Cinema sense condicions del 24/11/2015 — Inside Out, Truman i Sciamma; Pasolini, The Homesman i els inicis del cinema a Catalunya

Panorama general

Programa viu i polièdric amb un fil conductor clar: parlar de cinema des de la crítica i la història, amb un tram final dedicat als inicis del cinema a Catalunya. Al llarg de l’episodi es combinen debats de pel·lícules recents i clàssiques amb reflexions sobre poètica cinematogràfica, la relació del cinema amb la realitat social i la seva evolució industrial.

"Malgrat tot, hi ha un punt d'interès que em quedo amb ell" — sobre rescatar el valor dins del cinema comercial

Debats i crítiques

Inside Out (Del Revés) — originalitat vs. manipulació

• Idees clau: enfoc original (emocions personificades), però debat sobre tòpics i manipulació emocional.
• Punts forts destacats: enginy del guió, capacitat per “tocar la fibra”.
• Crítica severa: percepció de product placement i “packs temàtics” (família, videojocs) com a estratègia de marca.
• Públic infantil: discussió sobre el grau de complexitat que pot/ha d’assumir; defensa de no “mastegar-ho massa”.
• Moment icònic: l’episodi de l’“amic invisible”.

"Al començament és bàsica i va agafant complexitat... fins a fer plorar" — sobre el crescendo emocional

Truman — interpretacions vs. conjunt

• Valoració desigual: bona interpretació protagonista i algun gag memorable (el gos), però globalment menys convincent que altres títols del director.
• Comparativa: preferència per “La ciutat” (Cesc Gay) en conjunt i guió.

Tangent saborosa: bròquil, veganisme i cinema

• Un parèntesi simpàtic sobre alimentació (defensa del bròquil, cuina i nutrició), que humanitza el to del programa i connecta amb la idea de maduració… també en el cinema.

Doble programa francès: Céline Sciamma

Tomboy — identitat i delicadesa

• Retrat andrògin i d’identitat en construcció amb poètica subtil i ritme de “versos” audiovisuals.
• Final obert, honest i emotiu (re-presentació del nom de la protagonista).

Bande de filles (Girlhood) — complexitat i maduració

• Salt qualitatiu respecte a Tomboy: més complexa, més oberta i ancorada als suburbis francesos, amb focus en bandes de noies.
• Complementarietat amb altres mirades sobre França perifèrica (vegeu Dheepan).

"Tomboy seria com Del Revés; Girlhood, la continuació a l’adolescència"

Poètica i denúncia: Pasolini (Salò o els 120 dies de Sodoma)

• Defensa de la seva poètica bruta i radical per denunciar la submissió i el poder.
• Llibertat “falsa” i intercanvi desigual: cinema com a instrument per revelar la violència estructural.
• Relectura de la trilogia de la vida i renúncia posterior com a gest poètic i crític.

Realisme i violència contemporània

• Dheepan (Audiard) i Bandes de noies (Sciamma): banlieues, xoc cultural i marginalitat.
• El clan (Trapero): thriller basat en fets reals a l’Argentina dels 70-80; mecanismes de violència paraestatal i continuïtats sota dictatures.
• Sicario (Villeneuve): immersió a la barbàrie contemporània; contrast de tons amb el documentalisme immersiu de Trapero.

Western humanista: The Homesman (Tommy Lee Jones)

• Aproximació humanista i empàtica, especialment amb retrats femenins (Hilary Swank).
• Comparació amb Clint Eastwood: duresa externa amb sensibilitat interna; aquí, un western anti-mite.
• Elements clau: tempo clàssic, gir narratiu contundent i aversió a “restituir” el mite del gènere.

Tema central: Inicis del cinema a Catalunya

Georges Méliès i l’oblit com a tema

• La Invenció de Hugo (BSO de Howard Shore) serveix per parlar de Méliès: prolífic (centenars de peces curtes) i oblidat durant dècades.
• Recordatori de pioneres de la ficció i del llenguatge cinematogràfic (una autora clau sovint encara més esborrada de la història).

Primeres projeccions a Barcelona (1896–1904)

• Data clau: 20/12/1896, a la Casa Napoleón (Rambles).
• Primeres sessions com a curiositat científica: documentals, noticiaris i “vistes” (arribada del tren, paisatges, ciutats).
• Ràpida expansió: sales al Paral·lel, Rambles i Passeig de Gràcia; firaires amb barraques mòbils.

De la curiositat als trucs i la comèdia

• Descobriment del potencial del muntatge i els efectes: desaparicions, objectes animats.
• Escenes còmiques molt breus com a gran atracció.

Fructuós Gelabert

• Pioner del rodatge a Catalunya i fundador d’estudis al país.
• Primeres peces: documentals exitosos i la ficció Rinya en un cafè (1897).
• Circuits de producció-exhibició integrats (productor i exhibidor) i adaptacions d’obres teatrals (ex. Terra baixa, 1907).

Altres pioners i innovadors

• Productores com Hispano Films o Iris Films; èxit de melodrames.
• Segundo de Chomón: el “Méliès espanyol”. Ex.: El hotel eléctrico (1905) — stop motion primigeni i enginy visual.

Elits, risc i conservació

• Recepció inicial: el cinema vist com a espectacle de fira o com a perill (moral, ideològic).
• Conseqüència: pèrdua massiva d’arxius (venda/intercanvi de còpies, nul·la preservació); manca de consciència de document històric.

De la barraca al setè art

• En pocs anys, naix la gramàtica del cinema i arriben els clàssics: Metròpolis, El cuirassat Potemkin, etc.
• Ambivalència contemporània: convivència entre cinema de consum i obres majors.

Indústria i manipulació

• El cinema, gran indústria global i fàbrica d’il·lusions: dona feina però també pot orientar/desviar mirades.

D. W. Griffith i el conservadorisme formal

• Exemple de talent formal i ideologia conservadora (ex.: Intolerance): el llenguatge pot servir models socials dominants.