Cinema sense condicions del 8/10/2019 — Joker, Mientras dure la guerra i Paradise Hills: crítiques i conversa sobre direcció artística amb Laia Colet

Resum general

Un episodi molt complet de Cinema sense condicions amb tres blocs clau:

• Crítica de Joker i la seva lectura sobre l’exclusió social, amb comparacions a Taxi Driver.
• Anàlisi contundent de Mientras dure la guerra d’Amenábar, destacant interpretacions i debatent el seu posicionament històric.
• Conversa amb la directora artística Laia Colet sobre trajectòria i el disseny visual de Paradise Hills, amb focus en localitzacions reals, VFX puntuals i una estètica «ensucrada» amb rerefons inquietant.

"Venceréis, pero no convenceréis" — la frase d’Unamuno al Paraninf, moment clau comentat en profunditat.

1) Crítica de Joker (Todd Phillips)

Idees principals

• Tema central: l’exclusió social per damunt de la malaltia mental; el món que «esclou violentament» als més vulnerables.
• Interpretació de Joaquin Phoenix: extraordinària en cos i psicologia; el personatge «s’apodera» del film.
• Comparativa amb Taxi Driver (Scorsese, 1976): foscor urbana, alienació, impossible redempció i esclat de violència.
• Recepció i to: film «dur» per a l’espectador; ús impecable de recursos del cinema americà (so, imatge, fotografia) per dirigir l’emoció.
• Context: ecos de Batman (origen), referències de l’audiència a V de Vendetta, Lleó d’Or a Venècia.

Apunts destacats

• Barreja de realitat vs. al·lucinació (subtrama amb la veïna) com a mecanisme narratiu.
• Sorpresa per l’autoria: Todd Phillips (Ressacón a Las Vegas) signa un film molt més fosc i madur.

2) Crítica de Mientras dure la guerra (Alejandro Amenábar)

Valoració

• Interpetacions molt sòlides: Karra Elejalde (Unamuno), Eduard Fernández (Millán Astray), Santi Prego (Franco).
• Estil i tempo: estètica pausada, cromatisme de pedra salmantina; música «massa mansa» per a una tragèdia.

Crítica de fons

• Percepció de «consentiment» narratiu amb el cop d’estat en bona part del metratge; absència de la violència real «en directe» fins al tram final.
• Franco representat com a militar impertorbable que escolta i actua; el colpisme hi apareix «netejar» de brutalitat explícita.
• Escena clau: el Paraninf i el «Venceréis, pero no convenceréis»; confrontació entre brutalitat i intel·ligència.
• Polèmica pública: protestes i retrets de sectors ultres; debat sobre equidistància i decisions històriques dramatitzades.

Detalls addicionals

• Flashbacks amb Unamuno i la seva dona considerats poc aportatius.
• Apunts de versemblança discutibles (carreteres «massa» ben asfaltades, etc.).

3) Entrevista a Laia Colet: trajectòria i mètode

Projectes i anècdotes de rodatge

• Che (Soderbergh): Cuba reproduïda a Puerto Rico per motius polítics/logístics; construcció massiva de bohíos i campaments; fusta importada de República Dominicana.
• El perfume, Eva, l’Olivo (Icíar Bollaín), Juli (Cuba), Evolution (Lucile Hadzihalilovic): treball d’ambientació que oscil·la entre passat, present i futur.
• Estació espacial Mir (film cubà): recreació en plató; troballa clau a un desballestament militar a Polònia per a panells i instrumentació russa versemblant.

Manera de fer

• Recerca obsessiva, aprofitament de documentació i barreja de recursos reals i artificials per construir mons creïbles.

4) Paradise Hills (Alice Waddington): disseny i món visual

Concepte i autoria

• Primera pel·lícula de Waddington; guió amb Nacho Vigalondo; Sundance i Sitges.
• Premissa: un centre en una illa per «reeducar» joves d’elit; món tancat i aparentment idíl·lic on «no tot és el que sembla».

Cast i posicionament internacional

• Emma Roberts, Milla Jovovich, Eiza González, Danielle Macdonald.
• Estratègia de repartiment per projecte global i vendes internacionals.

Estètica i execució

• Estil «dolç, floral i ensucrat» amb rerefons sinistre; gran llibertat formal: barreja de modernisme, surrealisme i constructivisme.
• Localitzacions reals molt intervingudes (sense platós):
• Taller d’Arquitectura a Sant Just (a tocar del Walden).
• Casa Xavier Corberó (Esplugues).
• Supercomputador MareNostrum (capella a Barcelona).
• Jardí Marimurtra i costa de Blanes; Sant Climent de Bages.
• Truc de temporada: totes les flors afegides (rodatge en hivern).
• Ús de VFX selectiu: el gran saló del casament és digital 360° amb sòl real; la resta, decorats i espais tangibles (les actrius ho agraeixen per actuar fora de croma).

5) Projectes en curs

• Rodrigo Cortés: llargmetratge rodat a Barcelona (detalls reservats fins estrena).
• La boda de Rosa (Icíar Bollaín): acabada de rodar; protagonitzada per Candela Peña, amb Sergi López i Nathalie Poza.

Tancament

• Proper episodi: projecte «Cinema en curs» — cinema a secundària amb professors d’Història de l’Art, experiències a França, Alemanya, Catalunya i Estat.