Cinema sense condicions del 27/3/2012 — Kurosawa vs Polanski, Marigold i Extraterrestre

Introducció

• Programa de cinema amb mirada crítica i humanista.
• Avanç de continguts: Akira Kurosawa vs Roman Polanski, novetats de cartellera i connexions amb cultura, espiritualitat i clàssics.

"Cinema sense condicions."

Estrenes i cartellera

L’Exòtic Hotel Marigold (John Madden)

• Comèdia dramàtica coral sobre un grup de jubilats anglesos que es traslladen a l’Índia.
• Temes clau: tercera edat, amistat, amor tardà, pèrdua i capacitat d’adaptació cultural.
• Actrius destacades: Judi Dench i Maggie Smith, amb arcs de personatge potents i evolutius.

Índia: llengua, cultura i integració

• Debat sobre la facilitat de comunicació en anglès a l’Índia i el llegat colonial.
• Reflexió sobre els prejudicis i el xoc cultural, i com el film els desmunta amb tendresa.

Debat: sanitat, Ayurveda i evidència

• Comparativa sanitària: llistes d’espera al Regne Unit vs rapidesa a l’Índia.
• Introducció a la medicina *tradicional ayurvèdica (5.000 anys) i la seva convivència amb la medicina ortodoxa*.
• Idea clau: el natural i el químic no són oposats; Ayurveda com a sistema validat per tradició i pràctica.

Bloc temàtic: mort, espiritualitat i cultura

El tractament de la mort al cinema

• Referència a “La sort d’Emma” i la idea: “La por a la mort és pitjor que la mort.”
• Comparació cultural: la mort com a tabú vs convivència natural en altres tradicions.

Espiritualitat vs religió (dogma vs dubte)

• Distinció entre dogma (certeses tancades) i espiritualitat (nutrir-se d’intuïcions i sentit).
• Bergman com a cineasta del dubte i la transcendència.

Clàssics revisitats: Visconti, Von Trier i el valor del “clàssic”

• “L’Innocent” (Visconti): retrat implacable de gelosia, maldat i desesperança; diàleg amb “Melancholia” (von Trier).
• Defensa del clàssic atemporal: la forma pot envellir, però el nucli humà i temàtic roman viu.

Fora de camp: el blog de Xesco Ramos

• Llistes i crítiques amb notes altes: “Melancholia”, “Who’s Afraid of Virginia Woolf?”, “Jane Eyre”, “Drive”, “The Artist”, “Albert Nobbs”, “War Horse”, “La invenció d’Hugo”.
• Debat sobre criteri i el que defineix un clàssic contemporani.

Crítica: “Extraterrestre” (Nacho Vigalondo)

• De l’enginy de “Los cronocrímenes” a una comèdia romàntica de ciència-ficció íntima.
• Eix: una nau enorme al cel com a teló de fons d’un triangle relacional; to mesurat, respectuós i sense artifici.
• Interior vs exterior: a dins, psicologia i proximitat; a fora, posada en escena dramàtica i buidor desolada.
• Comparació: més a prop d’un “Solaris” lleuger que d’un blockbuster alienígena.

Dossier Kurosawa

Humanisme i rigor formal

• Kurosawa com a humanista feroç i mestre de la narració visual: color, ritme, composició i direcció d’actors.
• Música com a traç inicial (flauta/trompeta) que es completa al final: narrativa constructiva.

Films clau i influències

• “Els set samurais”: heroisme al servei del col·lectiu; base de mil remakes i del western coral.
• “Ran”: Shakespeare en clau japonesa; grandesa visual i tragèdia universal.
• “Rashomon”: relativitat del punt de vista; pedra angular en escoles de cinema.
• “Dodes’ka-den”: dignitat en la discapacitat; mirada poètica i empàtica.
• “High and Low” (“Cel i infern”): thriller social que baixa de les elits als barris baixos.

“Kurosawa va dedicar la seva vida a humanitzar l’art.”

Dossier Polanski

Paranoia, espai i lucidesa

• Biografia marcada per la violència i la persecució; cinema com a poesia de la mirada paranoica.
• “El pianista”: paranoia col·lectiva i aniquilació de l’individu sota el totalitarisme.
• “The Ghost Writer”: vigilància difusa; enemics invisibles i identitat esborrada.
• “Rosemary’s Baby”: paranoia individual alimentada socialment; manipulació del punt de vista.

Contrast amb Kurosawa

• Kurosawa: cirurgià del relat i del punt de vista, domini conscient de la tècnica.
• Polanski: immers des de dins en el trauma, generant inquietud existencial.

Tancament i pròxim programa

• Epíleg amb “Somnis” de Kurosawa: oníric sense psicoanàlisi, clau per entendre codis culturals japonesos.
• Proper tema: evolució del paper de la dona a la societat i al cinema.