Indie nord-americà, “1945”, documentals d’art, comèdies recents i VIH: conversa amb el Dr. Josep Malloles

Ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Lluís, 98.1. Cinema sense condicions. Molt bona nit. Un dimarts més som aquí a Cinema sense condicions per oferir-vos les coses que hem vist, les coses que ens agraden, les coses que recomanem que aneu a veure i les que potser no recomanem tant. I també per passar-nos-ho bé, volem aquí explicar les coses que ens passen, les coses que veiem, les coses que opinem sobre això. Però avui, a més a més, tenim un convidat especial. Un convidat, podríem dir així, entre nosaltres, de molta categoria. Perquè el doctor Josep Malloles és un dels màxims especialistes espanyols sobre el virus de la immunodependència humana, és a dir, el CID. I ha realitzat nombrosos cursos i publicacions sobre aquest tema. Ja té més de 15 llibres, té 300 publicacions internacionals i nacionals, ha participat o ha fet comunicacions amb 250 congressos, també nacionals i internacionals. És el cap de la unitat del CIDA de l'Hospital Clínic de Barcelona, professor de la Facultat de Medicina de l'Hospital Clínic de Barcelona, des del 1999, per tant fa gairebé 20 anys, i responsable de l'Hospital de Dia del mateix Hospital Clínic, i consultor sènior del Servei de Malalties Infeccions del mateix hospital. Podria encara seguir dient més coses, però per no allargar-ho tant, ja veieu que és una personalitat destacada. Benvingut, doctor. Estem molt contents que estiguis aquí al cinema sense condicions, i és sense condicions que estem agraïts per la teva presència. De debò, bona nit. Bona nit, moltes gràcies. Presento també, com sempre, la resta de l'equip. A darrere, doncs, els vidres tenim el tècnic que, en fi, a més a més és director de coses i tal, i ara us explicarà, a més a més, que ha anat a un festival de cinema. Saludem, per tant, també bona nit en el Paul Diggler. També tenim, a continuació, bona nit, Pep, el Pep Armengol, que també ja és un dels membres fixes de la pel·lícula, de la pel·lícula que fem cada dimarts de la nit. Al costat està en Joan Sardà. Bona nit, Joan. Bona nit. I el que us està presentant, doncs, que és en Joan Morros, però que està molt agraït, molt agraït, que avui tinguem aquest doctor, el doctor Josep Malloles, que és una màxima autoritat, jo diria, doncs, del SIDA espanyol. Però abans, com sempre, sempre tenim dues parts en aquest programa. Una primera part, que parlem de les coses que hem vist i les coses que hem participat, etcètera. Per exemple, dèiem que ja que el Paul ha estat en un festival. I, posteriorment, quan, després de parlar de les pel·lícules que més o menys hem vist i, encara que sigui una pinzellada, les coses que val la pena que us diguem, passaríem a aprofitar la magnífica presència del doctor Josep Malloles. Per tant, Paul, tu tens la paraula. Començo. Vale. Mira, poso de fons la música que em feia bastante gràcia, que és la que tenen posant sempre abans de les pel·lícules. Això, sí, l'única cosa que destaco de dolent, perquè a mi el festival m'ha agradat moltíssim, és que sempre posaven aquest vídeo abans de les pel·lícules i és un vídeo que dura tres minuts. Tres minuts d'imatges de totes les pel·lícules que es projecten al festival. I, clar, al final dius, bueno, la primera pel·lícula, encara la segona, encara la setena, ja, doncs dius, hòstia, prou. Però per la resta és un festival que jo personalment no havia anat mai. És la cinquena edició, si no recordo malament. I és un festival que és de cinema independent, s'entén nord-americà, no? I són pel·lícules, és que d'un nivell, que he al·lucionat bastant. Aquí potser hi ha alguna discrepància amb tu, Pep, però les pel·lícules jo n'he vist bastantes perquè n'han projectat, potser en feien unes quatre al dia, més o menys, i ha durat tota la setmana. Va acabar el diumenge i la veritat és que no he vist el bar a dicte, o sigui, però, bé, més o menys m'ho puc esperar una mica. I destacaria quatre, sense entrar en concret, no?, però destacaria quatre que em van interessar bastant. Sí que dues van passar per Sundance, o sigui, això ja ni que sigui li dóna un renom, que són Patty Cakes i Bricksby Beer, que són dues pel·lícules bastant diferents, però tractant el tema de l'humor bastant àcid. Patty Cakes potser és des del punt de vista d'una noia que vol ser... Bueno, és una aspirana a cantar de rap i com des d'una vida que està bastant destruïda des del punt de vista familiar, intenta sorgir, però amb humor sempre, bastant així, no? I l'altra, Bricksby Beer, és bastant... És més macarrada, és més... Aquí ho he vist, l'habitació, la The Room, aquella d'Abrie Larson, no?, que va guanyar l'Òscar... No, no, no, no. Room, la que és la de mare-filla... No, mare-fill, que la tenen segrestada a un sota... Bueno, va guanyar l'Òscar amb aquesta pel·lícula, ella. Doncs vindria a ser això, però amb una vessant comèdia una mica negra. Però, bueno, està bastant bé. I Daina, Dina, que és un documental que em va ser interessant, perquè és un documental sobre dos... O sigui, com una parella que, sobretot, el que destaca més és que, a part de ser autistes, un d'ells té com molt accentuat l'Asperger, no sé si ho pronuncio bé, no? L'Asperger. I són, diguéssim, les dues o tres setmanes prèvies a la seva boda. I com es generen els conflictes, o les apropaments, o així, sobretot, de part d'ell, que, per exemple, ell no permet a la parella, per exemple, apropar-se molt al tema físic i això. Llavors que, també té molta part de comèdia, perquè, al final, ella és un personatge molt, molt interessant com a persona entrevistada i això. Està molt bé. I per acabar així, com a... Jo, per mi, és la gran guanyadora, sé que no traurà res, però m'agrada molt, que és Sílvio, que és la història d'un goril·la. Però un goril·la, bàsicament, és un home vestit de goril·la, perquè es nota molt, però de la mateixa manera que ens vam passar, aquí alguns la vam veure, crec, que és la de... com es deia, la Ghost Story, us recordeu? Sí. Te'n passaves que Casey Affleck podria ser una persona amb un llençol a sobre i això era un fantasma, doncs allà era un goril·la que treballa d'aquests de... com es diu això? Que truquen a les cases, oferint, no? Bueno, en aquest cas era per cobradores de morosos. Un call center. Un call center, exacte, un call center. Però cada cop veu que en una televisió desastrosa pot tenir un apartat on expressar la seva forma artística com a goril·la. Bueno, és una pel·lícula que realment vaig pensar... Per mi, veure que hi ha pel·lícula vaig pensar... Això... El cinema és això, és algú que ha tingut els nassos de fer una pel·lícula i a més està molt ben feta. O sigui, l'art, la fotografia, és com molt, molt, molt especial la pel·lícula i a més dura 80 minuts que això sempre va bé. I a mi, no sé, a mi com a festival la veritat és que em va agradar molt, moltíssim, com està organitzat, el Girona, a més que també és una sala bastant interessant i, bueno, per l'any que ve jo us ho recomano, si voleu anar. A partir d'aquí ja, vosaltres. Molt bé. Pep. Sí, jo us volia parlar. L'última pel·lícula que he vist és 1945. És una pel·lícula hongaresa. Està feta a partir d'un llibre curt, una història de 10-12 pàgines, d'un escriptor que té una certa fama allà. És un escritor d'origen jueu i que, de fet, es va començar a treballar amb el tema de la literatura a partir de la postguerra i s'ha fet un nom. Llavors, ell ha actuat com a guionista i el director és Ferenc Torok. Aquest Ferenc Torok té també unes quatre pel·lícules que no sé si s'han passat aquí però en tot cas no tinc notícies d'elles. És un home que, a veure, amb aquesta pel·lícula demostra que té un sentit de col·locar la càmera, la pel·lícula està feta en blanc i negre i, com diu, el 1945 és una pel·lícula feta a partir del final de la Segona Guerra Mundial. Al final de la Segona Guerra Mundial amb una pedania, l'equivalent a una pedania allà a Romania, doncs, arriben dos senyors que són dos jueus i porten dues caixes grans, lloguen un home amb un cavall i un carro i van cap al poble i llavors el poble comencen a tindre por que no tornin els jueus a reclamar les seves propietats que havien perdut quan havien sigut deportats cap a camps de concentració i que se'ls havien repartit implementant una sèrie d'escritures una mica falses, etcètera, doncs, els habitants actuals, no? Llavors, això crea una tensió i, i paral·lelament amb aquesta història n'hi ha una altra que és el casament d'un dels factòtoms del poble del fill d'aquest home, no? Llavors, bueno, aquí el que es posen en evidència és tota una sèrie de conflictes que van des de la culpa a l'honor, al perdó, a la vergonya, un sentiment de culpa col·lectiva també, però, clar, tot això 75 anys després de la guerra, quin sentit té? a més a més amb una cosa, no? O sigui, no desvetllo al final per si algú volen la veure, que ja dic estèticament és una pel·lícula recomanable, tècnicament també, té la durada que ha de tindre, no, ningú podrà dir que, oh, que pesada, no, no, no, alguns punts de referència poden fins i tot recordar una mica el sèptim ocell de Berman i alguna pel·lícula clàssica interessant per l'estètica que hi ha aplicada, però el servei de què? Bé, el servei del col·lectiu jueu, que des de l'ego queda molt bé, es nota que l'escriptor en què està basada l'obra és jueu, perquè naturalment els deixa molt bé, però jo, una de les primers preguntes que em faig, allò, per fer-me una pregunta sobre la pel·lícula dic, bueno, els jueus per l'obés ho van perdre tot, però llavors jo dic, és que abans que es produís la segona guerra mundial eren els amos del poble o com anava això, no? Ja, ja. En fi, ho deixo aquí, és una pel·lícula formalment ben feta, però d'aquí jo diries que no, que no encara funcionar. Però no, no, no, no, no, la història, la història, la història no em convenç gens. Vale, vale, vale. Després, per una altra banda fem un salt radical i ens anem de cara a una cosa que últimament estem veient bastant que és cinema documental. En aquest cas es tracta de 100 dies de soledat, una pel·lícula espanyola dirigida per Gerardo Olivares que és un documentalista i codirigida per José Díaz que és un home que, un historià que, bueno, una mica prenent la idea i basant-se en les formulacions de mitjans del segle XIX de Henry David Thoreau amb el seu llibre Walden, que aquí tenim a l'edifici Walden, no? Bueno, doncs fa una mica, es prepara durant sis o set anys per fer una escapada cap a la muntanya sense mòbils, sense llum, elèctrica sense res més que, diguéssim, el foc i els elements, bueno, té un punt de connexió, hi ha una cabana en la que ell deixa les targetes del que va filmant i recull alguna habitual, no sé, alguna capsa amb conserva o alguna cosa que li deixi al seu fill, però no tenen contacte, o sigui, són cent dies realment de solitud. Què passa? Bueno, en cent dies es pot filmar milers d'hores, no? I aquí, de tot el que ha filmat, la pel·lícula, jo diria que quedaria una pel·lícula molt acceptable i molt recomanable si durés un quart d'hora. Ara, durar un documental d'una hora i vint minuts o així, és que no pot ser. No pot ser perquè, clar, comencem a veure el senyor Díaz recordant el seu germà que es va morir fa 10 anys pujant cap allà a la muntanya. Ell està en una cabana que s'ha comprat a 1.500 metres d'altitud i, bueno, sí, veiem un cèrbol, un mussol, dos o tres vegades el llop, una aranya que té molt bonic, una aranya l'agafem al moment que està treballant i para de comptar. I després, què? Dos o tres postes de sol i el tio quatre vegades dutxant-se per la nit, clar, té la seva melanconia i pensa en la família i tal i ens ho es fot allà la llum al front i tenim que tregar-ho. En fi, no. En fi. Tine verité, no? Millor obviar-la, ja la passaran per Televisió Espanyola algun dia, però, he de dir una cosa, hi ha documentals de la 2 o de Movistar o això que són molt més boníssims també com a documental en si. Joan. Doncs, continuarem amb els documentals que no valen gaire la pena, vull dir, perquè a nosaltres, doncs, ens agrada més el documental de creació, el documental que a vegades flirteix amb la ficció, però, en aquest cas, doncs, la pel·lícula que he vist avui es diu The Best Day of My Life, el millor dia de la meva vida, i no deixa de ser un documental institucional de la festa de l'orgull gai a Madrid, que el pla és agafar a unes persones que venen de fora i que es trobaran totes en els dies aquests del Gay Pride, perquè ja ho diuen en anglès directament, encara que sigui a Madrid, i llavors, doncs, a part de la desfilada, doncs, també hi ha una sèrie de congressos i de jornades i fins i tot uns jocs esportius que n'hi ha persones d'aquestes que estan lligades a aquesta qüestió de l'esport, i, bé, ja dic, és que és un... l'ha dirigit un tal Fernando González Molina, que és un il·lustre desconegut, i l'ha dirigit amb bastanta mala pata, perquè, vull dir, és un tema que pot donar per molt i que no hi ha conflicte, no hi ha grans revelacions, simplement seguir unes persones. Hi ha una cosa que m'ha molestat moltíssim i és que, tot i ser persones que venien d'entorns diferents, vull dir, perquè hi ha persones que venen de Rússia, hi ha persones que venen d'Huganda, hi ha també un francès, llavors hi ha dues persones espanyoles que tenen més o menys contacte a Madrid i que es troben allà, doncs, es filma a totes les persones de la mateixa manera, és a dir, que els veiem a tots rentant-se les dents, per exemple, i amb el mateix pla, vull dir, jo trobo que això resta primer veracitat i després ganes de voler fer coses, perquè, vull dir, si a tots els veus rentant-se les dents, dius, bé, vull dir, a veure, on hi ha la diferència... Una mica de creativitat, no? Sí, és que no n'hi ha, no n'hi ha gens de creativitat, vull dir, on veus la diferència d'un Rússia a un Ugandès que es renta les dents, vull dir, tots dos es renten les dents de la mateixa manera, vull dir, és que no, no ho sé, i aleshores, vull dir, jo ho veig com un documental de propaganda perquè hi hagi molta gent, molts turistes que vagin a aquesta festa a Madrid, no? Es passa molt per sobre dels problemes que puguin tenir aquestes persones que tenen la diferència com a bandera i llavors, vull dir, serveix com a bandera perquè hi vagin més turistes a Madrid, vull dir que Madrid es presenta com una ciutat amiga dels gais i vinga, una font més d'ingressos també. Anem a fer negoci i ja està. Aleshores, parlaré d'un altre tipus de documental, també molt convencional, que s'està veient en determinades jornades a determinats cinemes, que són documentals d'art. En aquest cas, hem vist una pel·lícula que es diu Cezanne Portraits of a Life, que és sobre una exposició dels retrats de Cezanne, que no són la part més evident de l'obra de Cezanne, perquè més que res, Cezanne és conegut per les seves natures mortes i per les seves visions de la vida quotidiana i, en canvi, els retrats són una qüestió a part. També hem vist una pel·lícula sobre David Hockney. Val a dir que tots aquests documentals que s'estrenen, que es passen en el cine verdi els dimarts són tots sobre artistes ja clàssics, artistes morts, per dir-ho així, i l'única excepció a la regla és el David Hockney, però, esclar, el David Hockney també és un artista figuratiu que, vull dir, no ofereix gaires problemes a l'espectador, no? I, a més, són dues exposicions les que es presenten de David Hockney que, realment, l'una és de retrats i l'altra és de de retrats d'amics seus coneguts i l'altra és de de paisatges, no? vull dir, o sigui, que no... vull dir, altres pintors que estan en aquest programa de documentals d'art que en diuen l'art al cinema doncs són Sorolla, Renoir, Monet, Botticelli, Dalí, Canaletto, és a dir, tots Murillo, tots pintors que la gent entén fàcilment o es pensen que l'entén perquè, és clar, vull dir, reconèixer les figures no és entendre l'art, vull dir, és que, és clar, hi ha alguna cosa més, no? Que també en aquests documentals s'intenta explicar a través d'experts, a través dels comissaris de l'exposició, és a dir, que aquí es munta l'exposició i llavors es fa un documental sobre l'exposició i llavors hi ha tota una sèrie de documents, fotografies, documentació dels experts que intenten anar una mica més lluny de l'exposició i presentar una mica l'obra del pintor. En aquest cas, ja dic, la cosa és sense gaire risc i suposo que no el busquen perquè, bé, encara que siguin així unes sessions una mica esparces, doncs ja pensen que la gent... El de Hockney quan vam sortir vam comentar que podria ser perfectament un programa de tele. És que és un programa. Perquè no anava més enllà, no hi havia un interès... En el món civilitzat això és un programa de televisió. Aquí, doncs, resulta que passen sales de cinema. Normalment, aquest tipus de documentals es veuen justament en els museus. Sí, a les galeries. Com a complement de l'exposició. Com a complement de l'exposició. Però aquí sembla ser que hi ha un públic que, no sé, demana veure'n el cine òpera o teatre. És que s'està buscant nou públic. S'està buscant nou públic perquè les sales les omplin d'una manera o altra. Sí, senyora, va per aquí la cosa. Sí, sí. Llavors, passant ja al que és sortint del documental i passant al que és el cinema comercial, hi ha una pel·lícula francesa que en francès es diu L'embarrà d'Ichoa, que és una frase que a mi m'encanta, que seria la dificultat d'escollir. I, en canvi, aquí l'han titulat Històries d'una indecissa. Ja. Bé, en fi, sí, és que és això. I el director és Eric Labent, que porta una carrera que tampoc és per tirar coets, però que a mi em va sorprendre aquesta pel·lícula perquè és una pel·lícula sense pretensions, però que em va enganxar. Vull dir, que dius, bé, no pretén ser una obra de referència, ni molt menys ni ho és en cap moment, però sí que a les persones que els interessa anar al cine només per passar l'estona, doncs compleix absolutament totes les expectatives. Els personatges estan molt ben dibuixats, la història se segueix bé, les aventures que hi ha les pots comprendre perfectament i et diverteix sense que diguis bé, doncs, això, aquesta pel·lícula marcarà època, tampoc és que ho pretengui i tracta d'una noia, una noia de 40 anys que no sap decidir, vull dir, té problemes a l'hora d'escollir, vull dir, no sap dir o aquest o l'altre, no? O una cosa o l'altra, tampoc, vull dir, no es decideix perquè el seu pare li ha resolt tots els problemes i llavors ella, doncs, no sap, o sigui, el seu pare decideix per ella, no? Aleshores, es troba, bé, és clar, perquè la pel·lícula tingui una mica de sentit, aquest escollir és un home o l'altre, vull dir, perquè si no, és clar, vull dir, si és entre un vestit o entre unes sabates, vull dir, la cosa no va gaire lluny, no? Llavors, es troba amb un embolic i bé, vull dir, se n'ha de sortir, però, és clar, ella no té capacitat d'escollir, tampoc és que es pugui explicar gaire l'argument perquè si no ja ho expliquem tota la pel·lícula, no? Però vull dir, és un cine que no decep, perquè té l'objectiu que té i el compleix perfectament, cosa que, per exemple, no passa amb la mort de Stalin, que és una altra pel·lícula que suposadament és una comèdia però que no fa riure. que diuen que és la millor pel·lícula que han estrenat aquesta setmana a la crítica, és a dir, jo no... No, per mi no. No, no, és que tinc la sensació que no em ve de gust anar-la a veure justament perquè he vist els tràilers, he vist alguna informació i tinc la sensació que ha de ser una pel·lícula molt superficial. Molt, molt, per mi ho és. Jo ja hi vaig anar amb el prejudici que estava basada en una novel·la gràfica, que ara del còmic em diuen novel·la gràfica, no? Aleshores, és clar... Ai, ai, ai, ai, ai, ai, no, home, és així, però vull dir, d'un còmic jo no crec que es pugui arribar a comprendre què va suposar la mort d'Estàlin en el seu temps a Rússia, no? O a la Unió Soviètica, per dir-ho més ben dit. I aleshores, doncs, bueno, doncs, esclar, ja t'ho diuen que Estàlin es mor i llavors hi ha totes les intrigues, totes les conxions, entre els altres membres del soviet més o menys suprem per veure qui serà el successor, no? Però està fet amb un tipus d'humor britànic, el director és l'Ormando Iannucci, que el van anar a buscar expressament per dirigir la pel·lícula, no sé per què, perquè vull dir... Perquè havia fet una altra cosa semblant... Havia fet una pel·lícula que es deia... Ara no me'n recordo. Jo tampoc. aquella del George Clooney, no? Que a mi em va assentar molt malament aquella pel·lícula, però tothom trobava que era molt bona i que explicava molt bé la crisi, que era Up in the Air, ara me'n recordo del títol, en castellà, no sé com li van posar, però bueno, alguna cosa d'aquelles. Jo la vaig trobar molt fluixa aquella pel·lícula i aquesta també, vull dir que... No sé, té un tipus d'humor britànic que és aquell que... Però se m'estracana et rius l'any que ve, no? Vull dir, del gag que t'han fet llavors. Vull dir, mentre estàs veient la pel·lícula no rius gaire. Jo no em ve de gust d'anar-la a veure i a més ha jugat una polèmica, suposo, a Rússia, perquè a Rússia l'han prohibit i llavors aquí l'hem aprofitat per esbombar-la perquè és una pel·lícula evident occidental des del punt de vista d'aquí i llavors es carreguen i desmitifiquen a l'Stalin i clar, llavors el Putin mateix es veu que s'ha emprenyat que vull dir és que són... Ara trobem pel·lícules que venen de Rússia i així que si es fan és perquè tenen producció europea de les televisions franceses i tot això i interessa que hi hagin aquests temes perquè llavors, bueno, és clar, si el Putin s'empreny en una pel·lícula això és una propaganda fabulosa, és una propaganda internacional tremenda. Vull dir, tothom... I és el que estan explicant estan esbombant però en canvi jo vaig veure d'allò i no em vaig pensar aquesta pel·lícula no em ve de gust de veure-la perquè em sembla que serà una estracanada serà una tonteria feta sense rigor, sense seriositat. Em penses per fer la... No, no, evidentment, evidentment, vull dir, només busca la comèdia però jo ja et dic no la vaig trobar enlloc. Jo aprofitaria que tenim aquí un convidat especial, el doctor Josep Malloles perquè penso que com que ella es pot explicar moltes coses interessants, ella ho ha explicat abans, un especialista sobre el SIDA i, bueno, li podem començar per preguntar quin és l'origen d'aquesta malaltia? És veritat que es deia que el contacte entre homes i animals doncs va ser l'origen? És cert això o no? Com ho veus? Bé, no ho sé si és cert o no, el que... no sé si és un contacte directe o quin tipus de contacte, algun contacte va haver-hi, evidentment, però es considera i sembla que és bastant clar que a començaments del segle XX, probablement a diferents zones de l'Àfrica, doncs va haver-hi l'aparició d'una nova espècie a partir d'una espècie coneguda com era el virus de la immunodeficiència del simi que va fer un salt, va fer un canvi, va fer una mutació i va crear una nova espècie. Això no és excepcional en el món de la natura, això no és tan excepcional, no és que hagi de passar cada dia però no és excepcional i va donar lloc a el que actualment coneixem com el BIA que és el virus de la immunodeficiència humana. És un virus que es transmet exclusivament via sexual o via parenteral, és a dir, per punxada, amb la qual cosa com va passar del mono o del simi a l'home, hi ha totes les teories que vulgui, algunes més o menys jocoses per així dir-ho, però la veritat és que en el món on va aparèixer el virus, doncs, la relació de la vida del dia a dia de les tribus i com cacen animals, se'ls mengen, com els tallen, etcètera, etcètera, fa pensar que sense haver-hi cap cosa diferent, amb contacte permanent amb l'animal, amb la sang, etcètera, pogués infectar-se una o una altra persona, li provoqués una malaltia que és molt lenta d'evolució i que tardaria molts anys en donar simptomatologia i que aquella persona podia transmetre via sexual o via parenteral. Un altre rito tribal relativament freqüent a aquestes zones era el compartir sang de l'animal que acabaves de matar. Això feia més fort el guerrer, per accedir-ho, i o s'injectaven sang de l'animal o es tallaven, com veiem a les pel·lícules, a vegades amb els indis que es tallen la mà per germans de sang i tot això, doncs, seria molt fàcil la transmissió del virus. De quants són els primers casos i quins llocs van aparèixer? Els primers casos es descriuen a la primavera de 1981 a la costa oest dels Estats Units. Són uns casos que apareixen a Los Angeles i molt ràpidament es veuen casos similars a la costa est dels Estats Units, a Nova York i també a San Francisco. I quina evolució ha tingut la malaltia? L'evolució inicialment a l'any 1981 no se sabia el que era, no se sabia que era una malaltia provocada per un virus, es pensava que era alguna gent viu o un producte tòxic químic. Només dos anys després, l'any 1983, els laboratoris Pasteur a París aïllen la gent etiològica d'aquesta nova malaltia que és el virus de la sida. Això l'any 83 i l'any 85 per primera vegada es fa servir una molècula amb capacitat antiretroviral, és a dir, que inhibia la replicació del virus. I comencem 30 anys de tractament del virus de la sida en el que hi ha 3 grans dècades clarament diferenciades. La primera dècada que era la dècada que vindria a ser del 85 al 95 aproximadament 95-96 10-11 anys que nosaltres l'anomenem l'edat mitja del tractament antiretroviral o l'edat fosca. Teníem tractaments molt tòxics, totalment insuficients i que la veritat és que allargaven la superviència del pacient amb una qualitat de vida francament dolenta. L'any 1996 hi ha un canvi brutal amb l'evolució. Aquell any apareixen múltiples estudis que demostren que la combinació de 3 antiretrovirals bloquegen totalment o quasi totalment la replicació del virus. Si evitem la replicació del virus que és un virus que malogradament ataca algunes de les cèl·lules més nobles de la nostra economia que són les cèl·lules defensives si nosaltres evitem que aquest virus continuï fent-nos mal el nostre sistema immunitari que és magnífic que és excel·lent és capaç de regenerar-se i evita que el malalt progressi. Doncs a partir de l'any 96 venen 10 anys de tractament antiretroviral d'alta eficàcia però d'alta toxicitat. Els malalts estaven bé però pagaven un pH molt car a l'exemple de l'any d'aquesta primera dècada del 85 al 95 va ser la imatge que tenien de Rob Hudson o de Freddie Mercury era gent brutalment malalta amb un aspecte que semblava trets d'un camp de concentració i això va tenir un impacte social brutal. Va canviar realment els hàbits més íntims de la gent. La gent tenia veritable por. I com puc dir això? Com puc dir jo això? Doncs perquè el nombre de malalties de transmissió sexual altres no només la sida van baixar. perquè la gent tenia veritable por a el que era una malaltia que et transformava en un veritable cadàver vivent i que acabaven de la pitjor manera possible. Aquesta segona dècada que comença el 96 i acaba aproximadament el 2005-2006 doncs és un tractament antirretroviral d'alta eficàcia però tòxic i vosaltres recordareu les imatges aquelles tan tremendament demacrades de les persones amb una lipodistròfia molt molt amb la qual el malalt vivia però amb un estigma molt gran i ara des de fa uns 10 anys vivim una veritable bonança en quant a que tenim fàrmacs brutalment poderosos tremendament ben tolerats i que es redueixen tan sols a una pastilla al dia i a l'hospital clínic on jo treballo hi ha altres llocs estem en projecte de recerca per encara millorar això i es millorarà molt es millorarà de tal forma que amb una sola pastilla al dia o amb una inyecció intramuscular cada dos mesos o amb un reservor icotani cada sis mesos n'hi haurà prou i sense efectes secundaris sense efectes secundaris ara actualment la immensa majoria dels tractaments que tenim tenen una eficàcia superior al 95% i el petit percentatge que no van bé la gran majoria d'aquest petit percentatge és gent que no es pren la medicació no es pren la medicació no és fàcil de prendre una pastilla cada dia el resta de la teva vida això ho has de treballar i el malalt ho ha d'entendre molt bé i com dic jo ha de ser un entusiasta del seu tractament perquè ha d'entendre que allò li permet viure no només al mateix temps que el resta de la població si amb una qualitat de vida perfecta però amb la recerca que hi ha ara jo estic convençut que d'aquí un parell d'anys o així tindrem moltes més eines per controlar la replicació que en cap cas en el moment actual tenim eines per erradicar el virus de la sida el virus de la sida és un virus tan, entre cometes brutalment intel·ligent que quan entra amb una persona ràpidament colonitza el santuari de les cèl·lules que tenen una vida mitja més llarga de la nostra economia tota la nostra economia hi ha un fenomen natural fisiològic que s'anomena apoptosis que significa que totes les meves cèl·lules tenen la seva mort celular programada algunes d'elles les de la pell es moren cada 3-4 dies per això quan em faig un tall en pocs dies ràpidament s'arregla i hi ha unes altres esperem que tinguin la mort programada d'aquí molts anys però totes fisiològicament tenen la seva mort celular doncs bé hi ha cèl·lules que s'anomenen en repòs cèl·lules de memòria que tenen una vida mitja mitja mitja llarguíssima i això és el que fa i és fàcil d'entendre quan jo tenia mesos o tenia un any vaig fer el serrampió i aquestes cèl·lules van dir aquí em quedo i jo et previndré el reste de la teva vida del serrampió per això jo si arribo als 90 anys encara que el virus del serrampió entrés al meu cos aquesta cèl·lula li diu aquí no faràs mal i són aquestes cèl·lules que són santuaris de la immunitat les que s'infecten i són les que mantenen el virus latent i no hi ha forma humana de moment de treure aquest virus d'aquestes cèl·lules per això amb les eines actuals controlem el virus però en cap cas el curem per tant vol dir que s'ha de medicar on fins que es mori amb les eines actuals t'has de medicar fins que et moris creus que això o creus que això ha fet que la població baixés la vigilància sense cap dubte o sigui la imatge com deia de la primera dècada del tractament era Freddie Mercury era Ro Hudson quina és la imatge ara? quina és la imatge? quin és el missatge subliminal social? quin és? Magic Johnson Magic Johnson és un jugador de bàsquet un dels millors de la història dos metros sis amb un aspecte magnífic general manager dels Lakers amb una vida d'èxit i tothom sap que està infectat per al virus de la sida fa el seu tractament i s'ha acabat aquest és un missatge molt perillós perquè el virus de la sida és un virus que és o pot ser mortal i que requereix un tractament de per vida i un tractament car és una malaltia francament molt greu i trivialitzar la possibilitat d'infectar-se és una irresponsabilitat molt gran és molt important entendre que el virus de la sida només es transmet mitjançant tres vies la via sexual home amb dona o homes amb homes la via paranteral és a dir punxar-se material contaminat o la via vertical de mare a fill no es pot transmetre de cap altra via sí, és hereditari no hereditari no hereditari seria si fos una malaltia que està en el gens sí no, no està en el gens està a la sang de la mare i la mare li és capaç de passar en el fill bàsicament en el moment del part bàsicament per això afortunadament ara nosaltres al nostre país pràcticament no hi ha transmissions el que es diu vertical de mare a fill per què? perquè si tractem a la mare la càrrega viral o sigui el virus suelto el plasma de la mare no existeix amb la qual cosa no passa en el nen que és el mateix que fem amb els homes al resta de la població si jo tinc una persona infectada li dono un tractament i el deixo indetectable diem indetectable quan no detectem el virus corrent però el virus està a les cèl·lules com he explicat abans si el virus no està suelto aquella persona malgrat tingui relacions sexuals amb qui sigui ell no pot transmetre el virus m'explico i això és importantíssim perquè la pregunta a tot això és què podem fer per aturar l'epidèmia l'epidèmia no para el nombre de malalts que s'infecta a Catalunya de persones que s'infecten a Catalunya és aproximadament 700 o 800 a l'any i això és una constant de fa més de 20 anys o sigui alguna cosa no fem bé cada dia dos persones noves s'infecten i tindran que ser tractades el rest de la seva vida què podem fer per evitar això la forma realista en el moment actual no és una vacuna que també s'ha de buscar i també treballem molt i molt fort buscant vacunes immunoterapia és un camp d'investigació també obert brutal brutal i molt important però amb les eines actuals si nosaltres fórem capaços de saber tothom que està infectat tothom li donguéssim tractament i el deixéssim indetectable aquella persona no em malaltiria ella i a més no transmetria el virus a ningú i això i a veure de cara també a l'oient o sigui pot ser que hi hagi gent que vagi pel carrer i sigui portador d'ocida encara que no se li hagi manifestat no menys de 3 de cada 10 que estan infectats no ho saben no menys de 3 de cada 10 i malogradament malogradament que aquest és un altre problema molt greu quan arriben a l'hospital és molt tard Escolta i amb els anàlisis habituals que tots ens fem de controls de sang seria molt difícil incorporar-lo com una peça més clàssica Això és el que es diu m'alegro que m'hagués estar preguntant Aquesta és una línia de recerca importantíssima una línia de recerca mèdico-social que significaria que tu recordaràs que fa 40-50 anys quan els metges de capçalera van començar a tenir un pes amb la sanitat global quan tu anaves el capçalera el capçalera et feia una analítica feia un hemograma un colesterol una glicèmia una creatinina qui més qui menys s'ha fet doncs això s'hauria de fer amb les malalties controlables tant per la persona com per la salut pública a tota la població és a dir si tothom que té un contacte en el món sanitari a més a més de fer-li l'hemograma per veure l'hematòcrit i l'hemoglobina li demanéssim una serologia del VIH del virus de la sida i de la hepatitis C serien dos malalties que tenen un impacte brutal amb la mortalitat especialment a Occident i també no a Occident que podríem controlar les dos malalties el virus C l'erradicaríem i el virus de la sida controlaríem l'epidèmia i evitaríem nous casos i al respecte hi ha dues zones en el món la Colúmbia britànica o la capital Vancouver i a Austràlia que s'han declarat zones o països lliures de noves infeccions per al virus de la sida lliures de noves infeccions i com ho han fet? doncs el que he dit la política sanitària diu tothom que contacti s'ha de saber més d'un s'emportarà un susto però pitjor és el susto que tindrà d'aquí dos anys i a més a més aquella persona ja no infectarà ningú més perquè jo li donaré un tractament ell no malaltirà i no infectarà ningú més això són zones això es diu tractament com a prevenció és un tractament com a prevenció i això és molt molt important és una malaltia que va estigmatitzar moltíssima gent col·lectius concrets tipus homosexuals però que després va afectar a dos més inicialment l'altre dia jo vaig veure la pel·lícula aquesta de les valles club que és del 2013 que hi ha una interpretació brutal del Matthew McConaughey i la Jared Reto que és un cas està basat en un cas real però és plausible o sigui està ben documentada la pel·lícula és una pel·lícula que toca bé el tema aquest o molt jo no jo no soc crític de la pel·lícula jo quan veig una pel·lícula sé si m'agrada o no perquè em dormo o no em dormo però però és un bon home és un bon home és un bon home sí sí si m'agrada o no però algunes de les pel·lícules que he vist relacionades en el món de la sida jo et recordo tres bàsicament aquesta la de Dallas Myers Club que és magnífica és magnífica fa una interpretació al Matthew McConaughey brutal i l'altra és la de Philadelphia i totes dos són complementàries la primera la del Dallas ell és una persona molt representativa del que teníem aquí fa 20-25 anys era una persona en espanyol en espanyol el Dallas Myers Club és el club de los desahuciados era això era gent amb una capacitat i un recorregut molt gran però rebeldes amb una rebeldia que els portava a caure al món de la droga se sentien totalment poderosos repodir amb ells i tenien mostraven la desesperació d'estar infectats per el virus de la sida recordo alguns aspectes de la pel·lícula on el Matthew McConaughey es sentia totalment agredit quan el metge li deia vostè té relacions homosexuals és a dir què m'està dient vostè què és el que passava aquí recordo que aquesta pel·lícula també a ell li proposen un tractament antirretroviral però en el context d'un ensaig clínic i això costa d'entendre és a dir què és un ensaig clínic si jo tinc una pastilla blanca i una negra que no sé quina de les dues és millors amb ciència s'ha de fer molt ben fet que li he de donar aquesta o li he de donar l'altra sense saber ni vostè ni jo qui n'està rebent per veure com evoluciona i ell s'enfadava dient no, no jo vull la que va bé no, no que això no va així que no va així i és el que passava i criticava la FDA la Food and Drug Administration dels Estats Units perquè tenien que donar la pastilla bona no sé la documentació d'aquesta pel·lícula i l'altra la de Filadèlfia que és magnífica també és més comercial però a mi també em va agradar moltíssim és des del punt de vista de l'impacte que suposava la homosexualitat masculina i el món del virus de la sida estan les dues brutalment ben documentades és a dir no són el que diuen com em malalteixen o com no em malalteixen i les manifestacions són totalment pròpies d'un hospital que tingui aquests pacients parlaves també d'una cosa on hem parlat potser venint amb el cotxe o del chem-check com es de fer això el chem-sex això és un tema que és realment preocupant en el moment actual ja he comentat abans que una de les coses que ens preocupa i que fins i tot ens sorprèn és com és que a l'hospital on jo treballo a l'hospital clínic i a la unitat on jo estic a la unitat de VIH-Sida portem aproximadament uns 5.400 persones infectades per el virus de la sida la taxa d'èxit de tractament a aquestes persones és superior al 90-95% és a dir ja fem això de què en tenim molts de controlats i els deixem indetectables i malogradament a Catalunya entre 700 i 800 persones cada any s'infecten dius alguna cosa no fem bé i en aquest context des de fa uns 7-8 anys o quasi 10 anys s'ha posat en moda o s'ha posat sobre la taula una disminució del risc d'infeccions de transmissió sexual malaltia de transmissió sexual i en aquest context tenim una cosa que s'anomena el chemsex el chemsex són festes on predomina la química les drogues amb finalitat sexual és a dir és prendre drogues per augmentar la duració la sensibilitat el temps el plaer etcètera i això són festes que no són exclusives però majoritàriament és d'homes que tenen sexe amb homes on poden començar un divendres a la tarda i acaben un diumenge a la tarda tenen moltíssimes relacions moltíssimes amb molta gent clar i això és una llei de probabilitats si hi ha 15 persones i tens relacions amb les 15 tens molts números de tenir alguna cosa que tenen un d'aquells 15 un o diverses coses i això ho veiem perquè moltes d'aquestes persones venen amb problemes de malalties de transmissió sexual i amb problemes psicològics perquè són substàncies tremendament addictives són substàncies que provoquen una eufòria una desinhibició brutal i una i els hi permet tenir una duració una prolongació de l'acte sexual durant és un veritable problema i el que acaba començant com una una festa que és una festa que tot és positiu doncs molts d'aquestes persones acaben venint a l'hospital amb problemes psicològics molt greus psicosis agudes etcètera sí sí realment tenim molts ovidors que ens estan escoltant que si haguéssim de dir-los què val la pena fer en aquest moment o quines són les precaucions o què és el que s'hauria de com a doctor i especialista en això què els podíem dir als nostres ovidors en referent al SIDA en referent al SIDA el que és molt important la frase que jo faria que el SIDA no és cap tonteria el SIDA és una malaltia potencialment mortal el SIDA és una malaltia molt greu per aquesta frase no em donaran el Nobel evidentment però a vegades sembla que se n'oblida i aquesta malaltia es transmet via per enteral per compartir xeringuilles que ara afortunadament en tenim menys però no hem de baixar la guàrdia i per relacions sexuals home-dona o home amb home aleshores totes les mesures de prevenció són fonamentals són fonamentals i això ho estem veient perquè el nombre de malalties de transmissió sexual de sífilis de gonocòsia de clamídies de d'herpes genital n'estem veient moltíssim més del que vèiem abans és a dir i això és com un indicatiu que altres malalties amb una transcendència molt més greu com és l'hepatitis C o com és la sida també es transmeten amb la qual cosa primera no s'ha de baixar la guàrdia o sigui qui no està infectat ha de fer per no infectar-se n'hi ha n'hi ha les mesures que considere oportunes si tu saps com es transmet saps com no es transmet i un altre aspecte molt important tothom una mica abans una mica després tindria que fer-se una analítica igual que jo en faig una analítica de tant en tant per al colesterol la glicèmia i l'hematòcrit o sigui si hi ha algú pitjor que està infectat per al virus de la sida és no saber-ho si no ho saps acabaràs sent un problema molt greu per tu i un problema molt greu per la gent que t'envolta i estimes això dèieu que a les xarxes socials no es pot fer jo puc demanar sí i tant i tant i tant i tant i tant i tant fins i tot hi ha tota una xarxa de farmàcies a tota Catalunya estratègicament situades que això es pot buscar o trucant a Salut i informar escolti jo he viscat enlloc quina farmàcia té això vas allà i et fan la prova gratuïtament ah no ho sabíem vas allà gratuïtament et fan la prova escolti afortunadament el 99% de vegades és negatiu però si ets positiu tens un telèfon truques hospital clínic m'ha passat això una visita en dos o tres dies visiten se't fa una analítica et veu un metge especialista el que necessitis un psicòleg el que necessitis i si si hi ha algú pitjor que està infectat per el virus és no ho sàpiguer ha sigut una cosa i el preservatiu ha passat a l'oblit o bueno és que em fa esta cosa a dir-ho perquè és que el preservatiu és la forma més econòmica i eficaç d'evitar la transmissió del virus però és ese gran desconocido fa servir molt poc veiem molt poc la gent fa servir molt poc el preservatiu i molt menys i molt menys en un context en el que i això ho comentàvem abans en el que i això és un comentari que és un fet no és un judici de valor el nombre de relacions sexuals actualment el número de parelles no té res a veure a fa 25 o 30 anys hi ha més relacions jo no dic que estigui bé o malament però això és així amb la qual clar hi ha gent que diu escolta jo tinc moltes parelles és que m'he d'anar tot el sang dia posant i traient preservatius i vinga bueno es vol dir vostè sabrà però hi ha un altre aspecte que probablement d'aquí un temps també es posarà en marxa que és el que s'anomena això està clarament demostrat i les autoritats sanitàries espanyoles han de dir quan es comença a fer això que és el que s'anomena la PREP la profilaxis preexposició això s'ha determinat que clarament si jo he de tenir una relació sexual el dia d'avui amb algú que no sé si està infectat o no em prenc una pastilla d'aquests antirretrovirals i pràcticament segur és impossible que m'infecti però ha de prendre la persona que que va tenir la relació ah llavors la profilaxi si el que tu tens referència és del contrincant clar et prens la pastilla però clar això està clarament demostrat i això científicament s'ha de fer això està clar jo com a metge penso que s'ha de fer però també hem d'educar a dir escolti el que vostè no pot fer és passar-se el rest de la seva vida prenent una pastilla antirretroviral que pot tenir els seus efectes indesitjables per intentar evitar no tenir la infecció vostè ha de evitar o tenir un nombre de relacions no tan elevades utilitzar el preservatiu contra més millor etcètera etcètera és a dir posar una sèrie perquè si no acabarà fent-se vostè més mal que bé que això pot ser durant una època de la vida però com a tractament no de per vida no són fàrmacs que a més bueno sí sí evitem la transmissió del Sida però és igual agafarà la sífilis i agafarà la gonorrea i agafarà les clamídies i si una dona es quedarà embarassada tot està en el mateix pac amb la qual ostres siguem sensats i pensem el que estem fent si no això amb el camp també aquest una mica de la disbaixa actual amb les pràctiques sexuals vaig llegir que havies parlat alguna vegada que s'estan fent ruletes sexuales no no això més que les ruletes sexuals no és una ruleta sexual és a dir amb aquest context de que hem sexx això imagina't que això són 10 persones amb una sèrie de drogues que desinhibeixen totalment i que provoquen una eufòria brutal i que tenen relacions tots contra tots fins i tot hi havia el morbo que es deia que saben que n'hi ha cinc o sis i que un d'ells està infectat i els altres no i no ho saben això és més quasi quasi i això que és un programa de pel·lícula més de pel·lícula però això és una anècdota això és una ruleta digue-li com vulguis és igual és una pràctica són pràctiques d'alt risc de poder-se infectar per malalties que són molt greus això jo no li dono més no és a tot el context la facilitat que pot haver-hi amb adquirir aquests tipus de malalties i noteu molt el canvi generacional o sigui que hi ha una una activitat diríem en aquest moment de la gent jove que puja diferent de les generacions o no? jo penso que sí clarament que sí clarament que sí jo és a dir és a dir sobretot és a dir el món dels homes que tenen sexe amb homes sempre ha estat un món en el que ja en línies generals evidentment estem generalitzant i això a nivell individual igual és erroni amb una persona en concret però sempre han tingut molts més contactes sexuals que el món heterosexual i això està molt clar molt més això no vol dir que hi hagi un que en tingui un i s'ha acabat és l'excepció però l'habitual és que tenen molts més contactes amb moltes més parelles i això és així el món heterosexual una generació enrere era era un un món on les relacions sexuals no eren habituals hi havia una parella i aquella parella durava anys o molts anys i no hi havia moltes parelles ni molt menys en el moment actual en línies generals jo tinc la sensació que el sexe masculí el gènere masculí continua més o menys igual però el sexe femení s'ha integrat a un món molt més permissiu molt més desbarjo perquè ens entenguem i aleshores per decidir-ho l'home sempre està molt més preparat però si fa una generació o dos o tres la dona deia que no ja et podies preparar perquè no però però ara la dona amb tots els pros i contres està molt més en el món amb una situació d'igualtat a l'home amb tots els aspectes i torno a dir jo no dic que això sigui bo dolent o tot el contrari no ho sé però això és així això és així llavors és molt més habitual és molt més habitual i també genera que hi hagi més transmissió evidentment clar evidentment és a dir la pregunta és doctor Malloles vostè veu aquestes 800 infeccions que passen a Catalunya no jo en veig unes quantes però i com diu que això continua així dic que continuo perquè les altres malalties de transmissió sexual tenen una incidència molt elevada i les malalties de transmissió sexual són una mica l'excepció en el món de la infectologia en l'aspecte que quan una persona té una pulmonia la té per un germen que és el neumococ que és el més habitual i això és l'habitual o una infecció d'orina la té per un germen però amb una relació sexual això no és així una relació sexual tu pots tenir una sífilis un gonococ una hepatitis C un sida una clamídia i si ets una dona et quedes embrassada i tot passa hauríem de seguir parlant amb tot això però se'ns ha tirat el temps a sobre i de fet la música de sintonia no sé si sentiu que està sonant ja indicant-te que hem de despedir el doctor l'haurem de fer venir un altre dia perquè això és tan interessant el que ens està explicant que voldríem seguir així hores i hores repeteixo doctor Josep Malloles moltíssim agraït que hagis vingut a donar-nos tota aquesta informació estem d'acord amb que les dues pel·lícules triades tant d'Ales Boies Club com Filadèlfia són grans pel·lícules que toquen el tema molt bé i per tant més podem dir gràcies bona nit gràcies a vosaltres la setmana que ve la setmana que ve el Pep ens parlarà del senyor Polanski sí Roman Polanski molt bé doncs fins la setmana que ve molt bé adeu bona nit bonic aquest dimarts a les 10 del despre la música coral més de mil anys d'història un programa realitzat i presentat per Pep Quintana a les 10 del despre