Cinema sense condicions del 17/4/2018 — In memoriam Forman i Taviani; addiccions a “Dies de vi i roses”; ressenyes d’“A Quiet Place”, “Sergio & Serguei” i “Rampage”; documental “Sin miedo” i sèrie “Silicon Valley”

Introducció

Programa amb mirada cinèfila i social: record a dos mestres europeus, ressenyes d’estrena, un debat sobre el missatge d’“A Quiet Place”, recomanació del documental “Sin miedo” i una secció central sobre les addiccions en parella a partir de “Dies de vi i roses” (1962).

• Convidat: Joan Sanz, que aborda l’alcoholisme en la relació de parella a partir del clàssic de Blake Edwards.

• Taula d’estrenes: cinema europeu, Cuba, blockbuster d’acció i terror de suspens.

• Tancament amb avanços de la setmana vinent.

In memoriam: Miloš Forman i Vittorio Taviani

Miloš Forman (1932–2018)

• Etapa europea i el Nou cinema txec: llibertat formal i sàtira en títols com “Els amors d’una rossa” i “El ball dels bombers”, marcats per l’esperit del 68 i la Primavera de Praga.

• Exili als EUA: “Taking Off” (traduïda aquí com a “Juventud sin esperanza”, un títol considerat un despropòsit), i consagració amb “Algú va volar sobre el niu del cucut” i “Amadeus”.

• Debat sobre l’eficàcia vs. rigor històric a “Amadeus”: espectacle immens però llicències com la figura del director d’orquestra en temps de Mozart.

• Altres obres: “Ragtime”. Popularitat creixent i americanització del seu cinema, amb Praga de nou com a escenari a “Amadeus”.

"Els americans busquen l’efectivitat i passen del rigor històric" (comentari a taula)

Vittorio Taviani (1931–2018)

• Dúo Paolo & Vittorio Taviani: cinema literari, compromès i arrelat a Itàlia. Recent “Una questione privata” (signada només per Paolo per motius de salut del germà, però escrita ambdós).

• Motivació de tornar al feixisme en l’actualitat: alerta pel ressorgiment de l’ultradreta a Europa i EUA.

• Fitxa canònica: “Padre Padrone” (Palma d’Or), “Good Morning, Babilonia”, “Le affinità elettive”. Relació amb Rossellini i fidelitat a la Toscana.

• Procés creatiu: passejades amb el gos, sedimentant idees literàries i polítiques en projectes.

Estrenes i ressenyes

“Sergio & Serguei” (Cuba/Mediapro)

• Comèdia humana i política: un radioaficionat i professor de filosofia a l’Havana connecta amb Serguei, cosmonauta a l’estació MIR, i amb un nord-americà vigilat per la CIA.

• Narradora: la filla del protagonista, que recorda en off la infantesa.

• Tècnica: fotografia i muntatge molt sòlids; to amable i fresc.

“Rampage”

• Festival d’acció amb Dwayne Johnson: un goril·la “floquet de neu” alterat, un llop volador i un cocodril gegant arrasen Chicago.

• Pur entreteniment de “mamporreo” sense més pretensions.

“A Quiet Place” (John Krasinski)

• Idea potent: terror del silenci; criatures que cacen pel so. Família que es comunica en llengua de signes (filla sorda) i supervivència en silenci.

• Virtuts: posada en escena pulcra i ús del so enginyós.

• Divergències crítiques: part de la taula la troba sobrevalorada i poc aterridora, amb tensió que no sempre culmina.

• Debat ideològic: es llegeix un missatge “reaccionari” on “qui aixeca la veu rep càstig”.

"La total falta de so ens inquieta... i demostra el poc que sabem apreciar-lo" (lectura crítica sobre el dispositiu del silenci)

Documental “Sin miedo” (Claudio Zulian)

• Contrapunt polític a “A Quiet Place”: dignificació de qui alça la veu contra la repressió.

• El GAM (Grupo de Apoyo Mutuo) a Guatemala: memòria de desapareguts i víctimes d’una guerra civil de 36 anys (1960–1996), el país amb més repressió proporcional a Amèrica Llatina.

• Zulian, creador polifacètic: del videoart a documentals com “A través del Carmel” (pla únic) i la ficció històrica “Born”. Fotografia i testimoni d’alta bellesa i sobrietat.

Sèries: “Silicon Valley” (HBO)

• Comèdia satírica i realista sobre l’ecosistema de start-ups: un algoritme revolucionari i una cursa per finançament, aliances i rivals.

• Cameos i guiños constants a les Big Tech; caràtula animada que s’actualitza amb l’actualitat (p. ex., escàndols de Facebook).

• Recomanació forta: personatges rodons, ritme alt i pilots de temporada especialment brillants.

Tema central: Addiccions en parella amb “Dies de vi i roses” (1962)

Fitxa i context

• Direcció: Blake Edwards. Música: Henry Mancini. Protagonistes: Jack Lemmon i Lee Remick.

• Reconeixement: Oscar a la millor cançó; nominacions i premis a BAFTA i Sant Sebastià.

• Peculiaritat d’autor: Edwards, associat a la comèdia (p. ex. “La Pantera Rosa”), signa aquí un drama demolidor.

Tesi del convidat

• L’addicció no és l’“arrel del problema” sinó una mala solució a un malestar previ.

• En la parella, sovint la influència decisiva sobre la dona ve del company; en l’home, més del grup d’amics (generalització contextualitzada).

• Possibles predisposicions genètiques a l’addicció; canvis d’objecte (de la xocolata a l’alcohol) com a símptoma.

Cinc escenes clau (diagnòstic i caiguda)

• Desencís laboral: el RP (Lemmon) vol canviar de client; fricció amb l’ètica i el propi ofici.

• Interpel·lació del sogre: dilema moral sobre representar productes “dolents”.

• Nit fatídica: ell arriba borratxo i exigeix que la muller begui per “entrar en sintonia” tot i estar donant el pit; primer glop d’ella.

• Degradació a l’hivernacle: recerca desesperada de whisky, destrossa de flors; en paral·lel, transgressió límit a l’habitació del pare.

• Epíleg amarg: rehabilitació d’ell vs. recaiguda d’ella; la paternitat i la custòdia com a cru gir final.

Debat i genealogia

• Gènere i època: imatge de la dona treballadora però dins els límits socials dels 60 (secretària d’alta direcció, lectora constant).

• Precedent destacat: “The Lost Weekend” (Billy Wilder), amb retrat del delirium tremens i una visió igualment dura de l’alcoholisme.

• Lectura actual: drama que continua vigent; canviant-lo a color podria estrenar-se avui sense perdre força.

Actualitat addiccions: epidèmia d’opioides als EUA

• Alerta econòmica: segons Janet Yellen (Reserva Federal), l’addicció als opiacis redueix la participació laboral.

• Resposta política: emergència nacional declarada per l’administració Trump; retirada de receptes que deriva en mercat il·legal.

Cloenda i avanç

• Proper programa: Anna Sallés (historiadora) parlarà de com el cinema reflecteix la història.