Joker, Mientras dure la guerra i Paradise Hills: crítiques i conversa sobre direcció artística amb Laia Colet

Cinema sense condicions Bona nit, com tots els dimarts, els 8, aquí estem puntualment perquè ens acompanyeu i acompanyar-vos amb cinema sense condicions. Cinema sense condicions, on volem parlar de cinema sense condicions, del que ens ha agradat, del que no ens ha agradat, del que ens agradaria veure, del que ja hem vist i del que hem vist, què ens ha semblat. Tenim el goig de comptar amb nosaltres avui com a convidada la Laia Colet, que és... Hola, bona nit. Bona nit. Molt contents de tenir-nos d'entre nosaltres, és un honor. Ella és directora artística d'un munt de pel·lícules, després en parlarem i ella ens en parlarà, ens explicarà, ens dirà el que cregui oportú. I especialment de la darrera pel·lícula que s'acaba d'estrenar al Festival de Sitges, que és Paradise Hills, que és una pel·lícula, jo crec, diferent de totes les que ella ha fet. Per més que ella ha fet pel·lícules molt i molt diferents, diverses entre si, també ens en parlarà d'això. I ens explicarà de com ha anat la seva intervenció en aquesta pel·lícula com a especialista en la... amb la posa en escena i amb el que... com ha trobat, què ha fet, el vestuari, perquè si jo només he vist el trailer i m'ha semblat extraordinari, també ens en parlarà. I en general de la seva feina, de com veu la seva feina, de com tracta la seva feina i de com viu la seva feina. Molt bé, doncs jo començo, si us sembla, jo he vist poquet, sempre veig poquet. No tinc temps d'anar al cine i el que veig us ho explico, això sí. Perdoneu, us presento a tots els que estem aquí. Hola Pep, bona nit. Bona nit. Bona nit, Andrea, que està al mando de tot que això funcioni. amb el Francesc. Hola, Francesc, bona nit. Francesc, com anem? No t'hem sentit, eh, Francesc? Ara, una altra vegada. Havia dit hello, però no sempre m'havia sentit. Hello, how are you? Fine, are you? Mira que bé que ho fem. Molt bé, doncs comencem. Jo deia que després el Pepper Mangold ens explicarà, ens parlarà d'algunes pel·lícules que hi ha. Algunes pel·lícules que estan en cartellera. Les que li han agradat, bueno, i si alguna no n'hi ha agradat, també ens ho dirà. No he tingut gaire sort. No, mai, mai, no està mal, això. Bueno, no està bé, de totes formes. D'acord. Jo us parlo de Joker. Si us heu de ser sincera, vaig anar a veure Joker perquè la interpreta el Joaquim Fènyx i per mi és un dels actors més brillants que ha donat a les últimes tongades de cine americà. És un actor versàtil, un actor diferent i un actor que realment crea els seus personatges quan entén de quin tipus de personatge està interpretant. El Joker narra la història d'un home ignorat per la societat, que el personatge es diu Arthur Fleck i que la seva motivació en la vida és fer riure. Per això va disfressat de clown i ell es dedica a fer riure als altres, o als carrers, o en sales d'actuació, com a clown. Viu amb la seva mare malalta i ell és un home anunci, això, disfressat de clown. És un home mentalment malalt, la seva mare també, i de fet la pel·lícula acaba explicant el per què ell ha esdevingut el que és i el porten a veure amb un historial personal que el porta a veure el món d'una manera molt particular. No només com que té una malaltia mental, que també, sinó perquè descriu un món que porta algú a l'exclusió per diferents motius. I llavors, de fet, és una pel·lícula que parla de l'exclusió. L'exclusió en una societat que no para d'escloure. Llavors, això és el que a mi em sembla que és joker. Jo sí que veig que les crítiques el relacionen amb els superherois, amb el Batman, però com jo que aquest és un món que tampoc em motivaria especialment, en canvi la història que narra sí que em motiva. De fet, us heu de confessar que quan la vaig veure, quan vaig sortir de veure aquesta pel·lícula, la pel·lícula amb la quina em va fer pensar és en Taxi Driver, de l'Scorsese, del 76. Vull dir que és una pel·lícula antiga, que la feia el Robert De Niro, un gran Robert De Niro, un joveníssim Robert De Niro, que per cert surt a la pel·lícula del joker, surt, és un home gran, un no joveníssim de cap manera Robert De Niro, però que fa un paper, bueno, un paper que també cal tenir-lo en compte, perquè és un personatge que presenta un programa televisiu, un programa de famosillos i de pretendents a famosos banals, que també enganxa, és un món, és una manera d'escriure el món actual de la tele. Bé, jo us recordo, el Robert De Niro era un personatge, el Trevis, un excombatent de la Guerra del Vietnam, que torna, com tants excombatents de la Guerra del Vietnam, que va durar una animalada de temps, i que va destrossar el país i els dos països amb una guerra infame. Ell és un home inestable emocionalment, que torna, això, de la Guerra del Vietnam, i que, com que té insomnis i té problemes de malaltia d'inestabilitat almenys, amb això és paral·lel el jòquer, diferent, però té un paral·lelisme, i llavors ell, no sé si ho recordeu, es posa a fer de taxi de nit. La història, fixeu-vos, fa de taxi de nit, és a dir, del taxi de la Foscor. La pel·lícula del jòquer és la pel·lícula de la Foscor d'una ciutat infame per qui no s'adapta. Això és el que m'ha semblat jòquer. Llavors, no sé si recordeu la història del taxi driver, llavors ell s'enamora d'una voluntària de fer propaganda d'un senador, que ja és un món també estrany, que no li fa cas, clar, i també amb el taxi troba una joveníssima, una joveníssima, la nena aquella que es deia, veig si com se diu, una Jodie Foster, no us la recordeu? Jodie Foster. Jodie Foster, que és una prostituta que té 13 anys, no sé si recordeu, el personatge jo el recordo perfectament. i llavors, de fet, el Robert de Niro la pretén redimir i salvar, ell que no es pot ni redimir ni salvar si mateix, com si diguéssim, però en aquest aspecte també penso que hi ha un paral·lelisme amb el jòquer perquè ell és un home que vol fer riure, és a dir, que la seva intenció és una somriure al món, a l'entorn. És per això que vaig pensar en aquest paral·lelisme. Bé, li surt malament, com ja recordareu, el taxi driver, es desenvolupa una violència que ell no pot controlar, perquè ell ve d'un món violent que li ha ensenyat la violència i que l'ha transformat en violent per si no n'era. Té que fer una fugida. I llavors, aquesta és la pel·liotecció. Bé, doncs, jo crec que és una cosa semblant, semblant. Jo crec molt més violenta, a mi em sembla, molt més dura. Jòquer. Jòquer, sí. Dura. Per l'espectador, més dura. Més dura. Perquè hi ha algun moment del Robert De Niro que té un sermó apassible. El jòquer no el té mai. I, en tot cas, barreja al·lucinacions en realitat, que a mi inclús em va costar veure on estàvem, perquè ell també se n'enamora d'una veïna, de l'escala, que jo crec que tot aquell, si la veieu ja em direu com ho veieu, aquells trossos, però també és un paral·lelisme, perquè ell s'enamora, el Travis, el taxi de Travis, també s'enamora d'un impossible. I fa el mateix. Ah, bé, em va estar, em està dient la... Sí, mira, és que tenim un comentari del Paul Digler, que m'ho ha dit. Ah, molt bé. Que es veu que també ha vist la pel·lícula. Ah, jo l'he trucat per preguntar-li si l'havia vista. Paul, que jo volia saber si l'havies vista. L'ha comparat amb un 9,5-10 i la compara amb un ve de Vendetta. Ah, d'acord. I la veritat és que conec gent que se l'ha vist, si diuen que està superbé, que és pel·lícula de l'any. Bé, no ho sé. Més per ells, eh? Bé, bé. Jo no ho sé. Sempre més complicat dir una cosa així. Sí que el Fènix... Em sembla que va guanyar el lleudor a Venècia, no? Sí, ja, ja. Sí, sí, bueno. Sí, sí, sí. Jo no hi vaig vist la pel·lícula, però amb això que estaves dient ara, que no sabies on estaves ni on estava... Sí. Jo és que el que crec és que quan el Joaquim Fènix es posa per feina, arriba un moment que s'apodera el personatge i ni el director el controla. No, no, clar. Hasta no sé si ho controla ell, però no ho sé, perquè... Jo crec que sempre el personatge del Joker sempre ha sigut un personatge que atrapa les persones que ho fan. Perquè abans hi ha hagut més Jokers que han tingut coses mentals i tot això. Però clar, jo no crec que en aquesta pel·lícula no diria que el focus de la pel·lícula és el problema mental, el problema de la seva malaltia que té. No l'és. De fet, és el problema de descobrir una societat o de fer-te veure una societat que t'esclou i t'esclou violentament i t'esclou amb una fúria que tu no pots suportar. No només no poden suportar la gent amb una certa debilitat, com és una malaltia. Fan malaltia els que podrien suportar-ho, inclús. Que és més greu. Jo també l'he vist una pel·lícula i la pel·lícula és com una mica el Batman Zero, és una mica el previ de totes les sagues de Batman que tenim. I clar, l'interessant per mi és això, aquesta humanització del Jokers, com dius tu, amb aquest treball impressionant d'ell. Fa mal cos, inclús unes coses. Sí, no? Cada cop i volta entens l'origen del personatge i t'has donat des d'una mirada molt humana, molt de víctima. De víctima, ell no se'n sent de víctima, curiosament. Jo no crec que ell se sent... Ell se senta derrotat, derrotat, que no és el mateix que ser víctima, saps? Crec, eh? Però derrotat, sí. Derrotat. La violència és la seva resposta, l'única que troba ell. I trobes que ho fa bé com a actor? Molt, molt bé. Molt bé, molt bé. Que no se'n sent. Que no se'n sent. doncs, sí, sí, trobo que fa un treball espectacular, això amb el cos, amb la transformació, vull dir, impressionant. I la pa. Llavors, la valoració que feu és positiva? A veure, recomanable? A veure, és una pel·lícula de sang i fetge, eh? A veure, que ens entenguem. Allà has d'aguantar bé a la cadira, eh? Tot s'ha de dir, almenys jo. però el que t'acaba responent a aquesta pel·lícula és que la valoraria com una pel·lícula important. És curiós, perquè aquest director, tot Philips, és el del Ressacón en Las Vegas, que no deixa de sorprendre'm. Quan vaig veure això vaig pensar, com és que aquests directors americans són... europeu. Europeu. Que fa soroll? Si vols, li canviem. És que tenim un problema amb el micro de la Laia Coler. I ara li canviem. I ara ens sembla que anirà millor. I ho provem? Sí? Perfecte. Molt bé. Doncs tot té solució. I la història en si, tu no trobaves que el tema de les al·lucinacions... Jo per exemple no me'n vaig adonar que la història de la noia era el seu cap fins al final, quasi. No m'havia adonat, jo. Jo sí que l'havia vista. Des del principi? Sí, perquè, clar, era invarucímil. Sí, era invarucímil, però tot és bastant invarucímil, no? Sí, jo sí que ho vaig veure perquè, clar, apareixia la noia en moments invarucímils. Ah, sí, sí, però tot és bastant... Sí, sí, sí. Però jo al final vaig veure claríssimament que allò no era tenir... Sí, després ho explica, explica que allò és el que li hauria agradat. Sí, sí, sí. No, no, no, no, no, no. Sí, sí, sí. Sí, que en aquest... Per això vaig trobar el paral·lelisme. Jo m'agrada més trobar el paral·lelisme en pel·lícules que em descriuen algun problema humà que amb els superherois i coses d'aquestes que sí, però a mi em produeixen menys... m'enganxen menys. Bueno, aquesta t'ha explicat des d'una part molt humana, no?, tots els dos personatges, perquè també estem visquent la naixença de Batman en la pel·lícula. Sí, sí, sí, sí, sí, sí. No, això està bé. Sí, està bé veure com... com van a fer-ho, o sigui que... Està bé. O sigui que a tu et va agradar. Jo és una d'aquestes pel·lícules tan perfectes, tan rodones, tan dirigides que sentim el que volen que sentim, amb el so, amb el imatge, amb la fotografia, fent servir els trucos del cinema, per ficar-nos... Del cinema americà, sobretot. Sí, bàsicament americà, eh? És una gran americana. Sí? D'acord. I en un moment la vaig disfrutar molt, molt, molt. Va ser una pel·lícula on... Ara, no ho sé, no ho sé, deixa-me-la reposar. Reposa-la. A veure com la dirigeixo. Molt bé. Com la dirigeixo. Molt bé. Doncs... Jo espero veure-la, a veure si puc anar-hi aquesta setmana. Molt bé. Doncs això és el que jo us puc dir, perquè no he vist gaire cosa més. Bé, a veure, explica el Pep què ens explica. Bé, jo he anat a veure diverses pel·lícules. Entre elles, una que gairebé no, gairebé obligatori, perquè està tenint la seva polèmica, com sempre, es tracta darrere d'Alejandro Amenábar. Ah, i tant, la de l'Una Monó, no, és aquesta? Mentre es dura la guerra. Sí. Tu l'has vist, a l'Aia, aquesta, no? Jo tampoc, eh? En tinc moltes ganes, eh, per això, perquè, clar, és el retorn de l'Amenábar. Sí, sí, sí. Sí, i tant, eh, perquè l'Amenábar feia un... Clar, va tenir una paillissa pobra i ha costat a aixecar el cap. Bueno, és el director, jo no sé, em sembla que és la setena pel·lícula, va començar amb Tesis, el 1996, després va fer Abre los ojos, el 97, el 2001 Los otros, que va ser un èxit de públic. Sí, potser la que ha tingut més èxit generalitzat, no? El 2004, Mar adentro... És la del Nicot Kilman, no? Sí, sí. Després va fer Agora. Ah, sí, a mi també em va agradar molt. I això que encara a mi crec que no va tenir massa... No, va ser on va tenir. No, no, no va tenir massa èxit de públic, aquesta. Sí, sí. Regressión, que no l'he vist. Jo tampoc. Jo tampoc. I a la setena arribé un amunt, mentre dura la guerra. per mi és una pel·lícula que em va... Va bé, la veu? Em va indignar bastant. La pel·lícula o el personatge? No, no, la pel·lícula. Ja. És a dir, el treball d'Amen Avar. Ja. Penso que és un treball que no va amb el que es podria esperar de revisitar al cap de 80 anys o de 83 el conflicte. Llavors, ell pretén... Se l'ha criticat com a equidistant en quant a la postura entre esquerres i dretes o rojos i nacionals, però jo diria que no va per aquí la cosa. O sigui, la meva crítica és que aquí tenim tres personatges per més que ell es vulgui agafar que està plantejant un moment crucial de la vida del famós escriptor i poeta Miguel de Unamuno. Per més que vulgui fer això, aquí hi ha tres personatges o quatre. En primer lloc, estem al començament de la Guerra Civil. La Guerra Civil és un conflicte que ja sabem com que han vist com va acabar i la seva continuació després com a postguerra i fins als nostres dies perquè el títol Mentre es dura la guerra en realitat es tractava de dir Franco va pretendre per l'obús durant el temps en què es va iniciar i a partir del moment en què ella es va consolidar com a com a Caudillo ell va dir no no vull una guerra curta la perfeció llarga perquè així matarem més gent i anirem més bé quedarà el programa quedarà una miqueta més aclarit i això això no ho sé no sé si ho va dir així però sembla ser que era una mica el que pensava fins i tot s'apunta alguna cosa a la pel·lícula perquè tenia la possibilitat d'atacar Madrid i pràcticament conquerir-la i primer va dir que sí però després s'ho va repensar i diu no anem primer a l'Alcázar ja anirem ja com si ja hi ha temps que el conflicte s'allargui jo crec que no és que mentre dur la guerra siguin els tres anys de guerra podem fer una lectura en la que podem dir que ho ha aconseguit perquè després va vindre el franquisme 40 anys i després ha vingut l'herència del franquisme 40 més i no sé si s'ha acabat la guerra però a tenor d'algunes coses que se senten i es veuen aquests dies tampoc estem tan lluny de dir que alguns tics permaneixen i si ens anem de l'Ebre cap baix hi ha molts cartells i molts monuments i moltes coses que ens recorden encara el franquisme bé llavors d'un amunt que és el que per l'obús era el focus d'interès d'Amenabra a fer aquesta pel·lícula tenim en primer lloc el seu apoio a a la rebel·lió dels militars que li va costar que el govern de la república el destituís com a rector de Salamanca de la universitat i lògicament al cap de dos mesos una vegada van entrar allà els nacionals ràpidament el van tornar a posar com a rector i a més a més li van posar una mica d'alguns petits treballs que era ajudar una mica amb la purga de possibles rojos que es considerava que li van donar uns 20 o 25 dossiers de gent propera a la universitat que era qüestió que ell els mirés i els posés en mans de les hordes nacionals perquè fossin passats per la pedra això no li va acabar de convencer lògicament a un amunt un home que per una altra banda tenia pel que sembla la pel·lícula un gran concepte d'ell mateix llavors anava repartint lliçons amb uns tons secs i escuets però a partir d'aquí la pel·lícula es filtra en dos personatges Millán Estrell i Franco i el que aconseguim és un unamuno que de moment saluda tot el que és el tema dels nacionals tenim el Millán Estrell que interpretat el Fernández l'actor català té un paper histriònic en què l'Eduard Fernández l'Eduard Fernández fa una creació molt particular del personatge sí se'l fa bastant seu també i comença a desenvolupar dos o tres números una mica curiosos que però en realitat Millán Estrell si el veu ara jo em vaig estar pensant en gent que no ha conegut l'època de Franco veu el Millán Estrell i diu bueno a veure aquest home com a militar no dirà que sigui intetxable però és un tio que porta quatre ferides de guerra va estar per Filipines va estar per Àfrica i tal li van anar fotent trets és horne d'un ull té una cama en l'aire un braç tallat bueno ha anat salvant coses vol dir que té uns mèrits té un historial i després té les dades molt clares que vols dir tu que el salva el jo estic veient allò i no veig cap atrac un militar que tenia la pistola propera a matar el primer que fot res d'això no hi ha cap mort en directe allà tot és molt tranquil si la pel·lícula dura una hora i trenta minuts una hora i vint minuts diria jo que no entenc la reacció durant aquesta hora i trenta minuts la reacció que hem tingut però la reacció va ser per els faixitos d'art no ho entenc després els deu minuts últims és la famosa escena del Paraninf a la universitat en la que sota la presidència de doña Carmen perquè Franco va excusar per feina i no hi va anar hi havia també el Millán Estrall hi havia el Monsenyor Plai Daniel visbe català per ser ben franquista ell també i uns quants militars més i el Miguel de Unamuno en aquell moment Millán Estrall estava fent una desertació i Unamuno el va tallar i li va dir la famosa frase que ella venceréis però no convenceréis perquè tenéis la fuerza però no la razón este es el templo del conocimiento i aquí jo a usted le quito la palabra porque bueno els fascistes es van aixecar braç en mal aquella escena segurament irrita els actuals hereders del franquisme perquè naturalment hi ha una confrontació entre el que és la brutalitat i la intel·ligència i això deu obrir alguna ferida o deu molestar però pel de més tornant a l'hora i 20 minuts de pel·lícula Franco està també extraordinàriament ben interpretat aquí aquí ho fa Franco sí el Carle Jalde el Carle Jalde no el Carle Jalde fa de és l'unamuno és l'unamuno el Carle Jalde sí bueno mira el paper de Franco és el paper d'un militar que no aixeca mai la veu que escolta i actua i llavors com a militar torno a lo mateix que amb el Millán està com a militar aquest tio el que surt allà és intetxable després ja si anem a la part estètica i a la part cinematogràfica hi ha tres flashbacks en el que surt unamuno amb la seva esposa o nòvia quan sota d'una arcina una cosa que la veritat jo crec que amb un alumne de l'escac planteja aquests tres flashbacks i li suspenen la prova és una cosa que no aporta res a la pel·lícula i més aviat genera un afredor estèticament la pel·lícula és molt pausada la música de Amen Averck si estem parlant d'una tragèdia per res la música que transmet ambient de tragèdia sinó tot el contrari és mansa i va acompanyar les imatges que són lentes pausades d'un cromatisme que ens vol traslladar les parets de pedra aquelles de de de la universitat de Salamanca per aquesta banda res a dir és un esteticisme a Amen Averck però la qüestió de fons dels tres personatges durant les tres quartes parts de la pel·lícula són no ja equidistants sinó que per mi em sembla que són molt consentidores en el sentit de la rebel·lió o el cop d'estat franquista llavors això naturalment em va molestar li reconec els valors que he dit en quant a un determinat comportament de la pel·lícula evoluciona el guió i el guió bé s'aguanta i això el guió està construït d'una forma clar com que tots jo diria que la major part dels espectadors està esperant que arribi l'escena del Paranip en què el Pinal Estall diu viva la muerte i muerte a los intelectuales és una escena forta potent però bueno deixant de banda això jo crec que el mateix Amen Averck deu estar sorprès que hi hagi atacs com l'altre equip va fer a València que van entrar uns fatges allà i van dir aquesta història està transgiversada esto es falso este idiota no ho entenc o sigui a veure hi pot haver també atacs d'homofòbia perquè ja sabem com són en aquest sentit l'Amen Averck em sembla que ha confessat alguna vegada la seva opció sexual i també pot anar per aquí igual que li passen moltes vegades amb aquesta gent amb l'Almodóvar però bueno això és una cosa per aquí estem parlant de la pel·lícula i la pel·lícula ja dic i dic això conscient que entre els que hem estat veient la pel·lícula i comentant col·legues hi ha un presentatge bastant gran de col·legues que li donen una qualificació entre el 7 i el 9 ah sí sí sí sí en el cas jo crec que és Sant i Prego Sant i Prego sí molt bé gràcies aquest és un dels punts forts de la pel·lícula les interpretacions sí les tres interpretacions són molt bones el Carrelejaldes el Miguel de Nomuno el Eduardo Fernández el Miran Estreix Sant i Prego el Francisco Franco després hi ha una cosa també dintre de la pel·lícula que és el paper de Mireia Rei la Carmen Polo precisament hi ha un altre tema que és el i el Pep de Sart també surt el paper de la Carmen Polo de Franco bueno vosaltres tu Carme tens que recordar que quan ella venia d'excursió a Barcelona les jolleries les jolleries de la Rambla a Catalunya tancaven no es rifaven a veure bueno es rifaven i algunes tancaven perquè s'ho van acabar repartint al principi tancaven perquè hòstia avui això es va relloure bé doncs aquí si tu veus la pel·lícula i no coneixes aquestes coses no ho veus dius bueno una dona que et mirava un amunt que l'havia llegit i que la salva a veure sí l'agafa de la mà i diu don Miguel vostè no tenia que haver hablado tanto i venga venga venga conmigo i el treu de allà de la universitat i el salva i després hi ha una altra escena que em va molestar especialment i és una en la que em sembla que no és real perquè històricament hi ha molta gent que li ha trobat pegues però bueno a veure la història és un marc de referència per fer la ficció que ha fet a mena per tant no em poso amb la història però hi ha una entrevista entre Franco doña Carmen i Miguel de Unomono que ve per demanar-li el favor a Franco que llibren un alumne seu que diu és molt bona persona no ho poden haver hecho nada mal el que passa és que era simpatitzant de republicà llavors Franco crida amb un assistent i li diu mira-me a veure este cobre què tal està dónde està i com està i li ve l'altre li diu a caud d'orella segurament que ja està la cueneta liquidat i el franco es miré a Unomono i li diu no podré fer nada con aquesta persona que vostè me ha dit perquè ho tenen els nacionals i Unomono diu però els nacionals no són vostès i diu sí els nacionals no són els nacionals els nacionals que estan el que estan es el mateix que els altres i l'altre que té la réplica és franco i li diu Unomono no estem fent el mateix sí que és verdad que ells maten por les cunetas i quemen iglesias i nosaltres també matem però nosaltres antes de matar les ofrecemos el servei d'un sacerdote per a que confieses en els seus pecats i la xena acaba aquí és a dir un punt més encara que té ella no cuidado és que nosaltres ho arreglarem una mica això en fi bueno no trobo una part negativa sinó de descripció com a descripció però dintre de l'escena dintre de l'escena dius és que no hi ha ni una escena en què guanyi una mica ah bueno un republicà ni uno no se le ve ni se le espera soldat republicà ni un de tant res al començament bueno tu quan la vegis ja m'ho diràs jo soc de la província de Lleida d'un poble petit i recordo que anant de Tàrrega Cervera a vegades els anys 50 58 59 anàvem amb un cotxe de línia i de vegades entre Tàrrega Cervera que hi ha 10 quilòmetres es parava l'autocar de línia i durant tres quarts d'hora estàvem veient un convoy militar de tanquetes de gips etc tot de militars que venien de maniobres una mica més que anar de maniobres el que feien era una demostració bé allò vull dir que havia passat la guerra ja feia 20 anys i estaven les carreteres nacional 2 estic parlant fetes una merda aquí quan vegeu la película veureu l'arribada a Salamanca la carretera està més ben asfaltada que molts carrers de Gràcia ahi queda això bueno doncs l'anirem a veure perquè totes formes la Meraber jo crec que és un director a tenir en compte és un director que veurem què fer té una trajectòria té una trajectòria i té un públic i també té uns detractors clar jo jutjo la película no jutjo la obra sí, sí, sí ah no, clar ella ha triat això veurem ja està a mi és el que m'ha semblat aquesta bueno m'he allargat massa i tenim la Laia i tenim ganes de sentir-la molt bé a veure descrivim una mica la trajectòria professional de la Laia Colet perquè us en feu una mica d'idea ella ha treballat amb moltíssims directors us en cito els que he trobat em diu que algunes coses no les hem trobades però ja les ha afegit a ella o ja ens en parlarà o no ens en parlarà no ho sabem ella jo tinc d'ella amb el Ken Loa que va fer a Tierra Libertat amb el Mar Retxa que va fer a l'Arbre de las Cerezas després amb la Susa Ensell que no la coneixia però també hi vas treballar amb l'Almodó que ara habla con ella amb el Nigel Dick no me creo lo que veo el perfume amb el Tom Tywin Tywin amb aquesta l'Steven Soderberg amb el Chell Argentino en l'Argentino això era una pel·lícula que vam fer-ne dues tenia la primera part i la segona una de la guerrilla o una cosa així la part de la revolució que era el Chell Argentino que és la que vaig fer jo tu vas fer la part cubana la part cubana i després que és la part de l'alegria de la revolució de la victòria i després hi va haver-hi la segona part que era la part de Bolívia quan el maten quan el maten la part final perquè era una cosa que durava sis hores en total era molt llarg sempre s'havia plantejat com a dues pel·lícules ah sí jo pensava que era no, no és que fos una pel·lícula que es partís el Benicio del Toro no va estar nominat aquí amb un Òscar o alguna cosa així jo no sé em sembla recordar i la direcció artística que va guanyar el Goya aquell any de Chell Argentino ah d'acord sí ah bueno tu vas guanyar on gaudia amb Eva no? i en va nominar pel Goya i té una nominació pel Goya però bueno el Gaudí sí després amb la Cia Arbolleín has fet moltes coses has fet Can Manduna Mirall al Cel has fet que jo tingui aquí l'Olivo una gran pel·lícula un conte preciós Juli a Cuba sí la del Ballarí Cubà sí aquesta jo també la vaig trobar molt interessant aquesta la vam comentar quan vas vindre aquesta va venir aquí quan vaig tornar a Cuba la vam parlar sí sí després bueno jo aquí que tinc el el perfume el perfume sí el Quique Maillo amb Eva després les de Ithia Arbolleín que potser n'hi ha alguna més però no les he sabut de trobar i això de Volusión què és això? no sé què és això la Lucille això és una gran pel·lícula fixa-ho jo estic tan orgullosa d'aquesta pel·lícula jo sense coneixer-la no, no és una d'aquestes pel·lículetes però que és la Lucille Hatchi Halilovic que ja no sé ni pronunciar aquest nom però bueno té nom de tenista no? qui és aquesta dona? doncs una directora és la dona de Gaspar Noé el director del cinema és la seva parella des de fa molts anys i ell havia fet una petita pel·lícula que es deia en sembla Innocència Innocence en francès i després va venir aquí a fer Evolution Evolution ah és Evolution i res és una petita pel·lícula molt estranya molt estranya però va ser un plaer treballar amb ella sí i la vam rodar a Canària és del 2015 això sí és d'aquestes petites pel·lícules quasi impossibles de trobar que no estan clar jo ni sabia qui era la directora a Sant Sebastián li van donar el premi de la crítica em sembla o del públic o algun premi li van donar Sant Sebastián el 15 sí perquè jo no hi era i me'n recordo que des de la distància vaig estar seguint em va trucar em va no sé què i res d'aquestes petites coses que tu estàs tan orgullós però ningú s'ha enterat saps ja pot ser ja passa clar és que a vegades tu estàs orgullós de coses que que a la vida professional això això és un fijo és un fijo té una trajectòria i hi ha de vegades sí ah després també aquesta que que vam parlar quan vas venir l'altra vegada el Sergio en Sergi del Ernesto d'Aranyes que jo me'n recordo m'ho vaig passar molt bé amb aquesta pel·lícula la vas veure? sí era una pel·lícula cubana que es va acabar de produir aquí a Barcelona perquè hi tenia una part de muntatge bueno passava a l'estació espacial Mir i llavors reproduir l'estació espacial Mir a Cuba costava molt i ens van trobar els Jaume Roures de Mediapro que els va coproduir la pel·lícula i llavors era bàsicament rodada a Cuba bueno una part a Cuba i la part de la nova espacial doncs aquí a Barcelona i i hi era un guió preciós el guió sí el guió era brutal jo crec que la pel·lícula es va quedar una mica iix quina pena jo no la vaig arribar a veure aquesta perquè quan llegís el guió deies ostres superinteressant però saps què passa? que la manca de de de voler ser una pel·lícula bona o sigui amb la seva senzillesa l'ambició per falta d'ambició sí la manca d'ambició ja passa això li afavoreix amb aquesta pel·lícula perquè es converteix en un producte casolà entranyable o sigui amb uns personatges creïbles jo me'n recordo que tu havies hagut de buscar la nau no? jo vaig haver de reproduir en un plató a l'estudi ja l'estació espacial que clar quan tots ens imaginem espai estem tan mal viciats de la de la imagineria americana que ens han venut que quan vaig començar a veure la nau el primer cop és que quasi em parteix de riure vull dir la nau era com el síndrome de Diagenes cutre no? absolut amb materials de l'època amb fòrmiques amb moquetes verdes brutes tot ple de trastos o sigui ple ple ple perquè clar aneu feia no sé si un 80 d'amplada o si era molt estrateta un 80? era un tubo i quan comences a veure clar hi ha molta documentació l'avantatge de fer de fer el passat proper és que tens molta documentació material segur en realitat el que estàs fent és reproduir no triar és una qüestió de posar quadres de comandaments allà i vinga sí en aquesta pel·lícula vam tenir molta sort perquè vam trobar a Polònia vam trobar un desguàs de material militar rus i d'allà va ser on vam treure tot el que és botonatges i maquinària i com vas arribar a trobar un lloc tan va ser aquestes coses que passen buscàvem per internet ràdios de transmissors russos antics i sempre hi ha col·leccionistes i trobes una aquí una allà i ens vam adonar que hi havia dos o tres que tenien el mateix contacte el mateix telèfon i vam dir bueno a veure si aquest és un focus sí un focus important i trucant-los i buscant-los vam trobar que això que era un lloc a les afores de Varsovia al mig del res un tancat amb tanques cuets camions i vam començar desguace sí, sí jo entrava dins dels tanques i deia posa'm aquest panell posa'm aquesta lampera i tenia un home al darrere encantador que m'anava despuntant del tanque les peces que jo demanava i amb això vam reconstruir però clar era inclús era inclús amb russ tots els noms de les maquinetes o sigui era veritat vam tenir una sort impressionant impressionant sí, sí sí però jo me'n recordo que l'havíeu comentat vosaltres i jo no la vaig arribar a veure la vam veure amb el Joan no va tenir molt d'èxit precisament la van fer el passe a Mediapro a l'edifici Mediapro a l'auditori jo vaig estar a l'estrena a Cuba d'aquesta pel·lícula i què? bueno està al Festival de la Habana m'agradar allà tu aquí has anat al final jo no sé què fem perquè se sent fatal no pots tocar la taula no t'ho puc res a veure jo me'n recordo que aquest any havíem parlat perquè vinguessis i havies d'anar al Festival de la Habana sí aquest any o va ser el dia de l'huracan no va ser no, no va ser va ser el setembre de l'any passat això ai, el setembre perdona, el desembre el set de desembre o així hi havia el Festival de la Habana sí el Festival de la Habana és el desembre és el desembre i Batxeri Batxeri perquè es presentava a Juli ah, clar la pel·lícula del Ballari Cuba es presentava al Festival de la Habana i vam tornar per tancar el cicle per fer el rodatge allà i vam dir bueno, doncs tornem escolta una cosa quan tornant a a la del Txer quan vau estar rodant Txer a Cuba vau tindre l'oportunitat d'estar amb el Fidel Castro no vam rodar a Cuba ah, no vau rodar no es pot rodar a Cuba era un projecte americà impossible de rodar a Cuba val o sigui, a nivell polític impossible i a nivell logístic també impossible perquè no tenen infraestructura si vau reproduir a Mastrodi vam reproduir a Puerto Rico a Puerto Rico a Puerto Rico a Puerto Rico manté la mateixa natura té les mateixes imatges que pots utilitzar el que passa que totes les cases de camperols els bohíos que es diuen allà clar, no existeix res Puerto Rico és als Estats Units com si diguéssim llavors la meva feina allà va ser construir, vaig construir cases de camperols per donar i vendre a part de construir els campaments del xer que estaven amagats sí que vam anar quan vam anar a Cuba sí que vam anar a veure hi ha algun tres acampament guardat com si fos allò que va a casa pujar que valora molt la feina però la pel·lícula es va reproduir a Puerto Rico bueno, la vegetació i l'ambientació ja està molt simila vam treure la vegetació d'allà i ja perquè l'arquitectura no té res a veure però com que la majoria eren o campaments del xer o cases de camperols tot això ho vam construir vam construir molt però bueno a Puerto Rico no vam poder ni trobar la fusta la fusta la vam anar a haver de buscar a República Dominicana perquè a Puerto Rico és que a República Dominicana fa molta feina d'aquesta ara sí, però en aquella època quan jo vam rodar això encara no hi havia ara sí ara és extraordinari encara no hi havia la indústria sinó metàrfica deu ser més actual bé, ella té moltes històries per explicar de la seva feina si suposem deixeu parlar jo però bueno aquest divendres s'estrena s'estrena per d'Ice Hills de l'Alice Waddington molt bé Alice Waddington Alice Waddington i és la seva primera pel·lícula correcte és una directora espanyola és basca i no sé si la seva historial és de producció o és d'anuncis o és de publicitat o no sé quin és el seu itinerari bueno ella havia fet un curtmetratge que es deia Disco Inferno que també havia anat a Sitges aquesta és la música de Paradisils sí i bueno ella és una mica curiosa i es veu molt bé per les xarxes és dissenyadora li agrada fer-se els seus vestits és molt plàstica és molt visual i és inquieta a part del d'aquest curtmetratge jo no sé que hagi fet res més sí que de fet és la seva primera participa en el guió de la pel·lícula ella? no el guió és del Nacho Vigalondo i algú altre em sembla que me'n recordo però sobretot del Nacho Vigalondo però no sabia si ella havia col·laborat o no bueno pel que has dit abans quan comentàvem fora de micro aquesta noia no té ni 30 anys encara jo crec que quan vam rodar la pel·lícula en tenia 27 és des de l'any 90 o sigui si ara hem de tenir 28 o 29 hem de tenir ara sí és molt joveneta molt valenta i molt perquè clar l'increïble l'insòlit és que se li posés a les mans d'una noia tan jove tan inexperta com ella un projecte com aquest que és un projecte amb un elenc d'artistes de primera línia després el fet que fos seleccionada per Sundance ja vol dir alguna cosa que es repeteixi a Sitges com és que hi van arribar com vau arribar als Sundance com vull dir perquè no és bueno la pel·lícula un cop feta la pel·lícula es valora quins festivals arribes que quins festivals quadres i es va presentar a Sundance i la van seleccionar es va haver de córrer per muntar-la perquè Sundance em sembla que presentes el febrer i la pel·lícula bueno encara tenia però sí si va arribar a temps i es va presentar a la banda les actrius són Emma Roberts Emma Roberts és la neboda de la Júria Roberts ah és la neboda de la Júria Roberts sí que és una actriu allò molt uix vull dir que està pujant molt alt està fent moltes coses ara als Estats Units és el personatge central és la protagonista és la protagonista sí Eiza González aquesta ubica fina que no és d'origen asiàtic m'imagino no la Mila Jovovich la Mila Jovovich la Emma Roberts la Daniel Daniel McDonald i Jeremia tot són actrius que aquí han arribat algunes aquí han arribat la Mila Jovovich però les altres les altres són molt estan triomfant molt i són molt reconegudes o sigui són artistes de primer ordre molt cotitzades jo no l'he vista la pel·lícula he de confessar que només he vist el tràiler i el tràiler el vaig trobar extraordinàment sugestiu com vaig pensar que la Laia Colette hauria disfrutat molt fent tot allò perquè és un espectacle un espectacle als vestits un espectacle a l'entorn un espectacle als llocs on ho has rodat que ara ens dirà on t'ho heu rodat doncs mira és una pel·lícula que pretén ser una pel·lícula així com d'una factura important com si fos un pell i colón però està feta aquí per tant està feta amb un pressupost bastant reduït o sigui aparenta molt més molt més del que realment teníem llavors tot són localitzacions tot són localitzacions naturals però molt intervingudes vull dir no hi ha cap construcció de plató jo no vaig haver d'anar cap plató jo vaig pensar que s'hi fixar que s'hi fixen en el trailer no no no tot són localitzacions molt especials molt especials molt espectacular molt diferents entre elles per reeducar-les llavors en aquest centre que és el pare que és el pare que és el pare que està en una illa o sigui és un món tancat especial és on després s'ha de desenvolupar la pel·lícula i no tot és el que sembla és una miqueta aquí de la qüestió que és la gràcia la pel·lícula i ja m'he perdut no sé jo dic els vestits que porten jo no sé clar i llavors clar jo a vegades fas pel·lícules doncs això o sigui parlant des del meu departament a vegades et toca fer pel·lícules doncs el que parlàvem de Shell Argentino que parles del passat o del perfum que també estàs parlant del passat a vegades fas pel·lícules actuals a vegades fas pel·lícules del futur com Eva que és una pel·lícula d'un futur que vas fer i a l'olivo que vas fer un olivo però això no és el futur això és l'actualitat i l'olivo però aquesta era el caramelet des de per mi i per vestuari que estàvem creant un món inventat una miqueta un un espai que era aquest centre de reeducació en el qual ens podíem tenir molta llibertat de donar-li una estètica una mica bueno exigerada amb molta presència amb molt color amb molt color bàsicament és dolça és molt florida és molt molt acollidora molt molt de mel molt ensucrada sí sí sí que t'esperes que no pot ser que allò això sí sí anant a Sitges hi deu haver també el seu punt sí té un altre a Sitges jo no ho sabia això però l'altre dia la presentació a Sitges que la vam presentar el divendres aquest divendres passat l'Alice va explicar que l'origin d'aquesta pel·lícula una miqueta era que quan ella veia pel·lícules de superherois ella tenia ganes de fer també de veure sí de veure noies que mataven dragons i salvaven princeses i com que ella no ho tenia no ho havia tingut doncs ho volia havia sigut una mica la llavor per crear aquesta història una miqueta ja però pot arribar a ser el conte pervers o no arriba a tant bueno a partir del divendres nosaltres només hem vist el tràiler ja t'ho hem dit si no no si no no és una pel·lícula molt visual on el vestuari i el ball el ball aquell allò on t'ho està ara t'ho explico ara és veritat aquest m'havia oblidat sí no però estava dient que quasi totes les és un espectacle sí quasi totes les localitzacions són reals una està aquí la teniu aquí al costat que vam rodar aquí al centre d'arquitectura a Sant Just al taller d'arquitectura bufí que teniu aquí a prop del Walden sí vam rodar esplugues a la casa del Xavier Corberó que és un artista que va un arquitecte escultor que va estar fent ser una casa durant molts anys tota la seva vida i que segueixin acabada però ells la casa protagonista de la nostra pel·lícula ah sí vam rodar doncs que sàpigui tot Sant Just que hi ha una part d'aquesta pel·lícula rodada a Sant Just clar clar clar per això ho he dit per això ara passant ho he vist és un interès adicional van rodar també al Mare Nostrum que és el supercomputer que tenim aquí a Barcelona que ve gent de tota Europa a fer-lo servir que està ubicat a una capella espectacular doncs ens van deixar rodar ja o sigui hem rodat a Sant Climent de Bages també hem rodat Sant Climent sí sí hem rodat a molts llocs hem barrejat i la platja on és el mar el tros del mar això a Blanes sí que era aigua de Costa Brava sí és aigua de Costa Brava és aigua de Costa Brava és aigua de Costa Brava i Marès vam arribar fins a Blanes els jardins que surten també són els jardins botànics de Blanes els mariburtres que allò és molt bonic però allò ho vas arreglar o com va ser la pena va ser que estàvem rodant a una pel·lícula que havia estat tota florida i no era primavera era hivern per tant vam haver d'afegir totes les flors de mentida i això sabíem que al cap d'un mes ja estaríem florits però no el pla de rodatge era aquell només que haguéssim rodat els jardins al final potser ja no hagués jo d'haver posat tanta flor però cada una de les flors que hi ha és mentida pura mentida perquè no era l'època de floració això és el que té el cine hem de saber què és això el cine és que a vegades quan es veu una pel·lícula costa que hi ha al darrere d'imaginar-se tot el que hi ha hi ha una enginyeria al darrere per poder compaginar tot això per fer-ne el món i la sala i les sales necessitàvem una sala impressionant amb la qual arrenca la pel·lícula que arrenca amb un casament amb un casament de pijos què? de pijos d'aristocràcia de realeza quasi és que de pijos super i de conte és un conte és un conte el que estem fent és un conte una sala de conte una sala de la via i la bèstia o una sala d'aquestes volíem i vam voltar a voltar a voltar però no la tenim a les nostres terres no hi és i llavors va ser la que se'ns va resistir i aquesta va ser la que vam optar per fer-la digital i llavors aquest és el segret de la pel·lícula jo vaig pensar un moment eh la vam voltar molt molt molt però no hi era llavors al final vam fer el terres real el terres fictici és un marbre fictici real perquè clar tot allò en el món digital tot allò que es toca o està a prop dels actors és més fàcil o és més barat que hi sigui i el terres sí que hi és però la resta no hi és és una mica com les pel·lícules americanes que tot són cromes verds i aquestes altres i de fet les actrius quan nosaltres els fèiem els decorats de veritat ens agraïen contínuament deien ostres quin luxe poder rodar amb un decorat així nosaltres allà ja estem tan acostumats al croma al croma ja llavors aquí ja estem començant jo fins ara havia fet trossets o sigui per exemple el perfum nosaltres fèiem la part de baix de real i la part per exemple fèiem els tres primers metres reals i la resta es feia digital o he fet trossos digitals però un decorat sencer 360 graus no l'havia fet mai perquè és enorme això dona una sensació d'immensitat és el decorat que arrenca la pel·lícula i és molt espectacular la pel·lícula arrenca allò perquè el tràiler és una barreja l'altra la pel·lícula arrenca en aquest decorat però sí que és curiós sí molt bé i llavors va ser una pel·lícula que això és el que comentava abans que hi ha pel·lícules que tractes del passat i t'has de ser fidel al passat hi ha pel·lícules que t'inventes un futur aquesta gràcia de tenir molta llibertat de barrejar estils arquitectònics de barrejar estils de mobiliari d'ambientació estava en un lloc que no hi havia normes no hi havia massa un concepte una línia que ens hi hagués de mans per tant ja hem barrejat el modernisme amb el surrealisme amb el contraactivisme hem fet el que hem volgut hem fet el que hem volgut i ens hem passat molt bé i després ho veus i tu creus tu creus com si tot aquest collage d'imatges un cop les has enganxat juntes et creuen un món et creuen un imaginari un món imaginari que te'l creus perfectament i et t'ha fet a base de trossets completament diferents Escolta una cosa i el fet que hagi agafat la major part de les actrius estrangers és precisament per donar-li una volada internacional internacional a la pel·lícula és una pel·lícula que s'ha venut a tot arreu està venuda als Estats Units i a tot el món o sigui el nivell de ventes està anant molt bé i és per això perquè clar una pel·lícula d'Alice Waddington que no la coneixem ni nosaltres vull dir a fora no es vendria però si no una Mila Jovovich o una Emma Roberts o una és difícil col·locar-la en el mercat internacional és una tàctica per això a part que són boníssimes actrius vull dir que si pots accedir a elles però sobretot és això t'obres les portes dels Estats Units i ens pots parlar alguna cosa del que estàs fent del que faràs o ens vindràs un altre moment a parlar-ne bueno ja saps que massa massa no em deixen parlar fins que no estan estrenades les coses perquè cada productora opta per treure treure al carrer una informació o una altra per tant jo sempre t'impo de dir més del compte he fet una pel·lícula que es va rodar aquí a Barcelona del Rodrigo Cortés i ara vinc just acabat aquesta setmana amb la de l'ICI la de l'Olivo es va rodar a Castelló a l'alçada de Vinaros i ara hem anat una miqueta més avall aquella llum i aquell sol us agrada bueno no sé si no ja títol encara no sí la boda de Rosa la boda de l'ICI i estreneu no se sap encara no m'acabem de rodar mira jo vaig tornar dimecres Carme això són les primícies de Ràdio d'Esvern exacte la boda de Rosa d'ICI el Bolai el dimecres vaig tornar o sigui està molt sí fa molt poqueta està molt a l'aigüera tu agraïm de totes formes que ens donguis aquestes primícies quan estreneu ens ho vinc has explicat quan surti al carrer ja ja us explicaré és la Candela Peña la protagonista i la i el Sergi López molt bé i la Nathalie Poza són els tres protagonistes molt bé sobretot la Candela Peña però també és un trio és un trio bo molt molt bona bé hem d'anar acabant molt bé un goig que hagis vingut que ens hagis explicat que hagis parlat de tot això per la setmana vinent esperem tenir amb nosaltres els catedàtics d'història d'història de l'art que ens parlaran d'un tema que es diu cinema en curs que és un tractament del cinema a les escoles de secundària i que ells dos han treballat amb Europa sobretot en França i Alemanya i aquí a Catalunya i ara ja s'ha estès a tot Espanya i ens explicaran com han fet per inquivir un art com aquest amb la dificultat que té el món escolar per aconseguir això i ens parlaran de tot això esperem que m'interessi a tots vosaltres fins la setmana vinent bona nit a tothom i moltes gràcies Laia per vindre aquí moltes gràcies a vosaltres