Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te al podcast
Juli (Carlos Acosta) amb Laia Colet: rodatge a Cuba, so i color; recomanació top d’“Un assumpte de família” (Kore‑eda) i decepció amb “Silvio y los otros” (Sorrentino); també “Miriam miente”
Resum general
En aquest episodi de Cinema sense condicions, amb la presència de la directora d’art Laia Colet, l’equip comenta estrenes i petites joies, i dedica la segona meitat a desentranyar el procés creatiu i de producció de “Juli” (biopic de Carlos Acosta dirigit per Icíar Bollaín).
- Recomanació forta: “Un assumpte de família” (Hirokazu Kore‑eda).
- Desaconsellada: “Silvio y los otros” (Paolo Sorrentino).
- Descoberta: “Miriam miente” (Rep. Dominicana).
- Focus: making‑of de “Juli”: rodatge a l’Havana, prioritats de so, paleta de color, càsting, VFX, context polític i logística a Cuba.
Crítiques i recomanacions de la setmana
“Silvio y los otros” (Paolo Sorrentino) — No recomanada
- Estructura malmesa per la versió internacional que fusiona “Loro 1” i “Loro 2” en una peça de 150’ (quedarien 54’ fora), amb salts de guió i poca coherència.
- Manca de contrast i d’anàlisi: el film queda tancat en la bombolla Berlusconi, sense context ni contrapunt.
- Tò i posada en escena: arrencada tipus “calendari Pirelli” i un excés de música “enganxosa” que intenta fer-la més digerible.
- Recepció a taula: avorrida i repetitiva; la crítica al berlusconisme no hi arriba.
“És avorridíssima… i la música és horrorosa: si tens un enemic, li regales el CD.”
“Un assumpte de família” (Hirokazu Kore‑eda) — Recomanadíssima
- Palma d’Or a Canes. Joia magistral que combina tendresa i pertorbació amb naturalitat.
- Millor d’arribar‑hi amb poca informació: comença d’una manera i s’obre a gir(s) subtil(s) que reconfiguren el sentit.
- Temes clau: família i supervivència en la societat actual; punts de contacte universals més enllà de la cultural japonesa.
- Interpretacions excel·lents i direcció humanista del mestre Kore‑eda.
“Una cinta que pot robar el cor tant als amants del cine d’autor com als espectadors més convencionals.”
“Miriam miente” (Natália Cabral i Oriol Estrada) — Joia petita
- Retrat adolescent a la Rep. Dominicana, centrat en una noia mulata que prepara la festa dels 15 i s’enfronta a classisme/colorisme i expectatives socials.
- Direcció senzilla i clara, càmera discreta, i mirada fina sobre amistat, identitat i pressions de “blanquejament” simbòlic.
- Producció amb connexió catalana i context d’una indústria dominicana en creixement per incentius fiscals.
Entrevista a Laia Colet (directora d’art de “Juli”)
L’escenari clau: l’ISA (Universitat d’Arts de l’Havana) com a metàfora
- Complex nascut de la Revolució en un antic camp de golf; projectes inacabats (teatre, música, dansa) convertits en ruïnes plenes de sentit.
- Espais oberts, sense portes ni parets, pensats com a alegoria de l’aire nou revolucionari; avui, metàfora d’una utopia interrompuda.
- Carlos Acosta fa anys que vol restaurar l’espai per a una escola de dansa (amb suport Foster; pendents d’acords amb el govern).
D’origen a pantalla: del llibre a la pel·lícula
- Carlos Acosta escriu “Sin mirar atrás”; la BBC s’hi interessa, el guió passa a Paul Laverty i la producció a Morena Films.
- Biografia contrària a “Billy Elliot”: un pare que l’obliga a ballar fins que ell descobreix la vocació i vola cap a l’èxit internacional.
Rodar a Cuba: localitzacions i l’impacte d’Irma
- Rodatge majoritari a l’Havana i barris populars; logística dura i materials escassos.
- Huracà Irma en plena preproducció: equip atrapat sense llum/aigua; la ciutat es refà amb una resiliència comunitària admirable.
“L’endemà de la inundació, la gent ja jugava a dòmino amb l’aigua als turmells.”
So per sobre de l’estètica: una decisió d’autoria
- Icíar Bollaín és directora d’actors i prioritza el so directe: evitar doblatge (amb no‑actors) i escollir localitzacions “nete” sonorament.
- Renúncia a la preciosa Escola Nacional de Dansa per soroll de trànsit; es transforma una casa en escola real (amb tarima de fusta construïda a pols, fusta difícil d’aconseguir post‑huracà).
- El públic destaca el so: microdettall de passos i moviments que amplifica la intimitat del personatge.
Color i espais: orientar l’espectador
- Contrastos entre exteriors lluminosos i un espai d’assaig negre (pintat), gairebé una cova, per marcar l’actualitat i ubicar els salts temporals i coreogràfics.
Coreografies, arxiu i càsting del nen
- El moment icònic de “Romeu” s’integra via imatges d’arxiu (Lausana) justificades en un televisor.
- Càsting del nen: es prioritza veritat emocional per sobre de la tècnica; per a passos exigents, s’utilitzen dobles i trucatge digital de canvi de cara en plans concrets.
- Breakdance: combinació de aprenentatge intens i doblatge puntual amb recursos de posada en escena (gorra baixada).
Carlos Acosta: implicació i actuació
- Sorprenentment, poca implicació creativa prèvia (agenda plena); les coreografies les signa Maria Rovira.
- A l’última setmana entra com a actor; temors inicials, però un resultat sòlid, amb nominació al Goya (Actor revelació).
- La companyia d’Acosta protagonitza el tram coral final: nivell tècnic altíssim i cultura de dansa molt arrelada a Cuba.
Format i rodatge de dansa
- Composició d’imatge que ressalta el porte d’Acosta.
- Ús de Steadicam per “ballar amb la càmera”: plans seqüència que s’acosten a braços i cames sense perdre el moviment; repeticions limitades per fatiga dels ballarins; estudi previ de coreografies (assaigs gravats amb mòbil) per dissenyar trajectòries.
Subtext polític i recepció a Cuba
- A Cuba, la pel·lícula ressona com a verbalització de tabús:
“La pel·lícula verbalitza coses que els cubans no poden verbalitzar.”
- Diàlegs crítics sobre turisme sexual i espais restringits per a locals (hotels/oci): rodatge amb prudència i oïdes “oficials” a prop; alguns escenaris reubicats.
- Coproducció amb equip local clau per permisos i resolució d’imprevistos (“sense cubans, no s’hauria pogut fer”).
Equip i tancament
- Taula: Pol Diggler, Carme Nabot, Joan Sardà, Pep Armengol, i la convidada Laia Colet.
- Crida a veure “Juli” la primera setmana per garantir continuïtat en cartell.
- Comiat i bones festes.
Cinema sense condicions Bona nit, un dimarts més som aquí a Cinema sense condicions Disposat a parlar del que hem vist, del que veureu, del que recomanem, del que no recomanem Avui, per exemple, penso que en recomanarem una i una diem que potser no val la pena que l'aneu a veure Però avui, a més a més, i aquesta és la raó per la qual aquest so que estàveu sentint estava a l'antena És perquè tenim una convidada especial que estimem molt perquè ja ha vingut més d'una vegada I la coneixem molt, és una persona, a més a més, que ha fet moltíssimes coses treballant com a directora d'art aquí a Catalunya Ja sabeu que va ser la Premi Gaudí d'Eva I que va començar a treballar amb el Ken Loak, amb Tierra i Libertat Suposo, i després hi preguntarem, què és el motiu pel qual van conèixer, us van fer amics amb l'Aici Arbollarín Suposo Va venir, si us recordeu també, l'any passat, suposo que va ser quan va presentar l'Olivo Ens va estar presentant aquí la pel·lícula Ha fet ser l'Argentino, el Perfume, l'Abra de les Ciredes, doncs hable con ella amb el Modó Ha treballat amb tothom, i a més a més ha treballat als Estats Units I ara ve aquí, en certa mesura, i aquesta és la raó de la sintonia Perquè s'ha estrenat, s'acaba d'estrenar el divendres, Juli Una pel·lícula que també va presentar al Festival de Sant Sebastià Ell acaba d'arribar de Cuba, perquè a Cuba han fet una presentació també de la pel·lícula I ens deia ara mateix fa un moment que hi havia 5.400 persones fent Cuba per entrar a veure la pel·lícula I es van haver de quedar 500 fora, perquè no van poder entrar a dintre del cine El que vol dir que ha sigut tot un espectacle Doncs bé, tenim aquí la Laia Colet Bona nit, Laia Hola, bona nit, com vespre? Moltíssimes gràcies per venir a la ràdio i explicar-nos totes aquestes coses Acaba d'arribar per la Cuba, per tant també li podem preguntar com està Cuba Com ho veu, com estan les coses Gràcies que ha volgut valorar-ho I, com sempre, la resta de l'equip A la meva dreta, la Carme Nabot Bona nit, Carme Hola, bona nit En Joan Sardà a continuació Bona nit, Joan Bona nit Pep Armengol, també aquí Bona nit, Joan Hola, bona nit I el Pol Diggler, que està darrere dels vidres Hola, bona nit De fet, seria molt interessant començar pel Pol Perquè el Pol, ahir, jo no vaig poder ni anar, ho sento Va a veure, Juli, la pel·lícula aquesta Sí, sí, la vaig anar a veure dels Verdi És inèdit, eh, que comenci jo I fessis els deures tan bé Doncs mira, la vaig anar a veure I, a més, jo tinc una... De cop, eh, perquè no m'ho esperava Però tinc una relació especial amb aquesta pel·li Perquè al lloc on estic treballant, a la productora Hem fet la promoció de Paralada, de Juli Del festival de Paralada Llavors em va sobtar Perquè, sincerament, no havia lligat caps De que em trobaria la promoció que havíem fet Aquesta setmana al cine O sigui, la promoció que havíem fet Vosaltres, clar Sí, sí, sí Llavors, veure-la allà i dir Hòstia És aquesta Ara he fet un... He lligat caps Però, ostres, però a mi la pel·li Jo us ho he dit a l'arribar, eh Només arribar i he dit A mi em va captar Però molt O sigui, jo vaig entrar moltíssim en aquesta pel·lícula I en molts aspectes, eh No només en quant a història En quant a... Es destaca molt He anat llegint per internet, no? Que es destaca molt també, per exemple, a la fotografia Però és que a mi El que em va impressionar més potser és el so El so que té A part d'interpretacions, del guió De totes les coses Però a mi el so em va agradar molt Com està tractat Incluso en moments de solitud, no? Com exalta els peus Els moviments I la música, evidentment Bueno, és que és tot El càsting, bueno Sabem com van fer aquest càsting D'aquesta pel·lícula Perquè és que em sembla espectacular Ens ho explicarà ell Bueno, ja arribaré Ja arribaré A la segona part del pel·lícula Ho sé tot No, no, no I una cosa és que em va Vaig recordar el que havies dit tu, Laia L'últim cop que havies vingut Que era el tema de la... Pot ser? La furgoneta groga? Vale Sí Jo me'n recordava El camió El camió Que no hi havia pintura groga Exacte Però sí, no? Que al final les va trobar Al final, al cap de com un mes Vam pintar el camió groga Vale, vale Vaig a estar buscant-lo, eh? Vaig a estar buscant-lo Es veu, eh? Es veu, es veu I tant No, no Jo, per mi És una pel·lícula Molt recomanada La mateixa la cartellera O sigui, de veritat No, no De fet, la crítica He vist el periòdic Que li posa 4 estrelles A l'avantguarda Li posen 3 Em sembla 3 o 4 també I per tant La valoren moltíssim És a dir Una pel·lícula Va participar també Al festival de Sant Sebastià Sí, vam participar Al festival del guió I suposo que Farà el seu recorregut A nivell general Tu em sembla Que ens vas vist Una pel·lícula Que es diu Miriam Nente Jo no he anat al cine Últimament Però aquesta l'havia vist I la trobava Particular O sigui No és una gran pel·lícula És una pel·lícula Suaveta, petita I de quasi res Però mira Ben feta És una pel·lícula Que es diu això Miriam Nente És de la República Dominicana Que ja és sorprenent Que aquí aparegui Una pel·lícula De la República Dominicana Que ja Quan la vaig veure Que era d'allà Vaig dir I esto que hace aquí Però Estava aquí Després vaig pensar Que igual sabeu vosaltres Que sabeu tantes coses Que la productora És un tal Paco Poc I el millor És el català Sí, català Clar, i vaig pensar És això la causa Però jo Com que no sé de productores És que la República Dominicana Està començant a ser Un gran lloc de rodatge Perquè té incentius fiscals I amb un rodatge ja Llavors s'està creant Una indústria Bastant important allà Ja Podria ser Totes les formes Aquesta no és una gran pel·lícula Ni que digui Ni amb gran volum De coses Però és una pel·lícula D'una història petitona I ben explicada I que l'entens I llavors Això s'agraeix Després La càmera està ben moguda La història És d'una nena Que és Molata Filla d'un Negre I una blanca I després És sorprenent Veure que En aquesta banda Caribenya Especialment Però bé Tot hispànomà Que té una mica Aquesta història Que com que no ha tingut líders negres Ja no dic el Luther King Clar Però De cap mena És més lacre Jo diria Que qualsevol altra banda I El del mulato És una sanció En el fons I Allà perceps Que És tirar el blanc Perquè el blanc És l'èxit I el blanc És sortir de la pobresa I el blanc És millorar Fins al punt Que hi ha una Una Entrevista Que li fan a la A la directora Que ella és Molata Que Que quan Hi ha una parella Negre I Negre i blanc Diu Bueno Que la Que la raça Que millori això Entenent Que millorar Per ells Com a Que és una frase Sorprenent Dir això No? A veure com T'ha sort el criu Com si diguéssim Venen a dir-li Si et surt el criu Que millora Ja És que això Va en l'aire Clar És curiós Plantejat així I llavors la història És una nena molata Que Té un amic Per internet Per xatejar Amb un noi Que en principi Clar No sap com és I Es fan amics Es fan parella No sé quantos No sé què I ella Té 14 anys Ha de fer 15 I fa la festa Dels 15 anys Que aquesta festa En aquesta zona És una festa És molt típica Extraordinària A lo grande Sí Però a lo grande A lo grande Vamos reina Por un día Por un día En gran La posada de llarg Sí La posada de llarg Una mica L'òptica de la directora Està bé La directora Us diré com es diu Que jo no sé qui és aquesta noia Però és Natàlia Cabral I ell Oriol Estrada Que jo diria Que clar Es diu Oriol O sigui que també ha de ser De per aquí O jo què sé No sé Aquesta noia Només havien fet un documental Que es deia Jo i tu O una cosa així Que també tenia premis Llavors ella molt molt bé La càmera Molt molt bé A les nenes Són dues nenes Que ella Una és mulata I l'altra és blanca Una és la rica Com jo us podeu imaginar I l'altra Aspira Estar Bé Estar al món Perquè són bones amigues I això està ben vist Perquè als 14 anys Als 13 anys Això és A lo millor Més normal Del que De la que la societat Considera I està ben vista La manera en què es tracten Les dues nenes Els focus que hi ha Bé El resum final És que Que Li diu El noi que vingui a la festa I Intenta conèixer'l Bé Quan el coneix En un lloc que es troben És negre I no li vol dir res I per tant Bé Ja no explico res més Del que passa Però Elles es fan darrere I en l'ano Al final No va a la festa Té La gràcia De que no acaba Com Com Com un voldria Per una pel·lícula D'una nena Que fa els 15 anys I que té una festa Meravellosament ridícula Però meravellosa I en canvi La sap acaba bé I per tant És bonica per això Bé Bé Bé Jo puc pas parlar Ràpidament Perquè a més a més Podem compartir M'algunes coses Amb ells dos De dues pel·lícules Que es trenen Aquest divendres Una és realment Molt interessant Superinteressant Recomanable A totes Totes I l'altra És més aviat Que no val la pena Que l'anem a veure Comencem potser primer Per la que realment És bastant fluixa Que és de l'autor Un autor Per altra banda Prestigiat Com és Paolo Sorrentino La pel·lícula es diu Silvio y los otros Les trenen aquest divendres El Paolo Sorrentino Pels que no Sàpiguen qui és És un personatge italià Autor de diverses novel·les Des del 2011 Va començar amb una cosa Que es deia Todos tienen razón Toni Pagoda Un altre Toni Pagoda I sus amigos Que va ser el precedent O l'antecedent D'una famosa pel·lícula Un personatge Que era un d'aquests Que es deia Josep Gambella I que estava protagonitzat Era el protagonista De La gran belleza La gran belleza Del 2013 Que va guanyar Com sabeu L'Òscar De la millor pel·lícula Estrangera És un personatge Curiós Diferent Una mica I estrany En alguns sentits Perquè les seves pel·lícules Tenen un estil D'una banda surrealista D'altra banda És com barroc D'altra banda És existencialista Qüestiona Potser el poder I la religió I En el món del cine Va començar en el 2001 Amb una cosa Que es deia L'Homo di Pio Després va seguir Una cosa que es deia La conseqüència de la more N'hi ha una Que li agrada molt al Pol Que és el Divo Del 2008 Basat en la vida Del Julio Andreotti Com sabeu És representant De la democràcia cristiana Que ja interpretava El Toni Servillo El Toni Servillo És una mena d'actor fetitxe Per aquest Per aquest director Perquè l'ha fet servir En moltes pel·lícules Segurament Les pel·lícules de més èxit Com és la gran belletza Una de les raons És per El protagonista és el Toni Servillo Que realment és un bon actor No conec Perquè penso que no ha arribat a Espanya Que jo sàpiga Una cosa que es diu De Young Pope El jove papa Que és una sèrie televisiva italiana Que retrata la història D'un fictici Al fons Perdó Pio XIII Que és un papa ultraconservador Que està protagonitzat Per el Joel El Jude Law I també per la Diane Keaton Que fas el que fa de monja Però de tot el que conec D'ell De tot el que he vist El que a mi El que més m'agrada Haig de confessar Que és La Juventud Una pel·lícula del 2015 Protagonitzada Com sabeu Pel Michael Caine I el Harbel Keitel I que explica la història D'un director D'orquestra retirat Que passa a les seves vacances A un hotel dels Alps Amb la seva filla Que és la Raquel Govells I ell Aquest director És el Michael Caine Ara En aquest moment El divendres Ens arriba Sílvio y los otros Que També utilitza L'actor fetitxe De Toni Servillo Interpretant En el Silvio Boebusconi Per tant Li han posat Un empastifat De la cara Hauríem pogut canviar Que s'aproximi una mica A les faccions Del Silvio Boebusconi Hi ha una cosa Que és curiosa La versió original Va ser estrenada a Itàlia Eren dues pel·lícules L'Oro 1 I l'Oro 2 I Però A la distribució internacional Han volgut fer-ne una sola pel·lícula De dues hores i mitja Que sumaven les dues Però Sumant les dues Se n'anava 54 minuts més És a dir Que dura dues hores i mitja I en realitat S'havia d'afegir Per veure-la sencera 54 minuts més Jo crec honestament I després deixo que els altres Opinin sobre tot això Que la pel·lícula Està Potser amb aquesta barreja Que han fet Està super mal estructurada Que és poc Està poc treballada Poc desenvolupada Per mi és un fracàs Com a pel·lícula I em sap greu En certa mesura Perquè a molta gent Els agrada Jo de totes maneres Havia confessat també Que la gran belleza No la considero La gran pel·lícula Que molta gent diu En canvi Potser el divo està millor Però tampoc sé Que per mi sigui extraordinària I la juventut Sí que considero Que és una pel·lícula Que és interessant I que val la pena de veure Però Com que hi ha molta gent Que valora molt Amb aquest senyor Doncs deixem Que opinions Què dieu vosaltres Què us sembla Que va veure la pel·lícula La prestrena Bé A mi Comença la pel·lícula Que és una mena De calendari De Pirelli Estès Durant mitja hora Bueno Hi ha 28 senyores estupendes Que una revista Les està fent sortir Per captar L'atenció Del senyor Berlusconi No Després Ja entrem Amb la vida d'ell I I la relació Amb la seva dona I Si vols que et digui La veritat L'escena Que podríem dir Més important És Una Un tomeetaca Interpretatiu Entre ell i ella De retrets Perquè ja estan A una fase Propera A la ruptura Doncs jo diria Que allà Ell aguanta Molt bé el to I fins i tot Potser Potser s'emporta La part més grossa De raó Ja Amb la qual Si la pel·lícula El que pretenia ser Era una crítica Al berlusconisme Doncs jo penso Que en aquest sentit Ha fracassat Perquè no hi és I pel demés Home La pel·lícula Segurament Aquests 54 minuts La farien Potser Més pesada Però Més coherent Ara Hi ha uns salts De guió Allà dintre Que la fan una mica A vegades Està seguint-la Perquè té un atractiu visual Innegable Després Hi ha molt soroll Molta música D'aquesta Enganxosa Que La fa Probablement És la funció Fer-la més digerible Etc No No m'aniria més enllà d'aquí Coincideixo amb tu Amb que no la recomanaria Jo em vaig trobar Veient la pel·lícula Com quan veia El rei Del Rodrigo Sorogoyen Vull dir Per mi Són dues pel·lícules Iguals Que parlen D'un tema El rei No parlava De la corrupció A Espanya I Silvio Y los otros O loro Parla Del Berlusconisme A Itàlia El que passa És que Totes dues Es circunscriuen A un món Que no té contrast És a dir A Espanya Veiem Un partit De dretes Que és corrupte No veiem res més Tot Passa A dins D'aquell ambient Aquí No sortim Gairebé De casa Del Silvio Berluscon I De la casa Del costat No és Cap crítica Ni molt menys Perquè no hi ha El contrast De dir A veure Algú que digui Alguna altra cosa Tampoc És una anàlisi De per què Berlusconi Arriba Al poder No Perquè Ell ja ha estat President En aquest moment I llavors El que intenta És tornar A ser president No I aleshores Hi ha una Mínima història D'una espècie De tràfic D'influències Que ha de captar El vot De sis senadors Per tornar A ser president Per tenir Una majoria En el govern Italià Jo trobo Que és Una oportunitat Perduda De realment Construir Una cosa Que pugui Servir Històricament Perquè Vull dir Retratar El que és Un àmbit Tancat Vull dir No porta a res I amb això Ens hi trobem Molt Jo diria En el cinema modern I potser El campió De tot això Seria L'Alejandro Amenávar Que jo no he vist Mai cap pel·lícula seva Però que sí Que vaig sentir Una declaració D'acord Amb Maradentro Que li preguntaven Si la pel·lícula Estava a favor O en contra De l'eutanàsia I ell va dir Que no estava Ni a favor Ni en contra La qual cosa Em sembla Una meravella Perquè Clar Si tu fas Una pel·lícula Sobre l'eutanàsia Sobre la corrupció espanyola O sobre El berlusconisme I itàlia Has de prendre partit I quedar-te a fora I dir No, no És que no va Ni contra l'un Ni contra l'altre Em sembla una pèrdua de temps absoluta A més La pel·lícula És avorridíssima Avorridíssima Molt avorrida Perquè és que no No passa res No passa res Vull dir Estàs allà mirant I tot sempre és el mateix I repetitiva Repetitiva Sempre Jo destacaria La La música Que és horrorosa Absolutament horrorosa Vull dir És que Bueno No sé Si tens un enemic D'aquells Molt dolents Li regales el CD I I que se l'empapussi No? Perquè és que És una cosa Absolutament genial Bé L'altra pel·lícula Que hem dit Que ha estrenat També el divendres Ja veieu que no la No la recomanem Ja està No la recomanem En canvi Una pel·lícula Extraordinària Meravellosa Genial Que estrenen aquest divendres I que Per tant Aquesta sí que la recomanem És una pel·lícula Que està dedicada Suposo Als Nadals Tot i que no va Cap cosa de Nadal Es diu Un Assunto de Família Del Director japonès Hidokazu Koreda Que és palmador S'ha de dir Del Festival de Cants Com a millor pel·lícula D'aquest últim any I magistralment És una cinta magistral Que proporciona Una història Captivadora En la que Tant la tendresa Com la pertorbació Es podria dir Van amicalment Agafats de la mà Una pel·lícula Jo crec que és encantadora Que és desgarradora També Exquisida Interpretada Molt ben interpretada És a dir És sorprenent Els personatges Com d'entrada T'imagina És a dir És una pel·lícula Que s'hauria d'explicar Molt poc I anar a l'espectador Com menys coses sàpiga Més sorpreses tindrà Perquè comença d'una manera I la realitat és que Desconcerta completament Perquè les coses van canviar De tal manera Que arriba un moment Que estàs absolutament Estorat Sorprès Però a més a més D'una forma molt sensitiva Per tant És una pel·lícula Que penso De debò Que robarà el cor Tant els amants del cine D'autor Com els espectadors Més convencionals Aquest director El que ho he de És un senyor Que fa Porta ja 24 pel·lícules És un senyor Que és un autor Molt prestigiat A nivell internacional Jo no sé si Jo no he vist Totes les pel·lícules A mi m'havia parlat Molt bé Que no la vaig veure Una cosa que es deia Nadie Sabe Del 2004 Jo sí que vaig veure La que ve a continuació Que és Steel Walking No sé si la recordeu Una extraordinària pel·lícula Després de la tormenta Ha fet el tercer assassinat I ara Fa un assunto De família Ah I hi ha també Aquella De tal palo De tal padre De tal hijo Aquesta també estava molt bé No sé si l'heu vist També Milagro Que era també una pel·lícula Amb nens Que Ah sí sí El Lirocazu Coreeda Aquesta era preciosa Sí sí sí I l'altra Que m'has dit abans Que jo tampoc he vist Quina era l'altra Hi havia un altre Que no he nomenat No no Steel Walking Steel Walking Sí sí Bueno Val la pena dir Val la pena dir també Que és una cosa Encara que sigui Una mica anecdòtic Que el Coreeda És el director Japonès Que té el premi honorífic D'aquest any Del festival de Sant Sebastià Per la seva recorregut El director japonès El primer cineasta asiático En recibir este reconocimiento Ha competido 4 veces En la sección oficial Del festival Y ha obtenido En dos ocasiones El premio del público De festival de Sant Sebastià A las horas El premio de Nostia Concederá En la 66 edició Del festival de Sant Sebastià La contribución Al mundo del cine Del director japonès Irokazu Coreeda Coreeda És el primer realizador asiático Que recibe el galardón honorífico Más importante del festival La ceremonia de entrega Realizará tal, tal, tal I llavors també passaven La pel·lícula aquesta Que havia guanyat El festival de Cans Un assunto de família Aquí només deia I simplificament El llegeixo per dir Però ja dic Però això no explica Massa coses de la pel·lícula Penso que s'ha de És Palma d'or de Cans Palma d'or de Cans Cuidado Sí, sí S'ha de tindre en compte Que a Can i va Lo millor de la collita I a Can també El van gratificar No sé què més Li van donar un altre premi Perquè portava 3 o 4 coses fetes És a dir Nascut en el 62 a Tòquio Coreda Es va graduar a la universitat De Baceda El 87 I va iniciar la seva carrera En el ciut de la companyia De producció televisiva Que va fer a principi Va fer documentals I va ser reconegut Diu els mateixos Defensats en Sebastià Ràpidament Com un dels més prometedors Cineastes Que a la dècada dels 90 Estaven portant a cap Una important renovació En el cinema japonès Jo crec que és una pel·lícula Per explicar molt poques coses Per anar al cine Com menys coses sàpigues Perquè té uns efectes No sé si di sorpresa O inesperats Que realment Et conmouen Et toquen I et fan pensar En la pel·lícula Sí que en sap de com moure Perquè jo em recordo Milagro Els recorders són aquells dos nens Que s'han de trobar Quan passa el tren I sap ajuntar això D'una manera extraordinària Són dos nens que corren cada dia A veure si passa el tren bala I si l'encerten que passa Es produirà el milagro Que ells volen que es produeixi I està Tota la història dels dos nens Està tan ben jugada Tan ben jugada Que sembla mentida Que els japonès Que són Tan distants Quan fan Almenys aquesta pel·lícula de canalla Que és tan difícil de fer bé Aquí ho fan meravellós El que passa És que Koreeda És un dels directors Que dona garanties D'anar al cine I trobar una història Que Amb la qual aprens Amb la qual Passes bé l'estona I Que et pot agradar Més o menys Però que Saps que et dona coses Molt més enllà Dels estereotips Que últimament Estem veient En el cinema Més convencional I bueno Koreeda Actualment Jo penso que és El director japonès Més important I tothom Ho està reconeixent I realment Les pel·lícules Que ell fa Ningú més les fa Jo volia afegir Que la pel·lícula Sense entrar Perquè estic d'acord Amb tu Que és una pel·lícula Per veure-la I viure-la Però Pivota Sobretot Sobre dos aspectes Un La família Hi ha I l'altra La dificultat Per sobreviure En aquesta societat Actual I amb això Koreeda Té un Una fixació No Però Aconsegueix Jo crec que sí Aconsegueix Que una societat Que ens pot semblar A priori Tan diferent De la nostra Com és la japonesa Tinguin uns punts De coincidència Molt grans A mi per exemple La reflexió Després del sortir Em va portar A pensar Entre dos aguas D'Isaqui La cuesta Que vam comentar Bastament aquí Perquè Hi ha Aquests dos problemes La família I la dificultat Per Per poder Arribar A final de mes Aquella família Per cert Ja que He nomenat Isaac i la cuesta Li diria A la nostra audiència Que encara Està en cartell I que aprofitin Perquè val la pena Veure aquesta pel·lícula Molt bé Doncs bueno Ja que tenim Hi ha alguna cosa més Que voleu comentar O passem directament A aprofitar Que tenim la convidada aquí Doncs A aprofitar-la Que no sempre la podem tenir Aleshores Tu mateixa Vols que plantegem Comencem per parlar de Juli O vols que comencem Sí Prenem de Juli Ja que està en cartellera Ja que acaba de començar Ja que hi ha d'anar Com més gent millor Doncs vinga Escolta Jo tinc una pregunta Sobre Juli Que suposo Que t'ha afectat Si no Tu m'ho expliques De qui és La troballa D'aquella espècie De teatre Auditori Que no s'ha utilitzat I que és espectacular I que és espectacular Amb una sonoritat bestial Això és un projecte Que van Del Fidel Castro No? Sí Quan va guanyar la revolució Van decidir fer en uns terrenys Que eren un golf Un camp de golf On hi jugava el Fidel I el Che i tots Van decidir Vinga aquí farem La millor universitat d'arts De tot Sotamèrica I llavors van plantejar El projecte Diferents arquitectes Un dos cubans Un italià I el no me'n recordo I es plantejava això En aquell espai Que és immens Doncs crear La universitat de Bias Arts La universitat del teatre La universitat de la música I la universitat de la dansa Els projectes No van poder-se acabar Només el que va ser De l'arquitecte cubà Com que ja sabia Com anaven les coses a Cuba Ell sí que va anar ràpid Ràpid i el va acabar I és l'actual facultat De Bias Arts I està en ús I funciona Els altres Tant el de dansa Com el de teatre Com el de música Estan inacabats I un d'ells Això que va passar Quan es va estroncar L'ajuda De Soviètic No sé si en el moment Es va estroncar Els Durantes Suposo que els Durantes Es va parar Els Durantes Es va aturar I llavors aquest edifici Que és espectacular Amb els ideals De la revolució Que això és un edifici Sense portes Sense parets Amb corrents D'aire Que passen Que entra una mica Com una mica Metàfora Dels nous ideals De canvi D'aire fresc Doncs es va aturar I no es va acabar I també seguint Com a metàfora Una mica Del que ha acabat Ser la revolució Doncs ara estan runes I la idea D'incorporar-lo A Giuli Bé Perquè és un espai Espectacular És un espai Metàfora És un espai Que el Carlos El Carlos Acosta El vellarí El vellarí En la vida real El vol recuperar Com a escola de dansa Ja fa molts anys Que ell va al darrere I ell clar I com molts altres Pensa que ja està fent allò Caient-se a trossos I llavors Està intentant Aixecar pressupostos I diners Està el fòster Al darrere El que passa Que no hi ha Acaben d'haver acords Amb el govern cubà De què s'hi repeti Doncs quan que el Carlos Ja ja estava involucrat En quant que el vol Realment acabar el projecte I convertir-ho En escola de dansa L'escola en aquell moment L'anava a dirigir Alicia Alonso Que és la ballarina La d'allò Que estava Bé Encara és Alicia Alonso Encara està allà Al peu del canó Encara és la directora Del valent nacional Sí I bueno En aquell moment Ja han rumors A mi m'han arribat rumors Vava d'agradar I bueno Perquè realment Molt atípic O sigui És un espai molt obert Molt poc O sigui Que has de canviar Una mica de llib A mi Escolta Em va recordar Una mica L'arquitectura De Guastavino Pot ser Les cúpules aquelles Tenen un aire Hi ha una cúpula central O sigui Durant un temps S'ha fet servir Com a circ Com a escola de circ Perquè hi ha un espai central Que no estava plantejat Per res Això I ara estava En el més pur abandonament O sigui Nosaltres vam fer Una neteja bastant Grossa De porqueria De papers De deixalla Perquè allò està Completament abandonat Tot i que està en una zona Que no hi pots accedir Lliurement Vull dir Està tancada Està a prop de l'Havana? No està lluny Però està fora de l'Havana Està fora Sí Sí Està fora de l'Havana No és res No és res Vam comprar La pel·lícula Perquè és molt cinematogràfic I perquè està vinculat I perquè és metàfora Bueno, metàfora ho dic jo Però Ho és Ho és Ho és Ho és I bé Doncs Explica'ns una mica El procés Com va néixer Juli Us explico com va néixer Juli I a mesura De quan entro jo Doncs Carlos Acosta És un ballerí És un muletón Cubano D'una barriada De l'Havana Que de petit Ell volia ser futbolista Com tots els nens Però al seu pare Se li va ficar Entre Ceja i Ceja Entre ceja i ceja No sé com Allà l'opció català Que havia de ser ballerí Que havia de ser ballerí Que havia de ser ballerí I és una mica la història Contrari a Billy Elliot Ell no en tenia cap interès I el pare A hòsties El va El va obligar A fer ballerí A fer dansa Va haver-hi un momentet El Carlos Ell ho explica Que en un espectacle concret Va fer un canvi de xip I va dir Jolines Osti que tio Com salta Com vola Jo vull volar Com ve ell Va ser la seva reflexió I llavors s'hi va ficar També Ja va ser ell Llavors amb ajuda D'un personatge Que va ser clau A la seva carrera Que és la Cherry Que és una professora Que li va veure Possibilitats Possibilitats I va apostar per ell Des del principi Doncs ha aconseguit Aquest xavalí Jo que era d'una Jo vaig estar En el que havia sigut La seva casa I la seva casa Feia 17 metres quadrats I vivien sis persones Vull dir Vivien en unes condicions Molt, molt precàries Doncs va aconseguir sortir Es va presentar Al Festival de l'Osant El va guanyar Això quan tenia Però comença de molt petit Ell és que jo He vist la pel·lícula Que realment Aquella és relativament Sí No sé si va començar 9 o 10 anys Va començar el més petit No, no No tan petit I llavors va començar La carrera a fora El haver començat Poder començar la carrera a fora El va permetre fer carrera Una miqueta Perquè jo que parlaves dels negres Doncs els negres Són negres a tot arreu I una mica El reconeixement de fora Permés que hi hagi Un reconeixement En el seu propi país Llavors, bueno Carlos Acosta Que sempre, sempre Retreta el seu far A la seva família Que la llunyés De la família O sigui, el llibre es diu Bueno, va escriure un llibre Va escriure un llibre Una mica com de Bueno, de retrobar-se Amb el seu passat Que es diu Biogràfic Sí, es diu Sin mirar atràs Una miqueta Doncs sempre el que diu I cada cop que parles amb ell Perquè clar, l'hem tingut molt I hem parlat molt amb ell Cada cop Sempre acaba parlant De l'enyorança De la solitud De la seva existència De sempre Ella ha volgut tornar a Cuba Sempre ha volgut tornar a Cuba I sempre s'ha trobat Fent carrera fora de Cuba I llavors li va escriure aquest llibre Aquest llibre El va llegir Li va arribar Perquè ell viu a Cuba ara Hi viu entre Londres i Cuba Ja Perquè ell va acabar fent carrera a Londres Sí, sí I llavors va escriure aquest llibre La BBC se'n va interessar Per fer una pel·lícula Crec que va haver-hi un primer guionista Que no va acabar de funcionar Li van proposar Que escrivís el guió Al Paul Laverty Al Paul Laverty Va escriure el guió Li va agradar molt a Carlos I llavors En aquell moment també El realitzador Estava així penjant I es va aparèixer Es va proposar el paper d'Aliciar Com a nom d'Aliciar I llavors el projecte neix de la BBC Però ja l'entra l'Aliciar I ja entra Morena Films I en realitat Morena Films S'acaben portant tot el paquet Però l'Averti ara no fa els guions Del Ken Loa Sí, sí, segueix fent Sí, segueix fent Però Ken Loa ja és molt gran Ken Loa ja és... Ja, clar M'ho imagino Cada pel·lícula ja porta com 7 o 8 anys Que diu aquesta és l'última pel·lícula Aquesta és l'última pel·lícula Ja passa això Recorrent això I en res Va arribar a Morena Films I de Morena Films Doncs a mi I de l'Aliciar a mi també Llavors la feina que vas tenir que fer tu Quines? Doncs era una pel·lícula Jo em pensava que es rodaria poc a Cuba Perquè a Cuba és molt difícil rodar-hi I les condicions són super, super precàries Ja us havies explicat que això és complicat I clar, jo em pensava que cap productora del món S'atreveguia a plantejar un rodatge allà Però no Morena Films es va atrever-hi I va plantejar un rodatge allà Quasi tota la pel·lícula està rodada a Cuba I en curs d'interiors Que jo em pensava que rodarien aquí I llavors res El primer paper va ser anar a localitzar A finals d'agost vam anar cap allà A fer les primeres És una pel·lícula de l'Havana I de les barriades de l'Havana I bueno, ho volíem explicar aquesta ciutat Doncs la primera fase va començar amb això Amb les localitzacions Ens va enganxar No sé si us recordeu Va haver-hi un huracà L'huracà Irma Doncs ens va enganxar en plena setmanada Quan jo ja tenia les localitzacions Una mica per proposar A la directora i al director de fotografia Estàvem tots tres allà Amb la idea d'anar a veure les localitzacions I va ser quan va arribar Irma Que ens va bloquejar allà No vam poder tornar Ens vam quedar allà enclats Doncs no sé si jo 10 dies I una altra una setmana Saps allà Jo sense apagar Clar, es va tancar l'aeroport Es va tancar tot Tot estava com... El fin del mundo era jo Sí, sí, sí M'ho imagino, m'ho imagino Sí Va ser interessant veure també, no? La reacció de la gent D'escovans Aquest desastre natural No? Amb alegria Perquè reaccionen molt diferent És com... És com... Quan veus els huracans Bé, també és el Pacífic Però tot i així És quan es preparen La banda nord Del continent americà O les illetes aquestes No hi ha punt de comparació Tampen les portes S'embala la gent I aquestes Allà Aquest de l'endemà Que estaven mig quilòmetre en dins Des del malecón Mig quilòmetre en dins Estava tot inundat L'endemà Havies de veure la gent És que treien Jo tinc fotos de gent Amb la taula I les cadires Jugant allà Al domino Saps? Jugant a cartes Amb l'aigua que t'arribava A la cadira Saps? Jo Els nens jugant O sigui El dia abans Hi havia molta tensió Vull dir No us dic que el dia abans Hi havia molta por Perquè clar No se sabia realment El risc El que passava Teòricament S'havia d'anar desviant Cap al nord I no es desviava No es desviava I a l'últim moment Es va desviar Ens va arrossar El que va ser l'Havana A una altra part de Cuba Va fer molt més mal En realitat L'huracà sí que ens va fer mal A nosaltres Primer ens va tenir una setmana Allà una mica Anclats Sense possibilitats De fer res En unes condicions Clar No hi havia ni llum Ni aigua Ni menjars I no hi havien vols Per fer res No hi havien vols Nosaltres encara Com a privilegiats En l'últim moment El dia abans Ens vam canviar D'estar en una casa Allà Normalment es viu En cases De la gent A l'últim moment Sàviament Vam canviar un hotel Res l'últim dia Que ja estava jo I clar Vam tenir com un parell de dies Amb generador O sigui un parell de dies Que encara pots carregar-te el mòbil Encara pots Després ja es va Però clar La gent del meu equip Estaven sense llum Des de fer ja 10 dies Sense llum El mes d'agost El més greu és una cosa Que és que fa una calor Que no pots dormir Saps No tens ventiladors I és molt difícil A part no hi ha telèfons Perquè clar No s'han pogut Carregar I llavors Estàvem intentant dir Ja que estem enclats aquí Seguim treballant Però realment va ser com Una mica impossible Una aventura Una aventura Doncs res Després de la fase de localitzacions Doncs ja és veure Què funciona Què no funciona Hi ha coses que sí que hem trobat Hi ha coses que les hem de retocar Hi ha coses que les hem de construir de zero I em fa molta gràcia I em fa molta gràcia que el Pol puntualitzin-ho del so Perquè és veritat que Bueno el so l'ha fet l'Eva Balinyo Que jo crec que és una grandíssima sonidista Que tenim aquí L'han nominat el Goya La millor so Però també vull fer una Bueno una proclama en prou de la Iziar No perquè la Iziar és Bueno sabeu que és una directora d'actors No el que més li interessa Això és una mica el personatge L'actor Perquè ella també ha viscut el tema dels actors Ha viscut el tema dels actors I ha viscut el cinema del Ken Loach Que també és el cinema d'actors No només que ella ha sigut actriu Sinó que ha fet escola amb el Ken Loach I llavors el Ken Loach L'actor ho és tot Ni llum ni res més L'autor és tot Per tant està clar que escoltar l'actor És el més important I és quan jo treballo amb la Iziar Les localitzacions moltes vegades O sigui es prioritza el so De la localització Davant de l'estètica de la localització Llavors jo per exemple En aquesta pel·lícula He hagut de fer una renúncia Que m'ha fet molt mal al cor Que és l'escola real de dansa cubana de l'Havana L'escola nacional de dansa Està en un edifici espectacular Impressionant Que ens deixaven per rodar I que és una escola en actiu Però tenia totes les finestres tancades Com totes les cases cubanes I donava una via amb molt de trànsit I vam haver de renunciar aquesta localització Perquè hi havia aquesta incògnita De que el so allà fos prou Prou bo A la Iziar no li agrada doblar No li agrada També treballen personatges que no són actors Per tant no pot dir Anem a doblatge Són gent que no ho ha fet mai I llavors ha de cuidar molt, molt, molt els actors El no ser actors El ser gent de carrer I llavors en aquest cas concret Va a l'escola de dansa Vam haver d'anar a parar una casa I la vam haver de transformar aquella casa En escola de dansa Amb el que costa A Cuba trobar materials Clar, a la casa aquesta per exemple Hi vam haver de fer la tarima Perquè com que s'hi vellava S'hi vellava de veritat No podíem vellar sobre terra d'ú Perquè es poden lesionar Per tant vam haver de fer una tarima real de fusta I entre que Cuba és Cuba I que a sobre havia passat l'Irma A l'huracà I tota la fusta anava destinada A la reparació del país Per aconseguir la fusta d'aquella terra Vam estar, no us enganyo, dos mesos Poquet a poquet Vam anar aconseguint trossets de fusta Fins que vam aconseguir fer tota aquesta superfície I no sé, no sé Que m'has signat per les branques O estic aterrada No sé si Estàs perfectament aterrada Potser els que han vist la pel·lícula Vols preguntar-li alguna cosa o... Bueno, aviam Quan al teu departament, evidentment Que estàs aquí Clar, jo el que he anat llegint per internet És que deia No, és que la fotografia és molt colorida I dius Bueno, però és que això Evidentment és molt la part artística I abans ho heu comentat De la furgoneta Que és una anècdota que havies dit Ara has dit allò de la fusta Que també recordava que havies dit algo així Els materials en general Els materials en general Clar, jo crec que l'imaginari col·lectiu Potser quan es roda per allà a Cuba O per aquelles zones Sempre ho pensem com un lloc Així, no? Com molt... Amb molts colors Però Fins quin punt Perquè la pel·lícula Precisament Jo crec que hi ha molts contrastos Hi ha molts moments Que té molt de color Hi ha molts moments Que això Jo crec que també està jugat Per la Isidar, no? Que és A dins de la casa Que és com molt Quan és ell petit, no? Que és com molt oprimit tot, no? Que és el que deu viure El nen Que a quin joc has pogut fer Com tant que En la mentalitat de la gent Ja hi ha molt de color, no? A Cuba M'explico, no? El que vull dir O sigui que Que hi ha moments de molt contrast Jo crec que En quant a colors I en quant a material Sí Normalment quan parteixes Parteixes d'una idea Del que voldries fer I del teu ideal Aquest ideal Normalment el pots seguir Quan és una pel·lícula En què construeixes En què tens medis El que et passa a la realitat Quan és una pel·lícula En què es localitza molt És que les localitzacions T'acaben trencant una mica El teu projecte ideal De la gamma cromàtica Que havies d'apostar Però sí que Per descomptat Hi ha un intent De treballar I d'estructurar el color En cada moment També no sé si t'hi vas fixar Però en el moment Que representa l'actualitat A l'espai de dansa On estan ensejant Perquè, bé, no he explicat No he resumit la pel·lícula una mica Però és això, no? És la història d'aquest personatge D'aquest nen Que aconsegueix triomfar I que després hi ha d'adult I és el propi Carlos Acosta Qui representa aquest Carlos A costa de la pel·lícula Torna a l'Havana I, bé, i explica la seva vida A través d'unes coreografies de dansa I llavors, en aquest espai Que representa l'actualitat cubana És un espai que hem triat Molt més fosc Molt més negre Les parets són totes No era l'espai negre El van pintar de negre Vull dir, és un espai que el volem voler fer com tancadent Sí que és veritat Que hi hagués més contrast entre l'exterior L'ho lluminós I de cop i volta de dintre Perquè com que la pel·lícula entra i surt Va endavant i endarrere Es barregen coreografies Clar, és molt difícil Com t'ubicas ràpid, no? Doncs un intent d'ubicar-te ràpid És que aquest espai d'assaig Fos marcadament molt diferent que l'altre I no és un espai molt negre Molt tancat Com una cova, quasi I llavors la pel·lícula té això Té un muntatge i una realització Perquè les coreografies expliquen part de De la pel·lícula De la història Es barregen amb la realitat Vull dir, hi ha tot un joc de muntatge D'anar endavant i darrere És el primer ballerí negre Que interpreta coses, no? És el primer Romeo negre El primer Romeo negre És el primer Romeo Que es va posar amb les malles blanques I llavors també Vau haver d'anar a Londres O llavors com va anar això? Clar, nosaltres al principi volíem aspirar A representar aquest moment A nivell físic De muntar una escenografia i tot D'aquest moment meravellós Que ahir va ballar Romeo En comptes d'això L'Ithier molt sàviament O sigui, a nivell de pressupost A nivell de logística No es va poder portar a terme Però l'Ithier molt sàviament Ho va portar també a la pel·lícula A través de recuperant projeccions Reals Reals Llavors hi havia uns buits Que no podíem suplir realment Un d'ells és el Carlos Acosta jove El Carlos Acosta de 17 anys Saps? L'adolescent Que no volíem introduir Un altre personatge Que fes aquest paper Perquè a veure'ns hi eren Com masses personatges Perquè són tres El nano, el jove i ell I ell Són tres I a veure'ns se li va ocórrer Que crec que és una idea molt bonica De fer servir les imatges d'arxius reals De quan el Carlos Acosta Estava veient a Lausanne I com que tenia molt mala qualitat Doncs les col·loquem a un televisor Que queda justificada aquesta mala qualitat Clar I a més També fa aquest joc Jo crec que amb el pare Que és un També Jo crec que la figura del pare Per mi està molt ben construït A veure evidentment Partim d'on partim Però Que és tot unes anades i vingudes Perquè com has dit Sempre tenia el cap Estava veient i dic Clar és el contrari A Billy Elliot És gairebé obligar-lo a ballar En contra del que No, no Al seu pare li havia arribat a tirar Una d'estral O sigui La païssa va O sigui Allà païga És diferent que aquí Vull dir És com aquí abans Una miqueta que Sí, sí Que als nens Se'ls hi dona Però el Carlos Tenia pànic del seu pare Igual que se l'estimava a tope I és aquesta doble Exacte I el moment de la tele Que penso És aquell moment Que diuen Allà està el meu fill Però ell encara Perquè a més És quan també guanya I tot allò Llavors Aquesta dualitat L'abans i el després D'anar ells a l'escola També Que també és un moment Jo crec que va Molt intens De quan estan els dos Quan està de nen Que estan esperant Que li diguin I després quan està allà d'adult Llavors que aquests moments Clar, aquests moments Però a mi m'agradaria destacar Com a Diguéssim Escena anècdota És La prova Que fa el nen A l'escola A mi M'ha al·lucinat Aquesta prova Què consisteix la prova? Bueno Els que no l'hem vist No sabem Doncs hi ha un momentet Que el nen de 10 anys El pare diu Que sí, que sí Que tu has de ser ballarí I el porten a una escola Per fer-li la prova A veure si té aptituds Per fer ballarí Llavors allà Realment li van fer la prova Que realment fan a l'escola Perquè la Isidara és molt documentalista En aquests detalls Per tant vam anar a l'escola Què li feu a un nen Que arriba aquí Quan Per veure si l'accepteu O no l'accepteu a l'escola I la mateixa mestra Que fa els exàmens De veritat Va ser la que va estar fent L'examen Al nostre Al nostre nen Que bueno Després parlem Si tinc temps Parlo del càsting Del nen Sí, no? Perquè el nostre nen No en tenia ni idea de ballar Ni deia ni idea Ni deia Però la cara La tenia preciosa, eh? Però l'estiquera, no? Perquè això no ho aguanta No, no No ho era Allà hi ha un tracatge De canvi de cares Allà hi ha digital Ostres Amigo És que hi ha coses difícils Al cine Vaja No, no és elàstic Pobret Era Clar, l'Iciera A l'hora de fer càsting Va dir Bueno La primera etapa Del personatge Que és la infantesa Jo en el guió La tinc molt actuada Poc ballada No? O sigui Tinc un personatge Que m'ha expressat M'ha expressat molta emoció Però realment els moments de baix són poquets Són poquets Llavors, àviament, va dir Bueno, doncs he de trobar algú Que realment em doni Clar El sentiment Clar I allò de la dansa És secundari Clar Per descomptat Va primer Va buscar tots els nens Que ballen a Cuba Que deu ser un munt Sí, que deu ser un munt Que és un munt Si n'hi havia algun Que donava les dues coses Per descomptat Va provar un que ballés I que donés El nivell A nivell actoral Però no el va trobar I al final va apostar Per aquest nen meravellós Que a nivell actoral Jo crec que ho fa meravellosament Però que el pobret No ballava I llavors En els dos mesos Que vam tenir assajos Se'ls hi va fer classes I s'ho currava molt Molt, molt I va arribar a uns mínims Perquè poguessin fer Un muntatge I hi ha un moment Que balla breakdance I un moment Que balla així El moment aquest De la flexibilitat I ja està I en els dos moments El breakdance En va prendre bastant Però també se'l dobla En els moments Que està Com que porta una gorreta Se'l va baixar La gorreta I en aquell moment De la gorra baixada No és ell És un altre nen Que va Escolta una cosa El Carlos Acosta Ja Una vegada consolidat I tal Quan arriba cap a partir De meitat de pel·lícula Va tindre una influència Important En la selecció De moments Vull dir coreografies El Carlos Acosta Sorprenentment per tots És divo No, és que sorprenentment per tots No s'hi ha ficat gens És un personatge Superocupat Que té mil coses Té mil compromisos Mil d'allò I no ha aparegut És que volíem que aparegués I no apareixia O sigui, no s'ha ficat Ni en el guió Ni s'ha ficat En les coreografies No les ha fet ell Les coreografies Les ha fet La Maria Rovira Que és una coreografa catalana Que havia tingut una companya Que es deia Trànsit I que havia treballat Amb el Carlos prèviament I la Maria Va ser contractada Per fer les coreografies Que surten en la pel·lícula Se li volien ensenyar Al Carlos Al Carlos No va despertar cap Però això ho atribueixes Perquè no s'hi volia implicar Perquè us va deixar Va fer confiança en vosaltres O senzillament perquè Això no era prioritari per ell Jo crec que no era conscient Del que estava passant Jo crec que Com que ell és d'un altre món I no coneix el món del cinema Jo no crec que fos conscient Del que volia dir Que s'estigués fent una pel·lícula De la seva vida Però ell és el que volia que es fes Sí I jo crec Ho atribueixo també Que estava molt, molt ocupat I sempre tenia És un personatge Amb moltes coses Amb molts projectes Amb molts projectes bonics D'aixecar-los Està aixecant una escola Una companyia a Cuba I ara ha començat una escola a Cuba Amb nanos així, becats Per tant té moltes coses Que en la seva vida són molt importants Això Fins que va entrar a actuar Que va ser l'última setmana De rodatge Fins que hi va entrar a actuar No es va donar compte I com a actor? Doncs com a actor hi tenia molta por Clar, tenia molta por D'espatllar-ho tot D'espatllar-ho tot Li deia I va tenir uns moments de Però jo crec que ho fa bé No sé què penses tu, Pol Home, està nominat el Goya Sí, sí, sí Actor revelació Que dic Ara pel que estàs dient Hòstia, no ha estat molt posat a la pel·lícula I està nominat Hòstia Això per allà ha de ser com Ah, bueno Esos del cine Que m'han nominat Però el que vull dir és que no hi va intervenir No hi va intervenir Hi pot influir en aquesta denominació El tema del ball Sí Les seves interpretacions Les dues noies que surten són de la seva companyia actual? Les ballarines? Sí, les ballarines del final O sigui, la coreografia plural La coral La que hi ha molts ballarines És la seva companyia Són tots els ballarines de la seva companyia Que són brutal El nivell tècnic que tenen aquesta gent Perquè clar, a Cuba Aquí el ball és una cosa molt, molt miniatària A Cuba, al ball Sí Té un prestigi La música en general Sí, la cultura Tot La música té una potència extraordinària Perquè van tenir també mestres russos I professors russos Aquesta gent Aquesta gent d'ara no Els d'ara no No No És que la influència russa ja fa Bueno, no sé si tenen coreografies Coreografs concrets No ho sé La veritat és que no sé massa El procés d'aprenentatge Jo els he conegut ja com a companyia O sigui, ja com a Ja hem passat el procés educatiu I Però vaig anar un parell d'escoles Jo per veure com aneren les escoles I també ajudant l'Isier a buscar el nen aquest Anàvem a les escoles a veure com Com ballaven els nens No tinc Per què treballa tant a, diguem, a Anglaterra A Londres Com aneren Ell treballa sobretot a Londres Però com que ha muntat aquesta companyia I ara aquesta escola I es vol transformar A l'edifici Sí, sí, amb una nova escola Va i ve Va i ve contínuament Però la seu, la família, els fills Els té a Londres Però ell segueix ballant en aquest moment? Ell segueix Mira, per exemple Jo el vaig veure Quan em van dir que faria Em van proposar fer una pel·li De la Carlos Acosta Em vaig fixar que estava al Festival de Paralada De l'any passat Ah, sí? Sí I llavors el vaig anar a veure Llavors encara balla No fa aquest sals que feia A l'hora el Carlos ha passat ara De tota la vida ballat clàssic Ara està fent contemporani Amb un origen de clàssic Però dança Fa balança contemporània Quina edat té ell, més o menys? 46, deu tenir Quants? 46, 47 Sí Bueno, ell ja va Va estar a Paralada Quan hi va haver els atemptats de Barcelona Exacte Aquell dia, exacte Exacte Que es va fer un minut de silenci Sí, sí Sí, sí Jo el vaig anar a veure Perquè jo no el coneixia Carlos Acosta Havia vist els seus vídeos Les seves coses Però que el vaig dir Ostres, veia Paralada El vaig a veure Jo el vaig conèixer aleshores Una cosa En quin format es va filmar la pel·lícula? Perquè surt una costa Molt més llarg I una impressió molt més alta Del que a mi em va semblar Amb la realitat No O sigui, és un format de pel·lícula, això? Sí, no sé No sé si s'ha trucat o així Però m'he semblant L'has vist més llarga No, no, no, no ha trucat O sigui, jo crec que és una qüestió de format Ja Ja saps que hi ha sigut sis formats Sí, no me'n recordo No me'n recordo En dolles un I la figura Queda més experta És que, a veure És una figura De cossos macos Però és que El seu destaca D'una manera especial I el veus en persona I, home Bueno, sí Perquè té com És un tio de metro Metro 75 Té un porte Que, bueno Que se'l veu Que se'l veu Que porta molts anys ballant Que porta 35 anys ballant Quan camines se'l veu I ja és un personatge És un personatge molt recorregut Que ha sigut molt, molt famós O sigui, és un personatge Que sobretot abans de Londres Ja va tenir Va conèixer l'èxit El reconeixement a Houston M'estava ja En el vellet de Houston I, clar És un personatge Que ha viscut molt èxit O sigui, s'ha emborratxat D'èxit Aquest personatge A vegades m'explicava L'ho difícil que era No emborratxar-se d'èxit Quan venies de la pobresa Que els hi passa a molts futbolistes Que els hi passa Que de cop i volta Et dones compte Que vas vestit I deia És que jo Vaig fer un canvi de xip Un dia Quan em vaig mirar el Mirai I vaig veure Que la roba que portava Podia alimentar la meva família Tot l'any Saps allò I ara és que és com Bueno, porta un rellotge d'or Que dius Contrasta molt allà A Cuba Sí Sí, sí Ha arribat molt lluny Per el que és El que a Cuba li havia Els hi suposa Un orgull especial Per això, suposo I sobretot Que el Carlos No ha parlat mai malament de Cuba No ha renegat mai de Cuba I ara té bones relacions Amb el poder Saps? Com si Si no Que no deu ser fàcil Això No, deu ser fàcil Està bé amb tothom No és mai fàcil I ell Doncs com que sempre Realment Ha estat enyorat Bueno Sempre No se li ha escoltat mai Una paraula Clar Pensa que el Carlos Estava a Londres En l'època dels De De les balses En els 90 Sí Sí, de fet ja l'escena Hi ha l'escena que mira la tele Des de Londres Sí I veu tot el tema aquest I la falta de menjar Sí Clar, aquí En aquesta escena Què vindria a ser Doncs una especial crítica Allà O era Que ell ho veu com el seu No? El seu país natal Que està en quiebre una mica Home, està en quiebre I està Clar, està supertrist No, no Però en el sentit polític o no Perquè com que també Es punxa la imatge de Fidel No sé si Clar, la pel·lícula O sigui Cuba ha tingut un acolliment brutal Com d'aconteixement anual I I sobretot El que s'ha dit molt la gent d'allà És que clar La pel·lícula verbalitza coses Que els cubans no poden verbalitzar No? Hi ha dos o tres moments Que hi ha un diàleg crític Crítica amb el que està passant No? Ho diu Crítica els polítics Crítica La El turisme sexual Els polítics cubans Vols dir, sí Sí, una mica Per nosaltres és molt sutil Però per ells és enorme És enorme És enorme Tot això No? Vull dir, hi havia uns moments de silenci Absolut O sigui, hi ha un momentet Un diàleg en què Un personatge Que és l'amic del Carlos Lopito Critica El turisme sexual No? Hi ha una frase de dir Bueno, i aquests Aquests ens venen a A robar les dones A robar les nenes No? Les nenes Les nenes Les nenes Això hi havia un pànic horrorós On rodàvem això Perquè clar Pensa que nosaltres rodàvem I ja teníem gent Escoltant-nos I seguint-nos I No hi ha la llibertat Que tenim aquí Per tant Això ho vam fer Deu ser quasi d'amagat No vam No vam poder rodar A cap hotel De veritat La següència passa Teòricament davant d'un hotel En què no deixen entrar els cubans Perquè passava això Els cubans no podien entrar En els llocs d'oci O sigui Només era pels estrangers Doncs hi ha una mica una crítica d'això I bueno Nosaltres no vam trobar hotel per fer això Perquè clar No els hi podíem donar cap hotel Escoltem-ho Ens doneu permís Per rodar aquesta seqüència O sigui El que diu aquell personatge Que per nosaltres no és res Per ell és fortíssim O sigui La productora d'allà Estava acollonida Acollonida De les conseqüències que podia tenir Tenia aquella frase Aquella frase Ja, ja, ja Que per cert La pel·lícula Que és coproducció És a dir És espanyola La pel·lícula Sí Perquè Sí Ha fet un service A una productora Que no és de l'Icai No és de És una productora lliure De Cuba Independent Ha fet el service Com si haguéssim Ens ha fet el servei I funcionen genial Funcionen molt bé Molt bé O sigui Aquesta pel·lícula Només s'ha pogut fer Perquè l'hem fet amb cubans O sigui Amb espanyols No l'haguessin pogut Perquè hi havia tants Tantes coses Tantes coses Que nosaltres No estem acostumats A superar I ell sí Saps Que és una normalitat Per ells O sigui Que la producció O sigui L'equip de producció Era d'allà Diguéssim Com per Tot el tema Permisos Sí Sí D'aquí Per exemple Del meu departament Només he anat jo Del departament de producció Només ha anat Del director de producció No n'ha anat ningú més O sigui Tots els altres L'heu aconseguint allà La de so Va tenir La Eva va lluitar Però no Li deixaven No li deixaven Al final Va aconseguir portar-se El perxa Però L'únic equip Que sí que van a cap allà És el de fotografia Perquè ja no hi havia Equip de fotografia I com que no hi ha Equip de fotografia No hi ha professionals Que el saben fer Anar prou bé L'equip que portàvem nosaltres Nosaltres per gravar Les coreografies Teníem un estericamp Que era boníssim Saps? Allò un personatge Que ballava Amb les coreografies Les coreografies Això va costar molt Decidir com entrava al ball I amb quina quantitat I amb quina fluidesa I si entrava L'espectador Estava dins A l'escenari Ens el miràvem des de fora Tot això Ho vam poder fer Perquè teníem el material I a més el risc de fer Que jo Ho estava veient Que quan Hi havia els plans seqüència De vegades D'aquests moviments Tan durs De braços Del ball En comptes d'agafar La figura sencera Que és el que sempre et diuen Quan has de gravar un ball Has d'agafar la figura sencera De la persona Perquè és com ho veuria Però no Anar cap als braços Anar cap a les cames Però amb seqüència Vull dir que També hi ha un estudi Aquí de l'estedicamp O qui ho fos Que Sí, sí, sí Brutal Això es devia repetir Uns quants cops Sí, però També repetir dans Se la pots repetir Però no infinitament Perquè s'esgoten Pobres Saps allò? Clar, no és com Clar I llavors Sí que es repetia Però Però El que va portar l'estedicamp Que no me'n recordo Com deia M'encantaria recordar-me Doncs s'estudiava una mica Les coreografies La filmava el primer cop Amb el mòbil Se la mirava Intentava Com seguir Perquè És molt difícil Gravar dansa Que no se t'escapi Vull dir, tu poses la càmera Però el ballarí salta I ara has perdut Saps? I s'ha de quedar al plano 8 No? Perquè el ballarí Se n'ha anat cap amunt I llavors Doncs és difícil Amb tot això M'ha arribat gairebé al final De Jo no sé si vols parlar D'algun projecte Alguna cosa O deixem-ho per més endavant Per la propera vegada Que vinguem O com? Ja ho deixem per la propera vegada Parlem de Ah, bueno, vull dir que hi ha neu Perquè tot i que és una pel·lícula que pot semblar que té molt empaque de sortida i així Tal com van avui les distribucions Vull dir, les pel·lícules Si la primera setmana no han funcionat, salten Les treuen Les treuen Desmaladament és així I realment s'hi ha d'anar la primera setmana Doncs jo ja anar-hi Volia anar-hi i n'he pogut Ho sento Jo crec que és una pel·lícula que del boca a boca Del boca a orella funcionaria molt bé Però no sé si donant temps Hi haurà temps perquè es proveri aquest fet Sí Doncs bueno, estem encantats que hagis tornat Perquè t'expliques meravellosament bé A més a més hem reconstruït tot el procés Que vas fer per entrar a la pel·lícula I per compartir-la amb una realitat I per tant, moltíssimes gràcies Laia Moltíssimes gràcies per la primera vegada I bueno, com que sé que faràs Perquè no pares de fer coses Faràs més coses Ja t'esperem per la propera vegada Per la propera vegada que vinguis aquí Hem de tallar I la setmana que ve no tenim programa Perquè ja fins al 8 de gener No tornem a cinema sense condicions Gràcies Laia Bona nit a tothom I bon Nadal I bon Nadal Bona nit i bones festes