Cinema sense condicions del 3/6/2025 — Homenatge als nous membres d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català, glossa de Teresa Font, documental de Miquel Porter, palmarès de Cannes 2025 i la sèrie "Último Actor"

Panorama general del programa

Programa especial i emotiu dedicat al reconeixement de nous membres d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català, amb un focus destacat en l’editor/muntador i cineasta Anastasi Rinos (company del programa). Inclou la lectura de la glossa de Teresa Font, un clip i debat del documental sobre Miquel Porter, repàs del palmarès de Cannes 2025, i una recomanació de minissèrie (“Último Actor”). També hi ha una peça musical vinculada a “Bilbao” de Bigas Luna i una breu obertura de cartellera.

Moments clau

• Acadèmia del Cinema Català: Lliurament de guardons d’honor (6 professionals) al Palau/Col·lecció Marès. Glossa dels homenatjats per col·legues; reconeixement a Anastasi Rinos per una trajectòria polièdrica.

• Glossa de Teresa Font: Lectura íntegra del text dedicat a Rinos, repassant els inicis, l’encontre amb Bigas Luna, l’etapa de direcció i el retorn al muntatge.

• Documental “Miquel Porter, la república de la llibertat i el bon humor”: Escolta d’un fragment i debat sobre la idea central: l’amor com a motor de l’ensenyament, del cinema i del documental.

• Cannes 2025: Resum de premis principals (Palma d’Or a Jafar Panahi, millor direcció a Cleber Mendoza, etc.) i menció d’altres seccions i guardons honorífics.

• Sèrie recomanada – “Último Actor”: Minissèrie sueca (3x58’) a Movistar Plus, basada en fets reals sobre teatre a la presó amb interns (dos, neonazis), que deriva en una peça tensa, ètica i provocadora amb recursos de thriller i flash-forward.

\"Benvinguts a la república de la llibertat i el bon humor... l’amor.\"

1) Obertura i conversa inicial

Tertúlia i cartellera lleugera

• Setmana dels conductors, estudi i vacances.
• Referències a cinema d’esbarjo: Mission: Impossible i l’arribada de Jurassic World 3; conversa sobre paleontologia i el caràcter mític de Jurassic Park (l’original), amb èmfasi en la posada en escena i la tensió (les petjades del T-Rex).

2) Música i memòria de muntatge: “Bilbao” (Bigas Luna)

Peça musical i context

• Introducció d’Anastasi Rinos: la música de base a “Bilbao” va ser la “Sinfonia Espanyola” (peça amb caràcter hipnòtic), omnipresent durant els quatre mesos de muntatge.
• Record de la metodologia de Bigas Luna: pas d’un equip molt professional a equips joves; Rinos entra com a muntador en un tàndem creatiu obsessiu i rigorós.

3) Especial: Acadèmia del Cinema Català – nous membres d’honor

L’acte i els guardonats

• Lliurament al Palau/Col·lecció Marès (150 assistents), conduït per Àlex Gorina; salutació final de Judit Colell (reelegida quatre anys).
• Guardonats: Agustí Argelich, Teresa Enric, Mireia Ros, Anastasi Rinos, Janine Mestre, Pep Armengol (director de càsting).
• Glossadors: Juanjo Jiménez (Argelich), Cristina Campos i Xavier Longás (Enric), Marta Figueras (Ros), Teresa Font (Rinos), Pere Vall (Mestre), Irene Montalà (Armengol).

Lectura de la glossa de Teresa Font (a Rinos)

• Trajecte d’Anastasi Rinos: de voler ser periodista d’investigació a descobrir el muntatge (amb Lluís Puigvert), passant per curts i documentals (Bellmunt) fins a “Bilbao” (Bigas Luna) – peça clau formativa.
• Parèntesi com a director (publicitat – Freixenet 1989 amb Paul Newman; documentals; TV – “Quien sabe dónde”) i docència (ESCAC). Recorregut de rigor i sentit del ritme en llargmetratges i documentals socials.
• Reconstrucció d’un itinerari amb noms, mestres i complicitats que defineixen una carrera feta d’ofici i d’amor pel cinema.

Teresa Font, en primer pla

• Perfil: muntadora capdavantera del cinema espanyol i europeu; Goya, Gaudí, Platí, i Medalla d’Or al Mèrit en Belles Arts.
• Títols destacats: “Jamón, jamón”, “Libertarias”, “Juana la Loca”, “El día de la bestia”, “Dolor y gloria”, “Númax presenta”, “El Quixot” (de Terry Gilliam), entre d’altres.

El discurs d’agraïments d’Anastasi

• Lectura del tram d’agraïments: mestres, muntadors, directors, col·legues de so, fotografia (incloent Néstor Almendros), i amics; records a Mat Carreras i Eduard Vinyals.
• Anècdota: limitació de 500 paraules (complerta per Rinos), mentre altres parlaments es van allargar.

\"Has d’estimar el tema i la persona.\"

4) Documental: “Miquel Porter, la república de la llibertat i el bon humor”

Clip i lectura del seu ideari

• S’escolta el passatge sobre l’amor com a eix del saber i del fer: amor per la ciència, pel cinema, i sobretot per les persones.
• Descripció de la seqüència: passeig silenciós per la Universitat de Barcelona; sortida a l’exterior amb el so d’helicòpters (ressonàncies del 2017 i paral·lelisme amb l’amenaça aèria de la Guerra Civil).

Proposta de projecció pública

• Anunci d’un passe del documental (56-57’) a un cinema cèntric de Barcelona, amb col·loqui posterior amb coneixedors del film i de Miquel Porter.

Idea-força

• El cinema, l’ensenyament i el documental es sostenen en l’amor i en una entrega que pot incloure mirada crítica sense caure en el panegíric.

5) Palmarès del Festival de Cannes 2025

Premis principals (selecció)

• Palma d’Or: Jafar Panahi – “I Was Just an Accident” / “A Simple Accident”.
• Millor direcció: Cleber Mendoza – “O Agente Secreto”; Millor actor: Wagner Moura (mateixa pel·lícula); Millor actriu: Nadia Meliti – “Le Petit Darnier”.
• Millor guió: Germans Dardenne – “Jean Mere/Young Mothers”.
• Gran Premi del Jurat: Joachim Trier – “Sentimental Balne”.
• Premi del Jurat (ex aequo): Oliver Laxe – “Sirat” i Masha Szilinski – “Sound of Falling”.
• Honorífics: Robert De Niro i Denzel Washington (Palmes d’Or honorífiques); Todd Haynes (Carrossa d’Or).
• Crítica internacional (FIPRESCI): “The Secret Agent” (de Cleber Mendoza).

Notes

• Discussió sobre altres seccions (Un Certain Regard) i recomanacions crítiques addicionals.

6) Recomanació de sèrie: “Último Actor” (Movistar Plus)

Punts forts

• Minissèrie de 3 episodis x 58’; basada en fets reals (Suècia, finals anys 90): un dramaturg i una productora munten teatre a una presó de màxima seguretat amb interns (dos, neonazis).
• Crisi ètica del creador i del projecte en topar amb la ideologia dels participants. Creix com a thriller, amb ús intel·ligent de flash-forward i una tensió que interpel·la l’espectador.
• Interpretacions potents (dramaturg contingut, productora carismàtica, presos esfereïdors i humans alhora).

Temes i ecos cinematogràfics

• Fricció entre art i poder, responsabilitat pública, i límits de la rehabilitació.
• Remissions a obres sobre col·lectius vulnerats (p. ex. ecos d’“Algú va volar sobre el niu del cucut”, Marat/Sade, i “La Comuna”).

7) Tancament i agenda

• Mostra del “gaudinet” (guardó) a l’estudi i promesa de fotografia per xarxes.
• Avís: no hi ha programa la setmana vinent (Segona Pasqua). Retorn el dia 17.

Idees destacades

• Amor com a principi actiu del cinema i l’ensenyament (eix de Miquel Porter i leitmotiv del programa).
• Muntatge com a lloc de decisió creativa i d’ètica narrativa (Teresa Font i Anastasi Rinos).
• Cultura com a espai públic: acadèmia, projeccions i festivals connecten amb la comunitat.