Killers of the Flower Moon: Scorsese entre el mal i el petroli — història Osage, Robbie Robertson i el muntatge de Schoonmaker

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Sí! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! realment colpidora bé, el disseny de producció és de Dante Ferretti la música de Robbie Robertson deia abans al començar que és una música, si s'hi haureu fixat dura com és la pel·lícula una música que t'atrapa ja des del principi i realment és que la pel·lícula t'atrapa des del principi i no et deixa anar fins a l'última cena una curiositat, me la guardo per després la curiositat sobre el Robertson dir que la fotografia és de Rodrigo Prieto també una curiositat els intèrprets són més o menys els que he escollit perquè clar, és una pel·lícula de quasi 4 hores i per tant és una pel·lícula coral que hi ha una extensió llarga d'intèrprets Leonardo DiCaprio que també és coproductor, Robert De Niro Lily Glaston Brendan Fraser John Liglow Gis Plemons Tato Cardinal Barry Corbin com a productors Martin Scorsese Dan Frickin Bradley Thomas i Daniel Lupi productors executius Leonardo DiCaprio i, com que els noms no us diran res sis o set més perdona, no t'oblides de la Thelma Schumacher la muntadora muntadora de pràcticament totes les pel·lícules d'Escorce vaig calcular Reivindico el muntatge la Schumacher ben reivindicat la Schumacher Schumacher Schumacher Schumacher no sé com mi diuen Schumacher Schumacher podria ser podria ser vaig calcular que havia fet amb l'Escorcesa 73 títols entre llargs, curts documentals musicals no vesties està aviat dit, eh 73 Robert De Niro em sembla que porta 12 pel·lícules també, també 11 11 i el DiCaprio em sembla que 7 6 almenys tens ganes de retallar-me? no tens raó tens raó amb 7 si comptem un curt que va fer l'Escorcesa amb el De Niro i el DiCaprio aleshores bé, és possible bé, en qualsevol cas en qualsevol cas diguéssim aquesta és una mica per situar el context artístic i tècnic de la pel·lícula i ara passo la paraula Ignasi perquè ens situés en el que és el context històric abans de posar-nos a parlar ja del contingut molt ràpidament perquè evidentment si ens posem en la història dels osais home, no clar, hauríem de llegir el llibre exacte entre altres coses bé, segons sembla aquesta tribu agafem-nos forts consta que ja hi era per Ohio els 700 abans de Crist què dius? sí, sí consta consta o sigui imagina't si venen venen de lluny el segle XVII per això es troben desplaçats se'n van cap al Missouri i i el XIX entre el XVII i el XIX els iroquessos que eren un altre grup índi molt violent els fan fora allò de suposo que pel tema de Cassena els osais és curiós perquè practicaven l'agricultura però evidentment es desplaçaven eren nòmades també perquè es desplaçaven en funció del búfal també vull dir de bé sigui com sigui ells estan més o menys entre els rius Missouri i ara recordo l'altre riu però és per la zona de Missouri i es veuen obligats a anar a la reserva al segle XIX els Estats Units els obliguen a anar a Oklahoma en aquest territori osaix bé és curiós perquè justament a finals del segle XIX el 1870 alguna cosa 1800 ara ho diré el el 1897 és a dir pràcticament obrint el segle XX descobreixen que tenen petroli aleshores que l'escorcesa en la pel·lícula ho fa d'una manera molt còmica perquè estan fent un ritual funerari i de cop i volta fan un forat en aquest ritual i de cop i volta surt un xorro de petroli i aleshores aquestes coses que té l'escorcesa comença un tema en guerra d'arra elèctrica un tema del Robertson electricitzant absolutament jacístic i èpic i a càmera lenta és increïble perquè esclar és la ironia ells estan fent un ritual seriós i de cop i volta la que apareix el petroli són els primers que s'adonen que diuen ostres això és diner bé als anys 20 evidentment hi ha un esclat del tema petrolífor justament a Oklahoma i bé clar com que resulta que cada o sàix té assignada una parcel·la del territori de la reserva bé es fan rics però no perquè ells facin res sinó simplement perquè clar immediatament a veure l'eclusió petroliera és perquè hi ha els blancs que són els que fan el negoci amb el petroli amb la qual gosses es veuen obligats a pagar calés les regalies per arrendament els propietaris que són ells clar es dona la paradoxa que això és el que en la pel·lícula impacta es dona la paradoxa que els blancs són els que estan servint els osais els osais tenen mencions grans viuen com a reis i els porten tenen xufers taxis utilitzen els taxis és a dir realment i servei i servei i servei de casa de blancs els indis tenen els blancs tenen cultura llegeixen s'arreglen la dentadura efectivament el cabell els diners ho són tot moltes vegades en aquest sentit sí sí sí ara és curiós perquè la prepotència wasp en la pel·lícula es veu de seguida perquè s'inventen la figura de l'incompetent és a dir els blancs consideren el govern eh bueno bueno aquests són rics però aquí anem a controlar-los que no se'ns desmari la cosa aleshores s'inventen la figura de l'incompetent que es veu la pel·lícula perfectament amb la protagonista la Lily Glanston la Molly fa exactament el se li veu el que passa és que Scorsese no ho acaba d'explicar però la història de l'incompetent és que consideren que els indis no són prou espavilats per administrar-se ells mateixos aquesta és l'excusa i aleshores o un banquer o un advocat o un empresari en fi algú blanc suposadament de prestigi ha de fer de tutor i els hi va dir però es veu que home la seva senyora la seva mare ha gastat massa en carn potser que li digui que no això no pot continuar així si els calés són meus qui ets tu per dir de quina manera me'ls gasto jo això és la lectura que faríem qualsevol de nosaltres qui és vostè per dir-me com m'haig d'administrar jo els calés si són meus però en el cas dels ossages són incompetents i tenen aquesta particularitat en realitat la pel·lícula tracta d'un tema perquè tu imagina't si resulta que els indis que són poc menys que animals pels blancs del segle XIX i jo m'atreveria a dir que a la dècada dels vint tres quarts del mateix són els rics imagina't com es va congriant un odi un ressentiment i sentiments abjectes de tot nivell això és el que obre pas evidentment a l'argument de la pel·lícula perquè jo he arribat a llegir és de pel·lícula de por he llegit he llegit que van arribar als Ossais durant un termini de 10-15 anys a ser un dels grups ètnics de més alta renta per càpita del món estiu aviat i hi ha una cosa amb la pel·lícula que ho reflecteix molt bé i és la manera en què va anar incrementant-se de manera exponencial la diabetes que és una infermetat que va molt lligada precisament a l'alimentació sobrada sobrada amb molt de sucre que és el que molt de sucre i molt de carboni i probablement i beguda i beguda i beguda i beguda també hi ha una carència d'exercici físic també una gent que estaven acostumades a tot el contrari esclar l'indi és un home que deies tu que era nòmada que es va llogar i de cop esclar estaven en uns casalots immensos impressionants però clar asseguts al sofà efectivament no no jo vaig patir-ho molt en la pel·lícula jo soc diabètic quan anava sentint la paraula diabetis i la gravetat que tenia en aquell moment en alguns casos òbviament anava diguem també acabant d'afegir un neguit més dels que ja tenia per la pel·lícula però clar tu explica-li a un indi a principis del segle XX no escolta no fotis tants dolços perquè que hi ha de fer amb els diners probablement a principis del segle XX començava a haver una certa consciència d'aquesta malaltia m'imagino sí clar hi havia la insulina això és veritat perquè de fet la Molly la Molly Kyle és la família d'indis rics és una de les cinc persones al món que ja està provant la inyecció d'insulina veus no hi ha una consciència clara que existeix aquesta malaltia és nova és una una una una una una una una una una una una una una una una també et podria ser la gota la gota també seria una sí també en aquest cas no en parlen ara és curiós com Scorsese insisteix molt en el tema en el tema de la diabetis dintre la pel·lícula sí sí sí m'ho posàvem a la gota a mi també a mi també ja vale ja me n'he donat compte insisteix perquè té un paper principal té importància amb l'enverinament amb alguna cosa que passa home perdona és inevitable el Robert De Niro fa de dolent no sí però fa de tonto d'entrada no no de tonto útil no perdona que com fos no el Robert De Niro no Leonardo DiCaprio tonto útil com que mentalment tenia Leonardo DiCaprio al cap i dit fa de tonto evidentment fa de tonto el Robert De Niro no el Robert De Niro és l'encarnació del mal del mal per mi està claríssim a Espanya el paper del Robert De Niro té un nom i con nom Florentino Pérez Florentino Pérez ostres però molt elevat a l'enèsima potència tota l'estona veient la pel·lícula estava veient a Florentino és un home que ho vol controlar tot és clar és un home que ho vol controlar tot és un home que ho vol controlar tot es vol quedar que no passi res ell veu que aquella família són quatre dones més la mare és a dir cinc dones i que i ha decidit quedar-se amb els calés i amb les terres d'elles i clar quin sistema hi ha anar-se-les carregant o sigui realment és que és una Mitch Wenster però Mitch Wenster entre cometes molt entre cometes estem al bit però sobretot és una pel·lícula de terror és un thriller de terror és terrible perquè el DiCaprio és el seu nebot representa que ell ja el DiCaprio a més històricament perquè he mirat el personatge autèntic ell ja vivia amb el amb el seu oncle amb el paper que fa sí se'n va anar a la guerra i va tornar una mica al·liciat sí que això de la guerra no és cert això és una de les llicències d'Escol César ell no torna de la primera guerra mundial pel que sembla no pot fer esforços no pot aixecar pesos sí exacte una mica tocadet però ell veu amb el seu nebot la possibilitat de caçar-lo sí amb la Moli la Moli li cau bé li entra pel bon ull de fet ja hi ha un altre blanc que s'ha caçat amb una germana sí que de fet porta si fa no fa la mateixa intenció el que passa és que evidentment no té el poder econòmic del paper que fa Robert De Niro i per tant li costa molt més però misteriosament mor a la seva dona i es caça amb una altra amb una altra de les germanes vull dir quan es veu que les tracta malament a mi hi ha un aspecte de la pel·lícula que de fet també està amb Philip Cadick que és un autor de ciència-ficció i que en aquest cas no té res a veure però sí que Scorsese és molt sensible al tema de com el ser humà pot tractar els seus semblants pel fet que siguin d'una altra raça perquè noti que són inferiors tecnològicament gairebé com a animals en Philip Cadick sempre es referia a com d'horrorós perquè ell va mirar moltes cròniques dels camps d'extermini nazis com d'horrorós és per exemple que un testimoni narra i ell ho va llegir de primera mà perquè mirava mirava arxius un soldat agafa un nadó i l'estavella contra una paret és a dir com d'animal s'ha de ser tu mires a l'altre com un animal però l'animal ets tu vull dir perquè evidentment si mires és la prepotència wasp en el cas de la pel·lícula hi ha una cosa que sí que es reflecteix clarament que és que evidentment el paper de Robert De Niro Lisendad que és ramader mira però a més amb actitud civilina perquè passa per ser un protector d'ells aquest és terrible aquesta cosa el doble paper intenta fer-se és amic d'ells tots el tenen com una bona persona i ell el que està és furgat per tal de carregar-se'ls i quedar-se amb la seva fortuna aprenent a parlar la seva llengua i matitza i no té cap problema de consciència perquè són inferiors i és és aquí és aquí és és agafar és agafar una raça i dir no és que és una raça inferior efectivament no són persones estan en un nivell inferior o sigui són formigues comparats amb mi exactament exactament és que és és tremendo hi ha una cosa que mira venint comentàvem d'un company que havia treballat aquí el Joan Cerdà que amb molt encert trobo que em va dir que li havia recordat un fragment d'una cançó de Raimon que es refereix a mans dures que maten i mans fines que manen matant que manen matar bueno aquestes mans fines que manen matant és el paradigma de Robert De Niro William Hale és que el tio si es fixeu hi ha un moment a la pel·lícula que no té cap repart en muntar tot un tinglado i sacrificar unes persones per demostrar que ell fa complir que és molt rigorós i està a favor d'ells és que és terrible el nivell de manipulació és el mal és el dimoni és el paradigma del mal és el dimoni és la encarnació el personatge el William Hale aquest que va existir que a més a més és un cas verídic vull dir que la pel·lícula està basada en uns fets reals evidentment a partir de la novel·la d'un gran però és l'encarnació de la maldat pura i dura en la terra vull dir és una cosa tremenda és que es fareix perquè realment vas mirant la pel·lícula que flueix com tu has dit com l'aigua perquè són 3 hores 44 minuts 44 hores ho dient no són 26 o potser són 26 sí, són 26 no me la feu més llarga que a mi després us donaré una sorpresa us donaré una sorpresa amb el tema de la llargada però sí, sí 26 no, no sí, sí tens-ho tens-ho 26 segur sí, sí i a més 26 44 era una altra pel·lícula que vam preparar per aquesta setmana que no l'hem fet em sembla que era 1 hora 44 i que ja la farem no, no tens-ho aquest 3.26 perquè l'altre dia reflexionava que darrerament l'escorsese no fa més que dedicar-se a fer pel·lícules de més de 3 hores i a l'irlandès precisament eren 3.30 i vaig dir ostres gairebé com l'irlandès és que hi ha uns crèdits de 9 minuts en aquesta pel·lícula aquesta que estem parlant hi ha crèdits que duren 9 minuts i pico evidentment i que Déu-n'hi-do però sí, sí està verificant aquí el Pep que està amb el dubte de les 26 o les 44 sí, sí és 26 perquè l'irlandès va exactament a les 3 hores i mitja però és curiós com l'escorsese aconsegueix l'escorsese és molt desconcertant perquè per un cantó té un tractament de cinema narratiu 3 hores 26 molt clàssic escorsese és molt clàssic però per exemple la seqüència a càmera lenta dels indis quan descobreixen el petroli és absolutament psicodèlica això ho volia comentar al moment que em toqui a mi et diré una mica un per què que li trobi en aquest temps ja te'l diré ja et diré per què aquesta dualitat de tractament que té ell de classicisme i al mateix temps de modernitat de modernitat ja us diré per què penso per modernitat el tros de muntatge final clar sens dubte que és molt curiós a mi em va recordar el comentari de la setmana passada sobre el muntatge final de la pel·lícula que vam tractar de Tony Richardson que aquí o sigui aquella és un muntatge el muntatge modèlic aquell i aquí i aquesta i aquesta que és un altre un altre muntatge accelerat modèlic també perquè la pel·lícula de repent s'accelera l'escomaica és és és és és és és és és és és és és és és primer primer plans de la boles de billar i pam i et fa com una gairebé sembla un esport publicitari i dius ostres aquest home aquestes coses les ha dit sempre dintre d'una narració clàssica que és la pel·lícula perquè la pel·lícula en general totalment té un tractament clàssic absolutament de cinema de sempre i d'agrair totalment i d'agrair i d'agrair sí i tant i tant la fotografia és extraordinària sí sí molt molt ah sí que és el magicà sí és molt interessant sí bé ha fet uns quantes amb ell va fer no amb ell no l'home de Wall Street també és amb el magicà és amb el magicà però després ha fet amb l'Inyarritu ha fet cine també aquest home ah sí ha fet dos o tres pel·lícules amb l'Inyarritu Rodrigo Prieto sí i ha fet també l'irlandès la pel·lícula de Netflix també l'ha fet Brooke Buck Mountain d'un altre director i Silencio també és del Rodrigo Prieto sí molt bé bé potser que li donem pas no no no digues digues bé no vull ser l'últim vull tancar no perquè també llavors rebo més és picardia per part més rebo més informació i sé per on anar jo he de comentar que no perquè si confeses això aquesta pel·lícula aquesta pel·lícula a part del argument principal que ja ja ha quedat reflectit aquí és a dir aquí la pel·lícula ens planteja com es va desenvolupar el creixement rapidíssim de la riquesa insospitada o sigui tu mateix quan has comentat com es va iniciar el govern el govern els recol·loca amb aquests indis i els dona unes parcel·les de terra i bueno de repent surt l'or negre i a partir d'aquí ells no estan preparats realment és així per rebre aquell impacte de diners i de riquesa i llavors es deurien maleir els ossos al govern segur és clar imagina però ja va ser tard però clar per cert hi ha una cosa molt curiosa i és que al final això està molt ben trobat però és que a més a més dona la casualitat que és història perquè si fos un guió és que el naixement de l'FBI va coincidir amb precisament vinga va us donarem una feina aneu a arreglar per favor aquest assumpte l'assumpte del sorsatge però no és exacte això efectivament si tu mires la pel·lícula perquè a més el subtítol del llibre diu el naixement de l'FBI l'FBI no neix fins als anys 30 és veritat que aquells homes els envia Hoover però és una oficina prèvia i encara no es pot parlar d'FBI però en canvi efectivament tu mires la pel·lícula i et portes la idea que aquella gent ja són de l'FBI no estan manats pel Hoover que evidentment tenia el Hoover en aquell moment un tio molt jove estan manats pel Hoover estan enviats allà pel Hoover però el departament encara té un altre nom i això està passant durant els anys 20 perquè totes aquestes morts l'any 25 evidentment el cas concret dels Kyle són 13 indis i 3 blancs que està aviat dit però l'any 25 eren 60 indis morts de manera misteriosa assassinats i coses rares suicidats coses molt estranyes vol dir que no només era el Heil no només era el eren molts més blancs que estaven fent exactament el mateix jo he llegit que en 5 anys van passar de 5.300 aproximadament indis a 2.400 i ara també van morir molts ara en l'actualitat 100 anys jo també he llegit en algun lloc per malalties sí però aleshores és difícil distingir de qui és el que s'ha acabat en l'actualitat aquesta ènia són 15.000 és a dir que d'alguna forma hi ha hagut una regeneració sí una regeneració en aquest cas està bé però no s'ha restablert la justícia amb aquesta gent no fins al 2013 està sí sí els blancs no han tingut cap pressa a posar les coses sí és veritat que van anar alguns a presó i tal en el cas dels Kyle claríssim però no és fins al 2013 que es dona carpetada de dir que en fi s'ha de restituir el que és data el César el que és del César sí és tremendo un dels subtemes que hi ha és l'extermine planificat sí sí està clar que el personatge del Robert De Niro és un nazisme avant l'Alet avant l'Alet i a l'America i a l'America sí perquè també d'alguna forma es veu una mica el germen del Ku Klux Klan no al contrari els finals del Ku Klux Klan però el Ku Klux Klan evidentment és el 19 per això el Ku Klux Klan hi havia la força del Ku Klux Klan la veritable mal el van fer en el 19 aquí estem arribant en un punt que ja és les escurriades el que passa és que es va estendre per això sí segur segur avui en dia encara existeix el seu efecte va córrer durant el segle XX la presència inclús en la pel·lícula de Ku Klux Klan és estranya primer perquè el Ku Klux Klan el tenim associat a la lluita amb els negres els seus enemics són els negres és cert és dels sudistes l'alteritat també però l'alteritat per ell era en el sud eren els negres per tant aquí fan un paper estrany perquè els citen passen per allà però no tenen un paper molt determinat a la pel·lícula per tant vaig pensar bueno deu ser que eren les escurriades en aquell moment devien tenir una baixada i no van tenir massa protagonisme en aquest tema que no ho sé tu que has llegit la història jo no crec que n'hi has entrat gaire no és una zona no se'n parla no perquè com que és una reserva índia és només ells no podien entrar dintre hi ha una cosa al començar la pel·lícula que bueno i durant la primera part però jo diria que la pel·lícula es pot dividir bastant clarament en dues parts una primera part amb la que es mostra tota la trama i una segona en la que d'una forma lleument accelerada accelerada per dir-ho que d'una forma progressiva millor que accelerada es va arribant cap a la resolució que d'alguna forma després de tant patiment s'arriba a una restauració d'una certa veritat si més no de cara al poble osage sí sí llavors amb aquesta primera part de la pel·lícula a mi hi ha moments que em recorda una mica a la pel·lícula de Jim Jarmus Dead Man perquè si us recordeu es va transitant la dels pantats era des de l'oeste des de l'amèrica culta cada vegada més internant-se cap a una Amèrica una miqueta més profunda i salvatge més salvatge i això aquí hi ha un punt de coincidència després la importància creixent de la política la mà esquerra el que dèiem mans fines que van bellugant les coses la manipulació de la religió també era important ah sí i hi ha un tema és veritat sí que m'agradaria tancar després amb un parell de cosetes que trobo que són portes deixer espai segur tranquil no endavant deixer espai no no que deixer espai o sigui ell després ha dit coses no hi ha problema perquè jo seré curt seré breu em toca a mi Pep? vinga ah deies vale no jo aviam jo no ho sé primer com sempre l'altre dia vaig fer una reflexió prèvia que em sembla que la vaig que vaig encertar bastant de fer-la i a vegades ja per l'edat jo soc el més gran dels tres per poc però bueno soc el més gran dels tres bueno una mica exequo una mica exequo però bueno crec que no i per l'altra banda tinc un esperit molt jove però en certes coses em sento l'edat molt clarament i en aquest cas en aquest cas em passa és a dir com que els companys van tenir a veure que dir escolta Anastasi has d'anar a veure a aquesta pel·lícula així farem aquesta taula rodona al voltant d'una sola pel·lícula que més a més actual que més a més haurem de vigilar una mica massa amb els espòilers que més a més val i jo hi vaig anar amb la meva companya amb la Núria vam anar al cinema el dissabte a les 4 i 10 la sessió a les 4 i 10 del Verdi llavors jo anava vaig menjar d'hora per tant no anava molt cansat havia fet totes les necessitats abans d'emcar-me a la sala per no trobar-me al mig de la pel·lícula havien de sortir i a vegades cada mitja hora i 20 minuts haig d'anar al lavabo bé però en aquest cas no ho vaig fer clar hi ha una sensació també hi ha l'altra cosa que és el ritme al que estem acostumats això no és el primer que ho diem que ens acostumen sobretot els que som seriòfils com jo a les sèries cinematogràfiques les sèries de les plataformes tenen una mètrica determinada de 48, 50, 52 minuts 48, 50 algunes més curtes d'altres més llargues però ens movem sempre en aquests paràmetres vosaltres sou gent acostumada molt a anar al cinema i el cinema que veig és un cinema molt seleccionat i molt concret clar seure en una sala de cinema que ja és una actitud que últimament em costa d'adoptar és a dir no hi vaig habitualment al cinema i hi ha això ja em creu una altra dinàmica diferent d'estar assegut davant del sofà és evident que la meva disponibilitat és absoluta que m'entrego de tot allò que veig a mi l'escena del petroli que surt i el muntatge posterior amb aquella guitarra disparada aquella cosa tremenda em va meravellar em vaig posar la pell de gallina la pell de gallina Robbie Robinson amb la seva últim treball perquè s'ha mort sí la pel·lícula està dedicada a ell a la memòria d'ell penseu una cosa que és el que volia dir abans Scorsese ja coneixia el Robertson en realitat de quan va fer la pel·lícula The Band The Band la pel·lícula sobre la banda de Bob Dylan no no l'últim de les vals de les vals de les vals de les vals els 80 aquesta pel·lícula ja el Robertson era un dels membres de la banda o sigui que en realitat ells coneixen en aquesta banda i ell després l'ha seguit amb ell a nivell personal l'ha tingut com a amic és a dir és un tio que l'ha tingut molt cuidat i bé sí aquesta cosa la té perquè allò que deies abans hem de deixar uns punts que volia anar comentant coses ja que parlem de la música allò que dèiem abans d'aquesta modernitat per un cantó a nivell de realització a nivell de muntatge a nivell de de vesprit que porta per sota les determinades escenes per comparació d'altres que podien ser Joan Forn és a dir sense tan primer plano però que podien ser Joan Forn això Forn ho faria tot més obert però en principi hi ha aquest desequilibri aparent entre un tractament i un altre jo penso que en el fons Scorsese li va la marxa o sigui Scorsese que tots sabem que ha sigut un home sí que ha tingut una carrera d'acció d'acció i ell mateix és una persona que s'ha s'ha perjudicat molt també a nivell físic és a dir ha tingut els seus excessos ha tingut els seus vicis és un home que ha viscut en un ambient d'uno de los nuestros permanent és a dir tots eren amics realment no defuig la violència en cap moment en cap moment defuig res del que la vida significa també a vegades que és aquesta tensió permanent i de fet en les seves pel·lícules domina jo penso en aquests moments el Burwock Empire que és en aquest cas una sèrie el Burwock Empire és una sèrie que ja recorda coses que es veuen aquí determinats moments d'una determinada violència soterrada determinada foscor que té la pel·lícula màfia una certa màfia i la foscor en sentit ample molt ample parlant de la màfia que són personatges mafiosos estructuralment els que sempre treballa ell o gans o gans o New York el mateix estem en un altabal amb gans o New York el mateix tipus d'història tractament similar de la violència de la maldat d'això que deia el Pep o tu el diable és el diable és que realment és el diable ell li agrada molt tractar amb aquestes coses llavors en el fons el que li passa és que és un director que en sap molt és un mestre realment és un gran mestre del cinema coneix molt bé el cinema ja sabem que és un home que ha vist molt cinema ha escrit llibres ha fet pel·lícules és a dir ha fet tot un tractat de l'història cinematogràfica documentals documentals tres capítols sobre la història sobre el cinema per tant sap molt de cinema però què passa és un rockero en el fons és un rockero si no és veritat perquè els documentals musicals ho testemun ho corroboren els seus més de 30 documentals al voltant de figures del rock emblemàtiques Rolling Stones per tant jo crec que li surt a aquesta vena la vena rockera li surt quan està muntant i com que Remen ho pot fer perquè s'ho pot permetre és un autor i ho pot fer és el que anem a l'altre dia cinema d'autor cinema d'allò cinema mainstream ell és les dues coses perquè és un autor tens raó és un autor i per tant pots fer perfectament això perquè sabem que als pintors també se'ls permet als coneguts fer determinades coses que amb un pitó que comença consideraries que és un disbarat bé hi ha una parloada que ho podia fer el meu nen no això no ho dic ho dic en el sentit que a vegades dius aquest tio per què de cop fa aquest gir en la seva obra pictòrica és aquesta i aquí de cop hi ha alguna cosa que no lliga amb ell ho pot fer és una constant amb els classes tu estàs veient una pel·lícula allò estava Goodfellas però és que sempre hi ha un moment en què dius ara per què em fot aquest estirabot aquí aquesta cosa això li dona una energia determinada a la pel·lícula va donant una energia ell està en plan de miur i és el que tu dius ho pot fer a les courses ho pot fer el Picasso ho podia fer perquè domina és una gran operació perquè és exactament és veritat que també té la Shoemaker al seu costat permanent també però domina el ritme el timing són 3 hores 26 i escolta passen com l'aigua i s'acaben perquè sap treballar les tensions sap treballar la trama de tal manera que sempre t'està mantenint atent sempre si sigui per bé o per mal el moment que t'estàs informant al principi com deia el Pere després estàs aprofundint en determinades informacions hi ha un aspecte que sobretot en aquesta pel·lícula m'agradaria molt anar-me'n sense dir-ho que és el treball el personatge de DiCaprio que és un personatge absolutament manipulat per el seu oncle fins al punt que li encomana fer coses dolentes cap d'atur tonto útil contra els seus propis i tu veus que és un home que sent que li deu al seu oncle una fidelitat però al mateix temps ell estima la seva dona i tant de tal manera que és com una bomba és com un és més em va recordar delitos i faltes del Woody Allen aquests estats que dius li he posat davant i de quina manera Scorsese treballa o sigui de quina manera Scorsese i el DiCaprio de com treballa com treballa això és a dir com treballa aquest món intern del DiCaprio que és un tio curt absolutament curt però en canvi tu veus un DiCaprio que et transmet moltes coses humanitat tu imagina d'estar fent coses molt grosses perquè les està fent de l'alçada d'un campanar i al mateix temps estàs veient que en realitat és un bon home perquè és un home curt de curt de la pala el problema és aquest i com dius tu que s'estima realment aquella dona i aquesta contradicció interna que té quan ha de fer per cert és molt intens jo vaig notar amb el DiCaprio dues coses una primera part de la pel·lícula en què donava la impressió que tenia bastant com a referent al Robert De Niro de més jove això ho fan sempre i la segona part de la pel·lícula en què claríssimament estava en plan Marlon Brando del Padrino perquè es va abotargant la seva boca el gest vocal el gest de la boca que fa DiCaprio cap al final de la pel·lícula la boca li mira cap avall és una boca que està mirant cap avall no somriu de cap manera i tot mira cap avall li han posat una pròtesi jo crec que sí però segurament ho va demanar ell sí Brando és el referent directe i aquí perdoneu-me ja que doneu referents probables en aquest cas us en doneu un de més improbable a mi quan vaig veure el Robert De Niro al principi sobretot em vaig quedar amb una imatge i ja vaig intentar a vegades fer la seva imatge i dius bueno m'ho crec fins al final la meva pròpia ficció a mi em va recordar estones Spencer Tracy o sigui jo vaig pensar que el Robert De Niro d'alguna manera pensava en Spencer Tracy en un moment confesso que no ho vaig pensar però no està mal vist és cert que feia papers em va dir la meva companya em va dir home sempre feia de bo sí bueno no sempre tant i en tot cas jo no està en el gènere però podia fer de fill de puta sense deixar de semblar exacte una persona una persona respectable i que se li està creant una personalitat física en el De Niro i en aquesta pel·lícula ha aprofitat la seva pròpia bellesa per anar generant un personatge que ja no és aquell De Niro que teníem fa 8 o 10 anys ha canviat ha rotat cap a una altra cosa De Niro ha canviat a millor de nou sí perquè els anys molt dolentes els anys 90 havia fet i principis va tenir una caiguda una caiguda que semblava que s'apuntava a un bombarder i qualsevol pel·lícula impresentable ell doncs la feia i s'ha acabat sí s'ha recuperat hi ha un aspecte d'estructura de la pel·lícula que sí que m'agradaria l'actitud que pren Scorsese el David Grant en el seu llibre sobre el tema manté el suspens fins al final és a dir no et diu que el William Hale és el dolent però fins molt entrat i els de l'FBI entre cometes és a dir els del Hoover el pre-FBI el pre-FBI per entendre'ns apareixen de seguida en el llibre apareixen de seguida és a dir el llibre del gran que no és una novel·la que és un llibre d'investigació el que fa és això sí mantenir aquesta línia de misteri en el sentit que el que fa és que entren en acció ràpidament els homes del pre-FBI i aleshores el llibre el que fa és anar seguint el sistema d'investigació i com ells van descobrint les coses aquí la periós es resol molt ràpid Scorsese canvia completament això és a dir et diu que el William Hale jo què sé als deu minuts ja t'està dient que el Robert De Niro és el dolent de la peli és a dir no hi ha cap sense cap problema no és ni spoiler perquè no és el seu interès i en tot cas el De Niro el que li interessa és la història d'amor que hi ha entre la Molly Hale i el seu marit tot i que el seu marit es torna un malparit per culpa del seu el seu oncle sí és el que de fet és el que jo crec que li interessa a Scorsese això a banda que jo que bueno que el tema catòlic surt perquè al final DiCaprio es confessa té un acte de constricció o sigui li va de perles el tema perquè en realitat el DiCaprio el Booker em sembla que se'n diu en la pel·lícula és un home torturat és un home profundament sí però ja pulveritzat ell mateix s'ha matxacat vull dir i necessita confessar-se aquesta cosa és molt aquesta escena perquè Scorsese aquesta escena és terrible és terrible perquè ella ella s'entera d'una cosa que ja la veureu quan veieu la pel·lícula sí en el judici i llavors diu fins aquí hem arribat sí però l'amor extraordinària sí la mòlica ell l'amor que li té el seu marit és que fins i tot quan jo crec perquè la mòlica ella és intel·ligent sí i ella ella està veient símptomes de lo que està passant i tot i així continua estimant el marit és una cosa és fins aquí realment tremenda és fins a aquest punt final que dius tu aquí hi ha una un aspecte jo crec que aquesta història l'he interessat també pel tema racista perquè jo crec que Scorsese i això es pot reseguir amb altres pel·lícules d'ell Scorsese a veure era fill de els seus pares ja havien nascut però a Estats Units però els avis no els avis eren de Sicília els avis d'Scorsese són de Sicília i van viure a Lidl Itàlia Itàlia la petita Itàlia de Nova York i per tant com a italians ells també ell va segur a més és baixet i tal ell va sentir el menysteniment dels guas uno de los nuestros els guas els guases miraven els irlandesos i els italians com si fossin certs certs inferiors i jo crec que això Scorsese ho ha tingut sempre dit per tant fixeu-vos que sempre tracta el tema de les víctimes o sigui de les persones injustament maltractades o sigui menystingudes menystingudes o sigui el catolicisme per una banda i aquest aspecte del menysteniment són una mica constants en el cinema d'escorsese una noteta de Telma me la deixareu de la Telma que parli una mica no la Telma i Lewis sabeu què vol dir escorsese escorsese no la so scotch escocés en italià i de fet el cognom original el dels avis no s'escrivia amb s's s'escrivia amb z escorsese escorsese dos setes escorsese escorsese l'última sí que era una s i ho deien perquè eren de cabell que els hi recordava un escocés més que no pas un italià o que eren d'origen escocés no no ho crec Sicília i Escòcia tenen molt poca relació no he pogut esvirar però i no hi havia avions llavors no, ja crec que més és una qüestió física l'escocés aquests són els escocésos perquè tenen un pèl roig potser o vés a saber no ho sabia això però ara m'estic agafant escorsese vol dir escocés no, no, la paraula escocés en italià és curiós permeteu una mica endavant la Thelma Schumacher profund respecte vagi per davant i però més que res més la mecànica en aquest cas no sé quina pot ser perquè imaginar que una persona ha fet 72 pel·lícules amb un mateix director i de tot tipus de pel·lícula més a més diferent jo que he tingut la meva carrera molt més llarga però en tot cas amb moltes menys pel·lícules i amb directors que els he tingut durant 3, 4 pel·lícules però no més i que s'arriba a crear aquest vincle molt fort i tot d'amistat més enllà de la feina és a dir deixes de treballar amb ells però en canvi en aquest cas no ella té aquesta relació permanent d'amistat i al mateix temps de treballar jo penso que ella és una gran una gran tècnica segurament com a dona jo crec molt en les muntadores més que a vegades els muntadors perquè crec que tenen aquesta part que potser aviat serà considerat masclisme això també però i cuidado que estic d'acord amb el tema però serà considerat masclisme dir que les dones tenen més intuïció jo tenen un tipus d'intuïció a vegades diferent de la de l'home que en el cas del muntatge cinematogràfic és molt interessant tenir-la és a dir jo he tingut molt si no muntadores a mi ajudantes meves que m'han servit molt més de referent de paret diguem de rebot de la pilota que no pas altres ajudants masculins que he tingut que no m'han fet aquest paper jo no veig que sigui masclisme jo crec que no jo crec que és un fet per què les scripts són això scripts dones en els rodatges hi ha algunes peculiaritats que no ho diguen absolut pejorativament sinó tot el contrari precisament com a mèrit la Telma jo crec que aquesta part està claríssima és una dona que deu tenir-ho molt clar i quan segurament el propi Scorsese amb totes les seves certeses que té des de creador de la pel·lícula d'ionista i tot plegat i que és una pulsió personal creativa la que fa el que dèiem l'altre dia que ell faci aquesta pel·lícula hi ha una especulació i comercial inevitable segur però també hi ha l'altre tot i així n'estic segur que ella moltes vegades en el tema rítmic en el tema ara toca parlar d'això dosifiquem el tanto que se n'estan en el temps estem dedicant massa temps a aquest tema hem de retornar amb això jo penso que ella deu ser impecable i això és el més difícil del muntatge és a dir l'estructura el muntatge a vegades és molt fàcil ser un bon muntador mecànic i que tot passi com un riu que no es notin els talls però en canvi ser incapaç i això és la meva preocupació intentar ser capaç precisament d'això de tot el rato tenir les regnes d'aquella cosa d'aquell treball desbocat que és la pel·lícula que bo ha de ser per un director tindre una muntadora és molt interessant una muntadora i si consejo un muntador ja no t'ho dic però realment una muntadora així però és clar l'escorsese una de les coses que en aquesta pel·lícula està però que també ho fa amb altres és que de vegades t'entra a sac en un tema és a dir et posa una situació de la que no tens ni idea no t'ha visat i pum i ja te la encasquetes això fa quentis em interessa aquell tema entres amb molt interès perquè d'entrada no saps ni de què està parlant et desconcerta escorsese busca desconcertar l'espectador però en canvi al costat d'això cada muntador té el seu estil de tall el moment del tallar i la Thelma Schumacher té una cosa que fa que a mi no m'agrada gens però que reconec que és ella prioritza que la història avanci d'una determinada manera més que no pas que el tall flueixi i amb això està molt d'acord amb determinats tratadistes d'avui en dia moderns que diuen que el més important és que funcioni la història que funcioni l'emoció i en tercer lloc tot el tècnic és a dir no col·loquen el tècnic per davant però a vegades fa uns talls molt curiosos és a dir normalment es diu que quan es talla d'un plano a un altre i això és una mica petita lliçó curta quan es talla d'un plano a un altre hi ha d'haver un ràcord en tots els sentits un ràcord de posició del personatge si la corbata la porta aquí i l'ha de portar al mateix lloc d'actitud corporal també que sembli que de veritat és un tall directe que ha passat després just d'haver vist l'anterior aquell personatge que doni continuïtat a l'acció en aquí la Thelma moltes vegades el que fa és tallar en un punt que el plano que segueix a un altre és molt més estàtic que l'anterior és a dir que en l'anterior t'ha deixat el personatge molt viu a punt de bellugar-se molt i en el segon el personatge està totalment aturat i diu la frase que toca però està amb una actitud corporal totalment diferent i ho sistematitza això i no en aquesta pel·lícula sinó que ja l'hi he vist a moltes altres pel·lícules que fa el mateix per què? llavors jo em pregunto per què si jo soc tan obses amb aquestes coses que això funcioni molt bé sou molt polit amb això per què ella fa el contrari? doncs perquè segurament prioritza una altra cosa i llavors em plantejo al tanto que potser jo soc el que m'equivoco i hauria de prioritzar més el que fa ella és a dir ajudar el director a vegades que potser no ho té prou clar a dir no, no, no és que ara el que toca no et preocupis de si talla malament agafar l'espectador i portar-lo cap allà on vol jo vull ara això per tant si espero que sigui el bon punt de tall estarem perdent el temps amb això i no estarem anant on volem anar jo això em va tenir un rato en aquesta i en d'altres pel·lícules preocupat sempre per el tema del tipus de muntatge que fa la telema per tant prioritza la intenció del director la intenció o sigui el que el director vol més que perquè clar els temes mecànics els temes mecànics poden fallar és una cosa que està sotmesa a quantitat de coses que poden fallar la posició o una mà o no sé què per tant mai tindràs potser perfecta la posició i això a vegades jo també arribo al compromís a dir escolta no priorito tant això però faig allò però ell ho deu tenir molt clar perquè sistemàticament prioritza la història prioritza la història no la polidesa i a més a més li deus saber vendre a l'escorsese segur ell també fa coses que d'alguna manera trenquen a vegades aquesta jo recordo els zooms que hi ha zooms de l'Azharov en el Gangnam New York no sé si us recordeu hi ha un moment que s'enfronten les dues hi ha zooms però zooms d'anar i tornar i dius hòstia tio clar per què per allò que dèiem abans és un autor és un mestre i es pot permetre fer una cosa de l'Azharov quan en qualsevol altra li tira ni en pedra el zoom més és pecat és pecat mortal és el zoom vist o sigui que veus que vam unir all bé res volia dir aquestes quatre coses i que a mi la pel·lícula sí que se'm va fer llogena més llarga per això deia abans el de la bellesa perquè a partir de la jo calculo no vaig mirar el rellotge en cap moment però calculo que portàvem dues hores i mitja i ja començava a tenir la rabadilla el coxis que em feia mal i la sensació saps quan vaig tenir la sensació que se'ns havia fet una mica llarg tot a mi quan arribo al judici arribem al judici i dic hòstia ara el judici arriba molt tard al judici a la pel·lícula arribo cansat al judici amb això jo li trobo una explicació a veure no és una cosa genèrica però pel que dius tu i per un un intercanvi d'opinions que vaig tindre amb una persona de confiança que respecto molt i tal que em va anar també per aquí i també és una persona que veu moltes sèries i li vaig dir tu el problema que tens és les sèries pot passar les sèries fan que sí abans ho has apuntat sí pot passar jo veia està és que em foten mitja hora més i no hi ha cap problema no a veure mitja hora més sí que seria un problema perquè és que la pel·lícula està tan ben acabada que té que acabar així i ja està és perfecte és que és no direm no fem acabem acabem un lloc molt semblant a aquest que estem ara llavors volia dir una cosa molt cota jo amb el temps estaré sempre d'acord perquè jo no soc de sèries tampoc és veritat no però no crec que sigui exclusivament això penso que hi ha una mica d'accés però però bueno escolteu és un mestre i pot com deia abans pot fer el que vulgui per mi és una mica excessiva però mira jo volia fer un apunt per mi aquesta clar això és molt agosserat dir-ho però nosaltres tenim una edat i hem vist moltes hores de cine i llavors pots gosar dir-ho i ho dic per mi aquesta serà una obra mestra que quedarà com de de les millors d'escorsese en canvi hi ha una pel·lícula que és l'anterior que he vist d'ell que suposo que tu també la devíem veure junts que és l'irlandès l'irlandès és una bona pel·lícula però l'irlandès et compraria tranquil·lament brevet moment que ja lo graciosos que són aquells iaios allí ja em cansaven llavors per mi allò és una bona pel·lícula i aquí és una obra mestra hi ha un canvi molt gran per què? perquè aquí hi ha un imperatiu ètic i estètic portat a l'extrem a l'extrem de la perfecció el problema de l'irlandès que em sembla també una pel·lícula molt ben feta és que té un punt de ja dir ja l'ha fet l'irlandès ja l'ha fet com 3 vegades i cada actor i cada actor va fer el seu numeret i el fa i el fa bé més que res era jo reunir les velles glòries 4 amics que han fet 4 amics que han fet si anem amb ell i apa vinga i som i demà et divertiu una mica el mateix jo volia fer una bonica comparança entre aquesta pel·lícula que estem parlant i no ara no em donarà temps i una pel·lícula que m'agradaria que en parléssim en algun moment faig una mica d'espoilers del que m'agradaria que en parléssim no ens donarà temps no perquè estem a 4 minuts que és d'aquella pel·lícula que et vaig dir que havia vist a Filmin que em vau dir sí nosaltres ja l'havíem vista que és el You Ponant Tree que és l'arribada en català i que a mi em va ser una pel·lícula francament magnífica té el contrari d'aquesta moltes coses magnífica també però és una pel·lícula petita aquesta és una pel·lícula enorme aquesta és una pel·lícula molt llarga l'altra és de 90 minuts tu l'has vist a Penetri? no l'arribada és interessant 77 minuts interessantíssima per mi és la durada que hauria de tenir normalment les pel·lícules no, això no m'ho sentiràs no ho diré els anys 40-50 et donaven això no, però s'ha calculat que en els últims anys el company Villalobos una referència importantíssima dintre el camp de la crítica i sobretot a la ràdio sempre diu que les pel·lícules després de 90 minuts ja es foten pesades i repetitives hi ha de tot evidentment que hi ha de tot hi ha de tot no, simplement que algun dia m'agradaria que en parlessin d'aquesta pel·lícula sí que l'hauries de veure Filmin, per cert i veieu-la tots ja faig una mica no és una sèrie és una pel·lícula i Up on Entri s'escriu Up on Entri l'arribada i penso que és interessant veure una pel·lícula d'aquí una pel·lícula feta aquí amb un pressupost baix amb un pressupost molt baixet però amb molt cap molt de cap un guió un guió extraordinari pel meu gust potser vol dir alguna cosa així com anar a arribar no, no, no és que és l'arribada de dues persones als Estats Units i un problema que tenen al passar el control al passar el control tenen un problema que dura una hora 40 amb una filigrana al final per resoldre-la fantàstica no, no per això ho dic pel títol perquè és en arribar sí, en arribar en el moment d'arribar arreglant papers allà doncs sí és això bé tampoc hem tingut temps de parlar de Saben aquell la pel·lícula del poema home n'hem de parlar s'estrena el dia 1 el dia 1 lamentablement com que dimarts vinent en parlarem al 7 no tenim programa per cert parlarem després hauríem d'haver parlat avui però clar és que és corcès una cosa ja que estem a prop sabigueu que l'organització l'organització aquí és Ràdio d'Esvern ens ha comunicat que la setmana que ve com que és la nit de la castanyada el dimarts no hi haurà programa ens dedicarem tots i vosaltres també tots per favor a la castanya al mosquetell i al panellet exactament és a dir que tornarem el dia 7 la pel·lícula serà l'home que va matar a Liberty Valence de John Ford i tindrem un convidat el Carles Mir que ens vindrà a parlar del seu llibre que va presentar la setmana passada sobre els cinemes de la meva vida que són els cines que ell va conèixer entre els 50 i els 70 a Barcelona Argentona i a Sitges Carles Mir ja va estar en aquest programa Carles Mir va estar aquí ha estat diverses vegades vam parlar de l'ombra d'un dubte no? de Ricot no, és una persona que sap molt de cinema va estar 18 anys fent un programa a BTV ha treballat amb diversos també eh, s'ha acabat això nois bona nit a tothom bona nit i ens veiem el dia 7 aplaudiments toda la Fernanda basa una persona es vege la noua вид colet la l'ombra els de wrong els l'em llà li gu Nos ale 锻 gu まず la zeug llà