Cinema sense condicions del 23/1/2024 — La nit del caçador: anàlisi i llegat; obituari (Colita, Ventura Pons), adeu al Cinema Comèdia; recomanacions i avanç de Chinatown
Benvinguda a la nova etapa 2024 de “Cinema Sense Condicions”, salutacions i balanç de festes. Esment que més endavant hi haurà un obituari.
Presentació del clàssic: disponibilitat a Filmin; resum de la trama (Powell, els nens John i Pearl i la nina amb diners); dualitats vida/mort i bé/mal; ambientació durant la Gran Depressió i vulnerabilitat social; traços psicopàtics del protagonista.
Únic llarg de Laughton; pressupost limitat i rodatge curt (~22 dies); aposta per una narrativa analítica (pla–contraplà) i per simbologia expressionista/surrealista; recepció inicial freda als EUA i posterior reconeixement com a obra de culte.
La història es mira des dels infants; la nina amb els diners genera tensió contínua; ecos dels Grimm (Hansel i Gretel); la fuga nocturna riu avall com a passatge de conte i perill.
Iconografia dels artells ‘Love/Hate’, sermons i ressonàncies bíbliques; Powell com a fals guia espiritual; connexions evocades amb Buñuel i Bigas Luna; comparacions amb Dennis Hopper; reflexió sobre el mal que explota la debilitat humana.
Discussió d’un esquema d’anàlisi minut-a-minut (música, muntatge, pics d’interès) del muntador/professor Joan Marimon; valoració del caràcter subjectiu dels punts àlgids.
Admiració de Mitchum per Laughton; paper diferent al seu registre habitual; Mitchum com a coach dels nens; ambient de rodatge i implicació creativa.
Cruesa social de l’època: canalla abandonada; presentació de Rachel Cooper (Lillian Gish) com a figura protectora i moral.
Escena nocturna a la finestra amb el predicador a l’exterior i Rachel amb el rifle; ús teatral del tull i transició lumínica per crear suspens i resoldre l’amenaça amb el·lipsi visual.
Silueta de Powell a cavall a contrallum (eco bergmanià); poesia i contundència plàstica; gir del veïnat cap al linxament; reacció traumàtica dels nens en veure Powell emmanillat, record del pare.
Valoracions de Billy Wilder i James Mason sobre Laughton; connexió amb el predicador de Peckinpah (The Ballad of Cable Hogue) com a eco de Mitchum.
Crèdit de ‘special photography’ a Jack Rabin; la icònica silueta eqüestre es va filmar amb un pony i un nan per quadrar l’escala; insistència del caràcter oníric de la imatge.
Eco domèstic d’“El verdugo” de Berlanga; la nit de noces, tema de la sexualitat reprimida i misogínia; apunt de *Lolita*; hipòtesi que la impotència fonamenta l’odi de Powell.
Gran pla general del dormitori de formes punxegudes (Fritz Lang/Dreyer); el descobriment del cos sota l’aigua, fusió poètica d’algues i cabells — moment d’una bellesa macabra i surreal.
Els ponents la consideren una **obra mestra** i la situen amb comoditat entre els 25 millors films de la història.
Persecució al sòtan amb gestualitat quasi de monstre clàssic; aparició d’una lluna de forta materialitat (probablement corpòria) com a motiu plàstic memorable.
Rachel Cooper: “Sempre he admirat com els nens són capaços d’acceptar el seu destí.” El **rellotge** regal al John simbolitza una nova guia moral i el ritme d’una vida reordenada.
Es subratlla que és un film que **sempre recompensa la revisió**; invitació a tornar-hi.
Anunci de Chinatown (Polanski): noir clàssic, repartiment estel·lar i estil hollywoodià de gran factura.
Record de la fotògrafa icònica de Barcelona: cultura, barri Xino, flamenc, cançó i personalitats; mig segle d’imatges inoblidables.
Arquitecte i activador cultural: Biquini, Minigolf i Chefo Art Gallery; unificador de talents; virtut d’escoltar i de la paraula justa.
Director estimat amb filmografia extensa (Ocaña, Carícies, Actrius, Amic/Amat, El vicari d’Olot...); vincle amb el muntador Pere Abadal; impuls del Cinema Texas i el seu llegat.
Adeu al Comèdia (14/01/2024): del teatre (1941) al cinema (1960). Crida a preservar-lo com a **equipament cultural**; esment d’altres tancaments recents com Yelmo Icària.
Filmoteca: Visconti i Béla Tarr. En cartell: Fallen Leaves (Kaurismäki), Io capitano (Garrone), Cuando acecha la maldad (Rugna), The Beekeeper (Ayer).
Acomiadament i cita per a la setmana vinent.
Clàssic de la setmana — La nit del caçador (1955)
Sinopsi i temes clau
- Harry Powell (Robert Mitchum) és un fals predicador que s’aprofita de vídues per quedar-se els diners. Després de conèixer a la presó el lladre Ben Harper, vol trobar el botí (10.000 dòlars) que els seus fills, en John i la Pearl, han amagat en una nina.
- Dualitats centrals: vida vs. mort, bé vs. mal i el motiu icònic Love/Hate tatuat als artells. La història es veu sobretot des de la mirada dels infants, generant tensió constant.
- Context: Gran Depressió nord-americana; pobresa generalitzada i vulnerabilitat que el mal aprofita.
Realització, estil i recepció
- Únic llargmetratge dirigit per Charles Laughton; rodatge ràpid (aprox. 22 dies) i pressupost ajustat (~800.000 $).
- Narrativa analítica (abundant pla–contraplà) i ús simbòlic de llenguatges expressionistes i surrealistes.
- Fracàs inicial a taquilla i recepció ambigua; amb els anys, obra de culte i considerada entre les grans del cinema (els ponents la situen dins les 25 primeres).
Estètica, iconografia i influències
- Un conte fosc/dickensià amb ecos dels germans Grimm (Hansel i Gretel), i una paràbola moral farcida de ressonàncies bíbliques.
- Iconografia: la silueta a cavall del depredador, la fugida pel riu de nit, el dormitori expressionista, la lluna corpòria, el cos submergit entre algues, i la persecució al sòtan amb gestualitat de “Frankenstein”.
- Trucatges i solucions plàstiques (p. ex., l’escala de la silueta amb pony i nan per aconseguir proporcions). Powell es configura com el llop d’un conte pervers.
- Referents i ecos: Buñuel, Bigas Luna (Reborn), Dennis Hopper; Sam Peckinpah (The Ballad of Cable Hogue), Berlanga (El verdugo), Kubrick (Lolita), Fritz Lang, Dreyer i Ingmar Bergman (El setè segell).
"Era el millor de tots els actors amb els que havia treballat." — Billy Wilder, sobre Charles Laughton
>
"Un actor del mètode, però sense les tonteries del mètode." — James Mason
>
"Un actor de l’Actors Studio ofereix una fotografia; jo prefereixo fer una pintura a l’oli." — Charles Laughton
Interpretacions i direcció d’actors
- Robert Mitchum firma una de les interpretacions de la seva vida, allunyada del seu arquetip noir/western. A més, va exercir de coach dels infants.
- Hipòtesi psicologica sobre Powell: misogínia i possible impotència com a arrel del seu odi i violència.
- Lillian Gish (Rachel Cooper) és el contrapes moral i protector: destaca el duel nocturn amb escopeta i el joc de llums/cortinatge (efecte teatral del tull) que resol el suspens amb elegància.
- Ambivalència social: la comunitat oscil·la de la bonhomia al linxament; l’arrest de Powell reobre el trauma dels nens, que recorden el pare.
Valoració
- Film breu però intensíssim, ple de detalls i d’una poesia visual colpidora. De l’estrepitós fracàs inicial a clàssic indiscutible. Recomanadíssima la revisió.
Avanç del proper clàssic
- Chinatown (Roman Polanski, 1974): incursió al policíac/noir clàssic, amb Jack Nicholson, Faye Dunaway i John Huston; cameo del mateix Polanski.
Obituari i memòria cultural
- Colita (fotògrafa): 50 anys de crònica visual de Barcelona — cultura, barri Xino, flamenc, cançó, escriptors; estil reconeixible i indispensable.
- Chefo Guasch: arquitecte, galerista i activador cultural (Biquini, Minigolf, Chefo Art Gallery). Aglutinador de xarxes creatives; virtut d’escoltar i parlar amb pes.
- Ventura Pons (director): trajectòria extensa i estimada. Títols destacats: Ocaña, retrat intermitent (1978), Carícies (1998), Actrius (1997), Amic/Amat (1999), El vicari d’Olot (1981), La rosa del bar (1989), Be Happy (2019). Vincle creatiu amb el muntador Pere Abadal. Impulsor del Cinema Texas (reobert com a teatre-cinema per Anna Rosa Cisquella, Isona Passola, etc.).
- Cinema Comèdia: tancament (14/01/2024). Del teatre (1941) al cinema (1960). Es reclama que es mantingui com a equipament cultural. Record també d’altres tancaments recents (p. ex., Yelmo Icària).
Cartellera i recomanacions
- Filmoteca: Luchino Visconti (retrospectiva imprescindible) i Béla Tarr (visió exigent però molt estimulant per al cinèfil).
- Fallen Leaves (Aki Kaurismäki, 2023): amor en temps de desconcert amb humor sec i humanisme.
- Io capitano (Matteo Garrone, 2023): odissea migratòria subsahariana amb posada en escena immersiva.
- Cuando acecha la maldad (Demián Rugna, 2023): terror cru — premi a Sitges.
- The Beekeeper (David Ayer, 2024): acció de venjança amb Jason Statham.
Frases a recordar
"Sempre he admirat com els nens són capaços d’acceptar el seu destí." — Rachel Cooper (Lillian Gish)
El rellotge que rep en John: símbol d’una nova guia moral i d’un temps que cal “aprendre a llegir”.

