Johnny Guitar, House of Gucci i la música de Marcos JGR: color, duels i onades sonores

Cinema sense condicions What if you're cruel You can be kind I know There was never a man Like my Johnny Like the one they call Johnny Guitar Hola, bona tarda amics i amigues Estem a Ràdio d'Esvern Un dimarts més per parlar de cinema I avui en la segona part del programa Comptem amb la presència de Marcos JGR Compositor de música i bandes sonores per cinema I també fa treballs amb audiovisuals Bona tarda Marcos El programa ja veuràs que és sempre molt distès i molt obert I per tant pots entrar sempre que vulguis En qualsevol dels comentaris dels pel·lícules que estem comentant Molt bé, moltes gràcies Com sempre tenim aquí l'Ignaci Juliacs, el company Què tal? Bona nit Bona tarda, com estan les coses? Mullades Molt bé Mullades, mullades Pepper Mengol Que us parla I els comandaments L'Andrea Què tal, Andrea? Com estem? Es posa els cascos? Perdona, perdona Què tal? Com va? Bé, molt bé, molt bé Bé? Sí Vinga, doncs Doncs anem a arrencar el programa I, de fet, ja l'hem arrencat Escoltant el tema final de Johnny Guitar La pel·lícula de Nicolas Rai Que avui tenim com a clàssic de la setmana És un tema interpretat per l'extraordinària Peggy Lee Un tema fantàstic Precioso Molt bé De Víctor Llach, per això també Sí Es veu, la cançó està feta entre tots dos De fet, la música de la pel·lícula és de Víctor Llach Sí Molt bé Doncs, si et sembla, podem arrencar parlant de Johnny Guitar Molt bé Haig de dir que és una pel·lícula que, de fet, la vas suggerir tu Sí Sí, sí, sí Nicola Rai és un director, per mi, bastant fora de lo corrent Oh, va, sí, a l'època, segurament És un director que va néixer a Lacrosse, Wisconsin, a l'agost de 1911 Curiosament, a la mateixa ciutat, tres anys abans, vi ha nascut, el 1909, Joseph Losey És a dir, que una ciutat petita El que dona, eh, de vegades Sí Ell va començar a fer la primera pel·lícula als 36 anys Es titulava The Love by Night Aquí la van traduir com Los Amantes de la Noche El 1947 És un home Va tindre una formació Clar, tots aquests directors van estar després Llàstrats, com no podia ser d'una altra manera, pels conflictes bèl·lics mundials Que, d'alguna manera, els van afectar també L'altre dia estàvem parlant de John Ford John Ford, per exemple, no recordo si ho vam dir, però Es va tirar fent 5 o 6 pel·lícules Per l'exècit Aquest director va fer pel·lícules molt bones Com el rebel de Sin Causa Sí Sí, el Nicolòs Ray, sí Ja que has mentat el John Ford Té un documental sobre el desembarcament d'un urbà dia Que se la va jugar És a dir, estava rodat dalt d'un búnquer d'aquests I se la va jugar directament Vull dir, per poc, una bomba no l'envia a l'altre barri Eren gent d'una pasta molt curt Les coses com siguin Tornant al Nicolòs Ray, home, evidentment és el director de pel·lícules com Los dientes del diablo Que ja té molt de... A veure, Nicolòs Ray era un bohemi I una persona que no acabava d'encaixar No li anaven els convencionalismes en absolut I les seves pel·lícules, d'alguna manera, reflecteixen això Prins i tot de rei de reies Que no deixa ser una aproximació bíblica a Jesús Un peblum, però amb el segell d'autor Efectivament, no? A 50 dies en Pequim I 55 dies en Pequim Amb l'Ava Garner i el Chalton Heston Que també tracta d'un tema conflictiu, no? Ja, diguem-ne, a la Xina, no? Bé, es veu que en Johnny Guitart tenia... Ai, en Johnny Guitart En Nicolòs Ray tenia un rullet amb la Joan Crawford Que és qui, de fet, el van dullar per dirigir la pel·lícula Sí Perquè ella tenia els drets Ves a saber, bé, el tema és una mica complicat Però tenia els drets de la novel·la La novel·la és d'un tal Roy Chancellor Que, per cert, també va escriure la novel·la de l'ingénua expulsiva Que es deia Cat Ballou Cat Ballou Aquesta cunyeta amb el James Bond, un western d'aquests així lleuger Doncs, bé, es veu que el guió que tenia no li agradava Era molt fluix I va anar a buscar el Nicolòs Ray I va tenir un rullet amb ell I, de fet, amb la Republic, no? Que és la productora Doncs, bé, va convèncer la productora Perquè el Nicolòs Ray dirigís la pel·lícula, no? Un projecte bastant personal de la Crawford, també En realitat és una pel·lícula de baix pressupost I, sobretot, si veiem el començament, diem Ui, ui, ui, ui, això no pot ser massa gran cosa, no? Perquè estem treballant amb quatre o cinc exteriors Sempre els mateixos El riu, la cascada, la mina, quatre explosions Ell mirant des de dalt Però en el moment en què comença el Nicolòs Ray a posar-se en el tema La cosa canvia radicalment, eh? I llavors hi ha uns dels colors Uns picats i contrapicats Increïbles en una pel·lícula de l'Oest O la planificació, efectivament És extraordinària, eh? I el Nicolòs Ray se va aprofitar, també, de la relació que hi havia entre les dues altrius Que no sé si veieu Bueno, sí Estaven a repartir-se hòsties Això mateix La qual cosa ja anava bé per l'argument Exactament Perquè la Macambratch ja estava picada No sé per què Es veu que la cosa venia d'abans, eh? Sí, sí, sí D'alguna relació prèvia amb alguna pel·lícula Que es veu que ja es va... A la seva vida ja real no s'emportaven bé Aquesta cosa que passa, no? Que no saps per què Però hi ha gent que et cau molt malament És a dir, el duel interpretatiu que es diu moltes vegades Que és una cosa de florete Allò, tu fas la rèplica, jo la contrarèplica i tal Aquí és que era un duel real, eh? Sí, sí Cada una volia imprimir més intensitat Fins al punt que en una entrevista que va fer a principis dels 60 El Nicolòs Ray amb Andrew Charris Un periodista molt reputat als Estats Units Li va dir que Quan al final de la pel·lícula hi ha l'arribada de l'escamot Que vol linxar a la Cranford Diu que la mirada O les mirades que li dedica la Mercedes Macambridge A Joan Cranford Són àcid sulfúric pur O sigui, va dir les paraules aquestes És que... Jo abans de parlar del tema de les actrius Perquè has dit una cosa que Abans que se'ns escapi sí que és important dir-la Evidentment, en Nicolòs Ray es va formar cinematogràficament Va fer estudis de cinema i tot Però era un home bastant cult I sobretot va fer molta amistat amb un arquitecte Que era en Wright Aquest de la casa en la cascada Aquesta famosa que surt a la pel·lícula d'Alfred Hickok de Con la muerte de los talones Precisament I... Lloyd Wright Lloyd Wright Francis Lloyd Wright Sí I ho dic perquè Va fer molta amistat amb ell I fins i tot es veu que va fer algun curset d'arquitectura Tenia coneixements molt importants d'arquitectura Jo m'atreviria a dir que l'escenari principal Que evidentment és el saló Sí Que té la Joan Crawford en propietat Està concebut d'una manera Que si et fixes No és la d'un decorador O la d'un fuster Que et fa el plató de rodatge Hi ha uns criteris Que realment són molt interessants Aprofita Fa veure que aprofita una paret de roca De la pròpia muntanya que hi ha darrere Sí, sí, sí Hi ha una... Bé, això s'associa al Wright, no? Que el Wright precisament fa un tipus d'arquitectura Molt en consonància amb l'entorn Tinc una cosa No descartaria que li hagis demanat consell Absolutament I a mi tampoc més... Sí, perquè aquells interiors Aquelles pedres quasi vermelloses Sí, sí El contrast amb el... Amb el que és el tapí Com es diu? El de la sala de joc Amb el verd aquell Ah, sí, sí, sí És un... Es busca... Clar Els vestits d'ella Sí Primer negre Ah, bé, el vestit vermell El vestit vermell, eh? Sí, sí, sí Després fucsia I quan arriba el moment dramàtic D'un blanc impolut I tocant el piano Sí, sí, sí Però clar, tot això és la màgia D'un color... Perquè clar, encara no estem amb el tècnic color I de fet Republic I de fet Republic Després va agafar l'itzman color Però... Què era? Fa color? True color Era un procediment de la pròpia Republic Vull dir que amb els seus laboratoris La Republic tenia un laboratori I allà va crear En uns temps primerencs Del cinema en color Sí A veure, no sé exacte Perquè tots sabem que des dels anys 30 54 la pel·lícula Que hi ha cinema en color, no? I tant, sí Però, evidentment, les tentatives no paraven Perquè no hi havia gaire satisfacció I aleshores, jo diria que Johnny Guitar És el punt... El true color té tres fases Perquè de fet combina només dos colors No és com el tècnic color Combina tres colors elementals No, el true color només utilitza dos Però té tres estadis I Johnny Guitar és l'últim estadi I a mi, en franquesa, m'encanta És un color... Li treu un sucre Li dona una personalitat diferent A la imatge Extraordinària Vull dir que m'entusiasma I és tot el que dius, no? Els vestits Que, evidentment, se la van gastar en vestits Perquè... Sí És potser fins i tot exagerat, no? Sí I sobretot el color dels vestits S'ho ha posat molt, molt gematiu Sí I és exagerat, no? És natural En un context com és Que està en un poble de ramaders, no? Que, per cert, el poble no es veu mai I fixa't que sempre es parla del poble Si no es van gastar els calés a fer el poble No, no, no, no Allà, amb el que es van gastar els calés Va ser amb el bar de Viena El bar, sí, sí I després van dir, bueno Escolta, aquí, perquè allà s'ha anat també Psicològicament O sigui, allí hi entra Freud, eh? Ah, va, sí, sí Aquell és el bar, baixa el canel obre, s'encén Clar, clar I no es va fixar Aprofita que es va cremar el bar I et surt Cinc o sis escenes En el que surt el bar O l'hotel O el que sigui Cremant-se Sí, sí Una mica allò d'aprofitar Aquest és el punt feble No era aprofitar per aprofitar Aquest és el punt feble de la pel·lícula Que a mi em fa riure molt Perquè és quan ells dos Fugen, no? El John Crawford i el Johnny Guitar L'Aviana I intenten amagar-se I aleshores vas veient planos del saló cremant I vas veient els ramaders aquests Que tenen motius a curar El guió està bastant ben muntat Sí, el guió sí Però vas veient els ramaders Que els estan buscant I els vas veient amunt i avall De davant del saló I tu et preguntes I què fan sempre passant pel mateix lloc Amunt i avall És un punt una mica còmic I voluntàriament Però que em resulta una mica Hi ha una cosa Hi ha una cosa bastant curiosa Nicola Rai No era de les seves pel·lícules preferides Ni molt menys Ja O sigui, una pel·lícula que Es van divertir Perquè tenia el rotllet amb el John Crawford I segurament I segurament anava més la cosa És una pel·lícula que va quedar molt rodona Molt bé A mi m'agrada A mi el que m'ha de... Bueno, el que m'ha de làstima És que l'acadèmia de cine No li diran ninguna nominació a esta pel·lícula Los Oscars no estuvo para nada nominada Bueno, perquè era una... I si embargo es una pel·lícula... Perquè era una sèrie B, saps? Era una pel·lícula... Això és com Casa Blanca, no? Sí Exacto Quan el Michael Curtis la va dirigir No tenia ni idea De que després passaria a ser Bueno, pràcticament Un totem de la història Casa Blanca, igual que Suenyo Eterno Són pel·lícules d'aquelles que Acaba funcionant tot Sí, però Casa Blanca... Els actors... No tenia ni guió en Casa Blanca Sí, exacte Vull dir que va ser una cosa De pel·lícula Mai millor És una obra maestra I fixa't tu Com ha quedat per la història del gènere Sí, sí, sí Doncs, de tota manera A mi m'agradaria també fer atenció Amb un dels dos Sobretot amb un dels dos guionistes Que adapten la novel·la Que és el Philip Jordan Més que res perquè té pel·lícules A part de 55 dies a Pequín Sí Que també és un dels guionistes És el guionista de l'Hombre de l'Arami De la colina de los Diablos d'Acero Compte, perquè estem parlant de pel·lícules De peces específiques Importants Vull dir, la caïda de l'imperi robano És el guionista La pel·lícula és de l'Anthonyman Però el guionista és ell I Pànico en les calles Amb el Richard Birmar Sobre aquell virus que corre pels carrers Lanza rota En fi, pel·lícules una mica Pròpies del bon cinema de Hollywood Tenen un pes I després el Ben Madou És un home més discret El guion està fet entre els dos Però Ben Madou va fer El secreto de Santa Vitoria Amb l'Anthony Queen Una pel·lícula que és extremadament divertida I tensa Vull dir que molt bona Hi ha una cosa que també he trobat Llegint sobre Nicolas Ray I és que ell Va parlar sobre la crítica Portava ell 10 anys Dirigint pel·lícules I va dir Amb ell Si el guió i la temàtica Funcionaven Li agradava el Cinemascope I després va estar a favor del Cinerama I ell va dir Els crítics s'estan carregant El Cinemascope I el Cinerama Perquè als crítics No els agrada La innovació I jo penso que Allò que has dit tu De l'experimentació Amb el color Amb els interiors Amb la influència De Lloyd Wright Podria anar una mica per aquí Perquè a ell sí que li agradava Exposar-se I provar Era propi d'ell Experimentar Era propi d'ell Era propi d'ell De fet En Nicolas Ray Una de les coses divertides De veure en les seves pel·lícules És realment Com la coreografia Del moviment de càmera Els moviments de càmera Són impressionants Els enquadraments Realment era un home Aquí hi ha un joc de plans Com una sensibilitat per a ell Molt Visualment era un visionari M'atreviria a dir Altres han passat Per ser-ho més que ell Però jo crec que S'hauria de reivindicar Aquesta faceta De la capacitat De Nicolas Ray A l'hora de planificar Les pel·lícules I bueno En tot cas Entrant dins Del que és pròpiament La temàtica De la pel·lícula D'aquí que el guió És sucós Perquè evidentment Amb quina finura Ens presenten dos personatges En el fons Trencats Un per ser Un inconsistent Perquè l'estil de Haydn De fet No s'ha quedat Fa cinc anys Abans De la pel·lícula Amb la Joan Crawford Per una por Es comenta Que era lligat A la dona Sí I prefereix Doncs marxar I deixar-la I ella aleshores Substitueix La passió Que té per ell Que em sembla Que en una seqüència En concret Es nota Que està perdudament Enamorada d'ell Però perdudament La pel·lícula És un amor Fú Sí Totalment apassionat I precisament Abans Fora d'antena Comentàvem amb el Marcús L'idea Jo Que estic convençut Que aquesta pel·lícula Va influir molt En directors De la Nouvelle Vague Com Ah no Sens dubte Com Trifó I Godard La sirena del Mississippi I sobretot Godard Godard En Pierre-Roll Lefou Aquelles de cinema Li dedica un article Sencer a la pel·lícula Segur És que tu agafes Els diàlegs Aquests intensos Sí Entre la parella I són reproduïts D'alguna manera Corregits I adaptats Tant La sirena del Mississippi Té moments Que són Com els de De l'interior Entre Viena I Home La seqüència Entre Entre Sempre Em costa de dir Sterling Hayden És un nom raríssim Sí L'Estherling Hayden I la Joan Crafford La seqüència Cap atre sentit Que és aquella De mienteme Diguem una mentida Diguem que m'estimes No I la Joan Crafford Cada vegada Més endurida De rostre Li va repetir Les frases tendres Que li va suggerir L'Estherling Hayden El Johnny Guitar Mira Em va molt bé Que parles d'això Perquè volia dir una cosa Estem L'any 1954 I per mi És una pel·lícula Que el tractament De la dona O sigui Tant la Mercedes MacEmbridge Com la Joan Crafford Són dones Que això Una paraula Que no m'agrada Gens ara Que es diu molt Que és Empoderades O sigui Són les dones Que a la Joan Crafford Li diuen A l'escamota Que ell li diu No Tu quédate aquí Que ja vamos nosotros I ella diu No no Jo vinc I al davant Es nota que la Joan Crafford Té molta personalitat I la Joan Abans que té molta personalitat Es nota que està Arrere del projecte Perquè No hi ha dubte Sempre s'ha parlat Que la película Potser és Fins i tot feminista Fins a cert punt Perquè Les que es mengen La pantalla Són les dues dones No els homes Els homes Són uns comparses Ja et diré més Amb aquesta escena Amb aquesta escena Que és una escena clau Que ha transcendit I que molta gent Se sap El joc De pregunta I resposta De memòria Ell li va dient Sempre A l'inici Dime que todavía Me amas Como siempre Me has amado I ella Quan li contesta Li contesta Però No li contesta Exactament El mateix que ha dit ell Li canvia Una mica Canvia les frases I per mi Això És un detall Feminista De la pel·lícula Perquè si no Fixa't tu Com la domina Que ella Té que anar repetint Com un gocello No No No No Però el que passa És que la seqüència Està tan carregada De passió Pel filtre femení Per estar encàrregada De passió Sí Això són detalls Que efectivament Estan Estan Estan És cert Però Però el que estàs És absolutament Impactat Per la intensitat Per la intensitat De l'escena I com ella al final És una història d'amor A través del temps I tot Tot lo fort Tot lo fort Tot lo fort Que és com a caràcter Com l'acaba abraçant Per tant Jo diria que és el moment Més potent I més brillant De la pel·lícula No sé si sabéis El detalle De que cuando Mercedes Macambri Hizo una cena Le aplaudieron allí Todo El equipo De rodaje Por lo que había hecho ella Cogió unos celos La La Joan Crafford Que se fue al camerino Deyer Le rompió Todos los vestidos ¿Lo sabéis esto? No Sí Sí Entre ellas dos Había allí Una cosa A veure La Joan Crafford No podia aguantar Tampoc L'Esterly Hayden Amb el que té La història de morra I no el podia aguantar Tampoc És molt divertit Tot això Totes aquestes coses I després també hi ha Una cosa Amb la part així Una mica més Fluixa Per dir alguna cosa De la pel·lícula És que Si vas a mirar La pel·lícula Està defensant O sigui Una col·locació allà Del tren Portar Tot el joc Callar Etc Aquest aspecte Que dius Bueno No, no Però fixem-nos A veure I ella El reclama Segons diuen Al començar La pel·lícula Porque necesito Un pistolero Bueno Sí, esclar Però escolta Però escolta És que Salfar West Ella evidentment Té un passat Com a prostituta Compte Perquè Evidentment Ella fa els calés El Stille Hayden Se'n va I ella Evident Evident Té un projecte De vida De vida Un projecte De negoci Sap on posar-lo Perquè sap que el tren Passarà per allà Té informació privilegiada Per dir d'alguna manera Sap que el Johnny Logan És la pistola És la pistola més ràpida Bueno, sí Però Compte Perquè És que és molt dur Ell es prostitueix Per fer calés Per fer el saló I per tirar endavant Perquè ja Ha perdut L'home Però L'acaba Cridant Perquè De fet Continua enamorada D'ell I per tant Per això El crida Però Amb un projecte De vida Econòmic Que Diguem-ne Que Es fot Permeteu-me La familiaritat Es fot d'hòstia És una expressió Una mica bèstia Però Amb el romanticisme No, no Amb els ramaders Els ramaders Són el més reaccionari I el més republicà Que Que s'ha pogut imaginar No Vull dir En el sentit No volen saber res del tren No volen saber res Clar En part La McEnbratch Odia Odia Joan Crawford Perquè S'ha quedat A principi Amb el seu Amb el que El danzarín El danzarín Exacte El danzarín Del qual està Enamorat La McEnbratch Sí Però que Per la Joan Crawford És que la Joan Crawford Deixa la cora Per la Joan Crawford És un entreteniment Un entreteniment Mentre no té Mentre no té L'amor de la seva vida Compte perquè És que tot plegat Els personatges Són complexos I recargoladets I Abaixats Abaixats A una Existència De supervivència Pura i dura És que Compte perquè El tema és Jo estic que Freud Freud I de viso capà Amb aquesta pel·lícula I això que dius D'ella com a prostituta Quan comença El diàleg aquest Ell li diu Dime que has conocido Muchos hombres I quantos No Dime quantos hombres Has conocido I ella diu Tantos como mujeres Has conocido tu Pam Replica Però No és una negació És un Passar la pilota I I Seguim jugant Cert I bueno I hem de Abans de tancar Perquè Ostres Hem de passar D'altres materials Però Sí que m'agradaria Fer un illoger A punt Que la pel·lícula Sempre s'ha interpretat La història Sense ser punt Com un al·legat Contra el macartisme Que en aquell moment Encara estava Coetejant I I d'alguna manera És el tema De com El poderós Li té jurada A algú I tant fa Que aquest algú Sigui innocent O no sigui innocent La mà cambraig És La Que té la força Això és el tema Del linxament El tema Del linxament És a dir Et buscaré L'espai M'inventaré Això que ara està Tant de moda D'inventar-se Relats No entrarem Amb gaires detalls Sí Doncs En fi La pel·lícula Ja ho està MacArthur S'estava inventant Absolutament El que calia Per culpar Qui a ell Li interessava I el joc brut Anava i venia Que era una cosa Bueno Espectacular I la pel·lícula D'alguna manera Això també També ho tracta Sí Sí Chapó pels guionistes Amb sutilesa Chapó pels novel·listes I chapó Els guionistes Saben de què va Perquè Hi ha un personatge Que és molt important Que curiosament Amb els cartells De l'època Surt A molts O sigui Els que no surten La Cranford I el Hayden Surten La Cranford I el xaval I el xaval I el xaval aquell Mal ferit Que l'abraça ella Per què això? Perquè precisament El tema Llinxament L'obliguen ell Amb aquell nen A declarar El forcen A declarar Contra ells Com a Que havien fet El robatori del banc I el xaval Arriba un moment En què Li diu I així A mi no em penjareu No, no Tranquil No et penjarem No et penjarem El primer Compte Perquè és realment És una pel·lícula Realment Amb un trasfons Duda I a veure El que m'interessa Que quedi clar És que Recomanem A tota l'audiència Que si la poden revisitar No se la perdin Johnny Guitar Nicolas Ray 1954 Una història de desesperats Perquè també La banda del Dancerit És desesperada Estan tots desesperats De fet Tothom actua Per pura desesperació Sí No perquè en el fons El límit No perquè en el fons Siguin dolents No Un de la banda Fins i tot llegeix Però clar Està tan desesperat Com els altres Un triàngulo amoroso També Entre el bailarín Sí També hi ha un punt de triangle Evidentment També hi ha un punt de triangle Això està claríssim Molt bé Molt bé Doncs ja està Vinga Passem a una altra cosa Perquè si no A veure Pel·lícules Alguna pel·lículeta de la setmana? Bé Jo acabo de veure A veure si trobo el paper Hauria de Vaja M'he deixat un paper Jo he vist La casa Gutsy Ah sí Del Ridley Scott Aquest matí Sí I bueno Un punt ràpid Simplement Dic que Bé En Ridley Scott 160 minuts Tot el dinero del mundo Ja tractava del tema Del noi aquell de 16 anys De la família aquella tan rica Que el rapten a Roma Ah sí No sé si recordes Amb el Christopher Plummer Sí, sí, sí No recordo No recordo Al final l'any ens ha deixat Però Bé El Getty Ah això La família Getty La família Getty I aquí és la família Gutsy És curiós perquè En Ridley Scott Agafa diverses vessants Ara et fa Pel·lícules d'Àliens Ara et fa Ara se'n va cap a Medieval Cap a l'edat mitja Que ja ho va fer Una vegada Sí, ho havia fet abans I per tant Ara Aquesta branca D'anar agafant Famosos De la moda En aquest cas Escolta I per l'audiència Lady Gaga Què? Lady Gaga A mi m'agrada molt A mi també Com a trio Com a actriu Està tremenda I en a tria una estrella També m'agrada molt A mi Ella sí La pel·lícula Em va semblar un disbarat A nivell de planificació visual La càmera A l'espatlla Primers plans Tota l'estona És a dir Una capacitat Nula Per Per Per Deixar veure les coses És que és una pel·lícula En la que no es veu res Ho tens tot a primer pla Em sembla un disbarat És a dir És l'anticinema La pel·lícula Com a planificació Però ella està Realment molt bé Ella està realment molt bé Bé La pel·lícula Es deixa veure Jeremy Irons Jared Leto Que surt Que no el reconeixeries Vull dir Sembla Mortadelo Sembla una altra Torna a utilitzar Adam Driver També Adam Driver El que estava a l'últim duel Efectivament Bé La qüestió és que la pel·lícula És una reflexió Sobre una família Que es destrueix Ella Ella mateixa es destrueix I en el joc En el joc En el joc En el joc intern Curiosament Del Mauricio Que és el Mauricio Gutzi Que és el paper que fa L'Adam Driver Que el pinten com a molt intel·ligent Però deixa que la seva dona Que de fet És una noia Que s'enamora d'ell Però Hi ha un tema Que és que no sap si s'enamora d'ell Per ell O pels calés No? És veritat Que hi ha un moment En què El Mauricio No es porta bé Amb el seu pare Que té el 50% del negoci Que és el Jeremy Irons Sí I el Jeremy Irons El deshereta Per dir-ho d'alguna manera I per tant Ell es torna un treballador normal Vivint del seu esforç Amb l'empresa Del pare De la dona Amb la qual es casen El paper que fa Lady Gaga És cert això Però Tal com evolucionen les coses Es veu Es percep la transformació Del personatge de Mauricio De ser Una persona Que sembla que li importi El negoci familiar Honrava A com acaba sent Bueno Una persona Que fins i tot Acaba utilitzant La dona Aquí que la dona Reaccionés com reaccionés I no dic més Perquè si la gent No sap la història Doncs tindrà alguna Relativa sorpresa Perquè de fet Comença És la típica estructura De swap De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De De Està feta per capítols Està distribuïda Així per No Diferentes seccions No No És més La manera Té una continuïtat La manera La manera La manera Que té Rilly Scott De Estructurar La pel·lícula És És molt Curiosa Perquè Et va Fotent Sals És a dir Et talla És que gairebé Ni Encadenats Eh Pam I et planta En una situació Nova Que ha evolucionat Hi ha crítics Amb els quals Podria estar Una mica D'acord Que comenten Que El Sembla Que L'evolució No està Prou ben Explicada És a dir Veus Uns Sals De vegades En l'actitud Per exemple Del Mauricio Respecte a la seva dona Que al principi Es volen Perquè acaba fent-li El salt En altres coses I acaba Doncs jo diria Que utilitzant-la Fins allà On li interessa Perquè ell Sempre està callat Sembla que Qui mana És la dona Fins que arriba Un moment En que no En que Ell fa Gira la trobita I qui mana És ell Però no és Un bon home De negocis La pel·lícula Tracta un seguit De matisos Molt bé És interessant La pel·lícula És interessant Realment N'haig de dir Els actors Estan tots De primera Sí L'alt Pacino També Representa que és el germà Del Jeremy Irons Entre tots dos Tenen el negoci El negoci familiar Bossos Vestits En fi Tota aquesta història I la veritat És que la pel·lícula Es deixa veure molt bé No diria que sigui perfecta Segurament trobaríem Defectes d'estructura Fins i tot O de guió En el sentit Evolutiu Dels personatges Però els personatges Evolucionen suficientment Com perquè realment L'espectador percebi Les evolucions L'acció L'acció És 1995 No Bueno Comença Quan es coneixen El 1970 Pucs Ja Està molt ben ambientat Per ser realment Sí Hi ha un tractament musical Molt bé Del moment italià No Tot el tema De vestuari Això què tal Està ben Pots imaginar-t'ho Ja De primera Absolutament de primera O sigui Ja és una película Feta amb pressupost Amb pressupost Mare de Déu I tant I tant Molt bé Ens sap greu perquè Portava un papret Amb algunes dades Però a les presses Estem a 2037 I mira Per introduir-nos En el comentari Que farem Sobre les activitats Del Mercús JGR Posem una música Que és un tema Del ventre del mar Una de les últimes Músiques que has fet Sí Per cert Està en cartellera Dirigida Per Agustí Villaronga I és una película Que ja hem parlat Alguna vegada D'ella I avui Tornarà a sortir Naturalment Ho recomanem Perquè és molt interessant Andrea Ens poses La música? Tornarà a sortir Tornarà a sortir Tornarà a sortir Tornarà a sortir Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! era una fàbrica abandonada amb grans dipòsits on posar el vi de fet, si no tens el coneixement de que realment era així veient la pel·lícula també et dones compte que hi ha un tractament teatral que a vegades jo veient-la pensava perquè ignorava això pensava que era volgut ell li volia donar aquesta visió perquè si no puc tindre una fregata i poder-la filmar com s'enfonsa davant de la costa de Senegal i tal, amb 147 dios, doncs mira m'haig de muntar una mica la cosa amb estudi i amb diàlegs és que aquí Agustín, a veure, tuvo la genialidad de hacer esto, porque Agustín hace las dos cosas, hace teatro y hace cine y al final dijo, bueno, pues voy a fusionar las dos cosas y le salió esta, que para mí es una genialidad de película, o sea, cuando la veo, ya sé que no es una película de público pero sí que es una película que ha quedado siendo bueno, iba a ser una película de culto y de autor y los festivals se está yendo muy bien porque la gente de cine reconoce todo lo que Agustín ha llevado a la pantalla, ¿no? y sobre todo este trabajo que para mí es una... La fotografía d'en Sivit, ¿no? d'en Josep Maria Sivit que es... Sempre extraordinaria impecable, Josep Maria Sivit es impecable Bueno, hemos empezado por el final A ver, yo quería preguntarte Sí Tú eres y te defines como compositor Sí Entonces, ¿cómo llegas al mundo del cine? ¿Y por qué te interesas para hacer tratamientos de bandas sonoras y música especializada para el cine? Bueno, a ver, yo llego a lo del cine por pasión porque yo creo que el cine quien se dedica al cine tiene que ser por pasión porque nunca puedes hacer algo bien hecho si no es porque te apasiona y esto yo llevo ya, pues, muchos años que a mí la banda sonora de cine siempre me ha llamado la atención pero años lo que pasa es que la vida, pues, como a todos nos empuja tenemos que pagar una hipoteca tenemos que pagar cosas y acabamos trabajando en lo que no queremos hacer en nuestra vida pero llegó un momento que vino la crisis que antes tú y yo hablábamos precisamente en 2007 empezó la crisis pues empezó la crisis para todo y entonces yo ya también se me fue parando la faena el trabajo y entonces fue el momento que me vi parado y dije, bueno, ¿qué voy a hacer en mi vida? me tengo que reinventar y había una cosa siempre estaba remanente allí que era, pues, a mí me hubiese gustado aprender a hacer bandas sonoras de cine y tengo un cajón lleno de bandas sonoras de cine bueno, tengo cajones ahí porque a mí siempre me ha gustado, ¿no? y tengo un hermano que tiene un estudio de grabación que se dedica a otro tipo de música que es música electrónica pero bueno, él me pasó unos programas para poder, como tener un estudio de grabación en casa que es un DAS que es como trabaja hoy en día todos los compositores que trabajan con estos programas y me compré algunos programas de orquestación o sea, que tienes violas tienes violines tienes todo que es que hoy en día como se construye una banda sonora aunque después vaya todo esto a una orquesta pero sí la manera de construir hoy en día una banda sonora y me puse a construir allí una canción que fue la primera que hice y la envié a una productora y esta productora me contestó tendrías que estar entre los mejores compositores de música que conocemos y me quedé un poco como parado y enseguida me pusieron en contacto con Agustí Villaronga y Agustí Villaronga me ofreció una película que fue la de... Inserta Gloria, ¿no? No, no, no El Testament de Rosa El Testament de la Rosa El Testament de la Rosa y que él quería algo no quería más bien música quería ambientaciones quería algo muy volátil y tal o sea, que realmente ahí no había ni melodías ni tal era lo que él buscaba porque como era una... ¿Era documental? Sí, era un película documental Sobre Rosa Novell La Rosa Novell tenía que hacer una obra de teatro con él que era El Testamento de María y se ve que cogió cáncer y se quedó ciega ella entonces no pudo hacer la obra de teatro y entonces a Agustín se le ocurrió ir a casa de ella a rodarla antes de que muriera y entonces interpretar algo de la obra que ella iba a hacer ahí del Testamento de María interpretarla en su propia casa pero ella estando ciega y entonces se llamó El Testamento de la Rosa De la Rosa De la Rosa porque fue lo último que hizo y a partir de aquí ya murió y entonces él me pidió allí que fuera algo pues eso muy volátil muy ambiental y con un punto espiritual ¿no? Porque, claro estamos hablando de una persona que en pocos en poco tiempo iba a desaparecer ¿no? y estaba dejando un legado en verdad ¿no? Tú has fet per això he dit incerta glòria perquè sí és una pel·lícula de les potents va venir a continuació sí va venir a continuació la pel·lícula de Villaronga sí jo et vull hi ha una cosa que sempre em fascina els compositors de música de cinema en el teu cas tú composes un cop la pel·lícula está filmada rodada t'alimentes de les imatges o ho fas a partir de guió ¿cómo trabajas eso? yo te digo cómo trabajo yo yo no sé cómo trabajan otros compositores yo te digo cómo trabajo yo y que Agustín y yo hemos encajado bastante por el tema de cómo trabajo yo ya cuando a mí se me dice un proyecto lo primero que pido es el guión porque con el guión yo me lo leo entero y ya me hago una historia mental de lo que va a ser la película aunque después cuando la ruedan es otra historia diferente tú conoces la historia pero cada uno tiene una visión diferente el otro tiene una y tú cuando lees un guión te haces otra en tu cabeza y en el montaje sale otra pero bueno el espíritu de lo que va a ser toda la película tienes ese espíritu y entonces ya puedes crear una pieza que va a ser la que va a englobar toda la historia pero después está después de rodar que tal como se va montando la película yo pido que tal como la vayan montando aunque después ya sabéis que hay cortes se añade se quita más tiempo porque piensan tal a mí me da igual pero yo siempre ya digo que cuando estéis rodando lo primero que se va montando me lo enviáis porque así yo ya voy cogiendo el tono de lo que es la escena aunque después la música se tenga que variar alargarla cortarla o hacer los cambios que se tengan que hacer depende de las imágenes pero yo trabajo así entonces con Agustí yo tal como ya van rodando él va enviando ya lo que se va rodando al día siguiente lo va enviando al montador dando instrucciones y ya se va haciendo un primer montaje y ese primer montaje ya me lo van pasando a mí y yo ya empiezo a trabajar o sea voy trabajando un poco paralelo a todo lo que se va haciendo cuando otros compositores no quieren que esté todo terminado terminado y a las horas ellos ataquen y empieza a atacar per tant tú de hecho te comienzas a inspirar ya con el guión sí yo quiero el guión yo nada más lo necesito y vas escribiendo vas trabajando vas modificando en función después de lo que se veu de esta música hemos escuchado ahora del vientre del mar yo cuando le pedí el guión a él le pedí a Agustín pásame el guión ya que ya hice lo que es la base de esto que es como unas olas del mar que van y vienen y era una orquestación y la orquesta hacían como si fueran las olas y vinieran y me acuerdo que se la envié a Agustín le dije mira esta es la base del vientre del mar me acuerdo cuando se la escuchó me envió un mensaje primero diciendo no no digo no esta es la base del vientre del mar no y cuando le dije ¿tú te has dado cuenta que son las olas del mar que van y vienen? no se había dado cuenta y después me dijo pues tienes razón es la música del vientre del mar dije esta es la base a partir de aquí construiremos todo lo demás pero primero tenemos estamos hablando del mar pues tenemos que hacer que represente el mar todo esto ahora después ¿qué es lo que pasa? que son muertes lo que hay es una historia triste es una historia espiritual porque si habéis visto la película en verdad es de 145 personas que se pusieron en esa balsa que es la balsa de Medusa acabaron vivos 15 en 10 días ¿vale? o sea es la muerte pasando por por todos los pasos de la desesperación hasta llegar al canibalismo etcétera ahí es cuando te ves contigo mismo y la realidad es lo que ves allí en esos momentos entonces había que conjugar un montón de cosas y también hay hay un punto poético sí no no es muy poética la película también el tratamiento sí tot i que el sostrat és brutal perquè evidentment si s'arriba al canibalismo i el que es va a veure bé en la película és l'evolució dels personatges perquè de fet es veuen obligats a veure a ells mateixos i la part més negra i fosca d'ells mateixos això és terrible és terrible perquè és uns personatges que cauen al seu propi abisme interior vull dir a mi em sembla duríssim duríssim el que passa és que jo voldria perquè la de fet la pel·lícula està basada en una novel·la sí que és d'un autor italià no Alessandro Varico Varico sí la novel·la es diu Oceano Mar sí i de fet és evident que Varico s'està inspirant amb els fets de 1816 de la medusa però de fet la fregata es diu d'una altra manera i de fet la medusa va encallar em sembla recordar no sé si a Madagascar a la costa de Senegal no no a la costa de Senegal és a la pel·lícula i a la novel·la però l'autèntica fregata sí a Mauritània això Mauritània ho tinc apuntat aquí l'autèntica medusa la medusa sí va encallar a Mauritània a les costes de Mauritània surt del Senegal o sigui la fregata la medusa el 1816 surt del Senegal i embarranca al davant de Mauritània se calla a Mauritània en la novel·la i en la pel·lícula evidentment és a les costes del Senegal Agustín coge també muchas novel·las y después las adapta o sea coge y hace su adaptación bueno él aquí coge el fragmento tiene cuatro capítulos el de en medio es el ventre del mar y desarrolla este pero la novela y yo a raíz de la película la compré la estoy leyendo porque no la había leído ojo es muy buena es un texto oye muy especial gent variopinta per dirlo así que están en un hostal y comencen a explicarse es igual que Inserta Gloria es un trozo de la novela no es toda la novela se ha fijado en algunos personajes y ha desarrollado ahí un guión a partir de todos esos personajes que habían allá pero lo coge porque si no duraría horas los creadores siempre siempre acostumen a extraer lo que les interesa para dar su visión del tema exacto y en este caso Villaronga hace esto sí pero Incerta Gloria fins y todo la part final pasa als anys 60 que vol dir que ya es la postguerra bueno als anys 60 no es pot considerar que sigui exactament postguerra pero es la conseqüència immediata a una postguerra molt dura dels anys 40 i 50 sí antes de de la pandemia esa que estamos sufriendo hiciste otra película con Villaronga que es Born a King Nacido Rey el 2019 sí sí sí la superproducción fue esta sí sí ahí había presupuesto sí ahí era un Lawrence de Arabia actual pero pero a ver yo aquí quería que nos explicaras una mica agiográfica es una historia agiográfica ahora te diré algo aquí quería que nos explicaras un poco porque me he documentado y sé que bueno tú hiciste parte de la banda sonora la parte de la banda sonora sí que fue registrada en Londres se grabó en Abirrut en la por la Reial Philharmonic Orquestra con 70 maestros y bueno esto dirigida por Paul Batman que es el director de la National Symphony o sea que es de lo más alto de lo más alto había ahí entonces Marcus ¿cómo fue esta experiencia? pues mira a mí me lo han preguntado varias veces esto de cómo fue la experiencia esta de Abirrut porque a mí me han preguntado bueno ya y a estos niveles trabajar a estos niveles o sea no te pone nervioso y yo digo todo lo contrario digo al revés cuando trabajas con más profesionales es más fácil trabajar porque saben lo que tienen que hacer yo lo que me quedé impresionado cuando llegué ahí a Abirrut que salieron sin ensayar ni nada salía el hombre poniendo ahí todas las partituras en todos los sitios donde se iban a sentar los músicos pero dije bueno ahora van a ensayar ¿no? tocaron la música y venga vámonos a por otra y te quedas un poco para y dices no han ensayado esta gente no la han cogido han dicho vamos a ensayar no no no no no y te quedas aunque sí que paré tres veces la orquesta la pared pero por cosas una fue por una cosa técnica y otra cosa fue por algún detalle también que por ejemplo las flautas que yo había puesto en la maqueta que había hecho eran flautas árabes y ahí las flautas que habían eran flautas clásicas entonces ¿qué pasa? que estábamos haciendo una música árabe porque es una película árabe claro entonces yo paré la orquesta y dije no las flautas quitarlas y ya pondremos las flautas que yo he traído de sampler y traeremos estas flautas y pondremos estas flautas porque es una película árabe y la flauta sonará otro de los momentos que paré también la orquesta fue porque la música árabe el contrabajo se nota mucho el arco de la cuerda o sea tiene un sonido diferente el contrabajo porque ellos graban con el micro más cerca de lo que es la cuerda y nosotros podemos grabar con el micro bastante alto de sala y entonces yo dije mira el contrabajo estamos haciendo también música árabe y lo que hay que hacer es que se oiga el vibrato de la cuerda del contrabajo porque la música árabe va por ahí entonces salió los técnicos bajaron los micros a los contrabajos y se los pusieron junto a las cuerdas y otra de las ocasiones fue porque había un momento de la banda sonora que había un movimiento muy rápido de violines y yo notaba allí cuando estaba escuchando la sala adentro donde estaba la mezcla y yo escuchaba que había ahí uno que se estaba perdiendo o sea que iba fuera del tempo y bueno nada más fue eso que dice empezamos ahora clavaos y clavaos pero es impresionante a mí se me ponía la piel de gallina escuchar una experiencia a ver estos músicos han hecho las guerras de las gracias Harry Potter el señor de los anillos o sea es de un nivel es de un nivel deben ser virtuosos prácticamente todos por supuesto y yo llegar allí para mí ha sido un hito en mi vida yo no sé si se repetirán no creo una gran experiencia ojalá si no pero bueno se me dio la ocasión en esta película porque había presupuesto que precisamente fui yo el que propuse grabar en Abirruti con la Sinfónica de Londres porque Jordi Cubino que es un chico que también es de aquí que es el que hace lo de la Marató de TV3 este este también hacía películas cuando estaba haciendo inserta gloria él hacía películas también para Disney y me pidió si le podía ayudar a hacer una banda sobre una película de Disney pero yo cuando estoy en un trabajo me mentalizo en ese trabajo y no quiero meterme en otro porque a mí cuando me dan un guión yo intento coger el espíritu de toda aquella obra y ahora si te cambian a otra historia ese espíritu se te va porque tú cuando empiezas con esto hasta que no coges el tono el color que necesita la película estudias bien cada personaje qué sonido necesita cada personaje y todo eso o sea cuando ya estás metido en todo aquello y ya todo va fluyendo la música y la banda sonora va fluyendo pero Marcos no te lo creerás que no tenemos tiempo estamos al límite no me digas mira que hay cosas que contar claro es que no sé no sé si si hacer una segunda parte como queráis me sabe mal dejarlo así te hemos inaugurado un nuevo estilo porque no serías el primer ya lo hemos hecho así es que bueno es que por respeto también por respeto a la audiencia me parece me parece que hay todavía mucho que contar y estamos cayendo ya o sea que buena nit amics porque hay una pregunta que evidentemente no hay tiempo para que me la contestes porque si repetimos un bello