, no? Veure que hi ha pel·lícula del cine de la seva època, tenia que ser... Sí, sí, era bo. Molt bé. Bueno, doncs està també amb nosaltres el company Anastàcia Rinos. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Què tal? Bé, bueno, content. Bueno, sí, que ja, com veureu després... L'Anastàcia, no li pregunto com li anirà la setmana, perquè segur que ha sigut una setmana molt especial per ell i després us en farem cinc cèntims. Doncs sí. Però donar-vos jo també la bona tarda a tots vosaltres i benvinguts al programa. Soc Peper Mengol. I ara, em plau, passar-li la paraula a l'Anastàcia perquè faci la intro a la música que sentirem en primer lloc en el programa d'avui. Sí, la música que sentirem avui en el programa, la primera música, és una música que va acompanyar la meva vida en el llunyà any 1978, i no sé que alguna vegada ja ho hem explicat al programa, perquè estava sonant constantment a la sala de muntatge on estava muntant una pel·lícula. Una pel·lícula que per molts no us dirà res, si sou gent jove, evidentment, absolutament res. Si són gent de mitjana edat, potser pensaran que és una ciutat basca. I si són gent realment de la nostra edat, recordaran potser la pel·lícula. Els cinèfils la poden recordar de qualsevol edat, perquè és una pel·lícula de cinefílies, és una pel·lícula realment mítica, de Bigas Luna. És la segona pel·lícula de Bigas. La primera es diu Tatuaje, novel·la de Básquez Montalbán. Sí, de Básquez Montalbán. I és l'adaptació. I la següent és aquesta, és Bilbao. Bilbao és una pel·lícula que jo faig, ja n'havia fet unes quantes de pel·lícula, encara era molt novelló i encara patia molt muntant pel·lícules. De fet, si deixes de patir, vol dir que d'alguna manera és un mal assunto. Una mica has de patir sempre. Però realment potser patia una mica més del conte. Però en Bigas vaig trobar un soci estupendo, perquè era una persona que ell tampoc sabia tant cinema, evidentment en aquell moment, va començar, ell era dissenyador, i de cop va decidir ser una primera pel·lícula de Tatuaje, va agafar un equip molt professional, que vol dir, quasi diria, de xusqueros, el que l'Emili es deia, de xusqueros, gent molt formada i tal, però això també li va anar a la contra. És a dir, no s'hi va sentir còmode, es va sentir molt incòmode. I aleshores què va dir? La següent faré el contrari, agafaré gent jove, que comenci, i ho va fer amb tots els equips, i a mi em va tocar, evidentment en l'equip de muntatge, va decidir-se per mi. Té una entrevista prèvia i a partir d'aquí van dir. Tot una sort, eh? Tot una sort, realment, sí. I llavors, et dic això, permanentment en la nostra vida durant els quasi quatre mesos, quasi quatre mesos llargs que va durar el muntatge de la pel·lícula, perquè la pel·lícula era molt temàtica. Hi havia un tema de fusió, que es deia de fusió en aquell moment, de fusió de roquera, diguem, que sonava en dos o tres moments determinats, però la música de base era rebel, morís rebel, i és el tema Sinfonia Espanyola. Sinfonia Espanyola és un tema que el sentireu ara i que solament començaria, ja veureu, que té una capacitat hipnòtica, que vol dir, amb el sentit positiu de portar-te per un camí de somni i en el sentit negatiu de donar son. I a nosaltres, clar, ens havia de portar pel camí del somni. Ja. Per tant, l'havíem estat sentint dies i dies i dies. I era la música que acompanyava el 80% de la mà de la pel·lícula. Per tant, endavant el primer tema, escoltem-la junts un ratet. i el 80% de la mà de la pel·lícula. I el 80% de la mà de la pel·lícula. Es atestà el 80% de la mà de la pel·lícula. i el 50% de la mà de la pel·lícula. I el 80% de la mà de la pel·lícula. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Nosaltresансons. Tenim. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Grudeu. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. i potser el més convençut, que en realitat el bàsquet molt davant deia, en el Bigas li va dir que ell volia el Trintignant ell li hauria volgut que el Johnny Trintignant que ja molts tampoc saben qui és, però que va ser el que va fer un home infam, aquella famosa pel·lícula un hombre y una mujer, el Trintignant abans que fes la pel·lícula, ell el pensava com un bon protagonista per fer de Carballo potser tenia raó però mai ho sabrem bé, bé, doncs escolteu aquest començament d'avui, aquest inici del programa ara us ho explicarem, això és també una mica de muntatge sí, una mica de muntatge hem fet una prèvia el perquè, d'on ve tot això molt bé, doncs avui encetem el programa que per Ràdio Desvern i per Cinema Sense Condicions el nostre programa té un significat entranyable, l'Acadèmia de Cinema Català va designar a sis persones vinculades les últimes dècades a diferents àmbits del cinema com a nous membres d'honor d'aquesta acadèmia i el lliurament d'aquest guardó es va efectuar el dimecres passat dia 28 dia 28 al seu bueno, al Palau Marès Palau Marès diuen la col·lecció Marès els més que Museu Marès la col·lecció Marès diuen, sí bueno, és que vaig estar llegint una mica el tema i es veu que el Palau aquest el van els hi va cedir l'Ajuntament o això però la quantitat que tenia d'obres al Marès és tan gran que va muntar dos o tres museus més distribuïts per la geografia catalana i a més a més va fer moltes donacions a altres museus i encara queda aquí una col·lecció important però que no és ni de bon tros tota la col·lecció perquè és molt més gran però el Palau en si és és l'àmbit on hi havia el Palau Real Major de l'època de la corona de Catalunya i de Dacó correcte bé els guardonats són van ser Agustí Arxelic que és una persona dedicada al curtmetratge al documental a l'audiovisual i més recentment sobretot de director i programador de festivals exactament en segon lloc Teresa Enric dic el mateix ordre en què es van donar es van donar els guardons per això que no hi ha no hi ha cap prioritat de cap tipus Teresa Enric que és productora que ha estat aquí en el programa fa dos o tres anys la vam tindre convidada és productora de cinema i d'audiovisuals que ha fet molta carrera un centenar tant aquí com a Sud-amèrica i com també algunes coses amb altres països d'Europa d'Europa en tercer lloc la Mireia Ros que és guionista directora directora també de cine i de teatre i actriu que potser és el que més la gent la coneix per la Monius la Monius és la pel·lícula mítica en té moltes més òbviament però la Monius potser sí sigui la més significativa en quart lloc i aquí està un dels elements que fan que avui tinguem aquest programa tan especial i sentit és Anastasi Rinos el nostre company el que escolteu vosaltres cada dimarts compartint aquest programa doncs que va ser reconegut com a muntador guionista director productor educador i home de ràdio actualment i també van dir una cosa que a mi per un cantó em va semblar excessiva però que no era única de mi sinó que compartíem amb la Mireia una mica sobretot amb la Janine Mestre t'has oblidat la Janine l'altra actriu encara ah no havies acabat no no no vaig pel quart vaig per ordre perdona vaig per ordre he fet la falca tira tira tira molt bé cinquè lloc Janine Mestre actriu molt activa als anys 70 i 80 que va treballar amb directors de tant prestigi com Josep Ló per exemple sí no cal dir que també molts directors i també és una persona que va conrear al teatre amb molta dignitat realment és una una actriu molt estimada per la professió pel que vaig veure l'altre dia em va semblar que era hi havia tots li teníeu una estima especial és veritat jo per poc que la vaig conèixer que va ser l'únic dia que li he conegut des d'aquell dia em va caure molt bé em va semblar una persona molt interessant i en darrer lloc va anar per aquesta ordre el Pep Armengol que no té res a veure amb mi us vaig veure per primera vegada junts jo els coneixia els dos però mai us havia i jo el vaig conèixer per primera vegada també ell és molt conegut com a director de càsting havia fet en els seus principis havia fet d'actor havia actuat inclús en alguna obra dels joculars però com a director de càsting la seva intervenció és tan prolífica que es va dir que amb més de 200 pel·lícules hi hauria intervingut en el càsting després totes les sèries de televisió i després tots els formats és a dir el Pep Rengol ha fet jo crec que i van dir-ho i és cert potser és la persona que fent aquesta feina seva ha fet més pel·lícules de tota Europa com a director d'aquesta sí perquè fàcilment igual que tots els altres estem actiu vull dir que són carreres que estan agafades en una fase de tardor però però una tardor activa per part de tots els sis membres llavors aquí hi ha una cosa l'acte estava organitzat de tal manera que el va conduir fent la introducció i el comiat l'Alex Orin que va fer una conducció modèlica en tot moment i després hi havia una cosa que a mi em va semblar molt interessant i és que cada un dels guardonats va escollir una persona jo li va ser escollit en el meu cas va ser escollit jo no el vaig escollir no, no, no en altres casos en altres casos em va semblar que sí bé en tot cas tothom tenia una persona que li feia una glossa i amb aquesta glossa doncs ressaltaven alguns trets que dits pel mateix homenatjat haurien quedat una mica pomposos no ho haurien sentit no ho haurien sentit llavors només perquè quedin els noms dits a l'Agustí Argelic el va glosar Juanjo Jiménez a la Teresa Enric Cristina Campos i Xavier Longàs el primer i l'últim ajudant que havia tingut correcte a la Mireia Ros la Marta Figueres a l'Anastasi el nostre company la Teresa Font que és una companya muntadora potser la muntadora més important que hi ha en aquest moment a Espanya i unes de les millors seguirem parlant perquè tenim un detall de la Teresa Font molt important un detall per cert que ha sigut idea de l'Anastasi que a mi em va semblar també molt encertada la Janine Mestre la va glosar el Pere Vall que és un col·lega nostre de crítica i el Pep Armengol el va glosar la Irene Montalà l'actriu l'actriu que ell va descobrir que ell va descobrir i que ella bueno li va fer un lliurement no podia ser més emotiu molt emocionant perquè clar lògicament l'ideu pel que es va veure molt en els seus inicis bé ja hem comentat que això va tindre lloc al Palau Marès 150 persones en el públic que hi havia famílies coneguts gent de l'acadèmia sí i també hi va haver després de totes les intervencions hi va haver que no podia ser d'una altra manera una salutació i un reconeixement a tots els homenajats per part de la directora que per cert ara ha renovat el seu càrrec per 4 anys més Judit Collell la directora també que en breu tindrem notícies d'ella i probablement perquè li vam comentar i ens va dir que sí estarà aquí amb nosaltres comentant la seva pel·lícula que deu estar 3 o 4 mesos Està en postproducció Està en postproducció en aquest moment sí Llavors aquí l'Anastasi deia que se li va ocórrer una cosa que ens sembla magnífica perquè tingueu una idea i se sentiu una mica posats dintre l'acte donarem llegirem la glosa que va fer la Teresa Llegiràs tu jo seria incapaç perquè no no seria maco perquè és massa maco em sembla molt bé mireu llegeixo el que va dir i escriure la Teresa Font sobre l'Anastasi Reynos La vida i especialment l'ofici de vegades és derivació crec que aquest pot ser el cas de l'Anastasi l'Anastasi cinèfil de sempre de jove volia ser periodista d'investigació i més endavant director de cinema pel que es va matricular a l'escola Cinema Aixalà entre els anys 67-70 a l'any 70 coneix el muntador Lluís Puigbert la qual cosa fa que es decanti pel muntatge de fet li fa d'ajudant durant uns 5 anys hi ha que dir que en aquells anys el sindicat vertical de l'espectacle obligava a complir un nombre interminable d'ajudanties per poder esdevenir muntador de cinema però quan l'any 1977 desapareix el sindicat vertical l'Anastasi ja havia aconseguit muntar alguns curtmetratges i dos documentals de Francesc Bellmunt que abans n'hem parlat per cert Canet Rock i la nova cançó en aquest mateix any 1977 li ofereixen muntar l'oscura història de la prima Montse la primera pel·lícula de Jordi Cadena i m'ofereix fer-li d'ajudant jo li vaig oferir la Teresa efectivament no vam triomfar massa ja que en un moment donat els productors van decidir que el projecte necessitàva un muntador amb més experiència i el van substituir ell va passar a fer d'ajudant i jo d'auxiliar un apunt el muntador va ser Emilio Rodríguez molt bé no semblava un començament gaire prometedor per cap dels dos però poc després l'Anastasi va conèixer el Vigas Luna que li va oferir muntar Bilbao l'Anastasi diu que el Vigas ha estat una influència decisiva en la seva manera d'entendre el muntatge i el cinema en general els dos eren obsessius i rigorosos en la feina i es van entendre bé després li va muntar Canitxe i Reborn l'aventura americana de Vigas i han estat amics tota la vida fins a la mort d'en Vigas si l'Anastasi no va continuar muntant-li les pel·lícules al Vigas és perquè en un moment determinat decideix aparcar el muntatge per dedicar-se a la seva passió la direcció entre els anys 85-95 va fer publicitat destacant el de Freixenet al Nadal de 1989 dirigint a Paul Newman documentals com el dedicat a la figura de Miquel Porté Moix realitzar reportatges per al programa televisió espanyola Quien sabe dónde del Paco Lobaton durant uns 3 anys aquí connecta d'alguna manera amb el periodisme d'investigació al que es volia dedicar de jove i existeix també de professor de muntatge a l'escac durant 10 anys voldria fer un incís quan el Bigas roda Hamon Hamon a l'any 1992 com que l'Anastasi ja no munta em va recomanar el Bigas per muntar-li la pel·lícula Hamon Hamon va anar molt bé i d'alguna manera va fer que alguns productors es fixessin en mi va suposar una empenda en el meu esdevenir professional ell xap que li agraeixo per sort a partir de 1955 1995 l'Anastasi decideix tornar a dedicar-se al muntatge sempre amb rigor i sensibilitat perseguint la narració i amb un gran sentit del ritme entre els seus llargmetratges a més de les pel·lícules del Bigas destacaria Màtera Amantíssima de Joan Antoni Salgot La orgia i Salut i Força al Canut de Francesc Bellmunt Últimes tardes conteressa de Gonzalo Herralde Otros dies vendran d'Eduardo Cortés i Les vides de Cèlia d'Antonio Xavarrias entre d'altres i també voldria destacar una sèrie de documentals de denúncia social com No estamos solos L'efecto iguazú i de rarament Un vas d'aigua per l'hèlio dirigits per Pere Joan Ventura en els que em consta que la seva implicació i contribució al muntatge definitiu va anar més enllà del que se li suposa a un muntador És clar que l'Anastasi ni qui volés fer-ho malament de manera expressa no ho sabria fer Anastasi Rínos membre d'honor de l'Acadèmia de Cinema Català Em fa gràcia perquè en aquest cas penso que és excessiu perquè sí que sé fer coses malament segur i muntar també ho puc fer malament però no li vaig agrair tant a la Teresa aquest petit parlament aquesta glossa que fa que a més a més està tan ben construïda encara que digui coses que per mi no són del tot veritat és mentida és veritat que segurament deu ser veritat però està molt ben construït o sigui demostra que és una gran muntadora també reconstrueix tot molt bé i sap coses que jo no sabien sense palla sense palla molt directe al grap va molt directe als ítems importants jo crec que mai li he dit que a mi quan vaig anar a Can Saber Donde i realment feia com de periodista encara que fer cine però realment feia periodista perquè anàvem als pobles i havíem de fer entrevistes i havies de crear-te el guió encara que tenia companys periodistes que si ho eren jo també en sentia periodista jo crec que no l'he dit mai la Teresa que allí em vaig sentir que estava realitzant aquell somni inicial però ell ho va pillar ho va pillar i ho va col·locar bé, segurament vau parlar molt perquè clar vau compartir moltes hores de taula de muntatge moltes i després hem sigut amics tot a l'hora ara una cosa que segurament l'Anastasi no diria però jo sí que us ho vull dir és que la Teresa Font perquè sabueu qui és la que ha fet la closa de l'Anastasi i amb la manera carinyosa afectuosa i quasi reverent que ho ha fet és una senyora que té 69 anys va néixer el 1956 a Gallifa i que és el molt més jove és muntadora una de les més rellevants del cinema europeu actual té com a reconeixements el Premi Goya al millor muntatge el Premi Gaudí al millor muntatge el Premi Platino a la millor direcció de muntatge la medalla d'or la medalla d'or al mèrit de les belles arts i per dir només alguns títols direm Juana la Loca nominada al Goy al 2001 de Vicente Aranda Libertàries també de Vicente Aranda de 1996 el dia de la bèstia d'Àlex de la Iglesia de 1995 Premi de l'Associació d'Escriptors Cinematogràfics d'Espanya Jamón Jamón que l'hem comentat l'ha comentat allà mateixa de Vigas Luna en 1992 Dolor i Glòria que va guanyar el Gaudí al Goya de Pedro Almodóvar el 2019 Berlín Blus Goya també de 1998 amb Ricardo Franco en fi bueno hi ha el Núm Expressenta també de Joaquim Jordà en 1980 el membre del Monty Python el Terry Gilliam una pel·lícula el Quixot una pel·lícula pot ser fallida però que la feina d'ella és impecable la pel·lícula pot ser discutible però la feina d'ella és impecable les feines maques i sí, sí no, no té un historial i a part d'un historial és una persona amb un cap molt ben organitzat i ho és amb tot amb muntatges la té el cap organitzat però la Teresa el té especialment organitzat i penso que això es nota amb tot el que fa després d'això jo vaig engegar el meu petit parlament de 4 minuts que havia escrit que havia fet com 12 versions del mateix discurs i que vaig agafar una mena a la bona i sobretot ajustar-lo a les 500 paraules que em van dir que havia de tenir sí, aquesta és una anècdota que podem comentar perquè realment és notòria hi va haver dos o tres que us vau ajustar al precepte que us havien marcat quasi diria que jo i el d'allò m'està malament posar el meu endavant però ell mateix va dir el meu un té 625 el paper mango el paper mango sí i el meu 500 molt bé però a partir d'aquí què devien tenir 3.000 tant els que van glosar com els que van estar homenatjats alguns es van passar però multiplicant per 3 per 4 i per 5 el que hi havia premis no passa res no passa res però és allò que dius jo aquí m'he trencat les banyes per intentar quadrar-ho i dir-ho clar, el meu discurs el meu Parlament diguem no té més mèrit que anomenar pràcticament bàsicament anomenar la gent que jo agraeixo que m'he fet carrera amb ells per tant d'alguna manera faig no sé si val la pena ni repetir-lo perquè seria una mica potser per ràdio una mica pesat però sí que és veritat que hi ha una part del discurs que m'agradaria llegir-la que és aquella per exemple dels agraïments la que és menys literària que és la que va més als noms una perquè se sentin també aquests noms per ràdio perquè jo realment hi estic molt agraït a aquesta gent és la gent que són tot el ho llegeixo et sembla i abans d'alguna manera després tirarem em sembla perfecte perquè a veure és una reacció teva meditada vull dir que no és improvisada i llavors en aquest sentit jo crec que val la pena que quedi enregistrat el programa el que l'escolti perquè estigui a les proximitats de la nostra emissora o el senti però en el podcast m'agradarà que sentin els seus noms alguns no el poden escoltar ja perquè ja no hi són però d'altres sí diu em reenganxaré aquí penso ara en totes aquelles persones que en algun moment han exercit algun tipus de mestratge en mi amb moltes d'elles he fet un camí ple d'estimació i a vegades fins i tot d'amor amor una paraula central per a un dels meus mestres Miquel Porter ell Joan Portavella Kirchner Laosa Bogler Govern Warner Oriol Bassa Arnau Puig van ser alguns dels mestres de l'escola Xalà ells ells en general em van obrir les primeres finestres després ho van fer els muntadors efectivament com deia la Teresa Puigvert i també Teresa Alcocer que és una altra muntadora per mi molt important i els directors Peres Dols Bosch Jordi Bayona Forn Bellmunt un dels més pacients en els meus primers passos com sempre repeteixo Cadena Feliu Pepón Productor Vigas Salgot Cusó Gonzalo Herralde Aibar Xavarries Cortés Garay Verdaguer el director Verdaguer Sant Genís i Casals So gent de So i en l'àmbit de la publicitat gent que m'han ajudat molt a mi la publicitat com a directors de fotografia Perona Rosselló Civit o Pla de Vall i com em va fer notar el propi Civit des de la sala quan vam acabar l'acta va dir t'has oblidat el Néstor Almendros i tant vaig oblidar el Néstor Almendros sí senyor i en els meus darrers documentals com a director he de citar Ateric Poc Urroz la Teresa Oroz l'actriu Julià i Montblanc i finalment vaig ser un recordatori pels meus amics amics amics i alhora que també són cinestres Xavier Juncosa Joan Ballarac Lluís Taies i Pere Joan Ventura òbviament i tenir un record especial per dues persones que havien marxat recentment que han marxat recentment fa més d'un any el muntador Mat Carreras aquell dels que parlava que va començar com a ajudant meu i fa tan sols un mes el productor i l'amic meu de l'ànima realment Eduard Vinyals per acabar vaig a dir l'acadèmia l'anomenament però bàsicament era això el que volia que quedés una mica dit i que quedés registrat també aquí bé estem a Ràdio d'Esvern i tu ets una part molt important d'aquest programa i llavors en nom del Jan Hernández i meu propi et vull dir que ens plau felicitar-te a través de la ràdio a tu com a amic i company Anastasi perquè aquest reconeixement dels acadèmics que ens sembla de justícia atès la dedicació que has fet i segueixes fent a una feina al voltant de diferents facetes del cinema que ha estat i és la teva passió i vocació des de sempre la forma la forma de treballar de l'amic Anastasi es pot resumir en alguns adjectius que descriuen de forma sintetitzada la seva actitud davant els reptes que li planteja el muntatge rodar guionitzar etc. aquests són exigència autoexigència tenacitat dedicació rigor en tot i cada una de les facetes en què s'embarca i més nosaltres els que tenim la sort de treballar amb ell gaudim dels seus coneixements i mestratge que en tot moment està disposat a compartir perquè la seva vessant didàctica és molt present a l'hora de preparar-se els continguts de cada programa i a l'hora de fer-los explícits els nostres fidels oients també coneixen tant de la seva extensa tasca com de l'àmbit nacional i internacional en què l'ha desenvolupat perquè sovint ens fem partíceps no sé les pallissetes que us donem sabíeu sabíeu que a vegades no em no em no em no em no em no em no em no em no em no em bueno sabíeu que perquè sovint ens fem resor parlant de potser resor ens fem resor resor parlant en què és que he intercalat una cosa aquí millor que no ho hagués fet fins aquí està molt bé ja escolta en tot cas en tot cas acabava dient moltes gràcies per tot Anastasi i en herabona de tot cor per aquesta distinció dels acadèmics tan merescuda moltes gràcies per moltes gràcies Jan moltes gràcies als dos i dir que avui vinc d'un dinar ara m'he emocionat jo ja t'he vist jo no jo estic aquí fred com un d'allò però no no us ho agraeixo sincerament profundament jo avui vinc d'un dinar molt fort i segurament m'he guanyat algun quilet però ara amb aquest discurs m'has acabat de fer que m'engreixés una mica més no que estupendo i que són mira mai estan de més si et sembla és la realitat engegarem una mica ara un discurs que té a veure amb el que he dit jo en aquest perquè l'he robat això per tant entraríem al tall dos a escoltar unes paraules que diuen a la pel·lícula el documental que va ser sobre Miquel Porter perfecte Miquel Porter veia aquestes paraules i parlava d'una paraula clau endavant a la república de la llibertat i el bon humor l'amor es cultiva i creix a l'aire lliure el goig de viure es troba en l'amor amor al capaç amor a fer de professor fer-ho fer-ho per amor amor a la ciència estimar el que expliques estimar el cinema però sobretot sobretot amor a les persones a les persones individuades alumne per alumne company per company situació per situació aquell motiu que ningú hauria d'oblidar i que jo personalment en dic l'amor aquestes és unes paraules que vaig muntar amb el muntador de la pel·lícula el documental Miquel Porter la república de la llibertat i el bon humor no el bon amor del bon amor que és la frase que ell deia benvinguts a la república de la... ell ho deia totes les classes el primer dia de classe a l'universitat de Barcelona edifici central de la històrica i mentre estem sentint aquestes paraules anem veient els espais que la càmera es passeja amb silenci total de càmera no hi ha gent no hi ha ningú anem amunt i avall dels passadissos pel Paraninf per tornem i llavors fins que anem a la sortida que és on he tallat ara l'àudio anem a la sortida i veiem la neta de Porter que és la que ens ha anat passejant per tota la universitat i una mica és la conductora del documental que surt de l'edifici pel centre cap a la plaça universitat i quan sortim a fora una cosa que en aquell moment tenia sentit i que ara n'agafa un altre que és que de cop sortíem al carrer i se sentia els helicòpters com si estiguessin Apocalips Nau i anaven cap al cel i sentíem el seu helicòpter no em veien cap i sentíem el seu helicòpter era l'any 17 era l'any 17 i havíem sortit molt al carrer i havíem tingut molt la policia sobre nostre amb els helicòpters sonant perdona has dit l'any 17? l'any 17 sí que sí l'any 17 1917? no 2017 ah era l'any 17 però la pel·lícula sí que començava amb la guerra civil i començava amb els altres avions que van tirar les bombes just al costat de la universitat van tirar tirant un obús en realitat avions italians i una gran explosió va tocar un camió és a dir va tocar un camió que portava material trilita i mit dinamita i va crear un veritable caràter i va caure tot al voltant i l'edifici de la universitat va ser resultat afectat lleugerament en realitat però ja n'he dit és que no em va quedar res què vol dir que havien començat amb l'amenaça de l'aire des de l'aire i jo vaig voler acabar la pel·lícula abans dels crèdits amb l'amenaça des de l'aire era un símil que em va fer gràcia fer amb els anys què passarà que ens anem separant d'aquells fets i anem oblidant que en aquell moment ara també a les manis hi ha la policia per sobre però en aquell moment era constant el sortir al carrer i sentir els helicòpters a sobre i tal i havíem viscut a l'etapa de les contra la guerra bé aquest és el tema clar sentiu aquí el Miquel que diu exactament allò que deia abans jo diré una cosa personalment m'ha emocionat molt sentir el Miquel perquè tu saps que jo vaig tenir contactes sobretot amb el meu amic Joan Sardà que també ha sigut col·laborador molts anys del programa i és el que em va introduir a mi aquí en aquesta casa havíem passat moltes estones a la llibreria amb ell ell ens havia deixat moltes pel·lícules de 8 mil·límetres i això que llavors estaven prohibides pel·lícules de l'Seinstein com el Potenkin del Chaplin com el gran dictador que nosaltres les passàvem amb sessions privades perquè enxugaves una mica la pelva allò estava prohibit amb una en una església l'ajuda que estava encara ara al Sant Pere més baix sí bé sentir-lo amb ell és que és veure l'estava veient quan el sent els que l'heu conegut evidentment és el motiu una persona d'una bondat extraordinària de molta capacitat de treball i també d'aquelles persones que tenia una vocació d'ensenyament extraordinària i de traspassar tots els seus coneixements als altres fer créixer tot i tot és que és molt important el títol aquest que vas posar de la república és el seu lema és que realment ell tot ho acabava amb humor és extraordinari i aquesta capacitat termabunda però llavors aquest és una mica el tema a partir d'aquí l'acte es va tancar la copa el no sé què el Gramona estupendo que hi havia un cavall a Gramona estupendo és cert que potser el menjar el tipus de cosa sòlida sí no cregueu que fos entusiasmant no era tan entusiasmant però l'acte era tan entranyable que el Gramona li va posar el va coronar efectivament molt bé parlant del Miquel Porter estàvem aquesta tarda abans d'entrar a l'estudi parlant amb l'Anastasi i us podem avançar que tenim un projecte estem treballant amb un projecte i això us ho farem avinent amb temps a tots els oients que ens seguiu que consistirà en fer una projecció pública seguida d'un reposat perquè la pel·lícula té 56 minuts recordeu 57 llavors dona per fer tranquil·lament una hora de xarra i de comentari d'anècdotes sobre ella que en poden sorgir moltes i això ho faríem amb 3 o 4 persones que coneixen la pel·lícula el documental i van conèixer també molt el Miquel Porter oportunament us ho avisarem amb temps perquè si s'ho podeu programar dintre la vostra agenda pugueu assistir aquell dia a un cinema serà un cinema cèntric de Barcelona i crec que gaudirà moltíssim d'aquest documental que per mi ara que no em sent és una pel·lícula bellíssima de l'amica Anastasi em faria molta il·lusió que es fes això perquè a més a més ara fa temps que no la veig en una sala de cinema i m'agradaria molt veure-la amb gent que pugui dir coses tant la gent que sap més de cinema com el nostre públic d'aquí és a dir a mi m'agradaria molt que la gent d'alguna manera pugui tenir davant aquest públic que mai veiem siguin els que siguin sí sí efectivament quan deies que vingui de Barcelona estupendo estaria molt bé fer-ho això sentiria molt ja no fal·legat sinó són actes de justícia són pel·lícules que han costat tant d'esforç de fer com moltes altres i han tingut d'alguna forma també és un homenatge al Miquel evidentment que se'l mereixi molt i tant és que saps què passa el que deia l'altre dia algú en la cerimònia si no tens un veritable amor pel que fas amor amb el personatge del que estàs parlant algú ho va dir no recorda què era realment difícilment pot ser un documental sobre ningú és a dir t'has d'acabar enamorant estimant aquella persona de la que d'allò a vegades l'has d'estimar amb un punt crític perquè si no seria un panegíric allò però sí que has de tenir sobretot una entrega cap al personatge i després si descobreixes alguns defectes i aquests poden ser dits es deixen anar però bàsicament has d'estimar el tema el tema i la persona i aquí el que el porteu diu tant clar amor a tot és a dir amor a la jo a més és que és cert jo m'he de que podria dir coses al cinema que és el més important no però és curiós tu amb el teu parlament d'agraïment també poses èmfasi amb maiúscula a la paraula amor i em refereixo al porter com deia l'amic porter és clar és que és així és així jo penso que tot s'hauria de fer si es pot és a dir el que no s'entén tant potser oficis més rutinaris més aparentment rutinaris aparentment perquè jo he vist gent molt fent oficis de vegades molt rutinaris que si se'ls agafen amb afició i amb amor qualsevol ofici pot ser interessant mira Wilhelm Reich els misteriosos de l'organisme ja ho deia que l'amor és un d'una de les màquines que fa avançar la vida mobilitza sí senyor sí senyor és així per tant acceptem-ho això com a realitat bé molt bé fins aquí el programa dedicat amb aquests premis i en el que tu vas resultar celebrat i que ara estic mirant perquè ha tingut la gràcia l'Anastasi de portar el guardó i després ens farem amb el Xan i ell una foto una fotografia és un gaudinet el gaudinet és un gaudí petit i el posarem la setmana que ve sortirà amb un comentari d'aquest programa tant a Facebook com a Instagram molt bé estupendo ara ens queden uns quants minuts tu diràs i tenint en compte que la setmana passata vam tindre un programa monogràfic sobre Jordi Vidal i i per extensió sobre Pere Portavella que no ens va donar temps perquè realment el programa va cobrir tot el que era l'hora i podien haver cobert una o dues hores més fàcilment no vam poder parlar del palmarès del darrer festival de Cannes 2025 que es va tancar el dia 25 de maig llavors en farem una breu referència dir que la Palma d'Or ha estat per Jafar Panahi i la pel·lícula és I was just an accident també hi ha un altre altres llocs en què simplement li diuen assemble accident qualsevol de les dues sembla ser que és vàlida la millor direcció és per Cleber Mendoza director brasilell per O Agente Secreto el millor actor Wagner Moura precisament per aquesta pel·lícula la interpretació de l'Agente Secreto la millor actriu Nadia Meliti per Le Petit Darnier el millor guió per Jean-Pierre i els germans d'Arden i Luc d'Arden per Jean Mer o Young Mothers gran premi del jurat per Joachim Trier per Sentimental Balne Premi del jurat Execo Oliver Lache l'espanyol o sigui gallec que s'ha fet a Catalunya estudiant assemble a la Pompeu per la pel·lícula Sirat que el va rebre Execo amb Masha Szilinski per Sound of Falling la pel·lícula Sirat ja la podeu veure actualment en cartellera s'ha estrenat molt ràpidament i tenim el nostre amic Sergi López Sergi López sí de protagonista com a protagonista de fer la pel·lícula pel que heu escoltat el premi especial del jurat és per Big Gun el director Big Gun per Resurrection com sabeu el festival de Can té altres derivats com un certen regar són seccions anexes al festival que no tenen la mateixa importància però sí que tenint en compte que és probablement el millor festival del món doncs el palmarès d'Anse d'Ense sempre té un recorregut millor pel·lícula The Mysterious Gaze of Flamingo de Diego Céspedes Premi del jurat A Poet de Simon Mesa Millor guió per Harry Jinton per Pillion Millor actriu Cleo Diara per I Only Rest in the Storm Millor actor Frank Dilan per Urchin Millor direcció Tarzan i Arab Nasser per Ons Upon Time in Gaza una pel·lícula suposo ja sobre el tema de Palestina sí hi va haver la palma d'or honorífica que es va donar a Robert De Niro i Denzel Washington també exècuo i la carrossa d'or que és un premi honorífic a la carrera d'un director aquest any va ser per Todd Haynes el premi Fipresti que és el de la premsa internacional va ser per la premsa la crítica internacional va ser per The Secret Agent de Clever Mendoza que també va rebre la millor direcció com hem dit abans i les opres premiades van ser per dues dones que s'han passat de treball d'actrius a treballs al darrere de la càmera com són Kristen Stewart de The Chronology of Water i Scarlett Johansson per Eleanor de Grit amb això vull afegir que un amic meu que és un crític per mi de referència que és el Manu Yanya em va comentar que amb aquestes pel·lícules que amb més o menys intensitat ja està bastant d'acord amb el palmarès i afegiria d'una manera indiscutible The Mastermind de Kelly Rehler Nobel Bach de Richard Wynne Laker Ciudad Sin Sueño de Guillermo Galde i The Love de El Remens de Kylian Palmason Tots aquests són directors i directores que ja tenen una carrera i que realment els seus productes són interessants sempre el que passa és que no estan dintre d'una ordre bueno Lynn Laker últimament pot ser una mica més però els altres estan molt dintre del cinema encara experimental o en tot cas que és de en fi que no no són grans produccions és un sistema és un cinema molt més d'autor i fet en baix pressupost i fins aquí una mica el resum així una mica ràpid de el que ha estat el palmarès del festival de Can que naturalment després amb tot el que queda d'any poc a poc com passa sempre es aniran amb més o menys rapides es aniran podent veure totes aquestes pel·lícules i comentar-les amb més detall tenies tu una una sèrie molt bé tens 10 minuts per comentar-la perfecte mira la sèrie em va sorprendre molt jo veig constantment sèries i em moc molt per la intuïció no meva sinó la meva senyora la Núria té una capacitat diguem d'endevinar molt més que jo i mira que no és de l'ofici cinematogràfic endevinar allí on hi emaguen veritables joies de les creacions cinematogràfiques siguin en sèrie siguin en pel·lícules sí jo aquesta m'ho he passat fins i tot la imatge aquella de pel·lícula vaig dir no no m'interessa vaig veure el pòster i no m'interessar i de cop no miris el pòster mira-lo de dalt i miro la part de dalt Movistar Movistar Plus és una vegada té sorpreses Movistar Plus no sé si acabarà quedant-se o no filming però realment estan a semblant-se cada vegada més és cert que té un contingut en molts moments molt divers i molt diferent i per tant no s'aproparia massa està apostant per la qualitat però està apostant bastant per la qualitat i aquesta realment per mi és de les sèries que després al llegir determinades no crítiques sinó puntuacions d'algunes pàgines hiper dures com per exemple la firma Affinity un 6,6 em sembla absolutament insultant o sigui sincerament no ho entenc a mi és una sèrie que pot ser que no m'agrada a tanta gent no li agrada tant com a mi pot ser que molta gent digui no home Anastàcia va dir que era molt bona efectivament per mi és molt bona i ho haig de dir és una sèrie no solament és molt bona està basada en un fet real que va passar a Suècia en els anys 90 a finals dels 90 i és un tema que una aposta que van fer diguem d'aquesta democràcia sueca que sempre fa coses especials o feia potser més abans que ara coses especials van intentar que un director un dramaturg suec no director un dramaturg suec anés a una presó i una home productora de teatre amuntant una presó de màxima seguretat i on hi havien presos especialment delicats conflictius muntar una obra amb els presos però no perquè veiessin l'obra sinó per muntar-la amb ells utilitzar-los com a actors i que fessin després fessin l'obra dintel inicialment de la presó de l'àmbit de la presó tot això va agafar una volada i una empenta absolutament inesperada i inusitada i també molt crítica perquè realment la pel·lícula és clar quan es descobreix que aquests presos estan allà de tres dels tres que ells agafen com a actors dos d'ells estan allà per neonàcies és a dir que són neonàcies convençuts això sembla un guió de Jean Genet absolutament podrien ser-ho podria ser-ho doncs és clar a partir d'aquí crisi del propi dramaturg d'haver de treballar amb una gent amb la que ell no hi comulga en absolut crisi de la pròpia productora que també sent una dona magnífica productora per altra banda i ho era fet reals tot això és veritat tot doncs clar però està fet cinematogràficament no hi ha ningú personatge que correspongui a la realitat però això va passar totalment a partir d'aquí està tots entran en crisi els propis presos també entren en crisi el ser qüestionats per ells diuen nosaltres som així què creiem de fer no no excepten finalment jugar al joc i el joc comença el joc comença la pilota estena i comencen a jugar esclar l'interès per mi hi ha el cinema i el teatre aquesta cosa aquesta barreja a mi m'agrada molt sempre el joc aquest del cinema retratant com es munta una obra de teatre recorda la Calla 42 Bània la Calla 42 que em va semblar una pel·lícula magnífica aquesta va por una altra cantó i passa en una presó tot es va fent molt crític tot es va fent molt crispat tot es va complicant molt i és que ha de haver pràcticament un thriller per altra banda magnífic 3 episodis de 58 minuts cada un clavats o sigui aquests també van anar allò de 500 paraules van fer cas 58 minuts clavats 3 episodis per tant minissèrie amb uns actors immensos o sigui el diguem el dramaturg que és un home molt discret però amb aquesta discreció no és fàcil de portar són actors professionals o eren actors professionals és que tots han fet moltes coses jo no els coneixia de res però tant el director com la dona que podria ser una dona és que se'm recordava la Xigula hagués pogut fer el paper de la Xigula evidentment és una dona molt menys coneguda que la Xigula sueca i és una productora crea una productora magnífica uns personals magnífics els propis presos els dos que fan de nascis fan por fan veritable por i plores amb ells quan et creen sentiments és a dir és una pel·lícula contradictòria en el sentit que dius però què estic defensant què estic veient és a dir et posa en crisi a tu mateix també com a espectador és clar això no és freqüent en les sèries les sèries van molt monodireccionals i vas a parar a descobrir o descobrir el que sigui però sempre d'una manera molt recta aquí no aquí els camins del senyor són inescrutables i van anant d'un cantó a l'altre i tortuosos i tortuosos i dius escriure amb línies torcides sí exacte i en aquest cas els creadors d'aquesta sèrie també han fet el mateix llavors clar et fa unes anticipacions de coses que passaran que no saps quan passaran aquests que dèiem a vegades els hem dit en l'aula de cinema els flash forward avui m'extermo una mica més perquè la sèrie s'ho val el flash forward de cop vas veient des del principi de la pel·lícula quasi unes escenes d'una cosa rara amb uns tius tapats encaputxats en seguida després imagines que són ells que s'han escapat de la presó i han fet alguna cosa després descobriràs que és una altra cosa però d'alguna manera també et va creant aquella expectativa de dir i això què és? ostres i això? després esclar no us dic res que no que us trenqui cap encant la pregunta que seguirà tenint per mi la sèrie té tot l'encant del món per tant no perilla però el tema és que l'obra estava destinada a ser feta a la presó pels altres presos que mai arribes a veure per altra banda però no surt de la presó hi ha la proposta de sortir i esclar el comitè que ha de provar que el comitè diguem de presons que té un poder important darrere de tot això perquè aquesta operació es faci posen límits però després se'n dóna compte que allò tira de mala manera i que van una mena de passe que li fan per ells s'emocionen tots i veuen que allò pot anar al carrer i pot anar a teatres professionals a exhibir-se i van a teatres professionals a exhibir-se però esclar sorgeix el tema que torna a sortir el conflicte que és que molta gent de cop descoveixen perquè s'ha dit i ho saben i l'obra mateixa és explícita que hi ha dos d'ells que són nazis el títol? el títol és Último Actor Último Actor Último Actor llavors sí, tens raó no ho havia dit Último Actor és una creadora crec que hi a darrere és una dona ara recordaré el nom llavors això és clar crea un nou conflicte i és que ells mateixos els dos que són nazis volen sentir-se protegits perquè diu estem exposats davant d'un públic que un dia ens saltaran a sobre ens fotaran dos, tret i es mataran volen autoprotecció és el regador-regado o sigui ells són els que creen el conflicte però és clar aquest conflicte els hi pot revertir en la seva pròpia contra i és clar això és tan interessant em va semblar tan rica tan diferent de moltes altres sèries que és bueno sí, està bé molt ben interpretada molt ben d'allò però no acaba aquesta és una gran sèrie jo us demanaria quan estàs comentant-la sí com que fa poc que l'hem tingut aquí com a pel·lícula de clàssic sí pot ser que estigui vagament inspirada també amb amb el contingut de El quin voló sobre el nid del cuco clarament si no està no està bueno és clar inspirada o no perquè està inspirada amb els fets reals això és veritat els fets reals que tenen molt de pes en allà sí, sí tot això va passar i al principi de la pel·lícula es diu clarament el que sí és cert és que la pel·lícula recorda altres pel·lícules que hem pogut veure en el que gent que està fora de la normalitat i el Game Ball o sobre el nid del cuco efectivament està tractant amb un material humà danyat perjudicat aquests generen sempre aquest tipus recorda això allò seria un psiquiàtric sí amb diferents graus alguns molt molt profuns d'afectació sí i després també i també té més raó perquè és cert que encara que siguin dos territoris diferents semàntics de tota mena uns són terroristes i els altres són bojos per dir-ho molt fàcil els conflictes i la tensió que es crea és molt similar molt similar amb el poder amb el poder és que després em recorda també tu recordaràs hi ha la pel·lícula que era de Peter Ware i després a mi el que em recorda és una obra de teatre que és és la representació de los enfermos de Charenton escrita por el Marquès de Sade del Marquès de Sade sí senyor sí que d'alguna manera abans parlàvem del Marcillac del Marcillac va recollir en Marat Sade en Marat Sade sí va simplificar-ho en Marat Sade va ser interessant sí alguna cosa d'això té també em va recordar un moment determinat aquella pel·lícula que a mi m'agrada tant que és La Comuna la comuna que parla de La Comuna de París n'hem parlat també sí, molt bona aquesta pel·lícula una gran pel·lícula que estava film fa uns anys jo penso que film ja ha desaparegut però si no La Comuna és una altra cosa aquesta sí que és droga dura en el sentit que ja no és fàcil de veure com pot ser aquesta però La Comuna també perquè també hi ha un equip de televisió en un moment que mentre estan assajant l'obra entra un equip de televisió a rodar recordo perfectament recordes l'equip de televisió a mi aquesta pel·lícula em va impressionar molt perquè la vas escollir tu i jo no l'havia vist aquesta pel·lícula i quan la vaig veure em va semblar una pel·lícula extraordinària és una pel·lícula un monument jo si tenim una mica de paciència que a vegades ens falta la gent que està més acostumats a veure un cinema potser més fàcil La Comuna pot ser dura però si no jo penso que s'ha de veure tot en aquesta vida i la Comuna és una gran experiència històrica ens ensenya història és un fet real també la Comuna de París 1871 estem a l'últim minut i com a experiència et podria dir que la setmana que ve com que el dilluns és festa que és dilluns de la segona Pasqua la Pasqua Granada nosaltres ens en anem al sud de França ho tenim tot pagat no gratis pagat per nosaltres està prepagat i per tant amic Jan també et donarem festa aquest dia i llavors ens veurem el dia 17 que estarem aquí molt bé molt bé moltes gràcies a tots i ens veiem el 17 a veure mert mert de mert à mert d... d... d... mert mert h... mert mert mert mert mert mert mert mert mert mert mert mert mert