Cinema sense condicions del 17/12/2013 — Jaime Camino i la Guerra Civil al cinema; Incendies, Apocalypse Now i “What Maisie Knew”

Panorama general

Programa dedicat principalment a la Guerra Civil Espanyola al cinema i al monogràfic sobre Jaime Camino i el seu documental clau, La vieja memoria. A més, crítiques de films vistos recentment i una estrena destacada.

"La veritat històrica és, per suposat, impossible de copsar" — idea-força que travessa el debat sobre el documental i la memòria.

Pel·lícules vistes i recordatoris

Apocalypse Now (Redux) — el descens als inferns

• Es remarca la posada en escena final amb Marlon Brando i la connexió amb el cor del mal.

• Paral·lel amb la novel·la Heart of Darkness: adaptació lliure però essencial del viatge cap a la foscor.

• Contrapunt entre l’inici i el final: de la inquietud inicial a la bogeria induïda pel context bèl·lic.

Brief Encounter (David Lean) i obituaris

• Lectura femenina i íntima del desig i la fascinació, narrada des d’ella.

• Tanca amb una línia colpidora sobre el retorn al matrimoni.

• Record a Peter O’Toole i Joan Fontaine.

Anàlisi ampliada: Incendies (Denis Villeneuve)

• Valorada com a thriller moral de gran tensió i estructura impecable.

• Dues idees matemàtiques articulen el relat:

- Conjectura de Siracusa (Collatz) com a metàfora de camins que sempre retornen a l’origen. - La pregunta clau: > "1 més 1 pot ser 1?" com a símbol del nus identitari i del trauma.

• Interpretacions potents i final revelador que reordena el sentit de la recerca.

Estrena: “¿Qué hacemos con Maisie?” (What Maisie Knew)

• Adaptació de Henry James traslladada a l’actualitat: mirada infantil sobre un divorci tòxic.

• El mèrit és el punt de vista de la nena: entén poc, però l’espectador capta l’egoisme dels adults.

• Ben rodada, emotiva, amb algun tòpic de resolució.

Adaptacions literàries: Henry James i el llenguatge del cinema

• Referència a The Innocents (1961) (Jack Clayton) com a obra mestra d’ambient a partir de The Turn of the Screw.

• Idea clau: la bona adaptació no calca, sinó que reinterpreta amb llenguatge propi.

• Notes sobre altres adaptacions reeixides i expectativa amb El médico (Noah Gordon).

Monogràfic: Jaime Camino i “La vieja memoria”

El documental com a dispositiu de memòria

• La pel·lícula articula testimonis oposats i imatges d’arxiu per mostrar la polivalència del relat.

• Tesi implícita: el documental pot ser tan interpretatiu com la ficció; el muntatge crea diàlegs ficticis entre ideologies.

• Context d’estrena (1979): fi del franquisme, accés a materials vetats i urgència per reconstruir el relat col·lectiu.

Filmografia i context

• Altres títols: Las largas vacaciones del 36, Dragón Rapide, El largo invierno, Los niños de Rusia.

• Dificultats de producció i impacte econòmic en la seva trajectòria.

La Guerra Civil al cinema: mapa essencial

Orígens i propaganda

• L’Espoir / Sierra de Teruel (A. Malraux): rodada en plena guerra, rescat d’un aviador.

• Raza (guió de “Jaime de Andrade” = Franco): dues versions; la segona elimina antisemitisme i apologètica feixista per encabir-se al context de la Guerra Freda.

• For Whom the Bell Tolls i derivacions USA: mirada exògena, sovint despolititzada o esbiaixada.

Revolució, POUM i fractures internes

• Tierra y Libertad (Ken Loach): revolució, POUM, tensions amb comunistes; memòria d’Andreu Nin i la repressió estalinista.

Memòria íntima, sàtira i retrats de Franco

• La plaça del Diamant: Barcelona i la intimitat del trauma.

• La vaquilla (Berlanga): sàtira de la guerra; guió de llarga gestació (Azcona).

• Dragón Rapide i Madregilda: figura de Franco en clau de retrat i ironia.

• Episodi d’Eva Perón a Espanya com a mirall de contrastos i legitimació simbòlica.

Sèries, novel·la i memòria social

• La forja d’un rebelde (Mario Camus) i la trilogia d’A. Barea: crònica autobiogràfica i social.

• Ecos a Los santos inocentes (Camus): jerarquies, vencedors i vençuts.

Polèmiques i metacine

• Libertarias: mirada criticada com a frívola/desdibuixada de la militància femenina.

• La niña de tus ojos: comèdia d’ofici sobre rodatges espanyols a l’Alemanya nazi.

Memòria, equidistància i fantasia

• Soldados de Salamina: debat sobre equivalències de patiment i el cas Rafael Sánchez Mazas; per alguns, el film millora la novel·la.

• Pa negre (Agustí Villaronga): reconeguda, però polèmica en la seva recepció comparada.

• El laberinto del fauno i El espinazo del diablo (G. del Toro): ús del fantàstic per narrar el trauma.

• Anècdota real de postguerra: trajectòries contradictòries entre bàndols i repressió a la tornada.

Recursos recomanats

• Sèrie documental: The Spanish Civil War (Granada TV) — 6×50’, rigor i pluralitat d’enfocs.

• Altres títols citats: Canciones para después de una guerra, Balada triste de trompeta, La voz dormida.

Idees clau

• El documental no és neutral per se: muntatge i veu poden invertir el sentit de les imatges.

• Les adaptacions literàries reeixides tradueixen (no calquen) la novel·la al llenguatge del cinema.

• La Guerra Civil al cinema oscil·la entre propaganda, memòria íntima i al·legoria fantàstica, amb tensions sobre equidistància i reconeixement del dolor.