Cinema sense condicions del 6/5/2014 — Illes de pel·lícula, Papillon i cartellera

Panorama general

En aquest episodi, el grup entra en tres blocs centrals:

• Crítiques d’estrenes i cartellera: valoracions de “Tren de medianoche a Lisboa”, “Todos están muertos”, recomanacions com “Nebraska”, “Her”, “Filomena”, “Ida”, “Carmina o amén”, i curiositats com “Lunchbox” i “El desconegut del llac”.
• Monogràfic: illes de pel·lícula: com el recurs de l’illa defineix to, temes i personatges (dureses, edèn, presons, atzar) amb exemples clàssics.
• Anàlisi a fons de Papillon (1973): adaptació, interpretacions, estructura, fortaleses i limitacions.

“La llibertat és un dels béns més preuats” — idea clau rere l’obsessió d’evadir-se a Papillon

Crítiques i cartellera

“Tren de medianoche a Lisboa” (Bille August)

• Valoració global: fluixa malgrat un Jeremy Irons solvent; bona fotografia de Lisboa però adaptació literària poc creïble en llenguatge cinematogràfic.
• Punts febles: atmosferes que no arrelen, decisions del protagonista poc versemblants, subtrama històrica (Salazar) que no convenç.

“Todos están muertos” (Beatriz Sanchís)

• Crítica negativa: història tancada i sense interès; l’Elena Anaya eleva el material però el conjunt no s’aguanta.
• Context: coproducció amb recepció festivalera; debat col·lateral sobre any de producció i trajecte de la directora.

Farhadi, “El passat (Le passé)” i comparatives

• Direcció d’actors excelsa, ritmes serens i profunditat íntima; final amb enginy però excessiu “folletó” per alguns.
• Interpretacions destacades: Bérénice Bejo, Tahar Rahim; mencions a “About Elly” i “Una separació”.

Altres títols i tendències

• - Recomanades:
• “Nebraska”
• “Filomena”
• “Her”
• “Ida”
• “Miele”
• “El vent s’aixeca”
• “Matterhorn”
• “Noè” (com a curiositat).
• Conversa “blockbuster”: Capità Amèrica (fluixa) vs Els Venjadors (millor valorada); menció a Scarlett Johansson.
• Espanyoles: “Carmina o amén” (continuïtat fresca de la primera, to de comèdia negra, èxit de passes gratuïtes).
• “Lunchbox” (Índia): interès i opinions dividides.
• “El desconegut del llac”: intriga per l’enfoc minimalista del desig i el temps; rebuda crítica positiva.

Debat cultural: “Azul y no tan rosa” (Veneçuela)

• Èxit local i Goya a hispanoamericana, però percep decalatge cultural en el tractament de l’homosexualitat, vist des d’Europa.
• Contrast amb Iran a Farhadi (classe mitjana alta amb codis “occidentals”); discussió sobre diferències de context vs generalitzacions.

Illes de pel·lícula: usos i significat

Per què una illa?

• L’illa imposa aïllament, autosuficiència i un hàbitat que modela els personatges.
• Com a decisió de posada en escena, condiciona el to: supervivència, utopia, càstig o fatalitat.

Duresa i autosuficiència

• “Hombres de Aran” (Flaherty, 1934): epopeia de subsistència en roca i mar; pagesia inventada a cop de mar i pedra.
• “L’illa desnuda” (Kaneto Shindô): rituals de vida elemental (aigua, cultiu) filmats amb lirisme auster.
• Extensió temàtica: aïllaments no marítims que funcionen com illes socials/mentals: “Dogville” (von Trier), “El bosc” (Shyamalan).

Edèn o cel a la terra

• “Queimada” (Pontecorvo): xoc entre utopia tropical i colonialisme; Brando com a agent del desordre.
• “El motí de l’‘Bounty’”: el paradís polinesi com a contrapunt a la disciplina naval.
• “The Descendants”: Hawai com a paisatge-valor a preservar davant l’especulació.
• “Mediterraneo”: després de la guerra, la nostàlgia d’una illa com a lloc d’última pertinença.

Aïllament forçat (presons)

• “Birdman of Alcatraz”: redempció intel·lectual en captivitat (Burt Lancaster i l’ornitologia).
• “Escape from Alcatraz”: enginy i claustrofòbia amb Clint Eastwood (Don Siegel).
• Referències: Alcatraz, Illa del Diable (Guaiana Francesa), Château d’If… L’aigua com a mur infranquejable.

Atzar i nàufrags

• “Náufrago (Cast Away)”: l’illa com a prova existencial i reconstrucció d’identitat per atzar.

Papillon (1973) a fons

Context i adaptació

• Basada en el ‘best-seller’ autobiogràfic de Henri Charrière (àlies “Papillon”), èxit global a finals dels 60.
• Guió de Dalton Trumbo; direcció de Franklin J. Schaffner; música de Jerry Goldsmith (nominació a l’Oscar).
• Debat: la novel·la és molt més ampla; el film condensa 500-600 pàgines i alguns lectors el veuen millor com a minisèrie.

Temes i lectura

• Eix central: obstinació per la llibertat davant condicions infrahumanes a la Guaiana Francesa i l’Illa del Diable.
• Amistat i lleialtat: contrapunt vital entre Papillon (instint d’evasió) i Dega (supervivència adaptativa).
• Denúncia implícita del colonialisme i les seves pràctiques penitenciàries.

Interpretacions

• Steve McQueen (Papillon): presència carismàtica, estoica, físicament compromesa.
• Dustin Hoffman (Dega): per alguns, més matisat i subtil, miopia moral amb humanitat; aporta ritme i contrapès dramàtic.

El llibre vs la pel·lícula

• Diferències remarcables (p.ex., estada “idíl·lica” fora de presó té més pes al llibre).
• Crítiques:

- Pel·lícula massa llarga (2h30) amb tram potser allargat; - Costures del resum visibles entre episodis; - Tot i així, film entretingut i sostingut per la dupla protagonista.

El director i l’ofici

• Franklin J. Schaffner: recorregut sòlid (“El planeta dels simis”, “Patton”, “Els nens del Brasil”). Aquí aplica classicisme vigorós al subgènere carcerari.

Conclusions

• Les illes funcionen com a dispositiu cinematogràfic potent: del quadrat psicològic a la utopia i la condemna.
• A la cartellera, poca brillantor global però diverses joies autorals i populars.
• “Papillon” persisteix per temes universals (llibertat, amistat, dignitat), malgrat els límits de l’adaptació.