Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 14/2/2017 — La mort al cinema (Bergman i Huston), comèdies fúnebres i "Quatretondeta"; debat sobre "Moonlight", "La La Land" i "Split"
Presentació de l’equip, anunci del tema central (cinema i mort) i decisió d’obrir amb l’exposició del Dr. Lluís Beciana.
Beciana recorda "Mar adentro", "Million Dollar Baby" i "El verdugo" com a punt de partida i anuncia el focus d’avui: dimensió metafísica de la mort.
Anàlisi del film (sinopsi, temes de fe i existencialisme, metàfores) i escolta de fragments d’àudio; debat sobre el llenguatge visual i la potència icònica.
Impacte del cinema de Bergman (ex. "Maduixes silvestres", "Els comulgants") en la formació cinèfila; discussió sobre adhesions i reticències.
Exemples de manipulació de diàlegs, muntatge i música en versions espanyoles; es citen casos com "Mogambo" i canvis de sentit en finals.
Lectura del film com a epitafi serè: el pes d’allò no dit i la impossibilitat d’acomiadar-se; menció d’"Amour" i el valor de la compassió.
"Les invasions bàrbares" i l’empatia dels autors que han viscut la fragilitat de la mort; sensibilitat i experiència com a motor creatiu.
Selecció de comèdies fúnebres ("Death Takes a Holiday", "The Loved One", Berlanga, "Little Miss Sunshine", "Avanti") i debat sobre l’equilibri entre lleugeresa i tragèdia.
Road-comèdia fúnebre amb José Sacristán; to berlanguià, humor terrenal i gir final que resignifica la història.
Gran recomanació: ritme morós i sensible, influències europees, i comparació amb "La La Land" en la cursa dels Òscars.
Valoració d’encerts formals i d’algunes incongruències; epíleg que connecta amb l’univers d’"El protegido" com a autocita expansiva.
Debat sobre cançons, coreografies i comparativa amb el període clàssic (Chicago, Nine, West Side Story) i l’òpera; el factor nostàlgia i el context dels premis.
Avanç de l’episodi següent (animals al cinema) i puntualització que "The Dead" es va distribuir com "Dublinesos".
Tema central: la mort al cinema
Eix del programa: el doctor Lluís Beciana reprèn la segona part del monogràfic sobre la relació entre cinema i mort, amb èmfasi en la seva dimensió metafísica i el dol.
Ingmar Bergman i "El setè segell": fe, sentit i finitud
- Context: el cavaller que torna de les croades negocia temps amb la Mort jugant als escacs, mentre s’interroga sobre la fe i el sentit de la vida en temps de pesta.
- Clau interpretativa: lectura existencialista (influx de Camus i Sartre) i crítica de les respostes fàcils de la religió davant l’angoixa metafísica.
- Recursos cinematogràfics: blanc i negre d’alta intensitat, composició d’imatges icòniques i metàfores (la parella d’artistes com a al·lusió a la Mare de Déu i el Nen, la joventut/desig, el lladre...).
- Recepció: obra capital que divideix; per alguns és “indiscutible” en la cultura europea i per altres “massa exigent”.
"Yo quiero entender, no creer." "Nadie puede vivir mirando a la muerte y sabiendo que camina hacia la nada."
Censura i doblatges durant el franquisme
- Es recorden manipulacions de diàlegs, muntatges i fins i tot afegits musicals per ajustar-se a la moral oficial.
- Exemples: canvis a versions en castellà de films de Bergman; casos paradigmàtics com "Mogambo" o la cartelleria final en pel·lícules on els ‘malfactors’ escapaven.
John Huston i "Els morts" (The Dead / Dublinesos): el dol
- Adaptació de James Joyce: Huston filma un epitafi crepuscular on el record i la música obren l’aixeta del dol.
- Idea clau: la impossibilitat d’acomiadar-se pot convertir la tristesa en una càrrega de tota la vida.
- Enllaç temàtic: mencions d’"Amour" (Haneke) i "Les invasions bàrbares" (Denis Arcand) com a mirades serenes i profundes sobre el final de vida.
Comèdia i mort: l’humor negre com a vàlvula
- Dificultat: costa unir humor i tragèdia “amb brillantor”.
- Títols: "Death Takes a Holiday", "The Loved One" (Tony Richardson), "Vivan los novios" (Berlanga), "Little Miss Sunshine", "Avanti" (Billy Wilder).
- Lectura: l’humor pot rebaixar el dramatime sense banalitzar el comiat.
Recomanacions i actualitat
"Quatretondeta" (Pol Rodríguez)
- Road-comèdia fúnebre amb José Sacristán i Sergi López: un viatge per repatriar les despulles de l’estimada es transforma en un relat tendre i berlangià amb girs que resignifiquen tot el que hem vist.
- To: mig broma, mig existencialista, amb un final que colpeix.
"Moonlight" (Barry Jenkins)
- Anàlisi entusiasta: film poètic, de pressupost mínim, estructurat en tres etapes vitals (infantesa, adolescència, maduresa) amb fotografia i música exquisides.
- Mirada: dignifica el relat afroamericà fugint de l’espectacularització de la violència; aposta per la tendresa i la intimitat.
- Influències: traça europea (Dardenne, Lars von Trier) en la proximitat de càmera i el ritme.
- Debat: comparació amb "La La Land" i el joc dels Òscars; valoració que el seu lloc és més a prop del cinema d’autor europeu que del cànon hollywoodenc.
"Split" (M. Night Shyamalan)
- Thriller psicològic sobre personalitat múltiple: potent en atmosfera i posada en escena, però amb algunes incongruències narratives.
- Epíleg: es discuteix el final que connecta amb l’univers d’"El protegido", com a autocita que amplia el món de Shyamalan.
"La La Land" i l’estat del musical
- Valoració crítica: es troben a faltar cançons memorables i coreografies a l’alçada del període clàssic.
- Comparacions: "Chicago", "Nine", "West Side Story" i el model de producció Arthur Freed; paral·lel amb l’òpera (un parell d’àries memorables i molt ‘relleno’).
- Nota d’indústria: la nostàlgia tipus The Artist funciona com a ‘pack de referències’ per a noves generacions; gran eficàcia de màrqueting als premis.
- Context: es comenta, en clau d’ambient dels Òscars, el moment sociopolític (Trump vs. “pel·lícula Obama”).
Tancament
- Proper programa: els animals al cinema.
- Nota de títol: "The Dead" de Huston es va distribuir com "Dublinesos" (pel recull de contes) i no amb la traducció literal d’"Els morts".