Cinema sense condicions del 14/3/2017 — Incerta glòria, El viatjant i Kong: adaptacions, ètica animal i filosofia al cinema

Panorama general de l’episodi

Programa coral sobre cinema amb ressenyes, debat d’adaptacions literàries, ètica del tractament d’animals, i un bloc intens de cinema i filosofia. Els temes centrals giren entorn d’Incerta glòria, El viatjant (The Salesman) i Kong: Skull Island, amb una mirada crítica a l’adaptació, els personatges i els subtextos socials i morals.

"Relat total que reflecteix la crisi profunda de l’home contemporani en el vendaval de la guerra" — (Francesc-Marc Álvaro sobre Incerta glòria)

Incerta glòria (Villaronga) i la novel·la de Joan Sales

Clau de lectura

• No és un film “de guerra”, sinó de personatges en situació límit, amb la guerra com a teló de fons.

• La pel·lícula s’enfoca en quatre figures: Lluís (Marcel Borràs), Carlana (Núria Prims), Juli Soleràs (Oriol Pla) i Trini.

• El personatge de Juli Soleràs destaca per la seva complexitat moral i carisma ambigu.

La novel·la i l’adaptació

• Sales va redactar la novel·la durant 23 anys; és epistolar, d’enorme profunditat psicològica i fita de la postguerra catalana.

• El film adapta un fragment de l’obra i aposta per la proximitat emocional més que no pas per l’abast coral total del llibre.

• Debat sobre el repte d’adaptar grans novel·les: la comparació amb l’original pot condicionar la recepció; citat Hitchcock sobre preferir adaptar novel·les “menors” per fer-ne bons guions.

Producció i arts tècniques

• Direcció d’Agustí Villaronga; rodat a Aragó, La Garriga i Barcelona. Fotografia i ambientació històrica molt cuidades.

• Repartiment amb secundaris de categoria (p. ex., Juan Diego), i Núria Prims molt destacada.

Exposició “Art i Cinema” (CaixaForum)

• Recorregut dels inicis del cinema als 90: de la desconfiança mútua a un diàleg creatiu entre arts plàstiques i cinema.

• Mostra “ben estructurada”, amb clips, peces i context històric; recomanació com a sortida cultural.

El viatjant (The Salesman) – Asghar Farhadi

Trama i context

• Matrimonio jove a Teheran, actors d’Arthur Miller, pateix una agressió en un pis amb passat ambigu.

• El film és un thriller íntim: suspens de processos interiors més que d’accions.

Debat cultural i de gènere

• Discussió sobre decisions dels protagonistes (denunciar o no, relació amb la vergonya i l’honor) i lectura cultural (normes socials i censura a l’Iran).

• Eix temàtic: la reacció d’ell s’interpreta com humiliació i incapacitat de pair, més que no pas pura venjança; ella opta per una mirada menys punitiva.

Premis i recepció

• Oscar a Millor Film Internacional (2016); el director no assisteix a la gala en protesta per polítiques migratòries.

Crítiques ràpides

La Bella i la Bèstia (2017)

• Remake fidel pla a pla amb Emma Watson; espectacle familiar, canvis feministes mínims.

Kong: Skull Island

• Blockbuster amb subtext ecològic: límits del domini humà sobre la natura, “rei necessari” de l’ecosistema i conseqüències del canvi climàtic.

El guardián invisible (Fernando G. Molina)

• Thriller comercial amb recepció irregular; destaca un debat encès sobre ètica animal arran d’una escena de violència contra una nutria embarassada.

• Denúncia del tòpic cinematogràfic de “matar l’animal per compassió” i crida a altres protocols de cura. Esment ràpid d’Ícaro i del circuit d’estrenes.

Cinema i filosofia (Andreu Ferran)

Natura i domini

• De King Kong (1933) a Skull Island: tensió entre home i natura, i el retorn del domini contra l’ésser humà.

• The Happening com a apocalipsi “biològica” d’atmosfera inquietant.

Bondat, maldat i societat

• Dogville i Viridiana com a tractats sobre la bondat posada a prova i les dinàmiques de poder i submissió.

Vida, dolor i mort

• Wilbur se quiere suicidar (Lone Scherfig): duel de visions vitals entre germans; dogma, humor i tragèdia en equilibri.

Realitat i simulació

• Matrix i The Truman Show: caverna de Plató i hipòtesis de món simulat.

Memòria i identitat

• Eternal Sunshine of the Spotless Mind, La jetée → 12 Monkeys, Memento, Abre los ojos, Enemy, Pi: com els records i les el·lipsis mentals modelen la identitat i la narració.

Temps, espai i ciència

• Interstellar i 2001: visualització de relativitat i ecos de teoria de cordes; obsessió de Nolan pel temps i les seves paradoxes.

Cloenda

• Avanç del pròxim convidat: Joan Giner (crític de l’època de Miquel Porter i ara al jazz). Recordatori de futurs comentaris pendents.