Cinema sense condicions del 5/3/2024 — La Commune (Paris, 1871) de Peter Watkins: dispositiu televisiu, improvisació i memòria històrica; 40 anys de Ràdio Desvern, Òscars, Dune Part Two i la sèrie nòrdica “A orillas del río”

Resum general

Episodi centrat en “La Commune (Paris, 1871)” de Peter Watkins: es debat la seva recepció, versions, i el seu llenguatge híbrid de docuficció que incorpora anacronismes (reporters de TV dins del 1871) per denunciar la manipulació dels mitjans i activar el pensament crític. També s’ofereix context històric de la Comuna de París, amb èmfasi en la repressió i el paper de les dones. El tram final inclou celebració dels *40 anys de Ràdio d’Esvern, avanç de la propera pel·lícula, prèvia dels Òscars, impressió sobre Dune Part Two i recomanació de la sèrie nòrdica “A orillas del río”*.

“És una obra de referència… s’hauria de passar a les escoles de cinema.”

Punts clau

• Obra i dispositiu: híbrid entre documental i ficció, amb reporters i càmeres de TV dins d’un relat de 1871 per mostrar la construcció mediàtica del poder.

• Recepció i versions: suport inicial i posterior “càstig” de Canal Arte; circulen versions de 3h30 i fins a 5h45 (localitzable a YouTube), disponible a Filmin.

• Mètode de treball: actors no professionals, improvisació guiada, càsting socialment situat (comuneres i burgesos triats en els seus entorns reals), i investigació prèvia amb Agathe Bluysen.

• Lectura política: crítica a la perversió del poder i al relat oficial; dialèctica interna entre periodisme informatiu i periodisme compromès.

• Context històric: Thiers, Guerra franco-prussiana, Setge de París, confiscació de canons finançats pel poble, repressió sagnant i memòria borrada.

• Dones: protagonisme i demanda de drets (lectoescriptura, accés a l’art, propietat, temps lliure, autonomia econòmica) posats en valor per Watkins.

• Actualitat: 40 anys de Ràdio d’Esvern; Òscars; Dune: Part Two (Villeneuve, gran ofici i ambició); i thriller nòrdic diürn “A orillas del río” a Filmin.

La pel·lícula: llenguatge, estructura i recepció

Recepció, versions i difusió

• Crítica especialitzada àmpliament favorable; públic dividit per durada i exigència formal.
• Canal Arte: impuls inicial però emissió de matinada i dubtes de versió. Versió llarga (5h45) localitzada a YouTube; versió curta (~3h30) a Filmin.

Dispositiu formal i anacronisme actiu

• Televisió dins el segle XIX com a recurs asincrònic per mostrar la mediació i manipulació del relat.
• Dues televisions en tensió: Versalles (oficial) vs districte 11 (comunal).
• Espai escènic: plató antic de Montreuil (prop de Saint-Denis), ús creatiu d’espais grans i mini-espais; plans generals i plans seqüència per evitar muntatge d’acció “hollywoodià”.

“La manipulació dels mass media és un tema que preocupa molt Watkins.”

Improvisació i càsting col·laboratiu

• Més de 220 participants; treball previ d’investigació històrica i discussió dels personatges.
• Anonimat i naturalitat per prioritzar la “massa” sobre protagonistes estel·lars.
• Càsting social: veïns del districte 11 com a comuners; burgesos reals per als papers d’alta burgesia; kabilencs/algerians per reflectir desposseïts contemporanis.

Debat periodístic intern i ètica del relat

• Escissió dels dos reporters: informar “neutralment” vs prendre partit davant la injustícia.
• Discussió sobre què es diu i què s’omet (p. ex. Comitè de Seguretat Pública i ecos robespierristes).

Lliçons de forma i muntatge

• Evitar l’homogeneïtzació del llenguatge audiovisual i l’“horitzó d’expectatives” de muntatge ràpid.
• Escenes que s’estiren per seguir l’acció i el pensament (especialment grups de dones), prioritzant la dialèctica sobre la pirotècnia.

Context històric de la Comuna de París (1871)

Causes i detonants

• Thiers (monàrquic de facto) lidera la 3a República en clau d’ordre i interessos burgesos.
• Guerra franco-prussiana i derrota (Sedan); Setge de París (6 mesos): fam, fred i misèria.
• Canons del poble (finançats per subscripció popular) que el govern vol confiscar; afusellaments i escalada.
• Retorn de lloguers i impostos després del setge: asfíxia econòmica (món de pietat, deute perpetu).

“Llei i ordre, llei i ordre… per preservar l’interès dels alts burgesos.”

Repressió i memòria

• Repressió desmesurada i sagnant, fins i tot contra criatures; impunitat dels responsables.
• Memòria visual: la fotografia ja existia (barricades, vestuari), i ajuda Watkins a ancorar el seu dispositiu.
• Episodis simbòlics: Courbet i la columna de la Place Vendôme.

El paper de les dones

• Reivindicacions: lectura i escriptura, accés a l’art i la literatura, propietat, temps lliure i independència econòmica.
• Intervencions intel·lectualment potents i aparentment improvisades: una de les capes més vives de la pel·lícula.

Connexions i ecos contemporanis

Fil històric i classe social

• De 1789 a 1871 i fins al Maig del 68: continuïtats de conflicte social i reconfiguració del poder (de l’aristocràcia a la burgesia).
• Reflexió sobre la dilució del concepte de classe al segle XX i la revolució digital: nous equilibris laborals, invisibilització del treball manual, tensions al sector primari i terciari.

“La història es repeteix permanentment.”

Bloc final i actualitat

40 anys de Ràdio d’Esvern i dècades de Cinema Sense Condicions

• Record i agraïment a equips anteriors; compromís de servei a Sant Just d’Esvern.

Proper programa, Òscars, Dune Part Two i sèries

• Proper film: “El nombre de la rosa” (1986, Jean-Jacques Annaud; basada en l’obra d’Umberto Eco).
• Òscars: prèvia i recomanació de seguir-los (en directe o resums).
• Dune: Part Two (Villeneuve): gran espectacle, ofici i ambició; percepció general de millora respecte la primera part.
• Recomanació sèrie: “A orillas del río” (sueco-noruega, Filmin). Thriller diürn en paisatges del nord, salts temporals, 6 capítols (~53-54’), adaptació que prioritza la claredat narrativa.

Comiat i agenda

• Tancament amb menció del Dia Internacional de la Dona (8 de març) i el record del paper de les dones a la Comuna.