La doncella, Shin Godzilla i el centenari de Kirk Douglas: premis, necrològiques, el millor de 2016 i avanç 2017

Cinema sense condicions 이미 오는 소리같이 어디서 들리는 소리 내 가슴을 조이는 그 소리 그러나 오지야맨 이 밤이 지나도록 안타까운 내 맘을 그치죠 Bona nit, un dimarts més som aquí de nou, en un any nou també, que és el 2017 per començar la sèrie de programes que esperem que us agradin i en les quals informarem de les coses que veiem, de les coses que us recomanem de les coses que vindran, etc. Avui el programa tindrà com tres parts una primera part que tant el Francesc que ha vist La Doncella ens parlarà d'aquesta pel·lícula el Pol que ha vist Godzilla ens parlarà també d'aquesta estrena que és una doncella també que és una doncella també, diferent, suposo el Joan Sardà que està aquí al costat meu ens parlarà de les necnològiques i del que vindrà aquest any per situar-nos una mica si tenim temps, suposo que sí doncs jo, la meva previsió era, com ho hem dit, com que hem tingut el centenari el senyor Quir Dugles ha complert 100 anys i se n'ha parlat a la premsa, etc. hem vingut a fer una mica de recopilació de la seva gran obra de la seva aportació al cine i finalment la idea seria, dependrà també del temps que tinguem si podem afegir-ho més o menys parlar del cinema del 2016 que més ens ha agradat ja que estem començant l'any i voldríem fer una mena de resum una meca de reflexió sobre el que ha sigut el 2016 a nivell cinematogràfic per tant, bueno, donem la paraula al Francesc que m'ha dit que en fi, que li havia agradat, que no? Amb la vénia dels presents com que em dones la paraula així tan formalment doncs jo l'aprofito bueno, precisament us preguntava quina música podíem posar i estem sentint això una part de la banda sonora una cançó d'aquelles no sé, sembla una mica com una cançó manga sí, sí, sí, semblava una intro en principi la banda sonora com que això ho busquem així ràpid aquí ho busco jo al començament del programa però sembla que sí, surten les imatges de la pel·lícula i deu ser una de les cançons de la banda sonora de la donsella de Hamma potser és un fan un fan que han fet un karaoke que a vegades passa això però bueno, en qualsevol cas no ho sé això es diria The Sound of You Coming és a dir, el so teu quan vens cap a mi i la pel·lícula sembla ser que en la versió original es diu Gain Minceu bueno, no ho sé Wunker Wai Wunker Wai no Parxambuc quin embolic de noms he fet ara Parxambuc el director que ja hem presentat aquí que ja hem parlat moltes vegades especialista no ho sé en anàlisi de la violència amb aquella trilogia de la venjança que ja Joan, si no recordo malament en Joan Morro ja ho va comentar al final de la temporada de l'any passat i que de cop fa aquesta pel·lícula delicadíssima d'un d'un tacte d'una mirada dolça al mateix temps cruel cap a alguns personatges que s'ho mereixen vull dir, jo crec que fa una mena de justícia narrativa i visual impecable i el que sorprèn de la pel·lícula és la manera que jo no sé si prové de la novel·la ja perquè està basada en una història narrativa en un llibre jo no sé si això prové ja de la història però jo diria que no jo diria que introdueix una una variant de la manera d'explicar històries que jo exactament així no recordo haver-ho vist mai amb algunes coses similars sí el parxambuc explica la història primer l'explica d'una manera llavors tu et fas una idea i dius carai tu que fortet això que no hi ha manera d'escapar-se del que un voldria d'allò després te la torna a explicar que sembla que sigui la mateixa manera però donant-te més informació però resulta que va introduint elements nous i et va canviant la història i et fa una idea diferent i escolta la veritat és que et provoca una sensació com de mitja eufòria de dir carai i en cap moment saps si tornarà a canviar però arriba un moment que tu ja tens la certesa de com van les coses perquè estableix com un punt en el qual el fa similar a la vida en el moment en què ja confiem en les persones en el qual ja tenim la confiança plena en què una persona ens està dient la veritat que que no ens enganyarà que ens serà fidel d'alguna manera ja sigui a la feina ja sigui com a relació de parella us arriba un moment en la pel·lícula que dius ara ja això ja no pot tornar enrere perquè ja s'ha establert un vincle tan fort que tot el que m'havien explicat abans i jo m'havia fet la meva idea pròpia ja és una altra història llavors és fabulós vull dir és fabulós com està construït com està explicat el punt aquest de la violència el té però molt el Tarantino molt de broma d'alguna forma tampoc arriba a ser del tot dramàtic perquè és que dius bueno però és que ja ha de ser així ha d'acabar així que personatge i l'altre és que no pot ser d'una altra forma i el que té també és un erotisme brutal vull dir fabulós fabulós erotisme ratllant la pornografia fins i tot en algun moment però sense cap mena d'estridència però a mi em va sorprendre molt jo la vaig veure a Madrid als Princesa de Madrid és que quan marxo de Barcelona em resulta més fàcil anar al cinema ja ho veiem ja ho veiem tot un momentet i llavors vaig al cinema mira llavors la qüestió és aquesta que jo em vaig sorprendre en 3 o 4 ocasions llavors ja a partir d'aquí doncs ja tenia l'expectativa que podia venir en qualsevol altre moment de escenes d'aquestes d'un to eròtic molt important que tu dius carai el que està fent aquest home aquí i de quina manera tan dolça i tan delicada ho està fent al mateix temps no sé la veritat és que un goig un goig visual un goig narratiu una pel·lícula que tu ja ho vas dir en el seu moment Joan i Pol em sembla que també l'havies vist i l'estàs sentint aquesta és la donzella de parxamboc i jo no l'he vist ah com que estaves sentint em semblava no l'estic sentint perquè et dono la raó suposo em crec el que dius i ja ho veuré moltes gràcies per aquesta confiança veus una mica el que deia ara jo trobo que és sorprenent sobretot perquè és un muntatge és a dir allò que van explicant la història successivament de diverses maneres i m'ho va sorprendre a mi em va sorprendre molt a veritat és que al principi jo no hi entrava però a la segona ja doncs completament d'acord però m'he retirat és a dir molt Raixomón en comparació jo diria que és més lineal és en el fons t'explica la història no varia tant d'un personatge la història d'un altre i tu pots dubtar una mica del que t'està explicant un de quina és la veritat estic d'acord és una manera de qüestionar la veritat objectiva aquí no aquí en el refor t'està explicant una història el que passa és que no et dona tota la informació a la primera tongada d'imatges i a la segona ja et va donant més pistes però no te les dona totes tampoc de cop per tant et té agafat tota l'estona et té pendent de com anirà aquesta història a veure què ha passat aquí a veure com no sé una habilitat màgica que aquest director ja l'havia demostrat en altres ocasions però que aquí jo crec que si no havia arribat abans que sí que havia arribat a un punt de maduresa aquí ha arribat el colmo vull dir és completament completament recomanable quan la pugueu recuperar a més a més té una cosa molt maca que la fa com sempre però una altra raó per veure l'enversió original perquè parlen combinen el japonès i el coreà llavors en la versió doblada si no recordo malament el japonès canvien de color el japonès està en groc exacte i el coreà en blanc qualsevol en revés ara no recordo llavors també és molt maco tot i que no entens ni una paraula d'acord però saps que estan canviant d'idioma contínuament perquè estan jugant amb aquest fet una herència parllada una dona japonès i això és un joc molt maco també la sonoritat el canvi que fan d'allò val molt la pena veieu aquestes pel·lícules en versió original després us explicaré una altra petita anècdota d'aquí això dels dublatges doncs vinga anem a Godzilla ens quedem a Japó per allà a l'Àsia aviam jo el que vaig fer ahir va ser un doblete vaig anar a veure dues al matí que hi havia i les dues bastant de gènere que era Godzilla i Underworld Underworld no sé si coneixeu la saga que va començar jo crec que per allà el 2003 o així que era un saït de pel·lícules d'acció de terror així que bàsicament és la batalla perpètua entre vampirs contra homes i lloc no sé si no us sona de res a mi sí que em sona no és una gran pel·lícula la primera potser sí que va a més va sortir és curiós que està recordat jo crec més la primera de totes quan va sortir quan entre els joves hi havia aquesta moda més gòtica sabeu llavors clar la pel·lícula té aquests toques així molt de molt de bastits d'àtex molt de vampirs molt blanquets tot aquest estil què passa que això ara el 2017 que s'estreni la cinquena part que s'estrenen que jo crec que ja estan estirant el xiclet que queda és molt anacrònic és que jo l'estava veient i dic hòstia és que això sembla és molt 2000 i sense més o sigui la pel·lícula la vaig veure i tal qual vaig d'entra vaig sortir no a veure potser sí que pels fans una nova entrega sempre va bé però no és una gran pel·li és la típica pel·li que la pots veure a la cinquena o sigui pots anar a veure directament aquesta no cal veure a la cinquena perquè et fan un resum al principi de 3 minuts o així i tu fan el refrito i ja està quan s'estrenarà aquesta? aquesta s'estrena aquest cap de setmana ja crec que sí aquest cap de setmana si no és aquest el següent però és ja una que ja no hem de dubtar que no cal a la cinquena a més és una pel·lícula molt encarada o si hàgiu vist Pachepa Blade també és una saga sabeu que fan piros així però el que passa és que Blade tenia potser un més un estil més estètica sí a més la música va ser molt important i no sé estava ben fet però aquest jo el deixo partat jo mira perquè feien la pel·lícula i tenia curiositat però no no ha millorat amb els anys i després Godzilla que és Shin Godzilla concretem que que jo ja havia escoltat meravelles d'aquesta pel·lícula partim de que és un gènere bàsicament és un gènere Godzilla que s'han fet les mil i una pel·lis les mil i una batalles perquè també s'ha fet això de King Kong contra Godzilla o quan hi havia tot això del Gamera i llavors és un gènere en si mateix en si mateix és un gènere però com ara els zombies per exemple que també la setmana passada vaig veure aquella train tubussant i em va semblar una aberració que no em va agradar gens però el tema dels zombies que està molt menjat ja en el tema de Godzilla quan ja penses que a més han fet les versions americanes que fa no sé si era dos anys o així van fer una nova americana i aquí ells el que han fet és una nova o sigui una nova adaptació però feta a partir de la burocràcia és que ara ho explicaré però és una cosa que em va semblar molt curiosa que és la sinopsi és la típica és la de Japó està tranquil·la i de cop de sota l'aigua sorgeix una mena de primer una amenaça de vapor i com de magma i després ja surt el monstre i ja t'arrassa aquest és el plantejament de sempre què passa que és com reacciona Japó com a sistema judicial burocràtic l'exèrcit tothom depèn d'algú què passa que es dona l'ordre de ei què fem aquí hi ha un monstre li passem l'ordre i a més està narrat d'una forma absurdíssima és una pel·li absurda és que a mi em va sobtar molt és una sàtira és una pel·lícula que no és de catàstrofes del tot és una sàtira política i és molt curiós perquè a més hi ha moments que no poden amb ell i llavors fan relacions internacionals amb altres països que potser històricament no s'han portat massa bé però hi ha interessos pel mig o sigui sincerament jo estava veient un sí-ministre japonès és que era increïble o sigui els diàlegs hi havia moments que eren tan absurds buscat un absurd de no és que això no ho podem fer fins que no fem una reunió al ministeri de no sé què i llavors ells van caminant que el ministeri aquest on diuen que han de fer la reunió és a la porta del costat és la mateixa sala però al costat llavors oficialment ja és un altre lloc els protocols i ens és tot tot tan protocolari és que arriba un absurd que m'encanta jo no he estat al Japó mai però tinc una mica i va viure una temporada i diu que això que estàs dient tu ell m'havia explicat coses que per prendre una decisió tot s'ha de fer col·lectivament és a dir que potser és una crítica no, no, és una crítica totalment ells mateixos hi ha moments que es pregunten és que inclús si jo volgués jo volgués parar això tota aquesta burocràcia he de fer papers llavors hi ha inclús es fan guerrilles però guerrilles burocràtiques adins del mateix sistema hi ha gent que ha d'amagat a una sala que no hi ha reunions clar, és com és com tot buscat molt absurd però hi ha algunes persones que no estan d'acord amb això i on es reuneixen a una altra sala i creen la seva mini burocràcia sense tan paper leu però no deixa de ser una subburocràcia per agilitzar les coses i dir no, no, no hi ha un conflicte internacional hi ha un internacional és un monstre que està afectant de moment a Japó però que a més està evolucionant li sortiran ales i això és en els Estats Units i els Estats Units també entra quan veu que ui, això ens pot tocar i on sí entrem i llavors és tot com una no sé si havíeu vist l'astèrix i l'hobèlix que hi havia un capítol que era les proves que feien que era la casa que et fa tornar boig que era una casa de burocràcia o sigui que era com us hem de firmar aquest paper i on seixi ah, bueno, que fàcil però clar, és vés a la guixeta no sé què vés a parlar no sé qui però és això és exactament això durant a més la pel·lícula dura dues hores i potser mitja hora veus el monstre perquè tot és el paper leu és que et posa molt nerviós i tot és una anada tornada és tot i els típics punts de gir de pel·lícula sobretot de catàstrofes i d'aquestes ments d'acció que el típic gir que és estan a punt de matar el monstre però de com no passa alguna cosa i tornes enrere i llavors han de recapacitar és allò del viatge de l'heroi una mica com Star Wars i això aquí si passa alguna cosa és perquè algú no ha decidit del tot llavors que han de tornar a fer tota la volta burocràtica i clar arriba un moment que és desesperant la pel·lícula que és americana o japonesa és desesperant i a més té un format no tan així però hi ha moments de format de quan estan fent les reunions que és molt the office o sigui aquell format de fals documental de gravar les cares inclús hi ha moments de metacinema que fan molts plans de parlar en a càmera com si estiguessin parlant algú hi ha un moment que un diu i de fer no sé què i ells es miren com el contrapla es miren a qui n'està hablando a nosaltres o al espectador és un rotllo com molt sí que és veritat que és molt oriental és un format també molt oriental el que sigui com molt molts personatges molt excèntrics aquella mena de no sé com era l'enfeia suposo que és amb més tacte en aquest sentit però en els animes i tot això sempre es fa molt tot molt explosiu tots els personatges estan a la mínima salten és això però clar amb buròcrates amb diplomàtics i amb protocols i això pot agradar pot ser comercial pot agradar la gent o no? és que és clar és un gènere la gent quan vegi xingotzil el títol dirà hòstia és una pel·lícula de monstres que ho és no deixa de ser-ho el que passa és que està tractat d'una forma tan diferent i de fet tan ben gravada o sigui no només tècnicament sinó els diàlegs són és això és que és un siministre és com un capítol de siministre de dos hores i el que sí que em va semblar més curiós és que aquest últim any comptant diguéssim estrenes de 2016 amb la semblança amb pel·lícules com La Llegada que ho vam comentar aquí en el sentit de l'amenaça és lo secundari i aquí és com ens organitzem nosaltres com a humans llavors a mi em sembla curiós de com s'està no sé per què però aquestes dos pel·lícules tracten un tema un amb més humor l'altre amb més drama però com es tracta el tema de la reacció l'oculateral per una unió per exemple la Unió Europea o com com es treballa amb els aliats amb els enemics i potser l'amenaça queda sempre en segon terme que és el que passava a La Llegada llavors m'ha semblat això com un un vincle no sé per què molt bé molt bé o sigui jo la recomano jo la recomano i és bastant frustrant perquè la majoria la majoria d'escenes és endavant enrere endavant enrere i com és una pel·li una pel·lícula política això està claríssim o sigui però em imaginaries mai tractant-se de mostra no no no o ja s'ha fet altres cops però és el típic de quan a mars atacs han de veure què fan però això però en papers o sigui amb firmes Godzilla des de la primera ja era una mica una reflexió també sobre de la bomba perquè Godzilla no deixa de ser una mena de metàfora de tota la mena d'amenaça nuclear i en aquesta pel·lícula Godzilla ells ja ho identifiquen com ei comencen a analitzar-ho molt dels biòlegs i tots els científics comencen a analitzar d'on li ve el poder perquè això no menja així ja més ve del mar llavors és com com sobreviu i van arribant a conclusions com que que tot el seu cos a l'interior és una combustió d'energia nuclear i clar estan tots allà com hòstia i diuen frases com si Japón s'ha levantat dos veces perquè no tres d'una amenaça nuclear i d'una destrucció tot dalt i on té molts punts de jo crec que reflexió històrica és una pel·lícula que jo crec que és molt profunda i per ell deu ser molt dolorós perquè tampoc no fa tant que va haver tot l'accident aquell de la central nuclear vull dir que a mi em sembla que és com una crítica bueno punyent a mi de la forma que ho expliques no he vist ni estat ni al Japó ni veig de pel·lícula però com et deia abans fa un moment em fa pensar que és una crítica que toca coses molt significatives de la forma de posar al Japó i agafa ganes d'anar a veure-la la posem de pel·lícula de la mesa o què? no m'atreveixo no m'atreveixo sense haver-la vist no sé si heu vist moltes pel·lícules sense condicions moltes pel·lícules japoneses però tenen uns ritmes i uns tons molt diferents a les occidentals per llavors per exemple unes dues hores de pel·lícula oriental que jo crec que és la mira estàndard perquè cap baixa de dues hores mai és una a vegades es fa tediós una mica demana un esforç de l'espectador sí jo crec que sí sobretot pel punt de vista que no tots parlem aquest idioma i llavors potser quan veus pel·lícules en anglès a vegades mira a vegades no hi hagi el subtítol que concentres més en la pel·lícula però clar en aquestes pel·lícules a més aquesta pel·lícula és molt ràpida és a dir juguen molt amb el tema de la burocràcia com ara estem aquí ara hem d'anar a tal guixeta ara hem d'anar a tal cosa per fer un ritme bastant accelerat però clar un ritme accelerat sobretot de diàlegs aquí a vegades potser falla per nosaltres potser allò de hòstia estàs llegint només estàs llegint no pots ni mirar han agafat moltes ganes de veure'l sentint el pol no sé si per l'entusiasme no sé si la setmana que ve després després la setmana que ve em diràs oi això m'ha esculat no sé si podré jo ho deixo sospès perquè quan algú hagi vist més coses perquè no jo trobo que ha de ser una mica més difícil del que ens imaginem però igual no si si no ho veus això no pots opinar perquè no et feris de la crítica ella acaba de dir ara fa un moment ara fa un moment que el tren com es diu és una porqueria no a veure una porqueria què passa és una pel·lícula que ha guanyat millor direcció i millor efectes especials a Sitges jo mira efectes especials jo no sé contra qui competia però direcció jo personalment t'ho dic pel següent per no allargar-ho jo he sentit crítiques molt nefastes a això i en canvi avui he vist en el periòdico que li posa 5 estrelles o sigui al màxim per tant ja he tingut discussions a aquesta pel·lícula no Joan Cerdà ens explicaria semblava doncs coses sobre les necològiques que hi ha hagut una acumulació de persones que ens han deixat i sobre el que vindrà no? sí però a veure el que volia fer jo era explicar una mica des de l'últim programa que vam fer el 20 de desembre llavors doncs bé hi ha el centenari de Kirk Douglas que ha passat en aquestes dates que resulta ser doncs el protagonista de Hollywood ha hagut l'únic jun amb Olivia de Haviland que ha arribat en aquesta edat i això és una després en parlem després en parlem sí abans de començar amb les necològiques o amb els habituaris potser podrien començar pels premis i dir que ja s'han ja es coneixen les candidatures als premis Gaudí sí senyor que s'han d'atorgar el dia 29 d'aquest mes sí senyor aleshores les pel·lícules amb més candidatures evito absolutament la paraula nominació perquè em sembla un calc de l'anglès que no cal i faré servei sempre candidatura aleshores doncs la propera pell d'Isaquilacuesta i Sacampo en té 14 de 22 categories molt bé un monstre un monstre amb bé a veure del Bayona en té 11 igual que 100 metros del Marcel Barrena i la pel·lícula la mort de l'Ui XIV de l'Albert Serra en T7 i el rei borni del Marc Creuet en T6 i el gaudí d'honor serà per al Josep Maria Pou parlant de l'Albert Serra hem de dir que li han donat el premi especial feroz de l'Associació d'Informadors Cinematogràfics d'Espanya i que té quatre candidatures la qual cosa és un fet únic en totes les edicions són els premis Lumière de França que els atorguen els periodistes estrangers a París són més de 1.100 periodistes estrangers a París que es reuneixen a l'Académie Limiard per donar aquests premis i llavors l'Albert Serra amb la seva pel·lícula sobre el Lluís XIV n'ha aconseguit quatre en el Goya es veu que no ha aconseguit res vull dir això ja explica moltes coses i a més a més l'Albert Serra és el nou president de l'Associació de Productors Catalans la PAC també no sé si s'ha estrenat aquí la pel·lícula no recordo sí sí que s'ha estrenat s'ha estrenat s'ha estrenat es va passar a dos cines em sembla bueno es va fer una preestrena a la Filmoteca amb l'assistència de Jean-Pierre Léau que és el protagonista i també es va passar jo la vaig passar en el Politxe i en el Somseig en l'Institut Francès la van passar a l'Institut Francès per la crítica per la crítica a part del que deia era la Filmoteca d'acord llavors també diríem que continuant amb els premis el José Coronado i el Ricardo Darín els han donat la medalladora del mèrit a les velles arts del Ministeri de Cultura Espanyol i ja passaríem els globus d'or que és diguéssim l'última notícia que hi ha gairebé en premis en els quals doncs la pel·lícula La La Land que aquí la veurem amb el títol de La Ciutat de les Estrelles vull dir que evidentment és una traducció ja es veu ja es veu que és la mateixa és una traducció literal absolutament doncs aquesta pel·lícula dirigida per Damien Chassel ha aconseguit set premis de set candidatures està protagonitzada per Ryan Gosling i Emma Stone i aleshores doncs és un musical dels anys 50 i sembla ser que ha agradat molt a tot arreu el globus d'or un dels globus d'or d'interpretació va ser per Isabelle Ipert per Elle del del Paul Verheben que també va ser considerada la millor pel·lícula en llengua no anglesa llavors de la gent que ens ha deixat doncs tenim Sassà Gabor que era una presència més que una actriu en el cine a l'Hollywood dels anys 50-60 50-60 sí també ha mort Michelle Morgan que era una gran actriu francesa aquella amb aquells ulls tan preciosos una actriu que va dominar el cine francès dels anys 40 50 i llavors també doncs Carrie Fisher i Debbie Reynolds que ha sigut molt comentat que amb 48 hores es morís la filla i després la mare quan estaven preparant el funeral carrer Carrie Fisher i Debbie Reynolds havien tingut una relació una mica tibant com a mare i filla i això ho havia aprofitat la Carrie Fisher que és famosa per una pel·lícula sobretot per la per Star Wars la primera entrega que es va estrenar de la Guerra de les Galàxies i Debbie Reynolds que també és famosa sobretot per una pel·lícula que a més cantant sota la pluja aleshores aquesta relació Carrie Fisher que després es havia dedicat a escriure i a ser guionista la va posar en una pel·lícula que es deia Postcards from the Edge que aquí es va traduir per postal de Hollywood si no recordo malament i també l'empresa la productora de televisió HBO havia fet un documental amb totes dues que explicaven doncs aquesta relació una mica tibant i tot això un documental que es diu Bright Lights que estava previst pel març però com que hi ha hagut aquests defuncions aquests desaveniments luctuosos doncs l'han avançat el gener i la van estrenar el 7 de gener també ens va deixar Santi Báñez un actor català de Martorell que havia treballat molt al teatre amb el Joglàs amb la Cubana que havia sortit molt a televisió i que a cine havia aparegut morir o no i a nit ha perdut el tren d'aventura a Pons llavors una altra desaparició que no és d'una persona sinó que és d'una institució jo diria és la desaparició de la grella de TV3 del programa Cinema 3 del Jaume Figueres que estava en antena des del 1984 és a dir una cosa sorprenent perquè era un programa molt ben fet que tothom valorava valorava i agraïa i que ara quedarà en unes pindoletes en el canal 33 doncs tria 33 i etcètera això ja indica que la informació cinematogràfica és una cosa que no acaba de vendre gaire que sembla que no interessa i no sabem això fins on arribarà perquè també en aquestes dates es va celebrar el dia més curt per promocionar per promoure el que és el curtmetratge i el sector va aprofitar per reclamar més suport institucional pel curtmetratge i aquí tenim en el pol que es coneix perfectament aquest món en diverses i la burocràcia ara també en diverses des de diversos àmbits com a productor com a realitzador realitzador premiat arreu amb el director Scat vull dir que és el seu curt més conegut que es va poder veure a Barcelona en un un entorn crític en un entorn reduït i que va valdre molt la pena i algun dia doncs parlarem de del teu pel·lículum com fem el nou de la seva trajectòria perquè ben bé s'ho mereix us sona vosaltres parlem de necrològiques al Gil Perrondo al Gil Perrondo també va morir el 2 de gener director d'art espanyol que és el que ha estat ben bé una referència home va col·laborar amb els grans eh amb tot per exemple pensant que és no sé si l'Aurents d'Arabia o una de les coses d'aquestes allí treballa eh havia guanyat dos Òscars es deia Mateo Gil Perrondo i llavors com a nom artístic feia servir els cognoms Gil Perrondo i la qüestió la qüestió va ser que quan les productores americanes van portar rodatges a Espanya doncs ell va entrar en aquestes superproduccions i va ser el que li va donar doncs aquesta projecció i aquests premis i etcètera no? el que també té molts premis és el compositor pel cinema Alexandre Desplà que va estar a Barcelona dirigint l'OBC és el compositor per exemple de pel·lícules com The Queen o El discurs del rei i bé doncs va estar aquí us volia parlar també si tinc temps de les exposicions que ara s'estan fent a Barcelona i hi ha la d'art i cinema 120 anys d'intercanvis a Caixa Fòrum que ja en vam parlar que dura fins al 26 de març hi ha també una de molt molt interessant sobretot pel cinèfil conscient diguéssim que és l'Alexander Klug jardins de cooperació que es fa a la Virreina fins al 5 de febrer que és la primera exposició arreu del món que es fa sobre aquest cineasta alemany molt interessant un cineasta que ara és propietari d'una cadena de televisió i que fa la televisió que a ell li dóna la gana una televisió per satèl·lit que dona cultura dona dobats polítics dona cine vull dir qualsevol cosa que que no estigui en la TDT espanyola doncs allà en aquella cadena es pot trobar i també volia parlar d'una exposició que acaba aquesta setmana el dia 14 de la fotògrafa Joana Viernés que últimament se l'està reivindicant fins i tot en un documental molt interessant que es diu Joana Viernés una entre tots i aquesta exposició es diu Disparant amb el cor i són unes fotografies extraordinàries i hi ha molta gent del cinema perquè ella va estar durant els anys 60 doncs fent de reportera sobre multitud de de temes i el cine era un d'ells això està a la galeria Validfoto de Barcelona i també per últim hi ha una exposició al CCCB que es diu Mil metres quadrats de desig arquitectura i sexualitat que va exactament d'això de les arquitectures que han tingut en compte la sexualitat i la comunitat i noves maneres de viure i que té com a suport molts molts fragments de cine com no podia ser d'altra manera perquè el cine ha tractat molt aquests temes i doncs era imprescindible que entre les arts diverses que hi ha en aquesta exposició hi hagués el cinema d'una manera molt destacada aquesta exposició es pot veure fins al 19 de març aleshores ja que parlem del CCCB també dic que es farà un taller de crítica cinematogràfica Teoria i Pràctica que anirà del 31 de gener al 28 de març i que comptarà entre d'altres amb Ángel Quintana Emma Merino i Carlos Locilla com a crítics i que un dia hi haurà una taula rodona amb directors que parlaran també de com els crítics els afecta i que hi haurà la Neus Ballús i l'Isa Campo entre d'altres i que un dels companys del programa estarà allà el Pepa Mangol el Pepa Mangol assistirà com a alumne com a assistent com a espectador com a participant en aquest ens podrà donar notícies en aquest taller i llavors doncs ja ja ens ho explicarà i aleshores tenia jo aquí les pel·lícules que ens venen en l'any 17 però potser potser podríem parlar de les que ja han passat farem una cosa parlem ràpidament del Kirk Douglas i després passem a les pel·lícules d'aquest any que més ens han agradat el primer que s'ha de dir per així fer una ressenya en funció de ja s'ha dit fa un moment que el mes passat el mes de desembre que és quan va néixer va néixer el 1916 va fer 100 anys que havia nascut Kirk Douglas i s'ha celebrat que aquest actor ha fet 91 films com a actor 30 com a productor i 2 com a director si bé es veu que ell va descobrir ràpidament que com a director no era lo seu i va deixar de fer-ho ell comença com a actriu de Broadway en diferents produccions que van de 1942 a 1964 i va fer també pels anys 50 com era típic en l'època va fer programes de ràdio radioteatre allò que es feia una obra on ell interpretava coses com deia com deia és nascut el 1916 i com a actor ell ha destacat segurament això està acceptat diríem dir internacionalment mundialment per la seva interpretació de Vicenç Van Gogh en el loco el loco del pelo rojo el boig del cabell vermell amb el Queen amb el Anthony Queen en anglès last for life és a dir la passió la luxúria per viure és a dir exactament igual que la traducció igual que la traducció i l'espartà que l'espartaco l'espartacus de l'Stanley Kubrick que el qual suposo que sabeu que ell va tenir un paper super decisiu perquè es fes la pel·lícula que va ser un monstre de realització d'actors de muntatge de guió etc. els seus pares eren pagesos jueus es van emigrar a Estats Units eren de la regió de l'imperi rus i de família pobra es va veure obligat a treballar de molt jove segurament el tema de la interpretació ja el portava a la sang perquè ja quan estava a l'escola primària doncs va destacar per aquesta cosa i quan és a secundària li donen una medalla per recitar un poema across the border un poema que es ve que ho feia molt bé quan acaba a secundària quan té 17 anys va voler entrar a la universitat però el sou que tenia com a dependent d'uns magatzems no li permetia pagar l'entrada i així ell que amb tota la jeta i això ja demostra més o menys el seu caràcter la seva forma de procedir es va dirigir directament al decà de la universitat i el va convèncer que el matriculés i ell es va també comprometre que va ser el pacte que van fer amb el decà que ell faria de jardiner de la universitat va estar 4 anys a la universitat va estar primer de jardiner i després de Videll és a dir per tant va conèixer allà molta gent entre elles va conèixer em sembla que ja en aquesta època una mica més tard a la Lauren Backel que va tenir una importància decisiva en la seva incorporació al cinema professional en aquesta època en aquesta època diríem d'universitari es destaca per la lluita lliure va guanyar va guanyar el campionat de lluita lliure universitària el debat li agradava molt debatre era un home més agafat crític i d'esquerres en certa mesura i li agradava molt debatre amb la gent i el teatre ja que es va afegir en un grup de teatre que anava fent obres per tot arreu li donen una beca a l'Acadèmia Nordamericana d'Art Dramàtic de Nova York dona classes en aquesta època quan està aquí estudiant en els nanos en els infants en aquest centre i és ara m'he equivocat quan coneix la Lauren Backel el seu objectiu de dues maneres era molt clar era bastant ambiciós en certa mesura volia arribar a treballar al Broadway en els teatres de Broadway i ho aconsegueix quan té 25 anys el 1941 debuta ja a Broadway si bé passa que el crida immediatament a fer la mili a fer el servei militar i el quan ja portava no sé si arriba un any fent el servei militar estem en plena guerra en la segona guerra mundial l'envien a l'oceà pacífic com oficial de telecomunicacions i allà s'està fins que acaba en certa mesura la guerra quan torna llicenciat amb honors la Lauren Backel el recomana amb un dels productors de Hollywood que estava de la Paramount que es deia Hal B. Hallis era un productor i a més a més era un casatalens el recomana a aquest productor i aquest productor li dóna feina i es podria dir que comença la seva llarga carrera d'aquesta primera etapa primera destaca la interpretació d'una pel·lícula que no sé si coneixeu però que us recomano si no la coneixeu que és de l'any 47 que es deia Retorn al passat o Retorn al passat del Jacques Turner una extraordinària pel·lícula en la que l'actor principal en aquell moment no era ell sinó que era el Robert Mitchum i ell fa el paper d'adolent i jo com que no havia vist mai quan la vaig descobrir en el senyor Kirk Douglas fent d'adolent i fent-ho tan bé doncs em vaig quedar absolutament meravellat i donant-me'en compte que era un actor d'una primeríssima categoria d'una primeríssima qualitat està considerada aquesta pel·lícula com una de les 100 millors pel·lícules de tots els temps de la història del cine Wallis el va cedir curiosament en aquest cas a la RKO perquè la pel·lícula no és de la Paramount sinó la RKO en aquell moment ja sabia que hi havia aquells contractes que es passaven actors d'una companyia amb una altra per fer aquest vermetratge el cedeix el diríem el Wallis el cedeix a la RKO una altra pel·lícula i segurament des del punt de vista de comercial va tenir encara més èxit que aquesta i el van comprar amb ell com un actor molt destacat va ser El Hilo de Barro del Mark Robson l'any 1949 on per la seva realista interpretació del boxejador que ell a més a més ho havia fet ho havia fet a l'època diríem de la universitat va ser nominat a l'Òscar com a millor actor és curiós dir de dues maneres que el que va ser nominat tres vegades mai se li va donar a cap Òscar per ser considerat massa d'esquerres és a dir que se li va donar un reconeixement en els anys no me'n recordo ho direm em sembla que és dels 90 98 o així se li va fer un reconeixement als seus 50 anys de participació en el món del cine però no l'Òscar com a millor actor quan segurament s'humideixia més d'una pel·lícula perquè es considerava que eren d'esquerres en aquesta etapa que estem parlant ara jo m'agrada molt una pel·lícula que es diu Brigada 21 no sé si la coneixeu del William Wyler basada en una obra de teatre famosíssima també del Sidney Kingsley i després una altra que és Cautivos del mal que és del Vicente Minelli que també doncs li va però segurament d'aquesta època a nivell comercial que és com va doncs ell es va anar consolidant com a actor la pel·lícula que va tenir més èxit és la pel·lícula de 1954 que és 20.000 legues de viaje submarino amb el James Mason ell feia de bo i el James Mason feia de dolent com costuma passar sempre una pel·lícula del Richard Fletcher l'any 56 és quan fa aquesta pel·lícula El loco del pelo rojo amb l'Anthony Quinn és una pel·lícula de Vicente Minelli i que curiosament va significar que a la crítica també no solament al públic sinó també la crítica especialitzada el reconegués com un gran actor va rebre per aquesta pel·lícula el premi el millor actor del cercle de crítics de Nova York el 1957 hi ha l'incident famós de Camins per la Glòria Centeros de Glòria una extraordinària pel·lícula com tots sabeu de l'Stanley Kubrick que vosaltres sabeu que el procés va ser que l'Stanley Kubrick es va fixar en ell per fer la pel·lícula i li va oferir 350.000 dòlars per interpretar que era un terç del pressupost total de la pel·lícula però no trobava cap mena de productor disposat a invertir els diners que costava la pel·lícula l'acceptació de Kirk Douglas va ser crucial perquè Kubrick va trobar estudis llavors a partir d'aquest moment va a buscar un estudi disposat a posar-hi els diners i perquè al mateix temps Kirk Douglas acaba de crear una productora Birna amb el nom de la seva mare si no recordo malament Birna i a veure que a més a més el Kirk Douglas i fotia els seus calés doncs allò va ser decisori per fer la pel·lícula el 1900 ell com a productor perquè clar ell comença a més a més de fer pel·lícules comença a fer una etapa com a productor per tant comença a fer pel·lícules que produeix ell no dirigeix però les produeix produeix una que va ser molt exitosa també en el seu moment jo la recordo haver vist en el cine d'estrena l'any 58 o suposo que va arribar aquí el 59 o així que es deia Los Vikingos amb el Tony Curtis i evidentment la gran cosa que va fer i ell inclús es considera que és una de les coses les aportacions més grans que va fer ara en parlarem és Espartacus ell és el que busca el Dalton Trumbo li dona la novel·la del Howard Fass Espartacus i li diu que faci el guió i curiosament per no allargar-ho més perquè tothom això és una cosa bastant coneguda quan la pel·lícula havia de sortir a la llum en els títols de crèdit se'ls va prohibir que es produés el nom de Dalton Trumbo perquè el Dalton Trumbo estava logista negre de Hollywood i ells ell el Kirk Douglas que era el productor de la pel·lícula el Charles Lacton amb l'ajuda del Charles Lacton i del Laurence Olivier es van emprenyar es van oposar van dir que havia de sortir de totes maneres el nom d'ell del Dalton Trumbo i finalment es van sortir amb la seva a partir d'aquí va fent pel·lícules en té 91 ho vaig dir fa un moment jo recordo molt bé una cosa que es diu Un estrany en mi vida amb la Kim amb la Kim Novak que estava molt bé és una pel·lícula molt interessant no recordo tan bé Dos setmanes a n'altra ciutat que és una pel·lícula del Minnelli que parlava de Hollywood no la tinc tan clara però jo diria que segurament a nivell mundial i a nivell de crítica i a nivell d'acceptació va tornar a aconseguir l'aclamació sobretot de la crítica amb el seu paper El compromís de l'Elia Cazan és una extraordinària pel·lícula jo la recomano si algú no la coneix l'he vist jo crec que 22 vegades no ho sé si tantes però moltes vegades perquè reflectia molt bé la preocupació que teníem això d'aquesta pel·lícula és l'any 69 la meva generació respecta els diners el paper dels diners el que s'havia de fer un i que s'havia de fer un altre i penso que la pel·lícula suposo que sabeu que a l'Elia Cazan se li va morir la seva dona es va traslladar a París l'any 64 i va escriure la novel·la del 64 al 68 va ser un bestseller en el seu moment va ser una novel·la molt llegida a tot arreu que justament discutia tot això llavors va haver el passe a la pel·lícula li va oferir el paper en el Marlon Brando el Marlon Brando no el va acceptar llavors el Kirk Douglas va ser el que va assumir aquesta pel·lícula després d'això encara ve una altra cosa per no allargar-ho més ja que és El dia de los tramposos una extraordinària pel·lícula del Joseph McEmbridge amb el Henry Fonda ell i el Henry Fonda és extraordinària si no la coneixeu us la recomano i ja no seguiria fins a arribar a les 91 pel·lícules que ha dit com he dit abans va ser candidat en 3 ocasions al Premi Òscar com a millor actor però no li van donar mai per les seves conegudes tendències per les seves conegudes tendències escarrenoses no és cas que no anés a buscar-ho o que fes un discurs d'aquell incendiari no sabem no sabem el 1996 de totes les maneres que no me recordava de la data és quan li van donar a l'Òscar un horífic pel seu 50 anys de dedicació a la indústria i ho va rebre curiosament de mans de l'Steven Spielberg ell curiosament ara aquests dies el mes passat va estar dient públicament que pensa que la seva gran contribució en el cine va ser justament en aquest acte a favor dels represaliats del McCarthy els represaliats de la ballista negra de Hollywood i que considera que això va ser la seva millor i la més gran aportació al món del cinema i hi ha una dada que vull comentar abans que acabis d'allò que m'ha cridat l'atenció aquí llegint també mentre tu comentaves dades i qüestions biogràfiques i d'interpretacions que va interpretar Broadway com tu deies que també era una de les seves aficions del que Yahweh ha volgut fer i va aconseguir la pel·lícula d'algú va volar sobre l'idol del Cogut llavors és molt curiós imaginar-se perquè clar no sé si hi haurà alguna gravació d'això imagino que és complicat però seria maco poder comparar-ho amb la interpretació del Jack Nicholson no hi havia ni vídeo ni tot això clar clar clar però imagineu-vos quina diferència entre el Jack Nicholson i el Kirk Douglas són com no sé moltament diferents i ara intento imaginar-m'ho de tota manera us haig de dir que si algú te'n recorda o t'ho pot tornar a veure retorn al passat on ell fa de dolent que no és un paper que li hagin assignat perquè com que sempre havia de fer de bo doncs no feia de dolent se'l veu que té uns registres espectaculars és a dir fa realment de dolent i ho fa molt però que molt bé és a dir no retorn al futur no retorn al passat retorn al passat potser s'equivoca no, retorn al passat del Jack Nicholson i diu aquí no surt mira les tres parts allà intentant i no hi ha manera bé i dit això podríem anar al que havíem dit que veig que ens quedarà poc temps avui que és parlar una mica de les pel·lícules que considerem que més ens han agradat aquest any de cara a que els nostres oïdors si volen anar al cine o volen recuperar sigui per internet sigui a través d'anar a una biblioteca o sigui per llogar la pel·lícula o com fos o els textes o els textes que les repeteixen sí senyor hi ha un preu de 3 euros i a la filmoteca i a la filmoteca també que hi ha el cicle de millors films de l'any ara s'està fent Spotlight aquesta setmana i no sé quina altra més era sí sí Spotlight seria una de les pel·lícules encara que nosaltres aquí hem decidit em sembla recordar que ens havia agradat molt més el club i per això vam fer el club que no sé si l'heu vista el club com a pel·lícula del més sí la pel·lícula el club és una pel·lícula xilena o xilena xilena xilena xilena o argentina que toca el mateix tema la va fer abans inclús que aquesta és un moment que uns mesos abans va sortir i que és bastant superior un tractament molt diferent molt diferent del tema menys comercial segurament però jo no recordo que m'hagi passat que acabi la pel·lícula i no em pugui aixecar de la cadira de l'impacte que rebies d'aquesta pel·lícula i recordo que la Carme Nabot que vam fer la pel·lícula del mes en un moment l'havia passat el mateix per tant no va ser una cosa només meva sinó que va ser coses de molta més gent si no l'heu vista el club és una pel·lícula realment recomanable perquè toca el mateix tema des d'una altra perspectiva amb un altre enfoc i des d'un punt de vista cinematogràfic jo crec que amb molta més qualitat però bueno això no lo dic que l'altre no sigui interessant no vull dir això és que Spotlight no tracta sobre la corrupció de menors sinó que tracta sobre la investigació periodística el problema és aquest que a Estats Units no es pot tractar segons quins temes però sí que és una gran pel·lícula sobre la investigació periodística vull dir a l'alçada de l'escàndol Watergate o una cosa així vull dir és que no veus la corrupció de menors enlloc en tota la pel·lícula però això no vol dir que sigui dolenta però si te la mires com una pel·lícula sobre una investigació periodística és fantàstica no no jo simplement comparava perquè el tema sí que de fons que és el mateix el tema és el mateix i està penso més ben tractat amb l'altre però no vull dir que Spotlight no estigui bé simplement dic que són dos plantejaments completamente diferents amb el mateix tema per força i que té jo diria més nivell i més qualitat segur perquè tu sé que els gustos que tens t'agradarà també si la veus més al club que a l'altre segur jo repassant ràpidament el dilluns diumenge abans d'ahir a la nit vam fer a TV3 una pel·lícula d'aquest any Barcelona a la nit d'hivern i penso que és una de les pel·lícules a tenir en compte com a de les interessants molt bona l'Acadèmia de les Musses del Guerrier penso que és una de les pel·lícules que han fet aquest any interessants aneu comentant el que sembla Tarde para la ira Tarde para la ira sí senyor també està la llista per tu és la pel·lícula de l'any és que també he de dir que no he vist moltes pel·lícules d'estena però d'acord no ho puc dir jo però a mi em va semblar una joia una perla sí senyor sí senyor està la llista una cosa que val molt la pena perquè et sorprèn a part que sigui la primera obra la primera pel·lícula d'un actor el Révalor que dius no sé com ho ha fet jo tinc moltes ganes de parlar amb ell per dir-li escolta porta el programa porta-los al programa no sé si el programa serà fàcil però bueno sí d'alguna manera jo em quedo totalment a més barrient-ho a casa el rei Borny per mi proposta molt diferent ja no diré d'un any sinó de fa molts anys de dir hòstia això aquí no es fa aquest tipus de cinema el rei Borny el rei Tuartó i a més com a no només la primera proposta cinematogràfica de Caraboy o sigui és que a més és una pel·lícula que el que ha passat abans que parlàvem dels Gaudí i Goya jo crec que igualment es mereixia més candidatures que les que li han donat els Gaudí però també ningú neado els Goya que només era a direcció crec que no unes dues dues nominacions només però que no però ha passat el mateix amb la propera pell els Goya i l'altra que tenia apuntada és la propera pell la propera pell és una enorme enorme jo també la tinc en una de les bones i a més a més m'he fixat fent la llistat de la que la majoria de pel·lícules interessants corresponen a aquest últim trimestre més que no pas del primer trimestre el primer trimestre hi ha Los odiosos ocho que aquesta és el primer trimestre ostres, sí és d'aquest any és d'aquest any ah no, clar però perquè estàs un any llarg la van a fer al gener vale, perquè va arribar abans als Estats Units perquè jo la tinc de 2015 aquesta Hateful Eight però sí, sí, sí va ser jo tinc Quiqui del primer trimestre i a mi em va encantar Quiqui ah, sí a veure, oblidada no, no, no com a comèdia allò que reivindiquem com es pot fer comèdies valgoses interessants jo sent bastant d'atractor de les Carmines cada cop et faci això jo ho vaig trobar bastant interessant encara que es va estrenar em sembla que és a finals de desembre una pel·lícula que més podria considerar aquest any jo penso que és una pel·lícula molt interessant Techo y Comida recordeu que va revelar a Natàlia de Molina jo crec que és una pel·lícula interessant i val la pena pels nostres oïdors però ja tenia un Goya ara en té dos amb aquesta és una noia joveneta joveneta joveneta però que és meravellosa en aquesta pel·lícula és ella la pel·lícula és a dir que el que fa jo aniria dient també els que més destaquen per exemple jo penso que l'Elegido que em van parlar també aquí la van fer pel·lícula del mes no recordeu de l'Antònia Chavarria és el Marcinat Trotsky la gran absent segurament de la cartellera vull dir va passar super desapercebuda però era una pel·lícula molt apreciable molt apreciable molt apreciable Tardia per a l'Aira és la mateixa que deies tu hi ha una pel·lícula que també ha passat desapercebuda i penso que té qualitat és la Porvenir no sé si la coneixeu no és una pel·lícula francesa amb l'Isabel Huppert que no fa el paper típic sinó el paper d'una professora de filosofia que s'enfronta amb una certa problema és una extraordinària pel·lícula d'una noia jove que es diu Mia Hansenlof i que està francament bé és una pel·lícula que us la recomano és a dir si com que a final de trimestre parlarem de filosofia i de cinema suposo que l'Andreu se la mirarà una altra pel·lícula penso que la propera pell ja n'hem parlat tot ens ha agradat molt un monstre ens ve a veure jo Daniel Blake del Ken Loak és ciutadal il·lustre que l'hem fet també pel·lícula del mes penso que és una altra pel·lícula La Llegada penso que estic d'acord amb ell La Llegada del Denis Villanueva és una extraordinària pel·lícula a mi potser em falla alguna cosa al final però considereu que globalment és extraordinària Patterson que li agrada molt amb ell penso que és una gran pel·lícula Jim Jarmusch amb el Jim Jarmusch és l'últim trimestre realment sí, sí l'últim trimestre s'ha concentrat totes les coses penso més més interessants Patterson i Gimmy Danger també el documental sobre Iggy Pop del Jim Jarmusch no l'hem vist jo no l'he vist tu em vas parlar molt bé però no l'hem vist jo no sé jo no també el Sully del Clint Eastwood que hi ha gent que li agradarà gent que no a mi personalment em va agradar jo vaig anar-hi amb amics i tots els van sortir contents del cine és a dir això és una qüestió molt personal i molt subjectiva perquè és una cine més clàssic també es podria parlar de l'Snowden de l'Oliver Stone penso que alguns deien que el documental estava més bé que hi ha un documental previ però penso que el Ficcionario perquè ho ha ficcionat la pel·lícula més ficció que no pas documental això el Polo va explicar molt bé la diferència tenia raó jo penso que estava d'acord amb ell quan deia això que té més força diríem per mi l'Snowden de l'Oliver Stone que no pas el documental que havíem fet anteriorment i n'hi hauria més però vaja jo penso que l'Olivo que la vam fer també aquí com a pel·lícula del mes hi ha una pel·lícula que també que voldria destacar per si no la vista de cara als oïdors que ens estan sentint és Carol una pel·lícula basada en una novel·la aquesta la fan a la filmoteca la fan a la filmoteca i l'estan fent encara en un cine no sé quin cine d'estrena perquè heu estat mirant per sobre quines nens eren i sé que encara l'estaven fent en algun cine és una pel·lícula basada en una novel·la ella era lesbiana la Patricia Highsmith però mai es va atrevir a dir-ho en la primera època de la seva vida i va fer aquesta novel·la llavors la novel·la va d'un cas diríem de relació entre la Kate Blanchett que la vam veure tu i jo junts em sembla la Rona i la Rona que està més bé quasi estàvem coincidint també amb el Pol ens agradava més la Rona i Mara que no pas la Kate Blanchett en aquesta pel·lícula però bueno són dos papers molt diferents són dos papers molt diferents però a mi m'agrada més i ho vaig sortir vam ja discutir a fora no a tu t'agradava no no no a mi la pel·lícula no em va agradar ja l'entrada la discussió estava aquí no en actrius no me'n recordava no me'n recordava d'això i escolta any nou i quantitat d'informació que hem donat avui l'ascensió del Joan Sardà em de dir que a mi m'ha deixat impressionat la quantitat d'actualitat i ha quedat pendent i queden encara uns minutets més o menys ja hem fet aquest repàs per fer aquest avançament oi que tenies unes pel·lícules quan us ho he introduït al principi deies ella ens farà les necrològiques i les cabena i jo pensava hòstia ja saps qui morirà doncs anem a la fem clar clar ja profitem ja tenim un programa absolutament complet a veure pel 2017 en qüestió de suspens Suburbicon dirigida per George Clooney una nova molt bon director una bona una nova tirada ha assassinat a l'Orient Express que jo no sé si feia falta però la dirigirà el Kenneth Branagh i Logan Lucky de l'Steven Soderberg com a drama tenim Happy End del Haneke Manchester Frente al Mar que ha tingut un premis també als Globus d'Or dirigida per Kenneth Lonegan i una alemanya que es diu Toni Erman que tothom en parla molt bé llavors com a pel·lícules d'aquestes que veurem a televisió segur de seguida perquè són biopics i basades en fets reals tenim Loving de Jeff Nichols Jackie que aquesta és temible perquè és una biografia de la Jacqueline Kennedy dirigida pel Pablo Larraín amb la Natalie Portman fent de Jacqueline Kennedy o sigui ja l'han deixat bastant pels terres sí, sí horror horror absolut i Molly's Game que és la primera pel·lícula que dirigeix Aaron Sorkin que és el gran guionista de l'Ala West de la Casa Blanca i també hi ha Battle of the Sexes que està fet pels directors de la Miss Sunshine i Moonlight que és sobre tema afroamericà dirigida per Barry Jenkins llavors ja anem als blockbusters podríem dir i de Batalles Galàctiques tindrem Blade Runner 2049 del Denis Villeneuve que aquí sempre en parlem Alien Covenant del Ridley Scott el vuitè episodi de Star Wars com a superherois guardianes de la galàxia volumen 2 Thor 3 Ragnarok Spiderman Homecoming o sigui el regrés de Spiderman Logan amb el Lobezno i Wonder Woman que en fi és la primera pel·lícula que fan d'ella i d'animació Batman la logo pel·lícula La vella la bèstia pel Bill Condon i Emoji la pel·lícula i la setmana que ve Necrològiques Actrius amb el Jaume que es dedicarà a fer una mena de revisió d'aquest tema gràcies per tornar a escoltar-nos estem aquí a la vostra disposició i us esperem sense condicions bona nit a tothom a rebeure bona nit a la vostra disposició i us esperem a la vostra disposició i us esperem de la vostra disposició a la vostra disposició a la vostra disposició de la vostra disposició Fins demà!