Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Juli (Carlos Acosta) amb Laia Colet: rodatge a Cuba, so i color; recomanació top d’“Un assumpte de família” (Kore‑eda) i decepció amb “Silvio y los otros” (Sorrentino); també “Miriam miente”

Resum general

En aquest episodi de Cinema sense condicions, amb la presència de la directora d’art Laia Colet, l’equip comenta estrenes i petites joies, i dedica la segona meitat a desentranyar el procés creatiu i de producció de “Juli” (biopic de Carlos Acosta dirigit per Icíar Bollaín).

  • Recomanació forta: “Un assumpte de família” (Hirokazu Kore‑eda).
  • Desaconsellada: “Silvio y los otros” (Paolo Sorrentino).
  • Descoberta: “Miriam miente” (Rep. Dominicana).
  • Focus: making‑of de “Juli”: rodatge a l’Havana, prioritats de so, paleta de color, càsting, VFX, context polític i logística a Cuba.

Crítiques i recomanacions de la setmana

“Silvio y los otros” (Paolo Sorrentino) — No recomanada

  • Estructura malmesa per la versió internacional que fusiona “Loro 1” i “Loro 2” en una peça de 150’ (quedarien 54’ fora), amb salts de guió i poca coherència.
  • Manca de contrast i d’anàlisi: el film queda tancat en la bombolla Berlusconi, sense context ni contrapunt.
  • Tò i posada en escena: arrencada tipus “calendari Pirelli” i un excés de música “enganxosa” que intenta fer-la més digerible.
  • Recepció a taula: avorrida i repetitiva; la crítica al berlusconisme no hi arriba.

“És avorridíssima… i la música és horrorosa: si tens un enemic, li regales el CD.”

“Un assumpte de família” (Hirokazu Kore‑eda) — Recomanadíssima

  • Palma d’Or a Canes. Joia magistral que combina tendresa i pertorbació amb naturalitat.
  • Millor d’arribar‑hi amb poca informació: comença d’una manera i s’obre a gir(s) subtil(s) que reconfiguren el sentit.
  • Temes clau: família i supervivència en la societat actual; punts de contacte universals més enllà de la cultural japonesa.
  • Interpretacions excel·lents i direcció humanista del mestre Kore‑eda.

“Una cinta que pot robar el cor tant als amants del cine d’autor com als espectadors més convencionals.”

“Miriam miente” (Natália Cabral i Oriol Estrada) — Joia petita

  • Retrat adolescent a la Rep. Dominicana, centrat en una noia mulata que prepara la festa dels 15 i s’enfronta a classisme/colorisme i expectatives socials.
  • Direcció senzilla i clara, càmera discreta, i mirada fina sobre amistat, identitat i pressions de “blanquejament” simbòlic.
  • Producció amb connexió catalana i context d’una indústria dominicana en creixement per incentius fiscals.

Entrevista a Laia Colet (directora d’art de “Juli”)

L’escenari clau: l’ISA (Universitat d’Arts de l’Havana) com a metàfora

  • Complex nascut de la Revolució en un antic camp de golf; projectes inacabats (teatre, música, dansa) convertits en ruïnes plenes de sentit.
  • Espais oberts, sense portes ni parets, pensats com a alegoria de l’aire nou revolucionari; avui, metàfora d’una utopia interrompuda.
  • Carlos Acosta fa anys que vol restaurar l’espai per a una escola de dansa (amb suport Foster; pendents d’acords amb el govern).

D’origen a pantalla: del llibre a la pel·lícula

  • Carlos Acosta escriu “Sin mirar atrás”; la BBC s’hi interessa, el guió passa a Paul Laverty i la producció a Morena Films.
  • Biografia contrària a “Billy Elliot”: un pare que l’obliga a ballar fins que ell descobreix la vocació i vola cap a l’èxit internacional.

Rodar a Cuba: localitzacions i l’impacte d’Irma

  • Rodatge majoritari a l’Havana i barris populars; logística dura i materials escassos.
  • Huracà Irma en plena preproducció: equip atrapat sense llum/aigua; la ciutat es refà amb una resiliència comunitària admirable.

“L’endemà de la inundació, la gent ja jugava a dòmino amb l’aigua als turmells.”

So per sobre de l’estètica: una decisió d’autoria

  • Icíar Bollaín és directora d’actors i prioritza el so directe: evitar doblatge (amb no‑actors) i escollir localitzacions “nete” sonorament.
  • Renúncia a la preciosa Escola Nacional de Dansa per soroll de trànsit; es transforma una casa en escola real (amb tarima de fusta construïda a pols, fusta difícil d’aconseguir post‑huracà).
  • El públic destaca el so: microdettall de passos i moviments que amplifica la intimitat del personatge.

Color i espais: orientar l’espectador

  • Contrastos entre exteriors lluminosos i un espai d’assaig negre (pintat), gairebé una cova, per marcar l’actualitat i ubicar els salts temporals i coreogràfics.

Coreografies, arxiu i càsting del nen

  • El moment icònic de “Romeu” s’integra via imatges d’arxiu (Lausana) justificades en un televisor.
  • Càsting del nen: es prioritza veritat emocional per sobre de la tècnica; per a passos exigents, s’utilitzen dobles i trucatge digital de canvi de cara en plans concrets.
  • Breakdance: combinació de aprenentatge intens i doblatge puntual amb recursos de posada en escena (gorra baixada).

Carlos Acosta: implicació i actuació

  • Sorprenentment, poca implicació creativa prèvia (agenda plena); les coreografies les signa Maria Rovira.
  • A l’última setmana entra com a actor; temors inicials, però un resultat sòlid, amb nominació al Goya (Actor revelació).
  • La companyia d’Acosta protagonitza el tram coral final: nivell tècnic altíssim i cultura de dansa molt arrelada a Cuba.

Format i rodatge de dansa

  • Composició d’imatge que ressalta el porte d’Acosta.
  • Ús de Steadicam per “ballar amb la càmera”: plans seqüència que s’acosten a braços i cames sense perdre el moviment; repeticions limitades per fatiga dels ballarins; estudi previ de coreografies (assaigs gravats amb mòbil) per dissenyar trajectòries.

Subtext polític i recepció a Cuba

  • A Cuba, la pel·lícula ressona com a verbalització de tabús:

“La pel·lícula verbalitza coses que els cubans no poden verbalitzar.”

  • Diàlegs crítics sobre turisme sexual i espais restringits per a locals (hotels/oci): rodatge amb prudència i oïdes “oficials” a prop; alguns escenaris reubicats.
  • Coproducció amb equip local clau per permisos i resolució d’imprevistos (“sense cubans, no s’hauria pogut fer”).

Equip i tancament

  • Taula: Pol Diggler, Carme Nabot, Joan Sardà, Pep Armengol, i la convidada Laia Colet.
  • Crida a veure “Juli” la primera setmana per garantir continuïtat en cartell.
  • Comiat i bones festes.