Cinema sense condicions del 25/3/2025 — La Conversa (Coppola) i el so de Murch; Taboo (2017) de Tom Hardy/Stephen Knight; estrenes: Por todo lo alto, Vida en pausa i A Complete Unknown (Dylan)

Panorama de l’episodi

• Programa centrat sobretot en The Conversation (1974) de Francis Ford Coppola: una lectura de culte on el so és el veritable protagonista i la interpretació de Gene Hackman sosté un retrat d’obsessió, culpa i redempció.

• Segona part dedicada a la sèrie Taboo (2017), un drama d’època fosc amb Tom Hardy, creat per Stephen Knight, amb suport de Ridley Scott i música de Max Richter.

• Tancament amb “flashos” d’estrenes: Por todo lo alto (França, 2024), Un año y un día (Espanya, 2025), Vida en pausa (França, 2024) i el biopic de Bob Dylan, A Complete Unknown (2024) amb Timothée Chalamet.

“Si ho sabés, ens mataria” — frase-motiu que articula el suspens i la mirada moral de The Conversation.

“Quan veig un d’aquests pobres vells… penso que una vegada va ser un nen petit…” — la pel·lícula invoca l’empatia des d’un detall observacional.

The Conversation (1974) — Coppola

Context i recepció

• Palma d’Or a Cannes (1974), múltiples nominacions (Oscars, BAFTA, Globus d’Or). Cinema de culte entre cinèfils tot i discreta connexió amb el gran públic.

• Coppola la considera possiblement la seva millor pel·lícula, feta entre El Padrí i El Padrí II. A la pràctica, funciona com un homenatge al so i al muntatge.

Trama sense espòilers

• Harry Caul (Gene Hackman), expert d’escolta i vigilància privada, grava una conversa d’una parella en una plaça transitada. D’aquesta cinta en sorgeix una frase clau —“Si ho sabés, ens mataria”— que encendreu el motor moral i el suspens.

• El lliurament del treball a un poderós executiu (cameo de Robert Duvall, intermediari Harrison Ford molt primerenc) deriva en una crisi de consciència; Harry intenta protegir la parella. El clímax a l’hotel és pur cinema de suspens (ecos hitchcockians) sense avançar el desenllaç.

Temes i lectura moral

• Culpa, pecat i redempció: la consciència religiosa de Caul (confessió, necessitat de perdó) xoca amb un ofici que pot causar dany. La culpa esdevé persistent perquè el treball el condemna a repetir el pecat.

• Solitud i identitat: Caul és meticulós, reservat, “anònim”; la seva única escapatòria íntima és el saxòfon. El personatge es construeix des de la contenció corporal i una mirada minuciosa als gestos.

El so és el protagonista

• El so com a personatge: la pel·lícula es construeix a partir del que s’“escolta” i del que falta per escoltar. El disseny sonor i el muntatge articulen el relat, el suspens i el punt de vista.

• Obertura magistral: gran plaça, zoom imperceptible que tanca el focus visual mentre l’enginyeria d’enregistrament (micros direccionals, paràboles, furgoneta, operari a peu) aconsegueix una conversa enmig del soroll urbà.

• Mecànica de l’edició de so: mescla de múltiples entrades, continuitat entre micròfons, temps reals de rebobinat; el realisme tècnic dona versemblança i un ritme de rellotgeria.

• Semàntica i repetició: frases recontextualitzades en escenes diverses (inclosa una seqüència d’intimitat), generant dobles sentits i modulant la percepció moral.

Walter Murch i el muntatge

• Walter Murch (disseny de so, assessor de muntatge) imprimeix el segell que fa de The Conversation una obra canònica del llenguatge sonor. La seva influència es fa explícita: precisió de durades, jerarquia de plans/sons i ús espacial del soroll ambiental.

• Recomanació: el llibre de Murch, “En el momento del parpadeo”, clau per entendre l’evolució del llenguatge cinematogràfic i la pràctica del muntatge.

Simbologia: “Caul” i la membrana

• El cognom Caul (mal escrit a producció però mantingut) remet a la membrana amniòtica. Visualment, la gabardina translúcida del protagonista i les barreres de plàstic/vidre funcionen com a segona pell/protecció: un home que vol estar a recer del món.

Comparacions i context històric

• Watergate: l’estrena fa eco d’un clima d’escoltes; la pel·lícula s’avança al context que esclatarà en l’opinió pública.

• Blow-Up (Antonioni): on el misteri neix de la imatge i el revelat fotogràfic, aquí es trasllada al so i la seva edició.

• La vida dels altres (Donnersmarck): parentiu temàtic d’escolta i poder; però The Conversation porta la mirada interior (culpa/ètica) encara més lluny.

Interpretació de Gene Hackman

• Una contenció expressiva plena de matisos: poca variació facial aparença, però una corporalitat que informa la culpa i la fragilitat. Contrast amb els secundaris més desbocats: ell és el centre sobri que imposa ritme i to.

On veure-la

• Disponible a Filmin (VOSE català/castellà). Còpia remasteritzada (música de David Shire, restaurada 2023).

Sèrie: Taboo (2017)

Credencials i to

• Creada per Stephen Knight (Peaky Blinders), coprotagonitzada i co-creada per Tom Hardy (amb el seu pare, Chips Hardy); Ridley Scott als crèdits; música de Max Richter.

• Londres, 1814: un món brutalista, fosc i fangós. Vuit episodis (~58’), una temporada. Estètica i risc visual molt vigents avui.

Sinopsi i atractius

• James Delaney (Hardy) torna d’Àfrica després de 10 anys donat per mort; reapareix canviat, quasi xamànic, carregat de diamants i secrets.

• Intriga amb corporacions i imperis comercials, política, família, antiheroi carismàtic i pulsió cap a Amèrica. Maquillatge, vestuari i banda sonora premiats (BAFTA, Emmy, Satellite Awards…).

• Recomanada: vigor narratiu, atmosfera hipnòtica i Hardy en estat pur. Disponible a Filmin.

Estrenes i recomanacions ràpides

• Por todo lo alto (França, 2024, dir. Emmanuel Courcol): melodrama de germans retrobats (un director d’orquestra i un empresari en crisi). Final conciliador amb concert compartit. Cinema popular francès d’efecte emocional.

• Un año y un día (Espanya, 2025, dir. Àlex Sant Martín): Òpera prima amb narració feixuga; impressió negativa (abandonada abans de la meitat). Expectatives posades en futurs treballs del director.

• Vida en pausa (França, 2024, dir. Alexandros Avranas): peça estranya d’estètica freda, propera al primer Lanthimos o a Ulrich Seidl, però menys definida estilísticament.

• A Complete Unknown (2024, Bob Dylan) — dir. James Mangold:

- Timothée Chalamet evita la imitació plana i construeix un Dylan reconeixible però propi. - Reconstitucció exquisida de Nova York nocturn i ecosistema folk (Joan Baez —diverses cançons—, Pete Seeger interpretat per Edward Norton, Woody Guthrie, Donovan…). - Pot funcionar per a noves generacions com a retrat d’una postura dissident; a la vegada, reflecteix el pragmatisme distant de Dylan envers la protesta pública.

Nota d’actualitat

• Breu parèntesi sobre la detenció i alliberament del director palestí Hamdan Balal, i la idea que el cinema —com el periodisme— pot esdevenir ofici de risc.