Cinema sense condicions del 23/1/2024 — La nit del caçador: anàlisi i llegat; obituari (Colita, Ventura Pons), adeu al Cinema Comèdia; recomanacions i avanç de Chinatown

Clàssic de la setmana — La nit del caçador (1955)

Sinopsi i temes clau

• Harry Powell (Robert Mitchum) és un fals predicador que s’aprofita de vídues per quedar-se els diners. Després de conèixer a la presó el lladre Ben Harper, vol trobar el botí (10.000 dòlars) que els seus fills, en John i la Pearl, han amagat en una nina.
• Dualitats centrals: vida vs. mort, bé vs. mal i el motiu icònic Love/Hate tatuat als artells. La història es veu sobretot des de la mirada dels infants, generant tensió constant.
• Context: Gran Depressió nord-americana; pobresa generalitzada i vulnerabilitat que el mal aprofita.

Realització, estil i recepció

• Únic llargmetratge dirigit per Charles Laughton; rodatge ràpid (aprox. 22 dies) i pressupost ajustat (~800.000 $).
• Narrativa analítica (abundant pla–contraplà) i ús simbòlic de llenguatges expressionistes i surrealistes.
• Fracàs inicial a taquilla i recepció ambigua; amb els anys, obra de culte i considerada entre les grans del cinema (els ponents la situen dins les 25 primeres).

Estètica, iconografia i influències

• Un conte fosc/dickensià amb ecos dels germans Grimm (Hansel i Gretel), i una paràbola moral farcida de ressonàncies bíbliques.
• Iconografia: la silueta a cavall del depredador, la fugida pel riu de nit, el dormitori expressionista, la lluna corpòria, el cos submergit entre algues, i la persecució al sòtan amb gestualitat de “Frankenstein”.
• Trucatges i solucions plàstiques (p. ex., l’escala de la silueta amb pony i nan per aconseguir proporcions). Powell es configura com el llop d’un conte pervers.
• Referents i ecos: Buñuel, Bigas Luna (Reborn), Dennis Hopper; Sam Peckinpah (The Ballad of Cable Hogue), Berlanga (El verdugo), Kubrick (Lolita), Fritz Lang, Dreyer i Ingmar Bergman (El setè segell).

"Era el millor de tots els actors amb els que havia treballat." — Billy Wilder, sobre Charles Laughton

>

"Un actor del mètode, però sense les tonteries del mètode." — James Mason

>

"Un actor de l’Actors Studio ofereix una fotografia; jo prefereixo fer una pintura a l’oli." — Charles Laughton

Interpretacions i direcció d’actors

• Robert Mitchum firma una de les interpretacions de la seva vida, allunyada del seu arquetip noir/western. A més, va exercir de coach dels infants.
• Hipòtesi psicologica sobre Powell: misogínia i possible impotència com a arrel del seu odi i violència.
• Lillian Gish (Rachel Cooper) és el contrapes moral i protector: destaca el duel nocturn amb escopeta i el joc de llums/cortinatge (efecte teatral del tull) que resol el suspens amb elegància.
• Ambivalència social: la comunitat oscil·la de la bonhomia al linxament; l’arrest de Powell reobre el trauma dels nens, que recorden el pare.

Valoració

• Film breu però intensíssim, ple de detalls i d’una poesia visual colpidora. De l’estrepitós fracàs inicial a clàssic indiscutible. Recomanadíssima la revisió.

Avanç del proper clàssic

• Chinatown (Roman Polanski, 1974): incursió al policíac/noir clàssic, amb Jack Nicholson, Faye Dunaway i John Huston; cameo del mateix Polanski.

Obituari i memòria cultural

• Colita (fotògrafa): 50 anys de crònica visual de Barcelona — cultura, barri Xino, flamenc, cançó, escriptors; estil reconeixible i indispensable.
• Chefo Guasch: arquitecte, galerista i activador cultural (Biquini, Minigolf, Chefo Art Gallery). Aglutinador de xarxes creatives; virtut d’escoltar i parlar amb pes.
• Ventura Pons (director): trajectòria extensa i estimada. Títols destacats: Ocaña, retrat intermitent (1978), Carícies (1998), Actrius (1997), Amic/Amat (1999), El vicari d’Olot (1981), La rosa del bar (1989), Be Happy (2019). Vincle creatiu amb el muntador Pere Abadal. Impulsor del Cinema Texas (reobert com a teatre-cinema per Anna Rosa Cisquella, Isona Passola, etc.).
• Cinema Comèdia: tancament (14/01/2024). Del teatre (1941) al cinema (1960). Es reclama que es mantingui com a equipament cultural. Record també d’altres tancaments recents (p. ex., Yelmo Icària).

Cartellera i recomanacions

• Filmoteca: Luchino Visconti (retrospectiva imprescindible) i Béla Tarr (visió exigent però molt estimulant per al cinèfil).
• Fallen Leaves (Aki Kaurismäki, 2023): amor en temps de desconcert amb humor sec i humanisme.
• Io capitano (Matteo Garrone, 2023): odissea migratòria subsahariana amb posada en escena immersiva.
• Cuando acecha la maldad (Demián Rugna, 2023): terror cru — premi a Sitges.
• The Beekeeper (David Ayer, 2024): acció de venjança amb Jason Statham.

Frases a recordar

"Sempre he admirat com els nens són capaços d’acceptar el seu destí." — Rachel Cooper (Lillian Gish)

El rellotge que rep en John: símbol d’una nova guia moral i d’un temps que cal “aprendre a llegir”.