Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 17/10/2023 — La solitud del corredor de fons (1962), el Free Cinema i Cerrar los ojos (2023): muntatge, classe i dignitat al cinema
Obertura musical amb l’himne “Jerusalem”, que prefigura el focus en un clàssic britànic i el seu context cultural.
Benvinguda a Ràdio Desbens i anunci del tema: La solitud del corredor de fons, amb una hora de cinema variat.
Debat lingüístic sobre el terme més adient en català; connotacions poètiques i ús històric.
Reflexió sobre la creació artística i el cinema com a eina de canvi; influències del neorealisme, Nouvelle Vague, Free Cinema i corrents de l’Est.
Crèdits principals (Richardson, Sillitoe, Lassally, Gibbs) i el grup fundacional amb Reisz i Anderson; enllaços amb curtmetratges clau.
Michael Redgrave (director del reformatori), Tom Courtenay (Colin Smith) i la mare com a eix de conflicte domèstic.
Colin entra al reformatori; el seu talent per al fons el porta a enfrontar-se a una escola privada; dilema entre integració i rebel·lia.
Sàtira del poder, policia i govern; denúncia de l’explotació laboral i la hipocresia institucional.
El protagonista opta per la dignitat encara que el condemni a quedar fora del joc del sistema.
Anàlisi del carisma i el recorregut de Courtenay entre cinema i teatre; presència icònica i empatia.
Record dels films inicials i la continuïtat amb l’adaptació d’obres dels Angry Young Men.
Estructura lliure, subjectivitat, i recursos com l’accelerat; anticipació d’estilemes que popularitza Richard Lester.
Apunts biogràfics de Richardson i cameo de James Fox; xarxa d’afinitats del cinema britànic dels 60.
Els 4-5 minuts decisius: primers plans, records en imatge i so, tensió creixent i decisió ètica de Colin que rebutja “jugar el joc” del sistema.
Anècdota pedagògica amb “Every Day Except Christmas”: la dificultat de replicar l’“aura” d’un clímax tan personal i precís.
Primera meitat centrada en el present; a mesura que avança, primen els flashbacks. Escapada a la platja com a moment de llum.
Benestar britànic vs desigualtat visible; parentius amb If… i A Clockwork Orange; motius visuals recurrents (turó, tren).
Consell de contextualitzar l’obra; paral·lels amb desigualtats actuals i control tecnològic; reafirmació del seu valor canònic.
Debat sobre durada i irregularitats; temes de memòria, mort i metacinema; carta d’amor al cinema i incidència tècnica de projecció.
Avanç: The Man Who Shot Liberty Valance (John Ford). Comiat i invitació a la propera sessió.
Tema principal: La solitud del corredor de fons (Tony Richardson, 1962)
Context i moviments
- El programa obre amb l’himne anglès “Jerusalem”, marcant el to britànic d’un clàssic del Free Cinema.
- Es debat el sentit de la creació artística vs. el cinema mainstream: l’art com a impuls transformador vs. producte comercial.
- Emmarcament històric: influències del neorealisme italià, la Nouvelle Vague, el Free Cinema britànic i corrents d’Europa de l’Est; pont amb el moviment literari dels Angry Young Men.
Fitxa, equip i nucli del moviment
- Director: Tony Richardson. Guió: Alan Sillitoe (adaptació del seu relat). Foto B/N: Walter Lassally. Muntatge: Anthony Gibbs.
- Nucli Free Cinema: treball col·lectiu amb Karel Reisz i Lindsay Anderson (connexió amb “Every Day Except Christmas”, 1957).
Sinopsi essencial
- El jove Colin Smith (Tom Courtenay), de classe treballadora a Nottingham, entra en un reformatori. Descobreixen el seu talent per al fons i l’empenyen a competir contra una escola “pública” (privada) de nois rics.
“Correr sempre ha estat una cosa important a la nostra família… sobretot per fugir de la policia.”
- El conflicte: integrar-se al sistema o mantenir la dignitat i la rebel·lia.
Idees clau i crítica social
- Crítica de classe: explotació laboral, hipocresia institucional, falsa meritocràcia i nihilisme social (manca de solidaritat obrera).
- El director del reformatori instrumentalitza els interns per prestigi personal; confrontació simbòlica “presos vs. pijos” en la disciplina i el control social.
Llenguatge fílmic i muntatge
- Estructura elàstica amb flashbacks recurrents que s’intensifiquen; ús de càmera subjectiva i accelerats puntuals (eco posterior en Richard Lester).
- Els últims 4-5 minuts de la cursa són un clímax magistral de muntatge i subjectivitat: primers plans, records intercalats (imatge i so) i decisió ètica del protagonista.
“No jugaré al vostre joc” — la negativa de Colin sintetitza la dignitat per sobre del triomf social.
Actors, moments i curiositats
- Tom Courtenay: rostre dur però empàtic; trajecte posterior entre cinema i teatre. Michael Redgrave: director del reformatori. James Fox apareix com a corredor “pijo”.
- Escenes: escapada a la platja (oasis romàntic), turó amb ciutat als peus (motiu visual recurrent del cinema britànic).
- Distribució: estrena espanyola tardana (1968) en circuits d’art i assaig.
Debat actual: Cerrar los ojos (Víctor Erice, 2023)
Valoració contrastada
- Opinió dividida: per a uns irregular i massa llarga (gairebé 3 hores); per a d’altres, rica i emotiva, mereix segon visionat.
Temes i dispositius
- Erice vol “filmar l’invisible”: emoció, memòria i mort. Metacinema (pel·lícula dins la pel·lícula), carta d’amor al cinema i múltiples gèneres que transiten.
- Actuacions: moments convincents i d’altres menys inspirats (José Coronado, Manolo Solo, Ana Torrent); es percep desajust de to entre blocs.
Producció i projecció
- Debat sobre textura fílmica (film vs. digital) i anècdota de projecció amb subtítols en anglès (DCP).
Homenatge final al cinema fotoquímic: bovines, cabina i projecció com a ritual.
Tancament
Proper clàssic
- Avanç: The Man Who Shot Liberty Valance (John Ford, 1962).
“Print the legend.”
Idees que perduren
- Malgrat 60 anys de distància, el programa subratlla la vigència de la bretxa social, el control institucional i la necessitat d’una mirada crítica — avui també mediada per la tecnologia i la IA.