Cinema sense condicions del 2/5/2017 — La mano invisible, Jonathan Demme i Kubrick: treball en espectacle, violència i Los Angeles ’92

Visió general

Programa de cinema que combina crítica d’estrenes, homenatges i un bloc central de reflexió sobre la violència en el cinema i la societat. Es parteix de la pel·lícula "La mano invisible" per parlar de la precarietat i la mercantilització del treball, es ret homenatge a Jonathan Demme, i el convidat Joan Sanz proposa un recorregut per Kubrick ("Senderos de gloria" i "La naranja mecánica"), el pensament de Proudhon, el poder de la paraula segons Joseph Conrad, i els disturbis racials de Los Angeles (1965 i 1992).

"Al final de mes, lo único que importa es el sueldo"

Pel·lícula destacada: "La mano invisible" (David Macián)

Clau del tema

• Estrena recent a sales de Madrid i Barcelona; el director fa de “ambaixador” de la seva obra.

• Adaptació de la novel·la d’Isaac Rosa; subtítol: El espectáculo del trabajo.

• Dispositiu narratiu: una nau industrial on diversos oficis (paleta, cosidora, telefonista, informàtic, carnisser…) treballen davant de públic, sota condicions laborals canviants imposades per uns ocupadors.

• Suggereix una crítica a la precarització i a la gamificació del treball; recorda "Danzad, danzad, malditos" (la repetició extenuant) i "El mètode Grönholm" (dinàmiques de selecció, però traslladades a treballadors no executius).

"El espectáculo del trabajo"

• Missatge central: el sistema converteix la feina en espectacle i erosiona la dignitat del treballador.

Homenatge a Jonathan Demme

Trajectòria i estil

• Cineasta independent capaç d’entrar a la indústria sense perdre el gust artístic.

• De la factoria Roger Corman als grans títols: "Something Wild", "Married to the Mob", "El silencio de los corderos" i "Philadelphia".

• Fort vincle amb el documental musical: "Stop Making Sense" (Talking Heads), videoclips (UB40, New Order, Bruce Springsteen) i TV (Saturday Night Live).

• Curiosa devoció per Pere Portabella: el cita explícitament a "La veritat sobre en Charlie".

Crítiques exprés

"Jennifer 8" (1992)

• Thriller amb Andy García, Uma Thurman i un John Malkovich brillant en un tram breu però memorable.

• L’interès rau en la manera de descobrir el culpable i en la mirada sobre el funcionament policial.

"The Taking of Pelham 1 2 3" (Tony Scott)

• Acció impecable “marca USA” i bona química entre el criminal i el treballador ferroviari.

• Comparació amb l’original dels 70: l’original és més rodó i clàssic; la versió moderna destaca pel pols narratiu.

"El Dorado" – anècdota

• Lectura crítica del mite: el John Wayne és presentat com un “trampós” que sempre busca avantatge en el duel final.

Bloc temàtic: la violència

Marc general

• La violència és un instrument de control social: pot servir la ignorància, la intolerància, la política, la religió o l’economia.

• Distinció clau: violència amb monopoli d’Estat vs. violència individual/social.

Kubrick I — "Senderos de gloria" (1957)

• Antimilitarista al 100%: denúncia la violència d’Estat exercida mitjançant l’exèrcit i la lògica de sacrifici dels soldats.

• Context històric: a 12 anys del final de la II Guerra Mundial, 4 de Corea i en plena Guerra Freda; recepció de premis nul·la, comprensible per l’època.

• Kirk Douglas excel·lent.

Kubrick II — "La naranja mecánica" (1971)

• Violència "per se": un individu violent en un Londres futurista i el debat sobre el condicionament (eco de Pavlov) per “curar-lo”.

• El missatge: l’Estat, que monopolitza la violència, no tolera la violència individual fora del seu control i instrumentalitza la “cura” i el càstig segons convé.

• Recepció: múltiples nominacions a Òscars i Globus d’Or.

Proudhon — la guerra com a motor

• Lectura de "La Guerra y Paz" que defensa, de forma polèmica, la guerra com a força primordial i "divina" per a la vida social.

"La guerra es divina... es primordial, esencial para la vida y para la producción de los hombres y de la sociedad"

• Debat crític: context del segle XIX, antisemitisme i sexisme de l’autor; risc d’ús ideològic posterior.

Joseph Conrad — el poder de la paraula

• "Crónica personal" reivindica la paraula com a força mobilitzadora superior a l’argument nu.

"Dadme, en cambio, una palabra precisa... y moveré el mundo"

• Connexió amb el cinema: paraules com "glòria" o "pietat" han mogut nacions i ciments socials.

Racisme i contracte social — Los Angeles 1965/1992

• Marc: el contracte tàcit on l’Estat té el monopoli de la violència i la justícia. Quan la justícia falla, la societat “recupera” la violència.

• 1965 (Watts) i 1992 (Rodney King): dos episodis calcats de brutalitat policial i absolucions que desencadenen disturbis massius.

• Xifres 1992: 58 morts, 11.000 detinguts, 3.000 ferits i danys per més d’1 bilió de dòlars.

• Actualitat: repunt del racisme percebut als EUA i casos recents d’insults racistes a l’esport a Europa.

Domesticació de la violència i Estat del benestar

• La violència es pot domesticar mitjançant la cultura i institucions (p. ex. la UE i l’Estat del benestar post-II GM), però l’Estat manté el monopoli i el control.

Tornada a "La mano invisible" i comiat

• La pel·lícula il·lustra la violència sistèmica del mercat —la mà invisible— que degrada la dignitat laboral.

• Apunt final: extensió de l’empatia cap als animals (una altra forma de violència normalitzada sense veu).

• Tancament: anunci del proper programa, amb Francesc Boix i el fotògraf de Mauthausen.