Cinema sense condicions del 7/11/2023 — John Ford i “L’home que va matar Liberty Valance”; memòries de cinema de Carles Mir (Barcelona 1950-70), Art i Assaig i el futur de les sales

Visió general

Programa “Cinema sense condicions” amb obertura musical i dues parts principals:

• Anàlisi profunda de “L’home que va matar Liberty Valance” (John Ford, 1962): un western crepuscular sobre el pas de la violència a l’estat de dret i el pes del mite a la història.
• Entrevista a Carles Mir sobre el seu llibre “Els cinemes de la meva vida (Barcelona 1950-1970)” i una conversa rica en memòria col·lectiva, Art i Assaig, Filmoteca i el futur de les sales.

"Print the legend": la pel·lícula posa en joc la tensió entre la llegenda que funda un país i la veritat històrica.

1) John Ford i “L’home que va matar Liberty Valance”

Temes i lectura política

• Western crepuscular: confronta dos mons que s’acaben (Wayne i Marvin) amb l’arribada de la llei (Stewart).
• Violència vs llei: l’advocat de l’est ve amb llibres, no pistoles; la comunitat transita cap a l’orde jurídic.
• Mite i història: el títol ja “enganya”; la màxima print the legend sintetitza com el país es construeix també amb relats.
• Subtext social: racisme i drets civils (Pompey), poder dels ramaders versus grangers, alfabetització i ciutadania.

Personatges i interpretacions

• Lee Marvin (Liberty Valance): dolent hipnòtic i irritant, una de les seves grans creacions.
• John Wayne vs James Stewart: dues cares d’una mateixa moneda; l’heroi anònim (Wayne) es sacrifica i resta a l’ombra.
• Secundaris de luxe: Woody Strode, Edmond O’Brien, John Carradine, Strother Martin, etc.

Forma i posada en escena

• Estructura en flashback modèlica: circular, neta i justificada.
• Blanc i negre i rodatge en estudi: decisió estètica i/o pressupostària; pocs exteriors, èmfasi en interiors i rostres.
• Lirisme contingut: la “rosa de cactus” com a símbol poètic del que perdura sense caure en la cursileria.

Ford: context i ideologia

• Ford, sovint malentès: tradició i comunitat però també inclinació pels febles; complex en política i història.
• Guerra i cinema: documentals bèl·lics (Midway), konflikts personals (Wayne no s’allista).
• Línia irlandesa: ressons d’Irlanda (Innisfree, L’home tranquil) en valors i resistència.

"Nosaltres sabem la veritat... però s’imprimeix la llegenda".

2) “Els cinemes de la meva vida (Barcelona 1950-1970)” — Carles Mir

Què és i per a qui

• Llibre publicat per Coma Negre, amb pròleg de Román Govern.
• Mapa sentimental i històric dels cinemes: de barri, d’estrena, sales Art i Assaig, i poblacions d’estiueig (Argentona, Mataró, Sitges).
• Útil per a tothom: qui no va viure l’època hi trobarà context; qui sí, hi revisitarà memòries i sales desaparegudes.

Com es va fer

• Escrit durant la pandèmia (“va mutar” el cinema… i el temps permeté escriure).
• Abundant material gràfic: cartells, programes de mà, entrades i fotos històriques amb crèdits rigorosos.

Memòria viva: records i anècdotes

• Sitges amb 5 cinemes d’estiu i “cinema a la fresca”; devoció cinèfila des dels 10 anys.
• Anècdota fundacional: la mare trenca aigües al Cine Història; portada de l’edició catalana amb l’Història i “Candilejas”.
• Ritual familiar: dijous cinema de barri (doble programa) i diumenge d’estrena (Terrassa/Història, etc.).
• Arquitectura i olors: cada sala tenia caràcter; el Coliseum com a palau — estrenes icòniques com “Mary Poppins” o “Els deu manaments”.
• Cap d’any al cinema: tall de projecció a les 12, raïm al vestíbul i a seguir la pel·lícula.

Art i Assaig i cultura cinèfila

• Naixement de l’Art i Assaig (inspirat en les Art House americanes): Públi, Arcàdia, etc.
• Fenòmens de cues: “Repulsió” (Polanski); cicles i directores europeus (Bertolucci, Pasolini, Visconti, Godard...).
• El cas “Helga”: documental amb part en primer pla, morbo i ambulància a la porta; símptoma social de l’època.

"El llibre desperta la memòria — olors, vestíbuls, cartells — i fa viatjar qui llegeix".

3) Filmoteca, experiència de sala i futur

On veure millor cinema avui

• Filmoteca de Catalunya: sala còmoda, entrada assequible, programació diversa i en VO; lloc preferent de l’autor.
• Phenomena: equilibri entre blockbusters i clàssics (p.ex. “2001”, “Cantant sota la pluja”) en gran pantalla.

Condicions ideals per veure cinema

• Foscor absoluta
• Silenci absolut
• Pantalla gran

"Foscor absoluta, silenci absolut i pantalla gran".

Futur de les sales i plataformes

• Visió pessimista: moltes sales tancaran; el cinema “ha mutat” i ha perdut part de la màgia/fascinació.
• Crítica a certa producció actual (p.ex. Netflix):
• -
• Visualment polida però tòpica
• -
• Fotografia freda (“llum de neu”)
• -
• Saturació d’estrenes setmanals
• Distinció entre cinema i audiovisual: sense sala, foscor i silenci, “no és cinema”.

Suports i preservació

• Trajectòria de suports: Betamax, LaserDisc, DVD, VHS; fragilitat del color i de les còpies; col·lecció domèstica i TV com a escola.

4) La màgia com a origen de la fascinació

• De Méliès a Orson Welles: el cinema neix de la màgia i la il·lusió.
• Pel·lícules que van encendre el ble: “El gran Houdini” (Tony Curtis), “Lili” (Leslie Caron) amb titelles i encant.
• Carles Mir, mag aficionat en comunions i festes: una passió paral·lela que explica la seva idea de cinema com a fascinació.

Conclusions clau

• John Ford: un autor complex que conjuga mite, història i comunitat amb una posada en escena sòlida i elegant.
• Liberty Valance: clau per entendre el pas del far west a la modernitat legal i el pes polític de la llegenda.
• Llibre de Carles Mir: document emocional i històric d’una Barcelona cinèfila; recupera sales, rituals i memòria col·lectiva.
• Experiència de sala: imprescindible per mantenir la màgia; Filmoteca i cinemes singulars com a refugi.
• Futur: el cinema canvia de forma; cal preservar la qualitat de l’experiència i la programació patrimonial.