Humor i cinema amb Fergat Producció: Barcelona, una nit d'hivern; La granja del pas; els thrillers de Villeneuve i el camí del curt al llarg

Cinema sense condicions. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Bona tarda, o bona nit, o bon vespre. Ara ho has dit, ara ho has dit. Sí, perquè ja és fosc. Estem aquí un dimarts més. Bé, jo feia molts dies que no venia. Molts i molts i molts, eh, Joan. Ja ho sabeu, ja ho sabeu. Ens explicaràs algun dia què has estat fent tot aquest temps allà? Algun dia, algun dia ho explicaré, sí, algun dia. Que d'aquí la incògnita. Els oients estan, bueno, espantadíssims, eh? Allà escrivint el programa continuament. Què fa el Joan Morro? Bueno, no exagerem, però sí que la gent... Vale, vale. Tens a tothom pendent, no? Suposo. En qualsevol cas, en qualsevol cas... Ja ho dic molt, ja ho dic molt, ja ho dic molt. He fet el que volia fer i ja torno estant aquí i, bueno, doncs disposat a passar-nos-ho bé. Avui, més a més, acostumem a tenir, doncs, com dos o tres parts del programa. Una primera part, doncs, que parlem de les pel·lícules que hem vist, del que hi ha d'estrenes... Ells, precisament, han anat aquest matí... Els dos convidats que tenim, que són el Pol Díger i la Lídia Millet, han estat aquest matí a l'estrena que feien d'una nit d'hivern, no? Barcelona, una nit d'hivern. Barcelona, una nit d'hivern, exacte. Com dos infiltrats més. Exacte. I tant, i tant. Que era la continuació d'una que havia fet anteriorment, que és d'una persona nit d'estiu, que jo no vaig veure, però la van deixar bastant bé. Jo sí, jo sí que la vaig veure. Però diuen que, tothom de la critica, diuen que és millor aquesta que l'anterior. Totes les segones parts són millors, no? És així, la dita, o...? No ho sé, no ho sé, no ho sé. Podríem discutir. En qualsevol cas, la idea seria, doncs, començar... Avui tenim, deia, dos convidats, que són el Pol Díger i la Lídia Millet, perquè ens parlin de Fergat Productions, que és com una mena d'empresa, o no sé, ens ho explicaran ells el que és, i que han fet diversos programes, diversos... Jo he vist dues o tres coses, de fet, per ells. Què has vist, què has vist, què has vist? Jo he vist un musical que es diu Qui no canta no calça, i després he vist una cosa que es diu Confidents. He intentat veure l'última, aquestes 18 minuts, que es diu... Que es veu que és com inclassificable, som els... Directors. Que es diu DirectorsCat, però no hi ha hagut manera, no m'hi ha pogut baixar i no hi ha hagut manera de poder-la veure. Llavors, bueno, ja m'explicaran ells de què va i què és el que volen fer, etcètera. En qualsevol cas, la idea seria fer una primera part, que podríem parlar amb ells com a convidats, també, de les escenes, del que recomanem, del que hem vist i del que val la pena veure-ne en els propers dies. De fet, també, aquest divendres, estrenen l'última de l'Spilbert, aquesta del Puente de los Espías. Qui és aquest home? No sé qui és, tu, no el conec, però m'han dit que no era del tot dolent. No sé... Bueno, és discutible. És discutible. En qualsevol cas, parlem primer d'una primera part que faríem d'això, una segona part que podríem parlar llavors específicament dels que tenim aquí convidats i que ens expliquin què és el que estan fent, quins projectes tenen, què és el que ja han fet, o jo no ho podem veure, perquè això seria interessant també. Molt bé, molt bé. Molta cosa, Joan, ja t'ho dic jo, que estan fent molta cosa. No, no, jo he vist que tenen... Vaja, ja fa dos o tres anys que esteu treballant, no? Bueno, quasi dos anys, encara no. Ara, al desembre, a finals de desembre, serà el nostre aniversari, farem dos anys i ens presentarem a un concurs i farem un making of especial. Anirem a Montserrat a veure la Moraneta. Molt bé. Sí, a veure, sí, ja som. Doncs, si voleu, comencem per explicar les preestrenes properes, que ells han vist aquesta aquest matí. Que ens expliquin, sí. Heu saludat a Dani de l'Òrden? Estava per allà, clar, el director. Estava ocupat, ell. I tota la colla d'actors. Tota la colla, clar, és que és una pel·lícula per episodis, bueno, com la primera, de diferents històries, de més joves, més grans, uns de Madrid, uns de Barcelona, és una mica així un pupurri, però realment, o sigui, és una pel·lícula que, tal com comença, que dius, va, típica, l'Opactoli, potser una mica comèdia romàntica, però a mesura que es van desenvolupant les històries, bueno, realment es veu això, potser el que dèiem abans, una maduresa... Senzilleta, sense grans pretensions. i entra molt bé, molt ben estructurada, s'entén tot perfectament, molt bé, molt bé. Jo no coneixia res, però vaig llegir alguna cosa d'ahir, o abans d'ahir per anar-hi, justament jo també volia anar aquest matí al cine per veure-la, però vaig llegir que era millor aquesta que l'anterior, i per tant és l'únic que heu dit abans, que és l'únic que sabia jo. Sí que teníem més pressupost aquest cop, pel que ser. Es nota que hi havia uns quants product plays menys, es notava. Més guionistes també, n'hi ha d'altres guionistes, no? De fet, que era la mateixa de la primera, eh? Avui ho he llegit, per curiositat, així, qui eren i això, i pel que he vist, com a mi el film Affinity són els mateixos. Vale, vale, vale, vale. Però sí que es nota, jo crec, una maduresa, no? Una mica més... Les històries més desenvolupades, més les relacions entre els personatges... Entre allades, equilibres... De què va? Bàsicament, què es podria dir? Què és? Es podria dir... Bueno, clar, són moltes històries, però... Molt lleugera, entra molt bé. No te n'adones de què passa el temps? Bueno, és una pel·lícula que funciona a través... Que suposo que el tema principal és com... L'amor... L'aspecte... No, sí, relacions humanes, no? L'amor, el de l'amor, potser... Uns personatges molt propers dels que podríem tenir aquí, molt catalans i molt espanyols, molt... Ja, ja. És portar aquesta... És que és el que comentàvem abans, és aportar aquesta comèdia romàntica que... Tota gent jove, tota gent jove. No, no, no, precisament... Ja et trobes des del xaval de 20 anys a la Montserrat Carolla. O sigui, no, no, no, ja repassen... Hi ha històries d'amor en totes les edats i tots els perfils, entre catalans i matrilents... No, vull dir-ho que espoilers, però això sí que hi ha de tot, ja. Que sapigueu de totes maneres, Joan, no sé si ho sap, però Lídia i Pol em sembla que no, que Dani de l'Orden, el que realment vol fer, i us ho dic perquè anirem intercalant, jo vaig intercalant de les meves preguntetes particulars, cap a la filosofia de Fergat, que no sé com ho diu, productions o producció. Producció. Producció, sí. Producció. Doncs que sapigueu que Dani de l'Orden el que vol fer realment és cinema apocalíptic. Apocalíptic. No sé exactament de quin tipus, però és el cinema que li agrada, un cinema d'aquest que parla del final de la civilització humana... En aquest cas, poc apocalíptic, eh, de veritat. No, no, però ell, per circumstàncies de la seva manera de contactar amb la gent i coses que han anat passant, però ell, sempre que parles amb ell, doncs et posa una cara dient, bueno, no sé, no és exactament el que vull fer. I una pregunta que us volia fer, i després ja aprofundiré més, però ja que estem parlant d'això, i si vosaltres ho faríeu, això? Una pregunta ja delicada. Quina, l'apocalípsi? És a dir, no, no, és a dir, fer pel·lícules, fer coses de cinema, quan no és exactament el que vosaltres faríeu, però per entrar dintre del mercat, per dir-ho així. Bueno. Home, sí que és veritat que nosaltres, en aquest sentit, com a col·lectiu, perquè, clar, no som ni empreses encara, ni res, però com a col·lectiu sí que tenim... Hem seguit una línia, no?, al final, que és una línia bastant tirant a un humor una mica absurd, una mica, sí que és molt, un amor, suposo, britànic, no?, així, un estil així, i sota el musical, llavors, sí que és veritat que estem molt encarats a això, però precisament estem desenvolupant algunes idees que te'n deixen més cap a... Algo que pot ser, potser, més, no?, més... més dintre del públic, dels festivals i tal. Nosaltres tenim la sort que no tenim filtres, ho portem tot nosaltres, ho subvencionem nosaltres, llavors no hi ha ningú que ens digui, no, això no ho podeu fer. Clar, això és una sort. Clar, però sí que és el veritat, el preu a pagar aquest, no? També tenim el tema que, com que ho portem nosaltres, el Pol i jo, tenim estils molt diferents, a ell li agrada molt més això, l'humor, molt absurd, ell està molt més encarat a això. Jo estic potser més encarada, l'estimes més serios, més, potser... Jo entenc que tu eres més guionista i allà el director. Sí, sí, sí, sempre ens dividim així, però treballem junts en totes les parts del procés, no? Llavors, jo m'estic encara més d'això i ara estem preparant el guió de la que hauria de ser la nostra primera pel·li. La metratxa, la metratxa. Sí, sí, la pel·li, no? I ara sí, ho estem encarant molt més sèrio, molt més d'aquest estil, no? Molt més proper al que pot agradar un festival. Molt bé, molt bé, molt bé. Em vull fer una pregunta i és que has portat una música de bon començament que m'ha agradat molt i no sé el que era. Què era? Doncs era una música sorprenent, que no sé si, Pol, que és una miqueta l'origen de per què he posat això on l'ha reconegut, però és el tema d'amor d'una pel·lícula de la que avui hem de parlar per força, perquè el tema de l'espai d'avui és humor i cinema. És una pel·lícula que jo no havia vist mai i que he vist aquests dies doncs gràcies a que veníeu vosaltres per poder tenir una miqueta de coneixement de causa. És Hot Shots. Hot Shots. És la pel·lícula. La pel·lícula per excel·lència d'humor, paròdic, és bujarrat. No l'he vist. Però fixeu-vos quina delicte. És la referència del Pol. Sí, sí. Per mi... És una pel·lícula de recent o de fa molts anys? No, és una pel·lícula de... Jo diria que és dels anys 90 cap a mitjans finals dels 90. Si no recordo malament, és dels... O sigui, durant una època hi havia el trio aquest de directors que es deien el trio FAT, que eren els Sacker i l'Abrams, que feien les pel·lícules aquestes de Aterrizar Como Puedas, Aterrizar Como Puedas, aquestes pel·lícules així. Llavors hi va un moment que es van separar, no vés a saber per què, i l'Abrams va seguir fent algunes pel·lícules i va fer Hot Shots. I Hot Shots era com... Dins la maduresa aquesta de l'humor més absurd i el que es diuen les Spoof Movies, va ser com... No ho sé, jo crec que va ser una explosió amb el Charlie Sheen, precisament, que era una paròdia una mica de Rambo. I és una paròdia... És que és, clar, és un tipus d'humor que jo valoro molt perquè realment és... Es pot ser una abstracció pel guionista de com se't passen pel cap aquestes xorrades tan grosses, és que és increïble. Ja, ja, ja, ja. Molt bé. Aquí tenim el tema principal. És molt maca la música, jo... I molt delicada, no?, pel que és el que veus a la pel·lícula, no?, allò completament salvatge en alguns moments, tot i que té un sentit tot, també, eh?, vull dir, un cert sentit absurd, però al mateix temps una coherència, que jo una de les coses que vull fer després quan parlem del tema és, ja t'ho he comentat, així per la xarxa, doncs és mirar de relacionar el que feu a Fergat amb aquest tipus de pel·lícules, perquè crec que hi ha una relació... És fàcil de relacionar-se. Bueno, tot i que potser Lídia és la que va dient no, no, no, cap allà no, i llavors Pau diu sí, sí, cap aquí sí. És el nostre dia a dia, a Fergat, això. Jo li proposo hòstia meva, podem fer aquesta xorrada i llavors és com ui, ui, ui... Sí, també ens beneficia, no?, perquè tenim una mica els peus més als núvols i una mica de terra i anem ajuntant i potser ens acostem a més públics per això, perquè tenim punts de vista bastant diferents. Sí, sí, sí. També s'ha de dir que heu vist fa no gaire l'altra gran pel·lícula, bueno, tu em sembla que Lídia no, però Pau sí, la de 8 apellidors catalanes. Jo no, jo no. Bueno, sí, podríem dir com a referents d'humor espanyol, realment és una altra... A veure, amb humor espanyol tampoc s'ha de limitar a dir 8 apellidors i torrente, aquestes pel·lícules, però sí que és veritat que són les que arriben més al públic, comercial i són les que veu més gent, no? Però clar, veus les diferències, això ho parlàvem quan veníem amb la Lídia, que eren les diferències, per exemple, entre l'humor espanyol, l'humor britànic, l'humor americà i era com tots aquests girs que hi havia. Potser nosaltres ens hem encarat més això, el britànic i l'americà, no tant a l'espanyol. Jo vaig veure, he vist les dues, la primera de los bascos i el catalanes, jo confesso que la primera la vaig trobar fresca, divertida i tal i amb la segona no vaig riure, o sigui, jo no he acabat d'entrar i no he acabat de riure i vaig anar també a la preestrena amb tota la crítica de Barcelona, això que he fet a tu aquest matí i la gent se la va carregar solemnament, no sé si has vist les crítiques. Sí, me'n vaig veure de tot. El públic no sé si realment, perquè hi ha gent que m'ha dit com a públic, és a dir, que li va quedar també com a mi més la primera que la segona, però no tinc un aspectre prou gran per saber si això és generalitzable. Vosaltres, per exemple, què considereu? que està bé també la segona? Aviam, el problema és com el tema de bascos i catalanes. La segona part jo crec que és una part que pot fer gràcia als catalans perquè intenten treure temes autòctons d'aquí i fer prou d'això, però també és veritat que... S'ha de tenir en compte que aquesta pel·li es va fer fa un temps i que el tema políticament ha avançat molt i es podrien haver fet moltes bromes ara mateix, que potser ara ens queda una miqueta més enrere. És una pel·li que quan nosaltres vam infiltrar vam entrevistar el coguionista i ens deia clar, és que heu de pensar que això ho vam escriure, o sigui, ni rodar, ho vam escriure fa un any i mig o així. És com tot el procés que ha sigut precisament durant aquest últim temps. primer s'ha de veure com, suposo, amb una certa perspectiva no destructora directament, tu vas a veure una pel·lícula que saps que és humorística, no té pretensions tampoc de ser una peça de culte, no estàs veient, i llavors amb aquesta perspectiva sí que és veritat que jo a l'estrena allà als Bosque feia temps que no hi havia una sala sencera rient sense parar, jo feia temps que no ho veia. A mi particularment em va fer gràcia, sí que és veritat que té molts aspectes que queden pobres, per exemple, els fitxatges aquests catalans de l'àmbit català com Alberto Romero, la Rosa Maria Sardà, queden molt a la foscor i és una pena que no s'hagi... Perquè compares el paper d'Alberto Romero en el Ocho Pidós Catalanes amb el de Barcelona nit i hivern i és és Berto en el Barcelona nit i hivern. és una passada això, és el mateix actor i això, però és com el veiem. Llavors, a veure, són pel·lícules com que són les comercials així i a vegades potser es veuen també com no, no, no, això com que és comercial i no, això ja no ha de ser bo, però bueno, si et fa gràcia, no ho sé. Ja. Bueno, no sé, jo penso que és una qüestió també de gustos i també d'expectatives i també d'exigències. És a dir, si tu el que vas és allò que menes de passar-te l'estona i passar-ho bé i no et planteies massa coses, doncs potser t'ho passes bé. Jo confesso que en la segona, en la primera em va semblar que el Guilló estava treballat i estava polític i encaixava tot, en aquesta segona jo la veritat és que ni he rigut massa, ni n'he trobat el Guilló molt poc treballat i no sé, que estava tot una mica fet massa de pressa, és a dir, no sé si realment era així o no, que se'l volia aprofitar l'èxit comercial de la primera i llavors d'anar estirat ràpidament per aprofitar-ho i bueno, jo penso que no té per mi, amb la mateixa consistència que tenir la primera, però clar, això és molt personal. Faria gràcies saber més opinions de més gent que aviam què opina la gent, perquè jo no, a mi, i la crítica en general se la va carregar, sobretot comparant-la amb la primera part, però no sé si la publica en general, perquè això a vegades el públic i la crítica no anem pel mateix camí, això no, s'ha de reconèixer que és així. Tu has vist alguna cosa, Francesc? Jo he vist una cosa que en un moment determinat pot fins i tot tenir una part d'humor, curiosament, tot i que en principi no és per riure, i és la pel·lícula que ha fet com a directora la Sílvia Munt. Es diu La granja del pas, és una pel·lícula que és directament... Jo volia parlar d'aquesta pel·lícula que tot i que no l'he vista, justament no havia preparat informació per parlar-ne. Doncs jo vaig anar al cinema Girona perquè vaig veure que venia la Sílvia Munt també i vaig voler saludar-la, no la coneixia, però mira, em va fer gràcia. Teníem el programa de Ràdio Cornellà Cinema és del Gaginer i llavors va entrar ja un momentet també en el programa i vaig pensar que era bona idea i una amiga també molt involucrada en aquests temes. El tema concretament és el tema de l'ESPA, de la plataforma anti... No, d'afectats per la hipoteca, perdó. Sí, de Sabadell. Concretament allà a Sabadell, una masia antigua, antiga que s'ha recuperat ara fa temps i que d'entre altres coses acull les reunions setmanals cada dimecres de tots els afectats i tota la gent que des de fa anys doncs ha estat perjudicat pel tema que ja sabem, pel tema que jo considero dels més sagnants i que la Sílvia Munt té l'enorme habilitat, l'enorme habilitat de fer la Sílvia Munt i els seus col·laboradors, el muntador, els guionistes, ella també és guionista, curiosament, és un documental que diem que el documental pot tenir guió, ha de tenir guió per força, vull dir, de fer tota una sèrie de planificacions per veure què volem fer amb aquelles imatges i ella té l'enorme habilitat d'explicar-te el desenvolupament, diguéssim, que va seguint el que és el procés habitual d'una persona quan li passa una cosa com aquesta, quan de cop li arriba una ordre de desnonament, per exemple, una cosa que tu dius, gairebé inimaginable aconseguir acceptar-ho, això, doncs és el que veus, la primera reacció de tothom és dir, però com m'està podent passar això a mi, això ho veiem en diferents persones, després, com que hi ha l'enorme sort que, no sé, això si ha existit una altra vegada a la història, a l'edat mitjana jo diria que no, perquè aquestes coses han passat sempre, d'usureros, tipus els bancs d'ara on han existit sempre, la gent ha estat perjudicada sempre, a mi em sembla que la gran victòria o la gran qüestió dels últims temps és que hi ha gent que es reuneix, que es fa solidària i que quan ha estat perjudicada i ha trobat una mica com sortir-se d'això, doncs ajuda d'altres que també puguin fer el mateix camí i això és el que es veu a la pel·lícula de manera prodigiosa, us asseguro que jo crec que és emocionant, que hi ha molt, bueno, plora, rius, el més bo de tot és que hi ha vegades que rius, la gent, no es pot imaginar, hi ha moments en què la gent està supercontenta, la gent de la pel·lícula que no són actors, clar, són gent afectada per tot això que estem dient, estan supercontents perquè han aconseguit que el banc els condoni el deute, han perdut la casa, però estan superfeliços perquè s'han tret el deute aquest, del pes, i tu ja no saps què fer, si riures, si plorars, si alegrar-te amb ells, més a més la gràcia que estaven allà, les persones protagonistes quan acaba la pel·lícula surten allà i parles amb ells i bueno, és la veritat una experiència molt emocionant. doncs jo volia dir el mateix que dius tu, per si ens haver-la vist, perquè penso que per la informació que jo tenia era la pel·lícula de la setmana, és a dir, si hi ha alguna pel·lícula a destacar, important, que s'ha estrenat aquesta setmana... hem d'agafar pel·lícula del més aquí al cinema en 16 condicions, doncs no estaria gens malament, perquè és una gran pel·lícula. Jo estic segur que és una gran pel·lícula perquè jo vaig fer una reunió l'altre dia amb gent que era de la món de la crítica per una altra cosa i tothom em va posar dient-me que era meravellosa. Mira, entre d'altres coses estava el Carles Bosch, que és una referència del cinema documental a part del propietari del cinema Smellier, que per cert, les seves pel·lícules les deixa allà indefinidament, cosa que bueno, pot fer, per tant, no li podem discutir, doncs estàvem els productors de TV3 que havien col·laborat a fer el rodatge de la pel·lícula, que per cert, la fotografia, tot, és impecable, el so, de vegades es perd però perquè forma part de les reunions, llavors algú li apropa un micròfon a la persona i està fet amb una habilitat molt gran. Doncs el Carles Bosch va dir una cosa que es va avançar el que jo li volia dir a la Sílvia Munaia i em va semblar fantàstic que ho digués el Carles Bosch, que acabava de venir de Valladolí de fer de jurat del jurat d'allà del festival de Valladolí i ell deia que tota la gent, perquè li van donar el premi al millor documental allà, doncs ell deia que tota la gent que no era catalana, que no sabia la realitat aquesta, doncs estava igual d'alucinat que ell mateix veient la pel·lícula i va destacar que la pel·lícula era una gran pel·lícula, no només un document i prou, sinó que només és que està molt ben treballada la manera com estan... S'ha passat vuit mesos muntant, eh? Sí, sí, sí, el muntatge és... I dos anys o tres rodant coses, eh? Espectacular. Ha sigut realment una tasca pel que jo m'he informat aquesta tarda o aquest matí quan estàs mirant coses. El Pol, precisament, que està estudiant muntatge ara, doncs podria... Mà la pena dir de cara als espectadors, perdó, de cara als veients, als veïdors, que la Sílvia Món és segurament més coneguda com a actriu perquè es va donar a conèixer, tothom ho sap, en 1982 per la seva interpretació de la Colometa de la famosa novel·la de la Mercè Rodolè de la plaça del Diamant i que a partir d'aquell moment va participar, ha participat, de fet, en moltíssimes pel·lícules com a actriu. De fet, jo aquesta tarda quan ho buscava he vist que ha fet 68 interpretacions amb 68 pel·lícules diferents. Però... Però ella va començar fent de ballarina, eh? Sí, sí. Ella va estudiar a Londres de ballarina de ballet clàssic. La van pescar per fer la pel·lícula aquesta i l'havia fet algunes coses, sobretot perquè amb l'assessorament amb el mateix la mateixa Mercè Rodolè la va triar amb ella, o sigui, per fer la Colometa. Ah, sí? Ah, carai, això no ho sabia. Però el 1998, des del 1998 ha entrat en el món de la direcció i ha dirigit 10 o 12 telefilms i diversos documentals. Com deies tu abans, molts dels guions són propis d'ella, tant dels telefilms com de les documentals, i també ha dirigit diverses obres de teatre. O sigui, que el seu marit és l'actor, com es diu? El Madaula. El Madaula és el seu marit i ella l'ha dirigit amb el seu marit. i va guanyar un Goya al millor curtmetratge per un curtmetratge que es diu Laia, em sembla. No, el que jo anava a destacar com a directora anava a destacar que jo crec que la vaig descobrir en aquesta darrera faceta de directora el 2003 amb un extraordinari documental que es diu Gala, que està dedicat a fer una reflexió biogràfica sobre la dona del Dalí i a través de Cazen que comença per reflectir el que ella neix a Cazen és russa d'origen. Fins a Cadaqués va passant per Davos que és on coneix el seu primer marit que és el Paul Eluard després va a París després coneix el Dalí està a Nova York i finalment torna es queda cada mes fins al final de la seva vida. El guió era a partir dels dos marits d'ella el Paul Eluard i el Sabó Dalí i també fent intervenir l'amiga íntima de la gala que era una tal Anastàcia no sé com es diu es diu Xeva Traia o no sé com es pronuncia això i fan un documental extraordinari un documental realment que ha estat premiat a més a més en diversos llocs a nivell internacional i que realment val molt la pena. Per tant jo sabia això i me'n recordava d'aquest documental extraordinari i quan vaig llegir que estàvem fent aquesta la granja del pas vaig pensar això s'ha de veure i quan vaig sentir els comentaris de la crítica vaig pensar això deu ser meravellós com estàs dient tu ara ens ha presentat aquesta de lloc per tant ja l'has explicat tu que va guanyar com deies tu el premi al festival de Valladolid a la secció de temps d'història i bueno no cal potser ja ho has explicat tu no cal penso dir més coses podíem parlar potser d'alguna altra pel·lícula que haguem vist o algo o passar amb ell és a dir jo he vist una cosa que potser em faria gràcia comentar tu vas parlar l'altre dia que ho vaig sentir posteriorment perquè jo estava fora de Barcelona vaig parlar que havies vist Sicario que t'havia agradat i jo la volia veure però abans de abans de veure Sicario em vaig tenir l'oportunitat de veure una pel·lícula que jo ni sabia que era del mateix director que es diu que es diu Prisioneros que no sé si l'heu vist algú l'ha vista no un idó vaig quedar jo no l'he vista tinc moltes ganes impressionant és millor que Sicario des del meu punt de vista vull dir és una pel·lícula jo no he vist Sicario però ostres superar és que el director el que ha fet aquestes pel·lícules ha fet Incendis que és el que va estar nominat també doncs per l'Òscar per aquesta pel·lícula bueno és un bueno jo veient Prisioneros vaig quedar absolutament al·lucinat és a dir penso que és una una pel·lícula d'una altíssima qualitat cinematogràfica que es podia emparentar doncs amb les obres mestres perquè és un thriller és un thriller i que podria ser veient Seven o Zòdia que com és la pel·lícula del David Fincher perquè té una extraordinària qualitat la fotografia que va estar també nominada per l'Òscar que és d'un tio que és molt conegut que és el es diu Roger Dickens o Deakins és la seva pronúncia que és un director que havia fet perdó un director de fotografia que havia fet Sicario Prisioneros Skyfall Revolutionary Road El Lector La Duda No Espais para Viejos Fargo i Cadena Perpètua és un personatge té una fotografia no està malament té una fotografia extraordinària és a dir és una peça i el guió amb uns girs que no t'esperes amb unes coses que insòlides que té durant dues hores i mig em sembla la pel·lícula i t'asseguro que passa com si fos una hora i quart és a dir que et té atrapat constantment amb uns girs que et fan d'anar d'un cantó a l'altre i a més a més tot lligat i ben lligat i ben intel·ligent o sigui que això és un tio que ha de tenir uns recursos i una capacitat directora extraordinària és un gran director de cine i Sicario que la vaig veure després i els que han vist Enemy que és l'altra película coneguda a Sella diuen que també és una virgueria jo no l'he vista tu l'has vist? Enemy és ah doncs explica explica Enemy jo no sé què puc dir la vaig deixar a mitges perquè em va avorrir bueno no jo personal veien que Enemy era més personal que les altres no però Enemy aviam és una adaptació de Saramago d'un llibre de Saramago que és l'hombre duplicado però jo no he llegit el llibre però directament la pel·lícula a mi em va semblar brillant ja directament perquè és els canvis és que és això els girs els girs de guió els girs de tot com t'enganyen és aquestes pel·lícules és aquests trilers que deies de Seven la gràcia això és tant el llibre no clar segurament és un llibre és un llibre que ja l'han deixat d'una forma bastant avorrida i molt pretensiosa no sé ens agrada veure les diferències aquí en directe si anem a sense condicions clar que sí és confergat ella ella potser si es fixa en guió el guió hauria d'acabar-la de veure per sotsar la fama jo llegint perquè no he vist l'enemy però si he llegit alguna cosa deien que l'enemy des del punt de vista d'era molt més personal i no tenia la consistència de prisioneros no, no, clar, clar estem veient ara jo no l'he vist és un aviam segueixen un thriller però clar comparar-les és que prisioneros jo vaig trobar un pel·lículon ja tenim tema un dels temes per la segona part de la temporada aquest director el Denis Villeneu el posem veient les seves pel·lícules aquí Paul i Lídia van sentint s'apuntaran amb algun d'aquests temes una sèrie d'aquests de canvis de guió d'aquests girs finals sense fer espòilers però hi ha moltes pel·lícules que són una passada de girs el Sicario també passa d'alguna manera hi ha com una preparació de tot el que com la construcció del monstre de mica en mica i al final doncs quan veus efectivament el monstre en què consisteix home ja t'ho veus a venir una mica però la veritat és que et deixa clar i el monstre no és una cosa personal no és una persona només que sí que està humanitzat i concretat amb un dels personatges de la pel·lícula és tot el sistema que fa que el que fa aquest monstre doncs sigui possible i sigui vàlid que en certa manera coneixent una mica el director i havent vist per exemple que és l'altre que ja havia vist Incendis doncs ja veus per on anirà no deixa de ser una miqueta previsible fins i tot el guió tampoc no està tan ben tan ben treballat en aquest sentit però la història és dura jo crec que és una història que seguiria la línia d'aquest cinema que no sé si es pot dir que va iniciar no és païs para viejos i que després hi ha una pel·lícula del David Fincher que va quedar una miqueta com allò no massa tractada que és la de la perdida jo penso que és una pel·lícula molt dura i molt consistent basada en una novel·la també del mateix autògraf no recordo el nom de no és païs para viejos i la veritat és que són pel·lícules que van com a la medula al fons de la perversió humana fins a l'imits insospitat i sicario aniria per aquest sentit també la situació que hi ha a Mèxico el que passa potser és que és terrible tinc la sensació que prisioneros que per començar dos grans actors que són el Jack Hillingal que estan soberbis estan extraordinaris és un és el pare que resulta que dues nenes una de les seves nenes que va amb una companya seva surten de la casa d'on estan en un barri més o menys van estant i aquestes nenes desapareixen i aleshores el pare preocupat comença a fer una recerca i al mateix temps hi ha un policia que ho fa per fer els dos estats estan brutals que comença a investigar també el cas hi ha una quantitat de girs de sorpreses que tenen absolutament descol·locat és a dir que la pel·lícula a més brillant des del punt de vista de realització és a dir utilitzant també la referència de ceba en allò de l'estat plovent sempre que fot mal temps que allò també és el mateix escolta està extraordinàriament ben feta inclús la forma que està resolta està resolta amb una mena que l'espectador descobreixi indirectament perquè t'ho deixem clar però que és l'espectador que hi ha de posar al final a alguna mesura que és brutal és extraordinari des del punt de vista de guió és una autèntica obra mestra una cosa perfecta bueno doncs l'apuntem perquè vaja amb aquell entusiasme per a marcar per a marcar pel·lícula d'aquestes que a més de mesos que jo la vaig veure no sabia ni de què anava ni res me la vaig posar per a la televisió començava a veure i de cop i volta t'en dones compte i dius caram escolta això és una cosa llavors va ser després que vaig averiguar que era el mateix director d'incendis i de sicario o potser sí que sabia que era de sicario i aquest va ser un gir encara més sorprenent de la història encara et vas quedar més parat encara vas quedar més al·lucinat més al·lucinat més coses alguna abans de passar o ja passem directament jo crec que sí que ja hem parlat una miqueta excepte que Pol o Lídia vulguin parlar d'alguna pel·lícula més que han vist no jo els hi preguntaria per entrar una miqueta ja en el tema de Fergat com a clar com a espectadors jo crec pel que he llegit alguna vegada o comentaris que poseu al Facebook que us agrada una miqueta de tot o com a mínim intenteu anar a pel·lícules de terror a pel·lícules però quina mena de selecció feu per anar al cinema eh dic ara per anar al cinema per anar al cinema com us organitzeu això vull dir més havia pel·lícules espanyoles més havia pel·lícules d'un altre estil anem al cinema poc però ens hem fet Netflix que és fantàstic jo també jo també fantàstica aquesta plataforma sí que inclús diríem que anem més potser optant per tema preu potser o per potser la selecció que fan algun cop he demanat més tipus filmoteca film sí que cines en si però però també veiem bastantes pel·lis a festivals això també per exemple el terror de molins i hem estat veient algunes pel·lícules o asitges o sigui també aprofitar aquestes prèvies o aquest també el festival que també és molt diferent d'una sala de cinema però ara bueno ara hem agafat el ganxo aquest d'infiltrats i també ens estem fotent a veure pel·lícules d'estrena i també i això com ho veieu també us ho volia preguntar perquè i us volia dir si havíeu anat al final al terror molins perquè va ser un tema també a través de l'MHC i tal per tant bueno molt bé i ara ja sabent-ho doncs us volia preguntar això a l'ambient aquest en el que us heu ficat ara de gales i de conèixer famosos podríem dir això ho veieu vosaltres com una cosa que us agrada perquè us diverteix o perquè us permet potser fer contactes també o simplement per poder portar la càmera aquesta càmera fantàstica la que hauríem de parlar també està molt bé està molt bé és el final és el centre de les mirades la càmera i tant et miren un TV3 inclús som els menys petits sí perquè ens vam vam decidir això ara aquest estiu vam fer com un any i mig com a productora i vam decidir fer una inversió en material perquè sempre tiràvem molt de molt pocs recursos i demanava molt material i tiràvem molt pocs diners i va ajuntem diners ens vam comprar una Blackmagic 4K com la nostra primera primera cosa on anem on anem la gent que n'entén una mica ens mira ens pregunta i tal perquè anar a cobrir una entrevista amb una càmera així també és a veure és una mica entre cometes suïcida perquè és una càmera que és de cinema no és una ergonomia de dir va la clavo aquí mateix i em poso a gravar però clar la qualitat que et dona i no sé com a gravació és a més per nosaltres també és una pràctica què té ens ho podeu explicar una miqueta en sentit tècnic fins i tot si voleu què té aquesta càmera i quant costa això contesteu primer a la segona pregunta com diria el Bruxo Marx nosaltres ens vam gastar en aquesta càmera poc perquè ens vam fer un viatge cap a Andorra així com d'excursió i ens vam gastar una miqueta menys però se te'n va cap als 3.000 gairebé menys però estem parlant d'unes càmeres una càmera a seques la càmera ja està sense objectius sense ni bateria ni targeta ni res et gastes més del doble en accessoris i coses anem fent a poc a poc com que som nosaltres qui invertim anem fent a poc a poc però com a càmera és una càmera clar comparada hi ha com molts cops amb les càmeres hi ha piques hi ha companyies i això sempre hi ha la red les ARRI llavors aquestes càmeres sí que són més les que s'utilitzen molt professionalment en cinema comercial o cinema en general però és la rècdia tot això són amb el cel·luloide no són amb no ja n'han passat bueno clar ara han fet el traspàs al digital o sigui per exemple hi ha directors com Tarantino que segueixen gravant en cel·luloide però ara s'ha passat molt en el món digital i aquest 4K el que et permet és bueno a partir de targetes i ordinadors doncs anar gravant però clar comparem una càmera per dir alguna cosa no sé alguna de la red de la companyia red que potser et pot costar el cos no sé per dir alguna cosa 13.000 14.000 15.000 euros més tota la resta clar en comparació a la nostra que ens ha costat menys de 3.000 clar dius evidentment hi ha un canvi però per nosaltres nosaltres que és que sempre ho diem és que nosaltres veníem que la càmera que graàvem sempre ens va tocar bueno ens va tocar era com a per punts una Canon 550 que ens va tocar per punts de Caixa Penedès clar era una cosa com va començar així no? tot i per nosaltres aquest canvi clar és brutal és bestial i serà com la càmera la pregunta és vosaltres els dos com heu arribat a això? es diu vau estudiar cine a algun lloc vau veure't espontàniament com ha sigut el vostre procés diria el procés aquí va ser hòstia va ser un terratrèmol una miqueta estrany ens vam ens vam els dos estudiàvem coses molt diferents fa uns 5 anys el Pol estudiava Ciències Polítiques a la Pompeu jo estudiava Teoria de Literatura a la UB ells vam decidir fer un canvi radical jo em vaig posar a estudiar pastisseria que no té res a veure i jo producció i jo producció de cinema i hem anat unint les 4 coses que hem anat fent i un dia ens vam ajuntar amb un noi que és sonidista que vam conèixer per Filmotea que és com una web de contactes del món del cinema com per un sonidista o un càmera llavors contacteu i parlleu i ens vam ajuntar els 3 i vam fer el primer curt que és de Fergat que és Honey Honey que és com un micro curt de 17 segons sobre un high curt un high curt amb més precisió perquè m'ho vas explicar tu està fet amb l'estructura d'un poema haiku són que està fet com versos de 5 7 i 5 5 versos diguem està fet en 3 plans de 5 7 i 5 segons versos no síl·labes és a dir són 3 versos llavors el primer són 5 síl·labes 7 vam investigar en el seu moment però hi ha compareixement i vosaltres el que feu hi ha un concurs de high course és fer 3 plans 3 plans imagina't Joan si no l'has vist són 3 plans el primer de 5 segons el segon de 7 i el tercer de 5 jo li vaig baixar això a una persona molt propera a aquest programa molt directament i em va discutir una mica si això podia tenir el seu mèrit en comparació amb un llarg metratge comenteu-nos nosaltres vosaltres com ho vèieu què és això en comparació el que pot donar té el mèrit està sintetitzant moltíssim és un concepte no és un guió en si és un concepte no hi ha una història estava explicant una idea però la idea en aquest cas va ser el Pol explica-ho a veure la idea és que a mi jo com que el tema guió li serà això ella perquè és la crac totalment jo el que acostumo a tenir són les idees i sobretot més que idees gags molts dels projectes que m'han anat fent han sorgit de mira tinc aquest gag m'ha vingut a la idea aquesta xorrada potser o no o en el cas de Honey Honey alguna cosa més dramàtic però i si clar és que fer un spoiler d'un 16 segons és fàcil però i si una persona que que la pintem una mica així que bueno que ve a ser la Lídia és que a més és la Lídia és això el tema érem tres persones només i un cop ja tens el guió fet jo no havia de fer res dient doncs va necessitem una actriu doncs serà la Lídia i si fem que una noia així com la pintem una mica com anorexia estava aguantant molt la respiració i se'm sortien els costells quan s'ha posat els dits a la boca en comptes de vomitar es fot un tret perquè el moviment de dits per entrar sembla com una pistola i fem aquí com el punt de gir final final vol dir els últims dos segons llavors vam dir va com que és algú senzill tenim així com so som tres persones i realment ha sigut el curt que des de l'inici s'ha mogut més ara director l'ha superat però ha anat crec que eren 22 festivals que ara ja ha acabat perquè ja porta dos anys movent-se però 22 festivals no sé quants països ha guanyat tres premis que com a primer projecte primer primeríssim que fèiem així amb equip clar una ladícia i i a part d'això doncs aquesta quin és? Honey Honey en directe i també té el tema aquest d'aquí és un joc de mirals que són tres plans però en realitat és com si fossin quasi el doble i el sonidista cantant sí sí qui és el tercer en Lídia? vull dir qui és el tercer és el Juan aquest sonidista aquesta persona amb qui vam començar i ho vam fer vam estar junts fins ara molt bé us veig molt molt engrescats molt d'allò això només va ser el començament va ser el primer això va ser la cosa que em fis junts jo he vist que en tenien bastants el Final Cut durava 18 minuts directors cut directors cut tenia 18 minuts però els altres eren més curts sempre acostumem a fer tirem molt a lo curt a molt a això no idees i fer una idea estem tendint molt a saber sintetitzar molt les idees i si algú us proposés fer un llar-matratge què diríeu? bé aviam és això que et diuen al final cada cop que vas un festival et diuen ai la pel·li quan ve tranquils no té per què ser així un curt té el seu té el seu poder igual que quan escrius contes et diuen bueno i quan faràs la novel·la no tens per què fer-ho pots quedar-me però sí que és veritat que un llar-matratge per exemple tu quan hi penses dius vale recursos vull dir ho podem fer però una pel·lícula o sigui s'ha de saber que el curt-matratge el circuit que té és el de festivals sobretot o sigui és moure't per festivals però una pel·lícula per exemple el circuit hauria de ser sobretot encara de ser comercial és a dir a les estrenes de cinemes ni que sigui alguna sala o visible al públic no només a festivals o sigui que és veritat que molt del cinema independent que de fet és el que ens enriem bastant a directors que és potser és una projecció com que és tan low cost anar a festivals a veure si rasques alguna coseta i a partir d'aquí fas contactes per fer la teva pel·li de veritat allò de la que intentaràs estrenar però què vol dir diners contactes temps esforços és una cosa que potser se t'escapa inclús com a productor com a nosaltres se t'escapa perquè tu pots fer una pel·lícula però després com la mous qui te la compra qui te l'exhibeix qui la veu és que clar és un altre món perquè clar en aquest moment des d'un punt de vista diríem de sobrevivència d'això no podeu viure a veure viure el que estem fent nosaltres podem guanyar algunes coses però no en podem viure no no no clar en circuit de festivals sí que han tret alguns premis monetaris que clar després t'hi veixes a les 16 persones que som per projectar i potser un premi a 700 euros et quedaran poquet però a tothom li fa molta il·lusió però igualment cada cop que anem fent més productes propis i ens estem fent una marca que la gent ja identifica és interessant perquè ens estem venint no del tot buscant però ens estan venint projectes de videoclips o d'espots i així llavors aquí ja sí que entrant ja que dintre de poc ja ens haurem de registrar al tot arreu perquè no sé a poc a poc poquet a poquet però però sí que no sé intentem fer coses a part sobre tot videoclips i espots seria el que dona diners en aquest cas els curs ens han donat minipremis d'aquests de bueno potser més la pràctica el reconeixement una mica és molt el praticar conèixer gent per exemple vam coincidir amb la Sílvia Munt de jurat al festival aquest de Creu Coberta Shopping & Shooting que aquest any serà Barcelona Barcelona Shopping & Shooting i vam estar vam guanyar la primera edició del festival i la segona vam estar jurat vam estar per exemple amb la Sílvia Munt amb el Xavier Brodessal amb el Manolo García amb molta gent de pes que et dona aquestes oportunitats clar clar molt bé és que aquesta és una altra Joan han guanyat una barbaritat de premis que no t'ho podries ni imaginar això ho he vist però jo els volia preguntar bueno sí digues digues no jo els hi volia preguntar si és possible que jo sé que sí perquè l'he vist aquest curtmetratge si és possible fer un curtmetratge amb 48 hores que tot el públic es quedi de gran ser bocabadat bueno aquest era un n'hem fet uns quants i després un altre dos heu fet en principi nosaltres tenim molts tenim molts és que nosaltres com per crear-nos per fer pinya com aquí perquè hem intentat sempre ser els mateixos per anar creixent junts tant uns que hem estudiat potser més cinema com altres que volen aprendre hem anat fent pinya sobretot a través de festivals aquests els de rodatge ràpid que et donen unes premisses vam guansar sent els tres i vam anar afegint gent com quasi d'un a un la gent veia el material ens enviava missatges per fer-se m'agradaria participar amb vosaltres i així hem anat fent equip amb aquests rodatges en els festivals aquests de rodatge ràpid és on practicàvem però alhora intentàvem cada cop fer productes com crometratges per exemple que després se'ns permetés moure per festivals o ensenyar no fer alguna cosa no fer-ho específicament pel festival fer-ho una miqueta més oberts en aquest sentit vam fer per exemple veganseva va ser un cap de setmana que és sobre veganisme això ha agradat bastant fora és un musical? és un musical tenim quatre musicals nosaltres tenim orígin que va ser el primer que vam fer que era com un rap en anglès però que era més publicitari que el vam fer pel festival de Mombasa un de Madrid que és un dels amb els premis més grans que hi ha no el que té el premi més gran de tota Espanya que nosaltres anàvem pel premi ens vam quedar amb una menció que ens va fer molta il·lusió però no té diners i després vam fer va ser Veganser que és el musical aquest vegà sobre veganisme sobre el Roger de Gràcia que li fa molta gràcia també a gent després vam fer Qui no canta no calça que aquest va ser potser va ser el més destroyer jo crec dels més perquè directors va ser molt destroyer però va ser el ratge perquè eren 24 hores o sigui 24 hores ens donaven les premisses que havíem de fer servir en aquests festivals et diuen una paraula que hi ha a sortir o una frase un lloc el que sigui t'has donat a les 7 de la tarda i el dia següent a les 7 de la tarda es d'entregar el material fer un musical un guió rodatge muntatge tot en un dia va ser totalment destructiu o sigui el que és la veu la gravem amb el Miquel que és un pivot que s'ha de fer els que t'hem muntat allà a l'habitació com un mini estudi i clar a les 11-12 de la nit anar allà a gravar les veus fins a les 4 potser a les 6 potser o menys llevar-te un altre cop per anar allà a fer unes 6 de mitja nit i tenim un vídeo de tot l'equip allà a l'estudi gravant els coros amb una cara de dormit no sabem ni què estem fent tot el procés dels rodatges ràpids és una cosa que fa pinya i qualsevol persona que es vulgui ja no dedicar si li agrada gravar això és un moment d'aquests festivals que t'obliga a gravar si tu hi participes però saps que el dilluns tindràs un curt sí com si però el tindràs i hauràs fet tot el procés i tot el que comporta doncs parlant de musical recordo aquí recordo Pol el teu compromís parlant de terrors molins és veritat de rodar ja que si guanyaves el premi si guanyàveu les entradas i va ser una cosa completament legítima perquè vau ser els que vau participar vau guanyar tots dos a l'MHC de Radisson Vicent compromís a fer un musical de terror aquí ven la salsa perquè a mi m'encanta el terror m'encanten els musicals i m'encanta l'humor així que anirem per totes bueno però sí mira jo he vist que bueno els que he vist jo que era aquesta de la qui no canta no calça que és guanyador del concurs segon minut en un dia no? dos minuts en un dia aquest és el que vam fer això el de 24 hores i després l'altre que diu el Confidència es diu el segon premi i premi públic del festival Metropolis no? sí del 2014 jo volia preguntar perquè aquesta l'he vista i he vist que és aquesta que està en una parella que està assegut la noia ho feia molt bé molt bé i l'home també són els dos com professionals i tant i tant molt professionals ella és la Roser Bondó que també va ser un fitxatge per casualitat jo tenia una pastisseria abans i ell era clienta meva i ens vam conèixer vam anar parlant ens vam anar fent amigues i un dia vaig descobrir que era actriu i doncs ho fa molt bé és molt bona jo no l'havia vist la nostra actriu és la nostra surt a tot a cada cosa que fem surt ella i ella és la protagonista ho fa molt bé ho fa molt bé i facilita molt directora d'actors una mica la bestia del teatre i també té bastants coneixements en quant a actuació ens ajuda molt amb els càstings durant el rodatge a dirigir els actors molt bé i en aquest cas el Jaume l'altre actor era és un home que també l'home gran hem treballat bastant amb ell també just aquesta setmana hem gravat un videoclip amb ell i és un actor que ja té com a actor és molt bo té la presència té un carisma impressionant és fantàstic haver comptat amb ells dos com i ara comptar amb ells dos és fantàstic ja que estem esmentem així ràpids però esmentem a l'equip aquest que teniu perquè és un equip fabulós jo conec a part d'ells perquè vaig anar allà a la gala va ser una cosa fantàstica però voldria que ho expliquéssiu director de fotografia som unes 20 persones més o menys anem variant en tenim uns quants de viatges a fora per exemple que estan fent un documental per Sud-amèrica i tal però sobretot de fotografia hi ha bastanta gent ara mateix casualitat no és que ho hàgim buscat així Kimio Ogawa que és japonès és el nostre director de fotografia més habitual sobretot des que ens va cobrar Black Magic sí no hi ha molta gent hi ha molta gent el Miquel com a compositor el Rolando la Cristina d'Art clar és que hi ha moltíssima gent aquests són sempre sempre estan allà llavors està interessant perquè nosaltres com aquí una productora normalment són dos tres persones potser quatre el que passa és que nosaltres el que volíem fer era no tant aquest procés de productora d'anar creixent com a directius pràcticament com a empresaris sinó nosaltres com el que he dit abans alguns com altres tenim interès tenim passió per gravar no diguem fer cinema perquè ser cineasta allò que es diu ser cineasta és com un altre nivell però anar fent cosetes per realment anar creixent sobretot com a gent de cinema com a equip i com a persona i també és que al final som això com quasi la família som nosaltres dos els que més estem allà els que comencem i proposem els projectes normalment però intentem treballar totalment de forma horitzontal ser tots ser des del principi que es proposa un projecte comentar-ho tots parli-ho tots entre tots que tothom pugui proposar i aportar dins dins dins d'aquesta mena de grupet que hem creat que després quan hem fet jo he fet de producció fora de producció o així que altres projectes tu saps que el cinema és jeràrquic és molt jeràrquic però extremadament a vegades hem viscut situacions extremadament dures en aquest cas llavors nosaltres intentem fer aquesta aportació com que ens coneixem i ens anem a conèixer no sé es va incorporar gent nova però sempre intentem que cada departament per exemple directors que va créixer molt com a projecte com a guió com a estructura com a tot quan anàvem a cada departament dient hòstia teniu aquesta idea o el que sí saps? perquè clar és una paròdia del cinema llavors ells mateixos es veien reflectits en això en això que ens enrèiem la directora d'art que és la que normalment munta això els escenaris i tal que en un moment surt agafa un objecte que està allà de 13 i el gira 360 graus i el deixa igual i se'l mira com ara està perfecte aquestes coses les fan de veritat i quan la Cristina la nostra directora ho va veure és com sí, sí és veritat soc així totalment això m'ajuda molt a enriquir estem fent alguna cosa que s'apropa a la gent director és com ens riem de nosaltres i de tots els que som com nosaltres i tots els que tenen moltes pretensions els que venen d'escoles i tenen molts diners de tots d'aquests mondius tothom rep tant els que venim de més sector públic i que ens hem fet allò de zero contactes de zero pressupost els que han sortit potser d'escoles més privades amb més contactes que han pogut fer coses molt més pretensioses però alhora que potser són buides de contingut tot el que sigui ens en riem de tots i al final tothom pilla tothom i a part és un snap movie ara després a veure si hem tractat un tema clar era intentar agafar el director és snap movie com tesis exacte o sigui el contingut de director és un curt metratge el que passa és que és un fals documental d'un making of és a dir nosaltres com aquestes sèries de The Office o Mother Family que són aquests falsos documentals de càmera en mà entrevistes és com si fos un making of com un documental però en aquest cas estem seguint un equip de rodatge que està fent una pel·lícula però o sigui estan fent la primera snap movie que pels qui no ho sàpiguen és com és com si jo agafo la Lídia ara mateix me la enduo a una habitació la lligo la gravo i la vaig matant mentre la gravo i doncs aquest procés que és una cosa que normalment no circula o sigui són coses que es graven però no arriben enlloc és un director amb pretensions de fer això però d'una forma artística i segresten una noia i clar diuen que és l'actriu però no és l'actriu és la noia que està allà segrestada que la van matar en poble tot el cercle és tot el cercle aquest de com es formula un snap movie amb trama amb una trama és a dir amb un guió amb uns actors amb una direcció d'art amb una direcció de fotografia és tot amb un productor amb els típics problemes que hi ha en un rodatge que és el que es veu durant tot el curt llavors és com si fos una sitcom al final és com una comèdia d'esquetxos són esquetxes però amb el transfons aquest de enfotre tant del cinema independent també perquè sempre tothom s'ha enfotut del cinema comercial això és sempre vol arribar al màxim i potser falla però clar després del cinema independent que també s'arriba a molt tothom el cinema d'autor aquest fa el cine d'autor d'intentar arribar no a poc públic però intentar crear metàfores una de les frases que més es fa servir és revolucionar la història del cine on farem aquesta pel·li i ho petarem a Sundance sí és sempre aquests referents de tant directors com guionistes com qualsevol personatge dins d'un equip de rodatge que que vol aquest més però clar és el preu a pagar és l'arte por el arte o sigui com què hem de fer per revolucionar el cinema hem de segrestar una noia i anar-la torturant però a partir d'aquí fem una pel·lícula de puta mare per nosaltres clar fem una pel·lícula que estigui superbé i llavors aquest serà la revolució o sigui la revolució serà que hi haurà una mort real a dins del cinema i que l'anirem torturant i l'anirem veient però clar que a més a més hi haurà això una directora d'art que vigilarà els fons i cuidarà la paleta de colors que combini amb la sang de la noia i totes aquestes és portar és portar o sigui una situació que sempre s'ha vist o còmica o dramàtica que és com es diu un rodatge però portat a l'extrem negre d'humor bastant negre que és el que no estan rodant una pel·lícula convencional i no em digueu que no teníeu ganes de dir això per la ràdio de criticar el cinema independent de criticar el cinema vam fer un programa sencer però per nosaltres mateixos també perquè en realitat tens concepcions a vegades quan graves de dir no, no, no com hi ha una escena que l'han de disparar pel bosc la deixen fugir amb unes ales d'àngel així com molt metafòric com la fugida de l'amor i la deixen com no, no, va, va vés-te'n i li disparen perquè per parar-la li foten un tret d'una escopeta i es gira i diu ah, pues hacemos otra i el caçador que està amb l'escopeta diu hombre, jo cobro portiro pegado o sigui com m'has de pagar més i el tio ah, pues no, no, no ja està bé i doncs clar és que al final nosaltres en rodatges com que sempre hem tendit no per l'acció a vegades sinó per situació que hi ha pocs diners llavors és pues si s'ha de fer així doncs ja està i es tira i llavors a vegades perquè no és només destructiu cap en fora sinó cap en dins també doncs ja en sintonia amb tot això perquè penso que ha quedat prou clar i era el que volíem també avui en el programa la filosofia que és Fergat Production penso que sí vull dir que s'havia d'explicar perquè personalment i ja us ho he dit a vosaltres i al Joan i a tothom que conec que bueno ja veurem el futur però que vaja amb les idees que teniu i amb la projecció que teniu amb l'energia que hi poseu i la joventut perquè sou molt joves no sé on podeu arribar bueno a l'equip hi ha tot hi ha de tot nosaltres som els més joves jo tinc 23 anys el Pol en té quasi 25 d'aquí una setmana fas 25 i el Miquel en té 21 o 2 ja bueno direm 21 i 22 a l'hora perquè així no la caguem però a l'hora comptem molt sovint amb el Jaume de Sants com a actor que té 71 anys no direm noms per no fer-hi sensibilitats però hi ha gent molt a l'hora dels 40 40 40 som de tot això també ens ajuda i ens enriqueix molt a l'hora de fer històries perquè veiem molts punts de vista diferent per exemple l'altre guionista amb qui comptem sempre des de des de director el Ramon no el Ramon Lázaro és bastant més gran que nosaltres i llavors això ens dona l'opció d'arribar en públic més semblant a ell i un més semblant a nosaltres per exemple a directors hi ha una broma sobre Gran Hermano però una de les primeres temporades que nosaltres ni ens en recordàvem però hi ha molta gent de seva edat que li fa gràcia perquè i podem arribar podem arribar a més públics perquè ens enriquim molt de tots els públics diferents que tenim ja dintre és molt fort però ja ha arribat al final així de ràpid es fa un programa de ràdio ha estat un encant conèixer-ho ha estat molt guapo per part meva perquè jo no us coneixia de res i m'ha semblat que em calleu molt bé és una gent molt amable molt simpàtica molt creativa i per tant només per part meva i per part d'ell Francesc que us coneix més les nostres felicitacions perquè tingueu un futur com el que es mereixeu tot s'ha de dir que havien de parlar d'humor i cinema però bueno ho hem fet una mica s'ha barrajat s'ha barrajat però sí que hem d'esmentar les participacions que hi ha hagut al Facebook a l'esdeveniment que hem fet conjunt doncs el Xavier Sanz d'Esquerra ha destacat sobretot les pel·lícules del germà Marx amb el gruixo Marx com a paradigma d'aquest tipus d'humor també absurd i és bojarrat però molt intel·ligent i destacava concretament Una noix en l'òpera un dels clàssics i Sopa de ganso mare meva Sopa de ganso això que és bueno també teníem bueno Josep Ramon Rigo que deu conèixer-lo vosaltres que preguntava si es podia sentir per internet estava ansiós per sentir-ho per internet espero que ho hagi sentit i si no d'aquí una miqueta ja estarà penjat a tot arreu Natali Ramon que és un habitual d'aquests esdeveniments de Facebook comenta que li va agradar molt Carmina Llament vull dir que dintre del que és la comèdia espanyola jo penso que s'havia d'esmentar perquè és un paradigma també nou un canvi molt interessant però que diu que definitivament la seva comèdia favorita és Volver a Futuro i el Ramon Mayor Isaac atenció que destaca El Liguero Mágico con Andrés Pajares o Zores al grup aquest i que bueno que diu que la seva família doncs es tronxaven de riure així que això és el que ha donat d'avui el programa no hi ha temps per més ha estat un plaer ha estat un plaer moltíssimes gràcies per venir i endavant que teniu empenta i la setmana vinent Joan la setmana que ven no hi ha programa perquè és el dia 15 aquí dues setmanes farem la pel·lícula del mes que com hem quedat doncs farem la granja del pas fantàstic la granja del pas fins i tot mirarem de parlar amb la Sílvia Muno una miqueta o potser vol venir al programa per què no vinga som-hi a reveure moltes gràcies gràcies gràcies Gràcies. Gràcies.