La nit del caçador: expressionisme, amor/odi i llegat; obituari (Colita, Chefo, Ventura Pons) i cartellera (Kaurismäki, Garrone, Rugna, Ayer)

Sentiu, és la sintonia del benvinguts, benvolguts i bentrobats. Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu. Fem ràdio amable, parloient tranquil i culturalment curiós. Benvinguts, convidat i amanitat. Benvolguts, viatges, història. Bentrobat, cultura. Tot això ho escoltareu en els benvinguts, benvolguts i bentrobats aquí, a Ràdio d'Esbert. Once upon a time there was a pretty fly. He had a pretty wife, this pretty fly. But one day she flew away, flew away. She had two pretty children. But one night these two pretty children flew away, flew away. into the sky, into the moon. Molt bona tarda. Benvinguts a Cinema Sense Condicions. És el primer programa que fem d'aquesta nova era, 2024. Esperem i desitgem que hagi tingut unes festes molt bones i molt interessants en tots els aspectes. I aquí estem de nou per parlar-vos de cine, per parlar-vos del que ens agrada, per portar els nostres clàssics de la setmana, com és habitual, i també, com sempre anem fent, portarem entrevistes amb gent interessant que té coses a dir sobre el cinema i les diferents facetes del cinema, tant la direcció com aspectes tècnics, com guió, etc. Ja ho anirem veient al llarg del curs. Avui d'entrada, a presentar-vos a l'equip. Enric, bona tarda. Bona tarda, com estem? Benvingut. Moltes gràcies. Com han anat les festes? Doncs molt bé, amb família i com han de ser, amb tranquil·litat i molt bé, no em puc queixar. Ho celebro. Bona tarda, Anastasi. Bona tarda, bona tarda. Què tal? El mateix et dic. Bé, bé, ens hem vist tu i jo ja una mica ho hem parlat, però efectivament, davant de la gent també hem de dir que les festes han anat força bé. pel perill que tenen, Déu-n'hi-do com ens han sortit encara, ens han sortit bastant bé. Sí. Perill en tenen. Realment, i aquest any després en parlarem, tenim que parlar lamentablement d'obituari. Per això també. I això és una cosa que no ens agrada gens, no ho voldríem tindre que fer, però bé. La vida també és la vida. La mort forma part de la vida. Ah, exactament. Molt bé, doncs aquest és l'equip que som avui i haureu vist una música una mica inquietant. Aquesta música correspon a una pel·lícula única, perquè només va fer aquesta, La nit del caçador del gran intèrpret Charles Launton. Aquesta pel·lícula ha estat escollida per l'Anastasi i, bé, li passo la paraula perquè ens introdueixi en les coses bones i interessants, que són moltes. Sí. Què té aquest film? Sí. Em permetré una miqueta avui fer, bé, sempre m'agrada entrar una miqueta per fora, diguem, del film mateix, no? Després ja entrarem a l'anàlisi, d'entrada també, presentaré una miqueta també el que és la sinopsi, l'argumentari dels films, també ho podries fer tu. En aquest cas jo, en aquest cas, simplement utilitzaré la meva veu per explicar i situar el públic on estem a nivell de contingut, no? I a partir d'aquí sí que tu i jo podem entrar ja també en el diàleg. A veure, diguem una cosa, de cara a l'oient, diguem que és una pel·lícula que la poden trobar a filmar. Sí, senyor, que és una gran avantatge. Això és una gran avantatge perquè realment és una pel·lícula, independentment del que ara diguem nosaltres, a partir d'ara, és una pel·lícula per veure-la. Sí, i tant, i tant, i tant, absolutament, absolutament. I per veure-la, a més a més, diguem, no un públic excessivament ampli, no sé quina és la limitació per baix, però jo crec que d'un públic des de 13 a 14 anys fins a l'infinit, és una pel·lícula perfectament visible. És dura, perquè és una pel·lícula dureta, però té una duresa molt especial, en tot cas. Bé, la dualitat que parlaves tu, vida-mort, vida-mort, la pel·lícula també, com em deies tu abans, també té una dualitat molt marcada, que és el bé i el mal, són el bé i el mal. Love and hate, en aquest cas, l'amor i l'odi, és el bé i el mal. La pel·lícula està, pivota al voltant d'això. De què va la pel·lícula? La pel·lícula, bàsicament, va d'un personatge que és Harry Powell, que va existir en la realitat, era un home que es deia Harry Powers, en realitat, que es basava, que era nascut com a holandès, es va implantar amb la família als Estats Units, un tal Herman Drenz, el cognom original, que va ser la inspiració per aquest predicador, va ser la inspiració del novel·lista, en què es basa el Davis Group, en què es basa l'història. I del novel·lista va passar James A. G. a l'escriptor, diguem, del guió de la pel·lícula. Bé, de què va? Va d'això, va d'un home, que és Robert Mitchum, representant Harry Powell, que s'ha otorgat a si mateix el paper de predicador. És a dir, ell diu que és predicador i va saltant de poble a poble, segons les circumstàncies de la vida o de la mort, el va emportant, i va saltant de poble a poble i que, finalment, la seva intenció sempre és acabar-se casant amb alguna vídua pietosa i ingenua que, d'alguna manera, posteriorment, en treu algun benefici, sigui matant-la o sigui no se sap què. Però ell mateix, en un moment determinat, reconeix que, com a mi, hi ha un portadugues i en una pel·lícula s'enprovidirà una tercera de mort. Per tant, en aquest cas sí que, us adelanto, que hi ha un tema d'assassinat, també, aquí vinculat a l'interès d'aquest home per als diners. Aquests diners que, d'alguna manera, ell a la presó ha conegut algú que es diu Ben Harper, que era el marit d'aquesta dona i el pare de les dues criatures que també apareixen a la pel·lícula, que són el John i la Pearl, que és la nena que sentíem cantar fa un momentet, que el pare, en el moment que va cometre un assassinat amb un banc, amb un atracament d'un banc, va ser detingut i després va ser executat. I abans que procedís a aquesta execució, ell, als fills, els va donar el secret, que havia robat 10.000 euros i els diners físicament, perquè els guardessin en un lloc absolutament que poguessin amagar, fins i tot dels ulls de la mare. És a dir, la mare buila, no podia conèixer l'existència, tampoc, d'aquest botí. I, per tant, els nanos, un dels llocs que es troben, diguem, és un lloc molt especial, que la nena ja està molt encarinyada, que és més ni menys que la seva nina. Allà dintre farceixen de dillets a la nina de la nena. El lloc de la mare és un primer apunt misògin de molts que veurem durant la pel·lícula. I tant, i tant, això segur, enalgradament el cinema de l'any 55. Els Lawton, sí. I, a cert, Lawton tenia les seves tendències. Coixejava, digues. De diverses coses coixejava, però aquesta era una d'elles. Dir que la pel·lícula, en una hora trenta-dos, resol coses que moltes pel·lícules en dues hores cinquanta a vegades no es resol. No ho fan. És a dir, que la pel·lícula és curta, però té una intensitat realment molt gran. I l'argument, bàsicament, abundant una mica més amb el que ja he explicat, dir que es situa a l'història a l'inici dels anys 30, és a dir, acaba d'haver-hi el gran crac del 2019. La depressió. La depressió. I, per tant, als Estats Units no és l'Estats Units que en aquest moment coneixem, tot i que a l'Estats Units que en aquest moment coneixem, hi ha un grau de pobresa enormement gran, els percentatges de pobresa en el país també són molt grans, però en aquell moment eren generalitzats. I és evident que en aquest món, realment, el que abundava era això. Gent que es volia guanyar la vida com fos i gent que feia el que fos per tenir una mica de quartos. I el cas d'aquest predicador no deixa de ser una persona que intentava sobreviure. En aquest cas, amb tota la maldat, a més a més, ja del món acumulada. Sí. I, a més a més, ja com a personatge també tenia unes connotacions psicopàtiques importants. Psicopàtiques bastant importants, sí, senyor. Dir que, abundant que deia el Pep, que és que realment la vida del caçador és l'únic armetratge d'aquest home que té en el 55, ja porta una trajectòria com a actor prou important. És a dir, era un home ja consolidat. Molts actors, quan a més a més tenen la preparació que de Charles Laughton, també en el món del teatre, per tant ja ve amb tot un sediment de formació actoral absolutament innegable, tenen l'habilitat de ser esponges. Jo penso que Charles Laughton era una esponja, com altres també actors que després han esdevingut directors, també han sigut esponges. I, per tant, en un temps relativament curt, perquè en el fons tampoc portava tants anys, el cinema portava uns anys, però tampoc tants, havia sigut capaç de creure's capaç de fer una pel·lícula com aquesta. Que era una pel·lícula que era un repte, perquè era una pel·lícula complexa de fer. Absolutament. Absolutament. I que, a més a més, no tenia massa diners. No arribava ni als 800.000 dòlars per fer aquesta pel·lícula. I, a més a més, la temàtica de la pel·lícula no és el que volia el públic americà en aquell moment. No, no. Tot el contrari. Tot el contrari. Tot i que el fracàs final va ser molt més estrepitós, fins i tot de l'ho esperat, ells ja veien que estaven davant d'un tipus de producte que no era l'habitual que el públic habitual espera als Estats Units. 800.000 dòlars no era una xifra inestimable, però no era una xifra suficient. I la pel·lícula, malgrat la seva complexitat, perquè ho és, de rodatge, és una pel·lícula que no és fàcil, està rodada en uns 22 dies, que he calculat jo de rodatge. He vist que està fet entre el 15 d'agost i un 7 d'octubre. Comptant que en aquell moment es podia rodar quasi sempre, i no hi havia les limitacions tan grans com hi ha ara de les unions, dels sindicats, calculo que això és d'haver uns 22 dies de rodatge. 22 dies de rodatge per fer aquesta pel·lícula no és tan fàcil. És una pel·lícula que té molta qualitat també visual, està molt ben planificada. No és que hi ha molts planos a la pel·lícula, malgrat que també hi ha algun plano següent. Bàsicament la pel·lícula està formada de molts planos i contraplanos. Hi ha un treball molt de narrativa convencional que diem analítica. La sintètica és quan hi ha un pla-seqüència que en un sol plano sintetitza tot. En aquest cas és molt analítica la pel·lícula i tant amb diàleg com sense diàleg, a vegades amb diàleg entre una cara i un paisatge, o un paisatge i una imatge fixa d'una cosa, això també és plano contra plano. La pel·lícula està construïda molt a base d'això. I això vol dir molts planos, vol dir que realment la pel·lícula es devia rodar a un bon ritme. Què passa? Que l'auton s'enfronta quan acaba aquest procés, dur i que per ell devia ser per un cantó gratificant, però per altra banda força dur, es troba que la crítica i el públic no van estar massa d'acord amb el resultat final. Una pel·lícula massa dura, una pel·lícula que no segueix l'esquema narratiu habitual, d'esquema de guió fins i tot, dels girs, tot i que la pel·lícula sí que té els seus dos o tres girs que ha de tenir, els té, però els té desconvocats. Però no és amable en cap moment. No té aquesta amabilitat. És inquietant, contínuament. Molt, molt, molt, molt. Clar, és una pel·lícula que es belluga, entre diuen la gent, entre dos estils, que seria un estil que ens aproparia al món del surrealisme i un estil que ens aproparia al món de l'expressionisme. I són dos mons que els dos estan ja periclitats, és a dir, en el cinema americà hi ha hagut, evidentment, gent que ha treballat, sobretot en el món de l'expressionisme, sí que hi ha pel·lícules posteriors, inclús, que es veuen de les fonts. No hi ha res que neixi darrere, i, per tant, les fonts aquestes existeixen i la gent veu d'elles. Però, i molts directors ho han fet, però amb la quantitat, l'ús sistemàtic que en fa ell del llenguatge simbòlic i del llenguatge surreal i de l'expressió a nivell ja visual, de l'expressionisme com a referent més proper, és molt inevitable. Des del títol hi ha La nit del caçador. És a dir, la pel·lícula és La nit del caçador. Sí, sí. La nit del més fosc. Ah, aquí està. La nit deia és fosca, però el caçador encara és més fosc. Llavors, d'alguna manera també la gent ha dit, i així és quan veus la pel·lícula, que hi ha una... és una mena de conte fosc, i, evidentment, és un conte molt fosc. Sí, exacte. Una faula negra, un conte fosc, s'he dit moltes coses, no? I que, d'alguna manera, entronca amb el món de Dickens, el món de Dickens, aquest món també a vegades tèrbol i cruel de Dickens, no? Bé, aquí està... em sembla molt ben vist això, perquè hem de tindre en compte una cosa, molt poc habitual i que, quan s'ha intentat fer, el resultat moltes vegades no ha sigut tan rígid. Sí. Però és que aquí, independentment de què el Robert Mitchell probablement fa la interpretació de la seva vida, sí, sí, sí. independentment d'això, la pel·lícula està tot el rato vista des del punt de vista de dos infants. De dos nens. Dos germans, un nen i una nena, i la inquietant per l'espectador, perquè ho sap des del primer moment, la inquietant visió d'un nino de roba que a dintre porta els 10.000 dòlars. Els 10.000 dòlars. Sí, sí, està... I això està present en tot moment, i això genera tensió contínuament, perquè, clar, els infants generen desprotecció i el predicador és un home que no té cap tipus de mirament. Cap mena d'escrúpol. També s'ha parlat dels germans Grimm, en el sentit que els remet una mica al món de Hansel i Gretel, sobretot en el recorregut que es produeix quan es produeix més tard a la pel·lícula. Una escapada. L'escapada. Dicent dels nens, aquesta escapada preciosa, riu avall, impressionant riu avall, de nit, i en presència de tots els animals d'una pel·lícula de Walt Disney... Això sí que ho aparente molt. Molt. Precisament, aquí, el conte de fades es fa... El que passa és que és un conte de fades amb molta mala llet. Amb molta mala llet. És clar, no oblidem que en els contes de fades també hi ha la bruixa, normalment. En aquest cas, el bruixo. És a dir, la bruixa és ell. La bruixa és ell. La bruixa dolenta, dolentíssima. I, per tant, ens trobem d'això. Davant d'una paraula que, a més a més, donat a la característica del personatge d'ell, que pretén ser, que no és, un predicador, però que, efectivament, predica. És a dir, el veiem a l'església predicant davant de la gent i, a més a més, es permet fer petits cursos, diguem, de narrativa bíblica pel carrer. És a dir, que ell argumenta, per exemple, perquè ell cal dir que, a part de la presència d'Anim Mitxo, més impressionant sempre, però, a més a més, té en els seus dos punys, pintat en els intervals dels nosets, diguem, de les mans, i té posat, en un capdolo, com deia abans, L-O-B-E, Love, i en l'altre, H-A-T-E, Hate, Odi. Odi. Amor. Amor i Odi. I, en base a aquest argumentari, fa que la lluita, fa una, visualment, crea una lluita visual entre la mà dreta amb la mà esquerra per explicar un concepte tan clar com això, que el que ha de vèncer, finalment, Caín i Abel, exacte, i que el que finalment vèncer és l'amor, i l'amor perquè Déu està pel mig i Déu salva. Clar, llavors, dintre d'aquest ambient d'enresonàncies bíbliques, també hi sona la pel·lícula, i a aquesta pel·lícula cadascú arrima l'asco a su sardina, i això és el que faré jo, perquè aquesta pel·lícula en algun moment podríem parlar de Bunyuel, també, a vegades, però jo també parlaria d'algú que conec molt més que Bunyuel, que és Bigas Luna. Fixa't que a mi aquesta pel·lícula, en algun moment, jo en el moment que la vaig veure la primera vegada no havia encara ni fet jo la pel·lícula. Reborn. És Reborn, és Reborn. I tampoc, quan la vaig veure la segona vegada a Filmin mateix, fa uns anys, doncs em va interessar molt, i no vaig caure en aquest paral·lisme. Primera, perquè el personatge de Mitchum té aquesta bogeria i malaltia, el mateix, com tu deies molt bé, molt marcada, que em recordava una mica el personatge del Dennis Hopper, que realment també està en aquest punt de disbau xemental total. Tens raó, tens raó. Aquests crits, aquests esgarips que fa... A més, hi ha un moment en què es descontrola i té una mirada histriònica, sobretot quan està dintre l'aigua que els nens s'escapen i ell es queda... Allà impotent. Impotent allà, però llença una mirada de bogeria absoluta. De bogeria absoluta. Això em portava al món del Dennis Hopper. També recordar que en el Virribón, que ara no en parlem, però el personatge central és el predicador. És el predicador també. És el predicador, que és el Dennis Hopper. També, curiosament, hi ha un enllaç, tonto, si tu vols, perquè també m'hi va portar. És que al llegir el crèdit, els crèdits, veig que hi ha el personatge de... Tinc d'anotar per aquí com a curiositats, en l'apartat curiosidades, ja apareix el... Un tal... Perdoneu, que ara ho tenia perfectament anotat i com sempre passa, apareix un personatge, el nom d'algú. Cada cop es diu que no em sona alguna cosa. resulta que el nom d'aquest personatge que apareix com a fotografia espacial, special photography, resulta que era el que nosaltres en la pel·lícula del Reborn ens va fer els trucatges, diguem, també, visuals. És a dir, és un home que, clar, quan la pel·lícula ve, tenia una trentena d'anys, esclar... No seria l'estant la i cortés. No, no, és un home que té un nom... Ara te'l diré. Bé, ara us el diré, després quan el trobi, perquè ara no el trobo. Bé, vaig pensar, bé, això és una pura anècdota, però en realitat sí que té alguna cosa d'això, perquè és cert que la realitat de l'Estats Units de l'any 81, que quan la pel·lícula Reborn està situada, o de l'any 55, és molt diferent, però la sensació que la gent segueix estant desprotegida davant del mal és eterna i crec que urbia torbe. És a dir, el mal, quan la gent pretén aprofitar-se de situacions de debilitat emocional i tot això, evidentment, tenen tota l'ocasió de fer-ho perquè la gent està normalment dèbil davant d'aquestes situacions. I aquesta pel·lícula aprofita aquesta situació. La feblesa. La feblesa. Vaig trobar en la recerca que sempre fem per poder argumentar, fer un argumentari una mica més ric, diguem, del que pretens dir que et quedaries amb la pura opinió teva de la pel·lícula i no es tracta d'això, vaig trobar un document molt valuós que és un esquema de la pel·lícula fet per un muntador, director, que coneixem tu i jo, que és el Joan Marimon. Joan Marimon, que és professor de l'ESCAC, jo com hi he estat jo en el seu moment, que ell em va substituir precisament en a mi, que em va substituir amb avantatge per als alumnes, és a dir, que en aquest cas el Joan té unes capacitats que jo no tinc d'altres, realment, diferents. Ell té una cosa que ha fet en moltes pel·lícules, que és que fa una anàlisi visual de la pel·lícula, és a dir, el converteix en un esquema en què ell explica exactament les diferents parts, què va passant a cada minut i a cada segon de la pel·lícula i va creant, va traçant, a part d'explicar quan hi ha música, quan no n'hi ha, quin tipus de música hi ha, quan el plano és plano, el contraplano, el muntatge és seqüencial, ho explica tot allà. És realment, la Bíblia, diguem, de la pel·lícula està allà escrita. I, evidentment, l'argument, molt petitet, molt resumit, però va explicar un argument. En un foli tombat d'un din a quatre, explica la pel·lícula. Visualment, amb un dibuix, amb unes d'ordenades i abscises. Les ordenades contenen una numeració de l'1 al 10. Llavors, a partir d'aquí, ell traça una línia d'interès, en el fons està parlant d'interès, que comença a zero, quan la pel·lícula encara està a crèdits, i que ell la va modulant, modulant fins a crear una corba. A mesura que avança. A mesura que avança. Llavors, ell va creant els moments que per ell són els emocionalment més importants, l'interès màxim es produeix aquí, valorem que aquí s'estabilitza a set, aquí torna a pujar a vuit o nou, aquí a deu perquè és el màxim, i esclar, jo després de veure la pel·lícula vaig mirar-me l'esquema d'ell, i tot i considerar que el Joan és un analista molt més profund i molt més fi que jo, jo no estava d'acord amb molts dels punts que ell marcava. Per què? Perquè aquest tipus de coses sí que és molt subjectiva. Abans ho comentàvem tu i jo, la subjectivitat aquí pesa molt. Per tant, el que a ell li semblava que havia sigut el moment, sí que realment els moments per història els més importants eren els que marcava, però no necessàriament el públic en aquests moments li puja, diguem, l'interès per la història perquè cadascú té la seva pròpia, fa la seva pròpia pel·lícula. Per tant, sempre ha sigut molt discutible això. Però bueno, en principi, el treball del Joan impecable a mi m'ha servit en aquest cas també per argumentar això i també perquè penso que té el seu valor malgrat que pugui posar en discussió quan es vol ja afinar tant com ell vol afinar, no? I bé, jo penso que en aquí una miqueta seria entrar llavors ja una miqueta més amb, ja no sé si vols que entrem en un diàleg. Tu has deigut veure també en algun moment per què Mitchum fa la pel·lícula i amb quines condicions fa aquesta pel·lícula, no? D'on venia i d'alguna manera? Jo crec que Mitchum té una admiració molt gran per Charles Lawton com a actor. Sí. i llavors ell pensa que amb aquesta pel·lícula amb ell com a director que és una capsa per descobrir el que sí farà és créixer com a actor i a fer de Déu que ho va fer. Sí, a més un paper diferent de l'habitual. Molt, molt. Diferent dels habituals. Molt, perquè clar, ella estava fent pel·lícules o bé de l'oest o bé pel·lícules de lladres i policies. Sí, sí. Alguna la vam analitzar no fa tant temps. Cinema negra. Sí, sí. Cinema negra vam analitzar-la una en concret. Que a més a més ho feia amb una autoria i una presència molt gran. Totes les presències. Sí. Però quan el retorno al passado per sempre és una gran pel·lícula i moltes. Però aquí jo crec que ell va dir jo em poso al costat de Charles Launton i amb Charles Launton aprendre. I tant. Perquè l'admiro com a actor de teatre i l'admiro com a actor de cinema. I efectivament és un curs. És una gran comunió. Pensa que ell al final va dir quan li preguntaven per la seva experiència amb el Charles Launton deia que ell és la pel·lícula potser que s'havia passat millor i que a més havia treballat a gust diguem-ne. Ja, ja. I l'admiro li va donar més d'una feina. A part d'interpretar el personatge que interpreta li va donar el coaching dels nens. És a dir que ell s'encarregava dels nanos. El Charles Launton sembla ser que amb els nens no s'entenia gaire. Ja. No era de caràcter diguem afable en principi. Tot i que hi ha coses que desmenteixen això. Però llavors li va passar en el mig una responsabilitat que tampoc sembla que sigui el pare ideal però de tractar amb els nanos però també a nivell electoral. És a dir anar-los portant una mica va acceptar l'ajuda diguem de Mitchum en aquest terreny. I Mitchum estava encantat amb la pel·lícula. A més a més Mitchum era un home molt reivindicatiu i ha passat una vida molt dura en aquest període precisament de poc fins que no va començar a fer cinema la seva vida es veu que és un drama jo tampoc he intentat a fons en aquest tema. Vull dir que ell coneixia molt bé aquest món i també entenia que s'havia de reivindicar que els aprofitats de la vida no podien vèncer sempre i que per tant ell és el personatge del dolent i el defensa molt bé és clar en el fons està el discurs de la pel·lícula al revés és a dir aquest és el dolent perdona que t'anaves a dir alguna cosa No a veure aquí hi ha una qüestió que ja l'han comentat que és que està ambientada a l'època de la depressió i la pel·lícula llavors ofereix una impressió sinistre i a l'hora humana perquè clar a l'època de la depressió què passa hi havia molta canalla molts nens i nenes que de crios eren abandonats perquè a casa no els podien mantindre llavors aquí sorgeix el personatge que té una dualitat que és el de Lillian Guish Lillian Guish que Rachel Cooper va acceptar el paper quan ja pràcticament ella ja tenia la seva carrera feta i és una de les més impressionants carreres que hi va haver sobretot dintre del cinema mut pionera i aquí li dona un paper que és molt agraït molt agraït i ella és una dona que cuida mantén i s'encarrega que no es perdin 8 o 10 crios i llavors arriba un moment en què aquests dos a través del riu aquest que va baixar es pateguen allà estan a petar la casa ella afortunadament es pateguen allà ella a l'acte cala el personatge de Mitchum i té uns moments que són d'expressionisme alemà total que és a la nit amb el reflex de la lluna i ella amb l'escopeta preparada esperant al caçador que sap que vindrà de nit perquè a més a més ell ho avisi tornaré a la nit aquests són moments molt macos i més té el plano si el volem explicar una mica ja veureu la pel·lícula que ja us recomano que la veieu malgrat que us l'expliquem ara potser una mica massa però crec que sempre us sorprendrà en positiu té una manera d'explicar quan ja detecta ella que el caçador està a darrere d'una petita tanca que hi ha que perimetra diguem la finca on s'han tots a dintre protegits a la casa de la Cooper el veu està a 8-9 metres de distància la finestra que s'interposa amb una petita cortineta una mena el veu diríem un com es diu això aquest tipus de cortina de tèxtil de cortina tèxtil aquestes que baixen i pugen que crea una certa difusió o sigui no es veu neta la imatge exterior una mica difusa però veus perfectament el personatge retallat de mitjum vestit de negre a fora esperant i ella amb el rifle a la mà i llavors hi ha un moment que la cosa transiciona perquè ella veu que allò està a punt de petar és a dir que el mitjum està a punt d'entrar o de fer el que sigui i llavors la cosa passa que entra el personatge crec de la noia més gran amb una palmatòria a la mà amb una espelma que fa una crea una il·luminació en la cortina que és un efecte teatral de fet aquest quan una cortina d'aquesta és un tul que es diu en teatre s'il·lumina per davant tu perds la visió del que hi ha darrere perquè la llum de davant et fa de reflex i en canvi quan es retira torna a aparèixer el que hi ha darrere juga amb això perquè quan apareix desapareix l'imatge de mitjum el que veus és una cortina blanca i quan la noia es torna a retirar mitjum ja ha desaparegut tornem a veure el fons i mitjum ja no hi és per tant el perill és una elipsi és una elipsi dintre del propi temps cinematogràfic i que realment és molt hàbil el perill està plena de detalls és molt rica molt rica amb detalls és d'una més a més d'aquesta poètica que a mi m'agrada tant té aquesta cosa sempre em costa a mi dir la paraula poesia però és que és el que té la pel·lícula la poesia està carregada de màgia de poesia i el mateix és una gran contundència després estèticament quan se'l veu amb ell amb el cavall retallat retallat a l'horitzó que d'alguna manera fins i tot recorda la pel·lícula El sèptim ocelló el món del de Bergman sí totalment que bueno quan recordem el món de Bergman de Bergman ja ens estem posant en aquest cinema nòrdic que comentàvem ja estem en aquest món diguem una mica no és ben bé el mateix en si no és Fritz Lang però bueno veuen també d'això estan bevent d'això aquest cinema nòrdic d'aquest món més espressionista després hi ha un personatge crossa que és l'àvia aquell que en principi hauria de ser el salvador del nen però que després curiosament adopta una postura una mica confosa l'àvia l'àvia que sembla gent molt encantadora i tal però cada cop quan toca anar de l'altre cantó es converteixen en linxadors i pretenen matar en aquest predicador abans que el mati l'estat és a dir aquesta cosa si jo l'interpreto com un acte també de debilitat és a dir la gent finalment és molt dèbil i fàcilment se'l porten la població va d'un cantó a l'altre portada pel sentimentalisme i en aquest moment es converteixen de bons que eren són capaços de linxar amb un home perquè no el sigui justiciat legalment diguem no acaba passant però d'alguna manera la intenció hi ha dos moments de gir d'actitud de gir d'això de l'actitud que tenen uns personatges envers allò totalment contradictoris i que és el que li dona riquesa també a la pel·lícula aquesta és una aquesta de la canvi d'actitud d'aquests dos d'aquest matrimoni d'avis i l'altre és els mateixos nens quan veuen que la policia amanilla novament a terra a Mitchum en el Powell es desplomen físicament es desplomen físicament perquè els recorda quan el seu pare també el van veure de tenir efectivament ressorgeix la figura del pare en el fons els estava fent de pare un mal pare però és que ells havien perdut el de veritat un mal parit els feia de pare un mal pare parit exacte i llavors això és molt bonic perquè esclar et crea una riquesa no és una pel·lícula simplista que anaven allà donant-li patades també a terra no es posen a distància i se senten fotuts m'agradar molt aquest és un punt que per mi veus el que dèiem abans per mi en aquest cas emocionalment i d'interès és un punt àlgid és un pic és un pic bé una mica és això doncs no m'apareix el nom d'aquest home que tinc ara aquí sí que em va aparèixer una cosa molt purista mira jo tinc dos comentaris sí digues digues perdona que van fer Billy Wilder sí va dir sobre Charles Launton sí que era el millor de tots els actors amb els que havia treballat i James Mason va dir que era un actor del mètode però sinó les tonteries del mètode i el mateix Launton va dir un actor de l'actors d'estudi que ofereix un actor de l'actors d'estudi actors d'estudi ofereix una fotografia jo prefereixo fer una pintora a l'oli ja amb la interpretació que fa sí i després dintre d'aquestes coses perquè clar la influència d'aquesta pel·lícula dintre dels bons directors americans si ens hi poséssem allò tranquil·lament segurament la trobaríem molt però jo hi ha una perquè és un director que li tinc molt apressi i he vist tota la seva obra diverses vegades que és Sam Pekinpa i Sam Pekinpa a la balada de Keibel Hu i surt el predicador Joshua Duncan Esloan que va vestit de negre que es posa a l'alçacolls quan vol anar a cobrar-se alguna víctima entre cometes i no és res més que el Robert Mitchell d'aquesta pel·lícula sí senyor tens raó és un personatge el referent no hi ha res que surti de la no res sempre tothom tenim referència i s'utilitzen i si s'utilitzen bé no és que siguin homenatges és que són referència i ho tenim des de la pintura de les coves és a dir tothom copiava tothom a veure he vist un bison que algú feia així doncs jo faré un bison similar i això penso que és molt humà i és normal i no hi hauria nit sense Sócrates sense Sócrates o sense Plató exacte queda esto del cavall dintre les curiositats tinc anotat aquí ja he recordat el nom del truquero se li ha de dir el nom ah molt bé molt bé Jack Ravin Jack Ravin en B de Barcelona aquest home era un personatge era un personatge que havia fet jo quan el vaig conèixer vaig pensar Hollywood realment té moltes coses bones però de cop que aquest personatge encara estigués amb 80 quasi 80 anys treballant a la indústria del cinema evidentment a la postproducció i ja treballant el seu truque i fent les seves coses i a més a més era molt molt barrué és a dir el treball que va fer no va ser un treball molt ben fet li vam fer repetir diverses vegades és a dir quan vaixant aquí ell quan era jove devia ser devia estar en plena forma perquè realment en el moment que el vam conèixer nosaltres ja anava de baixa un altre crèdit raro que hi ha a la pel·lícula inesperat és Saul Bass Saul Bass consta com a publicista de la pel·lícula com a publicista aquest és el gran home que ha fet els grans crèdits diguem i tant i de moltes altres pel·lícules però potser la de James Bond són els més són els més coneguts per ell i això aquesta curiositat que el Robert Michaud també consta com a coach dels nens que això em va semblar també curiós el que deies de la seqüència del Paul muntat a cavall és una seqüència que quan ho saps perd gràcia però resulta que ni és un cavall ni és el mitjum és un pònei i és un nan ah sí? sí sí perquè no tenien la distància i la proporció del perfil de la muntanya que els donava una escala determinada per cert és absolutament onírica aquesta escena totalment és a dir que ens trasllada el que has dit tu al principi d'una vessant surrealista que llegeixis i puguis arribar a veure que és un nan que no ho veus d'alguna manera ell ho va fer perquè segur que l'escala que li donava el perfil de la muntanya des de la distància que estava i com que hi ha el barret l'associés amb ell però realment és un nan perquè així aconseguia la proporció que ell volia ni el cavall podia ser tan alt ni el personatge aquest és una de les coses que era d'allò i després una altra cosa que bueno sí que sembla ser de curiositats de la pel·línia moltes jo no sé si parlem de curiositats o anem més aviat a un no sé quan amem no anem bé no anem de temps no sé si et sembla jo he fet una mica d'anàlisi no tant amb la puritat ni amb la precisió en què ho fa l'amic Joan Marimon però sí que he anat marcant aquestes coses que a mi m'han sorprès si et sembla et numero una mica i tu segurament t'hi sobaràs algunes d'elles mira aquí tenia el Jacques Rabin fa 81 la pel·línia són 20 anys més tard o sigui jo el vaig conèixer amb quasi 80 i doncs en devia tenir quasi 50 quan va fer la pel·lícula de l'altre sí perquè és de 1955 sí sí són 26 anys més tard bé la presentació del personatge del Butxí que ejecuta el primer el pare de les criatures porta a una escena familiar quan ell arriba a casa després d'haver ejecutat ja de fet l'execució del pare de les criatures el verdugo de Berlanga el verdugo de Berlanga oh total que a més té 8 anys de decalatge solament Berlanga la fa 8 anys més tard i que tampoc són tants anys però siguen coses que aquestes referències són divertides però a vegades són bastant significatives sí perquè és aquella actitud familiar de bueno es tu trabajo li diu la dona és tu trabajo és clar li ha d'explicar jo crec que fins d'on la frase es tu trabajo si no dit exactament així a la de Berlanga també la de Berlanga d'un altre personatge que no és la dona però que és algú altre que li diu sí sí tens raó la nit de noces que ja veureu que és una nit de noces molt peculiar perquè no és tot allò que podria semblar davant d'aquesta tessitura de personatge Lolita sí sí exacte Lolita Lolita Lolita és el referent però també n'allí endevines una cosa que no és tan Lolita que és el tema que sí totalment record i a més a més Selle i Winters igual sí sí la Selle i Winters igual sí sí el personatge de la dona que també és una dona utilitzada igual que la Lolita sí sí totalment cert que en aquí aquesta seqüència jo detecto fixa't tu el que dèiem com van sortint influències amb gent important i tant estem parlant de Peckinpac de Berlanga de de Kubrick de Kubrick de Kubrick hòstia acaba de dir de Nabokov de Nabokov Kubrick el tema de la impotència d'ell de Powell jo penso que Powell en el fons és arriscant mai faig aquestes coses però en aquest cas dintre la maldat del personatge la com deies tu la malaltia que porta dintre jo penso que poden arribar a tenir l'origen a la impotència perquè ell no vol executar l'acte amorós aquella nit no vol i no tenim constància que l'hagi executat mai mai per tant jo crec que hi ha una és més una animadversió contra la dona i com més sigui una dona lliure o oberta més animadversió per tant aquí crec que s'hi amaga s'hi podria arribar a amagar alguna cosa d'impotència l'escena potser més expressionista de la pel·lícula és aquest pla general del dormitori just abans que ell faci el que ha de fer d'unes seqüències més tard ejecuti el que ha d'ejecutar aquest pla general d'aquesta habitació que recorda quasi el món de qualsevol pel·lícula expressionista de Fritz Lang en aquest cas que són acaben punxa l'habitació amb dues finestres simètriques també de forma no rectangular que il·luminen de manera molt dramàtica el quadre i ell que s'allunya cap a la finestra i fa un gest quasi teatral totalment que és que aixeca la mà dreta i està en una actitud que no saps què està fent no sé si està fent un gran badall o una gran no sé què és una mica dreier també és dreier també aquesta escena i que immediatament acabes veient que aquesta mà finalment caurà sobre el cos de la dona d'una manera molt condent per tant d'alguna manera és una força realment que és bueno és increïble aquest tema i potser l'escena més màgica de la pel·lícula junt amb la dels animalets que hem dit abans dels nanos recorrent al riu és novament en el riu el descobriment d'aquest cos a sota de l'aigua el cos d'ella el cos d'ella per part de Virdi que és el pescador que està amic de la família és extraordinari sembla que està rodat a estudi a mi m'és igual jo quan ho veig se'm posa la pell de gallina i torna dos o tres vegades sí perquè ell ell es va a donar compte de la força que tenia aquesta imatge ell comença amb aquestes algues que estan flotant a l'aigua com uns cabells com uns cabells exactament però que després veus els cabells i el cos de la dona que tornen a recordar les algues que acabes de deixar fa un moment aquí també hi ha poesia aquí també hi ha molta poesia i aquest am aquest am que baixa és el pescador que ha tirat a l'am amb el cuquet que es belluga més a més a l'am allà davant d'aquesta situació que ja es converteix amb surreal en aquest moment ja no saps què estàs veient jo diria que a veure amb aquest seguit d'aportacions que fas el que queda palès és que de cara als nostres veients nosaltres estem absolutament convençuts que La nit del caçador és una obra mestra indiscutible del cinema una pel·lícula que acaba sent un fracàs que comença sent un fracàs de taquellatge tremendo que podria dir que s'ha acabat la història d'aquesta pel·lícula i que es deveu una obra de culte es deveu una obra de culte i que ha estat en les llistats jo no sé aquesta última que vam mirar un dia per alguna altra pel·lícula en quina posició estava crec que aquesta apareixia això també la posició 30 o 25 o 30 a més jo crec que és una pel·lícula per estar dintre dels 25 primeres de la història del cinema jo també ho crec segur segur i un altre plano també increíble que dius ostres tu què és això els nanos hi ha un moment que van al sòtan de la casa ell pensa que allà potser han amagat precisament el que està buscant ell tota l'estona baixa el fan sortir després els fa tornar a baixar en els nanos ells davant perquè no hi hagi el període que se li escapin i quan el tenen entretingut els nanos que són llestos fent no sé què s'ha d'acord i pugen escales amunt i plànolateral de l'escala i els nanos s'ha de pujar agilment l'escala darrere d'ell amb uns gestos que recorden a Frankenstein si et mires una altra vegada aquest moment ni camina de manera regular sinó que va amb els braços avançant els braços per davant del cos com si fos Frankenstein pràcticament volent-los agafar en l'aire impressionant la interpretació de Mitchum és una interpretació que per moments és un animal és un animal realment hi ha moments que et recorda l'actitud d'un animal sí senyor és un llop és un animal sí sí és una bèstia que més crida que entra una mica dintre el concepte de conte de fades de l'iguió és el llop és el llop és el depredador és el depredador després hi ha una lluna al cel que dius mira que hem vist llunes al cel aquesta és una lluna preciosa és una lluna que em va recordar novament referències aquesta és molt més tardana també és del 81 que és el One from the Heart de Coppola al One from the Heart de Coppola hi havia una lluna corpòrea era realment corpòrea de veritat que la va fabricar el dintabularis un compatriota un compatriota grec i que jo aquesta mateixa lluna vaig tenir la sort d'utilitzar-la per un espot que vaig ser a l'Estatus Units vaig utilitzar l'espot de Freixenet surt la mateixa lluna perquè la vaig utilitzar d'ell llavors jo crec que aquesta lluna té una qualitat tal que penso que no és la pura imatge de telescopica de la lluna real sinó que jo crec que hi ha alguna cosa de corpòrea però té una força brutal és una lluna preciosa però com interprets que està feta que podia ser corpòrea també no risco a dir-ho com a seguretat però la sensació que tens en el curt que és el plano és que no és una lluna habitual de les que ens ensenyen de cop feta amb el teleobjectiu ni agafada del telescopi de Griffith no jo crec que és una lluna real és a dir que ell va fer construir segurament un corpòrea de lluna i el va rodar canvia molt la percepció és clar et dona la sensació de veritable cos aerei i aquests són els moments més per mi hi ha una cosa en la pel·lícula que per mi en canvi té un punt de dubte que és quan la història ja hem conegut la senyora Cooper al principi de la pel·lícula i finalment ella també tancarà pràcticament la pel·lícula i al mig cap a la part final el terç final acull com tu dius molt bé aquests dos nanos que s'assumen els que ja tenen a la casa i la senyora Cooper té una una de les noies que té és la noia més adolescent i aquesta noia adolescent té un creuament en el poble amb el Mitchell amb el Powell perquè hi ha un moment que uns nanos del poble que ja han abusat d'ella diverses vegades ja s'intueix això estan novament tirant-se-li sobre per intentar llavors el Mitchell intercedeix i se la fa seva llavors la noia queda fascinada per aquest personatge segurament també perquè té una manca de figura paterna que també és la que li està representant ell naturalment perquè això sí que ho té aquest home i llavors això a mi per mi aquesta petita anècdota aquesta subtrama que apareix tant tard en la pel·lícula això està dintre les perversions del senyor Llautna em sobra una mica en la pel·lícula no et sobra una miqueta tu això sí però és que ja et dic que l'Alton era un personatge tenia aquest punt per com era paterna sí sí sí segurament és això perquè en realitat a mi m'està sobrant perquè inclús a nivell de timing i d'allò ja hem d'anar a resoldre i al final per mi també hi ha un punt d'homenatge a la figura de Lili Anguix sí sí que s'hi recrea ja molt tot i que és per dir una frase meravellosa en diu dues de meravelloses en el final el tancament després de la nit de Nadal que hi ha aquest regal d'una simple poma però que agafa un significat que és el fet que diu dues coses importants diu sempre he admirat com els nens són capaços d'acceptar el seu destí cosa que és absolutament certa és molt bona és aquest empoderament que els nanos en situacions límit dius tenen la capacitat de realment de reaccionar molt millor que un adult a vegades molt esforç perquè com que no tenen la càrrega de maldat que per diferents motius han agafat o han viscut els adults exacte llavors són més resilients exacte exacte és una mica aquest el tema i després l'altre que també era el regal que ella li fa en el John per si ve en el nen que li regala un rellotge sí que aquest esdevé un símbol també i ella mateixa l'explica el símbol diu els homes no poden anar pel món amb rellotges vells i fets molt bé és a dir tu has tingut fins ara una mala guia no has tingut un veritable guia ara algú et marcarà el temps i et marcarà el que és bo i el que és lent i quina hora és aquesta és una frase lapidària important molt important molt important no ho sé a mi se m'ha acabat una mica ara aquí l'anòlisi del tema jo crec que has fet una dissecció de la nit del caçador sí molt bona que són aportacions que per l'oient que tingui ganes d'agafar-la i tornar-la a veure perquè jo dono per fet en què els oients de cinema sense condicions tothom coneix la nit del caçador n'estic segur jo crec que sí però us diré una cosa és una pel·lícula que sempre val la pena tornar-hi jo crec que sí fixa que n'hi ha algunes que a vegades es pot costar més o menys veus algunes que siguis tu o sigui l'Ignasi que proposen que em fa una mica de manda algunes vegades i després te'n dones compte que tampoc n'hi havia per tant però aquesta no aquesta és al revés aquesta realment ve de gust veure-ho una altra vegada per cert ja que estem dintre del clàssic i abans d'entrar amb altres temàtiques deixa'm que comenti que la setmana que ve que em toca a mi sí ja tinc el clàssic endavant i és un es tracta d'un director que no n'hem parlat mai això és una broma ja m'imagino ja us noto pel teu el to sí és Chinatown hombre de Roman Polanski sí no fa tant que m'hem fet una d'ell però perfecte a mi és un director sí és que és una incursió d'ell en el món del cinema policiac i negre policiac i negre i molt hollywoodian i sí una pel·lícula d'actors sí i tant i tant amb John Huston amb Fai Dunaway amb el gran Jack Nicholson i tant amb el mateix Polanski sí que és a dir que a fer pupa al nas dels altres molt bé el Polanski queda afectat una part de la pel·lícula important bé doncs parlarem d'aquesta la setmana que ve molt bé ara abans d'entrar en altres coses deixeu-me dir-vos que com hem aprontat hem apuntat al principi ha sigut un cap d'any i un inici una mica bastant desagradable per la gent que ens ha deixat per diferents motius la fotògrafa Colita sí són 50 anys fent de cronista gràfica de la ciutat Barcelona amb les fotos de Colita és molt reconeixible no diré any a any però sí cada cada decena hi ha una aportació de Colita amb unes fotografies inoblidables de Barcelona i del que passava i del que passava el que passava i del cultural personatges cultura la cançó exacte el flamenc els escriptors la gent famosa la gent no tan famosa tot el món tot el món de la cultura i també el barri xino que llavors se li deia així ella el tenia el tenia molt controlat i li sabia treure una expressivitat extraordinària bé ens ha deixat la Colita ens ha deixat el xefo Guas que a part de ser un amic nostre tenim que recordar-lo perquè és una persona que ha sigut un activador cultural i tant aquest tipus de persones que es queden voluntàriament en un segon pla és de haver-hi moltes vegades i aquest és el cas del xefo persones molt importants per fer sorgir a altres i tant i per fer aflorar cultura per fer aflorar tot el que és ell va ser propietari de la sala bikini del minigolf aquell que tots havíem estat a la nostra joventut fent el pendó per allà vivíem allà els vuitantes ell ha estat amb el carles mir fent la tira d'activitats en el món de les copes nocturn hostaleria en general ha tingut restaurants ell ha tingut restaurants ell va fer un viatge amb 5 amics un d'ells també el carles mir a la índia que els va marcar moltíssim i a partir d'allí també va ser arquitecte arquitecte de professió tinc un projecte fet per ell d'un arreglo a casa meva que el vaig recuperar l'altre dia per tenir-lo a mà i un dia te l'ensenya que bé no el vaig arribar a fer mai però realment el va fer ell va fer la seva feina jo no tenia els diners ara últimament tenia una sala al carrer Badajoz 46 que era Chefo Art Gallery allà es feien exposicions allà amb el Carles Mir el company que ha estat aquí fa poc presentant un llibre sobre els cinemes de Barcelona vam fer durant tres anys uns no sé com diria uns cicles de cinema divers cada vegada una temàtica i ho fèiem allà i després es fèiem col·loqui etc amb l'Anna la meva dona vam participar molt i era un ambient ja dic era acollidor barrejava gent i interrelacionava gent que t'aportaven és a dir el Chefo és una figura aglutinava aglutinava que aglutinava té aquest mèrit que dius tu sumen molt clar que sumen i més tens tu l'ocasió està al costat d'ell ni que sigui per egoisme acabaves beneficiant-te'n és a dir perquè realment t'aportava això gent interessant al voltant d'ell vaig conèixer Terensi a partir d'ell i el Terensi no el coneixia fins que ell no em va convidar a sopar diverses vegades i el Terensi era allà però i com això diverses coses diverses persones que he pogut tractar gràcies a ell i a ell mateix òbviament i com comentava abans amb tu fora de micro sí i a mi hi havia una cosa que m'impressionava molt i admiro molt d'ell i és que sabia escoltar sí i parlava poc però tot el que deia era important o sigui no hi havia mai un comentari banal una xorrada no tot el que deia el xefo tenia un pes específic sí sabia aquell aforisme que aplicava perfectament de esclau de les teves paraules sí amo dels teus silencis efectivament el que sap fer això jo no en sé el que sap fer això no jo tampoc per això per això ho els admiro clar clar clar és admirable per mi és admirable bé llavors ja dintre del món del cinema hem tingut la difunció això aquest any ja sí del Ventura Pons Ventura Pons per mi és un dels directors no sé si tu havies col·laborat amb ell amb alguna cosa curiosament per això em dava a dir no no he col·laborat mai tot i que hem estat a punt de fer-ho en un parell o tres ocasions perquè tant ell com jo hi va haver un moment que vam tenir interès ell tenia perquè heu tingut una carrera que ha anat en paral·lel ens hem vist moltíssim a més a més nosaltres li produïm la cooperativa Germinal Films li produeix el Vicari Dolot és a dir que la productora principal del Vicari Dolot és Germinal Films que he parlat moltes vegades que una productora en la que jo estava dintre cooperativa i que vam fer però a part d'això hi ha hagut dos o tres ocasions en què hem estat a punt que jo li fes de muntador alguna pel·lícula ell tenia el Pere ara no recordaré ho sento Pere el cognom del Pere després el recordaré el seu muntador habitual ell ha tingut sempre un muntador habitual llavors i aquest muntador hi ha un moment que se'n va a la muntanya a viure per tant els 90 i alguna cosa se'n va a viure a la muntanya i llavors ell en un moment determinat ens trobem en una productora casualment els dos estàvem de visita i diu tu com estàs i tal i parlem de això de la possibilitat que aquesta se m'ha anat el Pere i ara jo em trobo sense muntador i home si tu tal però jo no vaig vaig anar donant llargues perquè tenia una altra cosa i en aquest interval de temps va recuperar el Pere el va convèncer i el Pere que baixés de la muntanya va baixar de la muntanya ara buscaré el nom a internet per dir el nom d'ell que em sap molt bé no dir-lo ara perquè pel Pere també ha deut ser un pal fort perquè ell aquest vincle que parlava l'altre dia que s'estableix tan fort entre muntador i director segur que hi havia un gran vincle entre el Pere i ell i per tant d'alguna manera d'alguna manera Pere Abadal Pere Abadal sí senyor Pere Abadal Abadal Abadal Moltes gràcies enric Merci, merci Enric Sí, efectivament Pere Abadal Llavors era un home ja et dic i en més l'última conversa és el que he recordat més de l'Aventura que va ser en el Cinema Texas precisament que ells sabem que va ser l'artífax de la primera etapa de Texas l'impulsor per sort ara s'ha rescatat a través de l'Anna Rosa Sisquella i de la Isona Passola i d'algú més que ara també no conec el nom exacte però hi ha d'algú més que t'han ficat per allà de recuperar-lo com a teatre i cinema les dues coses alhora amb espais diferents i em sembla estupendo i bar i molt bé bueno s'ha montat un crowdfunding també sí es va aconseguir també els diners per fer-ho i espero que funcioni molt bé interessa que es revici doncs una última conversa que vam tenir amb el Pere amb l'Aventura va ser just un dia i es va gerar molt fumut i d'això ja fa 4 anys 20 llargs per tant sí que ja apuntava era crònica una mica d'una mort denunciada des que va tenir aquell accident que el va deixar molt tocat i que bueno però bueno finalment sempre sorprèn la mort sempre és dura jo ressaltaria algunes pel·lícules d'ell a mi una que sempre m'ha semblat una pel·lícula molt important és Ocanya Retrat Intermitent que em sembla que és la primera del 78 és la primera és la primera després hi ha Carícies del 98 sí El perquè de tot plegat de 1995 Amic Amat de 1999 Actrius actrius que va tindre molt recorregut tinc molt d'acord amb actrius 1997 El vicari d'Olot de 1981 sí sí La Rosa del Bar que és una película que a mi sempre m'ha agradat potser no és del més important d'ell però té un ambient interessant era molt Ventura Pons sí sí i l'última és Be Happy que confesso que no l'hi he vist no l'hi he vist ja tampoc no l'hi he vist ja tampoc que és del 2019 sí i és guai seguint molt la seva trajectòria per amics comuns per gent que l'han seguit fins al final com és la Velo Torres la directora d'art que ha fet totes les pròpies pràcticament del Ventura i que a més som amics de Facebook i per tant he anat seguint molt part de la trajectòria de l'Aventura gràcies a la Velo perquè ha anat explicant rodatges molt per sobre però sempre interessant saber una mica què estava fent en cada moment l'Aventura tothom que treballava amb ell l'estimava molt l'Aventura sí una persona molt estimada si no el coneixies molt amb confiança i ell no establia aquest vincle potser és devenir una mica difícil però en canvi la que establia és mínimament un vincle amistós ha generat empatia mútua ha generat una empatia interessant sí bé i per acabar amb l'obituari no és la mort d'una persona és la mort o l'assassinat d'una sala de cinema que és el cinema comèdia sí el comèdia va néixer com a teatre el 41 i agafo això com a cita del llibre del nostre amic Carlos Mir sí que així ho explica no solament era un teatre sinó que pel Carles va ser en aquell moment d'esplendor com a sala de teatre la millor de la ciutat segurament després a partir del 1960 es va convertir en sala de cinema amb molta crítica per la gent que el tenia ubicat com a teatre i es va inaugurar amb la projecció d'un grito en la niebla i bueno el 14 de gener de 2024 fa 4 dies tot plegat ha deixat de funcionar ha deixat d'existir no sabem en què es convertirà hi ha un interès saps que diuen un interès en què segueixi sent una sala amb cert marcat caràcter cultural és que sembla que ha de ser un equipament cultural equipament cultural és que perdre també això en aquest punt en clau de la ciutat perdre un equipament cultural també és una pena ja veurem ja veurem que no sigues de vingui una altra però recordem aquí ja que estem d'habitualis que dintre del 2023 també ens van tancar les sales i elmo i elmo i cària i en unes quatre sales i que no estem massa de sort i n'hi ha algunes que no citarem però que a vegades penses que són miracle que encara encara funcionen sí bé llavors tenis alguna d'estrenes no? has comentat que tenies algunes relacions una petita referència a coses que he vist i que estan en cartellera i que recomano recomano així perquè tingueu una idea entre el 6 i el 8 dintre del 5 al 10 estarien aquests films bé en primer lloc dir una cosa perquè encara està vigent ara la Filmoteca va iniciar el desembre i segueix ara una revisió del cinema de l'Ukino Visconti imprescindible i de l'obra de Belatar que és molt interessant potser no és tan imprescindible perquè és més minoritari el personatge però és molt interessant sobretot pel cinèfil i llavors entrant en pel·lícules diria Fallen Lips Fulles Caigudes de Aki Kaurismaki Finlàndia 2023 on es parla de l'amor en temps de desconcert és a dir en el temps actual jo capità de Mateo Garrone italiana Mateo Garrone està acostumat a posar-se en temes d'aquells incòmodes i aquí doncs és la la inmigració sub-sahariana quan cuando acecha la maldad de Damien de Damien Ruggna aquesta aquesta és de terror és la que va guanyar Sitges Beekeeper el protector una pel·lícula d'evació en Jason Stanham de David Ayer és el típic vengador d'una senyora humil i la venjança és la del rellotge en aquest moment que em cau a sobre exacte amics i amigues bona nit bona nit ens veiem la setmana ens escoltem la setmana que ve i que tingueu molt bona setmana bona setmana adeu-siau Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just el magasin matinal de Ràdio d'Esvern de dilluns a divendres de 10 a 1