Cinema sense condicions del 16/1/2024 — La nit del caçador: expressionisme, amor/odi i llegat; obituari (Colita, Chefo, Ventura Pons) i cartellera (Kaurismäki, Garrone, Rugna, Ayer)

Tema central — La nit del caçador (1955)

Programa inaugural de 2024 de Cinema Sense Condicions dedicat a una obra de culte: La nit del caçador de Charles Laughton, amb una anàlisi profunda de context, llenguatge visual i llegat. El diàleg entre Pep, Enric i Anastasi ressegueix el film des de la seva construcció formal fins a la seva recepció i influències.

Accés i context

• Disponible a Filmin; recomanable per a públic a partir de 13-14 anys.

• Ambientada a la Gran Depressió (inicis dels anys 30): pobresa estructural i vulnerabilitat aprofitada pels depredadors morals.

• Basada en fets reals (Harry Powers) i en la novel·la de Davis Grubb; guió de James Agee.

Sinopsi essencial

• El fals predicador Harry Powell (Robert Mitchum) persegueix uns diners robats (10.000 dòlars) amagats dins la nina de la nena Pearl; els únics que saben el secret són els infants John i Pearl.

• La història es focalitza en el punt de vista infantil, convertint-se en un conte fosc sobre el bé i el mal.

Temes i símbols clau

• Dualitats: vida–mort, bé–mal, amor–odi (LOVE/HATE tatuats als artells de Powell), Caín i Abel, religió i manipulació.

• La infància com a espai de resistència i vulnerabilitat; la comunitat com a subjecte moralment voluble.

• Subtext sobre misogínia i possible impotència del predicador, amb rebuig de l’acte sexual i animadversió cap a dones lliures.

"La nit és fosca, però el caçador encara és més fosc."

Estil i llenguatge visual

• Un híbrid entre expressionisme i surrealisme, amb composicions simbòliques, contrastos de llum i ombra, i planificació analítica (molts plans i contraplans) d’enorme precisió.

• Iconografia poderosa: la silüeta a cavall retallada a l’horitzó, la lluna corpòria/onírica, el dormitori expressionista abans del crim, i el cos sota l’aigua entre algues-cabells.

• Poètica visual i elipsis magistrals (ex.: duel nocturn Rachel Cooper vs. Powell amb la cortina que “apaga/encén” el perill).

Producció, recepció i llegat

• Pressupost modest (~800.000 $); rodatge intens (~22 dies). Únic llargmetratge dirigit per Laughton.

• Fracàs inicial de públic i crítica; posterior revaloració com a obra mestra i títol essencial del cànon.

• Col·laboració creativa: Mitchum, admirador de Laughton, també va fer de coach dels infants.

• Influències i ecos: Fritz Lang, Dreyer, Bergman (El setè segell), contes dels Grimm, Dickens; rastre en Sam Peckinpah (The Ballad of Cable Hogue) i paral·lelismes amb Bigas Luna (Reborn) i Dennis Hopper.

• Curiositats: crèdit de Saul Bass com a publicista; efectes de Jack Rabin; la silueta a cavall resolta amb pònei i actor nan per escalar l’enquadrament.

Escenes memorables

• Escapada fluvial nocturna dels infants, amb fauna en clau de conte de fades i mala llet.

• Descobriment del cadàver sota l’aigua: rima visual entre algues i cabells; imatge d’una bellesa pertorbadora.

• Persecució al soterrani i gestualitat “Frankenstein” de Powell; animalitat del depredador.

• Duel a la granja de Rachel Cooper (Lillian Gish), amb posada en escena expressionista i ús teatral de la llum.

Frases que ressonen

"Sempre he admirat com els nens són capaços d’acceptar el seu destí."

"Els homes no poden anar pel món amb rellotges vells." (La guia moral com a nou “rellotge”)

Obituari i patrimoni cultural

Un inici d’any agre marcat per comiats personals i d’espais:

• Colita — 50 anys de crònica visual de Barcelona: cultura, cançó, flamenc, barri Xino; una memòria fotogràfica imprescindible.

• Chefo Guasch — Arquitecte i agitador cultural: Bikini, minigolf, hostaleria i galeria (Chefo Art Gallery). Gran aglutinador de talent i converses que feien xarxa.

• Ventura Pons — Director clau del cinema català. Títols destacats: Ocaña, retrat intermitent (1978), El perquè de tot plegat (1995), Actrius (1997), Carícies (1998), Amic/Amat (1999), El vicari d’Olot (1981), La rosa del bar i Be Happy (2019). Col·laboracions i complicitats creatives (Pere Abadal, Vero/Velo Torres, etc.).

• Tancament del Cinema Comèdia (14/01/2024): del teatre (1941) a sala de cinema (1960). Debat sobre equipaments culturals i memòria urbana. Record d’altres sales tancades i el retorn del Texas com a teatre-cinema.

Recomanacions i cartellera

Cicles

• Filmoteca de Catalunya: Luchino Visconti (imperdible) i Béla Tarr (més minoritari però molt suggeridor per al cinèfil).

En sales

• Fallen Leaves (Fulles caigudes) — Aki Kaurismäki: amor en temps de desconcert.

• Io Capitano (Jo, capità) — Matteo Garrone: odissea migratòria subsahariana.

• Cuando acecha la maldad — Demián Rugna: terror premiat a Sitges.

• The Beekeeper (El protector) — David Ayer, amb Jason Statham: pur cinema d’evasió i venjança.

Proper clàssic

• Anunci: Chinatown (Roman Polanski) — incursió de Polanski al cinema negre hollywoodià, amb Jack Nicholson, Faye Dunaway i John Huston.

Idees clau en vinyetes

• Obra mestra que combina expressionisme i surrealisme per narrar el mal des del punt de vista dels infants.

• Simbologia central: LOVE/HATE, Caín i Abel, religió instrumentalitzada i comunitat impressionable.

• Poètica visual: llums/ombres, elipsis, composicions icòniques i una natura que participa del relat.

• Fracàs inicial → culte: l’única direcció de Laughton esdevé llegat transversal al cinema posterior.

• Memòria cultural: adéus a Colita, Chefo i Ventura Pons; alerta sobre la pèrdua d’espais com el Comèdia.