Cinema sense condicions del 28/11/2023 — La mirada d’Ulisses: Angelopoulos, Karahindrou i els Balcans — anàlisi, música i escenes clau; més ‘Salt Fat Acid Heat’ i el documental de Joan Mariner
Presentació del programa i del tema del dia: La mirada d’Ulisses (1995) amb èmfasi en la música d’Eleni Karahindrou.
Comentaris sobre visionats recents (Indiana Jones, Oppenheimer), recomanació de The Killer i debat sobre plataformes i contrasenyes (Netflix i alternatives).
Benvinguda a l’Anastasi Rinos i apunt sobre la pronunciació correcta d’Angelopoulos; connexió personal amb Grècia.
Homenatge a l’amic recentment traspassat, enllaçant amb els temes de l’amistat i el viatge que travessen la pel·lícula.
Dades vitals, infantesa en guerra, context polític grec i com això informa la seva obra.
Relat del primer encontre Teo–Eleni i el seu procés únic: música nascuda de la conversa; fusió imatge-so.
Claus de lectura: autoconeixement, importància del camí, Odissea com a vida en viatge.
El cineasta A retorna i inicia un viatge pels Balcans per trobar bobines dels Manakis; multilingüisme, filmoteques i el revelat a Sarajevo.
Un sol rostre per a quatre figures femenines que reflecteixen el periple d’Ulisses/A.
Repàs ordenat a 13 llargmetratges, trilogies, el díptic balcànic i projectes finals (trilogia inacabada).
Welles, Bergman, Tarkovski; Tonino Guerra, Màrkaris; efecte de la paternitat en el to poètic i humanista.
Defensa del ritme contemplatiu i la complicitat amb l’espectador; VO i subtítols per preservar la riquesa lingüística.
Pla de boira amb violència fora de camp; ús del so i la percepció; moment de màxima commoció.
Un sol pla abasta cinc anys i juga amb memòria, identitat i temps dins l’espai familiar.
Recitat final sobre el retorn i el relat de tota l’aventura humana; síntesi poètica de la pel·lícula.
Docuserie de Samin Nosrat en quatre elements (sal, greix, àcid, calor); viatges i pedagogia culinària.
Ja no a plataformes; disponible a biblioteques en DVD (2005) amb subtítols.
Docu de Maria Lluïsa Pujol camí dels Goya; material d’arxiu destacat. Avís: pausa el dia 5 i retorn el dia 12 amb convidats.
Tancament i salutació final als oients.
Panorama de l’episodi
- Eix central: anàlisi de La mirada d’Ulisses (1995) de Teo Angelopoulos i la música d’Eleni Karahindrou.
- Dedicatòria emotiva a Pepe Massana (amistat i viatge com a metàfora vital).
- Repàs a la biografia d’Angelopoulos, el context històric grec i les seves trilogies, influències i col·laboradors.
- Lectura temàtica: el viatge com a autoconeixement, la mirada interna, l’amistat, la memòria, el multilingüisme i la guerra als Balcans.
- Escenes clau comentades: l’escena de la boira i l’execució a Sarajevo, el pla seqüència de Cap d’Any (1945–1950) i el monòleg final.
- Recomanacions: la docuserie gastronòmica Salt Fat Acid Heat (Netflix), on veure la pel·lícula avui (biblioteques), i l’actualitat del documental Joan Mariner, un segle de cinema (camí als Goya).
Teo Angelopoulos: vida, obra i idees
Trajecte vital i context
- Naixement a Atenes (17 d’abril de 1935) i mort el 2012; infantesa marcada per la guerra, l’ocupació i la guerra civil grega.
- Obra estretament connectada amb la història i la política de Grècia i dels Balcans.
Influències i col·laboradors
- Influències: Welles, Bergman i Tarkovski.
- Col·laboradors clau: Tonino Guerra (guió), Petros Màrkaris (guió) i la compositora Eleni Karahindrou (vincle creatiu únic).
- Evolució ideològica: del marxisme inicial a una mirada més poètica i humanista a partir dels 80.
Trilogies i etapes
- Trilogia de la història (Dies del 36, El viatge dels comediants, Els caçadors).
- Trilogia del silenci (…a Citera, L’apicultor, Paisatge a la boira).
- Díptic balcànic (El pas suspès de la cigonya i La mirada d’Ulisses).
- Trilogia inacabada (Eleni, La pols del temps i el projecte no conclòs).
La mirada d’Ulisses: què explica i com ho fa
Sinopsi essencial
- El protagonista, A (un cineasta grec exiliat), emprèn un viatge pels Balcans per recuperar tres bobines perdudes dels germans Manakis (pioners del cinema).
- Ruta per Albània, Macedònia del Nord, Bulgària, Romania i Sarajevo; trobada amb amics, records d’infantesa i la duresa de la guerra.
- La pel·lícula és multilingüe i s’endinsa en arxius i filmoteques per preservar la memòria.
Temes i clau de lectura
- El viatge no com a destinació (Itaca), sinó com a autoconeixement.
“Si l’ànima es vol conèixer a si mateixa, s’ha d’observar a si mateixa.” — Plató
- Ponts amb Homer (Odissea) i Kavafis (Itaca): el valor del camí, no l’arribada.
- L’amistat i la solidaritat com a far en temps de foscor.
Personatges i presència femenina
- Maia Morgenstern interpreta quatre dones que ressonen amb figures de l’Odissea, reforçant el cicle d’encontres i pèrdues d’Ulisses/A.
Música i posada en escena
- La música d’Eleni Karahindrou no “il·lustra” les imatges: s’hi fundeix. Teo i Eleni treballen des de la conversa i la intuïció, generant un “matrimoni” d’imatge i so.
Escenes i moments clau (selecció)
1) La boira i l’execució a Sarajevo
- Un pla sostingut en la boira on “no veiem” però sentim el que passa: l’arribada d’un vehicle militar, els crits, els trets… i després la constatació del massacre.
- Exemple de cinema que apel·la a la percepció i a l’ètica de l’espectador: la violència fora de camp és encara més colpidora.
2) El pla seqüència de Cap d’Any (1945–1950)
- Un únic moviment que travessa cinc anys amb una el·lipsi magistral: memòria, temps i identitat es barregen en escena.
3) El monòleg final d’A
- A sol a la sala, entre llum i soroll de projector: promesa de retorn i relat de vida.
“Quan torni d’aquest viatge… t’explicaré el meu viatge… tota l’aventura humana, la història que no s’acaba mai.”
Visualització i recepció
- Ritme contemplatiu: “dona temps per llegir i per pensar”.
- Recomanació: veure-la en versió original (riquesa de llengües i veus).
- Cinema per entrar-hi amb complicitat: no cerca la distracció fàcil, sinó el diàleg amb l’espectador.
Recomanacions i agenda
Sèrie: Salt Fat Acid Heat (Netflix)
- Docuserie de Samin Nosrat basada en el seu llibre (2017): quatre episodis — sal, greix, àcid, calor — amb viatges (p. ex., el Japó per la sal) i una mirada pedagògica i accessible a la cuina.
On veure La mirada d’Ulisses
- Ja no és en plataformes principals; disponible en DVD a biblioteques (còpia de 2005 amb subtítols).
Actualitat
- Joan Mariner, un segle de cinema (doc. de Maria Lluïsa Pujol): camí als Premis Goya; memòria viva del cinema amb valuós material d’arxiu.
Agenda del programa
- Sense emissió el dimarts 5; retorn el dimarts 12 amb convidats de la Fundació.

