Cinema sense condicions del 1/4/2014 — Ida, estrenes i Elia Kazan: 'La llei del silenci'

Novetats i crítiques

Ida (Paweł Pawlikowski)

• Recomanació unànime: drama íntim sobre una novícia als anys 60 que descobreix les seves arrels jueves.
• Tema central: identitat, solitud i el contrast entre una jove serena i sòlida i una tia desencantada però poderosa.
• Estil visual: blanc i negre preciós, format 4:3, enquadraments quiets i expressius (eco dels 60; evocacions de Dreyer).
• Música i ambient: to auster i moments de jazz; estètica que serveix la narració, no preciosista.
• Interpretacions: dues actrius excel·lents; la jove protagonista destaca per la seva mirada i serenor.

"És una pel·lícula d’una grandíssima humanitat"

Dallas Buyers Club (Jean-Marc Vallée)

• Context: inicis de les teràpies del SIDA (anys 80); l’AZT (AZT) resultava tòxic a dosis d’aleshores.
• Actuacions: Matthew McConaughey i Jared Leto premiats; es comenta el transformisme físic (–21 kg) i com això pot haver pesat als premis.
• Crítica: interès quasi documental; debat sobre si l’Òscar respon també a la gesta física de l’actor.

"Per cada quilo que es va primar, un vot del jurat" (broma recurrent) "El poder dels laboratoris… venen verí"

The Grand Budapest Hotel (Wes Anderson) i debat sobre “claus” de l’autor

• Entusiasme: màgia visual, ritme, decorats i repartiment; per a alguns, una experiència “de somni”.
• Debat: cal conèixer l’univers de l’autor per gaudir l’obra?

- Postura 1: no hauria de caldre context previ. - Postura 2: conèixer les claus (com amb Bach o Von Trier a Nymphomaniac) amplifica el plaer.

"Jo demano a les pel·lícules que la gent no conegui res, vagi al cine i li agradi."

Noé (Darren Aronofsky)

• Sota embargament: no en donen detalls, però opinions polaritzades (de 0 a 10). Pregunta oberta sobre conèixer la filmografia d’Aronofsky.

Mejor otro día (A Long Way Down, Pascal Chaumeil)

• Comèdia britànica (BBC) amb humor fí del Regne Unit; recomanada però millor sense spoilers.
• Repartiment: Pierce Brosnan, Aaron Paul i una Imogen Poots magnètica.
• Nota: els treballs francesos previs del director generen més dubtes.

Enemy (Denis Villeneuve)

• Intriga del doble, basada en Saramago; Jake Gyllenhaal (doble paper), Mélanie Laurent i Isabella Rossellini.
• Expectatives altes: bona recepció a Sitges; antecedents sòlids del director (Incendies, Prisoners).

Guillaume i els nois, a taula! (Guillaume Gallienne)

• Origen teatral (one-man show, Comédie-Française); molts César.
• Opinions dispars: ell brilla com a actor, però la història divideix.

Monogràfic: Elia Kazan

Biografia i inicis

• Origen: anatoliogrec, emigrat als EUA; cofundador de l’Actors Studio (Strasberg).
• Teatre: va portar a l’escenari Tennessee Williams i Arthur Miller (Un tramvia anomenat Desig, La gata sobre la teulada de zinc, La mort d’un viatjant).
• Cinema: primeres etapes a la Fox; prestigi creixent fins als grans títols dels 50 i 60.

La llei del silenci (On the Waterfront, 1954)

• Trama: estibadors de Nova York sotmesos a la màfia sindical; un exboxejador (Marlon Brando) passa de noi perdut a home que pren partit, impulsat per l’amor (Eva Marie Saint) i la consciència (Karl Malden).
• Fotografia: Boris Kaufman crea una atmosfera dura i lírica; molts exteriors a l’alba per una llum crua i boirina portuària; enquadraments que remarquen la petitesa de l’home davant el sistema.
• Música: Leonard Bernstein signa una suite simfònica que descriu personatges i tons (puresa vs sordidesa). Tensió creativa amb Kazan pel balanç so/diàleg.
• Premis: 8 Òscars (pel·lícula, director, actor, actriu de repartiment, guió, muntatge, direcció artística B/N, fotografia B/N).
• Lectura contemporània: la lluita obrera del moll s’ha automatitzat (robots i contenidors), però el dilema moral persisteix.

McCarthisme i polèmica

• Kazan va delatar companys davant el Comitè d’Activitats Antiamericanes; la pel·lícula s’ha llegit com una autojustificació del delator “honest”.
• Passat comunista breu i conflictiu; l’episodi el va marcar i travessa la seva obra.

Altres títols destacats

• A l’est de l’Edèn (1955): descobriment de James Dean; primer color de Kazan; força intacta avui.
• Viva Zapata! (1952), Baby Doll (1956), Río Salvaje (1960).
• Esplendor en la Llerba (1961): gran èxit popular.
• Amèrica, Amèrica (1963): ambiciosa i personal, menys comercial però molt valorada.

El compromís (The Arrangement, 1969)

• Gènesi: arrenca de la novel·la best-seller de Kazan; volia Brando, però la fa Kirk Douglas amb Faye Dunaway i Deborah Kerr.
• Tema: crisi d’un publicista d’èxit que es pregunta si viure per diners o vocació; to psicoanalític sense caure en el flashback fàcil.

Última etapa

• Los Visitors (1972) i The Last Tycoon (1976, amb De Niro): recepció feble; Kazan es bolca més en l’escriptura.

Tancament i notícies

• Festival de Màlaga: el cinema català triomfa (especialment amb “10.000 km”).
• Proper programa: Pasolini i L’Evangeli segons Sant Mateu (amb convidada italiana).