Cinema sense condicions del 14/4/2015 — La casa del tejado rojo, Capital Humano i Kubrick

Panorama general del programa

Cinema sense condicions arrenca amb sintonies i una breu presentació: primera part amb crítiques de novetats, i segona part amb un monogràfic dedicat a Stanley Kubrick. També s’anuncia una connexió amb el Festival de Màlaga i una breu entrevista amb la directora Manuela Moreno.

Crítiques i recomanacions

La casa del tejado rojo (Yôji Yamada)

• Valoració: molt recomanable; ritme calmat i elegant, no es fa llarga malgrat durar més de 2 h 15 min.

• Estil: homenatge subtil a Yasujirō Ozu — molts plans fixos, composicions com de “quadre” i una càmera quieta que deixa fluir el relat.

• Temes: la família com a eix central; insinuacions d’adulteri i un possible amor lèsbic tractats amb delicadesa; fort context històric (anys 30, guerra amb la Xina i prèludi de la II Guerra Mundial) que incideix en el destí dels personatges.

• Estructura narrativa: tres capes temporals (mort de la protagonista i records; el nebot que revisa les memòries; i la història del passat a Tòquio).

“El cineasta deixa que el relat flueixi lliurement, fent de l’espectador un observador discret.”

Il capitale umano (Capital Humano)

• Gènere: thriller de suspens amb mirada social; estructura coral amb capítols per personatge i un guió “molt ben travat”.

• Temes: elit financera especulativa vs. classes desafavorides; retrat de famílies buidades pel diner.

• Interpretacions: Valeria Bruni Tedeschi, “de 10”; presència solvent del repartiment.

• Observacions: final ideològicament “una mica fàcil”, però el camí és sòlid i sorprèn; alguns “forats” menors.

Mortdecai (pinzellada)

• Impressió: no recomanada pels tertulians; barreja d’aires Wes Anderson que “no encaixa”.

• Repartiment: Johnny Depp, Gwyneth Paltrow, Ewan McGregor… tot i així, “no hi ha per on agafar-la”.

Monogràfic: Stanley Kubrick

Perfil i mètode

• Perfeccionista i control absolut: director, guionista i sovint productor; només 13 llargmetratges en tota la carrera.

• Arrels: fotògraf a Look; gran orella musical (va fer jazz) i curadoria de música clàssica al cinema.

• Influències clau: Max Ophüls (càmera) i Eisenstein (muntatge).

Obres destacades i idees clau

• 2001: A Space Odyssey (1968) — per al convidat, l’únic 10 de la seva vida: fotografia i música icòniques (Strauss, Ligeti). Substitueix una banda sonora original a última hora per peces preexistents que encaixen perfectament. Final metafísic sobre el “sentit de la vida”.

• Barry Lyndon (1975) — ús revolucionari d’òptiques especials per rodar a la llum d’espelmes; evolució vital d’un personatge en clau pictòrica.

• A Clockwork Orange (1971) — potència del muntatge musical (Rossini, Pompa i Circumstància, Beethoven) i imatges inesborrables; reflexions sobre violència i condicionament.

• The Shining (1980) — intriga i atmosfera opressiva; l’hotel, la neu i la paranoia de Nicholson.

• Full Metal Jacket (1987) — entrenament militar salvatge a la primera part; fort al·legat antibèl·lic a Vietnam.

• Paths of Glory (1957) — clau antibel·lista; l’escena final amb la cançó emociona fins a les llàgrimes.

• Dr. Strangelove (1964) — la seva gran sàtira; Peter Sellers en múltiples papers; final icònic de la bomba atòmica “muntada” com un cowboy.

• Eyes Wide Shut (1999) — es debat la seva autoría final; es percep el seu perfeccionisme malgrat la mort durant la postproducció.

“És l’única pel·lícula que li he donat el 10.” (sobre 2001)

Composició, música i influència

• La música com a motor emocional i rítmic; escenes concebudes “al servei” de la peça.

• Profunda influència sobre cineastes posteriors i l’ús de música clàssica al cinema.

Festival de Màlaga i entrevista

Tràiler i introducció: Cómo sobrevivir a una despedida

• Presentació del tràiler i context: comèdia generacional amb Úrsula Corberó; projecte comercial apadrinat per Nostromo Pictures.

• El to és més lleuger i juvenil, no necessàriament representatiu del potencial autoral de Moreno.

Entrevista a Manuela Moreno

• Projectes: presenta la primera pel·lícula a Màlaga i confirma Rumbos (agost) amb la productora Arcadia.

• Aclariment: la nova pel·lícula “no és una continuació de Pipas”; comparteix univers femení però és un altre tipus de comèdia.

• Mirada personal: valora el component artístic i la “química” per damunt del mer material.

“No hace falta un anillo ni flores, hace falta química y una magia que no sabes por qué.”

Tancament

• Comiat del programa i anunci: la setmana vinent, Jaume parlarà de Pier Paolo Pasolini.