Cinema sense condicions del 30/6/2015 — Jurassic World i Poltergeist a judici; Third Person, Màgical Girl i Gondry: recomanacions d’estiu i estrenes
Crítica a dues seqüeles de gran pressupost per manca de guió i planificació. Es destaca que, tot i els bons efectes especials, no aporten novetats i repeteixen fórmules. Antirecomanades com a prioritats de cartellera.
Debat sobre Third Person i l’estil d’Haggis: històries creuades percebudes com a forçades. Reivindicació d’In the Valley of Elah pel seu to intimista i sòlid. Recordatori de Crash (Cronenberg) com a peça dura però potent.
Presentació del relat minimalista i suggerent de Màgical Girl, premiada a Sant Sebastià. Anàlisi dels seus ecos morals i del seu caràcter hipnòtic. Connexions amb Clouds of Sils Maria i la dimensió perversa de Demonlover.
Nova passada crítica: presentació poc empàtica d’un personatge femení, recorregut previsible i resolució que juga una carta final anunciada. Es reconeix la potència d’algunes seqüències d’acció.
Repàs a l’estil imaginatiu i *naïf* de Gondry i als seus títols clau (Olvídate de mí, La ciencia del sueño, Rebobine por favor, The Green Hornet, Nosotros y yo). Comparació amb l’observació humanista de Jacques Tati.
Comentari de dos curts: un aniversari familiar que es trenca per una fissura interna i un altre que resignifica la queixa laboral des d’un altre context. Reflexió sobre la dificultat de trobar canals per veure curts.
Expectatives positives per al remake dirigit per Michael Radford. Elogi a la delicadesa de l’original i celebració de l’enamorament a la vellesa com a motor narratiu.
Un psicòleg penitenciari (De Niro) avalua la llibertat d’un piròman; la dona del reu complica el cas. Final obert que obre un debat sobre la fallibilitat dels judicis professionals i el risc social.
Retorn de Juanma Bajo Ulloa (Rey Gitano) i recuperació d’Airbag i Frágil. Avanç de ma ma (Julio Medem) i recomanació de Loin des hommes (David Oelhoffen) amb Viggo Mortensen, sobre desubicació en context de conflicte.
Comiat, agraïments als col·laboradors i anunci de retorn al setembre amb més continguts de Cinema Sense Condicions.
Visió general
Episodi ple de recomanacions i antirecomanacions: el grup contrasta grans estrenes de Hollywood amb cinema d’autor i títols menys comercials. Es destaquen crítiques a seqüeles com Jurassic World i Poltergeist, un debat sobre Paul Haggis i el seu film Third Person, una anàlisi apassionada de Màgical Girl de Carlos Vermut, un repàs a l’univers creatiu de Michel Gondry, dos curtmetratges evocadors, i un bloc d’estrenes que inclou Elsa & Fred, Rey Gitano, ma ma i Loin des hommes. També s’obre un debat ètic a propòsit de Stone (2010).
Punts clau
- Seqüeles sota sospita: manca de guió i planificació a Jurassic World i Poltergeist.
- Paul Haggis, virtuts i límits: dubtes sobre Third Person; reivindicació d’In the Valley of Elah; recordatori de la Crash de Cronenberg.
- Màgical Girl (Carlos Vermut): cinema suggerent, premiat i d’impacte; connexions amb Clouds of Sils Maria i Demonlover.
- Michel Gondry: estil naïf i imaginatiu; imperdibles com Olvídate de mí i La ciencia del sueño.
- Curtmetratges: família, feina i el repte de la distribució de curts.
- Estrenes d’estiu: Shirley MacLaine a Elsa & Fred; retorn de Juanma Bajo Ulloa amb Rey Gitano; nou de Julio Medem; Viggo Mortensen a Loin des hommes.
- Debat ètic: Stone (2010) i la complexitat de la reinserció i els judicis de risc.
Blockbusters a examen: Jurassic World i Poltergeist
Què es critica
- Guions febles i poca planificació: trames disperses i protagonisme que “balla” sense coherència.
- Efectes especials notables, però sense suport narratiu sòlid.
“A mi em va faltar guió… em va faltar planificació… els efectes, clar, molt bé, però el principal és un bon guió.”
- Per a Poltergeist, es remarca la repetició de situacions i la manca d’aportació respecte a l’original.
Veredicte
- Antirecomanació de totes dues com a prioritats de cartellera; millor buscar alternatives d’autor.
Paul Haggis i l’entramat de Third Person
Third Person (en tercera persona)
- Tres històries d’amor en paral·lel (Nova York, París, Roma) amb repartiment coral; recepció inicial irregular que millora amb el temps.
- Es percep certa força artificial de les històries creuades.
Trajectòria i comparatives
- Es qüestiona Crash (2004) d’Haggis per construcció massa “trencaclosques”.
- Forta recomanació de In the Valley of Elah pel seu ritme contingut, el to intimista i una interpretació creïble de Tommy Lee Jones.
- Recordatori de Crash (1996) de David Cronenberg: dura, potent, sobre fascinació pel metall, els accidents i la sexualitat.
“Quan intenta fer històries creuades, per mi força massa la situació.”
Màgical Girl: suggeriment i abisme moral
Sinopsi essencial
- Nena de 12 anys amb leucèmia, obsessió per una sèrie japonesa; el pare busca un vestit caríssim i fa xantatge a una dona amb problemes mentals. Minimalisme argumental amb gran potència simbòlica.
“És absolutament suggerent. És una pel·lícula que no t’ensenya pràcticament res.”
Per què impacta
- Premi a Sant Sebastià; film que “encisa” sense deixar indiferent.
- Direcció precisa i narrativa el·líptica que apel·la a l’espectador.
Connexions i ecos
- Pont amb Clouds of Sils Maria (Olivier Assayas): envelliment, identitat i estatus artístic; misteri i desaparicions que obren lectures.
- Referència a Demonlover (Assayas): descens pervers i control a distància via xarxes, ressonant amb l’ombra moral de Màgical Girl.
Retorn a Jurassic World: personatges i fórmules
- Es critica la presentació antipàtica d’un personatge femení i la previsibilitat del conjunt.
- El clímax respon a una carta “amagada”, però el camí sents que ja l’has vist.
Michel Gondry: imaginació i humanitat
Obres i to
- Destaquen: Olvídate de mí (Eternal Sunshine of the Spotless Mind), La ciencia del sueño, Rebobine por favor, The Green Hornet, i l’estrena de Nosotros y yo.
- Estil naïf, joc formal i gran imaginació. Comparat amb l’esperit observacional de Jacques Tati.
“Director diferent: no saps mai què trobaràs i et sorprèn sempre.”
Curtmetratges: família, feina i circuits difícils
- Curt 1: aniversari familiar que es tambaleja per una petita fissura; resolució que deixa al descobert qui queda “fora” del pacte familiar.
- Curt 2: d’una queixa social quotidiana a un gir de context que torna la mirada cap a valors positius.
- Reflexió sobre la manca de circuits clars per veure curts fora de festivals.
Veterans i remakes: Elsa & Fred (Radford)
- Remake amb Shirley MacLaine i Christopher Plummer a càrrec de Michael Radford (Il Postino, 1984). Celebració de l’enamorament a la vellesa amb vigor adolescent.
- L’original argentina és reivindicada com una delícia.
Stone (2010): reinserció i risc
- Robert De Niro és un psicòleg que avalua la llibertat condicional d’un piròman; la dona del reu (Milla Jovovich) complica el cas. Ambigüitat i final obert.
- Debat sobre la fallibilitat dels judicis professionals i les conseqüències tràgiques potencials.
“En el moment que fa el judici favorable, es pot equivocar… i la tragèdia pot ser enorme.”
Directors bascos i noves estrenes
- Juanma Bajo Ulloa: del drama demolidor (Ales de mariposa, La madre muerta) a la comèdia salvatge (Airbag) i el retorn amb Rey Gitano; recuperació de Frágil com a joia oculta.
- Julio Medem: nova pel·lícula, ma ma.
- Loin des hommes (David Oelhoffen), amb Viggo Mortensen: desubicació, conflicte i país en transformació.
Tancament
- Agraïments als col·laboradors i pausa d’estiu. Retorn al setembre amb més Cinema Sense Condicions.

