
Cinema sense condicions del 21/3/2023 — In the Mood for Love: música, color i desig contingut + Yone Atenea sobre “Los caballos mueren al amanecer” i “Enero”
Sona la sintonia de “Cinema sense condicions” i obertura del programa.
Salutacions, presentació de l’equip (Biel Riba, Ignasi Juliacs) i de la convidada Yone Atenea. Avanç: clàssic “In the Mood for Love” i entrevista sobre “Los caballos mueren al amanecer” i “Enero”.
Lectura d’In the Mood for Love: fusió música-imatge, història d’amor impossible, estructura en fragments però amb introducció-cos-desenllaç, i context de Hong Kong 62–66.
Contrapunt d’opinions sobre l’ús intensiu del primer pla i la saturació cromàtica; defensa del disseny de color i de la fotografia com a part del to intimista.
Slow burn del desig, escenes mirall (simulació), fragmentació i fatalitat; manca de happy end. Recepció discreta inicial i posterior canonització.
Recursos formals: fora de camp, filmació frontal, travelings lents, miralls, sons d’ambient i espais de passadissos i habitacions compartides.
Ambigüitat sobre si hi ha relació sexual; habitació llogada, cigarret amb marca de llavis, canvis de tractament (vostè/tu) i assajos que confonen realitat i joc.
Caràcter obsessiu del film, actors en estat de gràcia, detalls de seducció (la crema, sortides furtives) i seqüències memorables (escales, fideus).
Trajecte formatiu (Belles Arts, fotografia, màster de documental) i desenvolupament d’“Enero”, premi a Gijón; mirada íntima a les àvies i el present del temps viscut.
Entrada a una casa tapiada plena d’arxiu dels germans García; la casa com a bombolla temporal que reprèn el temps en ser habitada; idea de trobada entre generacions.
Reconstrucció poètica de vides a partir de fotografies i cassets; l’espectador col·labora en el joc. Context de franquisme dur (50–60) i condició de la Rosita.
Antoni (escriu en castellà), Rosita (potencial artístic), Juanito (discapacitat); cartells amb faltes i bilingüisme; textura humana de l’arxiu.
Treball amb Diana Toucedo: incorporar veu en off, re-dimensionar la part històrica i estructurar el film com un ritual del passat al present.
La casa com a porta al passat i a mons de fantasia (Alicia); sense fer-ne un film de fantasmes, es dona vida als mons creats pels germans.
Tema central del pas del temps i la mort; interès des de la por però per naturalitzar-ho; treball per impuls i desig com a motor creatiu.
El títol ve d’un text de l’Antoni; el record del cavall esventrat en guerra i la resolució poètica amb el cavall de cartró dissolt per la pluja.
Projecte col·lectiu sobre memòria de grups autònoms anticapitalistes; recordatori de premis i noves projeccions a Barcelona; tancament del programa.
Resum general del programa
Programa dedicat a dues parts clau:
- Clàssic de la setmana: In the Mood for Love (2000) — Anàlisi profunda del film, des de la fusió música-imatge fins al debat sobre primers plans, color, el treball amb elipsi, els recursos de fora de camp i el seu to postmodern/nihilista sense happy end.
- Entrevista a Yone Atenea — La directora parla dels seus inicis, de l’òpera prima “Enero” (premi a Gijón), i del seu darrer documental “Los caballos mueren al amanecer”: la troballa d’una casa a Vallcarca plena d’arxius d’uns germans artistes, el procés de reconstrucció poètica de vides a partir de materials d’arxiu, les decisions de muntatge amb Diana Toucedo i la dimensió de memòria, pas del temps i mort. Tanca amb projectes futurs i noves projeccions.
"Un osso en un pasillo es un osso en un pasillo." (Bunyuel, a propòsit d’excessos interpretatius)
Clàssic de la setmana: In the Mood for Love
Per què captiva tant
- Fusió música-imatge: el programa subratlla que sense una, l’altra no funcionaria; la banda sonora (tema “Yumeji”) i el ritme visual creen una textura hipnòtica.
- Història d’amor impossible: desig contingut, slow burn, mirades i gestos mínims que acumulen intensitat.
- Estructura fragmentària: memòria feta d’imatges i fragments, però amb una arquitectura interna (introducció–cos–conclusió) que es revela amb revisions.
- Context: Hong Kong entre 1962–66, una societat en transició; ressona al relat de contenció i normes socials.
Debat estètic (mirada crítica i defenses)
- -
- Alguns li retreuen ús “abusiu” del primer pla i la saturació cromàtica (vermells/grocs), demanant “aire” i esponjament visual.
- -
- Defensa: la fotografia és essencial al to intimista i els colors són buscats i expressius (pluja, passadissos, interiors). A Angkor Wat, el film vira a grisos que re-encaminen l’estat emocional.
Llenguatge cinematogràfic i recursos
- -
- Fora de camp ric que fa “viure” l’espai (jocs, veus, menjars, comunitat de llogaters) sense mostrar-lo directament.
- -
- Filmació frontal en lloc del clàssic pla/contrapla; travelings lents; miralls i reflexos; panoràmiques verticals; ús delicat del so d’ambient.
- -
- Treball d’elipsi: s’explica “per sota mà”, l’espectador cos-teixeix el relat.
Moments i idees clau
- -
- “Joc de simulació”: ells assagen com haurien actuat les seves parelles infidels; confon l’espectador i genera ambigüitat.
- -
- Near-misses i relació “casta”: es manté l’ambigüitat sobre si arriben a intimar. Indicis (habitació llogada, cigarret amb marca de llavis) apunten a una intimitat suggerida.
- -
- El secret a Angkor Wat: ritual ancestral de xiuxiuejar un secret a un forat i cobrir-lo amb fang.
"Quan tens un secret… pots anar amb un arbre o amb una paret, dir-lo, i després tapar-ho en fang."
Lectura crítica i recepció
- -
- Suggereix una lectura postmoderna: fragmentació, elipsi, manca d’esperança, acceptació de la fatalitat.
- -
- A Cannes la recepció inicial fou discreta, però el film ha crescut amb el temps fins a l’estatus de clàssic contemporani irrepetible.
- -
- Interpretació: actors en estat de gràcia; ell (Tony Leung) d’aparença ingènua però capa fosca; ella (Maggie Cheung) de treball finíssim, gestos mesurats i gran presència.
Entrevista a Yone Atenea
Inicis i “Enero”
- Entrada al cinema seguint el rastre de la seva germana Marina Lameiro; de Belles Arts a fotografia i després màster de documental de creació.
- “Enero”: projecte del màster convertit en llarg; premi a la Millor Òpera Prima Europea a Gijón. Retrat íntim de les àvies, el pas del temps i l’afrontament del present.
“Los caballos mueren al amanecer”: naixement i dispositiu
- Troballa casual d’una casa tapiada a Vallcarca: arxiu viu de tres germans (Antoni, Rosita i Juan), amb fotografies, cassets i posades en escena domèstiques.
- La casa esdevé bombolla temporal: al morir ells, el temps s’atura; al habitar-la, el temps reprèn.
- Metodologia: reconstrucció poètica de vides a partir de pistes d’arxiu; l’espectador és convidat a jugar i completar el retrat.
Capes temàtiques i context
- Memòria i franquisme (anys 50–60): marca l’agència de la Rosita (cantant amb potencial truncat), i el paper de gènere en una època masclista.
- Detalls humans: Juanito tenia una discapacitat (no s’explica explícitament al film); cartells amb faltes d’ortografia; bilingüisme (parlen català, però l’Antoni escriu en castellà).
Muntatge i decisions formals
- Amb la muntadora i coguionista Diana Toucedo: re-pensar l’estructura, introduir veu en off per no perdre informació, i dimensionar la part històrica.
- Estructura com a ritual: del passat al present, introduint a poc a poc els habitants actuals de la casa.
Fantasia i espectres
- Sense fer-ne un film de “fantasmes”, la casa funciona com a porta al passat i al món de la fantasia (una mena de caiguda a l’Alicia), per donar vida als mons que ells havien creat.
Títol i imatge del cavall
- El títol prové d’un text de l’Antoni. El motiu del cavall (record d’un cavall esventrat per una bomba en temps de guerra) culmina en una resolució poètica amb fotografies i el cavall de cartró dissolt per la pluja.
Projectes i exhibició
- Projecte col·lectiu “do it yourself” per recuperar la memòria dels grups autònoms anticapitalistes a través d’un activista.
- Projeccions: la pel·lícula continua en sales i amb passis a Barcelona la setmana vinent; ha tingut bons recorreguts en festivals (Las Palmas, entre d’altres).
Punts clau (en vinyetes)
- -
- In the Mood for Love: música+imatge, elipsi, desig contingut, lectura postmoderna i tècnica apurada (fora de camp, travelings, miralls, so d’ambient).
- -
- Moments icònics: Angkor Wat i el secret; near-misses; jocs d’assajar l’adulteri.
- -
- Yone Atenea: de “Enero” a “Los caballos mueren al amanecer”: arxiu com a matèria viva, muntatge com a escritura, fantasia com a pont amb el passat, i reflexió sobre el temps i la mort.

