Cinema sense condicions del 1/12/2015 — Humor i cinema amb Fergat Producció: Barcelona, una nit d'hivern; La granja del pas; els thrillers de Villeneuve i el camí del curt al llarg

Visió general

• Episodi centrat en el binomi humor i cinema, amb ressenyes d’estrenes, un bloc fort de documental social i un focus en thrillers contemporanis.
• Protagonisme de la jove Fergat Producció (Pol Díger i Lídia Millet): estil d’humor absurd d’inspiració britànica/americana, musicals, rodatges exprés, i una mirada crítica (i autoirònica) sobre el cinema independent.
• Debat viu sobre comèdia espanyola, i destacat entusiasme per Prisoners de Denis Villeneuve.
• Treball tècnic i de producció: inversió en Blackmagic 4K, circuits de festivals, sostenibilitat i pas del curt al llarg.

Preestrenes i crítiques

Barcelona, una nit d’hivern (Dani de la Orden)

• Comèdia romàntica coral amb històries interconnectades i personatges de diverses edats.
• Percepció de major maduresa respecte a la primera entrega (Barcelona, nit d’estiu): millor equilibri i desenvolupament de relacions.
• To lleuger i accessible, sense grans pretensions, però ben estructurat i de bon ritme.
• Curiositat: l’autor, malgrat la fama romàntica, té interès de fons pel cinema apocalíptic.

Humor paròdic: Hot Shots i l’ADN Fergat

• Record d’“Hot Shots” com a spoof de referència (Abrams/Charlie Sheen), amb enginy visual i “xorrades” creatives com a motor del gag.
• Punts de contacte amb Fergat: humor absurd i timing de comèdia com a brúixola.

Comèdia espanyola: 8 apellidos catalanes

• Debat obert: comparada amb la primera, la segona part es percep com menys fresca i amb guió més feble.
• La sala riu, però s’assenyala oportunitat perduda per actualitzar bromes polítiques.
• Diferències de to entre humor espanyol vs. britànic/americà.

“Feia temps que no hi havia una sala sencera rient sense parar.”

Documental social

La granja del pas (Sílvia Munt)

• Retrat de la PAH Sabadell i del procés emocional i col·lectiu davant els desnonaments.
• Forta empatia i equilibri de to: hi ha lloc per al plor i també per a l’alegria compartida.
• Elogi generalitzat de la posada en escena, del muntatge (vuit mesos) i de l’ofici cinematogràfic; premi a Valladolid (Temps d’Història).
• Repàs de la trajectòria de Munt com a actriu i directora (incloent l’excel·lent doc “Gala”).

Focus director: Denis Villeneuve (thriller contemporani)

Prisoners (Prisioneros)

• Thriller dens i immersiu, amb fotografia de Roger Deakins i guió de girs inesperats però coherents.
• Interpretacions potents (Hugh Jackman i Jake Gyllenhaal).
• Ritme sostingut (2h30 que “passen volant”).
• Valorada com a obra major dins del gènere.

“És una autèntica obra mestra… tot lligat i ben intel·ligent.”

Sicario i Enemy

• Sicario: construcció gradual del “monstre” com a sistema, to dur i atmosferes contundents.
• Enemy: adaptació de Saramago més personal i divisiva a la taula, però amb idees i viratges celebrats.

Fergat Producció: estil, processos i trajectòria

Identitat creativa i plans

• Duo creatiu amb estils complementaris: humor absurd (Pol) i línia més seriosa/guionística (Lídia).
• Preparant el primer llargmetratge, amb to més proper a cinema de festival.

Eines i tècnica

• Inversió pròpia en Blackmagic 4K (cos ~3.000€; els accessoris dupliquen el cost), qualitat de cinema digital i aprenentatge pràctic.
• Debat ergonòmic vs. qualitat d’imatge per a cobertures d’entrevista i actes.

Del curt al llarg: vies i sostenibilitat

• El curt circula per festivals; el llarg demana exhibició i mercat.
• Sostenibilitat mitjançant videoclips i espots; premis de curt amb retorn econòmic modest però amb reconeixement i xarxa.

Formats exprés i musicals

• Participació intensiva en rodatges ràpids (24–48h): escriure, rodar, muntar i lliurar en temps rècord — gran escola d’ofici i cohesió d’equip.
• Musical com a gènere recurrent: “Veganser”, “Qui no canta no calça” (24h), entre d’altres.

Microcurt Haiku: Honey Honey

• Peça de 17 segons estructurada com un haiku (5''–7''–5''): sintaxi visual extrema i “punch” final.
• Seleccionada en 22 festivals i diversos premis; exemple de com una bona idea pot viatjar sense grans recursos.

“Directors (Director’s Cut)”: fals documental i sàtira

• Format de fals documental a l’estil The Office, sobre un equip que vol fer la “primera snap/snuff movie artística”.
• Crítica mordaç al cinema independent i a les seves pretensions, però també autoironia: to de comèdia negra, gags de set i mirada lúcida al backstage.

Equip i treball

• Nucli d’unes 20 persones: direcció de foto (Kimio Ogawa), música (Miquel), art (Cristina), etc.
• Model horitzontal, obert a propostes de departaments; combinació d’edats que enriqueix referents i públic potencial.
• Actors recurrents: Roser Bondó i Jaume de Sants.

Oients i tancament

• Interacció via Facebook: Marx Brothers (“Sopa de ganso”, “Una nit a l’òpera”), “Carmina o revienta”, “Volver al futuro”, “El liguero mágico”.
• Anunci: pròxima “Pel·lícula del mes” — La granja del pas i possible visita de Sílvia Munt.