La missió de Roland Joffé: art i història entre jesuïtes i guaranís; BAFTA, Triangle of Sadness i la sorpresa basca Irati

Cinema sense condicions. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Bona tarda, Fins demà. de recuperar-la. veureu. que va costar. costar molt de fer-se. és la segona. que va dirigir. que abans. del silencio. prima. dins demà. no. demà. del tema. demà. molt interessant. amb profunditat. amb profunditat i i amb riscos. i, curiosament, què farà la segona? la segona ens fa la missió en la que jo crec que no hi ha dubte és la seva obra mestra. perquè després, la seva carrera, que he estat fent cine fins... jo tinc l'última del 2017, jo només salvaria una del 2000, que es diu Battle, que és extraordinària. amb el Gerard Depardia, no? Gerard Depardia fent de cuiner, una pel·lícula fantàstica. magnífica, magnífica. després, les altres, ell ha anat pel cinema bèl·lic, pel cinema, podríem dir, de terror o fantàstic. captivity, no acabo d'entendre què fan jo fer fent això, però... s'ha entretingut amb coses en què no ha arribat mai a aquests nivells d'excel·lència. i Super Mario Bros, que ja és allò que dius, però què fa aquest home? en fi, deixem-ho córrer. en fi, ell es va iniciar amb la televisió i amb sèries i després va fer algun curtmetratge, que va ser una mica la seva època formativa, no? amb aquesta pel·lícula va comptar amb la música, ja ho hem dit abans, d'Ànio Morricone, que és una banda sonora extraordinària, de les bones de Morricone, totes són molt bones, és difícil quedar-se en una, però realment aquesta és molt bona. no, Morricone és Déu baixat a la terra, vull dir. Sí, sí, sí. i ara hi ha una fotografia extraordinària que li va garantir l'Òscar del 1987, de Chris Menges, que ja també li havia fet la fotografia de la pel·lícula anterior, Sí. Los gritos del silencio, de Killing Fields. després té un guió de Robert Bolt, que em sembla que també ja va estar amb l'anterior. Sí. Era una mica a l'equip de confiança, no? Bueno, en Robert Bolt aviat es diu, però jo diria que és un dels responsables gairebé del projecte, en el sentit. Sí. el guió també, però la història la construeix ell, i s'inspira en un llibre que es diu Les ciutats perdudes del Paraguay, d'un tal Naspi, en franguesa no el conec, que va ser consultor de la pel·lícula. O sigui, el mateix que va fer aquest llibre va ser consultor a la pel·lícula. Vull dir que el tema del guió i de la història... Ha sigut guionista de pel·lícules molt importants, també. Moltíssim. Ha treballat amb grans directors. Un hombre per a l'eternidad. Sí, per exemple, sí. El guió del Fred Zinneman és d'ell. El doctor... Bueno, amb el David Lean... Poca cosa, perquè... N'ha fet Lawrence d'Arabia, aquesta llibre. Perquè amb David Lean, és el que anava a dir, amb David Lean, ha fet... Bueno, si ens poséssim a fer clàssics de David Lean, podríem fer-ne cada setmana un i estaria el Volta Allà. Ja, perquè el doctor Chivago, una altra de les grans pel·lícules mítiques del David Lean... I tant, i tant. També està ell. Lady Caroline Lamb, que és una pel·lícula que sempre m'ha caigut molt bé. No sé per què. Deu ser una fixació de... La vaig veure de petit i no sé. A vegades hi ha pel·lícules que l'impacten i ja sempre té una expressa especial, no? Sí, sí, sí. Una simpatia. La hija de Ryan. Sí, a mi aquesta m'agrada molt. Tremendo. Compte, perquè és un guionista de primera magnitud. Sí, per això dic que el trobem, si agafem David Lean, el trobem molt sovint. En el capítol d'interpretació, per mi hi ha una de les millors interpretacions de Robert De Niro. Per mi està molt per sobre de Jeremy Irons en aquesta pel·lícula. Sí, és que Irons ja de per si és una mica gèlit, per dir-ho així. Sí, està una mica empenedet aquí. I aquí està empenat. directe. Sempre fa la cara aquesta de jesuïta... De haver caigut del cel. De prou, no? Allò que sigui el que Déu digui, no? Bé, Robert De Niro fa el paper de Rodrigo Mendoza, que diguéssim, és la força de l'espasa. Enfrontada... Bueno, enfrontada no, perquè després acaben col·laborant junts, però sí que es tornen a separar cap al final. És una figura que encara una mica els jesuïtes, eh? Sí. Perquè Sant Ignasi de Loyola... De Loyola, clar. Era guerrer, eh? I de cop i volta té la inspiració divina i es torna bon junts, no? Però diguéssim que Jeremy Irons, que també és el fundador de la missió de Sant Carlos, la que aquí està situada per sobre de les cadrades de l'Aiguazú. Una missió que no hi ha constància, que hagués existit mai, però bueno... Sant Carlos no. No, la de Sant Martín sí. La de Sant Martín sí, l'altra que surt sí. Correcte. Però Sant Carlos se la treu de la màniga. Se la treu de la màniga, però bueno, és que... La pel·lícula... He estat mirant un escrit que hi ha bastant llarg, que es pot trobar a internet, a Google, en el que parlen de la veracitat històrica i, o sigui, hi ha poca cosa que... Tot aquí està basada en un llibre que no deixa de ser una novel·la històrica, però sí que a grans trets hi ha tot el que hi ha d'haver sense grans mentides, eh? És a dir, és una pel·lícula que es pot seguir i el que treguis d'ella no te'n vas cap a casa amb un rotllo d'aquells que t'han fet una versió adulterada. No, el que passa és que això sí. Està fet de tal forma perquè hi hagi una cobertura, diguéssim, que funcioni a nivell cinematogràfic, no? Sí, sí, però estic d'acord, vull dir, clar, tot és arran del tractat aquest famós de Madrid, no?, de 1750, que ve de molt més lluny, ve de quan l'època dels Àustria, perquè clar, el tractat de Madrid es fa... Bueno, ja ve de Tordesilles. Bueno, ve després de Tordesilles, és a dir, Tordesilles deixa de tenir sentit perquè Portugal passa a ser Corona d'Espanya, fins al 1640, i aleshores, al ser totes dues la mateixa cosa, per dir-ho així, per entendre'ns, els portuguesos resulta que, aleshores, s'endinsen, tenen permís d'anar més enllà del traçat d'aquest de Tordesilles, i, bueno, es comença... es genera un merder, perquè aleshores els portuguesos entren en territori espanyol i els espanyols entren en territori portuguès. De tal manera que el tractat de Madrid el que intenta és posar ordre, però hi ha un factor importantíssim. Els portuguesos funcionen per esclavatge. Els espanyols són més hipòcrates. Teòricament, no. Són més hipòcrates, perquè la figura del governador, evidentment com a espanyol... Ho coneixent. No solament ho coneixent, sinó que... Entenc. Una cosa és que el governador espanyol, el cabezas aquest de la pel·lícula, no tingui, no fomenti l'esclavatge. Però el Mendoza, el Robert de Niro, de fet és un espanyol que agafa esclaus pels portuguesos i el cabezas el que fa és comprar esclaus. Això ja no està prohibit. Una cosa és que el regne d'Espanya sigui esclavista. No l'era. Però feta la llei, feta la trampa. És una hipocresia més històrica, històrico-política. És boníssim, això, eh? Aquest factor, eh? Un altre dato que no es val a dir, i és que Fernando VI, que és el rei d'Espanya en aquell moment, està casat amb Bàrbara de Braganza, que és portuguesa. Cert. És a dir, que, de fet, una vegada estan a les colònies, portuguesos i espanyols tenen els seus enfrontaments, una mica allò expliquen, no?, com a machitos, els uns amb els altres, però, en el fons, hi ha una confluència. Sí, sí. Perquè el seu objectiu, en definitiva, és el mateix, és explotar aquella gent. A mi, si, a veure, la missió té la fotografia, com has dit, del Menges, no?, que és un altre dels grans que ha fet pel·lícules molt importants, no?, la posar en escena, el fet que estigui rodada a les cataractes aquestes d'Iguassú, amb territori a mig cavall entre Argentina, Colòmbia, hi ha parts del riu que és Brasil, el Paraguai, en fi, se les han gastat llargues, no?, que estàvem comentant, uns 14 milions de lliures que no les van recuperar d'entrada. Bé, la pel·lícula és tot això, és a dir, s'ha de veure en pantalla gran, és magnífica, molt bé, tot el que tu vulguis, i a mi la missió m'ha tornat a impressionar i d'alguna manera... És que les diu claríssimes. Molt. És a dir, el tema és el negoci. El papa està al mig dels portuguesos i dels espanyols, envia sa eminència amb la funció hipòcrita, totalment hipòcrita, de mirar... Teòricament, la eminència ha de decidir... Com estan les missions. Com estan les missions, ja ha de decidir si permet que les missions passin a mans portugueses, perquè resulta que aquestes missions de nou entren dins de territori portuguès, però clar, amb la barreja aquesta que va bé fins al 1640, els jesuïtes estaven confiats que estaven protegits per la corona d'Espanya i que, per tant, ells podien evangelitzar, és a dir, convertir els guaranís, els indis guaranís, fer-los cristians, i la veritat és que se'n surten meravellosament. Però clar, què passa? Que els portuguesos reclamen aquests territoris i no tenen cap interès en la evangelització dels guaranís. L'interès el tenen amb esclavitzar, els guaranís. I els guaranís són... I aprofitar-se econòmicament d'ells. Efectivament, i els guaranís se senten protegits pels jesuïtes i, en segona instància, per la corona d'Espanya. Però clar, el viatge de la eminència és hipòcrita, perquè el cardenal aquest ja sap el que ha de decidir, i el que ha de decidir és que allò passa a Portugal... Ho sap des d'abans de decidir-ho. Ho sap molt abans de decidir-ho. Però tot i això és curiós perquè de la mà d'ell, l'espectador, va visitant aquelles missions i ell i l'espectador es queden corpresos a veure aquella gent. Per exemple, la pel·lícula té moments extraordinaris. A veure, ara se me ve un al cap, n'hi ha molts. quan ell arriba, el cardenal, i ja és rebut amb uns cants religiosos increïbles. Però allà és que hi ha 150 persones cantant, eh? Amb una delicadesa... Sí, sí, sí. Que ell mateix, que és un home que està molt de tornada... La tasca dels... Per moments el veus una mica ben suti, dient... Hòstia, què vaig a fer ara? Sí, sí. Ell és... Perquè ell ha estat jesuïta, a sobre. Naturalment. I per tant, ell sap com treballen. I a més a més ho diu. Sap com treballen els jesuïtes. I evidentment treballen molt bé. I fan les coses molt bé. Amb la qual cosa, ell té la consciència bruta, no? Em fa molta gràcia... Hi ha una frase que m'entusiasma perquè despulla totalment la hipocresia, que és que el cardenal, l'Eminència Papal, els diu als guaranís que ho sento preu d'abandonar aquestes missions perquè és voluntat de Déu. I la frase del cap dels guaranís nota desperdici. Diu, com podeu conèixer la voluntat de Déu? Això li ha dit Déu a vostè? Crec que no parleu en nom de Déu sinó dels portuguesos. O sigui, amb la qual cosa... Aquí tenim dos elements. Eminència està tractant els guaranís d'idiotes, és a dir, de certs inferiors, i el cap amb aquesta resposta està dient jo no em xupo el di. A més, a més, el cap dels guaranès té una posició molt onrosa perquè s'aixeca del diàleg i se'n va. Sí, sí, sí. No, no, clar, demostren... És a dir, li passa la mà per la cara a tot un cardenal. Demostren... És a dir, estaran cristianitzats, però no són idiotes. Correcte. Saben perfectament... I saben que la terra és dels seus abans passats i ells són els edeters d'aquella terra. I que són lliures. I són lliures. I que si abandonen la missió seran esclavitzats pels portuguesos. que compta perquè... Al final es veu que les missions, perquè va bé la guerra guaraní aquesta famosa, que la pel·lícula acaba així, amb la guerra guaraní, els jesuïtes diuen que han de marxar, però els jesuïtes com a corporació. Però, com es veu a la pel·lícula, els Jeremy Irons i el Mendoza, o el Robert De Niro, es queden, són jesuïtes i es queden. L'una agafa l'espasa de nou, i l'altra no. L'altra es pensa que fent una gran missa, els portuguesos els respectaran. Bé, portuguesos i espanyols. Perquè de fet són tots dos, eh? Sí, sí, sí. Els exterminin a tots. I de fet els primers en disparar, a la pel·lícula es veu, són els espanyols, eh? Els portuguesos de cop i volta tenen una prevenció, perquè els veuen allà a tots paragant, amb el capellà, el Jeremy Irons allà al mig, i d'entrada els portuguesos tenen una prevenció. Hi ha un moment d'impacte. Però és un detall important, eh? A la pel·lícula es veu que són els... és la banda d'exèrcit espanyol la que dispara i mata sense nens, dones, tant se vol. No marxen, doncs apel·lar-los. Directament estan apuntant a criatures. És tremendo. És horrorós. El desenllaç és horrorós. És horrorós. Molt. Hi ha un altre moment que el vull resaltar per si veieu la pel·lícula, que em sembla que és un sostre del cinema, però del cinema de tots els temps, eh? Amb Robert De Niro. I és que Robert De Niro, per circumstàncies que ja veureu en la pel·lícula, ell fa un canvi i passa de ser un esclavista i una opressor, diguéssim, dels indis, a voler-se redimir perquè ha comès un acte de violència que ha acabat amb la mort del seu germà de menys. Llavors, ell es posa a mans del jesuïta i diu que vol entrar a l'ordre. i l'altre diu que no, que així no va la cosa. Però que si vol, potser fent una pràctica de continu sacrifici, ho pot aconseguir. Un acte de constricció, no? Bé, quan es posa en marxa una mena de visió dura, que és tot el ferratge del seu equipament de combat, és a dir, l'armadura, les espases, els punyals, tot, va a dintre d'una xarxa, que ell es carrega el coll, igual que el mite decisif, el va pujant amunt, va caient, va tornant a baixar-lo, va recuperant, i no us canseu de veure aquesta escena, que es repeteix diverses vegades, i l'espectador pot pensar, bueno, ja ho tinc vist, això. És que el final és extraordinari. I tot això passa sense ni un diàleg. Sí. És corprenedor aquesta escena, és una cosa extraordinària. Hi ha un moment que el Jeremy Irons ja el dispensa, no? Deixa-ho córrer. I ell no vol. No vol. el seu martiri intern, perquè ell ha estat un període de la pressó per haver matat per gelos el seu germà. Sí. Però continua a estar amb ti. No vol sortir de la pressó. Està absolutament menor. No, perquè... Torturat amb ell mateix. Perquè, clar, ell segurament ha matat a moltes persones allà. Però, bueno, és que estem parlant del seu germà. Efectivament. I jo crec que això és... A qui estima. A nivell intern. A qui estima. A qui estima. Perquè el veiem a l'Aidan Quain, no? Aidan Quain. De les seves germans, Aidan Quain. L'estima profundament. Però, clar, estan tots dos enamorats de la mateixa dona. Sí, la dona legítima d'ell. Però, clar, ell està sis mesos de campanya a Poray. No, no. Està casat. Està casats. Està casats. Sí, sí, sí. Però, bueno... Coses que passen a la vida. Sí, sí, oi? Eh, la dona també està animada a l'altre, eh? Sí, sí. No, no, per descomptat. Perquè li reconeix ella, eh? Per descomptat. Sí, sí. A mi hi ha un... Sobre el tema de la hipocracia, dels enganys, el poder... És a dir, quan hi ha l'acte, la vista pública, no? En què es veu la hipocracia del cabezas, del governador. Perquè, tu veus, ells van desplegant arguments, no? Però, en realitat, el que subjou és aquest interès que té també el cabezas de tenir els claus guaranís, no? I, per tant, està recolzant les reclamacions del portuguès, no? Arran de tot això, la eminència, no? L'enviat papal, fa una altra reflexió que és digna de ser lligida. Lope Altamirano. Altamirano. Diu, malgrat que sabia que a tota Europa els estats... És que és un moment delicat, no? Malgrat que sabia que a tota Europa els estats treien tota autoritat a l'Església. Anaven perdent foc, diguem-ne. I malgrat que sabia molt bé que, si aquesta volia perseverar allà, hauria de demostrar la seva autoritat sobre els jesuïtes d'aquí, eh? No deixava de preguntar-me si aquests indis no haurien preferit que el mar i el vent no haguessin dut cap de nosaltres fins a aquestes terres. Sí, és veritat. O sigui, ell mateix s'està preguntant... Potser els guaranis serien més feliços si els espanyols no haguéssim arribat, no? A veure, és una pregunta que... És tremendo. Hi ha moments molt bons de diàleg. Comporta una certa honestedat. Encara que només fos de portes cap dins d'ell mateix. Sí, sí, perquè en aquesta frase hi ha dos elements, no? Aquest, la reflexió pel que fa al fet que la invasió dels espanyols és això, una invasió i per tant gens bona pels enviïts. però després hi ha la reflexió sobre el conflicte a Europa, que els monarques cada vegada... Cada vegada... Cada vegada... Cada vegada estan demanant més poder i l'església... I l'hi treuen, i l'hi treuen a l'església. Acostumat a l'església a tallar el bacallà, cada vegada va minvant aquest poder, no? I, de per mig, el problema... Si no tingués ja prou problemes l'església amb les monarquies emergents, els jesuïtes són un altre mal de cap. Perquè els jesuïtes són massa eficients. Són massa eficients, massa pràctics, funcionen com un rellotge i estan adquirint una mena de drets morals, de dret moral, que anutja moltíssim el Vaticà. Moltíssim. Evidentment els acaben fent fora, no? A Espanya, no? Precisament. El tema que hi ha aquí, també, subjacent, és que l'Altamirano ha d'arribar a acords polítics que no incomodin el Vaticà, també. No, no, efectivament. Això el fa jugar al fil de la navalla, no? Totalment. Perquè, a veure, ell, hi ha una cosa que diu, que sembla que es tanca la pel·lícula, que diu, en definitiva, tot el que ha passat aquí és culpa nostra, sobretot, i meva, també. I meva, també. Clar, perquè ell havia estat jesuïta. La qual cosa se sent proper als jesuïtes, als quals ha de fotre, que, en el fons, els hi destrossa, el gran drama d'aquesta pel·lícula és com unes missions que han aconseguit pacificar la zona, perquè els guaranís primerament mataven els jesuïtes, eh? Sí. L'obertura... L'obertura... L'obertura de la pel·lícula és extraordinària. Però és curiós, perquè com martiritzen el jesuïta? El posen en una creu. En una creu lligat. Lligat. Amb la qual cosa, de fet, ells opten per un martiri cristià, per dir-ho d'alguna manera, no? Sí, sí. I, en conseqüència, vol dir que, de fet, ja estan... Fan una adaptació. Ja estan sent conquerits, mentalment. O sigui, els jesuïtes han penetrat, encara que tenen aquest rebuig a l'europeu, no? El blanc, que ve aquí a dir-nos, a veure, com hem de viure, no? Hi ha un altre moment, que és quan Jeremy Irons, el padre Gabriel, va cap a la missió i ell sap el que li ha passat, perquè aquell el havia enviat ell, perquè era superior de l'anterior, i és curiós que es treu l'oboe i, quan se sent rodejat i estan tots amb les fletxes apuntant-lo, ell es posa a tocar l'oboe i hi ha un moment d'una gran tensió, que un dels indis va cap allà i trenca per la meitat la flauta, no? I llavors no sabem el que passarà, però hi ha un punt de sensibilitat dels indis cap a la música, i això el salva, no? Totalment, perquè hi ha un que recull els dos trossos d'oboe i els ajunt. I els hi donen de nou, no? Quan volguem dir, intenta reparar això, l'Irons al principi diu, això no puc. és una plena plena de moments, bueno, la caiguda aquesta de la creu a través de les cascades. Sí, clar, és extraordinària. De fet, es va utilitzar pel pòster, perquè té una força... No, no, clar, evident, però és que la cataracta aquesta és descomunal, és espectacular, no? Hi ha una... A veure, jo insisteixo, el guionista realment és... Oh! Els diàlegs, perquè hi ha un moment, cap al final, poc abans de l'enfrontament entre els jesuïtes... No tenen desperdici. ...el guaraní, i els guaranís i jesuïtes estan a punt d'enfrontar-se als espanyols i als portuguesos. Sí, sí. I el Jeremy Irons diu una frase que també és d'aquestes per emmarcar. Diu, si la força és el que val, no hi ha lloc per l'amor al món. que és la pura veritat. Anem... Deixem-nos de gaites. Eh? Perquè el món queda regit pels interessos econòmics. I aquesta... I els interessos econòmics maten qualsevol altre sentiment. Aquesta és una de les moltes frases que avui és vàlida. Com va? És que... A veure... O sigui, nosaltres estem parlant de clàssics, no? Però clàssics què és? Que han superat el seu temps i han esdevingut d'interès avui. i segurament ho seran demà i demà passat, no? Sí, sí. I aquesta entra dintre d'aquesta... Són els temes eternes. D'aquesta norma. Correcte. Però clar, en boca d'un jesuïta que ha cregut en la pau i en formar els guaranís i en definitiva construir... Construir. Venen els espanyols i els portuguesos i per els seus interessos de línies de demarcació resulta que... destrueixen tota la bona obra que aquestes missions havien fet, no? Fa que pensar, eh? Perquè vol dir que els interessos passen... Els interessos passen a ser un camp irracional. És la irracionalitat. Per què destrueixes una cosa que està funcionant i està funcionant bé? Bé per diversos motius. Per l'interès econòmic d'Espanya i Portugal i per les seves polítiques i en definitiva... Què estan fent ara? Bueno... Passa sempre. Les farmacèutiques... Passa sempre. Les empreses químiques, etcètera. Si van allà i ja posen el seu foco sobre una zona que delimiten d'X quilòmetres pagaran tan poc com puguin com pagaven aquí i si no, per la força, ja està. I això ho veiem a Brasil i ho veiem a Bolívia i ho veiem al nord de Perú... Allà on la força del poderós està... És igual. Tu ja pots anar fent la feina ben feta i que te la destruïren. És a dir, és la irracionalitat de l'avarícia davant de... bé, la mort dels llesuïtes, no? Tampoc és que estigui aquí ara jo defensant estricto sensu els lliocides, però el que és evident és que havien fet una bona obra i que per aquests interessos polítics la destrueixen i sense cap punyeta, no? És a dir, realment la pel·lícula compta perquè té un guió absolutament punyent d'aquells que d'alguna manera et toquen la fibra perquè és espectacular però al mateix temps està parlant de coses molt serioses, no? Sí. molt serioses, però molt, eh? I a més a més et dic una cosa. Està fet l'any... Està fet l'any 86 en què... és fàcil recordar que en aquella època també hi havia precisament una mica a l'auge d'una església llatinoamericana que estava gairebé tornant a agafar les armes una mica des de la... des de la vessant del compromís comunista o roig, no? Com se li vulgui dir. I, és a dir, en aquell moment també tenia una certa valentia a la pel·lícula, eh? perquè s'estava posant en un lloc que podia ser bastant incòmode per a l'església oficial d'aquell moment, eh? Sí, però el Vaticà la té dins dels seus 15 millors films religiosos. O sigui, el Vaticà també fa una llista de pel·lícules i de pel·lícules amb temes religiosos i està... la emissió està dins de les 15. És a dir, la considera de primera magnitud, eh? Ignasi, Roland Joffe té el mèrit d'acabar la pel·lícula d'una manera que dius cap a on es decanta la balança, saps? O sigui, no pren partit allò per dir és que el bo és el jesuïta i el dolent és l'espanyol o el portugués... No, però ve a dir que el Jeremy Irons... El colonialisme. El Jeremy Irons, amb el seu bon cor... El que no impedeix és la matança dels altres, tampoc. i la seva immolació. Clar, s'equivoca no perquè per principis ètics no tingui raó, que evidentment la té tota, sinó perquè és una actitud absurda, inútil, davant de la bèstia. Els espanyols i els portuguesos són la bèstia, la bèstia que ve a destruir. Sí, sí, sí. i aquesta dèria d'anar descalços. Un detallet d'aquests així... És a dir, la màxima humilitat, no? Em fa gràcia que diguis això, perquè jo estava veient la pel·lícula i clar, jo estava, per exemple, a la selva de Perú i dic, bueno, és que a mi, si em diuen que em posi descalç allà, tu, és que no donaria quatre passos i estaria sangrant pels peus. Absolutament, sí, sí. I veus el Jeremy Irons que està grimpant allà per les roques aquells, pujant a sobre de la muntanya on hi ha l'altiplà, a sobre d'allà on surten les cadrates, no? I dius, però... Jo, en contra de les crítiques de l'època, perquè la pel·lícula la van deixar força malament, eh? És a dir, pocs la van defensar, alguns, però molts crítics no van considerar que la pel·lícula tingués força i tal. I jo estic completament en contra, perquè l'estructura d'aquesta pel·lícula, que té estructura històrica, personatges ficticis, però amb un background històric i tal, és el que se'n diu la tàctica narrativa dels anglesos, diuen slow burn. És a dir, allò que es va coent lentament. jo crec que... És que per això té aquest ritme la pel·lícula. Jo crec que en Juffer aconsegueix... Se li escau molt. En Juffer aconsegueix anar pujant la tensió. La va pujant, la va pujant, va pujant. Tu saps que allò no pot acabar bé, perquè estàs veient que l'eminència no està per la feina, estàs veient els dos podrits, el governador d'Espanya i el representant de Portugal, que estan allà com dos moscardons allò per xucar, no? És a dir... Naturalment, la intensitat de la segona part... Va pujant, va pujant. El que sentiu, la típica tàctica de l'slow burn, que evidentment acaba petant, com evidentment la pel·lícula peta, no? Un crescendo continuat. A mi em sembla excel·lent, perquè jo crec que és part del privilegi de la pel·lícula. En termes musicals, la primera part de la pel·lícula, la primera hora, seria un crescendo sostingut. Sostenuto, no? Sí, i en canvi la data ja és accelerat. Sí, sí, va pujant, va pujant, va pujant, fins que evidentment al final ja veus que allò peta, perquè necessàriament tothom s'està armant com pot, no? Fins a les dents. S'ha criticat que les seqüències precisament de la batalla no estan rigides. A mi em semblen naturals. Tu veus que és un xoc desigual. Els espanyols van amb armes de foc, els guaranís bàsicament amb fletxes i... I llances. I cerbatanes aquelles, no? Coses d'aquest tipus, no? Per tant... No, és absolutament desigual. És a dir, per tant, clar, no hi ha grans heroïcitats, no? Evidentment, i fins i tot la tàctica del Robert De Niro d'intentar posar un explosiu perquè no passi pel pont. Se li surt malament. Li surt malament perquè ha de socórrer un nen. Ha de socórrer un nen i perd un temps. I aleshores els militars portuguesos ho veuen i tallen la dinamita. la dinamita, no? Sí, sí, sí. En fi, és la part... Tallen la metja i no pot explotar un pont que a millor... Bueno, exacte. Els hi faria una mica de... No és dinamita, és pòlvora, no? Pòlvora, sí. Per l'època la dinamita no podia ser de cap manera, no? Però... Jo acabaria amb una altra reflexió que fa força més al principi de la pel·lícula L'Eminència, no? Que diu... Diu... Malgrat... No, com diu? Aquell paradís a la Terra ho fent. Això és en una carta perquè anem sentint cartes en veu en off, cartes d'Eminència al Papa, no? Al Papa. Que li va informant. Diu... Aquesta pretensió de fer un paradís a la Terra ho fent molt. Ho fent a la santa edat perquè pot distreure d'aquell altre paradís del més enllà. Ja. Ho fent a les vostres majestats d'Espanya i Portugal perquè un paradís dels pobres... Compte, insisteixo amb el guió, eh? És que és boníssim. Perquè un paradís dels pobres rarament complau els seus governants. Un parad... Els governants no els interessa que els pobres siguin feliços. Ja, tu no. El capitalisme es fonamenta amb això. Compre, compra. Ni més ni. Compre per ser feliç. Evidentment no ho seràs mai de feliç comprant. i ofent els colons d'aquestes terres per la mateixa raó. Aquesta càrrega em vaig endur amb mi a Sud-amèrica. S'està referint ell mateix, no? Sí. Satisfer... Satisfer el desig dels portuguesos d'augmentar el seu imperi. Satisfer els espanyols en el sentit que això no els generi cap mal. Satisfer la santa edat pel que fa al fet que els monarques d'Espanya i Portugal no causaran a l'Església, com que és una amenaça, cap mal, i assegurar que els jesuites no puguin seguir negant aquestes satisfaccions. Clar, els jesuites defensen l'obra que han aconseguit. Clar, naturalment. Amb aquesta frase és que en volta... És que és impagable aquest home. És boníssim. És molt adorant. Té moments de diàleg absolutament fascinants. Fascinants. Diguem una cosa, que aquest personatge, que clar, com que hi ha els dos protagonistes, Robert De Niro i Jeremy Irons, el padre Gabriel i el Rodrigo Mendoza, Ray Magnali, és el cardenal Altamirano. Sí. Fa una interpretació... És que aquesta pel·lícula està plena de secundaris extraordinaris. Perquè el cap, també, dels índies, és un tio que té una presència magnètica. O sigui, aquell home és que capta quan el ve... I, a més a més, té un paper... És un guió... Que són autèntics, no són actors. És extraordinari. El Juffer va agafar... Bueno, guaranís... No. No del tot, perquè es veu que n'hi havia pocs, però va agafar d'altres parts de Sud-amèrica... Sí. Perquè fessin de Guaraní. De Colòmbia. De Colòmbia. Eren una etnia que es deia guananes. Però li van anar molt bé, perquè ell va estar amb els guananes i va veure que podien entendre perfectament el problema, perquè ells, si no viure aquest problema, havien viscut problemes similars d'expoli. Sí, sí. De or de la seva zona, etcètera. Sens dubte. I llavors, bueno, van agafar... Això va portar alguns problemes de logística, perquè van agafar 250 persones, trasllada-les, dóna'ls-hi el xopluc, perquè això van ser dos mesos de rodatge. Els hi pagaven bé, eh? Diuen que van cobrar bé. Sí, sí. Estaven d'acord amb el pagament, però hi havia un problema que és molt curiós. Els cintis aquests, l'aènia que van acabar allà, els guananes de Colòmbia, resulta que per la seva forma de vida i l'estar en una zona tropical, que no tenen tan marcades les estacions, no tenien una idea massa clara del temps. I llavors va arribar un moment en què ells van dir, no, nosaltres hem acabat el contracte. I els altres havien de lluitar per fer-los veure que no, que havien signat dos mesos. No, no, però nosaltres ja l'hem acabat. Ja han fet la feina, no? I, bueno, això va portar discussions molt curioses. Però, bueno, finalment... Home, va ser un rodatge... Evidentment va ser un rodatge complicat. Clar, tots aquests rodatges són complicats. Jo no m'agradaria tancar sense fer un esment del muntador, en honor també al nostre bon company, Anastasia Sorrinos. Sí, i tant. Perquè el muntatge... Clar, hem parlat de la fotografia del Quins Menges, hem parlat del guió del Robert Bolt, que és magnífic, vull dir, a mi em sembla realment molt bo, però el muntador és Jim Clark, que ni més ni menys que ha muntat pel·lícules com Xerada, de l'Stanley Donen, Darling, la famosa pel·lícula dels anys 60 del John Schlesinger, Lejos del Mundanal Ruido, també de la Schlesinger, i Como Plaga de Langostas, que és una pel·lícula que m'entusiasma personalment, m'agrada molt, sobre el Hollywood de les primeres dècades, que també és del John Schlesinger. Per tant, amb la Schlesinger, en Jim Clark va treballar molt. Marathon Man, que també és de la Schlesinger, Los Gritos del Silencio, és el muntador també de la primera del Jufé. És molt... I Agatha, del Michael Apted, no? Aquí el muntatge és molt important. Molt important. Molt, moltíssim. Perquè hi ha algunes seqüències que són extraordinàres, el ritme que imposa el muntatge, precisament. I el productor principal és el David Putman. Sí. Que és... També és un altre dels addictes. Productor de pel·lícules curioses, no? Això se sona com Los Dualistes, la primera del Ridley Scott, l'Expresso de Medianoche de l'Alan Parker, Carros de Fuego, la famosa del Hugh Hudson, no? Sí, Carros de Fuego. I, en definitiva, l'itzomania, fins i tot del Ken Russell. De Ken Russell. En la seva època més boixa, no? I tant. Vull dir, compte perquè, clar, són professionals de primera, eh? Jo no entenc per què... T'admeto la teva observació sobre el Jeremy Irons, que potser no està tot el regit que hagués calgut, però és que també es van ficar amb el De Niro. Van dir que el De Niro també anava ja, et fixa't l'any 86, que encara no, que després sí que es va posar el pilot automàtic, però l'any 86 no està en pilot automàtic, encara està fent de Robert De Niro, està fent de bon actor, no? Però potser l'Irons és la cosa una mica objectable, però la pel·lícula em sembla molt decent. Molt, molt. I el pas del temps li ha fet bé. Eh. I es percep, justament, aquests factors de denúncia que té, potser es veuen millor, fins i tot, que en el seu moment. I el que tu dius, eh? Si veieu-la amb la pantalla més gran que pugueu. Això sí, això sí. Com més gran sigui la pantalla, més gaudireu de la pel·lícula, que té moltes coses, com hem explicat, per gaudir. Perquè l'entorn, l'entoratge, és part del protagonisme. Naturalment. Perquè, esclar, vol dir que és una regió remota. Sí. On els jesuïtes es creuen que estan segurs, perquè és tan remota, que a qui li pot interessar aquesta missió de Sant Carlos, que per anar-hi, com es veu al principi el Robert de Niro, ha de pujar, i pujar, i pujar, i pujar. Sí, sí. Això el que marca és la inaccessibilitat que hi ha, no? Sí, sí, sí. És una zona... Per cert, que he llegit que a la zona del Paraguay van arribar, perquè van arribar a tindre 30 missions o així, 300.000 indis formen part d'aquestes missions, eh? En l'actualitat, diguem-ne? No, no, no. En aquell moment. Ah, del segle XVIII. El segle... Finals del XVIII. Sí, sí. Tremendo. És impressionant, eh? Sí, sí. Bueno, la pel·lícula deixa ben clar que els jesuïtes van fer una bona obra. dins del que cap. Seria objectable si la bona línia és cristianitzar o simplement civilitzar. Bueno... Deixem aquest tema, no? Seria un altre debat. Seria un altre debat. Els hi haurem fet un favor venint aquí. Exacte. O estàvem més tranquils sense nosaltres. Però tu fes-te el volt, eh? El que fa aquesta reflexió. Compte, eh? Molt bé. Molt bé. També s'ha de dir una cosa, i és que el director era un home afiliat al partit laborista britànic. És a dir, està considerat un home d'esquerres amb els seus 77 anys que té ara. Tota la seva línia ha sigut així. Encara que, tal com hem dit, ha fet pel·lícules que no té res a veure amb política ni res. Home, els gritos del silencio... Aquesta sí, marcadament. És una denúncia... És la seva entrada de les Cameras Rojas. D'aquest comunisme malentès. I tant, i tant. Vull dir, és la barbaritat que van fer els Cameras Rojas a Telemarinera, no? Des d'unes Concepcions Esquerranes, no? Sí, sí. Molt bé. Bueno, ho deixem aquí i us recomanem tantes vegades com vulgueu que la vegeu si podeu. La missió és una pel·lícula per veure i revisitar-la, de veritat. Bé, ens queda un quart d'hora i podríem parlar... Tu tens alguna pel·lícula que hagis vist? Eh... Ens va... Se'ns va quedar el Triàngulo de la Tristesa, però... Ah, sí? Molt breument, simplement per dir que... Per cert, en Els Bafta no ha obtingut... Va, no estaven ni nominada. Vull dir, és tremendo, no? Bueno. Els Bafta va guanyar una pel·lícula que jo critico, perquè sin novedat en el frente... Sin novedat en el frente va ser la que es van portar... Que ja la vam comentar, i sin novedat en el frente, doncs amb franquesa. Comparada amb, fins i tot, la versió televisiva, ja no parlem de la del Mamulian, a mi em sembla coixa. És a dir, molt espectacular, molt el que tu vulguis, molt reflectir el que és la lluita al camp de batalla amb una guerra de trinxedes totalment cruel, però no és ni de bon tros la millor adaptació... Ho sento molt, però és que no és ni de bon tros la millor adaptació... La millor és la de Mamulian, eh? La millor és la de Mamulian, on tots els aspectes de la novel·la del Remarque surten... Jo crec que aquí els britani, els anglesos han fet una pel·lícula per atacar d'una manera indirecta... Aquesta és Alemanya, eh? La que ha guanyat és Alemanya. Sin novedat en el frente... És Alemanya? És Alemanya. Està a Netflix, però està dirigida per un director alemany i és reproducció alemanya, sí, sí, sí. Bueno, no, el que jo volia dir és que els premis anglesos han anat per aquí perquè han volgut premiar una pel·lícula que d'alguna manera està posant en tele de judici l'actuació de Rússia a Ucraïna. És probable. O sigui, l'antipelicisme, etcètera, en aquest moment... Els alemany serien... Va a favor de... Serien els russos d'ara, no? Sí. I els anglesos, com que tenen una postura molt definida en aquest sentit, doncs han aprofitat els premis per això. L'altra pel·lícula és de The Badness of Inisharing, que també... Bueno, aquesta ja és una pel·lícula de casa, que naturalment s'emporta 3 o 4 bafta. I després, un que a mi em fa bastant feliç, que és donar-li aquest Blanchett per tard, perquè jo considero que la interpretació de Blanchett a tard és molt bona. Sublim. A mi em va dar moltíssim. Jo, bueno, Blanchett s'ho menja tot, eh? Sí. És com una mena de gran devorador de càmeres, no? En el sentit que és que té una personalitat absolutament apassagadora. Ho aconsegueix, en tot cas. Davant la pantalla té aquesta personalitat, no? Jo no sé la seva vida personal, però davant la pantalla, evidentment, se la menja. Es menja la pantalla directament. Sí, sí. I clar, aquest paper és que... Al borda. Al borda. El director ja va dir que la feia pensant en ella. Si no l'hagués fet ella... Si ella hagués dit no, no s'hagués fet la pel·lícula. No fa la pel·lícula, sí, sí. Perquè és una pel·lícula per ella. I realment és així, no? Sí. Tard és una pel·lícula molt recomanable, també. A mi el que em té una mica mosca és aquesta pel·lícula, a veure si trobo el títol, 20.000 avispes, no? Com vols dir? Ah, no l'he vist aquesta. No, no, no perquè... Però aquesta és espanyola, que ha guanyat l'aprenent d'interpretació femenina, amb una nena de 8 anys. Sí. Això ha estat a Berlín, potser. Això ha sigut Berlín. Sí. Em té preocupat perquè t'estàs adonant, és a dir, la millor interpretació femenina amb una nena que té 8, 9 anys... 8 anys. Jo ho trobo excessiu. Jo no ho entenc. Jo ho trobo excessiu. Molt excessiu. Per bé que estigui. Després s'estan posant de moda les pel·lículetes de nens. Mira per on. Els protagonistes que... I després el Carràs ha generat una mena... Bueno. Ha generat una mena... Bueno. O sigui, anem a fer pel·lícules d'entorn rural amb els seus problemes, les seves... Sí. Perquè aquesta que em sembla que està ara, no sé si és a Netflix o a Prime, Aua, no? també hi ha un rerefons del conflicte... La vaig veure i tampoc no. Dels conflictes rurals, no? És a dir, compte perquè el Carràs no solament ha guanyat premi a Berlín, no?, l'any passat, sinó que a sobre està generant com una mena de moda, no? els nens, l'entorn rural, els conflictes... Jo crec que va més enllà del Carràs perquè també estan arribant pel·lícules de per allà, sobretot parlant de la família, una recuperació de memòria autobiogràfica posada en imatges i no parem de veure cada dia noves pel·lícules de preestrena parlant d'aquest mateix temps. Sí, sí, sí. És tendència. És tendència, mira. Però, per cert, jo em pensava que volies parlar al dia del Carràs del que ha dit, unes declaracions que han sortit de... ella, la directora, Carles Simón, va formar part de l'equip desjurat d'aquest any. i llavors ha fet unes declaracions, suposo que encara va una mica... li cou una mica el que quedés fora dels Goya, després de tantes nominacions, i va dir que... va sent d'hora que hi ha menys hombres mayores de presidentes de los jurados. I a l'Esteve Rianbau li diu... ah, llavors Niamelan, que és un jovenet, Niamelan presidi el jurat que l'any passat li van donar el preu, el premi al Carràs. Sí, sí. T'imagines el nivell que tenim? Bé, en fi, jo crec que, com sempre es diu, s'està millor amb la boca tancada. Eh que sí? No és el cas quan fem ràdio, òbviament. No. Però, de vegades, és així. Bé, el Triàngulo de Tristesa, com estava dient, és una de les grams absents, no? I jo m'ho vaig passar molt bé veient-la, tu. Sí, perquè... M'ho vaig passar molt bé. Perquè ja tenia ganes de veure una pel·lícula canalla, una pel·lícula que es fotés contra tothom. El Rubén Oslund, no? Sí. És una pel·lícula tremendament... Que, per cert, avui ha sortit la notícia que l'han fitxat atacant per presidir el jurat d'aquest any. Veus? Però és dinamitador, aquest home, perquè és que no queda titella amb cap, eh, que es diu, maltraduint una... Jo aquesta pel·lícula us la recomano, però sense restriccions. El Triàngulo de la Tristesa. De com canvien els rols, eh? Hombre. Tots són rics que van en un llot, no? Un llot d'alt nivell, no? On hi ha un traficant d'armes, no? Rus. Sí, sí, sí. Entre altres coses, molt simpàtic. Molt, molt. Tots són molt simpàtics. El capità és un perfecte inepte. perquè el vaixell va sol perquè... Extraordinari. No surt del camarot. Fins al dia més inoportú. El dia que tempesta surt. Exacte, i es passa el dia bevent, no? Vull dir, és una cosa espectacular, no? Que és el que està... Mai recordo exactament el nom del actor, que és americà, no? Woody Harrelson. Exacte, el Woody Harrelson, que no en venia al cap. Està divina, vull dir, està magnífica. És un paper secundari, si vols tu, però vull dir, és extraordinari. I la boixa aquella que... Perquè al final el treuen, gairebé l'arrosseguen de fora al camarot, perquè el capità està amagat, no? Sí, sí. Passa absolutament tot. No vol sortir. I l'arrosseguen a la recepció final del sopar, no? Que a més a més li diuen... I ell diu, bueno, doncs fem el sopar dijous, no? Està parlant el millor dimarts, no? I la que realment porta el vaixell, que és la segona de bord, no? Que és la que també atén els turistes, li diu, és que el dijous hi ha una tempesta de calample. No és el dia més adequat. Millor que ho fem un altre dia. Diu, el dijous. Aleshores fa de capità, precisament. Sí, llavors sí. I diu, doncs la fem el dijous. I aleshores a la recepció, te recordes aquella dona adinerada, evidentment, que li diu, escolti, capità, he vist les veles brutes. I això no pot ser, no? I el... Això sí, el Woody Harrelson aguanta el tipus, no? I li diu, diu, veles... No n'hi ha veles, senyora. Li asseguro que les veles estan brutes, no? I aleshores diu, bé, doncs no es preocupi que les neteixarem. És clar, és un iot modern. No té cap element romàntic. Vull dir que és un iot... 250 milions de dòlars. I hi ha un dels... Ah, no, de la tripulació. Un dels convidats que diu, el compro. I el compra. I el compra, sí, sí. Per cert, hi ha una anècdota que és bastant trista, dint el Triangle de la Tristesa. I és que hi ha un... És una comèdia negra, com podeu veure. Absolutament negra. Però hi ha un actriu que és Shelby Dean, que és una noia de 32 anys, sud-africana, és actriu i model, i ha mort. Aquesta noia ha mort d'una sepsis bacteriana repentina. Ostres, Fran. És una complicació de la melsa. Oh. Sí, sí. Ostres. És terrible. És la noia que fa d'influencers. Ah, sí? Són una parella... al matrimoni. En el primer... Sí. Que té... En el primer... O sigui, aquí es divideix en tres parts. La seqüència inicial, perquè no estan casats, simplement som parelles. És una seqüència genial del restaurant. Al restaurant, per qui paga la nota. Qui paga la nota? No, perquè ningú vol pagar-la. Molt bo. Ningú la vol pagar. Però l'argumentació és molt bona. Dóna molt per parlar. Ostres, quina llàstima. Doncs, perquè semblava que apuntava maneres. Sí, sí, sí, és veritat. És tremendo, eh? Realment, fa por de vegades pensar-hi gaire profundament pel que fa al fet que... Sí, sí, buscant documentació sobre la pel·lícula en va sortir aquesta nota. És tremendo. És terrible. Terrible. Clar, una noia a 32 anys a la flor de la vida. A més a més, amb aptituds, eh? Perquè dintre de la pel·lícula està portant un rol fantàstic. Pues sí. Bueno, de fet, com que és una pel·lícula que està d'estrena, aquí no podem fer com el clàssic, que no tenim cap pudor en explicar la pel·lícula sencera i el desenllaç. Aquí no explicarem el desenllaç. El que sí que puc dir és que la pel·lícula tanca amb ella. Sí, sí, sí. Tanca amb ella i amb la minyona vietnamita o ara recordo de quin país és, la minyona que és la que mana, no? Tailandesa. O tailandesa. Sí. Que es produeix un canvi de rols, no? Sí, sí. i tots els rics. És el típic de quan canvia la truita. És una mica estil bunyuel allò, eh? El recordo una mica. El desenllaç és molt ambigu, eh? No sabem ben bé perquè de vegades sembla que ella, cap a on es decanta, la protagonista sembla que està sabent el que té a rere. I, no sé, clar, per mi, jo crec que, evidentment, l'interès de qui hi ha a rere prevaldrà i, per tant, haurà de fer el que ha de fer. Però, no dic més, perquè és que, si no, desvellarem molt. Només indicar als nostres oïdors que la pel·lícula és bona, té dos parts, o tres, el restaurant, el viatge del llot i la illa. El vaixell i la illa. I la illa. Amb una sorpresa final, a més a més, amb una sorpresa final absolutament descontrolal. De categoria. Però té... Això sí que és un gir de guió. Però té aquest punt ambigu, determinant, absolutament determinant i que ens el deixa així. I ja, com a espectador, tu ja t'ho faràs. no entenc per què. És que sempre hi ha gent que critica les pel·lícules i les deixa malament perquè sí. Però si és una pel·lícula excel·lent, absolutament excel·lent. Jo estic contentíssim de coincidir amb tu perquè per mi és del millor que he vist aquest any. Vaja, sens dubte d'acab tipus. Sens dubte d'acab tipus. És excel·lent. Mireu per on no miris. O sigui, distreu. A més a més, és ingeniosa. Està, tècnicament, és perfecte. Una fotografia, un ritme. Els actors... No li veig cap pega. Els actors ho borden. Majoritàriament noruecs. Bé, el rus no és rus tampoc. És de l'est, però no sé, ara no recordo quin país era l'actor. Bé, la qüestió està que, en fi, són d'aquelles petites sorpreses, perquè és una pel·lícula que ha trigat a estrenar-se, fa molt que s'està parlant d'ella, i la veritat és que mereix molt la pena. És d'aquells consells que sí que jo dono, confiat, als nostres oïdors, perquè surts de la pel·lícula rumiant, eh? Rumiant molt, eh? Sobre les hipocracies, sobre aquest joc del diner, sobre el valor de les persones, que sembla que a determinats nivells econòmics el valor baixa. El que passa, també, és que hi ha aquella visió que dona Buñuel, també, per exemple, l'Àngel Exterminador, o bé amb Viridiana, també, en el que hi ha aquest canvi de rols. Sí. Més clar, encara amb Viridiana, no? Efectivament. Quan ells agafen i es posen allà a la taula. Sí, sí, té aquest factor. Sí, sí. I, bueno, passen coses, no? I abans de tancar, sí que m'agradaria també recomanar una pel·lícula que es va passar al Passat Sitges d'un basc, que és una pel·lícula basca. Els bascos... Irati. Irati. Irati, considero que és una pel·lícula que, a més a més, està, no sé si a Montsina o dos, i em sembla que de la perifèria. No, es pot veure el bolitxe. El bolitxe, però no ho entenc. Una pel·lícula que té el seu nivell de despesa i que parla sobre els mites del segle VIII, no? Vull dir, en tot cas, una pel·lícula per tenir en compte, també. I estic convençut que se sortirà satisfet. Aquí queda la recomanació. Amics, fins la setmana que ve, de nou, amb més pel·lícules i més informació sobre cinema. bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà!