Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

La solitud del corredor de fons (1962), el Free Cinema i Cerrar los ojos (2023): muntatge, classe i dignitat al cinema

Tema principal: La solitud del corredor de fons (Tony Richardson, 1962)

Context i moviments

  • El programa obre amb l’himne anglès “Jerusalem”, marcant el to britànic d’un clàssic del Free Cinema.
  • Es debat el sentit de la creació artística vs. el cinema mainstream: l’art com a impuls transformador vs. producte comercial.
  • Emmarcament històric: influències del neorealisme italià, la Nouvelle Vague, el Free Cinema britànic i corrents d’Europa de l’Est; pont amb el moviment literari dels Angry Young Men.

Fitxa, equip i nucli del moviment

  • Director: Tony Richardson. Guió: Alan Sillitoe (adaptació del seu relat). Foto B/N: Walter Lassally. Muntatge: Anthony Gibbs.
  • Nucli Free Cinema: treball col·lectiu amb Karel Reisz i Lindsay Anderson (connexió amb “Every Day Except Christmas”, 1957).

Sinopsi essencial

  • El jove Colin Smith (Tom Courtenay), de classe treballadora a Nottingham, entra en un reformatori. Descobreixen el seu talent per al fons i l’empenyen a competir contra una escola “pública” (privada) de nois rics.

“Correr sempre ha estat una cosa important a la nostra família… sobretot per fugir de la policia.”

  • El conflicte: integrar-se al sistema o mantenir la dignitat i la rebel·lia.

Idees clau i crítica social

  • Crítica de classe: explotació laboral, hipocresia institucional, falsa meritocràcia i nihilisme social (manca de solidaritat obrera).
  • El director del reformatori instrumentalitza els interns per prestigi personal; confrontació simbòlica “presos vs. pijos” en la disciplina i el control social.

Llenguatge fílmic i muntatge

  • Estructura elàstica amb flashbacks recurrents que s’intensifiquen; ús de càmera subjectiva i accelerats puntuals (eco posterior en Richard Lester).
  • Els últims 4-5 minuts de la cursa són un clímax magistral de muntatge i subjectivitat: primers plans, records intercalats (imatge i so) i decisió ètica del protagonista.

“No jugaré al vostre joc” — la negativa de Colin sintetitza la dignitat per sobre del triomf social.

Actors, moments i curiositats

  • Tom Courtenay: rostre dur però empàtic; trajecte posterior entre cinema i teatre. Michael Redgrave: director del reformatori. James Fox apareix com a corredor “pijo”.
  • Escenes: escapada a la platja (oasis romàntic), turó amb ciutat als peus (motiu visual recurrent del cinema britànic).
  • Distribució: estrena espanyola tardana (1968) en circuits d’art i assaig.

Debat actual: Cerrar los ojos (Víctor Erice, 2023)

Valoració contrastada

  • Opinió dividida: per a uns irregular i massa llarga (gairebé 3 hores); per a d’altres, rica i emotiva, mereix segon visionat.

Temes i dispositius

  • Erice vol “filmar l’invisible”: emoció, memòria i mort. Metacinema (pel·lícula dins la pel·lícula), carta d’amor al cinema i múltiples gèneres que transiten.
  • Actuacions: moments convincents i d’altres menys inspirats (José Coronado, Manolo Solo, Ana Torrent); es percep desajust de to entre blocs.

Producció i projecció

  • Debat sobre textura fílmica (film vs. digital) i anècdota de projecció amb subtítols en anglès (DCP).

Homenatge final al cinema fotoquímic: bovines, cabina i projecció com a ritual.

Tancament

Proper clàssic

  • Avanç: The Man Who Shot Liberty Valance (John Ford, 1962).

“Print the legend.”

Idees que perduren

  • Malgrat 60 anys de distància, el programa subratlla la vigència de la bretxa social, el control institucional i la necessitat d’una mirada crítica — avui també mediada per la tecnologia i la IA.

Seccions de l'episodi

Sintonía i to britànic: “Jerusalem”

Sintonía i to britànic: “Jerusalem”

1:00

Obertura musical amb l’himne “Jerusalem”, que prefigura el focus en un clàssic britànic i el seu context cultural.

Presentació del programa i del clàssic de la setmana

Presentació del programa i del clàssic de la setmana

2:44

Benvinguda a Ràdio Desbens i anunci del tema: La solitud del corredor de fons, amb una hora de cinema variat.

Llengua: “solitud” vs “soledat” al títol

Llengua: “solitud” vs “soledat” al títol

3:51

Debat lingüístic sobre el terme més adient en català; connotacions poètiques i ús històric.

Pròleg crític: art, mainstream i moviments (50s-60s)

Pròleg crític: art, mainstream i moviments (50s-60s)

5:17

Reflexió sobre la creació artística i el cinema com a eina de canvi; influències del neorealisme, Nouvelle Vague, Free Cinema i corrents de l’Est.

Fitxa tècnica i nucli del Free Cinema

Fitxa tècnica i nucli del Free Cinema

11:01

Crèdits principals (Richardson, Sillitoe, Lassally, Gibbs) i el grup fundacional amb Reisz i Anderson; enllaços amb curtmetratges clau.

Repartiment i personatges

Repartiment i personatges

14:07

Michael Redgrave (director del reformatori), Tom Courtenay (Colin Smith) i la mare com a eix de conflicte domèstic.

Sinopsi i premissa de la cursa

Sinopsi i premissa de la cursa

14:57

Colin entra al reformatori; el seu talent per al fons el porta a enfrontar-se a una escola privada; dilema entre integració i rebel·lia.

Crítica social i veu de Colin

Crítica social i veu de Colin

16:45

Sàtira del poder, policia i govern; denúncia de l’explotació laboral i la hipocresia institucional.

Dignitat vs integració: el nucli moral

Dignitat vs integració: el nucli moral

18:16

El protagonista opta per la dignitat encara que el condemni a quedar fora del joc del sistema.

Tom Courtenay: rostre i trajectòria

Tom Courtenay: rostre i trajectòria

19:41

Anàlisi del carisma i el recorregut de Courtenay entre cinema i teatre; presència icònica i empatia.

Naixement del Free Cinema i curts fundacionals

Naixement del Free Cinema i curts fundacionals

22:22

Record dels films inicials i la continuïtat amb l’adaptació d’obres dels Angry Young Men.

Llenguatge: muntatge lliure, flashbacks i accelerats

Llenguatge: muntatge lliure, flashbacks i accelerats

24:00

Estructura lliure, subjectivitat, i recursos com l’accelerat; anticipació d’estilemes que popularitza Richard Lester.

Curiositats i cameos

Curiositats i cameos

27:00

Apunts biogràfics de Richardson i cameo de James Fox; xarxa d’afinitats del cinema britànic dels 60.

Clímax i muntatge final de la cursa

Clímax i muntatge final de la cursa

28:54

Els 4-5 minuts decisius: primers plans, records en imatge i so, tensió creixent i decisió ètica de Colin que rebutja “jugar el joc” del sistema.

Docència i unicitat del muntatge

Docència i unicitat del muntatge

37:01

Anècdota pedagògica amb “Every Day Except Christmas”: la dificultat de replicar l’“aura” d’un clímax tan personal i precís.

Estructura narrativa i oasis emocional

Estructura narrativa i oasis emocional

40:10

Primera meitat centrada en el present; a mesura que avança, primen els flashbacks. Escapada a la platja com a moment de llum.

Context sociològic i ecos en altres films

Context sociològic i ecos en altres films

42:08

Benestar britànic vs desigualtat visible; parentius amb If… i A Clockwork Orange; motius visuals recurrents (turó, tren).

Vigència i recomanació de revisió

Vigència i recomanació de revisió

46:35

Consell de contextualitzar l’obra; paral·lels amb desigualtats actuals i control tecnològic; reafirmació del seu valor canònic.

Crítica: Cerrar los ojos (Víctor Erice, 2023)

Crítica: Cerrar los ojos (Víctor Erice, 2023)

49:43

Debat sobre durada i irregularitats; temes de memòria, mort i metacinema; carta d’amor al cinema i incidència tècnica de projecció.

Anunci del proper clàssic i cloenda

Anunci del proper clàssic i cloenda

59:01

Avanç: The Man Who Shot Liberty Valance (John Ford). Comiat i invitació a la propera sessió.