Cinema sense condicions del 21/3/2023 — In the Mood for Love: música, color i desig contingut + Yone Atenea sobre “Los caballos mueren al amanecer” i “Enero”

Resum general del programa

Programa dedicat a dues parts clau:

• Clàssic de la setmana: In the Mood for Love (2000) — Anàlisi profunda del film, des de la fusió música-imatge fins al debat sobre primers plans, color, el treball amb elipsi, els recursos de fora de camp i el seu to postmodern/nihilista sense happy end.
• Entrevista a Yone Atenea — La directora parla dels seus inicis, de l’òpera prima “Enero” (premi a Gijón), i del seu darrer documental “Los caballos mueren al amanecer”: la troballa d’una casa a Vallcarca plena d’arxius d’uns germans artistes, el procés de reconstrucció poètica de vides a partir de materials d’arxiu, les decisions de muntatge amb Diana Toucedo i la dimensió de memòria, pas del temps i mort. Tanca amb projectes futurs i noves projeccions.

"Un osso en un pasillo es un osso en un pasillo." (Bunyuel, a propòsit d’excessos interpretatius)

Clàssic de la setmana: In the Mood for Love

Per què captiva tant

• Fusió música-imatge: el programa subratlla que sense una, l’altra no funcionaria; la banda sonora (tema “Yumeji”) i el ritme visual creen una textura hipnòtica.
• Història d’amor impossible: desig contingut, slow burn, mirades i gestos mínims que acumulen intensitat.
• Estructura fragmentària: memòria feta d’imatges i fragments, però amb una arquitectura interna (introducció–cos–conclusió) que es revela amb revisions.
• Context: Hong Kong entre 1962–66, una societat en transició; ressona al relat de contenció i normes socials.

Debat estètic (mirada crítica i defenses)

• -
• Alguns li retreuen ús “abusiu” del primer pla i la saturació cromàtica (vermells/grocs), demanant “aire” i esponjament visual.
• -
• Defensa: la fotografia és essencial al to intimista i els colors són buscats i expressius (pluja, passadissos, interiors). A Angkor Wat, el film vira a grisos que re-encaminen l’estat emocional.

Llenguatge cinematogràfic i recursos

• -
• Fora de camp ric que fa “viure” l’espai (jocs, veus, menjars, comunitat de llogaters) sense mostrar-lo directament.
• -
• Filmació frontal en lloc del clàssic pla/contrapla; travelings lents; miralls i reflexos; panoràmiques verticals; ús delicat del so d’ambient.
• -
• Treball d’elipsi: s’explica “per sota mà”, l’espectador cos-teixeix el relat.

Moments i idees clau

• -
• “Joc de simulació”: ells assagen com haurien actuat les seves parelles infidels; confon l’espectador i genera ambigüitat.
• -
• Near-misses i relació “casta”: es manté l’ambigüitat sobre si arriben a intimar. Indicis (habitació llogada, cigarret amb marca de llavis) apunten a una intimitat suggerida.
• -
• El secret a Angkor Wat: ritual ancestral de xiuxiuejar un secret a un forat i cobrir-lo amb fang.

"Quan tens un secret… pots anar amb un arbre o amb una paret, dir-lo, i després tapar-ho en fang."

Lectura crítica i recepció

• -
• Suggereix una lectura postmoderna: fragmentació, elipsi, manca d’esperança, acceptació de la fatalitat.
• -
• A Cannes la recepció inicial fou discreta, però el film ha crescut amb el temps fins a l’estatus de clàssic contemporani irrepetible.
• -
• Interpretació: actors en estat de gràcia; ell (Tony Leung) d’aparença ingènua però capa fosca; ella (Maggie Cheung) de treball finíssim, gestos mesurats i gran presència.

Entrevista a Yone Atenea

Inicis i “Enero”

• Entrada al cinema seguint el rastre de la seva germana Marina Lameiro; de Belles Arts a fotografia i després màster de documental de creació.
• “Enero”: projecte del màster convertit en llarg; premi a la Millor Òpera Prima Europea a Gijón. Retrat íntim de les àvies, el pas del temps i l’afrontament del present.

“Los caballos mueren al amanecer”: naixement i dispositiu

• Troballa casual d’una casa tapiada a Vallcarca: arxiu viu de tres germans (Antoni, Rosita i Juan), amb fotografies, cassets i posades en escena domèstiques.
• La casa esdevé bombolla temporal: al morir ells, el temps s’atura; al habitar-la, el temps reprèn.
• Metodologia: reconstrucció poètica de vides a partir de pistes d’arxiu; l’espectador és convidat a jugar i completar el retrat.

Capes temàtiques i context

• Memòria i franquisme (anys 50–60): marca l’agència de la Rosita (cantant amb potencial truncat), i el paper de gènere en una època masclista.
• Detalls humans: Juanito tenia una discapacitat (no s’explica explícitament al film); cartells amb faltes d’ortografia; bilingüisme (parlen català, però l’Antoni escriu en castellà).

Muntatge i decisions formals

• Amb la muntadora i coguionista Diana Toucedo: re-pensar l’estructura, introduir veu en off per no perdre informació, i dimensionar la part històrica.
• Estructura com a ritual: del passat al present, introduint a poc a poc els habitants actuals de la casa.

Fantasia i espectres

• Sense fer-ne un film de “fantasmes”, la casa funciona com a porta al passat i al món de la fantasia (una mena de caiguda a l’Alicia), per donar vida als mons que ells havien creat.

Títol i imatge del cavall

• El títol prové d’un text de l’Antoni. El motiu del cavall (record d’un cavall esventrat per una bomba en temps de guerra) culmina en una resolució poètica amb fotografies i el cavall de cartró dissolt per la pluja.

Projectes i exhibició

• Projecte col·lectiu “do it yourself” per recuperar la memòria dels grups autònoms anticapitalistes a través d’un activista.
• Projeccions: la pel·lícula continua en sales i amb passis a Barcelona la setmana vinent; ha tingut bons recorreguts en festivals (Las Palmas, entre d’altres).

Punts clau (en vinyetes)

• -
• In the Mood for Love: música+imatge, elipsi, desig contingut, lectura postmoderna i tècnica apurada (fora de camp, travelings, miralls, so d’ambient).
• -
• Moments icònics: Angkor Wat i el secret; near-misses; jocs d’assajar l’adulteri.
• -
• Yone Atenea: de “Enero” a “Los caballos mueren al amanecer”: arxiu com a matèria viva, muntatge com a escritura, fantasia com a pont amb el passat, i reflexió sobre el temps i la mort.