Cinema sense condicions del 10/3/2015 — Israel, identitat i Nightcrawler; Hollywood fosc

Panorama general del programa

• Episodi amb quatre blocs principals: descoberta d’un film israelià sobre identitat àrab, crítica de Maps to the Stars (Cronenberg), anàlisi profunda de Nightcrawler (Dan Gilroy) i debat sobre patriotisme i autoconsciència a Hollywood.
• Tancament amb recomanacions i anuncis de properes temàtiques.

Tema 1 — A Borrowed Identity (Mis Hijos / Dancing Arabs)

De què va i per què importa

• Film d’Eran Riklis basat en la primera novel·la, en bona part autobiogràfica, de Sayed Kashua (àraboisraelià que escriu en hebreu).
• Trama: un noi palestí de Tira, superdotat, és acceptat en un internat prestigiós de Jerusalem i queda atrapat entre dues identitats (àrabs/jueus).
• Sorpresa destacada: producció israeliana que aborda amb matisos la vida àrab dins Israel, un angle poc habitual.

Clau creativa

• Kashua és descrit com un dels autors hebreus vius més reconeguts, tot i ser àrab; també creador de la sèrie de gran èxit a Israel, Arab Labor (subtitulada en hebreu quan els personatges parlen àrab).
• El valor del film rau en un guió humanista i ambiciós que explora la dicotomia identitària i la pressió d’assimilació.

Lectura i debat d’un testimoni

"20 anys d’escriure en hebreu i res no ha canviat... He de trobar un altre llenguatge per escriure el que penso, i els meus fills han de trobar un altre idioma per viure."

• Es comparteixen passatges de l’article de Kashua a The Guardian (2014) sobre la seva decisió d’emigrar als EUA per por, desengany i assetjament.
• El grup reflexiona sobre el paper de l’art, la literatura i el cinema per canviar realitats i sobre els límits d’aquesta fe quan la realitat política es torna asfixiant.

Idees clau

• La pel·lícula i el testimoni de Kashua obren un debat sobre:

- Identitat i llengua com a espais de resistència i dolor. - Ètica de la convivència i viure com a minoria dins d’un Estat que no et reconeix plenament. - La potència i la fragilitat de l’art com a eina de transformació social.

Tema 2 — Maps to the Stars (David Cronenberg)

El millor

• Retrat ferotge de l’ecosistema de Hollywood: competitivitat, narcisisme, neurosi i buit moral sota aparadors llampants.
• Interpretacions excel·lents: Julianne Moore (una actriu en envelliment), Mia Wasikowska (ambigua, pertorbadora), John Cusack (coach/guru d’autoajuda).

El més fluix

• El “secret” de la trama es percep poc consistent.
• Cronenberg prioritza, com sovint, la perversió de la ment i l’atmosfera sobre una trama clàssica robusta (filmo: Crash, A Dangerous Method, etc.).

Tema 3 — Nightcrawler (Dan Gilroy)

Context i recepció

• Pel·lícula considerada massa incòmoda i crítica per a part de Hollywood: reconeixement limitat als premis (eclipsada per Birdman), tot i un guió molt intel·ligent i una interpretació superlativa de Jake Gyllenhaal.
• Nota cinèfila: Gyllenhaal té gossos anomenats “Atticus” i “Boo Radley” (referència a To Kill a Mockingbird), senyal d’una cultura cinematogràfica/literària arrelada.

De què va

• Un ambiciós solitari sense escrúpols descobreix negoci filmant accidents i crims nocturns per vendre’ls a televisions que busquen morbo immediat.
• El personatge manipula policies, editors i col·laboradors: obsessió per escalar com a empresa personal, sense empatia ni límits.

Temes clau i comparacions

• Crítica als incentius estructurals dels mitjans: “si el morbo ven, es programa”, i la frontera ètica es desplaça.
• Debat sobre si és un psicòpata o un producte d’un ecosistema que premia la deshumanització.
• Contrast amb arquetips nocturns:

- Taxi Driver (Scorsese): solitari amb una moral primària; - Drive (N. W. Refn): criminal amb espurnes d’humanitat; - A Nightcrawler, el protagonista és tota ombra.

Idees en debat

• Responsabilitat individual vs. responsabilitat sistèmica (editors, audiència, competència televisiva).
• El film funciona com a metàfora social extrapolable: la “llei de la selva” corporativa i mediàtica.

Tema 4 — Patriotisme, guerra i autoconsciència a Hollywood

• Discussió sobre American Sniper (Clint Eastwood): recepció massiva als EUA i lectura com a film conservador/patriòtic; contraposició amb obres que practiquen autocrítica.
• Recordatori de Coppola i Gardens of Stone com a exemple de com el cinema pot oscilar entre denúncia i cerimònia patriòtica.
• Idea central: la indústria nord-americana és capaç del doble gest: exhibir els seus monstres i, alhora, celebrar mites nacionals.

Tancament i pròximes cites

• Refs ràpids a Steve McQueen i a les primeres obres de Nicolas Winding Refn (interès per personatges i formes postmodernes).
• Temes anunciats: postmodernisme, la importància dels perdedors, i Astronomia i Cinema en el proper tram.