La mirada d’Ulisses: Angelopoulos, Karahindrou i els Balcans — anàlisi, música i escenes clau; més ‘Salt Fat Acid Heat’ i el documental de Joan Mariner

The Three Reels The Three Reels The Journey The Three Reels The Three Reels Hola, bona tarda amics. Estem a Ràdio Desveu. Demano disculpes per avançar per la meva veu perquè estic en un procés de constipat que me l'ha deixat una mica tocada. Però amb pastilles Joan Oles ho intentarem. Bé, estem a dimarts 28 de novembre de 2023. Això és cinema sense condicions. I avui hem encetat el nostre espai dedicat al cinema amb la música que podem escoltar i veure en les primeres imatges de la pel·lícula La mirada d'Ulisses de 1995, dirigida pel gran director grec Teo Ángelopoulos. La partitura musical és obra de la seva col·laboradora habitual, de la major part de les seves 13 pel·lícules. Em sembla que és en 8 que ella va fer la música, les 8 últimes. Aquesta compositora es diu Eleni Karahindrou. No sé si s'hi heu fixat, però en tot cas, si podeu retindre el nom, Eleni Karahindrou, a través de YouTube podeu trobar talls de vídeo i fins i tot hi ha indicacions de discos que ha fet de discografia d'ella. És interessantíssima. Molt bé, avui al programa comptem amb l'Enric Riba. Bona tarda, Enric. Bona tarda, com estem? I tu, què tal? Com va això? Molt bé, molt bé. Content de veure-vos que feia temps de la feia. Alguna notícia de cine, has vist alguna cosa? Doncs sí, sí que he estat ben... Igual has vist Napoleón. No, no, no. N'he sentit a parlar molt i se me n'han tret una mica les ganes. Ja, ja, ja. Això ens passa a tots. N'he sentit a parlar molt i se me n'han tret una mica les ganes, però l'han deixat bastant malament. Sí. Però hi ha alguna últimament que t'hagi, ja que fa dies que no estaves amb nosaltres? Saps què vaig veure l'altre dia? És un divertiment, eh? L'última d'Indiana Jones. Ah, sí. Que hi ha tot aquest joc d'intel·ligència artificial a l'administració, que el rejuaneixen. Sí. I un petll llarga, pel meu gust, però bé, una mica l'estil d'Indiana Aventura. Sí, home, previsible, però dintre del previsible és dels Indiana Jones que es poden veure, eh? Sí, sí, sí. I després també vaig girar fa poc a Oppenheimer. Ah, està bé. I aquesta sí que em va agradar molt. Ah, bé. També se'n va fer un petll llarga. Últimament els he agafat la mania... És que Oppenheimer és llarga, eh? És molt llarga. I a més a més, si la veus en versió original, pot atormentar. Arriba un moment que et pot atormentar perquè hi ha tant diàleg que no és fàcil seguir-ho. Sí, és subtitulat. Sí, sí, sí. Doncs són aquestes les dues que he vist darrerament. És a dir, m'han agradat les dues. Escolta, els assassins de la luna no l'has vist? No l'has vist. No l'has vist, no? Tot això que dius que ho veus, és a cinema o a alguna plataforma? A vegades a cinema, a vegades a Oppenheimer Cinema, la va tirar al Cinebaix. Val. I això ens l'he vist a televisió, a casa. Molt bé. Si tens Netflix, n'hi ha una que te la recomano també. És un trailer, eh? Sense més complicació. Que és The Killers. The Killers. Molt bona. The Killers sin más, eh? No els de Follow-up, Adela, Moon... No, no, sinó que Killers, The Killers, si m'ho vas comentar. Bueno, l'altra, la discursació, també te la recomano, eh? Sí, també. Jo soc dels que es va donar a baixa de Netflix fa relativament poc, em vaig enfadar amb ells, però potser tornaré, no? Però és que també tinc HBO, tinc Disney, tinc Filmin, tinc Amazon Prime Video, i van fer tot allò de les contrassenyes que no s'havia compartit. Sí, sí. Em va tocar la pera i em vaig empipar. Allò va ser desagradable. De fet això que van perdre un paquetet de gent allà, se van perdre una equipa de gent. I com que tenia tantes alternatives, al final vaig dir, mira tu, una que deixo de pagar, però suposo que algun dia hauré de tornar, eh? Molt bé. Bueno, doncs en tot cas, benvingut. Gràcies. Estem contents de comptar avui amb tu. Molt bé. Encara que m'has comentat que segurament el Biel et substituirà... Un moment que no notarà ningú. Un moment que ningú notareu. No notareu, està estudiant i ara... La Ràdio d'Esvern som... Som fins, som fins. Som molt fins. Som molt fins. I críptics, quan convé. Molt bé. Doncs continuant amb les presentacions. Anastasi Rinos, bona tarda. Hola, què tal? Benvingut. Bona tarda. Bona tarda. I després el que us dona... Ah, per cert, parlant amb l'Anastasi, dir-vos que es dona la feliç coincidència que ell té els seus orígens per part de pare... Grecs. Grecs. Ja ho hem comentat alguna vegada i sí, sí, no. En aquest cas ho he disfrutant molt precisament la pel·lícula, triplement, diguem. Per tant, jo crec, exacte, que la pel·lícula d'avui, que és de Teo Angelopoulos, segurament... Angelopoulos, com els francesos. Angelopoulos. OU és U. Ah, sí? Sí, sí, sí. OU és U. Angelopoulos, t'agraeixo que m'hi corregeixes perquè em porto tota una... No, tota una vida no. No, no. Tothom ho fa. Tothom llegeix. Sí, sí. Encara, els francesos ja ens hem acostumat que OU és U. Sí, sí. A vegades no ens n'hem acostumat tant. Però en Grec em pensava que es pronunciava. No, no, no. Angelopoulos. Angelopoulos. Angelopoulos. Molt bé. Doncs... I després el que us parla, Pep Armengol, que avui, de manera insòlita i única, hem de prendre la llicència, com a director del programa, de dedicar aquest programa a la memòria d'un gran amic, Pepe Massana Figueres, que el divendres, dia 24 de novembre, ens va deixar. I aquí hi hauria compartir... Amb qui vaig compartir 50 anys d'estreta amistat. Va ser una cosa bastant fugaç. En 10 dies s'han anat. I llavors, com podeu comprendre, doncs ha deixat... Sempre que s'ha tambat una mica et deixa un forat molt gran. I tant, i tant. Però, si a sobre és una persona amb la que has compartit tants moments de vida, tant de diversió com de negoci, com de problemes, és una experiència, tot el que hem viscut conjuntament, i em fa molta il·lusió dedicar-li aquest programa. Per què? Perquè el programa toca com a peça clau, i com a clàssic, que a més vaig escollir jo també, la mirada d'Ulisses. La mirada d'Ulisses, de Teo Angelopoulos... Angelopoulos. Angelopop. Angelopoulos. Veus, està engrant la... El mateix. S'endavant. De Angelopoulos. Ens parla d'un viatge. En realitat, el personatge, que després ja parlarem, que fa aquest viatge, aquesta mirada, és un director de cinema grec que va haver de migrar 35 anys abans als Estats Units i tornar a Grècia per complir un missatge, un desig, una obsessió, que és retrobar tres bovines que s'havien perdut d'uns germans grecs pioners que el 1905 van estar filmant aquestes escenes de... No sabem ben bé què, perquè al final no ens ho ensenya. No. Ja us ho dic des d'ara. Però això, jo ho lligo amb el meu amic Pepe Massana perquè ell sempre em deia Pep, com a mínim he fet en viatges quatre vegades la volta a la Terra. De ben idó. És a dir, era també un gran viatjador, un home que... havia tingut amistats a tot arreu on anava, un home que... Aquests viatges no eren de plaer, en el seu cas eren viatges lligats a la seva feina, però també és un home que havia sabut viure i havia conreat amistats arreu d'on anava, sempre partint d'aquesta base d'estar molt poc estabulat. És a dir, no tenia mai una adreça fixa, ell anava contínuament fent les seves rutinàries voltes i en aquest cas la pel·lícula es tracta d'això. I et diré més, quan has dit això de l'amistat, la pel·lícula també, entre moltes capes que té la pel·lícula, i possibles lectures... Hi ha una molt maca de l'amistat. Que és l'amistat. És a dir, sobretot amb aquest periodista, diguem, de guerra, en què es troben en la part mitja final de la pel·lícula, realment és molt intensa i és ben bé l'amistat, és el moment d'amistat més profund. Bé, doncs fins aquí arriba la dedicatòria a la memòria. Jo també hi afegeixo. Moltes gràcies. Bé, per començar, voldria, abans d'entrar en la pel·lícula, voldria dir quatre coses sobre Teo Angelopoulos. Angelopoulos. Tu mateix, tira, tira. Ho haig de corregir això. Posa't una U. Angelopoulos. Angelopoulos. Vinga. Ell va néixer a Atenes un 27 d'abril de 1935. El 17. Aquí sí que m'hi poso fort. Tu saps per què? Perquè és àries com jo i el 27 no entraria. No, no, és el 17. Tota la vida. Una altra correcció. Sé que és àries perquè jo també ho sóc i llavors tinc aquest orgull, diguem, d'haver nascut en el mateix període. Molt bé. Doncs queda corregit. 17 d'abril del 35, el seu pare era natural del Peloponès i la seva mare era originària de Creta. Teo era, doncs, un fill del sud que, curiosament, es va emmirallar pel nord del país i així es veu reflectit en la major part de la seva obra cinematogràfica. Teo va morir atropellat per la moto d'un policia en el port del Pideu. Però la desgràcia va fer que, en realitat, no morís per l'atropellament, sinó que va morir per l'absurd del retard en arribar al lloc de l'accident les assistències sanitàries. I això va ser decisiu perquè no pogués el seu cor resistir i va morir un 24 de gener de 2012 als 76 anys. Els seus pares eren de classe mitjana i tenint una botiga a Atenes. Els seus primers anys van estar vorejats tot el temps de conflictes en el que estava el país. O sigui, ell explica que els seus primers records són de sirenes de guerra el 1940 amb la guerra entre Grècia i Itàlia. Un any més tard seran els alemanys que ens envairan Grècia fins al terrible hivern de 1942 quan la població d'Atenes va caure ostensiblement en una pèrdua de població degut a la fam. Un any després d'acabar aquesta violència i d'arribar a la lliberació esclatarà el desembre de 1944 un conflicte amb l'exèrcit anglès dirigit pel senenal Scooby i les forces partisanes encapçalades pel front de lliberament nacional EAM. Aquest episodi conegut com la batalla d'Atenes o desembre roig també va tindre el seu recorregut important amb la pèrdua de vides i també la manca de progrés del país va frenar molt va frenar en el 1946 estalla la guerra civil és que era un no perallon entre la dreta monàrquica apoyada per Estats Units i les forces d'esquerra que venien de signar els acords de barquiza amb els anglesos clar encara estaven els partisans encara estaven armats la guerra civil s'acabarà el 1949 amb l'enfonsament dels partisans entre dreta els coronels i més tard els socialistes es va anar succeint un imparable malestar polític que va prejudicar molt l'evolució del país em permets un petit incís una cosa molt ràpida quan has dit hem parlat de la música d'aquesta dona de Calagani aviam el tema és bàsicament que quan has dit has dit escoltar i veure la música has dit una cosa que m'ha semblat que va posar la pell de gallina perquè si jo tenia alguna cosa a comentar d'aquesta pel·lícula és que s'escolta i es veu aquesta música és a dir la manera com la música entra en aquesta pel·lícula amb les imatges i la manera com la paraula il·lustrar és terrible com es casa diguem amb les imatges de la pel·lícula perquè això és un veritable matrimoni fan que no saps si estàs escoltant la música o veient-la o si estàs escoltant la pel·lícula o veient-la mira m'agrada molt aquest apuntament perquè en un altre moment del comentari sobre la pel·lícula pensava explicar una cosa que he llegit amb unes declaracions del Teo del director que a partir d'ara diem Teo diem Teo sí pels amics i ja està i així no m'enredo no doncs vaig llegir amb el director que va fer un comentari explicant com va conèixer a Eleni a partir del moment en què la va conèixer ell li va dir bueno a veure quin dia ens podem trobar i t'explicaré el meu sistema de treball i això i ell va agafar van quedar un dia se'n porta el guió per ensenyar-li jo recordo que vam tindre aquí el nostre amic el Marcús i va dir home jo lo primero que hago és pedir el guió tu déjame el guió déjame el leer me lo leo dos o tres veces i entonces me imagino la pel·lícula i entonces ja con él comento sí y tal bueno pues sorpresa agafa el guió i la compositora la Eleni li diu no no Teo muchas gracias no me enseñes el guión explica me que quieres hacer ell li explica de viva veu ella ho va enregistrar amb una gravadora la conversa la conversa llavors se la devia passar a interpretar allò quan ella quan ella estava al seu estudi se la devia passar dos o tres vegades i de la conversa surt directament la música i a partir de la primera música el Teo va dir bueno una cosa tinc clara jo no no faré mai més cap música amb ningú que no sigui ella perquè clar una persona que t'interpreta d'aquesta manera ell va sentir la música i deia però si això això són les imatges no? és que és imatge i és que és imatge i aquest tall que hem posat avui si teniu la paciència de veure la pel·lícula que per nosaltres ens sembla que estàs d'acord Anastasi és una obra mestra totalment totalment jo dic quan hi ha te saps els detractors de sempre però jo en aquest cas seria un defensor aferrisat i en baratlleria per defensar que és una obra mestra plena de moments d'obra mestra totalment plena si teniu la paciència perquè són 176 minuts això també s'ha de dir és que el cinema d'Anglopolis és un cinema que dona temps per llegir els subtítols els subtítols i dona temps per pensar perquè està succeint el que està succeint i això és molt important perquè ell precisament el que volia era ho deia sempre el meu cinema no és per l'espectador que se'n va a divertir-se al cinema el meu cinema és per l'espectador que vol entrar en complicitat amb les problemàtiques que jo poso de manifest i a partir d'aquí ell fa un diàleg amb la pel·lícula era una mica la pretensió que tenia ell minifrase endavant de principi al principi de la pel·lícula hi ha una frase de Plató que és un referent sempre és com el Pla el Pla aquí a Catalunya quan parlem d'alguna referència bueno Pla ja ve de Plató Pla ja ve de Plató Plató Plató efectivament és una referència molt bona i pels que has imaginat i diu una que va en aquesta línia del que estàs dient si l'ànima es vol conèixer a si mateixa s'ha d'observar a si mateixa és a dir que és una pel·lícula d'observació permanent entra amb una mena de bucle per això es diu la mirada entra amb una mena de bucle diguem d'autoconeixement perquè viatjar no deixa de ser una ocasió que ens dona la vida diguem per arribar-nos a conèixer una mica més per això aquesta terrible paraula de viatge iniciàtic que jo no suporto però que ho és és un viatge sempre són iniciàtics per tant vagis on vagis sempre hi ha elements que t'enriquiran segurament i que et serviran per seguir avançant per conèixer més la teva ànima jo sempre he partit de la base soc un amant de la literatura clàssica i per suposat he llegit diverses vegades tant la Ilíada com l'Odissea i llavors per dir-ho d'una forma ràpida jo penso que Homer que també és un personatge qüestionat si va existir o no va existir si hi ha tradició oral si hi ha bueno en fi el que tenim és la Ilíada i l'Odissea jo diria que la Ilíada representada sobretot pel personatge d'Aquiles és la vida com acció com a lluita mentre que l'Odissea és la vida com a viatge i Cavafis que va entendre molt bé també Homer agafa i amb el seu viatge a Itaca per exemple el Lluís Llach en va fer una representació d'un dels poemes que diu més o menys ve a dir que tu viatjaràs per aprendre dels altres però no sé exactament com ho diu però no hi ha no hi ha cap pressa amb tornar o sigui el viatge que sigui un continu cal que sigui llarg cal que sigui llarg cal que sigui llarg i ple d'experiències i tant és clar és que és això és un viatge que ha de servir-te per moltes coses perquè en aquest cas la pel·lícula t'explica diversos dels objectius que té el personatge nostre i si no te'ls explica els vas veient és que hi ha una cosa que a vegades no potser no està clara i és que la gent es pensa que la finalitat del viatge és Itaca i no la finalitat del viatge és gaudir del viatge en si és una frase tòpica però és així és el propi viatge que a veure que és una mica la vida o sigui la vida què és arribar a ser ric arribar a ser de tindre fama o és viure-la amb tanta plenitud com pots el dia a dia o com et permet les circumstàncies una mica per aquí va Sí, sí, en aquest sentit la pel·lícula també treballa aquesta idea Bé llavors aquí podríem parlar una mica de de la sinopsis de la pel·lícula com hem dit abans l'autor un cineasta és un cineasta exiliat als Estats Units torna a Grècia a Florina la ciutat on va passar la seva joventut per assistir de fet on va ser durant la guerra és a dir ell va ser com a soldat americà bastant a la ciutat crec interpretar per unes frases molt concretes no és fàcil d'interpretar la pel·lícula aquesta té molts punts que són primer interpretables i fins i tot foscos en un moment no acaba d'aclarir personatge que per cert no té nom es diu A el personatge si el personatge és senzillament A jo us diré una cosa hi ha aquí diverses versions entre crítics perquè he llegit dos o tres monografies sobre el Teo Angelopoulos i cada un li dona la seva jo senzillament com que veig tan identificat el Teo amb Ulisses però no necessàriament amb el tema dels viatges sinó amb el viatge interior que és el que li interessa a ell i això es veu molt bé amb el monòleg final extraordinari de Herbert Keitel tinc aquí sencer clar molt bé s'ha de dir és que s'ha de llegir tinc millor veu avui més que res l'excusa serà aquesta no no no t'ho agraeixo molt perquè jo no el portava però és que em sembla em sembla que val meravellós per tancar aquesta pel·lícula doncs vull dir jo diria que a partir d'aquí d'aquesta identificació ell agafa i posa A i no oblidem que com es diu ell Angelopoulos per tant jo crec que està claríssim que A A punt és ell bé ell tal com hem dit està en primer lloc se'n va perquè estan estrenant una pel·lícula seva sí a Florina i allà hi ha dos bàndols de la ciutat que uns l'apoyen i els altres la cremarien al cine penso que són esquerres i dretes d'alguna manera segur no s'acaba de dir no s'acaba de dir pels evidències i els que ho cremarien els que cremarien la pel·lícula siguin els de dreta bé però ell el que es decideix és per agafar l'encàrrec de la filmoteca de buscar uns tres bogines dels germans manakis uns pioners del cinema dels Balcans que tristeixen i que són estan a la història del cinema i fins i tot se'ns en passa reiteradament un fragment molt curt molt curt però molt bonic però molt maco sí molt maco bé seguint el rastre de les tres bogines el director de A que és la denominació del protagonista interpretat per Harvey Keltin inicia un viatge que el portarà a Albània a Escopi a Bulgària d'aquí a Constança a vora del Mar Negre allí tindrà un retorn a la seva infància on es trobarà amb la seva mare quan ell tenia deu anys aquí hi ha una escena que és un pla seqüència que el deixo perquè l'Anastàcia ens el comenti per mi és modèlic quan jo vaig fer el curs de guió ens van són tres minuts i mig sembla que sigui molt més ens van donar per parlar escollir alguna cosa i jo vaig escollir analitzar el pla seqüència perquè ens sembla modèlic bé algun país més a partir d'aquí a partir d'aquí deixa el moment de la família i se'n va pel riu de Nubi amunt i va amb una barcassa on hi porta una imatge destrossada de la qual només es conserva bastant bé el cap de Lenin i la porta a Alemanya perquè un ric capriciós la compra la vol tenir i la vol tenir i la vol tenir quin poder té aquestes llavors pel curs del riu de Nubi ens portarà fins a Belgrat on es retrobarà amb un vell amic que és aquell que te l'apuntaves abans del valor de l'amistat un camarada del París del 68 perquè després ja comentarem també que Teo va anar 5 anys a principis del 60 a París allà va conèixer Enri Langlois el director de la Cinemateca de París allà va veure tot el cine important que es vivia fins a aquell moment a la Cinemateca i d'allí sortiran els referents que va tindre ell que en realitat ell parla sempre de tres referents no s'extén massa ell parla de Wells de Berman i de Tarkovsky de fet surten també a la pel·lícula Tarkovsky no el citen però si Wells Berman i algun altre quan el director dona les seves de la Cinemateca diguem de Sarajevo que no oblidem de Sarajevo potser citen alguna cosa potser citen Chaplin però no necessàriament són idèntiques de les que tindria no correcte bé el personatge de l'amic que és un conservador de la Filmoteca de Belgrat és Erland Josephson precisament un actor referent de Berman de Berman no de Sarajevo estem a Sarajevo en aquest moment ah perdó de Sarajevo sí sí d'on estem de Belgrat de Belgrat de Sarajevo correcte és que el viatge tot i que està molt ben explicat és de les coses que deixa molt clara a l'arc és complexa perquè finalment es parlen sis idiomes a la pel·lícula hi ha set capitals això és una bogeria per cert la pel·lícula jo diria que obligatoriament s'ha de veure en versió original és que si no quin sentit té que tots parlin igual cap fins i tot diria una cosa que moltes vegades era partidari el Teo d'agafar i doblar el grec i llavors fer-ho en grec però quan va sentir un copió d'aquells que es fan la veu de Herbert Keitel que no tot va ser rosa amb la relació entre ells imagino que no però quan va sentir la veu de Keitel va dir no no no aquesta pel·lícula serà amb sis idiomes i llavors cada un el seu idioma perquè l'enriqueix li dóna una riquesa absolutament magnífica bé hi ha tota aquesta volta pels Balcans finalment ja us ho diem es troben les bovines no no estan no estan encara revelades però no diem el que passarà no no diem el que passarà veieu perquè no estan revelades s'arriba sí arriben a passar un procés en el que ja es materialitzen però encara falta acabar la química en realitat arriba a fer-lo un element si arribes al personatge aquest d'Aerlandson arriba a trobar la fórmula exacta pel revelat sí i les veiem ja amb el que nosaltres dèiem l'armari de secat és a dir allò que veiem allà quan surt la pel·lícula per un cantó i la vam veient a mà allò és l'armari de secat precisament el personatge del conservador de la filmoteca el Josephson li diu ja ho tinc però tens que aspirar 6 hores perquè s'ha de secar bé llavors una altra cosa que voldria afegir jo i és que això sí que té molta relació aquí per mi va sàpigar jugar molt bé el Teo amb l'Odissea i és que hi ha una actriu extraordinària també que fa 4 papers són 4 dones que representen les 4 dones que també surten amb la trajectòria d'Olisses la Marga la Maia Morgenstein Maia Morgenstein efectivament una romanesa en realitat extraordinària sí una romanesa fa de tot perquè fa de grega fa de romanesa fa de fa de Sèrbia és a dir fa de tot la pel·lícula realment i està molt bé bé jo ho introdueixo fins aquí i llavors m'agradaria que diguessis tu la teva perquè sent una pel·lícula que t'agrada jo sent sí però t'acacis la mitja i tant estic d'acord que jo podria jo tinc a punt aquí tinc 14 petites quartilles diguem que es deien abans quartilles de notes després el que no vull deixar no puc entrar el que no vull deixar el d'ell és sense dir la filmografia sí són 13 pel·lícules fem-ho ja fem-ho ja i així ho deixem sí ho deixem dit bé doncs la filmografia de Teo Angelopoulos és la següent comença bueno em sembla que hi va haver un curtmetratge que es diu la emissió de 1968 que podríem dir que és un curtmetratge d'aquells de formació sí és el final i prèviament amb aquest n'hi va haver un altre que no li van donar diners li van retirar precisament pel tema que tocava li van retirar el que li havien promès de subvenció i ell llavors no el va fer mai es va cabrejar i va dir doncs ara ni per mi ni per a nadie i és una mica també com un prolegomen del que seria la búsqueda dels germans aquests no? menaquis bé llavors el 1970 comença amb la primera pel·lícula que es diu La reconstrucció 1972 ho diré en castellà els títols perquè si els busqueu els trobareu millor així dies del 36 el 75 El viaje de los comediantes viaje de los comediantes tot i que les altres dos són importants per mi ja és una primera obra mestra i una pel·lícula a la que és una mica el resum de tot el que volia fer el director fins a aquell moment de fet té Premi Berlín i Cans en aquest cas dos festivals importants li donen La segueix Los Cazadores a continuació Los Cazadores des del 77 al 1980 Alejandro el Grande després fa un curtmetratge que es diu Atenes Retorn a l'Acròpolis que igual era de promoció de l'Acròpolis no l'he vist és una pel·lícula que no conec jo tampoc no l'he vist dura 43 minuts no sé però podria ser publicitari quasi el 1984 Viaje a Citera a veure l'Angelo Paulus s'ha de dir que té tres trilogies i una a vegades em surt el nom de dir una biologia però no és una de dos és una de dos una sèrie de dos una sèrie de dos llavors aquí estaríem en Viaje a Citera 84 el 86 El apicultor i el 88 Paisaje en la niebla a continuació fa una per mi de les seves millors pel·lícules junt amb la mirada de Ulisses que és El passo suspendido de la cigüeña que precisament serà la que juntament amb la mirada de Ulisses serà aquesta doble que és sobre el conflicte dels Balcans hi ha molts pijos que diuen la doble la doble no m'agrada a continuació va col·laborar amb una pel·lícula que es diu L'Humière Company que també és un curtmetratge i el 1998 va fer una altra pel·lícula molt important La Eternitat i un dia després ja en aquest segle el 2004 va dir ara faré una trilogia doncs no la va poder fer perquè la mort es va presentar pel mig la primera de la trilogia seria Eleni la segona seria La pols del temps i la tercera va quedar inconclusa no no sabem l'altra mar sembla que era un títol provisional que es parlava i és la que ha mort mentre tu jo penso que estaven rodant al Pireu i ell està per allà caminant o surt del rodatge o entre el rodatge va ser un accident va ser un accident a veure el dic és un policia que ningú pensi que se li va fotre a sobre perquè ja et dic la mort per les notícies que he tingut jo via Petros Mercari que també és un co-guionista és un co-guionista de la pel·lícula un gran escriptor de referència que tu és que ets editor cada any ens porta o cada dos anys la seva novel·la la seva novel·la del comissari Costas Haritos que són meravelloses perquè sense deixar de tocar la realitat té un encant i una té una volada diferent té una volada diferent sobrevol una mica el que és la realitat sí és la realitat sí perquè hi ha hi ha poesia allà exacte ara ho has dit sí senyor bé doncs segons va dir Màrqueris el tema va estar en què les assistències sanitàries van arribar tard esperem que no s'assembli cap cas que tenim aquí molt proper esperem que estan dient coses molt rares bueno sí molt bé hi ha una cosa que m'agradaria dir perquè va ser molt important és dir ell és un home que va tindre una formació ja em dic els seus pares en principi eren una família benestant que no crec que tinguessin inquietuds polítiques més enllà de ser demòcrates i punt ell sí ell va tindre una formació en què va ser molt important el marxisme i llavors fins als anys 80 jo crec que va ser un home que es pot veure amb les seves pel·lícules una intensa doctrina que després va abandonar és a dir ell va continuar sent esquerrà fins al final de la seva vida però no va ser d'on m'agradaria i amb això crec que hi va influir dues coses l'evolució de l'URS l'evolució del pitxí italià l'entrada amb la seva vida de Tonino Guerra que Tonino Guerra és co-guionista també i des de 1980 va treballar amb ell sempre amb ell i Marqueris i després hi ha una cosa que per mi va ser molt important i és que es va casar i és que es va casar el 1980 amb Fede Economopoulos o Economopoulos no Economopoulos Economopoulos amb la que va viure des del 1980 fins al 2012 que va morir i una altra cosa molt important és que d'ella va tindre tres filles i les filles li van fer canviar la seva manera de veure el món i la seva actitud davant del món diguéssim que la van suavitzar i la van humanitzar i la van poetitzar són es diuen Eleni Anna i Caterina bueno hi ha el cucumú això que d'alguna manera la paternitat a vegades la paternitat per suposat però la paternitat també a vegades modifica bé el fet que fossin tres noies crec que també va influir molt també perquè estic segur que si bé aquesta va ser la dona de la seva vida no hem quedat cap dubte que ell va estimar molt les dones i tant a la pel·lícula crec que això queda molt clar a la pel·lícula perquè una sola actitud la que hem anomenat fa quatre papers i els quatre papers són el reflecteix cirt música bé les quatre dones que apareixen a l'audissera aviam me'n tornaré enganxat en el tema aquest de l'escolta i veure jo sabes que em passa a mi que d'alguna manera des de molt petit vaig veure el cinema com una cosa absolutament per un cantó que em treia evidentment no jo tothom ens treia d'una realitat molt fosca no era una mica em passava això a tots ens posava una realitat nova que ens permetia somiar evidentment aquest element hi era i però després a partir d'aquí cadascú vols de la seva manera primer que els que compartim el món en aquest moment hi ha gent evidentment recient nascuda hi ha gent de 20 30, 40, 70, 80 anys i per tant cadascú té la seva visió de les coses no podem mai posar-nos de cul quan algú diu hòstia quina pel·lícula més pesada aquesta de l'Ulisses m'acaba un nen què vols fer-hi cadascú té la seva manera de veure i de viure la vida jo des de la meva lectura sempre com que el cinema a partir dels 17-18 anys ja em va interessar a nivell professional ja vaig veure que jo volia fer cinema d'alguna manera ja no em vaig plantejar que el cinema era simplement aquell entreteniment que havia fet en les primeres etapes sinó que ja passava tenint quelcom més quelcom més amb el que t'interessava investigar sí i trobar-m'hi i trobar-hi posat jo quan veig una pel·lícula llavors jo el que aconsello alguns amics que a vegades em venen una mica en una posició més així com freda davant del cinema dic no però deixa't portar si és que una pel·lícula és una proposta és una proposta visual d'idees estètica de sentiments d'emocions deixa't portar perquè et riu mai millor de la pel·lícula que està plena de rius primer un tal Ebro no el nostre sí és amb B baixa amb B baixa però que resulta que poden tenir un origen comú els noms però hi ha teories aquí molt d'allò de l'Ebro és possible perquè a més de saber qui li va posar Ebro a l'Ebro igual va ser un grec igual va ser un grec ve de fixar-te que pot venir d'Ibero en el cas espanyol i d'ells pot venir del cas d'Ebros és ample però sembla ser que no és així o sigui que hi ha tantes coses en aquí no seria un altre dia parlarem de l'Ebro de l'Ebro però no i llavors esclar jo en aquest cas no trobo mai pràcticament cap pel·lícula la trobo que sigui lenta puc valorar com a muntador que vista des de fora que quan jo no estic actuant de muntador dic home aquí potser sí que ja tocaria tallar això no el plano sinó tota aquesta escena sencera potser no es calia que fos tan llarga potser és que es pogut resoldre no és el cas d'aquesta pel·lícula a mi no em sobra ni un segon a mi tampoc a mi tampoc llavors esclar dintre d'aquesta cosa em deies fem una anàlisi jo seré feliç si et puc analitzar explicar una mica en el personal aquesta escena que deies tu seqüència parlant o seqüència i després llegir l'últim text aquest que disfrutaré llegir-lo i ja està em sembla molt bé no ens dona temps d'altres més una cosa que vull introduir perquè ho he apuntat però no ho he especificat i com que ho tinc ho puc dir les trilogies d'Angelopoulos són la primera trilogia de la història que seria dies del 36 són les primeres el viatge de los comediantes i los cazadores la segona seria la trilogia del silenci que es divideix en tres pel·lícules el silenci de la història si digui viatge a Citera el silenci de l'amor si digui l'apicultor i el silenci de Déu si digui paisatge en la boira paisatge en la niebla que aquí hi ha un dels elements dintre de lo que és la filosofia amb Angelopoulos és important Plató Aristòtels i Nietzsche i aquí amb el silenci de Déu que és el que tracta en paisatge en la niebla seria Nietzsche un dels elements o referents que va tindre el director per l'altre hi ha el díptic mira aquí ja tinc la paraula una mica més escaient pot ser díptic el díptic dels Balcans sobre els conflictes balcànicos que seria el passo suspendido a la cingüenya i la mirada d'Ulisses que és la que ens ocupa avui i per últim la trilogia que aquesta que l'hem dit inconclosa que és la eternitat és heleni i la pols del temps entre el díptic i el tríptic últim hi ha una obra mestra que queda allà flotant meravellosa de veure que és la eternitat i un dia doncs si et sembla anem a definir un moment aquesta escena endavant aquesta escena de fet ja ve precedida d'una escena meravellosa per mi que és el ball aquella escena d'ells ballant tot ve precedit també que l'Ivo que és el que porta tot el tema de la filmoteca de Sarajevo i que és el que està revelant o intentant revelar aquestes tres rotlles i ell mateix de cop un dia es desperten i hi ha el forat que hi ha a la paret que l'ha provocat un obús o el que sigui de la filmoteca veuen que fora tot és blanc no nevat simplement és una boira espacíssima que de tant en tant porta diguem al riu aquest tipus de boira llavors surten al carrer i es mouen aquest espai absolutament fantàstic que s'accent el riu però no es veu però no es veu de fet s'en tan veus no es veuen es sent el riu i no es veu i també portats per aquest tema hi ha un moment que sí que es veu i se sent una cosa meravellosa també que és una orquestra que està tocant un tema estupendo també creació de la de l'Heleny de l'Heleny que també és un tema meravellós un tema molt bonic que està en la línia de la resta de la música de la pel·lícula d'aquí també se'n van i es van apropant al riu i en aquest apropar-se al riu hi ha un moment en què passa una família sencera amb nens amb criatures pare, mare, àvia, criatures que es desplacen per davant de càmera i desapareixen en la boira la següent imatge és no veiem en aquest pas no ens passa per davant el que suposadament hauria de passar que és el protagonista A el Harvey Keitel i es queda per tant fora de quadra i tenim fora de quadra conscients de la seva que està fora de quadra per la dreta el Harvey Keitel i per l'esquerra està la família que s'ha desplacat cap allà i també inclòs amb això i també hi ha el personatge d'aquesta dona en la seva quarta representació la filla que és la filla d'Ivo que també és el mateix personatge que hem vist abans amb tres representacions anteriors que és la que ha tingut també un coqueteig en aquest ball amb ell escena de coqueteig que ja n'han tingut diverses en diferents vides també vull dir que d'alguna manera seria el darrer amor d'Ulisses exacte llavors aquí ella també està en l'altre cantó també passa en l'altre cantó i ens quedem en un pla que en realitat és un pla seqüència però perquè no és un pla en blanc la pantalla no està totalment blanca el que està és plena de boira i per tant certes textures s'intueixen però s'intueixen és la mateixa boira que es belluga perquè en realitat no veiem res no veiem personatges no veiem res i el que sí que fem és sentir és un fora quadre de fet no és un fora quadre perquè estan dintre del quadre realment el que és que hi ha un filtre i el filtre blanc de la boira que fa que no els veiem exactament i aquí sentim i tot i aquí és tota una escena sonora que podia ser ràdio per entendre'ns en què sentim un cotxe possiblement probablement un jip de l'exèrcit un jip un tot terreny un tot terreny s'atura no hi ha traducció del servi en aquest cas a cap altre idioma per tant no hi ha traducció no hi ha subtítols sí que hi ha una agressivitat per part d'aquests i es nota que hi ha una certa burla i una certa si a partir d'un punt hi ha ja hi ha subtítols i entenem i s'intueix que són militars i s'intueix totalment que són militars i a partir d'aquí una amenaça els nens parlen dels nens aquests que hem vist passar abans per davant cada càmera i a partir d'aquí els crits de la mare no els nens no i a partir trets més trets més ràfaga de trets s'acaben els trets silenci tres ràfagues silenci motor motor del tot terreny exacte motor del tot terreny que es desplaça no sé de dret a esquerra probablement no sé per què ho he visualitzat així perquè no veiem res i és aquí sí que s'incorpora al mateix plano que hem aguantat durant 3 minuts i mig s'incorpora el Harvey Keitel correcte i entra i el seguim quan el seguim la boira no és que es vagi despagant sinó que ens anem apropant estem tan a prop estem tan a prop dels cossos caiguts a terra que és el que troba ja estan definits ja està molt definit el que troba a partir d'aquí un plor realment tremendo d'ell uns crits i un plor és el Ivo la filla i el rest de la família i el rot de la família que ha vist passar per davant seu i que estan tots liquidats tremenda l'escena no sé no té tècnicament anàlisi l'he explicada perquè penso que simplement és això jo diria que aquesta escena justificaria la pel·lícula ja tu justificaria la pel·lícula ja justificaria la pel·lícula però si això fos poc ara tu ens diràs el monòleg final i després hi ha el pla seqüència aquell que hem comentat en el que atenció en un pla seqüència es passa hi ha un elipsis de 5 anys de 1945 a 1950 és una cosa meravellosa de la família i tot és el cap d'any el cap d'any del 45 el cap d'any del 46 passa de tot en allà m'ha recordat alguna altra pel·lícula no sabria dir quina en què hi ha aquest intent de fer-ho però mai ha estat tan ben quadrat com en aquest cas hi ha una cosa molt maca i és que tot el rato tota l'estona ell està amb la seva mare i la seva mare el tracta com el que era ella llavors un nen de 10 anys i ell es comporta com un nen i al final de la seqüència quan el pare diu bueno veniu tots i fem-nos la foto llavors no hi va ell sinó que és un nen de 10 anys que és ell és ell mateix i ell és el que està fent la foto i ell està fent la foto la pel·lícula d'aquestes temporalitats alterades té tota mena de jocs d'aquest tipus de creació és pura creació també una llibèrrima també en aquest cas a vegades fa una cosa a vegades fa la contrària aquesta frase està al final de tota la pel·lícula ell està assegut a la sala de cinema de la filmoteca i davant té simplement el pampalluguets d'una pantalla que està simplement podria ser que estàs veient les tres bobines no sí però se n'ha acabat podria ser o se n'ha acabat se n'ha acabat hi ha un fotograma en blanc allò quan hi ha el fotograma aquell que queda en blanc tremolant i encara fa soroll del mecanisme però crec que ell se les ha vistes i ningú més les ha vist d'acord llavors A diu així quan torni d'aquest viatge se suposa i estem parlant com Ulisses i com A quan torni serà amb la roba d'un altre home el nom d'un altre home la meva vinguda serà inesperada si em mires incrèdula i dius tu no ets ell et donaré pistes i em creuràs et parlaré del llimoner del teu jardí la finestra cantonera que deixa entrar la llum de la lluna i després pistes del cos signes d'amor i mentre pugem tremolosos a la nostra vella habitació entre una versada i una altra entre crits d'enamorats t'explicaré el meu viatge durant tota la nit i en totes les nits que vindran entre una versada i la següent entre demandes de mans tota l'aventura humana la història que no s'acaba mai és que és meravellós jo ho he dit així el que hi té l'ho diu ja és meravellós a l'àrbic si ho sentiu la seva veu i la seva manera d'expressar-ho realment sí a més a més la mirada perquè a veure la pel·lícula es titula la mirada d'Ulisses i no es titula el viatge d'Ulisses perquè precisament el que interessa és la mirada interna i aquí tornem a la cita del començament de Plató en la que diu la teva ànima o sigui l'ànima nostra per conèixer-nos s'ha de veure amb la de l'altre extraordinària també no no clar és que evidentment la pel·lícula està carregada de sentit i no hi ha jo penso que no hi ha aquestes estranies contradiccions que la gent diu que si és una pel·lícula excessivament autocomplent és que és una pel·lícula tan vella que no ho sé és que són coses saps què passa la gent troba pegues tot és una pel·lícula que sí que no és fàcil és una pel·lícula que són tres hores que és una pel·lícula que no és l'habitual mainstream que estem acostumats a veure però jo diria que el cinema tot el de Teo Angelopoulos és un cinema que es té que afrontar igual mira jo per exemple el compararia és agoserat però a mi hi ha un poeta que m'agrada molt que és Rainer Maria Rilke Rilke bueno tu fots a llegir les elegies de Duino i cuidado eh perquè pots acabar el psiquiatre sí sí què has de fer tranquil·litat no te les has de llegir un dia no llegeix-te-les en dos mesos i ves madurant cada elegia és el que fa aquesta pel·lícula i aquí aquí aquí si són tres hores doncs tu posa't tranquil allà tres hores i ves administrant el temps i ves entrant en la pel·lícula i llavors i deixa't portar per l'emoció una poètica extraordinària absolutament increïble absolutament increïble molt bé amigues i amics em sembla que queda clar obre donem donem la benvinguda a Biel que ens ha arribat què tal Biel hola què tal bona tarda com ha anat la feina diguem com ha anat la feina molt bé molt bé no s'anotat res el canvi no s'anotat gens el canvi generacional amb l'Enric amb el teu pare hem estat aquí fantàstics no s'anotat res de res molt bé benvingut doncs gràcies vinga seguim què vols que fem què et sembla que ens s'anomenen queden pocs minutets si queden pocs minuts 9 minutets en tot cas parles d'una sèrie parlo d'alguna pel·lícula i ja està ràpidament la sèrie en aquest cas m'agradia simplement dir una cosa és una sèrie que forma part de milers jo penso que serien milers de sèries que tracten del mateix tema i aquest tema no és ni més ni menys que la cuina és a dir la cuina el menjar el menjar com a tema bàsic potser filming és la que en aquest cas té menys representació en aquest tipus de sèrie podríem dir que no és un tema no és un tema qualsevol perquè això ho practiquem més que el sexe sí senyor ho practiquem tres vegades al dia a la cuina alguns molt més que el sexe per tant sí que és un tema important i llavors hi ha tota mena de sèries en aquest sentit hi ha ja dic milers i crec que em quedo curt és a dir és tremendo el que arriba a haver en aquest sentit de sèries llavors jo ens ho volia parlar d'una perquè un dia diferent quan n'hi ha tantes és difícil perquè cada una d'aquestes sèries és molt diferent totes però aquesta en concret es diu salt fat àcid hit o sigui sal greix àcid escalfor és una televisió és una sèrie de televisió documental comencem per aquí perquè també hi ha sèries argumentals és a dir ficció que parlen també de la cuina i unes quantes però aquesta és documental i està protagonitzada per una dona encantadora i molt real és a dir és una dona que toca de peus a terra que es diu Samin Nosrat és una dona iraquiana crec recordar basada en un llibre del 2017 i la sèrie té com quatre parts que és aquestes quatre que he dit és a dir l'element sal l'element greix l'element àcid i l'element escalfor i es va estrenar a Netflix i la segueix tenint Netflix el 2018 i ho dic per la meva companya és molt aficionada a la cuina jo crec que se l'he vist unes sis vegades o sigui que imagina una sèrie que no té una història sinó que precisament l'explica sempre això els elements aquests quatre elements com qui parla d'aire, foc i tal ella parla dels quatre elements vitals llavors el que fa és una visita cada episodi s'entra en un dels elements i ella viatja a un lloc diferent del món per ensenyar com s'utilitza aquest element a la cuina local i llavors en cada episodi compta amb els guies que la van portant i la van conduint amunt i avall per la seva terra mentre ella va aprenent lliçons d'aquest us d'aquests elements imaginem en el cas per exemple de la sal ella descobreix en el Japó la quantitat absolutament increïble de tipus de sal que hi ha a la cuina japonesa en el Japó i com es fa com s'obté com es tracta perquè sabeu que els japonesos són infinits en aquest tema de les d'allà el tema de la sal és un tema interessant perquè n'hi ha molts tipus i hi ha tipus de sal molt bona pel cos i hi ha altres tipus que si estan massa treballades em sembla que més aviat és dolenta pel cos s'han de dosificar llavors esclar és una guia que d'alguna manera es converteix en una guia per cuiners però és una guia molt genèrica és a dir no va explicar ni molt menys explica com es fa cada plat ella sí que llavors la veiem que tanca capítol a casa seva a Estats Units perquè ella viu a Estats Units i amb la seva mare o no a vegades amb la participació de la mare a vegades sense ens fan un plat que és una mica un resum de tot això però que no acaba de ser exactament allò que hem vist en l'inici o sigui no parlem de sal i tanquem amb un menú en què la sal tingui un joc sinó que tanquem amb un element i bueno és d'una d'una finesa i d'un amor per la cuina tant mare com filla que demostren que realment és una sèrie diferent diferent de moltes altres d'aquests centenars diguem que corren per la xarra per les plataformes per tant aconsellable Netflix i encara hi és o sigui jo he comprovat que encara hi era per cert parlant d'encara hi és el tema de la mirada d'Olisses havia estat a Movistar ja no hi és és una pena però ja no hi és i no està enlloc és a dir bueno la prepareu a les biblioteques exacte i llavors jo m'he preocupat com que realment la biblioteca ho té saber que podeu entrar evidentment a la pàgina de la diputació de biblioteques i que es pot demanar jo no l'hi he fet mai encara cap problema jo l'hi he fet moltes vegades te'l porten fins a casa diguem el títol per tant en aquest cas aquell que hagi quedat més o menys impressionat per la nostra narració jo li recomanaria que la intenti veure sí molt ben dit això perquè clar si la recomanem la recomanació queda penjada si no diem on es pot trobar exacte en aquest cas un que és complex per això i aquesta còpia que trobareu d'en dvd és una còpia del 2005 que no està res masteritzada malauradament però té suficient de qualitat com per assaborir-la i subtítols això és importantíssim jo sé que hi ha molta gent que amb el tema dels subtítols es posen molt de cul però però nois jo penso que a vegades i en aquesta pel·lícula que no passa això que deies abans de la pel·lícula que corria massa tot i que no podies ni llegir-los quina has dit abans que passava sí la que havia vist l'Enric aquella Oppenheimer Oppenheimer moltes gràcies està clar que hi ha correlació entre el teu pare i tu he escoltat el principal programa ah l'has escoltat molt bé intervació important en aquest cas no en aquest cas hi ha temps de lectura més que suficient vull dir que no no hi ha problema molt bé alguna cosa de la setmana o val que tinguis mira sí a veure d'actualitat vam coincidir amb l'Anna que vam anar a veure una pel·lícula un documental i allà hi era el nostre company Ignasi Juliacs el documental aquest és Joan Mariner un segle de cinema que l'ha dirigit la Maria Lluïsa Pujol la Maria Lluïsa Pujol és la presidenta de la fundació Joan Maria Queraltor Aula de Cinema la Joan Maria Queraltor no sé si n'han parlat alguna vegada però si no seria interessant algun dia o quan vinguin aquí perquè després quan ens estàvem saludant amb ella resulta que també es coneixent amb l'Ignasi i l'Ignasi a l'acte la va convidar a vindre aquí i bueno no sé si ahir o abans d'ahir ens va dir que ho havien lligat més o menys ja pel dia 12 molt bé aprofito en aquest moment per dir de passada que el dia 5 el dimarts que ve fem festa no nosaltres perquè siguem així de capreixosos sinó que tanca la ràdio perquè a partir de les 8 a partir de les 8 ens anem tots de cap de pont o repon o no sé o del que puguem exacte ferà cada un la nostra bé doncs no hi haurà el dia 5 programa però pel dimarts següent el dia 12 molt possiblement estiguin aquí el Jordi que és el director general de la Fundació i la Maria Lluïsa que és la directora d'aquest documental bueno dir-vos d'entrada que el documental se'n va se'n va als Premis Goya que esperem que tingui un bon recorregut que tingui sort i que tingui sort perquè realment la figura de Joan Mariner només ja pel seu no sé si són 102 o 103 anys que té ja vol dir que és una història viva del cinema si a sobre afegim que aquest home va col·laborar amb més de 140 pel·lícules home això és un gruix important i llavors dintre del documental hi ha sobretot una primera part amb molt material d'arxiu que és extraordinari o sigui hi ha unes escenes com l'enterrament de Dorruti aquí a Barcelona que és és extraordinari és molt interessant de veure perquè després ens veurem també amb tot el que és el cinema de l'època aquella del franquisme però de tot això parlarem sobretot el dia 12 un home de filmoteca també va fer un treball per la filmoteca la part final diguem de la seva vida ja fa uns anys molt important també molt bé doncs escolteu això avui acaba aquí moltes gràcies seguiu veient cine aneu a la filmoteca i el dia 12 ens trobem i que passeu un bon repont de la setmana que ve bona nit bona nit de la setmana que ve Fins demà!