Cinema sense condicions del 21/3/2017 — Incerta Glòria, Safari, Captain Fantastic i Rara: cinema, educació, famílies i els violins a Hollywood

Resum general

Episodi polifònic on el grup de crítics comenta quatre pel·lícules molt diferents —Incerta Glòria, Safari, Captain Fantastic i Rara— per abordar temes com el cinema català i la seva indústria, l’ètica de la cacera de trofeu, l’educació alternativa i els models de família homoparental. A la segona part, un bloc musical didàctic repassa el paper dels violins a Hollywood i el concepte de música de concert amb referències a Heifetz, Stern i Bernard Herrmann.

Temes principals

Incerta Glòria (Agustí Villaronga)

• -
• Valoració crítica molt positiva: direcció impecable, posada en escena brillant, i interpretacions sensacionals (destaquen Núria Prims i Oriol Pla).
• -
• Adaptació del text de Joan Sales centrada en els amors contrariats en el front d’Aragó (1937), evitant el film bèl·lic convencional per un drama tràgic i íntim.
• -
• Debat sobre el caràcter català (entre el seny i la rauxa) encarnat en personatges contraposats; discussió sobre l’“espavilat” que navega entre bàndols.
• -
• Relació amb “Pa negre”: equips de producció similars però ambiciosa autonomia artística; alguns la consideren fins i tot superior.

"No és una pel·lícula bèl·lica en cap cas; sí que pot ser una pel·lícula tràgica, i finalment és una pel·lícula d’amors contrariats."

Safari (Ulrich Seidl)

• -
• Documental sobre la cacera de trofeu a Namíbia i Sud-àfrica: Seidl adopta una posada en escena freda i simètrica als interiors i càmera a l’espatlla als exteriors.
• -
• El director “no pren partit”, però les imatges condueixen a conclusions ètiques clares sobre la humiliació post-mortem i el consum del luxe venatori.
• -
• Context Seidl: trilogia “Paradies”, “Import/Export” i “Im Keller” com a retrats incisius i gèlids de la condició humana.

"Seidl no pren partit... però les imatges ens porten cap a conclusions molt clares."

Captain Fantastic (Matt Ross)

• -
• Comèdia dramàtica i road movie amb Viggo Mortensen: un pare educa els seus fills amb un model alternatiu (autoexigència acadèmica, supervivència, valors anticonsum).
• -
• Xoc cultural quan la família entra a la “civilització”: cohesió social vs. excel·lència individual.
• -
• Moments que defineixen l’ètica del film: el “Dia de Noam Chomsky” o el debat sobre “comprar” carn versus matar-la i assumir-ne la responsabilitat.

"Pagues un sicari perquè t’ho faci" (sobre comprar pollastre al supermercat).

Rara (Pepa San Martín)

• -
• Drama naturalista xilè basat en fet real: família homoparental i pressió social/institucional (escola, justícia).
• -
• Posada en escena estàtica i observacional; interpretacions de les nenes, sorprenentment naturals.
• -
• Eix temàtic: prejudicis i manipulació de menors per part d’adults; contrast amb el context iberoamericà on determinats drets i normalitzacions arriben més tard.

"La filla ha d’estar amb el pare" (com a “llei” no escrita que evidencia el biaix patriarcal).

Bloc musical: música de concert i violins a Hollywood

• -
• Distinció terminològica de música clàssica vs. música de concert (Montsalvatge): del barroc al dodecafonisme, el “clàssic” és només un període.
• -
• Ús de la corda al cinema de Hollywood: ambient, narració, caracterització; èmfasi en Bernard Herrmann (Hitchcock, recuperat per Scorsese a Taxi Driver).
• -
• Tres violinistes estel·lars i cinema:
• -
• Jascha Heifetz: “Rapsòdia de joventut” (1939), “Bathing Beauty” (1944); interpretació del Concert de Mendelssohn (Op. 64).
• -
• Isaac Stern: solos a “El violinista a la teulada”, aparició a “The Talented Mr. Ripley”, documental pedagògic “From Mao to Mozart”.
• -
• Amb Yo-Yo Ma, Stern interpreta el Doble Concert de Brahms (Op. 102).

Moments destacats i cites

• > "Feia temps que no vèiem en el cinema català unes interpretacions d’aquest nivell."
• > "És molt rica de matisos" (sobre Incerta Glòria) i debat sobre el personatge “espavilat” que transita entre bàndols.
• > "La litúrgia després de matar... és sempre la humiliació post-mortem de l’animal" (Safari).
• > "Ells celebren el dia de Noam Chomsky" (Captain Fantastic).
• > "Sembla un documental" (sobre l’actuació naturalista a Rara).

Conclusions

• -
• Incerta Glòria destaca com a fita del cinema català recent: direcció, interpretacions i adaptació ambiciosa i sensible.
• -
• Safari articula un mirall incòmode sobre la cacera de trofeu i els seus rituals, amb la típica neutralitat incisiva de Seidl.
• -
• Captain Fantastic obre un debat útil sobre models educatius i xocs de valors en societats complexes.
• -
• Rara posa el focus en la normalització i els biaixos institucionals sobre famílies homoparentals, amb un dispositiu formal contingut i eficaç.
• -
• El bloc musical reforça la importància de la corda a la banda sonora clàssica de Hollywood i reivindica figures canòniques del violí.