John Ford i “L’home que va matar Liberty Valance”; memòries de cinema de Carles Mir (Barcelona 1950-70), Art i Assaig i el futur de les sales

Cinema sense condicions The most beautiful sound I ever heard Maria, Maria, Maria, Maria All the beautiful sounds of the world In a single world Maria, Maria, Maria, Maria Maria, Maria, Maria I just met a girl named Maria And suddenly their name will never be the same to me Maria, I just kissed a girl named Maria And suddenly I found how wonderful a song can be Maria, say it loud and let music play Say it soft and it's almost like rain Maria, Maria, I'll never stop saying Maria, Maria, Maria Maria, Maria, Maria Maria, Maria Say it loud and let music play Say it soft and it's almost like rain Maria, I'll never stop saying Maria, Maria The most beautiful sound I ever heard The most beautiful sound I ever heard Maria Bona tarda Bona tarda Bona tarda a tots i a totes De nou a Ràdio d'Esverns Cinema sense condicions Avui no és que passem USA Story Sinó que és que avui tenim aquí un amant dels musicals El que saludem ara és el Carles Mir Bona tarda, Carles Bona tarda Bé, el Carles ens vindrà a parlar a la segona part del programa Del llibre que acaba de treure, acaba de publicar com a negre Els cinemes de la meva vida Llavors, bé, tindrem aquí una mica de comentari sobre aquest llibre Sobre el que podem trobar amb ell Que ja us avanço que em sembla que és un llibre que per un 90% de la gent pot ser interessant Pels que no han viscut l'època dels 50 i 70 per conèixer-la I pels que l'han viscut es veuran reflectits en molts dels cinemes I en molts de les situacions que ens comenta el Carles amb ell És a dir, benvingut També el programa d'avui comença amb un clàssic com acostumem a fer sempre I en aquest cas és L'ombra que m'ha d'Olivert i Balans De John Ford, de 1962 És a dir, el comentarem Però pots intervindre també Només faltaria Perquè a més a més també em sembla que ets un amant del cinema de l'OES D'un tipus de cinema de l'OES Del bo Del bo De musicals tots I del l'OES els bons, com aquest Ara, per començar una vegada de nou Bona tarda, Biel El tenim els comandaments Bona tarda Com sempre, bona tarda Bona tarda, Anastasi Bona tarda, bona tarda Bona tarda, Ignasi Què tal? Molt bona tarda Molt bé, doncs benvinguts tots I anem a arrencar ja el programa Tal com us deia, doncs el vaig escollir per avui L'ombra que m'ha d'Olivert i Balans L'ombra que m'ha d'Olivert i Balans Està situat al mig de la carrera de... Més aviat ja, potser una miqueta més endavant de la meitat de la carrera de John Ford I jo crec, personalment, per mi, junt amb Ceutaros del desierto, però encara a mi, per sobre de Centaros del desierto, és la millor pel·lícula de John Ford I compta que m'agrada molt John Ford i em va fer de molt bones, eh? Però, bueno, per mi és una pel·lícula tan rodona en tots els seus aspectes Que ara anirem desgranant amb els companys Que, en fi, si no l'heu vist, sempre és interessant retornar amb ella Perquè és curiós com em fas un visionat I encara veus com hi ha temes que a la vida es van succeint, no? És a dir, per exemple, el tema de la violència primària i tal Ara que hi ha aquesta sembla irrefrenable aflorament del feixisme arreu Bueno, una mica aquesta pel·lícula ens presenta el que són els germans, no? És a dir, la brutalitat, el domini, la humillació del feble per part del que té la força I, en aquest sentit, és una pel·lícula que és vigent Perquè en ella hi ha la transició de... Es deia que hi ha un western crepuscular Probablement Grupo Salvaje, d'una altra manera, Peck Impact Va recollir una mica el que va sembrar com a western crepuscular John Ford amb l'hombre que mató Oliver de Bagans I el que ve aquí és la confrontació amb l'individu Que ja ve carregat amb llibres de lleis cap a aquell poble de l'oest Ell ve de l'est i és advocat I, bé, la seva intenció és començar a exercir per posar una miqueta d'ordre Sense que siguin les pistoles les que s'hagin d'entendre amb la gent, no? Uns per tindre el... Per sometre els altres i els altres per defensar-se fins a cert punt D'això i de moltes coses més tracta de l'hombre que mató Oliver de Bagans Que, a més a més, és una... És que és curiós perquè estem parlant d'una pel·lícula de l'oeste Hi ha personatges com, per exemple, el mateix Liberty Valens Que interpreta genialment Lee Marvin Per mi és una de les seves interpretacions més bones Per la que s'ha gerat, per això Sí, sí, bueno... És molt dolent És que, clar, et toca la fibra el tio Perquè arriba un moment que irrita fins a l'espectador Sí, sí, sí Però Lee Marvin ja era histriòric De per si Sí, i aquí està... A l'histiorisme I, per tant, aquí està en la seva salsa Absolutament Saps què passa? Aquest paper, normalment, a l'oeste, el feia el Richard Wimmer El típic fill de puta que arriba al poble Però el Marvin, bueno... La pel·lícula, a més a més, està corulla d'una sèrie d'escenes Que són d'aquelles que dius, bueno... Curiosament, Lee Marvin i el John Wayne Un és el bo, l'altre és el dolent Però, curiosament, tots dos pertanyen al món que s'està anant És la mateixa... És a dir, perquè el que ve... Són dos cares de la mateixa moneda És l'evolució de... Són dos cares de la mateixa moneda Exacte Mentre Europa... De fet, no oblideu, això de la violència que deies abans Un any més tard del 1910 Que no està situada a l'història, el 1910 És quan arriben al poble, a la família, diguem, de l'advocat De l'advocat, un any després començava la Primera Guerra Mundial És a dir, que la violència estava realment a tot arreu I a l'Oest quedava molt lluny Però la Primera Guerra Mundial estava a punt d'esclatar Europa Pràcticament, sí, sí S'estava coent Bé, el John Ford, per exemple A més, la quantitat de pel·lícules que va fer Va fer també uns reportatges de guerra Que són molt bons Molt notables O i tant, el documental de la batalla de Midway Va resultar ferit d'un braç i tot Imagina't Sí, va implicar fons I sempre li retrena el John Wayne Perquè el John Wayne no es va alistar No va anar a la guerra A vergonya, per la part tia I precisament a Liberty Valence L'home que mató a Liberty Valence El va estar pulveritzant Durant tota la pel·lícula Mentre que el Stewart el deixava tranquil I sense tocar-li els nassos per res Però el John Wayne el va estar allò, saps? Allò xinxant Tocant-li els nassos tota l'estona Perquè no havia anat Perquè no havia anat Sí, però tu imagina't L'any 62 L'any 62 Li recorda encara Que no es va El John Ford era un malparit Les coses que els siguin El James Stewart sí que havia anat El James Stewart va acabar de Aviador Sí, sí Coronel, un grado Correcte Quasi tots aquests directors americans Havien molt patriotes I tots van anar a la guerra Sí, sí Pràcticament Sí, però El John Wayne no Però el John Wayne que anava sempre de dur No, no, no es va Ell no es va presentar a la No sé perquè era massal Aquest tio és massal Ho tenia a feus plans Ho tenia a feus plans De tots soms la complicitat d'entre els dos Havia de ser gran Perquè van arribar a intervenir en 20 pel·lícules I jo crec que el millor guany Sempre el trobes en pel·lícules de John Ford De John Ford Vaja, no hi ha dubte de cap tipus És una bona diligència Sí, la diligència és molt bona La diligència és... Si em dius una de John Ford Frega... M'atreviria a dir l'obra Bé, aquesta és fonamental Surt tot Sí, sí La prostituta És que és una radiografia social perfecta La pel·lícula De l'oest Posa tremenda Sí, sí És la pel·lícula representativa De lo que era l'oest Sí, sí Arriba al salón Amb la diligència El John Ford El John Ford Per això tu segurament que has recollit anècdotes Però era un tio Que amb la premsa Era bastant tallant No, no volia... Usted com ho llegó a... A Estados Unidos En tren I ja estàs Bueno, l'última de Spielberg surt, no? Figura que és el John Ford Aquell actor que va a veure És molt bo al final Allò de l'horitzó, no? Sí, sí, sí Bueno, hi ha un detall molt bo A la pel·lícula de Spielberg Que el noi que el va visitar Que va visitar el John Ford Que és el David Leach La secretària li diu Perquè es presenta en corbata Allò, amb trajectòria I li diu Li caurà molt millor Si entra sense corbata És un detall bo Perquè John Ford Que moltes vegades ha passat Per ser reaccionari La veritat És que aquest home No se l'ha entès Hi ha crítics de cinema Que no l'han entès en absolut És a dir Que ell estigués a favor De la família Dels rituals De grup I de tot això I dels valors Això sí, ell ha fet com història Dels Estats Units Els seus Wensters, sobretot És història dels Estats Units Aquest també ho és I aquesta pel·lícula Però Ell és un home Que desenvolupa Un penjent És a dir Una inclinació Pels febles En realitat No era gens racista Perquè aquí El Pompei El tracten de negre Perquè no pot votar I el propi John Wayne Que el Pompei És el seu Segon El que l'ajuda A tot Li diu Bé El del bar Li diu No servim a negres No? I el John Wayne Que està cremat Perquè s'ha quedat Sense la Vera Miles Diu Ni per l'orna Li has de servir Però aleshores El Pompei Diu No És que jo sóc Es temi I l'altre Diu Que beguis És a dir No el respecta Tampoc Aquí és bé A veure Exacte És a dir Per tant Tenia una inclinació En realitat Home Les Umbres de l'Aira Escolta Pel·lícula Pràcticament Una novel·la D'un comunista Diguem-ne La sal de la terra És davant d'una pel·lícula Que recordaria Diguem-ne És a dir És que no se li ha entès Es barreixen diversos Diversos valors Perquè ell Evidentment Està d'acord Amb els valors americans Però clar Això no vol dir Ser reaccionari Necessàriament I val Potser perquè ell En el seu Subconsens Sempre ha tingut Irlanda Perquè el seu pare S'encarregava De dur-lo Ells estaven a Amèrica Allà Però el pare Com que Era irlandès Se l'endulla Ell I el Francis El seu germà gran El que també era actor Tots cap allà A fer visites a Irlanda I clar Tot el tema aquest De Rebelar-se Contra els anglesos Vull dir Ho porten una mica La rebel·lia I L'anar contra la policia Això O sigui En realitat És que era un home Però també Més aviat d'esquerres Sí Però tenir el rigor aquell També De tocar molt el tema Dels militars O sigui Hem de batalla El militar El concepte de l'endor L'estètica militar Sí El Cuna d'héroes Cuna d'héroes Era una publicitat De l'escola militar Sí Aquesta cosa Sí Aquesta cosa L'ha tingut Evidentment Però A mi m'agrada Fer una reflexió Molt important Sobre El cuit de la pel·lícula El propi títol De la pel·lícula Ja cognota És a dir El hombre que mató A Liberty Valence Equivocat Equivocat Perquè és guany No És guany És guany Print the legend Però al mateix temps Que el periodista Al final Quan veu Quan sap la història autèntica Que és que en realitat És John Wayne Qui mata A Liberty Valence I tal No Aleshores En realitat El periodista Li diu Senyor Aquí estem a l'oest I quan La legenda S'ha estès A tothom Hem d'imprimir La legenda Print the legend Molt bé Print the legend Però nosaltres Passa com Amb Fora Patxe Del final Nosaltres sabem la veritat Sí Nosaltres sabem És a dir Ell mateix Et diu Molt bé Hem de mantenir la legenda Perquè la legenda És el que manté El país endavant No És a dir La legenda És l'important Però en canvi Ell s'encarrega Tant aquí Com a Fora Patxe Perquè el Henry Fonda És un perfecte imbècil És a dir Porta Tot una tropa A la mort Segura No És un perfecte imbècil Però al final Ell Davant dels periodistes Parla bé Del Henry Fonda És el mateix Sí És a dir Print the legend I primeix la legenda Però al mateix temps T'estic dient La veritat De les coses Sí Sí Hi ha un detall Que a mi també M'interessa resaltar Perquè Li dona molt valor A aquesta pel·lícula I és que Ara que es fa Tant ús I abús A vegades Del flashback Jo crec que el flashback De l'ombra que mata Oliver DiBalens És modèlic Sí que és Perquè està justificat Molt O sigui No és forçat És una meravella Com ens introduïm En el moment actual Que és el final I de la forma Que es desenvolupa Tot el flashback Jo crec que això La resta de la pel·lícula És flashback Excepte el final Que la tornem a recuperar Efective El temps present D'aquell moment 1910 Sí L'estructura circular Que sempre és molt maca És neta És neta I a més no fa cap artifici estrany No No hi ha trampes No Sempre s'ha reflexionat Sobre el fet Que començar Quan ja ha passat tot Vol dir Quan Estats Units Ja ha fet el canvi Sí I per tant És la nostàlgia Eurabica De com Del temps Del temps passat Molt més salvatge Que d'alguna manera Com es diu Escorsese Amb l'última Recull una mica Aquesta narrativa circular Sí Sí Tot aquest Després hi ha el ramat final Que ja trenca Ja ho trenca Però sí És cert Que a l'anterior Sí que hi ha una certa circularitat En l'història Sí Molt bé Carles Jo la vaig veure Me'n recordo perfectament El Tivoli Destrena'm Els meus pares Un diumenge Que jo cada diumenge Anàvem a Els meus pares al cine Ostres Un western en blanc i negre Això era raro Això era raro James Stewart La coneixia John Wayne també Naturalment Vera Miles També La coneixia a tots I bueno Em va encantar Em va encantar Jo crec que El de John Ford És la menos western Dintre dels seus westerns Perquè és una pel·lícula Periodística De suspens De moltes coses Política Política Surten pocs cavalls No surten indis I és bastant d'interiors No surt monument vali No De fet està fet a tot en estudi A la part amunt Pràcticament Sí, sí Per tant sí Era sorprenent I surt I surt tot una colla D'actors secundaris De luxe Ara me'n recordo Recordeu-ho Sí, mira Tenim l'Ivan Cliff L'Ivan Cliff L'Ivan Cliff Que forma part de la banda De la banda Del Liberty Balance Ja feia cara d'Ulénia Stroker Martin Que després va fer moltes pel·lícules Amb El Ross Grandot Amb el Sam Peckinpac Sí, Stroker Martin Sí, sí, sí Woody Strott Que després El negre El negre Sí Va fer Espartaco Amb Kubrick Hi ha en Forn Quatre pel·lícules John Carradine No diguem John Carradine Edmon O'Brien Sí, home O'Brien O'Brien és Un actor Excel·lent Molt bo Molt bo El paper que fa aquí De periodista Allò alcoholitzat De fet hi ha uns quants D'alcoholitzat Aquesta pel·lícula està bé És una creació de personatge Tot és d'alcoholitzat Menos de Jim Stewart Exacte Però el metge del poble Està alcoholitzat El periodista El paper de l'O'Brien També està alcoholitzat El xerif Que és un inútil total Vull dir que és També, de fet Menja i beu Sí, sí, sí Fins al director Fins al director El director Que també devia veure una miqueta Sí, el John Forn El que té un paper Molt poc agraït És el Carradine És a dir, té un paper molt definit Que és el dolent Que va en el moment Que s'enfrenten políticament Un l'erroxista Es fa molt antipàtic Un l'erroxista total Perquè està a favor dels ramaders Sí, absolutament És molt bo Aquell que sempre va borratxo I el Carradine Jo fa temps que no l'he dit No, el Carradine no Carradine no És un major de l'exèrcit Que està a favor dels ramaders Perquè, bueno El cuid de l'argument També està en el fet Que els ramaders No volen la llei Volen tot el terreny per ells Perquè els seus animals Doncs vagin pastant I volen eliminar els pobles Els grangers sobretot Els hi toquen els naps Les petites produccions Exacte És la lluita una mica És història Clar, després també hi ha el canvi De diligència a tren Efectivament Ells quan arriben amb el temps actual Diguem-ne Dintre de la narrativa Arriben amb tren Arriben amb tren Amb uns vestits I un estil I tal Sí, a l'oeste nou Efectivament Sí, sí I també hi ha No sé si ho heu pensat així Potser per part breves Una mica maliciós Però de fet El plantejament La Vera Miles De fet està enamorat del John Wayne Sí Però quan apareix el John Stuart I s'acaba també enamorant L'ensenya a llegir Això és un primer naix a troar No, bueno Avui en dia potser sí Impossible Perquè John Wayne és molt macho I el Stuart Encara que el foten sempre amb davantal També, no? La ciutat sin nombre, no? La ciutat sin nombre Exacte A la ciutat sin nombre I Marvin I Lisbeth I Jan Seberg I les dilluns, dimecres, divendres Està amb un I l'altre Estic a anar a la casa Exacte I dissabtes i jorsi A l'altre, no? És un altre trio de l'oest En tot cas és un trio, no? Vull dir Sí, sí Encara que Hi ha una cosa molt maca Molt interessant en la pel·lícula Que és el fet que el John Wayne Que acaba amargat Amargat Perquè veu que se li està anant Se li embala a la meva aix Perquè ell no s'ha atrevit De fet vol declarar-se Però no s'atreveix No té arguments Exacte I culturalment És feble Però malgrat això Que és un altre component del John Ford En moltes de les seves pel·lícules El sacrifici És a dir, malgrat tot Ell ajuda James Stewart Que és el seu oponent A nivell sentimental I clar, aquí hi ha una reflexió sobre Que això és molt també del Clint Eastwood Per això la importància El Clint Eastwood ho ha agafat del John Ford Jo crec El fet de l'heroi anònim Perquè mentre el James Stewart És el gran polític Que triomfa I que té totes els parabens I passa per ser el que va matar Liberty Valence Totes els nassos L'autèntic heroi Mora en la pobresa I en l'oblit És terrible És que l'Esteward No acabaria de ser nador Si no hagués sigut Per tota la fama Que li va donar El matar Liberty Valence Clar, clar I després hi ha una cosa Que poèticament la trobo fantàstica I cinematogràficament meravellosa Quan arriben al poble A l'inici de la pel·lícula Se'n van cap a la casa destruïda Que havia construït el John Wayne per ells I se'n van amb un racó On hi ha la flor La rosa li diuen de cactus De cactus I com després al final la recupera Allò és molt maco És un moment fantàstic És un lirisme no cursi I molt integrat Que no està forçat Per això no és cursi És que és tan sòlid La solidesa la perceps Des del primer fotograma fins últim És un tio super sòlid T'agradarà més, t'agradarà menys I no deixa cables sueltos Sap moure la càmera Aquí sacrifica els planos generals Aquí va més a acostar A apropar-se més a la situació Sí, clar Els grans generals d'aquí n'hi ha pocs En males llengües diuen Perquè diu Bueno, i per què la va fer en blanc i negre No sé si és el John Wayne un d'aquests Diu Home, perquè ell veia que l'enfrontament Entre Lee Marvin i el James Stewart Al final, el duel No funcionaria en color Però el director de fotografia de la pel·li Diu Això és mentida És en blanc i negre Perquè la Paramount no volia pagar El que costava fer la pel·lícula I el fet que tot sigui en estudi Perquè pràcticament no hi ha exterior No se'n van a morir ben mal De visse barata És barata És una pel·lícula barata Com a dada us donaré una dada A veure, entenem-nos pels cànons Del que és una producció de la Paramount Evidentment, que en el futur Posteriorment, la unitat de plata Que hi havia en la pel·lícula de color Era molt superior al que hi havia en el blanc i negre Però amb els anys Les coses es van invertir De manera que al moment determinat El cinema cada cop es volia fer el modern En els anys 80, 90 i tal Deia, anem a fer un blanc i negre El no era perquè precisament Encaria molt el pressupost La pel·lícula de blanc i negre Era més cara Era més cara que el color Si es van invertir les dones Clar, la indústria L'estar més abasada Posteriorment al color Sí, possiblement es havia creat Una mecànica ja de fabricació I amb l'altre no I sembla que fins i tot Els nitrats eren més carres Que s'utilitzaven pel blanc i negre Que pel color No sé per què No són químic Però clar, els anys 60 Es feia molt blanc i negre Les coses com siguin Moltes pel·lícules Però bé, ell havia fet El 53 o 54 Aquesta pel·li de quin any era? 62 I el 53 o 54 Havia fet Centauros del desierto Amb un color esplèndid Mare de Déu Jo estic enamorat I allí sí que molt me'n vale Allí A tope Jo, Centauros del desierto Estic enamorat Sí, és Perquè és És una pel·lícula Una bellesa És l'espectacle És de les primeres I a més a més Amb el sentit homèric Que té allí L'heroi Després de la túnica sagrada També és un perdó Femina Que se t'agrada El femina No, no, no El tema del color El tema del color Ah, les primeres amb color I aquesta és una mica posterior El túnica sagrada És de les primeres amb color El primer en cinemascot Cinemascot I de color I de color també De les primeres No, color Que el 22 Se lleva del 39 És veritat 39 Sí El que passa és que Després es va fer molt blanc i negre Encara És veritat Sargento negro De la taverna de l'irlandès Sempre en color En color Quasi sempre Primer no El río rojo Amb la taverna de l'irlandès Bueno, el río rojo No és d'un fort És de... Hox Ah, de veritat És de Hox Sí, sí, sí Fàcil confusió Ell té río Algun río sí que té El confort, no? Río salvaje Río grande Río grande Río grande Amb la maure en O'Hara I el lloc guai Que va fer l'hombre tranquilo Parlant d'Irlanda, no? Sí És que és l'història L'hombre tranquilo És exactament l'història Innisfree Que deies tu Innisfree El famós Innisfree Que maca És que el seu pare El pare del Wayne El portava Diguem els orígens Sí, per això Bueno I En Barry Fitzgerald, no? I en The Rising M'agradaria Així com a Popeye En The Rising of the Moon Que ara no recordo el castellà Era alguna cosa així Com quan la luna Se levanta En The Rising of the Moon Home Pràcticament És un al·legat Que l'Ira Té els seus motius És tremenda Aquesta polígula Sí, sí Justifica una mica el tema Hi ha una cosa molt divertida Un altre dels aspectes Que la pel·lícula De Liberty Valence Tracta molt bé És el factor De l'alfabetització Sí Que ell ensenya A la vera mais I els altres A llegir I el Woodruff Hi ha un moment Que diu Li pregunta El James Stewart Li diu A veure Parlem de De la declaració D'independència I diu I diu Sí Estava a punt de dir-ho Però no se't recorda De la frase La frase és Todos los hombres Son iguales Vull dir Tots els homes Son iguals I diu Sí Ho tenia Vé a dir Que ho tenia a la punta De la llengua Però no me'n recordava I aleshores El James Stewart Diu No et preocupis Molta gent té tendència A no en recordar Sí, sí És bo Vols a la política Són aquelles Sí Finament El joc fort Són aquelles pulles Internes Que ell deixa anar Sí, sí Molt bé Escolteu Estem a I29 Tenim el Carles I l'hem d'aprofitar Sí Us recomanem A veure Hem fet què Deus dir Aprofitar El seu llibre El seu llibre Ah, llibre Perquè ens parles De la teva experiència Ah, llibre Vale A veure El llibre d'ell Es diu Els cinemes De la meva vida Barcelona 1950-1970 I està editat Per Coma Negre El trobareu A les principals llibreries I ja està secundàries D'arreu Té un pròleg De Román Govern Sí, senyor I una presentació teva I després Bé, ja està estructurat Amb els cinemes de barri Els cinemes d'estrena Els Cinemes Amics Altres cinemes Amics Altres cinemes Amics Les sales d'ària Saig Els cinemes d'Argentona Mataró i Sitges Que són els pobles On hi havia estiuets Sí Sí, sí Exacte I després Hi ha altres qüestions Com per exemple Són aquelles sortides Al sur de França Que tots havien participat També, també I tant, i tant Molt bé El llibre després Hi ha com un regal Quan s'acaba Sí Però ja llavors Hi ha tots els cinemes Que hi havia a Barcelona Que aquesta Tots els cinemes de barri Que això És una qüestió Que jo crec que per molta gent És molt interessant Perquè qualsevol que hagi estat O viscut O encara viu A diferents barris I s'hi va viure Aquell moment Es retrobarà Amb aquell cinema Que clar Han passat 40 o 50 anys I ja no se'n recorda Quasi on estava ubicat Sí, exacte Perquè ja han fet Un pàrquing Que era el més corrent Sí O bé Un súper Ho han tirat tot a terra Un súper Un súper Un súper pàrquing Sí O bé Edifici Un edifici De Navarro En el cas del cinema El cas se'n sembla que és una llibreria Sí, una gran llibreria Ha sigut ja dos llibreries Bé Precisament Allà es va fer La presentació Oficial Molt maco És el que té El jardí darrere Té un jardí darrere Però des que entres Fins que arribes Al final Bé Pot sortir barba Però el cine Era el mateix Hi havia la taquilla Agafaves l'entrada Començaves a caminar A caminar Sí És que jo l'Alcácer El recordo Perquè de petit El meu pare Em duia Anàvem sobretot Als matinals A veure El Popeye El Popeye I l'Anac Donald I tot això Ho vèiem allà Als matinals A l'Alcácer Sí, a l'Alcácer No parlem del Públi El Públi A l'Alcácer Sí A l'Alcácer Al Públi també No, matinal Els imatges a tots I el Savoy I el Popeye Hi havia dos El Públi era un I el Cáser Era l'altre No, l'Atlàntico El Públi El Savoy L'Atlàntic també És veritat Estava al costat del Sepo No? Sí Alàntic al costat del Sepo Després de les voltes Aquelles I als 62 Jo era molt petit Però Jo Això ho recordo Ho recordo Bueno, hi ha en flashos Sempre d'infància Amb aquella pantalla enorme Amb aquelles caps que surten És com una fantasia El cine Carles Per començar Amb una mica d'ordre Com se'l va ocórrer Fer aquest llibre? Bueno, com a molta gent Gràcies a la pandèmia Tens el llibre a la mà Perquè ho vaig escriure fa 3 anys Durant la pandèmia Molt bé Tenia el cap I ho faré I ho faré I tenia notes I tal Però la pandèmia Clar, em tanquen els cines Em tanquen els bars No pots anar a casa dels amics No podies fer res Doncs vaig començar el llibre Molt bé Van obrir el juny Me'n recordo Em vaig anar a Sitges En un poble Dos mesos Que va ser com un oasis I després al setembre Van tornar a tancar Fins al Nadal I llavors En 5 mesos Clar, vas disposar de molt temps Per treballar Clar, tot el dia Estructurar-lo Ah, això mateix Llavors, la teva missat Amb Román Govern Es remunta a fa molts anys Mira, l'any 78 Em sembla que era 78 Quan van legalitzar el PC La festa que vam fer a Montjuïc Eh? Era el 78 I jo estava sol Plovia I de sobte veig una amiga meva Que va amb un Bueno, clar, no era un senyor gran Eh? Bueno, ens portem 14 anys Doncs si jo tenia 30 Doncs el tenia 43 Eh... Vaig a saludar l'amiga I em presenta Mira, Roma Govern I jo havia llegit A la Mili La història del cinema Ostres, Roma Govern Encantat I això fa més de 40 anys Més de 40 llibres Més de 40 anys No, més de 40 llibres El Roma Govern Més de 40 llibres Sí, sí, sí Un historiador Jo crec que és una de les figures importants Importante De la crítica cinematogràfica Sí, que sí De tots els temps aquí a Espanya Ja ho crec Ja ho crec Com a teòric Sí És realment Bueno, com a lliurista S'ha fet amb el Jaume Camino I a dirigit I a dirigit Aquella tan bona Del Franco Que tenia un doble Sí Era boníssim Van trobar un actor argentí Que era igual que el Franco El van portar I van fer aquesta pel·li Del Mercero Em sembla que és D'Antonio Mercero Sí Sí I després en Camino Va fer dos o tres Espanya otra vez La del Camino És la del verano No, la del verano No era el Camino La pel·lícula que era Que parlava El verano del 30 No Les vacaciones No, les vacaciones No ho eren Mira, no me'n recordo Però en el Camino Va fer dos o tres Que eren molt amics De guionista I això com va anar? Li vas demanar tu Per fer El pròleg El pròleg Sí, clar No tenia dubte I què? Sí, em va dir Que m'ho faria Encantat De poc temps I ja ho tens fet Sí, sí Molt bé Jo ho crec Sí Jo no tenia dubte I també Trens i Moix No? M'ha semblat Amistat Sí Sí, el Trens i Moix M'ho va presentar el roman Al govern M'ho va presentar I molt amics Van ser Si hagués viscut el Trens i Doncs hi hagués dubtat O hi hagués Mira, com també eren molt amics Però a mitges No? Però el Trens i Estamol No hi ha dubte Que el roman I sí, sí M'ho va presentar Va dir Tens que conèixer el Trens i Moix Jo el coneixia per fotogrames Per articles Més que per llibres Sembla que havia llegit El dia que va morir Marilyn Perquè passava Sitges Però no havia llegit Totes les altres Però d'articles Molts De cinema I dic Com encantat I diu És que sereu Com a ell el dit No? Perquè a ell li agrada Hollywood La Maria Monte Del glamour L'Esther Williams I diu Com a mi I si, sí, sí Es va presentar I es va fer amics Fins que Va morir El llibre Hi ha molts cartells Reproduccions De cartells De mà I després Hi ha entrades tot això és material teu veus els programes els programes de cine les entrades no i les fotos dels cinemes tampoc les fotos del cinema són històriques i ja hi ha el peu de fotos perquè com a negre coproduït amb l'ajuntament llavors ha estat tot molt correcte ja veus que l'edició és fantàstica però a més molt legal tot llavors posa qualsevol foto l'autor l'any i tal ara els programes sí vaig començar a Sitges quan tenia 10 anys els tiraven sota la porta com a Sitges hi havia 3 cinemes encara queden 2 el Prado i el Retiro que funcionen però abans hi havia el Rialto també però a l'estiu dos jardins a l'aire lliure cinema a la fresca llavors 5 cines, 5 pel·lícules jo estava com boig perquè venia d'estiu a Argentona que hi havia una sala, la sala de cine del poble i a Sitges 5 jo em feia gran ja tenia 10, 12 i bueno ja era feliç amb els amics que de seguida vaig fer la bici la platja i sobretot el cinema el cinema bueno a veure hi ha una anècdota que es va produir al cinema història crec que és que precisament sembla que és el que et donava ja predestinat a dedicar-te al cinema jo no me'n recordo comenta-la però m'ho han explicat que la meva mare va trencar aigües al Cine Història un dissabte a la nit veient el solteron i la menor que era i gran Shirley Temple i que va esperar al fin això era premonitori va aguantar fins al final i va aguantar fins al fin i llavors va posar d'apa i va trencar aigües i corrents a casa un taxi no sé com i abans que arribés la comadrona ja estava jo fora el fet et va condicionar completament completament home li condiciona la portada del llibre també la portada del llibre és aquest cinema és a l'història és a l'emària naturalment l'edició catalana perquè hi ha dos la castellana surt al Novedades i la pel·lícula Encuentro en París de William Holden i l'Audrey Hepburn i la catalana que a mi m'agrada més perquè és a l'història i a més Candilejas i Candilejas però bueno està molt bé la versió original és en castellà és el meu llenguatge matern diguéssim i la traducció està molt bé molt molt bé perquè jo clar tenia una mica de por a veure quines paraules em posen si en canvien sentit no no està estupenda la traducció estupendo és un llibre nostàlgic o sigui el que t'ha volgut a fer-lo és la nostàlgia o no o més a mi o més aviat simplement un exercici de memòria exercici de memòria i poder nostàlgia però nostàlgia ja sé que no tornaran els grans cinemes de molta gent les multisales no nostàlgia no sé però que és la meva vida perquè clar des de 5 anys fins als 25 tancat els cinemes llavors jo vivia pel cinema també tenia amics naturalment però anava amb els amics del cinema és que cada dijous jo tenia festa al col·le al cinema de barri a veure dos pel·lícules i cada diumenge amb els meus pares a un cinema d'estrena que és el Terence i m'ho deia quina sort Carlitos que els teus pares et portessin cada diumenge a un cinema d'estrena que ell anava un cop l'any a Nadal anem a l'història era el doble de car això és un privilegi venien del Raval i el Raval anava en curs anàvem a Nadal a l'amfiteatre que era més barat però sí, sí els meus pares no s'estalviaven d'on sigui però al cinema teníem que anar i el meu pare no volia arribar al cinema de barri que no era numerat i estar a la fila 1 on no podia entrar saps llavors ho agafava el divendres ja fila 15 passió central bocata i i el cinema es menjava molt el cinema es menjava jo també anava a menjar jo anava a sopar i a baranar de tot no sé si el recordeu el cinema cèntric deien-se del carrer Peu de la Creu Peu de la Creu sí, sí i allà literalment jo de petit potser jo tenia 4 o 5 anys però tinc la imatge els dimecres feien canvi de programació sí els dijous dimecres era el dimecres i clar veies la mateixa entrada veies les dues pel·lícules sortint i les dues entrant doncs hi havia famílies senceres que es portaven l'olla jo de veritat he vist gent amb l'olla d'entrar al cinema tenia 5 o 6 anys però és que ho tinc aquí perquè em va quedar al cap l'olla l'olla i la matrona per dir-ho així l'ha repartit la peca a tothom no una truita de patates no no una olla una olla però de veritat una cosa espectacular això si no vas d'estrena era impensable oh no clar tu recordes Carles la sala Mozart que en aquí la referència és un cinema molt especial va ser teatre va ser sala de concert però el cinema va venir més tard era de nens era de nens i veiem sempre el Gordo i el Flacon allà era sempre el Gordo i el Flacon la sala Mozart ja l'he vista referenciada jo me'n recordo de sala Mozart que anava amb els meus pares quan era petit però allò 4 o 5 anys molt petit jo també i hi havia una petita obra de teatre i amb un tio que em fa fer riure i el meu pare diu sí sí és un còmic molt bo que es diu Saza i em va quedar el nom Saza perquè jo sentia com m'agradava la màgia Sazam i Saza i després resulta que era aquest que va començar a la sala Mozart el Saza el Federic Montpou el compositor és compositor gràcies a que a la sala Mozart va sentir un concert del Forer tocat pel Forer quan era sala de concerts i això fa que ell diu això això a mi m'interessa i el va visitar a París per conèixer-lo i tal sala Mozart té aquesta història i quan la vaig saber ara fa res fa cinc anys vaig pensar fixa't tu una sala que jo hi anava pensant que era i després la van tirar a terra és una sala que va voler d'una manera estrepitosa la van tirar a terra sí definitivament fa poc però en realitat fa molts anys que va acabar era una sala de butxaca no? una sala de butxaca molt petita molt bona tot blanc era molt bonic però sí sí és curiós aquesta aportació és el que jo crec que trobarà el lector que vagi a llegir els cinemes de la meva vida trobarà que la memòria el durà igual que a tu Ignasi t'ha portat a dir ostres perquè jo tenia sis anys i veia que la gent els portava l'olla és una cosa que m'ha quedat al cap per sempre el seu viatge ens permeten els altres també viatjar sí perquè mira és un recorregut el que fas tu memorialista que diré una cosa està atrevessat tot el llibre en cap moment baixa d'una mena d'energia positiva que no no afloreix allò d'una forma impostada sinó que es mantén tot el relat té aquesta cosa que com si les coses passessin per atzar o perquè tenien que passar i tu les expliques tal com han sigut i ja està i vas des de lo personal sobretot a mi m'agrada molt com que també havia anat a molts cines m'agrada molt que per exemple parles de les olors cada cine cada cine tenia els seus ambientadors i tu entraves i deies quina olor de menta gran tema gran tema quina olor de menta i això ho comenta i després l'arquitectura els temes tenien el seu propi olor aquest cinc és que l'arquitectura et deixava quasi aclaborat colisseum colisseum per exemple és un palau i està igual el que passa que fa monòleg els grans vestímuls colisseum impressiona impressiona colisseum jo explico la primera vegada que vam anar el meu pare tenia un 1400 un 1400 i va aparcar davant a la Gran Via que es podia aparcar a l'arreu i jo tenia 6 o 7 anys i baixo i veig el colisseum amb totes les bombetes i feien atí la rei de los unos l'entrada l'entrada ja imposa perquè les 4 funcions aquelles amb el vestíbul una mica corvat és un cinema que és diferent però la sala realment és impactant i va començar de cine amb 8 anys recordo haver anat allà a veure Mary Poppins en un matinal jo també i me'n vaig quedar enjuarnat portem 10 jo tenia 15 portem 10 a Nadal el matinal l'estrena del Nadal va ser Mary Poppins jo crec que molta gent recorda el colisseu per Mary Poppins va ser una estrena que deuria fer una fita i els 10 mandamientos això jo ja aquesta l'havia recuperat ja els 10 mandamientos devia estar un any i mig sí, molt de temps tenien l'exclusiva i si vivies en un poble tenies que venir a Barcelona a veure la pel·li i després començava per als cines de barri però estava 6 mesos un any l'hora de interàvia Doctor Zivago s'eternitzaven les pel·lícules i jo vaig passar bastants caps d'anys que me'n recordo perfectament als cinemes el Windsor en la volta del món de l'80 dies a l'entrada et donaven el busset amb el raïm i a les 12 amb el xing tallaven la pel·lícula obrien les llums sortia una diapositiva d'un rellotge tothom menjava el raïm ja es començava a abraçar els familiars i davant i darrere bon any, bon any i després continuava el puente sobre el río Cuay o la vuelta al mundo que me acuerdo i los 10 mandamientos al Coliseum també un cap d'any perquè era el que fèiem el cap d'any del cine sí, sí i el Nadal era una data molt no el dia de Nadal però les cines de Nadal eren les estrenes potents els novetats el Windsor el Coliseum el que fas tu és despertar això despertar tu dius que no però sí que hi ha gent molt nostàlgica i sigui la nostàlgia diguem el mecanisme que fa que t'interessi o siguin altres mecanismes és igual el que fas tu amb aquest llibre que jo no l'he llegit encara però que el llegiré segur i ara és això despertar una mica aquest desig de recordar aquells moments perquè és la nostra infantès és la nostra joventut i a més a més també és una mica d'alguna forma encara que no es fa una incisió directa però és també la història de la transició del franquisme més dur cap a un moment en què ja van érem els anys 60 ja s'estava s'estava preparant el maig del 68 i clar anava trontollant una mica tot tot el que és el franquisme afortunadament i llavors també hi havia aquí arriba l'ària sàgix primer sala d'ària sàgix d'Espanya l'ària sàgix que és una cosa molt rimbombant l'ària sàgix però bueno eren pel·lícules amb versió original subtítols i que només es podien projectar a les sales d'ària sàgix això és molt important això és molt important perquè hi pot haver gent jove que ens escolti que es pensi que no no però que l'ària sàgix estava a Barcelona i estava a Molins de Rei i estava a Lleida no no no només estava a Barcelona és a dir que tots els altres de seguida a Madrid van a venir a Barcelona tots els altres no tenien accés amb això jo crec que el nom d'ària sàgix que es proposa evidentment sí ve dels americans que ells tenien les Art House que eren on projectaven les pel·lícules europees per ells les pel·lícules europees eren massa cerebrals totes Art House Art House i aleshores d'aquí jo crec que algú va dir doncs mira Art House Art House pot ser i el Públi va inaugurar amb una de Berman sueños però el gran èxit de seguida va ser Repulsión de Polans unes cues unes cues unes cues i llavors al cap de sis mesos o un any això el llibre ho posa exactament es va obrir l'Arcàdia al carrer Tusset va ser la segona sala i després van sortir com ongos per tota la ciutat al Capgell, a l'Arts, a l'Atenes, al Maldà a l'Alexis llavors hi havia dotze sales és que era l'equivalent en certa mesura era l'equivalent jo he enxampat vaig enxampar l'última edició de Zeret que es veien com 10 pel·lícules amb un cap de setmana amb un cap de setmana absolutament prohibides a l'estat espanyol en aquell moment perquè estic parlant de l'any 77 jo tenia 17 anys i vaig anar a Zeret per primera vegada és clar l'Arge Saig té aquesta cosa una mica sobreptícia d'anar a veure pel·lícules d'aprofitar l'escletxa i la repulsió ja a Zeret igual realment veia Bertolucci Pasolini Visconti Gerso tots els directors recordem l'excitas també a l'Atenes també tenia els seus èxits Helga per exemple a la sala Atenes a la sala Atenes Helga va ser també amb una ambulància al carrer perquè la gent es desmaiava perquè es veia un part era un documental alemán de 80 minuts absolutament exacrable perquè tampoc no tenia horrorós aquesta cosa morbosa i per veure un pit no? no no despullada no no despullada darrere i per davant sí sí no una noia completament escèptica el part el fet del parc era una cosa que esclar estava prohibida no la veies parts per les pel·lícules normalment no jo no he vist mai com a Helga es veia en primer pla el parc com surt el nen i tot sí sí estupendament per això va tenir aquesta aquesta cosa prohibida d'anar a veure però la gent que no havia la gent que no havia anat mai a la sala d'art d'assaj anava a l'Atenes a veure Helga per això dic que va ser un públic diferent aquell que va tenir diferent que volia veure destape ja es trobava en un part en primer pla que t'esperava l'ambulància en aquella època deixava tothom a la cadira clavat després hi ha una cosa que crec que tenim que ressaltar i a més a més et diré una cosa que lliga bastant amb el sentiment que tenim nosaltres que moltes vegades quan parlem de pel·lícules fem referència a si hi ha pel·lícules que no ens acaben de convèncer i si no recordeu que la programació de la filmoteca és molt important i ajuda molt a completar programacions personals i tal tu fas un homenatge dintre el llibre a la filmoteca ens detalles les cinc seus que ha tingut i a més a més al final del llibre manifestes que és el teu lloc preferent per veure si anem avui en dia home té una sala supercòmoda impressionant jun amb el fenomen sí que ho és jun amb el fenomen fan pel·lícules blockbusters d'aquestes missions impossibles i tal però també a lo millor a les 4 de la tarda el fan 2001 o cantant debajo de la tarda i tant en una programació molt eclectica és una espècie de filmoteca i sempre en versió original però la filmoteca es que a més val 3 euros una sala estupenda i fan pel·lícula diferents a les 4 a les 6 a les 8 a les 10 i cada dia canvia explica'ls als nostres oients com t'agrada tu o quines creus que són les condicions ideals per veure cinema bueno hi ha 3 aquestes 3 hi ha 3 característiques imprescindibles foscor absoluta silenci absolut i pantalla gran el silenci absolut la gent no sap estar a dins la sala és molt bo però clar si estàs a casa la pantalla per molt gran que jo tinc conegut que té una pantalla enorme però deu ser una quarta part de la pantalla de cine més petita o sigui pantalla gran clar totes les fosques perquè estàs a casa i tens la llumeta del telèfon o tens un gat que ve o el teu fill et diu no sé què ja és que tant vas en canvi al cinema i tot seguit i seguit i seguit tot seguit deien de cinema interactiu i que poguessis parlar res la pregunta és obligatòria com veus el futur de les sales cinematogràfiques perquè jo ho veig negre sincera tancades tancades jo crec que sí en cinc anys jo crec que quedarà en quatre el que passa que bueno el romano el pròleg o jo després el dient a l'epílac a l'epílac no al final a l'epílac a la cloenda i dic Roman Gobert diu a la seva història del cine que és un art que hem vist néixer i que no el veurem morir i jo dic no el veurem morir però ha mutat com els virus perquè com ho vaig escriure efectivament ha mutat com els virus sí és algo així està en plena mutació sales petitetes de pel·lícules petites franceses o catalanes però el que més està tothom a casa és que això va acompanyat d'una altra la mutació el cinema tenia màgia i actualment no és màgic no la majoria del cinema que es fa no em satisfà hi ha alguna cosa de la fascinació que pot generar un clàssic clar una pel·lícula dels anys 50 dels anys 60 fins i tot això ha desaparegut però és que cada setmana això ho va comentar el Carles a la presentació allà a la casa del llibre no sé si algú t'ho va preguntar o ho vas comentar tu però és que el cinema que es fa ara acaba anant a la filmoteca perquè és que no m'interessa efectivament és el refugi la filmoteca gairebé jo és que sempre em sona a déjà vu que ja ho he vist i què et anava a dir ja ho has vist i millor a vegades ja ho has vist allò la història és la mateixa però l'has vist millor per exemple Netflix les produccions de Netflix a mi em posen malalt generalment tenen alguna excepció perquè són tòpics clar són produccions d'ells però o són molt ben fotografiades molt ben tot el que tu vulguis molt ben estructurades però són tòpiques o sigui els deu minuts ja saps el desenvolupament i pràcticament el desenllaç i després tenen una cosa que jo dic de llum de neu que és una cosa molt beva molt subjectiva no el reflex em deprimeix és una fotografia que es fa avui en dia exacte em deprimeix és un cinema que em deprimeix és que parles de sèries no jo no mino sèries ho tinc pràcticament prohibit ah pel·lícules de Netflix si parlem dels arcs de Netflix però no són pel·lícules exacte si no es veuen a la sala a les fosques i amb silenci no val no val no val són telemiut són telemiut no és un audiovisual però no és cine no és cine estic d'acord bueno no va dir que tu saps que cada divendres estrenen 14-15 pel·lícules sí eh no pot ser no pot ser i a lo millor una dura una setmana i vinga cada setmana 15 pel·lícules perquè després passen les plataformes abans passaven el DVD sí ara ja ningú té DVD no jo crec que sóc el únic està mort el DVD és possible no no jo tinc DVD i VQS també també guardes els VQS home és que tinc coses la VQS la veritat el que passa és que és que les informes i film supleixes això els colors es van perdent vull dir sí bueno ja els disquets ja veurem sí no no clar clar els disquets també eterns no són això està clar i ara el llapis o com es digui no sí les memòries no pot durar sempre perquè el consum el que fa és que el Terence hi tenia tot a les perigues el move aquest 2000-3000 a veure se les va passar totes a Betamax em sembla després el LaserDisc que eren com uns LPs els Lases sí els Lases grans enormes després va arribar al DVD i llavors les mateixes Mogambo i Rebeca jo crec quan es ruge la marabunta crec que ens ha passat de tots això ostres sí aquesta la vaig veure al cinema cèntric jo 2.400 tenia amb UB aquesta amb el Chalto Heston moltes d'elles gravades de la televisió de programes grans com La Clave i programes aquests que feien pel·lícules molt interessants certos però escolta aprofitant que tenim aquí quins directors o quins actors o quin tipus de cinema et treu o et dona ganes d'anar encara al cinema ara? sí tots els que tenen més de 70 anys Woody Allen Victor Erice Troeba que són les últimes que he vist i les que m'interessa Ara Ken Loach que es trena l'última o sigui aquests que tinguin més de 70 molt bé i el fet que t'agradi la màgia és que m'has fet pensar en Morrison Wells que té prou de no que fa un gran i de fet li agradava molt la màgia molt molt molt ha d'haver alguna correcció en els orígens i potser és la màgia en Meliés en Meliés la màgia ja hi és en els orígens estan allà efectivament molt ben trobat sí però jo era la màgia de Toni Curti i el gran Houdini també jo quan vaig veure el gran Houdini o sigui màgia d'escenari la vida de Houdini sí sí en Toni Curti i en Lili després vas veure Lili una película de Leslie Caron ah sí oblidada amb la música de Chaplin música de Chaplin era preciosa sobretot per jovenet perquè jo havia tenia 10 anys i també sortia un mag que era el Jean-Pierre Humont i l'ajudant era la Sassà Gabor llavors entre el Houdini i l'altre i Titelles sortien també sortien Titelles sí i les Titelles que eren bonistes era una película com infantil i tot això ens porta a la fascinació que és el que s'ha perdut el cinema fascinava la màgia fascina sí sí és escolta una cosa tu havies arribat a fer a practicar algun truc o això perquè he llegit el llibre que visitaves el rei de la màgia el rei de la màgia tenia una maleta amb els jocamans la veritat màgica amb la capa i havia actuat amb comunions amics bueno amics de famílies i tal no sé fins als 15 o 18 anys ja saps com va això estem al minut 59 ens hem d'acomiadar agrair-te moltíssim que hagis compartit aquesta estona amb nosaltres gràcies a vosaltres i els que ens escolteu ja sabeu teniu un llibre molt interessant i molt distret per aquests Nadals els cinemes de la meva vida ideal per llegir-lo a la vora del foc o sí el cinema no aquest s'ha d'anir aquest sí aquest el cinema gràcies ben i gràcies a tots molt bé Gràcies Anastasi a tu a tu Ràdio 1, 2, 2, 2 98.1 Gràcies