Cinema sense condicions del 26/11/2013 — Kinetoscat, La por, Blue Jasmine i Ozu vs Yamada

Panorama general del programa

• Presentació del magazine digital Kinetoscat amb la seva fundadora, Anna Martínez.
• Repàs d’estrenes i crítiques: La por (Jordi Cadena) i Blue Jasmine (Woody Allen).
• Debat central: comparativa entre Cuentos de Tokio (Y. Ozu) i Una família de Tòquio (Y. Yamada), amb referència a Make Way for Tomorrow (L. McCarey).

"No hi ha pel·lícules bones o dolentes"; hi ha mirades i contextos (referència a la Conxita Casanovas).

Entrevista: Kinetoscat (revista digital de cinema català)

Missió i abast

• Revista digital diària centrada en el cinema català: produccions i coproduccions, talent català a fora i activitats a Catalunya (festivals, cineclubs, exposicions, museus).
• Vol ser una finestra única: agenda, crítiques, reportatges, entrevistes i cobertures, tot en un sol espai.

Valor diferencial

• Contingut 100% producció pròpia (no “copiar i enganxar”).
• Especialització: en cada festival, destaquen i ordenen les pel·lícules catalanes i els seus horaris.
• Vocació de professionalitat: seccions que, un cop s’estrenen, es mantenen de forma sostinguda.

Cobertura i ecosistema

• Festivals grans (p. ex. Sitges) i d’altres de gran interès però menys mediàtics: FICMA, In-Edit, L’Alternativa.
• Reivindicació del paper dels cineclubs i la necessitat de difusió centralitzada.

Veus i perfils

• No només directors: també crítics, distribuïdors, exhibidors, direcció d’art, muntatge i fotografia per explicar la indústria.

Presència digital

• Web: contingut propi; Facebook: peces pròpies + activitats rellevants; Twitter: sumari i notícies d’interès del cinema català.

Equip i operativa

• Petita redacció amb col·laboradors (disseny, fotografia, periodisme, realització). Ritme intens de producció en fase inicial.

"És una finestra més, però única: no hi ha cap revista amb aquest focus i periodicitat."

Estat del cinema català i l’independent

• Molt talent i varietat; el repte és la finestra i la difusió.
• L’Alternativa (20 anys): cinema independent com a experiència alliberadora que trenca el relat clàssic
• -
• Allunya del mainstream i dels blockbusters i convida a omplir buits interpretatius.
• -
• Reivindica que qualsevol cinèfil hauria de veure’n per obrir la mirada.
• Tensió estructural: cues per sagues comercials (Jocs de la Fam) mentre propostes exigents costen d’omplir sales.

Crítiques i estrenes

La por (Jordi Cadena)

• Visions contrastades:
• -
• Per a alguns, angoixa eficaç amb violència suggerida a l’estil Haneke (potent ús del que no es mostra).
• -
• Per a altres, ritme irregular i final impactant però poc versemblant amb el conjunt.
• Consens: és dura, ben rebuda per la crítica, però pot no ser “revisible” per to de tema.

Blue Jasmine (Woody Allen)

• Valorada com una de les més sòlides de l’etapa recent (des de Match Point):
• -
• Cate Blanchett: interpretació monumental i personatge complex i egocèntric.
• -
• Estructura d’anar i tornar temporal ben tramada; secundaris consistents (excepte un interès amorós final més feble).
• Lectura social: dialèctica de classes i caiguda d’una protagonista atrapada en la ficció de si mateixa.

Debat central: Ozu vs Yamada (i McCarey)

Context i filiació

• Cuentos de Tokio (1953, Y. Ozu): clàssic sobre pares que visiten fills a Tòquio; tema de generacions i modernitat.
• Una família de Tòquio (2013, Y. Yamada): homenatge en color, actualitza context i personatges.
• Arrel remota: Make Way for Tomorrow (1937, L. McCarey), amb motius i perfils que inspiren el guió d’Ozu.

Estil i llenguatge

• Ozu: plans fixos baixos (punt de vista del tatami), pauses, fora de camp, diàlegs frontals que interpel·len l’espectador.
• Yamada: posada al dia més amable i accessible; per alguns, certa banalització del to transcendent d’Ozu; per d’altres, una modernització eficaç.

Personatges i temes

• Ozu: arquetips perdurables; saviesa sobre la ingratitud filla i la generositat paterna.
• Yamada: introdueix el fill jove com a vector de crisi/Fukushima i precarietat; canvis dramàtics (mort i resolució) més explícits i dramàtics.
• Debat viu sobre figures com la perruquera i el marit: perfil més dur i pragmàtic a Ozu; més dúctil (o tòpic) a Yamada.

Valoració final

• Dues pel·lícules recomanables: Ozu com a obra transcendent i perdurable; Yamada com a homenatge ben resolt i emocional.
• Consell d’audició: veure-les totes dues per apreciar subtileses d’estil, to i context.

Tancament i proper programa

• Col·laboració oberta entre el programa i Kinetoscat; contacte a kinetoscat.com i xarxes.
• Avanç: sessió dedicada al cinema jueu i Steven Spielberg (convidat: Sergi Grau).