Cinema sense condicions del 4/2/2025 — La llista de Schindler: memòria de l’Holocaust, l’ofici de Spielberg i el muntatge; novetats (Baby Girl, Diferentment, Fora de la llei) i aula de cinema

Introducció

• Episodi centrat en el clàssic de la setmana: La llista de Schindler (1993), de Steven Spielberg, amb un debat sobre memòria històrica, llenguatge cinematogràfic i muntatge.

• També hi ha un tast de novetats (Baby Girl, Diferentment, Fora de la llei), una “Aula de cinema” sobre Walter Murch i un tancament gastronòmic amb recomanació de calçotada.

Clàssic de la setmana: La llista de Schindler

Per què ara

• Es proposa com a clàssic en el marc de la commemoració del 80è aniversari de la Segona Guerra Mundial.

• Recordatori de la magnitud de l’Holocaust: 6 milions de jueus assassinats.

“Qui salva una vida salva el món sencer.” (Cita del Talmud que la pel·lícula fa seva)

Fitxa tècnica i creativa

• Direcció: Steven Spielberg (director jueu, llarg recorregut transversal de gèneres i gran domini de l’ofici).

• Música: John Williams — una partitura clau que acompanya i punteja l’acció durant 3h i 5min.

• Fotografia: Janusz Kamiński — blanc i negre amb una potent gamma de grisos i detalls puntuals de color.

• Muntatge: Michael Kahn — fluïdesa sense capítols explícits, transicions i estructura molt finament cosida.

• Guió: Steven Zaillian, basat en la novel·la Schindler’s Ark (metàfora de salvació).

• Art i vestuari: gran cura i versemblança (direcció artística modèlica, vestuari premiat).

• Repartiment: Liam Neeson (Oskar Schindler), Ben Kingsley (Itzhak Stern), Ralph Fiennes (Amon Göth) — els tres en estat de gràcia.

• Premis: Òscars i BAFTA a millor pel·lícula i millor director (1993), entre molts altres reconeixements.

Estructura, ritme i muntatge

• Pel·lícula “tancada” i didàctica per decisió deliberada de Spielberg, amb una narrativa clara que prioritza emoció i comprensió.

• Malgrat la durada, manté un ritme sostingut i una progressió sense caure en capítols marcats.

• La seqüència de la liquidació del gueto de Cracòvia és una lliçó de muntatge (paral·lelismes, puntuació rítmica, punt de vista).

Recursos formals clau

• Obertura en color i pas a blanc i negre amb una el·lipsi inversa (fum de l’espelma → fum de la locomotora): un pont temporal de gran bellesa.

• La nena de l’abric vermell com a “planting” visual: element en color dins el B/N que simbolitza vida, innocència i esperança; reapareix amb fort impacte dramàtic.

• Epíleg en color amb visita real a la tomba de Schindler: tancament testimonial.

Personatges i interpretacions

• Schindler: arc de transformació del col·laboracionisme oportunista a la redempció com a salvador d’unes 1.200 persones.

• Stern: cervell pràctic i ètic del mecanisme de salvació.

• Amon Göth: representació creixent del mal, sàdic i monstruós.

• Observació crítica: la massa de víctimes queda, a estones, massa esquematitzada (poca “baixada a l’arena” de vides concretes als barracons).

Lectura crítica (amb admiració)

• El final emocional (Schindler plora: “podria haver salvat més persones”) pot sentir-se explicat en excés; alguns preferirien suggerència amb el rostre de l’actor en lloc d’insistència verbal.

• El film és didàctic i no “postmodern”: informa el que vol i construeix una lluita paradigmàtica entre bé i mal; comparat amb obres com El fill de Saül o La zona d’interès, és menys obliqua i més exemplaritzant.

Missatge i impacte

• Defensa de la memòria històrica davant negacions o banalitzacions.

• El cinema com a eina pedagògica: recomanació que els joves (en edat adequada) vegin obres com aquesta i visitin camps d’extermini per entendre l’horror.

• Disponible amb còpia excel·lent a Filmin.

Altres obres i referents sobre l’Holocaust

Comparatives esmentades

• La zona d’interès (visió introspectiva i filosòfica), Shoah (Claude Lanzmann), Nuit et brouillard (Resnais), El gran dictador (Chaplin), Ser o no ser (Lubitsch), La vida és bella (Benigni), El fill de Saül (László Nemes).

Documental relacionat

• The Last Days (1998, prod. exec. Spielberg): cinc supervivents hongaresos; enfoc clàssic, valuós per testimonis i retorns als llocs d’origen.

Novetats i cartellera

Baby Girl (Halina Reijn)

• Thriller eròtic amb Nicole Kidman.

• Valoració: no recomanada; posada en escena desencaixada i protagonista desubicada.

Diferentment (Aaron Schindberg)

• Drama sobre acceptació de la diferència (eco d’“L’home elefant”).

• Valoració: recomanable, amb bona interpretació protagonista, tot i lluny de la potència poètica de Lynch.

Fora de la llei (Patsy Ponziroll)

• Comèdia negra de crim a l’“ona Fargo” (salvant distàncies).

• Molts elements bons però irregular en coherència; amb talent podria ser gran comèdia.

• Tot i això, entretinguda: no avorreix.

Aula de cinema: Walter Murch i els 6 criteris de muntatge

• Referència al llibre de capçalera: “En el momento del parpadeo”.

• El muntatge com a decisió contínua del “moment exacte de tall” segons:

- 1) Emoció (primer criteri) - 2) Història/argument - 3) Ritme - 4) Rastre de la mirada - 5) Bidimensionalitat de la pantalla - 6) Coherència de l’espai tridimensional

• Continuarà amb més desenvolupament la propera sessió.

Bonus final

• Tancament distès amb recomanació de calçotada de temporada a Sant Just: ambient i dates assenyalades; invitació a reservar i gaudir en grup.