La Conversa (Coppola) i el so de Murch; Taboo (2017) de Tom Hardy/Stephen Knight; estrenes: Por todo lo alto, Vida en pausa i A Complete Unknown (Dylan)

Cinema sense condicions Lazarus Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bé, els pantans estan en un nivell molt interessant I tant, només faltaria Feia molt temps que no en parlàvem, però Com que aquí, a més a més de cinema Parlem de lo que és rabiosa actualitat L'aigua És un tema Molt agraït últimament Sí, sí, hem tingut un mes de març Bastant agraït Bona tarda, Anastasi Bona tarda Com anant la setmana Bé, bé, bé, una setmana irregular Però penso que ha acabat Està acabant Perdona, està acabant Està començant bé La irregular va ser l'anterior L'anterior Aquesta no està començant malament Blancs i negres Com a tot arreu Sí, bueno Blancs i negres La vida també és això Bé, no ens podem posar massa intensos No, no Però sí que la cosa va per aquí Bé, hem obert la pel·lícula Ai, la tarda Amb una peça musical Que és la que tanca la pel·lícula The Conversation La Conversa Del 1974 Dirigida per Francis Ford Coppola I música Que està, segons he llegit Remasteritzat de l'any 23 O sigui que És una cosa que està bastant actualitzada Molt bé I està composat per David Shire Molt bé La Conversa Va guanyar l'any 1974 L'any de la seva producció i sortida El públic L'any de la seva estrena Va guanyar la Palma d'Or Al Festival de Cannes I l'any següent Va ser nominada Tres Premis Oscar Diferents Premis Bafta Els Globus d'Or Etcècècèèc Va participar En diversos festivals I Va tindre reconeixement A tot arreu Però No va gaudir Ni a llavors Ni en el decurs del temps del favor del públic tot i que pels cinèfils i no dic per la crítica dic els cinèfils entenem com a cinèfils els amants del cinema sempre se l'ha considerat una pel·lícula de culte i per parlar de la pel·lícula de culte i obrir el comentari que farem sobre ella aquí tenim l'Anastasi que és un bon seguidor d'aquesta pel·lícula, amb el que jo m'afegeixo també, perquè ens sembla a tots dos que és una pel·lícula molt important i a més a més tu abans m'ho comentaves, jo també ho he llegit que per Francis Ford Coppola per ell era la millor pel·lícula que havia fet i teniu en compte que Francis Ford Coppola és un director de pel·lícules com Apocalipsi Nou, Els Tres Padrins El Padrí 2 i El Padrí 3 més i menys de pel·lícules tan boniques com Dràcula de Bram Stoker i bueno podríem estar aquí ara anomenant moltes però això ja en parlarem una mica més en tot cas de la seva filmografia ara sí ja enceta tu a l'Anastasi no hi ha pressa si em permets una prèvia si em permets una prèvia que és merescuda no perquè tot el que passa en el món dolent s'hagi de reflectir aquí però ha passat alguna cosa dolent que d'alguna manera que està acabant aparentment bé però el que ha passat no es pot evitar de dir un director de cinema resulta que les professions perilloses abans eren el periodisme els bombers la policia fins a cert punt però el cinema també aquest director palestí el Hamdan Balal que va ser detingut primer primer pallissat per uns colons jueus no tinc res ho he sentit avui l'altre sí contra determinats personatges jueus sí res contra la generalitat dels jueus doncs sí va ser pallissat primer va ser després detingut per la policia israeliana i finalment ha estat lliberat unes hores més tard esperem que en condicions físiques raonablement bones detingut però presumiblement també va anar d'una paret a l'altra ja per això et dic que aquí anar a passar detingut amb una comissaria de segons quins països no és cap garantia d'èxit precisament bé sap greu doncs que això que la nostra professió també es converteixi en una formació perillosa ens en alegrem de la seva lliberació i seguim amb el tema crim i càstig jo recordo una de les novel·les que més em va interessar de molt jove i estranyament molt jove era aquest d'Ostoyeski aquesta peça capdalt de la literatura i aquestes dues paraules em van quedar clavades i el seu concepte també una perquè som cristians i perquè d'alguna manera sabem que tota pena hi ha el seu pecat també hi ha la seva redenció i en aquest cas aquesta pel·lícula podríem dir que una de les coses importants en la que es basa és en aquest sentit de la culpabilitat que és la que neix en aquest diàleg entre el crim i el càstig el personatge central que és el Hackman té el pes de creure que degut a una acció d'ell fent la feina que després direm quina és una gent una persona va morir o diverses i això a més a més ve greujat perquè el personatge del que parlarem avui que és el que fa interpreta d'una manera genial Jim Hackman el recentment desaparegut Jim Hackman diguem desaparegut perquè encara no se sap com va acabar el tema el cas és que als 95 anys va morir doncs ell era un home representa una persona de profundes conviccions religioses això és important això és molt important això és molt important perquè clar hi ha un moment dins de la pel·lícula en què ell es va confessar i una mica sembla que és l'únic moment que té en el que pot redimir una mica alliberar-se en tot cas del pecat que ell creu que porta a sobre però esclar un port tot en pecat i deixar de fer el pecat immediatament si a més a més hi creu i es confessa i teòricament això li genera el perdó diví al moment que es confessa però esclar si segueixes exercint el mateix ofici que generarà o pot generar el mateix problema en el futur esclar està tot el rato això no s'acabarà mai això no s'acabarà mai llavors de què fa aquest senyor es fa d'un ofici meravellós però que pot ser terrible evidentment ell es dedica a espiar amb vigilància privada no és un policia ell és un vigilant privat el que passa a sou a sou a sou de qui li pagui per fer determinades coses és com si un detectiu privat del sou ell no es dedica per seguir on va el marit i tal i el segueix amb el cotxe i fa aquelles típiques no no ell el que fa és instal·lar el micro adequat els micros adequats a la zona adequada de la manera que ell creu que li resultaran eficaços i a partir d'aquí enregistrar les converses que s'estan produint allà és un gran professional molt respectat i admirat pels seus col·legues això ho descobrim en la pel·lícula per diversos moments un d'ells és un congrés molt divertit que apareix que demostra com canvia el món amb els anys que és un moment determinat ell va a una mena de fira de mostres el que aquí seria ara el mobile el mobile però esclar el mobile el mobile de les espies de l'any 74 i esclar és el mobile de les espies el mobile de totes les quelles eines de gravació sonora sobretot sonora perquè fixa que bàsicament tot és so el vídeo hi és però el vídeo és com per la tele però el vídeo com a tal no s'utilitza encara com a seguiment i llavors cadascú ofereix el seu producte llavors això és molt divertit i allí és on veus que la resta de companys de professió que poden ser policies també alguns i comissaris i tal exerceixen el mateix feina que ell i l'admiren profundament ell veus que és una figura dintre del món d'aquest tema per tant la pel·lícula d'una vegada expliquem una mica en ordre el plantejament inicial ens explica el personatge en seguida se suposa que l'ha contractat una persona poderosa econòmicament poderosa en poder en la ciutat perquè agravi una conversa i ell decideix gravar-la en una plaça pública d'un o menys d'una hectàrea de superfície aproximadament o quasi bé no menys una miqueta menys que un cap de futbol però pràcticament un cap de futbol en el mig amb un ovalisca central i plena de gent a 200 metres de distància a 200 metres de distància i plena de gent per tot arreu caminant i tal o sigui és com el pla de la ciutadella tot ple de gent i vinga bellogant-se la gent i al mig i al mig de tot això hi ha una parella d'home i dona d'una trentena quarantena ell potser quarantena ell a trenta i pico que es passegen per ell i van conversant i detectes perquè bé veus el contraplà d'això és ell en el seu lloc on escolta no sabem exactament a quina distància està ni com sí que veiem els micròfons que ha instal·lat un el porta un dels personatges que camina junt a la parella que està inicialment assegut a un banc després s'aixeca i va caminant al costat d'ells ell també va caminant i després té una furgoneta amb una dintre de la furgoneta que va gravant exactament ell també va caminant i després té a dalt a les edificis colindants de la plaça els que tanquen la plaça amb dos d'ells i té col·locats micros el que es diu direccionals amb una mena de paràboles que porten perquè així direccionen millor el so per recollir el so que surt practicament dels llavis és a dir que han d'enfocar com si fos una fotografia enfoquen just els llavis de qui t'interessa seguir i aquest seguiment provoca un tipus de so és diferent del so agafat en proximitat però tot ajuda tot això ara pot semblar una mica així com joc de nens però en aquell moment era tecnologia punta estem parlant de 1974 exactament en aquell moment era molt tecnologia punta i llavors bé enmig d'aquesta d'aquesta preciós plano perquè tu ho deies abans aquest plano com comença explica el programa el plano el plano d'aproximació en què comença la pel·lícula és és meravellós allò és impressionant perquè sortim amb un enquadre panoràmic pràcticament i acabem amb un pla curt d'una parella d'una parella exactament venim de molt general i anem tancant lentament lentament tan lent que al principi no perceps que hi ha un zoom diríem perquè en aquest cas és un zoom sí, és un zoom i que hi ha un zoom no ho perceps fins que no t'adones cap donat tu abans estàvem aquí ara estem aquí i això això es va allogant bé per tant hi ha una tensió una focalització visual però la focalització més important com tot en aquesta pel·lícula el més important com deia el Pep avui m'has dit una cosa que em sembla estupenda i que és la que ara diràs què és més important en aquesta pel·lícula que el so amb aquesta pel·lícula hi ha dos coses que són molt importants el treball la interpretació perquè es posa i ens porta a nosaltres de la mà a dins d'un personatge molt difícil el Jim Hackman molt i després hi ha un altre protagonista per sobre de tots els altres protagonistes secundaris és el so el so el so el so és una pel·lícula en què el so és un personatge més és un personatge més per dos raons perquè primer argumentalment és a través del so que es va generant tot l'argument de la pel·lícula a través del que escoltem a través del que escolta Jim Hackman com a partitó el Cole ell es diu en realitat Harry Cole en la pel·lícula que curiosament s'escriu Caul però que sona com a col que vol dir trucada que vol dir trucada per tant vol dir també és un efecte sonor però realment col vol dir una altra cosa aquí tinc una anècdota que he llegit de Coppola Coppola volia nomenar el protagonista Harry Kaller que ell era el trucador com a homenatge a Harry Kaller el llop solitari això és el que ell volia però resulta que les coses van anar com van anar tenien presses tenien el temps una mica just i llavors resulta que ell va dir no, mira, saps què diem-li col col trucada com deies tu trucada però aquí llavors entra la secretària de Coppola que amb les presses ho va escriure ella ho va entendre bé però ho va escriure malament i va escriure Caul que també es llegeix col que si es fixeu en la pel·lícula hi ha un moment en què un personatge li demana al Jim Hackman escolti digui-m'ho lletra per lletra sisplau de la trègi com molt habitual de la trègi i ell diu C-A-U-L molt bé doncs resulta que Caul és com es coneix la membrana amniòtica sí senyor l'embolcall fatal correcte i llavors aquí el director li va donar una metàfora visual molt interessant perquè Hackman porta sovint durant la pel·lícula una gabardina transparent translúcida podríem dir que és una peça que recorda una membrana amniòtica i que s'oculta darrere d'una cortina de plàstic o d'una mampara de vidre quan es veu amenaçat exacte és a dir sempre Hackman quan està al carrer sempre porta aquest vestuari és una gabardina marró i a sobre la sobre gabardina aquesta que és aquesta tela transparenta aquesta segona pell que li fa i et sobta molt al principi i dius què porta aquest home què brilla aquí què passa i és que és aquesta mena de membrana amniòtica és com un guardapols transparent cosa que t'estranya molt estàs veient la pel·lícula i dius que estrany i què és cert l'altre que dius quan ell es sent sumès a una certa pressió com quan té els seus socis de l'ofici en el seu lloc de treball i l'estan una mica acorralant perquè els digui coses i tal hi ha un moment que ell es posa darrere d'una mampara d'aquesta semi-transparent traslúcida i és també un intent d'ell d'això de tenir alguna cosa que el separi ell no se sent còmode amb la societat que hi ha al voltant és un personatge que està incòmode ell està incòmode perquè no està incòmode amb si mateix és a dir en el fons ell la incomoditat és amb ell mateix bé després d'aquesta presentació que aquesta presentació ja descobrim una de les frases claus de la pel·lícula que s'anirà repetint si ho sabés ens mataria si ho sabés ens mataria aquesta frase amb ell l'intriga l'intriga amb moltes frases perquè tot en aquest món quan ho sents descontactualitzat sense saber ben bé què busques pot ser tot intrigant i pot ser tot molt interessant com l'altra que et deixaré tu que diguis que és la frase de l'avi del vagabond si ho sabés ell ens mataria és la que ella el porta a pensar per fet que conté la paraula matar que allí és on està el tema és a dir algú va matar algú i la frase aquesta la diu la parella la diu la parella que estan passejant controlant ells i a més ho van repetint i la pròpia pel·lícula troba el mecanisme de muntatge que després en parlarem de també anar repetint per l'espectador en diferents punts de la pel·lícula aquesta frase i moltes d'altres l'altra frase que dèiem que era interessant sí hi ha un moment en què la parella passa per un banc i en aquest banc hi ha estirat probablement mort un vell un vell cloixard semblant mort però no sé si està viu mort i ella li diu a ell quan veig un d'aquests pobres vells sempre penso el mateix penso que una vegada va ser un nen petit que tindria un pare i una mare que l'estimarien molt i ara mira'l ensorrat en un banc del carrer on és ara el pare i la mare i la família això és important perquè si es diu una vegada pot quedar com important un moment en el que hi ha una una sensibilitat no? sí però no és que es repeteix dues vegades i és una frase suficientment llarga i de contingut per dir eh compte sí i aquesta més a més jo penso que en qui busca així com l'altre és una alerta aquesta el que busca és una mena d'empatia empatia al majoria dels espectadors claríssim perquè sap que qualsevol espectador sensible quan ha vist qualsevol espectador sensible dic no segons quins espectadors quan veu una persona pel carrer tirada pensa alguna vegada això i a mi ho he pensat i tu també ho has pensat és a dir ostres aquest home la seva mare a vegades no penses en tota la família la seva mare si el veiés ara així però ell té una mare igual que jo això ho hem pensat tots i penso que té el seu punt també d'interès llavors Harry es va d'alguna manera obsessionant com és el bon treballador el bon policia el bon el que sigui la feina esdevé una obsessió i per ell esdevé una obsessió perquè entre altres coses és l'únic que té com a element de defensa estar sol en aquest moment respecte al aparentment sabem pel principi que no li coneixem cap parella després descobrim que té una parella circumstancial que és un amant diguem és la Terry Car sí en principi i bueno aquest client d'alguna manera li dona una feina però que té com una mena de és una feina que li crea precisament el problema és a dir aquesta feina que li genera el diner és el que li crea el problema llavors tot això es va fer en aquesta crisi realment el moment de clímax de la pel·lícula és quan el Harry decideix que aquesta gran feinada que hem vist que feia que després l'explicarem una mica perquè és muntatge pur això que explicarem després la lliure finalment en la persona que li ha encarregat a un intermediari que hagués precisament el conegut actor quan era molt jovenet el Harrison Ford de jove a jove molt jove sí sí molt abans molt abans que fes qualsevol de les pel·lis sí perquè després va fer un paper curt també Apocalipsis Now Apocalipsis Now és veritat o sigui que ja ja el tenia eclissat el coppola el tenia eclissat i finalment li va donar una bona bé ell fa de pont entre les mans que li donen la cita i el que les ha d'escoltar finalment que és el jefe el que ha demanat el reencàrrec el que li està pagant el Robert Duval que és el Robert Duval que tens una sorpresa quan veus que és el Robert Duval jo no me'n recordava sí perquè té cinc minuts de pel·lícula no té més llavors ell automàticament quan veu allò i sent davant del jefe sent la conversa i veu les reaccions del jefe i dius bueno esclar aquest tio el que vol és saber que aquesta parella que s'estan entenent intentarem no explicar el desenllaç que s'estan entenent entre si l'estan enganyant és a dir el que estan fent és enganyar-lo amb ell per això diuen la frase si ho sabés ens mataria d'acord llavors ell entén això i a partir d'aquí es creu en l'obligació com a bon cristiac és de que realment ell ha de salvar en aquesta parella llavors entrem en una segona i final part de la pel·lícula en la que la seva feina és bàsicament intentar salvar aquesta parella a partir d'aquí és tot més detectives que ella ha de saber quina habitació estaran per la mateixa conversa que ha gravat tirant-la per l'anèsima vegada diu ah si qui diuen a l'hotel on aniran després de habitació 773 773 sí senyor diu no aquesta la tinc ocupada i té alguna diu la 772 doni'm la 772 i s'instal·la al costat i passen coses i passen coses no les esperades posa en marxa el seu ofici exacte posa en marxa el seu ofici a partir d'aquí sí sí instala uns micros també el lavabo aquell plano del vàter i tal però el que passa a l'altra habitació potser ho deixarem perquè vegi la pel·lícula no ho podem dir la pel·lícula està molt fàcil de veure perquè finalment l'hem vist els dos a Filmin però tu la tenies potser sí sí no no no l'he vist a Filmin una excel·lent còpia de Filmin una còpia molt bona molt bona jo l'he vist en versió original excel·lent també la versió i està subtitulada al català i al castellà bé aquesta una mica la base l'estructura bàsica de la pel·lícula el què és això el com és tot l'altre és a dir com es pot arribar a fer una pel·lícula que vagi més enllà del que sembla és a dir d'una pel·lícula que podria dir fins i tot si voleu d'espionatge perquè el mecanisme que utilitza és espionatge no espies de la Unió Soviètica sinó que espies gent de carrer mira en aquest punt dir-vos als que ens esteu escoltant que la conversa és una pel·lícula que moltes vegades o fins i tot avui sentint-nos escoltant-nos a nosaltres us pot recordar una pel·lícula que va tindre el seu èxit que es va titular La vida dels altres una pel·lícula de Florian Henkel Donnersmark en el que s'està abordant el tema d'unes escoltes de l'Estasi l'Estasi això era 1984 faltaven 5 anys encara perquè caigués el mur de Berlín i a la banda oriental es tenien molt controlat a la gent sobretot la policia oriental sobretot els intel·lectuals i els creadors directors de cine escriptors etcètera amb aquest se'ls tenien molt controlats i aquí diguéssim que hi ha una activació del principi que va posar en marxa Còpola a la conversa ara bé ja des del meu punt de vista tot i que la vida dels altres té els seus valors per mi no té comparació amb la conversa perquè la conversa va molt més lluny tingueu en compte que es dona la casualitat que quan es va estrenar la conversa ja era Vox Pòpuli al Watergate als Estats Units però mentre es va produir això no se sabia i llavors aquí el que el que tenim és una premonició per part del guionista Còpola impressionant també et sugeria ara el tema que hi ha gent que pensa que estaria basada en la pel·lícula també o que faria de referència a Antonioni en el Blow Up ara sempre en confon Blow Up perquè Blow Up el que allà és la fotografia i la evolució de la fotografia aquí seria el so i la evolució del so sí senyor molt ben vist i diu això ho han dit altres jo ho he recollit en aquest cas no faig més que recollir-ho perquè és cert i tu està molt bé l'observació que fas dels altres sí perquè contextualitza allò del Watergate sí però a més a més ho contextualitza ja dic amb el valor afegit aquest que s'està produint de que s'està produint sí sí totalment i la pel·lícula el guió ja a partir de fer dos anys totalment i que en aquest sentit Coppola s'avança a la realitat sí llavors esclar el que dèiem abans hem de justificar això que dèiem abans que realment el que deies tu que el so és el segon element potser més important de la pel·lícula conjuntament amb el propi Jim Hackman la seva interpretació impecable perquè realment és impecable o sigui no he vist un personatge que aparentment transmet menys aparentment físicament però que està transmetent tant per altra banda hi ha personatges pal que no canvien massa la cara i ell no la canvia massa en la pel·lícula la cara però és que tota la seva actitud corporal va a favor d'obra tot va per marcar el seu sentit de culpa aquesta carregat d'espatlles que a vegades se'l veu les cara en primer pla el primer pla aquí sí que es permet uns petits gestos és a dir és un tio amb aquest debatis o sigui el curiós és que té molts matisos amb una interpretació aparentment molt mesurada és a dir no està desmetrat tot al voltant d'ell tothom està molt més passat que ell tots els seus amics els companys tots són uns esbojarrats i tal ell està sempre contingut sí perquè són gent que sembla que a més a més de la seva feina amb cometes feina té una vida normal en canvi ell viu tormentat totalment tormentat perquè ja hem dit abans que té unes conviccions religioses que li posen en qüestió contínuament el seu modus vivendi i això el tormenta i llavors es converteix en un solitari voluntari en un personatge anònim en un personatge personatge anodí que l'única escapada que té personal és que toca que toca perdona l'únic que té diguem de personal no com escapament com escapament personal sí té una afició ah que toca el saxòfon el saxòfon com hem de dir en català correcte podem dir saxos si ens escapa saxo no hi ha problema el que no podem dir saxofon no saxòfon a partir d'aquí parlant de so el que deies tu per justificar el que deies aquesta pel·lícula va muntar-la un muntador que ara no recordo com se deia el que de veritat signa la pel·lícula em sap greu no recordar-ho jo li atorgo a Walter Murch bueno perquè li atorguem a Walter Murch perquè d'alguna manera creiem que el pes d'ella en la pel·lícula va ser tan gran que d'alguna manera mereixeria com a mínim el cocrèdit però en el IMDB que és aquesta bíblia dels cinèfils apareix com a muntador l'altre muntador que després tinc un moment ho miro i us ho dic però realment Walter Murch apareix com a assessor de muntatge i bàsic com a muntador de so com a muntador de so i amb disseny sonor les dues coses i això fa la pel·lícula això és el que li dona una brillantor això és la base i una base a la pel·lícula però clar el tio té més a més l'avantatge jo al·lucinava perquè no recordava quan vaig començar al 74 a veure quan vaig veure al 75 la pel·lícula que va estar aquí al 75 crec jo tenia doncs 26 anys 26 anys i els meus 26 anys jo ja feia cinema en feia 3 o 4 però no no coneixia a fons els mecanismes del cinema i per tant no havia estat massa estudis de so encara no havia trepitjat prou massa sales però no vaig valorar com ara valoro això perquè la feina de Walter Murch no va solament de tornar-li la lògica que sempre estem parlant recordem que Walter Murch és la bíblia que jo segueixo per explicar-vos algunes de les coses que us explico respecte a l'aula de cinema és la meva el tinc aquí al costat i em baso en el seu esquema narratiu bàsicament a partir d'aquí jo dic el que jo vull però em serveix de base per treballar llavors Walter Murch què fa? doncs a part de donar-li a la pel·lícula jo penso el segell final l'afinada final li dona aquell pes de que dir aquest pla no té la mida justa aquesta escena s'acaba quan s'ha d'acabar aquesta entra quan ha d'entrar aquella precisió que tens veient la pel·lícula com un mecanisme de rellotxeria exacte en el cas de l'inici de la pel·lícula que és on més veiem treballar Hackman amb els magnetòfons no amb magnetofons sinó també estem aquí amb magnetòfons fins a quin punt és obsessiu i també o sigui el cuidado i la precaució que té que dintre del seu pis que més que un pis és un lof impressionant destartalat sense cap tipus d'adorn res inútil és d'una austeritat total l'única cosa que val la pena allà és el el sacse el sacse perquè l'ententent el treu d'aquest món però i tota l'instal·lació que té diguem tècnica la té tancada o sigui dintre de casa seva i la té tancada sí sí està tancada llavors quan el vèiem treballar veiem aquests aquests són en realitat són de la marca Revox però són com si fossin aquests Revox famosos de cinta oberta d'oliva oberta grans bovina gran i té diversos llavors té unes entrades que són els micros que li arriben de la plaça com una sala de muntatge sembla sí però és una sala de so de muntatge de so efectivament sí de muntatge llavors què fa ell bàsicament i a més ho fa amb una precisió que dius això només ho pot haver muntat algú que sap fer el que està fent el Hackman si no no ho muntaria també ell selecciona de cinc entrades que té que té uns potenciòmetres unes rodometes allà ell quan se li escapa la veu per un cantó sigui perquè són interferits la parella per algú que passa per davant ell busca un altre micròfon des d'una altra posició que li cobreixi la continuïtat aquesta i va creant una continuïtat a base de passar d'un micro a l'altre això és preciós perquè a més és realment així com passa jo quan rodem una pel·lícula en directe es graven cinc micros a l'hora i després el que fas a la mescla és això és anar buscant això sona millor aquí que allà i vas passant allà on hi ha més fidelitat és on hi ha més fidelitat doncs s'entén millor la frase bé i això ell fa exactament això i llavors però esclar hem de pensar mentre s'està fent això hi ha un muntatge d'aquesta seqüència és a dir el muntador està ensenyant-te primer una cosa després l'altra després la cinta on s'està gravant el resultat final i això està tan ben fet i fet per unes mans que sap tant els temps reals en què passen les coses quan ell rebobina una cinta per tornar a escoltar una part que li ha passat desapercebuda o per tornar a escoltar des d'un altre micro diferent el temps de rebobinat és el lògic no és un temps de rebobinat aleatori no és si tu veus que la velocitat que la frase ha durat X i ella ha de tirar enrere saps que en aquells magnetòfons si posaves el play el revoir el reu in trigava allò això respon a la realitat el muntatge està entre un pleno i l'altre però la realitat és el temps real està aquí el qual li dona una versamblança per un cantó i un ritme i una sensació de realisme tan forta que jo m'aixecaria la professionalitat està acreditada pels resultats i pel mètode de treball exactament i clar darrere hi ha aquest senyor que és Walter Murs que a més a més jo penso que a part de fer aquesta feina excel·lent a més a més fa una banda sonora plena de sons sugestius sugerents perquè hi ha coses que sí que són la cinta corrent o el cinta no corrent però hi ha altres coses que són sons de la ciutat sons de la pròpia ambient que també els col·loca d'ententant en tant amb molta punyeteria per anar creant aquesta sensació que a vegades el so dona li dona profunditat a la imatge una imatge que és plana que és bidimensional determinats sons allunyats creen una sensació de profunditat en aquesta pel·lícula això es juga també i després un tema o sigui de semàntica pura que és que la mateixa frase aquestes que has dit tu abans l'altra ell sabia tal que ens bateria aquestes dues frases i moltes altres que hi ha les va col·locant al muntador evidentment amb el còpola que també sabia que anava a fer això però les col·loca amb tal precisió sobre diferents escenes que ja no són aquella primera que has escoltat quan estàvem a la plaça sinó que són coses que li van passant a la vida diària hi ha escenes de la nit molt bones de la ciutat i no sé si t'hauràs fixat que en una d'elles reprodueix un quadre de de de hopper de hopper fantàstic perquè a més a més clar ningú no hi ha cap insistència no no no és descriptiu i si ho pilles ho pilles ja està sí sí és un afegit és un regal un regal que ens fa doncs això aquestes frases sembla mentida com una frase que has sentit en un entorn i és una pura frase que dius va té la cursa connotació que té quan la tornes a sentir després amb diverses escenes diferents amb una escena d'amor que ell té amb aquesta noia que coneix i que és la primera persona a part de la seva amant amb el que trenca per cert i després coneix aquesta noia en una festa que munten en el seu estudi que ell ho penso que deu patir molt en aquella festa perquè sí perquè tots volen mirar ell no els deixa entrar per això ho té tancat clar per això ho té tancat perquè no puguin mirar els seus secrets no puguin mirar els secrets i en això es presenta una noia que està per allà al mig que l'han portat amb una moto allà i que és la típica noia que ell li atrau immediatament o sigui és una noia que aparentment el que passa és això que ell cau rendida als peus del Hackman i el va perseguint fins que realment arriben a estar sols en un llit i comença una escena d'amor que es consuma evidentment no ho veiem però se suposa que es consuma en aquesta escena també veiem un moment determinat els cossos d'ells en el llit una panoràmica molt curta i sentim novament aquestes frases que hem sentit abans el muntatge amb aquesta escena és molt bo també molt maco és molt bo perquè suggereix més que mostra sí absolutament absolutament aquí també a veure en tota la pel·lícula Coppola es mostra com un director ja de molta capacitat que és capaç amb un personatge tan singular de despullar-lo i d'entrar ben bé fins al seu interior ensenyar-nos les seves mancances com a individu i el seu patiment també com a persona això demostra una gran complicitat entre Coppola i Hackman sí aquí hi va haver segurament molt diàleg perquè la interpretació és que són matisos i a vegades el que estigui en uns primeríssims primers plans que clar has de saber molt bé el que toca sentir en aquell moment per mostrar-ho d'aquesta forma tan sutil però tan tan severa també aquesta és la cosa del cinema que el primer pla allí on un personatge podia semblar en pla general que no estava fent res quan te'n vas al primer pla te'n dones compte que la seva cara és un paisatge inescrutable però que diu moltes coses també i llavors valors del món de muntador a part del tema del so que és tot junt perquè en aquest cas jo penso que so i muntatge va tot junt va tot lligat ell intenta fer una narració que no sigui absolutament lineal tot i que la pel·lícula té un arc per l'època potser va semblar que trencava una mica la linealitat però en realitat la pel·lícula té plantejament nus i desenllaç i la pel·lícula no té grans trencaments de temps no té petites subtils trencaments té petits flashbacks però molt puntuals flashbacks molt puntuals anem al passat i al present però molt ràpidament ni te'n dones compte quasi o sigui ho fa molt bé també i després el ritme és pausat però és pausat perquè el protagonista porta el ritme i el protagonista treballa la seva feina està basada una mica en la meticulositat i la pausa i l'observació i el seu propi ritme vital d'ell és aquest per tant jo penso que la pel·lícula va amb el Hackman a nivell de ritme i d'alguna manera la manera que anem revelant la veritat o el que hi ha darrere de l'espectador és molt progressiva i ens permet anar entrant en el concepte de suspens d'una manera també molt progressiva la pel·lícula acaba realment en l'escena de l'hotel que hem anat sugerint que hem sugerit solament podria ser Hitchcock o sigui l'escena de l'hotel des d'aquell recorda recorda i el moment que estem davant de la cortina de la dutxa i dius que hi haurà darrere que hi haurà que hi haurà darrere a més la corre molt ràpidament i en aquell moment dius a veure i tot el que passa després també és que hi ha l'exploració del lavabo del bat i el disseny d'això que n'hem parlat ja crec que sobradament per tant sí que deies tu una cosa molt interessant que pot ser veritat Coppola ja havia o sigui Murs ja havia col·laborat amb Coppola anteriorment i eren persones que es coneixien ja de fer un cert temps i tu deies que per mi aquesta pel·lícula la va concebre Coppola fixeu-vos que és una pel·lícula que està feta entremig o sigui va a cavall de dos padrinos el primer gran èxit de públic crítica en fi obra mestre i el segon que no no queda precisament lluny per molts és millor encara que l'altre primer bé doncs entremig ell col·loca això i per mi la conversa és un un homenatge que Coppola fa al seu amic i muntador i director de so o muntador de so també Walter Muldt Walter Muldt disseny sonor sí i amb aquest punt m'agradaria dir-vos que igual que no parem de recomanar pel·lícules cada setmana aquí jo recordaria i recomanaria el llibre de capçalera aquest que porta l'Anastasi que avui també el portes tu i avui també el porto jo perquè ens hem concentrat en el tema sí aquest llibre es diu En el momento del parpadeo és de Walter Muldt M-U-R-C-H és un llibre excepcional i és una obra que ajuda a la comprensió de la evolució del llenguatge cinematogràfic i tant és a dir no us penseu no us penseu que sigui un llibre un llibre només per quatre mandarins quatre entesos no, no, no és un llibre molt obert i no és un llibre en el que Walter Muldt explica la seva experiència i evolució personal i a més a més el fa molt amè perquè té la facultat didàctica d'explicar-lo amb exemples i llavors ens remet a moltes pel·lícules i a més a més té el detall també de posar-nos una sèrie de QRs que es poden captar per ampliar diguéssim o sigui per demostrar i ampliar-nos l'explicació que acaba de fer escrita sí per tot això us ho recomrem en el momento del perpadeo difícil de trobar per això perquè és una edició aquesta que es va fer i si no ja sabeu a la biblioteca amics això sí això sí perquè és difícil de trobar realment perquè l'edició es va esgotar diverses vegades l'última és de l'ECAM de l'escola de cinema de Madrid n'hi havia un anterior que era d'ocho y medio que era una editorial de Madrid que té la llibreria també al mig de Madrid bé però és difícil però sí penso que amb això té raó el Pep les biblioteques són un excel·lent lloc per trobar molts llibres i aquest és un text sí aquest el trobareu segur a la biblioteca això sí bé jo penso una mica que hem fet una repassada general i mira jo només voldria dir una cosa digués que és una mica a veure fer una referència a Francis Ford Coppola ell va néixer el 7 d'abril del 1939 és a dir que té 86 anys la seva darrera pel·lícula és Megalòpolis del 2024 ara sembla pel que he llegit aquests dies buscant informació sobre ell que està dient que va tindre que desfer-se d'un parell de cinques aquesta última pel·lícula li va costar 120 milions de dòlars i no ha arribat a recautar-ne ni 60 és a dir que sembla que aquesta vegada s'haurà arruïnat definitivament molt probablement amb Megalòpolis hem assistit a la seva darrera pel·lícula contràriament al que es pot veure Urbe et Orbi jo segueixo dient tinc ganes de tornar-la a veure només l'he vist una vegada però no em va semblar ni molt menys una pel·lícula dolenta a mi a mi em va semblar que és una pel·lícula que ell va pretendre fer amb ella una mica de testament fílmic de tota la seva obra que diguem-ho ja també la seva obra està plena de grans pel·lícules d'una obra com a mínim mestre indiscutible per mi que és Apocalipsi 9 que l'hem tingut aquí i n'hem parlat bastament però ja tinc de moltes grans pel·lícules i també s'ha de reconèixer que sobretot a nivell de públic de grans fracassos sí i llavors les seves diferents productores han anat han passat des de des dels beneficis més extraordinaris a les fallides a les pèrdues més estrepitoses vull dir aquest ha sigut una mica el seu caminar aquest és el camí això és el més habitual ja en cinema però també això vol dir una cosa i és que estem davant d'un creador molt important jo dubto que serà considerat sempre com un dels grans i després una cosa que té molt valor per un gran creador és una persona que creu en el que fa i ha cregut sempre i ha apostat per allò o sigui ell ha fet un ramble fish i no en trec ni un duro bueno però aquí està això sí senyor i així moltes moltes moltes pel·lícules molt bé què sembla que fem Pep anem per què fem podríem anar per la sèrie que sembla que és una sèrie prou interessant molt interessant l'hi trobada jo l'acabo de veure està calenta encara com el pa encara està calent encara és com del dia i si permets Jan un momentet pots tirar aquell tema que hem escollit junts abans que és un dels temes de la sèrie així ens ambientem una miqueta en tot cas no l'atreguis jo parlaré sobre comencem una mica alts i quan comenci a parlar la baixes una miqueta i seguiré parlant molt bé Bé la pel·lícula es diu Tabú Tabú amb dos os recordem que Tabú és una paraula que ve d'un idioma estrany no recordo quin però és un idioma que amb dos os significa nu i que hi ha una pel·lícula l'està del cinema que es diu Tabú molt antiga una pel·lícula podria ser Indonèsi Indonèsi podria ser perfectament recorda'm el director de la pel·lícula Tabú en blanc i negre anys 20 20 20 i pico no és Murnau? Murnau no és Murnau? potser ja que és Murnau hi ha un pel·lícula que és el Tabú bé el Tabú d'aquesta pel·lícula el descobrim a mesura que anem veient d'aquesta sèrie és una sèrie que té és del 17 és a dir té ja 8 anys no ho diria ningú o sigui envelleix molt bé perquè realment semblaria ficar del costat de les altres sèries que l'he vista aquesta l'he vista també a Filmin em sembla recordar sí crec que és Filmin qualsevol altra de les sèries del 24 o del 23 semblaria absolutament coetani a nivell d'estil a nivell de risc visual ho té tot el creador és el Stephen Knight o sigui l'Esteve Guerrer Esteve Guerrero seria en català perdona el clàssic és de 1931 i efectivament és de Mornau és Mornau correcte no té res a veure amb el títol però era sí que el títol és el mateix aquest Stephen Knight que és el creador d'aquesta sèrie de la BBC al tanto és el mateix creador de Peaky Blinders o de Shutter Island o Promeses de l'Est la pel·lícula Promeses de l'Est i l'actor el Tom Hardy que és un actor relativament que se l'ha vist en pel·lícules interessants en algunes no tant però sobretot el seu pare que és el novel·lista Chips Hardy i tots plegats tots aquests col·laboren en el guió de la sèrie i alguns d'ells en són també productors executius entre els productors entre executius i dels altres i els de tota mena hi apareix ni més ni menys que el nom de Ridley Scott també per tant és una sèrie que ve amb uns crèdits ja que li donen un pes important la música és de Max Rechter que ja últimament va tenir el bon gust el mal gust de fer una versió de les quatre estacions de Vivaldi que jo no em vaig estar molt d'acord però que en canvi té unes músiques cinematogràfiques molt interessants vull dir que és un dels músics de cinema interessants té dos directors un finlandès que és l'Anders Engström i un danès Christopher Nehholm podrien ser de qualsevol altra nacionalitat el control que tenen de la imatge i el control que tenen de la producció és importantíssim quants capítols són? ara t'ho dic és vuit episodis una temporada de vuit episodis d'uns promits d'uns 58 minuts cadascun i on es pot veure? es pot veure crec que i ara l'apunto sempre no ho he apuntat crec que l'he vist a Filmin crec que l'he vist a Filmin jo quasi asseguraria que és Filmin és una sèrie sí em sembla que venint amb el cotxe m'ho has dit sí, és Filmin si m'equivoco la setmana que ve m'ho dieu que m'he equivocat però al principi crec que és Filmin llavors la sinopsi és l'història d'un estem a l'any 1814 per tant és d'època però és d'època en un entorn d'un Londres absolutament brut desastros fangós negre terrible i existeix el personatge central que és aquest el que fa el personatge aquest que el fa el Hardy que és el Time James que és un home que se'l va donar per mort en un moment determinat i després de viatjar àfrica van dir que aquest home va morir allà però en canvi després de 10 anys de no tenir notícies d'ell torna és un principi més convencional torna en aquest Londres diguem que es troba amb aquesta situació de decrepitut i dura i d'alguna manera com que ha estat a punt de morir sembla ser en un fet que no sabem ben bé quin és i que es anirà explicant durant la sèrie torna completament canviat físicament internament és una altra persona i ho anem descobrint i amb poders fins i tot diria entre cometes amb poders de veure coses que no han passat o de preveure coses que passaran i que porta 14 diamants en una bossa que li vèiem enterrar al principi de la pel·lícula en un punt determinat i que sabem que en un altre moment el traurà i que els anirà repartint per fer per anar comprant al favor de la gent la pel·lícula és interessantíssima i així ha sigut nominada per tantes coses com va tenir el BAF a la millor maquillatge va tenir l'EMI a la millor banda sonora va tenir el de Royal Television Society el millor vestuari la pel·lícula és impecable en aquests nivells i la millor pel·lícula de l'Acadèmia de la Prensa Internacional el Satellite Awards com a millor sèrie dramàtica i ell nominat com el millor actor de televisió realment compor un personatge interessantíssim entre ell i el maquillatge que porta que cada vegada és diferent quasi tribal té una potència realment la sèrie molt important i és molt distreta la qual també és una atractiva a vegades que no tot sigui simplement potència perquè sí és molt distreta té una música engrescadora que t'enganxa i et porta per tot arreu que tal que has posat és important és d'una força molt forta em va recordar en algun moment Brutalist fixa't tu que la Brutalist té una música realment potent em va portar cap a aquest d'això i ell és un antiheroi bàsicament estem davant d'un personatge que són els interessants que no són els herois sinó que és l'heroi aparent però que darrere i té tanta complexitat que quasi s'acaba convertint en l'antiheroi però que t'enamores d'ell o sigui acabes enganxat a la seva vida dius aquest home jo el segueixo fins on vagi i on vol anar vol anar a Amèrica i ja veurem si arriba o no molt interessant la sèrie penso que l'hauríem de veure sempre Amèrica té aquesta fascinació sí els anglesos i saps que a més a més també però bueno per tanta gent a l'Amèrica de casa Irlanda per exemple els randesos en l'altra casa els hongaresos els hongaresos en el tema dels camps nazis que van tenir aquesta cosa d'Amèrica bé això molt interessant a mi m'ha sorprès molt perquè la vam agafar una mica de bueno sembla que aquesta pot ser interessant però és molt una mica antiga vaig dir jo l'any 17 ens sembla antic i ara i en canvi nosaltres el clàssic considerem que és clàssic i ens va bé però per les sèries el 17 sembla que no agafeu-la nosaltres l'havíem vist tot el clàssic el tenim el 2000 de moment exactament aquest és el límit nostre ja està aquesta és la sèrie que us volia recomanar escolteu hi ha algunes pel·lícules són això ara seran uns flashos perquè tampoc moltes d'elles no cal dedicar-hi més per exemple estrenes que podeu veure aquests dies en els cinemes una pel·lícula que aquí han traduït ja sabeu que el traductor dels títols és un personatge que algun dia l'aurem si sabem qui és crec que és el mateix sempre si ho descobrim el portarem aquí perquè ens ho expliqui a veure què és el que pren exactament el combinat que es fot abans de traduir perquè no té mai res a veure generalment amb la realitat del títol que és la pel·lícula autèntic la que veureu francesa de l'any passat por todo lo alto dos milions de francesos ja l'han vist molt bé el director Emmanuel Curcol França 2024 conepa que diuen els francesos llavors aquí de què va una espècie de conflicte familiar sí d'entrada hi ha dos germans que no saben que són germans però n'hi ha un que li declaren una leucèmia i llavors li estan fent proves perquè necessiten fer-li trasplantament de cèdules i troben un tio que és l'únic que pot ser compatible per tant són germans per tant són dos individus que amb més de 50 anys es coneixen i l'un i l'altre són dos perfectes desconeguts llavors un és director d'orquestra el que està malalt és director d'orquestra d'una gran banda que va fent bolos per tot el món i l'altre treballa amb una banda familiar d'una empresa de 140 treballadors que l'estan l'estan desballestant per la crisi econòmica etcètera llavors bueno hombre rico hombre pobre i així anem tirant fins al final en què tot i el trasplantament es reprodueix l'enfermetat però per sobre de tot es tracta de fer un acabament amb punt àlgid i positiu i per tant s'ajunten els pobres i els rics i fan un concert conjunt fin de la pel·lícula un altre un any i un dia és l'òpera prima d'un director espanyol que es diu Àlex Sant Martín jo esperaria aquesta pel·lícula és espanyola del 2025 esperaria a veure la propera pel·lícula de l'Àlex perquè aquesta ho sento però al minut 45 vaig haver d'abandonar la sala perquè ja no podia aguantar més tanta tanta dificultat per per seguir-la no? era una pena després volia comentar també una altra que es diu Vida en Pausa Vida en Pausa és una pel·lícula d'Alexandros Abranes un grec que dirigeix a França la pel·lícula és francesa del 2024 és una pel·lícula d'estètica escèptica una pel·lícula rara que podria ser com una mica com els primers L'Àntimos o com les pel·lícules que fa Ulrich Seidel a l'Austria que també fa unes pel·lícules però tant Seidel com L'Àntimos tenen un estil que l'han anat desenvolupant i són reconeixibles sí aquí és una pel·lícula també per posar-se a córrer en direcció contrària llavors per dir-ne una que no cal córrer sinó que cal veure-la tota i bé és A còmplit Angnau que la setmana passada se'ns va agafar el tancament del programa parlant-ne d'ella és la pel·lícula un complet desconegut sobre Bob Dylan sí bé aquesta tu em sembla que l'has vist no, no la vull veure ara la vaig veure el dia que vaig anar a veure el fenòmena vaig anar a veure el brutalist i el trailer i em va interessar el trailer vaig dir ostres sí l'haig de veure la vull veure sí francament a mi és una pel·lícula que és un biopic el paper de Bob Dylan el fa Timothy Shalamet Timothy Shalamet és un director és un actor molt jove però que ja té una trajectòria important fent papers que demostren versalitat per part d'ell i aquí dius bé com ho farà perquè el Dylan encara es viu el Dylan és un personatge molt conegut molts hem tingut la sort de veure i viure aquella època en què ell i la Joan Baez ens portaven el cap de setmana a sentir molts discos i cassets d'ells d'ells en fi sempre que hi havia algun festival com per exemple Monterrey altres festivals que es feien als Estats Units i sobretot a les illes per exemple Busto etc no ens ho perdíem perquè sobretot el cas de Dylan que va ser un innovador també va fer la seva entrada amb grups i tocant també grups que tocaven rock bé aquí per mi té el notable recurs d'agafar-se el personatge i fer-se el seu i vomitar-lo per dir-ho d'alguna manera a la pantalla com un Dylan particular reconeixible però no imitat no buscant litigs i fent-los no ell es limita a vestir el vestuari o sigui tota l'època de finals dels 60 i tot els 70 o fins als 65 que és allà fins allà on arriba la pel·lícula perquè després ja abandona el tema doncs està molt ben recuperat els interiors i nocturns de Nova York per mi són fantàstics i després hi ha una sèrie de cançons no solament d'ell sinó d'altres col·legues que treballaven per exemple la Joan Baet hi ha 3 o 4 cançons de la Joan Baet hi ha cançons de Pete Seagher que està molt ben interpretat també per Edward Norton hi ha també un homenatge continuat tota la pel·lícula sobre en vell i es tanque en vell amb Woody Garthry i entre més surten els Donovan i tota una família una família la nostra família d'aquell moment llavors hi ha moments que són realment entranyables perquè et porten molts records és a dir és una pel·lícula que jo crec que a la gent jove potser li faltarà background per assaborir-la però els que ens esteu escoltant i teniu una determinada edat i vau viure el temps dels hippies i això us atraparà Sí, però m'agradaria saber-ho m'agradaria veure realment quina reacció hi haurà entre els joves perquè pot tornar a enganxar per raons diverses no deixa de ser el que detectaran ells com un ídol Sí, a veure és una música i una postura contestatària una postura dissident i de protesta que es deia llavors i per tant estem en un moment en què potser sí que al final quedarà el terreny molt abonat perquè d'alguna manera tots els que fan alguna funció artística comencin a pensar en la protesta activa tot i que també he de dir que la pel·lícula amb això és bastant realista i així com Seeger Pete Seeger i la Joan Baez es van públicament manifestar el Bob Dylan va tindre sempre una postura bastant esèptica Era en aquest sentit Sí, el contingut de les lletres era claríssimament de protesta però la seva postura estava una miqueta més aparcada amb el seu núvol personal i amb aquest núvol personal us deixem i tornarem la setmana que ve Bona nit moltes gràcies Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve