La Conquesta de l’Oest (1962) i el Cinerama: epopeia western, tecnologia gegantina i llegat cinematogràfic

Cinema sense condicions e! Molt bona tarda amics i amigues, això és Ràdio d'Esvern, estem a Cinema Sense Condicions i per introduir-nos avui tenim un fragment de la banda sonora de How the West Was Won traduïda aquí com La Conquesta de l'Oest de 1962, és una composició d'Alfred Newman que va fer una banda sonora esplèndida que després va ser editada en un LP amb 13 cançons que van ser una icona com la pel·lícula Vas devindre molt més tard. Però bé, això és la introducció i després en parlarem bastament. Ara per començar us presento els companys. Bona tarda, Lluna. Bona tarda. Bona tarda, Ignasi. Ah, què tal? Bona tarda. Bona tarda, Anastasi. Bona tarda, bona tarda. Benvinguts tots i disposats a parlar d'aquesta pel·lícula que va inaugurar a casa nostra i arreu la reproducció amb sales de cinerama. que era la projecció de tres càmeres alhora amb cursiva fins a alcançar 150 graus. O 160, eh? Una meravella en aquells moments. Més o menys. 165. Tres projectors. Per tant, en correcció, tres projectors. Sí, sí, sí. Tres projectors. No càmeres. Sí, i era una corba, era corba, realment. Era una corba. Sí, sí, era una corba. Una corba marcada. I sí, està el dubte entre els 150 o 160 graus. Bueno, jo he llegit els 150. L'inventor Alfred Wohlen estava obsessionat amb la visió perifèrica i volia imitar el que és el camp de visió humà. Humà real. Completament. I aproximadament són 165 graus el que tenim nosaltres. Bé, la pel·lícula va estar dirigida oficialment per tres directors. Henry Hathaway, que va dirigir Els Rius, Les Planes i Els Foragidos. No sé com se li diu en català. Els Malfactors. Els Malfactors. Molt bé. És una versió. No, la versió més normal és Els Fora de la Llei. Els Fora de la Llei. Ah, també. Els Fora de la Llei, també. John Ford va dirigir una de les parts, que és La Guerra Civil, i George Marshall, El Ferrocarril. Llavors, si he dit que oficialment és perquè Richard Thorpe, amb el que es feia sempre molta conya, és un director que va fer més de 180 pel·lícules. Però jo recordo a l'època dels crítics aquells tipus Antonio Sánchez i això, que deien Richard Thorpe, fiel a su... Fiel a su nombre. A su apellido, ha hecho una pel·lícula más bien torpe. Molt mal intencionada. No, però la veritat és que estava considerat com allò que se'n deia un bon artesà. Home, sí. I té títols força importants i, a més a més, amb uns repartiments extraordinaris. El Fer La Noche, no? Bueno, ja tinc. O el Tarzari Nueva York. Sí, em va fer diverses de Tarzari. Exacte, vull dir, era un realitzador, si vols tu, de crispetes, no? De cinema de crispetes, en certa mesura. Sí, i també... Però jo tampoc el trobo gens dolent, no? No, i ara també una persona d'equip. És a dir, si tu ets la Metro i el tens amb nòmina durant 10 anys, amb aquell home saps que li pots donar una sèrie de guions i ella et farà pel·lícules d'aquestes de complement o de primera de complement, sense cap tipus de problema. Que diríem un artesà i a vegades potser fins i tot una miqueta més que un artesà. I a vegades més, sí. Però és un artesà. Sí, perquè, clar, amb els anys anava acumulant quantitat d'ofici. Però recordo que sempre li fotien aquesta conyeta, no? El Torpe, no? Sí. Fiel a su apellido, aquí no es da una pel·lícula que tal. Però aquest home el que va fer, em sap greu, que són escenes de transició, no? Sí, va fer escenes de transició. Exacte, poc o més o més. Però no sé exactament, perquè no he pogut trobar, per quina raó el van deixar fora dels crèdits. No ho sé. No ho sé. Sí, és un misteri, perquè ni tan sol, amb molts llibres... Jo vull arribar a pensar que va ser un tema de la productora, eh? És que ni s'esmenta, tens raó. Però no ho diuen, no ho diuen. En canvi, es reconeix. I fins i tot he arribat a trobar dades de la pel·lícula en què el posen com un dels directors. Sí. Com un quart director, vaja. Com un quart director, sí. Sí, que feia, doncs això, les transicions, perquè és molt important. Jo recordo que quan estàvem preparant la pel·lícula, tu, Anastasi, vas dir... No ho entenc, perquè tinc una versió que dura 164 minuts i una altra que en dura 143 o 145. Què és? Què és la diferència? Clar, clar, clar. Doncs les transicions. Les transicions. Perquè hi ha unes transicions molt llargues, sobretot musicals, també. L'entreacte i l'obertura. I l'entreacte. L'entreacte, l'obertura i l'ecloenda. Perquè l'estrena, bueno, semblava això dels cinerames que havies d'anar amb etiqueta, eh? Vull dir... Jo recordo que m'hi van... Amb estricta convidada. M'hi van portar els meus pares... Amb el cortinatge. Sí, sí, sí. Era molt teatral. Sí, recupera totalment el tema de la... quasi, diríeu, parística. Una celebració, sí. Jo recordo quan vaig anar a veure Hey Too Late amb el dalt d'allò del nostre amic el Tarantino en el famós cinema aquest del meu barri. El fenomena. El fenomena. Va ser exactament la mateixa sensació. Em va transportar una altra vegada el dia del cinerama. En el cinerama no hi havia cortinatge. Però en el cas aquest sí, perquè ell va copiar d'aquesta pel·lícula, ell va copiar l'entrada. El Morricone li va fer tota una entrada musical basada en un sol fotograma fixat. És a més, era un dibuix, també. Igual que fa la pel·lícula. Sí. No era un fotograma. Sí, sí. Sinó que era un dibuix d'un... I llavors, realment, vaig pensar, mira, això ho he vist ja. I vaig pensar, on ho he vist? I ho havia vist aquí. Ho havia vist en aquesta pel·lícula. Que bo. És aquesta estructura molt operística que té la pel·lícula, no? No té primera, segona, segona, segona. Esclar, té més parts que tres. Sí. Amb la qual cosa ha de capitular d'alguna manera. Sí, clar. I és clar, aquestes capitulacions, el que dieu, van enllaçades per un realitzador que va crear els enllaços. Exacte. Amb la veu, que ara direu d'aquí era, perquè jo també ho sé, però ho dieu vosaltres, que explica, precisament, aquests enllaços. És el famós... L'Espencer Tracy. Sí, senyor. Bé, la veu és d'Espencer Tracy, que en aquells moments estava ja molt, molt, molt malalt. Molt fotodèix. De fet, es va morir poc després d'estrenar-se la pel·lícula. De fet, ell havia d'actuar. Havia de ser actor. Però li van començar i van dir, no, no, tu tens que estar als crèdits. I llavors, bueno, molta gent va dir, bueno, però l'Espencer Tracy jo no l'he vist. I l'Espencer Tracy, de fet, va... Fa la narració. Sí, la narració que l'havia de fer Bing Crosby, perquè l'origen de tot és Bing Crosby. Té una veu molt maca. No, no, l'origen del projecte és Bing Crosby. Ah, l'origen del projecte? Què dius ara? És absolutament flipant. Ah, sí? A part de la narració. Sabem que tot ve d'una cosa que estava escrita, uns textos escrits que estaven en una publicació, no? A l'AIF. A l'AIF apareix uns textes. Uns textes, però, de fet, tenien més importància les fotografies. Les fotografies d'aquesta. Perquè l'AIF va fer un seguit d'articles, com una sèrie, de fotografies del Far West, o sigui, de fotografies antigues. Aleshores, el Bing Crosby les va veure a l'AIF, i se'n va negar a la Metro Goldin-Meyer i va dir, escolta, què tal, què us sembla si fem un projecte d'això? I la Metro Goldin-Meyer el que va fer és comparar-li la idea. Ell la va vendre, i aleshores la Metro Goldin-Meyer va anar desenvolupant... Ja sé que mai expliquem qui és qui, però Bing Crosby suposo que per la gent d'avui en dia, de menys de 55 anys, no saben qui és. Era un cantant i també actor. Era un cruner. Seria un cruner? Sí, un cruner americà superconegut. Li deien la veu, també. La veu, la veu. Després va ser el Sinatra, la veu. El Sinatra, també. Bé, aleshores la Metro Goldin-Meyer va agafar el guionista, que per cert era... Va ser molt polèmic aquest home, el James R. Webb, l'art, no sé, la R, no sé què deu ser. Home, la veritat és que té guions tan bons com de les pel·lícules Apache, Veracruz, que no són poca cosa. No. Horizontes de Grandesa, El Cabo del Terror, la primera, eh? La del G. L. Thompson. Sí, sí. I el gran combate d'en John Ford, que deu-n'hi-do, no? Però, bueno, es veu que... Va agafar mala fama per la conquista de l'Oeste, eh? Sí. Perquè vosaltres sabeu que des de l'inici va haver una part de la crítica... És a dir, va haver... Va haver com un gran entusiasme, no?, per una banda, però, argumentalment, bueno, fins i tot el New York Times va fer, en la seva crònica del dia següent, va fer conya i va dir això tinguin la seguretat que no és d'aquesta manera que es va guanyar l'Oest. Que es va guanyar? Que no és d'aquesta manera que es va guanyar l'Oest, no? Ah, ja, ja, ja. Que es va conquistar... Sí, però, a veure... Bueno, és la versió. Jo crec, però, després de tot això, al cap de 30 anys, o 25, va canviar, eh? Va canviar i la van començar a veure com realment el reflex d'una epopeia del que havia sigut la conquista de l'Oest, no? I, per extensió, una espècie d'exaltació, no, no espècie, o sigui, una exaltació profunda de lo que és l'ésser americà. Absolutament. I conquerir el món i instal·lar-se allà, perquè la pel·lícula, quan acaba, deixa la nació instal·lada a la cúpula del món. Diguem que acaba l'actualitat d'aquell moment, acaba als anys 60, veient autopistes, veient fàbriques, veient el camp d'aquell moment, eh? La part que també roda... El progrés en aquell moment. El progrés en aquell moment. I això, el curiós és que al final de la pel·lícula va ser tan criticada, acabat a la biblioteca del Congrés, com una peça de consulta... Allò de valor històric... Valor històric, clarament. I no sé quantes altres arguments d'aquests. Home, a veure, a mi m'agradaria fer una reflexió molt profunda, perquè és curiós, no? El Conquista de l'Oest és de l'any 62. Sí. A l'any 62 també es fa el meravellós Mundo de los Hermanos Grimm amb Cinerama i s'ha acabat l'invent, eh? Totalment. L'invent va morir pràcticament. Va néixer 10 anys abans, de cara al públic, perquè tots sabem que l'inventor, el Fred Waller, ho havia presentat, això ja ho havia presentat a la Fira de Nova York, del 1939, tan antic com això. Vull dir, ell ja va inventar això. el que passa és que eren 5 projectors, en comptes de 3, ara 3 camines, eren 5 projectors, i que a més a més feien, o sigui, no era aquesta pantalla allò... white screen, no? neta. White screen, no? Allò es muntava. Era com seglaonada, no? Ja, ja, ja. Aleshores, és curiós perquè el Rockefeller és qui va pagar això, o sigui, un dels Rockefeller va pagar... Desenvolupament del producte. El Vitarama, sabem què li deien? Vitarama. Sí, en aquell moment, després va ser Cinerama, però inicialment es deia Vitarama, i de fet l'empresa del Fred Waller es deia Vitarama, no? Aleshores, un cop, després de la fira, el Rockefeller es va desanimar i se'n va anar del projecte, i es va quedar com molt desanimat. Però va trobar el tècnic de so, aquest, el Hassel Riff, no? Em sembla que se'n diu. No tinc nom. Riff. És un tal Riff. Bé, no ho tinc. Que és el que li va donar el so esterofònic. La Conquista de l'Oeste té so esterofònic i tal, no? I aquest el va tornar a animar. Curiosament, de per mig, l'exèrcit es va interessar. Sí. I van utilitzar el Cinerama, per dir-ho així, el Vitarama aquest, perquè... però van començar a fer ús de computadors, eh? Perquè per un procés, que evidentment no era digital encara, però per un procés de computadors, eren com simuladors pels pilots d'aviació, allò com si tinguessin l'enemic que projectaven un avió enemic i aleshores els pilots per entrenar-se estaven com en cabines, com si fossin les cabines dels bombarders aquests americans. Sí, sí, sí. I aleshores quan encertaven sonava, hi havia com un so que els pilots rebien per als auriculars i d'aquesta manera sabia que havien encertat. Va ser un èxit. Durant tota la Guerra Mundial van estar utilitzant això per entrenar els pilots. I després, doncs clar, la guerra s'acaba al 45 i fins al 52 que el Riffs, que és el responsable del so astrofònic, l'anima, doncs, bueno, decideixen, lloguen el teatre de Broadway, el Broadway Theater, i estrenen, com tots sabem, This is Cinema, o sigui, que van fer com 4 o 5 pel·lícules d'aquesta manera. Són pel·lícules que no són argumentals. Jo n'havia vist un parell. Són vistes aèries i coses d'aquestes. Sí, aquest tipus de cine que no té cap interès, però que de fet quan he vist la pel·lícula ara aquí, clar, aquesta pel·lícula té moments que poden recordar aquell tipus de cine. L'entrada, que de tu és magnífica, abans deies, Pep, de les muntanyes de l'entrada és meravellosa i de fet la sortida. Són les dues coses. Hi ha una simetria i que recordaria gaire més un vol de dron que no pas un vol d'helicòpter. Curiosament. Molt ben filmat. I molt ben filmat. I després els ràpids. Els ràpids, esclar, és una cosa que en el cinema premi que es havia fet ja hi havia hagut baixada de barca per ràpids. Jo recordo aquesta imatge dels esquitxos que et venien a càmera haver-la vist abans de veure aquesta pel·lícula. Que té trampa. O sigui, la pròpia La Conquista de l'Oeste té trampes. La baixada dels ràpids no està filmada amb tres càmeres com pràcticament la totalitat de la pel·lícula està. La van rodar amb un sistema de la Metro Golding-Mayer que ells mateixos van fer que es deia Super Vista Vision 70. Un negatiu únic. Càmera única. Una sola càmera. Que després, evidentment, amb 70 mil·límetres l'ampliaven. Per això era vista... Aconseguen estirar a 289 que és l'estirada i aleshores després, per laboratori feien la deformació perquè s'adaptés a la imatge idèntic a la resta del... Òpticament es pot fer, ara digitalment es pot fer molt bé però òpticament també es podia fer. Sí, sí. Però clar, s'ha de reconèixer que tot això en el 62 eren uns adensos. Bé, impressionants. I tant. O sigui, a mi el Cinerama em provoca perquè jo jo he vist la conquista de l'Oeste en cinema. Jo també. A mi ja dic... Era molt petit. M'hi vas portar els meus pares. el Cinerama. Sí. Sí. jo el Cinerama. El Paral·lel. El Paral·lel. Exacte, jo el Paral·lel. Després va ser el Paral·lel també que es va fer el Rastrena al Regio. En el Regio el 86. A veure, en aquell moment Marquès del Duero. Marquès del Duero, exacte. No, realment. Bé, exactament tenia 4 anys però me'n... Podeu dir com és possible que te'n recordis. No. Doncs me'n recordo. És una pel·lícula que pot recordar amb 4 anys. I haig de dir que evidentment... O sigui, si tu veus una pel·lícula de Cinerama que es va tallar l'invent, com hem dit ràpidament, si la veus in situ en sala amb aquest white screen de 165 graus la cosa imposa. O sigui, amb una pantalla gegant totes aquestes imatges a l'obèstia no dalt... Sí, sí. La cerimònia ja és completa. O sigui, la cerimònia ja és molt més completa que quan anaves a un cinema normalet amb la pantalleta petiteta. Clar, aquesta intenció que, bueno, d'alguna manera ho parlava abans que el cinema sembla ser que degut a la televisió sobretot als Estats Units començava a fer una baixada important de la gent a anar als sales de cinema i es van produir aquestes coses bàsicament aquestes produccions a l'obèstia per tornar i implementar nous sistemes de projecció perquè la gent tornés a enganxar-se. És que és el... De fet, el Cinerama es considera que és el causant de tota la lluïa... És a dir, quan es va estrenar This is Cinerama, la pel·lícula del 52 amb el Broadway Theatre, al setembre del 52, em sembla recordar, automàticament la... Bueno, la Fox va ser la primera que va dir però és que això no pot ser que ens trauran els calés aquesta gent, no? Vull dir, per què? La Fox va posar en marxa el Cinema Escop. El Cinema Escop és conseqüència del Cinerama. Amb la túnica sagrada. Amb la túnica sagrada. Un any després de fer misis. La que ho va inaugurar. La túnica sagrada és el 53. Per tant, una anècdota personal. Quan jo vaig generar la pel·lícula Cinerama aquesta, que estem parlant avui, com la conquista de l'oeste, que li dèiem en aquell moment, jo tinc un impacte com tu molt fort. Jo no en tinc 4, jo en tinc 13, però també tinc un impacte molt fort i no dic que em dediqui al cine per això, però sí que vaig dir, bueno, ostres, quin pel·lículon, quina pel·lícula. Aquestes no són les que fan el Cinema Rovira de Gràcia. Això és una altra cosa. Clar. Era una altra cosa. Era una altra cosa. No hi ha dubte. Llavors, quan fan Cinema Escop i estrenen en el cine Tivoli ja desaparegut de Barcelona, vaig amb el meu pare a veure la túnica sagrada. I si ve una em va produir un aspecte, un impacte brutal i molt positiu, la segona, per raons que ara no entrarem, em va produir un trauma que em dura tota la vida. I no, i ara no entrarem més. Però hi ha un trauma per un tema del color de la túnica que té aquest color sang i jo havia viscut una experiència personal de molt petit que em va fer que lligués les dues coses i per mi aquesta pel·lícula cada vegada que la veig em produeix un efecte terrible. Un efecte terrible. Això és ricoquià, eh? Total, perdoneu perquè és molt personal perquè el sortir del tema l'he dit. Jo amb la túnica sagrada la recordo sempre perquè amb ella van inaugurar la pantalla de gran estirada al meu poble. Ah, també? Sí. Clar, clar, o sigui que van haver de fer obres en el cine. Sí, i tant, i tant. I aleshores després, evidentment, el cine es copra, després, bueno, el propi Super Panavision 70, que és de la pròpia Metro Golding Mayer, però que va ser... després, el que van fer els propis de la Metro Golding Mayer és passar... Les pel·lícules de Cinerama les van passar a 70 mil·límetres. Van estar al Regio i ja va ser amb 70. Que el Cinemascope no és... d'origen no és amb 70 mil·límetres, eh? No. Van agafar l'invent d'un francès dels anys 20, un tal Henry Kretien, que ja havia inventat el Cinemascope, de fet. O sigui, el Cinemascope ja estava inventat, no es deia així, però ja estava inventat. Sí, sí, sí, sí. I encara vivia el Kretien aquest, li van haver de pagar una mortera de galers, però és 35 anamorfis. Anamorfis, sí. És a dir, amb un objectiu que la pel·lícula el negatiu no és de 70, és de 35, però allarga la imatge i després el projectar es corregueix. La de xenomorfis, a fet. Evidentment, la qualitat d'imatge no és el mateix. No. perquè jo he tingut ocasió ara de veure la Conquista de l'Oeste amb un Blu-ray molt famós que en el seu moment va ser un èxit total de vendes quan vas començar a sortir el Blu-ray i haig de dir que amb una pantalla de 60 pulsades que no és ni molt menys el cinerama del paral·lel, és una bona pol·lel. El grau, eren quatre directors de fotografia que està aviat dit, però el grau de qualitat visual, estem parlant de l'any 62, i el grau de qualitat visual és brutal, o sigui, però brutal, és una cosa absolutament increíble. Té una versió, em sembla, de la pel·lícula amb corba. Sí, exacte. L'Smile Box. Smile Box, exacte. Smile per somriure, perquè sembla que sigui un somriure. Smile Box, és veritat. La Paramount va treure, també, dintre d'aquestes innovacions que hi va haver als anys 60, per combatre el que deies tu, no? L'entrada forta, crisis de les productores i l'entrada forta de la televisió, doncs, cada un va, cada un dels grans... La Paramount va treure la vista visió. La vista visió, correcte. Que és brutal perquè utilitzava negatiu, o sigui, però tu imagina't, o sigui, els anys 60, és que és una bogeria d'intens, el tot au, del Mike Todd, del Mike Todd, del Mike Todd, el Mike Todd, que va estar a l'inici del Cinerama, o del DC Cinerama i tot això, ell hi estava. El que passa és que el van fer fora i aleshores va entrar el Cooper, un dels dos directors del King Kong dels anys 30. Tot au es deia, sí senyor, tot au. El que passa és que el tot au era molt curiós perquè utilitzava pel·lícula de 70 mil·límetres però que a sobre anava horitzontal, amb la qual cosa l'amplada de la imatge era salvatge, era una cosa... Però va morir amb ell, és a dir, es va morir el Mike Todd i se'n va anar... Això demana és una cosa, que és que el Veritat Pacinama i el que valorem de la pel·lícula no és tant tot això. Ens va impactar, érem joves, ens va impactar molt els cromos aquests meravellosos que anomenen aquí, però de fet el que valorem és el contingut amb tots els seus defectes i amb totes les seves... Bé, a veure, pels que ens escolten és que es dona una circumstància. Ah, sí, perdó. Nosaltres vam parlar abans de vacances de fer el tornar la pel·lícula aquesta com a pel·lícula de la setmana i jo vaig dir, jo crec que quan era un crió al poble vaig estar fent l'àlbum amb cromos i efectivament aquest estiu ha estat regirant caleixeres antigues i he trobat i el tenim aquí l'he portat avui a l'àlbum una meravella, eh? A l'àlbum amb 200 cromos i està tot complet. Complet i amb una qualitat de color impressionant. Hem passat molts anys, hem passat 50 anys. Clar, és de l'any 63, eh? És de l'any 63. És de l'any 63, esclar, estem per quasi 50 anys. deixem-me dir-li una indicació al nostre control. És que el micròfon tinc la impressió que no se sent prou bé. L'altre dia et va passar igual. Oi? És que... O sigui que... Ets tu... Posa-me els auriculars perquè jo ho escolto bé. Són auriculars. Val, doncs... Jo ho escolto perfecte. Són els auriculars. Són auriculars. No, l'altre dia et va passar igual. Assuntos internos, diguem. Va ser el mateix. Molt bé. Escolteu, us vull donar unes quantes dades que he recollit perquè feu una idea dels que ens escolteu del que va representar en aquell moment, repetim, 1962, aquesta pel·lícula. Pressupost de 15 milions de dòlars, 164 minuts de durada, 4 directors de fotografia que ho hem comentat, 400 tècnics, 38 departaments, dels estudis de la metro, que eren una bona part de tots els estudis de la metro destinats, van ser utilitzats una vegada o una altra per aquesta pel·lícula. Sense aturar la producció habitual de la metro. Sense... Exacte, que igual simultàniament es feien 12 o 15 pel·lícules. Sí, sí, sí. Mil extras, 2.000 caps de bestiar. Sí, sí. I el repartiment, bueno, el repartiment... El cap de bestià és el millor, el bo i millor del moment. Sí, sí. O sigui, Henry Fonda, Carol Baker, Carl Malden, Gregory Peck, James Stewart, James Pappar, James Stewart... Eli Wallach. Eli Wallach. A mi m'ha divertit molt. Wallach. Eli Wallach. M'ha divertit molt la presència del Wallach perquè m'ha recordat altres pel·lícules també de l'oeste que no tenen res a veure amb aquesta, no? Jo he sentit dir Eli Wallach. Eli Wallach, ja. No sé si... Però això passa... Eli, Eli, Eli. Els meus pares deien Burr Lancaster i un bon dia tots ens entenem que es diu Bart Lancaster. Bart Lancaster. Sí, el meu pare sempre deia Orson Velles. Orson Velles. Richard Wiermark. Richard Wiermark. Richard Wiermark. Presència interessant. Sí, fa de dolent, eh? Puntual, de dolent. Home sense escrúpuls i al límit d'inhumà, eh? Un actor que va fer de pistoler en moltes ocasions, eh? Sí, sí, sí. I gairebé sempre dolent. Del dolent. Sí, és que té cara de dolent, eh? Vull dir... Hi ha gent que té, esclar, té aquest tema que queda situat immediatament en el càsting com a dolent. Rara vegada aconsegueixen aixecar i anar a un altre tipus de personatge. És difícil. Home, el Bernard Smith, el productor, té una frase que diu en aquesta pel·lícula no ens estem per bromes. Tothom és de professionalitat comprovada. I efectivament des dels directors fins als directors... Bé, si llegim el que han fet aquests directors de fotografia és que ens caurem... Sí, tot. Ens caurem a terra. Perquè són, bueno, no sé, el William Daniels va fer La gata sobre el Tejado de Zinc, el premio como un torrente. Sí, el más. El Krasner, el Milton Krasner, La tentación vive arriba, La mujer del cuadro de Fritz Lang, amb blanc i negre fabulós. El Charles Link, Los Sobornados, Sabrina, La noche de los gigantes, charada, el último tret de Gun Hill. i el director de fotografia del capítol de John Ford, que és en Joseph Lascelli, que, bueno, aquest ja és que és espectacular. El largo y cálido verano del Martin Reed, El apartamento del Billy Wilder, Los desnudos y los muertos, segons la novel·la del Norman Myler, La jauria humana en bandeja de plata, Nacía de Mujeres, Berencí, tota la filmografia del moment. Gent de primeríssima, però de primeríssima quantitat. Van reunir lo bo i millor. Van dir, no vam buscar, els directors en concret, van dir, no vam buscar cap noiet jove que ens vingués a resoldre el tema, vam buscar figures que ja estiguessin consolidades. I la música que hem escoltat de l'Alfred Newman, no l'havia de fer l'Alfred Newman, es veu que ho havia de fer el Dimitri Tionki, però es veu que l'Ivan Champà, ja estava en contracte i tot, però l'Ivan Champà que es va haver d'operar es veu dels ulls d'urgència i no va poder afrontar la feina, vull dir, per una qüestió de salut. I aleshores van agafar l'Alfred Newman, jo no sé com ho hauria fet el Dimitri Tionki, que evidentment és un altre dels grans, però el que sí que haig de dir és que la banda sonora del Newman és... Home, és espectacular. És la que dius va ser un èxit el disc, imagina't. És la que dius és el que necessita, la pel·lícula. Absolutament. No te l'hi podries imaginar amb una altra música. A més, tota l'èpica està continguda a dintre de la música. Jo crec que a mi m'agrada el cinema, a veure si no és precisament per culpa de pel·lícules com aquestes. Per què no? Pot ser. Com l'altre dia deia amb Pierrot Lefou del Godard, que és el Samuel Fuller, què és el cinema? no? I el Fuller diu el cinema és un camp de batalla, és passió, violència, venjança, acció. Què és això? Què és això? Què és això? Que és aquesta pel·lícula que ho té tot. El Samuel Fuller l'altre dia. També amor, també amor, però evidentment tot l'altre dia. És que en aquesta pel·lícula hi ha un compendi del que després aniran desenvolupant tots aquests directors que han treballat i molts altres com el que realment és un dels tipus de gènere de cinema per excel·lència americà, que és el western. Ah, no, sense dubte. Aquí, per exemple, tenim les càrregues dels Bissons. Bé, això, això és que és... Dels búfels. Ai, dels búfels. Sí, és únic. Tenim la construcció del ferrocarril. També, una altra icona. Una carència per mi, un error històric, historiador, que és que hi haurien d'haver més xinesos en el tema. No n'hi ha ni un de xines en aquesta... Però és que una de les línies de treball no veus ni un xinès. Però bé, és igual, és un tema, no sé si racial, no sé si... d'una problemàtica que no ho sé. No en tenien a mà. La realitat és que hi havia una de les grans mentides de la història de com es va guanyar l'UES són els cowboys. Els cowboys bàsicament eren negres. Fixa't-ho, esclar, esclar. I en canvi, els americans s'han inventat tota una... A través del cinema, sobretot, i de les novel·les, s'han inventat una mitologia que tots són blancs, rosos, o com a mínim wasp, no? Pinta saxona. Mentida. Es veu que bàsicament eren negres perquè eren els més penjats. Un treball molt tirat. Era una feina duríssima, he dit, negres. És que, clar, el western és la seva èpica. El western és la seva il·liada i la seva odisseia. Sens dubte. Sí, això sí. Les dos guerres civils, la guerra civil que dèiem, estaves fent una mica la cita, la guerra amb Mèxic, no? Quan s'acciona els territoris del nord de Mèxic i del sud dels Estats Units, que a partir d'allí van ser d'ells, i després la guerra, esclar, la guerra civil americana. La guerra civil americana. això em recorda, si us en recordeu, surt un plano en què es veuen l'exèrcit mexicà. Sí, sí. Un plano així... Un plano bastant picat i és el riu, no? Em va recordar Zapata, lògicament, vaig pensar en Zapata, però molts més anys després. Aquell pla està directament tret de l'àlamo del joc Wayne. Segurament. O sigui, el van agafar... Pot ser, pot ser, el van calcar. El joc Wayne deuria de dir, va, el podeu agafar i tal. És de l'àlamo el plano aquell. Ara que dius el John Wayne... M'han llevat, eh? No és que... Bueno, m'han llevat. El va reproduir. Evidentment, amb permís, però és un plano de l'àlamo i que el van agafar. Ah, sí? Però exactament. Sí, sí. No, no, no, no, no, no, no, no, no. És un plano de l'àlamo. Sí, sí, sí, sí, sí. No, no. Ara que dius del John Wayne és un altre dels grans actors americans que també participa, encara que sigui en un paper curt, però molt important, perquè fa de general William Sherman. Hi ha el Harry Morgan que fa d'Ulisses Grant, que tenen una conversa que és vital i antològica dintre del que és la pel·lícula i després també té un paper cura el Raymond Massey fent de Abraham Lincoln cal dir també que la pel·lícula descriu l'arc de vida d'uns pioners que va des de 1839 a 1889 amb aquests 50 anys tenen l'encert de col·locar tot el que hem dit o sigui els mals factors els rius, els plans els caçadors i el ferrocarril a través de 3 generacions de la mateixa família els Prescott, Rawlings sí, sí està molt ben trobat això jo pensava que la pel·lícula capitulava molt i es perdien els actors i no, aquí he descobert que efectivament està molt ben lligat sí, la nissaga segueix fins i tot hi ha un detall molt bo que és que el el pare Rawlings que és el paper que fa el James Stewart en l'episodi del John Ford al principi com sabeu apareix aquell carter ja vestit en plan militar que li dona una carta de sa germana o sigui del paper de la David Reynolds a la Carol Baker i el cartell li diu i adreçant-se al George Pepper li diu i tu què fas que no que no t'incorpores a files t'has d'incorporar files i aleshores la Carol Baker té aquell moment d'enfadament diu és que no n'hi ha prou amb que s'hagi anat el meu home i quan acte seguit es veuen ja el camp de batalla pim pam de nit que és una manera molt curiosa de mostrar la guerra d'explicar la guerra de cessació és curiós la nit no ha sigut molt utilitzada és que el John Ford era un punyeter estava molt emprenyat amb el projecte i es veu que tenia alguna obligació perquè no li va agradar gens però hi ha un moment que si recordeu que es veu el metge que està tallant cames sobre una taula plena de sang que netegen i que posen el proper el primer que porten és el pare és el James Stewart el que passa és que es veuen en escorts he turat i he tirat enrere en aquest punt perquè he volgut verificar que efectivament fos així si sí que és ell jo també vaig tenir enrere per comprovar si havien posat el James Stewart i no és l'actor però clar com que és un escorts però diuen és el Linus Linus bueno Linus Rowling i diu hòstia representa que és el paper del mar del James Stewart perdoneu perdoneu ara que heu perdonat molt ràpid el tema del James Stewart les dues frases meravelloses que té del Jean Gardaix del Jean Gardaix quan et situa quan té la noia aquella que l'està enredant el tema de la cova que parlàvem abans hi ha aquella cova ell arriba en allà resulta que és una emboscada perquè la cova sembla aparentment que en allà podrà veure podrà comprar potser no sé què i de cop el que és és una encerrona bueno ella va amb els malfactors i ella està és de les dolents diguem realment ella i el seu pare que és el que porta al negoci i el que han de fer és matar-lo i tirar-lo en un pou i robar-li les peix de que es toca a porta que valen una fortuna aquesta seqüència quan li la punyalen per l'esquena és de les coses que em va traumar és que penseu que tenia 4 anys i veure'l caure per la cima aquella pel forat aquell dins la cova em va provocar un moment ho recordo un moment dolent bueno és que a veure la pel·lícula tot i la seva espectacularitat com deia l'Anastàcia abans té el seu lloc per l'amor i fins i tot pel romanticisme però també té el seu lloc per la violència fins a arribar a l'extrem a la maltat perquè de fet aquesta gent són uns reprodueix el pitjor de cada casa està clar està clar és el que volia dir perdona digues en un punt determinat bastant anterior diu sempre miro a veure llengardà sempre perdoneu és el refeix llengardà és com un element com que és el perill és el pecat és quasi com la serp d'Adam i Eva llavors quan ja està amb la Yves que a més es diu Eva amb la Yves i ja decideix quedar-se amb ella dic crec que he vist el llengardà és per darrera vegada com si fos crec que he tuttejat amb el pecat perquè ell es coneixia un pecador perquè ell de dones ell tenia un historial que quan baixava venia a les pells feia diners i estava un mes anant a l'ample de fet amb la noia que li clava el ganivet se l'estava lligant se l'estava lligant descaradament i després li reconeix a l'altre diu però escolta si a mi ha estat a punt de matar-me i me l'estava lligant mira si arribo a ser cràpola i després no sé si vosaltres els heu pres nota d'algunes incoherències que la pel·lícula té me les he vist però no les he pres precisament quan li clava abans li claven li claven el ganivet que després ell cau però cau el pou cau a l'aigua acaba sortint per un altre costat de la cova i s'arrossega cap al riu agafa un tronc es veu perfectament que està ferit perquè posa l'espatlla la posa d'una manera com volguem dir ostres si em moc em farà mal o segnarà o el que sigui molt bé evidentment passa tota la baralla final pim pam pam i quan enterren els morts que hi ha amb la lluita amb aquests malfactors se'l veu parlant amb la Carol Baker que la Carol Baker li està dient no jo em quedo aquí això és Ohio ella ja no va més a l'oest es queda allà aquí hem mort els meus pares els meus pares volien volien vindre aquí jo segueixo l'obra i ja no porta cap ferida a l'esquena ni quan jo no recordo jo sé que n'hi ha vist un parell d'aquest tipus sobretot coses que passen molt abruptament de cop acaba una història i abruptament i et trobes en una situació posterior i passat en un parell d'ocasions però no ho he apuntat i la memòria no és diré una cosa tot i l'allargada de la pel·lícula la pel·lícula des del principi va per feina perquè la relació amorosa entre la Carol Baker i el genys estiu es produeix amb res escolta el present té una noia que per ser el 1850 diu escolta tots dos tenim vida sí a veure tampoc tenint tant temps com per perdre'l'ho li diu ell amb ell el romanticisme ha fet molt de mal perquè en segles anteriors les relacions entre home i dona jo crec que jo crec que jo crec que això estic d'acord és històricament bastant acurat és a dir es d'anava per feina la Carol Baker ja es veu que s'està fent una miqueta grandeta vol un home estic d'acord i enfilar ràpid estic d'acord igual que al revés igual que al revés que a l'altre que li proposa el David Ray no és tenir fills ella també té molt clar el contrari que no vol tenir fills que no vol aquell home per tenir fills a la vida ella no vol tenir fills en aquest sentit la pel·lícula és molt curosa amb la dona no és un complement com és després amb moltes pel·lícules de l'oeste també totalment amb moltes estava allà pujava el carro estava al costat amb la mula esperant que l'altre es discutís hòsties amb algú i tornés al carro en canvi aquí és veritat és un factor a ressaltar i tornant a les incongruències hi ha una cosa que també m'incomoda molt que és l'escena precisament dels ràpids en què el ràpid s'endú la balsa allà hi ha dos o tres allà crida el pare la mare la Carol Baker va dins el següent plano ja és que els estan enterrant no se n'han sortit la Carol Baker com nassos s'ha salvat és que algú m'ho expliqui i el nens era necessari pel guió el nen o nens els fan posar allà venen enganxadets a terra després ja surten aquests nens què passa amb aquests nens hi ha elipsis estaven molt ben agafats a la barca estaven enganxats a terra sí sí però què passa amb aquests nens perquè estan allà un està ferit que s'ha trencat la cama o un dels dos nens el més gran però després ja veiem la Carol Baker amb els seus fills amb el George Pepper i l'altre que són els fills amb el James Stewart aquests nanos ni se'n parla d'ells mai més a la pel·lícula vull dir que realment hi ha factors de guió una mica estranys o potser també hi va haver alguna retallada de metratge i es van portar alguna cosa que consideraven que no calia per no fer-la tan llarga jo crec que hi ha alguna cosa més que això potser per almenys és una cosa similar a això que dius tu ara en el muntatge a lo millor es va encarregar no recordo em sap molt greu aquí davant de tothom expressar la meva falta de memòria però realment hi ha algun moment que he pensat aquí és segur que hi ha un tall perquè hi ha un tall diguem que no que es liquida coses perquè no queda explicat i ara no recordo què era però era una cosa que tenia la base era un personatge que canviava de situació no recordo tot dona per exemple la dels fora de la llei l'episodi final hi ha un embolic estrany perquè la David Reynolds és vídua el Gregory Peck ja s'ha mort s'ha presentat s'ha presentat que han tingut èxit econòmicament amb els negocis i vivien per tot l'alt fins que ella es veu obligada a vendre mobles a casa i diu me n'entorno a un rancho que tinc i tal aleshores el George Peppard s'ha convertit en xèrif fart de tot el tema del tren i de com es tracta els indis i de s'ha decepcionat de manera brutal diu bueno és un xèrif però sembla que sigui més aviat un Marshall perquè de fet el xèrif és el G l'Hikop sembla perquè és ell el que li diu marxa d'aquí no et quedis aquí perquè el George Peppard quan va a buscar el tren a la a Gold City la seva tieta la David Reynolds que és quan veu l'Eli Wallach que té males intencions i s'ho insuma i el G l'Hikop no vol no vol fullons però allà exactament perquè allà encara no es veu que és allà on van a buscar a la tieta per anar després al rancho quan en algunes sinopsis es diu que és on el George Peppard és xèrif no perquè el xèrif és el G l'Hikop jo penso que és un tema de circunscripcions jo penso que el Peppard jo he interpretat que és un Marshall i que ve d'una altra circunscripció diferent que el G l'Hikop és a l'AMU ja però aleshores per què va ha d'anar precisament a aquella ciutat no ho sé en tot cas veieu la pel·lícula i ens ho creieu en tot cas per tot això que tu parlaves dels talls que hi ha alguns moments que semblen incongruents és que la producció és que és increïble perquè ja la tenien empaquetada és a dir ja la tenien completament empaquetada i algú se li adonca el Hatha el Hathaway no? perquè el Hathaway és el del de outlaws dels fora de la llei per tant és el Hathaway li diu però escolteu bueno primer no volien fer l'episodi aquest i li diu escoltem si és l'episodi en què el Hathaway diu és l'episodi en què precisament es veu com el Fargoès es domina no? es converteix que apareix la llei com Nassos no voleu com la llei domina es veu que la cosa es va desbordar el pressupost de tal manera que inicialment era de 8 com molt bé has dit tu Pep va acabar 115 però bueno la qüestió és que al final cedeixen tens raó si la pel·lícula es diu com va ser conquerit l'Oest com es va guanyar l'Oest com Nassos ara aquí no fem l'episodi de la llei bueno ja ho tenien tot empaquetat i de cop i volta el Hathaway també diu bueno però escolta aquí hi ha una cosa molt rara la seqüència final que surten de l'hotel pujant al carro i representen aquest tot per la família el George Pepper la seva dona els fills i la tieta se'n van cap al ranxo de la tieta aquesta escena no estava i ja tenien la pel·lícula empaquetada ja finish hem acabat total van haver de tornar a muntar el rodatge per d'alguna manera fer el tancament final resoldre una mica aquest tema que no havia quedat resolt el happy end veu que la cosa s'acabava amb tota la qüestió de l'aigua el tren allò que és sí és interessant també la seqüència és molt bona aquesta seqüència a un dels dobles li va costar una cama ah sí sí sí aquells troncs amunt i avall fan una mica de por sí sí sí no no justament aquests troncs que es fallogaven és potente és una escena va haver un fallo els troncs aquests es van descordar i cataclam va anar al damunt d'un dels dels extras bueno dels estants no dels especialistes especialistes i li va costar una cama és molt bèstia no però l'escena evidentment és per cinerama vull dir tu imagina't aquesta escena a més a més jo és que mira la pantalla gegant l'estic pensant ara l'estic pensant ara i és com si recordessa perquè és molt forta de soroll a més el cinerama impactava en una de les coses que impactava més era el so home acostumats com estàvem amb el cinema manual tota la pantalla i després l'estèreo que dius tu el riff la còpia restaurada va anar més enllà i va ser ja digital va ser de l'estèreo que era 4K ja va ser no no no la 2006 no encara no però vull dir ja va ser un so remillorat remasteritzat remasteritzat digitalitzat i segurament ja devia ser el 2006 jo no he vist el Blu-ray però segurament ja deu ser 5.1 imagino sí sí amb la versió original sí en castellà no però perquè aquestes coses passaven i probablement no hi havia la infraestructura en el seu moment segurament però sí sí l'original evidentment és un 5.1 no hi ha dubte un 5.1 i 2.0 i 2.0 les dues versions de so el Cinerama tenia 5 altaveus enrere de la pantalla dos altaveus al costat i dos més enrere i a sobre un tècnic estava controlant la projecció amb amb els nivells diguem anava nivellant la sortida perquè anava mirant el guió i anava fent amb l'equalitzador m'anava bellugant exacte no em sortia la paraula l'equalitzador no l'equalitzador l'equalitzador és la qualitat no no sí sí per l'equalitzador el que fa és modificar la qualitat del so més agut més greu és volum és volum dirigir-ho cap aquí i dirigir-ho cap allà anava controlant el volum dels altaveus en funció de la història i això mentre s'estava projectant la pel·lícula sí sí ja no ho sabia això una cosa bastant tremenda sí sí i bueno i això no que van haver de tornar a gastar-se uns quants calorons més perquè em sembla que quan van empaquetar eren entre 12 i 13 milions el que se n'hi han gastat sí però com que van haver de fer aquesta seqüència van haver de tornar a no t'estrany dos milions més una desviació segur que hi va ser però és que tu imagina tu una producció d'aquest nivell que és el era el més alt en aquell moment que podies arribar a imaginar i tot i així tenen errors d'aquests que estan improvisant i retallen i se n'obliden i clar el Hathaway diu bueno però aquí hi ha una cosa que no m'acaba d'encaixar no hem lligat no hem fet happy end no hi ha una cosa de muntatge divertida i és que bueno divertida curiosa que és que com que ells sabien que el públic enmig d'aquella immensitat de sala i de pantalla tenia molt difícil viatjar la mirada d'un cantó a l'altre és a dir sí que hi ha la mirada perifèric però la concentració de l'atenció tendeix a estar al centre ara estàs encetant un tema interessant molt ja ho sé per això l'on set ho ara que s'està acabant el programa tenim 11 minuts no no perquè és ràpid per reflexionar doncs d'alguna manera el tema també l'acció és el que porta la mirada quan hi ha acció encara que sigui a l'esquerra la gent mira on hi ha l'acció això és cert però estan ells confiaven molt en aquest cas en que la gent tenia la mirada molt perduda per la pantalla amb la qual cosa foten uns salts de ràcord el que li deem el ràcord el lligam sobretot de posició dels actors la posició exacta de l'actor en el plano quan se'n va d'un plano més obert a un plano més tancat o viceversa que realment els salts són terribles que avui en dia es notarien molt i no s'acceptarien el que comptaven que l'espectador com anava perdut no notaria no detectaria tant aquest tipus de problema però esclar ara nosaltres ho veiem en pantalla petita però això és veritat absolutament que anava perdut sí jo recordo que els meus pares sobretot el papa es convertia una mica en o sigui en acomodador en el sentit de dir-me fixa't en això fixa't en allò i deia mira ara el sol surt per allà fixa't ara surt per l'altra banda anava al·lucidant o sigui anava dirigint una mica la mirada i també l'oïda no el cinema el cinerama presenta problemes grossos com sabeu eren tres càmeres la lent era de 27 mil·límetres o sigui era un 27 el John Ford per això estava emprenyadíssim perquè i el Hathaway deia però és que no es pot fer un primer pla és a dir no pots rodar a ningú més a prop de cintura cap amunt era el màxim això el preocupava menys però amb altres no podia preocupar és que no pogués fer un primer pla ni un pla mig curt és molt difícil i la veritat és que el cinerama quan tu tens algú de cintura cap amunt que està al mig sempre procuraven que l'acció fos més aviat al mig incomoda hi ha alguna cosa estranya i jo no sé si us heu fixat però a mi hi ha una cosa que m'enviva del cinerama ara he parlat de coses negatives que és que si com sabeu la pantalla fa corba aleshores si algú s'acosta per dir alguna cosa de dreta passa per la pantalla en diagonal és a dir de lluny s'acosta vale perfecte encaixa però com algú es desplaci del centre de la pantalla en paral·lel a la càmera cap un cantor l'altre sembla que s'allunyi les proporcions les proporcions es perden és a dir i a més no segueix la línia recta se'n va se'n va cap enrere això clar causa probablement del gran angular i de no sé quin altre motiu és curiós que l'has vist en el Blu-ray jo no jo l'he vist en una versió que no es pot dir una versió diguem d'internet que realment és molt bona és la mateixa molt bona molt bona i no he detectat aquest error fixa't cada vegada que hi hagi una cosa encara que m'hi fixi no hi és tu has detectat això no en el Blu-ray el que han fet perquè el 2010-12 van fer una remasterització digital el 2006 no no no és una posterior la del 2006 encara va ser no va ser digital van fer una neteja de laboratori típica no no no perdona no perdona que si és com t'arrim ara tu i ara aquí no no el 2000 es fa la neteja purament analògica el 2000 i el 2006 es fa la digital perdona exacte perquè ho he apuntat si no la memòria seria és que jo em pensava que el 10-12 no tens raó el 2000 i el 2006 el 2000 és quan fa la neteja analògica és a dir del negatiu agafen el negatiu i el neteixen i és que m'hi confós pensava que deia el 2010 no el 2006 i la còpia aquesta còpia del 2006 que és la del Blu-ray dissimula molt les dues línies verticals de les càmeres projectes les unions diguem de dues línies per tant per això et dic que encara l'efecte és més estrany perquè tu veus algú desplaçant-se paral·lelament a la càmera central i de cop i volta si se'n va cap a la dreta o cap a l'esquerra se'n va cap al fons o no ens hi hem fixat o la versió nostra no hi és fixa-vos sisplau de totes formes tu vas parlar quan vam comentar el tema d'una versió que jo també la vaig veure una versió espanyola sense subtítols i amb aquesta en molts moments es veia el tall vertical els dos talls verticals i després una altra cosa que també vas comentar tu i que també em vaig fixar és que a mesura que anaves tirant cap als extrems es difuminava o sigui perdia foc el dia foc efectivament això en la còpia aquesta no no és d'una qualitat increïble però absolutament impactant nosaltres no podem donar oficialment l'enllaç que hem vist tampoc perquè no podem dir però realment és molt bo no són coses que es puguin comentar jo em va arribar allà em va arribar i ja està sort que no ho heu dit doncs ara tenim la guàrdia civil aquí fora Sant Just que ens està esperant bé però la qüestió és aquesta que el Cinerama per un cantó jo em poso com el nen de 4 anys i i estic amb la boca oberta tota l'estona tota l'estona i impactat clavat a la cadira i alguna cosa més perquè realment el Cinerama impressionava però és lògic que tenia molts problemes que eren massa i massa cart i la distribució o sigui fer tot això per una sala a tot Barcelona imagina't no va ser i per això jo crec que es va imposar al Cinemascope perquè ja era la pantalla panoràmica perquè era més barat i era més barat i després la pròpia Metro-Golden-Mayer les còpies que va fer anys després perquè la pel·lícula es va continuar explotant ja les van fer amb el superpanoràmic aquest 70 que era pel·lícula 70 mil·límetres i malgrat tot es comenta en l'època que no era el mateix és a dir tot i era probablement ho passaven a una pel·lícula les tres pantalles la passaven en un sol fotograma de 70 mil·límetres però baixava la qualitat i no era tan és a dir si l'angle era de 165 de l'original passava a ser 145 no era fixa't que les òptiques havien de ser molt bones esplèndides per poder donar bon resultat amb 70 mil·límetres l'òptica tenia que ser esplèndida molt treballada molt treballada mira que són 4 però esplèndida i l'episodi del John Ford que per cert deia que era molt punyeter perquè és l'únic si us fixeu és l'únic episodi de tots els de la pel·lícula que no és èpic és tot el contrari és una pel·lícula de guerra però què veiem? les fosses comuns els trets el riu la valla de xailo aquesta la valla de xailo aquesta amb el riu vermell de la sang que baixa i els diàlegs entre els generals són tipus Pàfos Glòria de Club Brés absolutament amb un contingut importantíssim el gran està fet por i crític amb els mandos amb els comandaments i tant perquè un detall estan traient un mort de l'hospital de campanya i en aquell moment entra el gran i el soldat que porta la la camilla la camilla pica amb l'espatlla sí dona un cop és un simple soldat i a tot un general li diu miri per on va sí sí i el gran en comptes d'imposar-se pel grau i afusellar-lo directament com t'atreveixes a parlar un general així li diu dispensa soldat hi ha una frase del gran que és també colpidora que diu no més penso en dimitir quan no estic borratxo sí es veu que li donava pola l'ampolla al gran es veu que sí no però és que et dona una mica la mesura del militar d'alta graduació posat en un context així extrem és una experiència avui en dia imaginar què pot si la gent ens ha escoltat i tenen la curiositat i penso que saber ben bé com toca aquesta pel·lícula avui en dia a la gent perquè el que dèiem abans vam passar per una etapa molt anti molt anti americana en un moment determinat i aquesta pel·lícula va quedar una mica en la memòria dels temps ara que la podrem recuperar amb certa diguem normalitat i Estats Units ja està on està i ja no és el primer país sinó que és el segon o el tercer com deia abans el Pep això li menllevo en el Pep però res a més que té molta raó a veure la gent com veu aquesta pel·lícula avui en dia si realment la veuen com un espectacle que encara interessa no? que pot que pot excitar encara que els nanos quina edat quina franja jo crec que sí si es projecta és en pantalla gran aquesta pel·lícula indiscutiblement no és per veure per televisió anem a dir-ho clarament si hi ha si hi ha alguna és com el 2001 veure aquestes pel·lícules per pantalla encara que sigui de televisió gran no és el mateix són pel·lícules de pantalla gegant vull dir i jo crec que sí sincerament jo crec que sincerament si ha servit per excitar una mica la curiositat no? té valors té valors com per interessar jo crec que sí a veure és una pel·lícula que està en l'arqueologia del cinema efectiva bueno amics tenim tenim que deixar-ho aquí la setmana que ve prometem una nova pel·lícula de la setmana i a més a més dedicarem mitja horeta a comentar les estrenes perquè ha començat el curs i tenim coses en cartera per parlar molt bona nit molt bona nit gràcies per comptar amb vosaltres i fins la setmana que ve L'Ajusta el magasí matinal de Ràdio d'Esvern cada matí posa't al dia amb l'actualitat del nostre municipi amb seccions de cultura història psicologia i moltes més i a les 11 i quart toca l'entrevista del dia perquè tot el que passa a Sant Just passa per L'Ajusta de dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esvern