La trinxera infinita, L’Alternativa i estrenes (Gloria Mundi, Si yo fuera rico, Buenos Principios) — Esplugues City: l’oest de Balcázar

Cinema sense condicions Hola, bona nit. Aquí estem, com tots els dimarts a les vuit, per poder parlar amb vosaltres Cinema sense condicions, de cinema, del que hem vist, del que ens ha agradat, del que no ens ha agradat, o del que trobem suggerent perquè pugueu anar a veure, és a dir, de cinema en general. Avui, a la segona part d'aquest programa, com sempre, tenim una persona convidada, que en aquest cas és el Salvador Juan. Hola, bona nit. Bona nit. I, com sempre, estem aquí a l'estudi per fer tot el programa. El Pep Armangol, hola, Pep. Hola, bona nit. Que també ens dirà què ha anat a veure, quines o les preestrenes, què li ha semblat interessant, què no li ha semblat tan interessant, i ens farà els sugeriments que cregui oportuns. I, al tauler de control, el so i les entrades de cada un de nosaltres tenim l'Andrea. Hola, Andrea. Bona nit. Bona nit, Andrea. Bona nit. Molt bé. Doncs aquí estem per començar. A veure, jo he anat a veure una pel·lícula que, com a mínim, és curiosa. és la trinxera infinita. La trinxera infinita, que a l'últim festival de Sant Sebastián tenia premi La Conxa de Plata, de guió i direcció. i és una pel·lícula, els directors són John Garau, Aitor Arregui i José María Goenaga, de cinema basc. És una pel·lícula especial. El tema de la pel·lícula, la història de la pel·lícula, és una parella que viuen en un petit poble, m'imagino, d'Andalusia, i ells fa poc que estan casats, això suggereix la història, i això passa al 36, és la Guerra Civil, la Guerra Civil espanyola, i llavors és el moment en què han entrat els nacionals i, per tant, els republicans estan perseguits i molts d'ells fan el passeillo i els maten. I el personatge central d'aquesta pel·lícula, que la fa l'Antonio de la Torre, l'Antonio de la Torre ve l'encuesta que fan una boníssima, boníssima interpretació, el millor de la pel·lícula és la interpretació. És el del Reino, no? És el del Reino, sí, sí, sí, sí, sí. Ho fan molt bé, ho fan molt bé, els dos ho fan molt bé. És molt bon actor. És molt bon actor, molt bon actor. I és una pel·lícula difícil d'actuació, però jo crec que el director i el guionista és bona en aquest aspecte. A veure, acabo d'explicar les sinopsis de la història. Llavors, ell és republicà, està perseguit pels nacionals i, de fet, la pel·lícula comença que el persegueixen i el volen matar. Llavors, ell s'escapa, finalment s'escapa i arriba ferit a casa seva. I el resum és que ja no pot tornar a sortir de casa seva perquè no el troba i s'amaga amb una amagatalla sota terra de la pròpia casa. I allà hi està un temps, després ells es canvien a la casa del pare d'ell, que també tenen una amagatalla sota terra. El resum és que s'hi està 30 anys. 30 anys que significa fins al 69 que hi ha l'amnistia general després que el Franco la dona i dona amnistia general. I llavors casos com aquests o de tot altre tipus poden emergir d'on estaven, dels diverses maneres que estaven. O estaven fora o estaven amagats. I aquesta és la història. És una història fosca, com us podeu imaginar. És una història molt ben rodada, sobretot la primera part. Després, és una pel·lícula llarga, molt llarga, potser per a mi una mica massa llarga, però està ben explicada, però la segona part és una mica més culebron, per dir-ho en termes propers. La pel·lícula és amb color? És amb color, fosca però amb color. No, és que a vegades les pel·lícules sobre el franquisme i aquesta època es fan amb la Guinera. Sí, no, no, aquesta és amb color. A veure, està ben tractat el color. La primera part és especialment fosca. Inclús, clar, quan ell està amagat al forat on sobreviu, la realitat que devia passar és que estava a les fosques, literalment. Perquè, jo què sé, als anys 30-40, i en un lloc com podria ser aquest poblet andalús no hi hauria llum o el tipus de llum que hi hauria aquí en què és o llums d'aquesta mena. I, per tant, això és el que hi ha. Ara, com que passen 30 anys, el procés és un procés important, que és un procés important al propi estat d'Espanya. Realment em sembla increïble perquè una persona pugui estar durant 30 anys... Jo recordo diverses pel·lícules que han trobat aquest tema. Sí. L'Hombre Culto, de l'Hongria. Del Forç Hongria. Del Forç Hongria. I un altre... No, un comentà entre nosaltres, però la podem comentar a baixa. No, no, no. No, ho havíem comentat fora d'antena. Fora d'antena, sí, sí. I després hi havia un altre que ara no recordo el títol, però sí que és un tema que s'ha tractat al llarg de la mort de Franco, clar. Sí, efectivament. Abans era impossible. Perquè a més, és clar, és una història tan sòrdida, tan sòrdida, que inclús per atendre mostrar-la és d'una certa valentia, perquè de còmode en té poc, aquesta història com a tal. Llavors, què puc dir? Doncs que l'Antoni de la Torre i la Belencuesta fan una magnífica interpretació, els dos. Inclús aquell tema que sempre penses com ho fan per envellir-los, perquè, clar, en 30 anys els han d'envellir. Doncs ells deixen de rodar inclús un temps perquè s'engreixi l'Antoni de la Torre, perquè ell, quan es fa gran, tot ell canvia. I està molt ben envellit, molt bé, molt bé. Que això és aquell tipus de fallos que si una pel·lícula això no t'ho fa bé, passa a ser de creïble a increïble, fàcilment. perquè, clar, no tens masses més ingredients. És aquell tipus de pel·lícules que pretén ensenyar-te una història, la història real, des d'un món que no la veu la pròpia història, perquè és des d'un forat, o des d'un amagatall. Per tant, fer entendre a l'espectador el pas del temps no és fàcil. I ho fan bé, ho fan relativament bé, perquè realment, entre els anys 40 i els anys 60, hi ha una diferència abismal, aquest país. I, per tant, fer-te sentir que l'espectador se n'adoni d'aquest pas del temps no era fàcil, i ho fa bé. Això ho fa molt bé, la pel·lícula. Ho fa molt bé. D'altra banda, això i la interpretació, després hi ha un fill, perquè tenen un fill, i la història de tenir un fill també és una història peculiar, com us podeu imaginar. El fill ho sap, que el pare està amagat o no? No, no, sí, clar. Sí, sí, sí. Ell viu allà dintre, i ell sempre ho sap i sempre ho amaga. Que això devia ser el gran, que tu m'explicaves també fora d'antena, el gran problema de les famílies, que haurien de mantenir aquest secret estricte, perquè en un poble petit, com seria aquest poble andalús, és molt difícil, molt, molt, molt difícil, i amb nanos petits, perquè aquest nano, ella se'n va que neixi a casa d'una germana, però després torna i torna amb el bebè dient que és de la germana, per exemple, la història és una... Clar, perquè com ho arreglen, aquesta història. Per tant, el nen creix allà dintre, veient el son pare, i per tant, sempre amb el silenci absolut. Clar, és una història molt dura, molt dura, i la pel·lícula te la desmenys. Està ben orquestada, la pel·lícula de Guió, perquè fa episodis, i fa episodis de paraules, amagar, bueno, en castellà, clar, i dona el significat de cada paraula del diccionari, i llavors la interpreta. És una... És un recurs, bueno, que té gràcia. Bueno, gràcia, vull dir que té, fins al punt de tenir intel·ligència, de posar-ho en marxa allà. Perquè llavors, si que és pantalla en negre, la paraula que suggerirà l'episodi, el que diu l'enciclopèdia d'aquella paraula, i llavors el desoprogramament de l'episodi, que és un episodi curt, de cada trosset, va introduint-ho així. Que això, bueno, li vaig trobar una certa gràcia de posar-la en marxa així. Per tant, què dic d'aquesta pel·lícula? Que és una pel·lícula dura, és una pel·lícula que està ben feta, que es mereix el premi que li van donar a Sant Sebastián, que les interpretacions estan molt per sobre del que veiem, perquè són sòbries, sense passar-se... perquè podria haver-se passat... Sí, sí, un melodrama. Sí, la segona part n'és una mica, però podria ser una cosa infumable. I no l'és, no l'és per la interpretació d'ells, per l'ús de la càmera, clar, la càmera sempre està d'una manera molt estratègica, perquè ell està en un forat, i és el que ell veu, i com ell percep el que està passant a fora. I això està molt ben jugat, molt ben jugat. Per tant, qui li interessa la temàtica, qui li interessa el cine, que explica història sense fer història, que és un tipus de cine, és una pel·lícula suggerent, i que sí, que es pot veure bé. Suposo que una mica per allà on va el fet que s'hagi repetit aquesta història en diverses fases del temps, tant en el cinema com en la literatura, és perquè... és fer una mirada sobre la influència d'un sistema, com és el franquisme, la perversió que comporta, i fins a quin punt aquesta perversió arribi a la unitat familiar. Alterant-la, distorsionant-la, i creant una situació que vista des d'ara... I segons com embrutim-la, perquè clar, és una situació... I per altra banda, jo he de creure que les persones que es van trobar amb aquesta situació de l'escala... És a dir, primer, és el sud d'Espanya, perquè és on entren els nacionals, quan a la resta hi ha dualitat. I després, perquè la gent del nord travessa la frontera i se'n pot anar, o té més capacitat de marxar, com han marxat molta gent d'aquí i del nord. Per tant, enganxa amb aquesta duresa a la gent amb menys possibilitats de fer res més que el que fan, que és amagar-se. Si estan a la costa poden marxar... Sí, hi ha més coses, hi ha més possibilitats. Si és Andalusia Profunda, no. i l'Andalusia Profunda i aquí això està... Jo havia 30 anys d'Oscuridat, em sembla que era aquella pel·lícula que hi havia també amb animació, no us en recordeu? Era una pel·lícula basca, també. I era un alcalde de Mijas, em sembla que era un poble d'així, em semblava recordar. Bé, però és la mateixa història. És la mateixa història. És la mateixa història. És la mateixa història. És la mateixa història. És la mateixa història. És la mateixa història, sí. Bé, això és el que us podria avui. Mira, jo us volia parlar com a mínim de dues coses. La primera és que, igual que va passar el mes d'abril amb el BCN Film Fest, ara, aquest novembre, formo part del jurat del 26è Festival l'Alternativa de cinema internacional i nacional de curs i llargs metratges. Una mica... Però sí, no documental, això? O sí, també... No, no, no documental necessàriament no. Sí que hi ha molt de documental, però està obert també a llargament metratges de ficció. És un cinema, com diu el nom, ja, alternatiu. Ja. Està... Perdó, encara em duro el constipat de la setmana passada. Està dirigit i vol propiciar el fet que tinguem accés a veure i conèixer, sobretot, el que es fa arreu del món i també a Espanya amb el camp del documental i del cinema experimental, un cinema que se surt dels canals comercials habituals, no? Ha començat ahir, ahir es va fer el tret de sortida i avui ha sigut el primer dia i durarà fins al diumenge. El lliurement de premis és el dissabte i jo formo part del jurat de l'ASSEC, l'Associació Catalana de Crítics i Escritors Cinematogràfics i a nosaltres ens hem deixat a l'apartat de cinema de curts i llargmetratges nacionals. Llavors tenim... Quants en teniu? Sí, 10 curtsmetratges i 8 llargmetratges. Dels 10 curtsmetratges n'hi ha un que és de José Luis Guerin. Ah, sí? Sí. A temps que no feia res, el Guerin. Sí. Ja l'he vist perquè, sí, cada festival té el seu sistema i aquest pel jurat ens deixa una sala on ens podem passar fora de la projecció habitual. Les pel·lícules que ens interessen... On t'ho veieu? On t'ho veieu, això? On és? Al Centre de Cultura Contemporània. Ah, sí, que és que és... Al CCCB. A la Filmoteca també es fan passes. A la Filmoteca també es fan passes i també es fan passes als Somseig. Aquesta sala del carrer Bejar. A part de... Bé, el que us deia és que tenim aquesta sala en la que nosaltres ho demanem i ens passen les vegades que vulguem si és que ho volem... Si ho vols veure moltes, moltes vegades... Més d'una vegada una peça per recordar o fixar alguna idea que t'hagi quedat una mica penjada. Està molt bé. Està molt bé. Perquè a partir de les 11 del matí i fins a les 9 de la nit pots estar visionant les pel·lícules que t'interessen. Molt bé. Sí, sí. després hi ha també unes activitats com són Masterclass que aquest any està dedicat juntament amb la Filmoteca a Jean Gabriel Periot es diu Cine d'Arxivo i el muntatge del Cine d'Arxivo o sigui materials i el seu muntatge. Hi ha també un seminari que el fa la directora catalana Neus Ballús en què es presenten quatre dels seus curtmetratges poc vistos perquè són uns curtmetratges d'aprenentatge diguem que estan fets em sembla que n'hi ha un que ja té 12 anys Neus Ballús és la que va fer La Peste i que últimament ha estrenat Staff Only que tu la vas comentar no? Sí, que la vam comentar aquí perquè es diu El viatge de la Marta també viatge a Senegal i tal Bé, llavors és interessant perquè es pot seguir l'evolució de la Neus i veure una mica els principis com són l'època formativa i com això ha anat conduint a una depuració de l'estil fins al que està fent ara que ja apunta de maneres de ser una de les directores de referència en el futur del cinema català Bé, a part d'això fa 30 anys que és la caiguda es conmemora la caiguda del mur de Berlín llavors allà s'ha fet una mena de reconstrucció petita del mur de Berlín en el que hi ha fotocall per tothom que hi vulgui anar obert al hall del CCCB i després es passen al voltant de la casta temàtica sis pel·lícules també totes centrades la major part són de factura alemanya alguna d'elles molt interessant però clar aquestes tu o també les veus sí, sí, sí jo estic acreditat puc veure tot si amb el suposat que tingués temps ho podria veure tot perquè això també t'interessa és molt jo he estat tres vegades jurat al Festival de Cine de Barcelona quan existia i menys era jove perquè començaves al matí i acabaves al vespre una darrere l'altra una darrere l'altra al final no saps ni què veus ara no seria cap una sistemàtica has de prendre de nòtres i tot i així dintre de tot nosaltres per el que has dit si eren deu curs i 8 llargs encara em pots retenir de manera natural amb el que és la jornada d'avui he vist dos llargs i 4 curs ja tinc això pel davant o sigui que porto un promís bastant bo que siguin els curs si són de 5 minuts però clar depèn dels curs demà no hi puc anar perquè demà tenim un passe de premsa de l'última pel·lícula d'Escorce S que dura 3 hores i 20 minuts ja ja a veure aquesta aquesta va el irlandès i aquesta va va no no no aquesta és passe de premsa sí ja ho sé ja ho sé però l'Escorce S no feia també per Netflix o per una d'aquestes no és un d'aquests que el volia no ho sé ho desconec clar perquè ara com que tots es passen a aquest tema sí sí jo he sentit a parlar que l'Escorce S es havia plantejat treballar per alguna no no aquesta és de per alguna plataforma d'aquestes sí però aquesta que dius tu bé i llavors ja anant a el que són estrenes sentireu a parlar segur d'una pel·lícula que es diu Sig Trànsic Glòria Mundi que en principi el de Sig Trànsic ho han posat entre parèntesis però com que la frase en llatí va va corrida millor que ho diguem en principi l'estrenaran perquè suposo que els hi sona més fàcil Glòria Mundi és una pel·lícula de Robert Guedigian aquest és el director francès que acostuma a treballar es veu que han fet gairebé una vintena de pel·lícules junts amb la seva actual muller que es diu Ariane Esquerit que precisament amb aquesta pel·lícula li van donar un premi d'interpretació a Venècia cosa que si veieu la pel·lícula suposo que estareu d'acord amb mi en què és donar el premi molt lleugerament perquè ni em sembla un paper totalment de protagonista ni em sembla un gran paper és una mare coratge que va entrant i sortint de casa entrant i sortint de la feina i fent d'esquirol ratos perduts i altres vegades fent d'àvia però sempre mantenint una línia en la que no hi ha un treball del paper especialment jo diria que és més per l'espectador la Ariane Esquerit que no el personatge ja llavors em sembla molt però molt estrany que li hagués donat el premi però bueno de vegades els prèmits es donen també per una acumulació de treballs i s'ha de reconèixer que és una dona que té una trajectòria i ha fet altres papers força interessants per exemple el de l'anterior que era La casa junto al mar que també era dirigida per ell home ja era un paper una mica més treballat però bueno i aquesta la temàtica sí anant amb aquesta la temàtica és jo vaig parlar aquí de la pel·lícula de Ken Lodge sí sí bé doncs és una temàtica similar o sigui el que passa és que el que Ken Lodge ho feia amb quatre personatges el pare la mare i dos fills aquí la cosa es complica perquè és el ex-marit el marit actual la muller una filla una fillastra els dos companys de les dues filles i amb tot aquest pac tenim a Marsella una barriada diguéssim més aviat de classe baixa com moltes hi ha a Marsella sí com quasi totes el director que hi ha llavors ells ho ha de ser per Marsella hi ha un repartiment de papers o sigui els grans aquí els madurs o sigui el padrastre el pare i la mare són en principi unes persones bones capaces de perdonar capaces d'ajudar per sobre dels seus interesses personals i tal i els fills i filles estan ja pervertits es veu per la modernitat i llavors hi ha unes situacions de banyes entre ells encreuades imagineu-vos entre entre la pròpia família entre la pròpia família clar això a veure si si veiem i ho comparem per exemple amb la pel·lícula de Ken Loach allà tens un discurs on està molt clar on està el problema que és una societat en la que no permet evolucionar-te i aquí és una societat en la que també et posa dificultats a tots a tot el grup per evolucionar però compte perquè resulta que hi ha un fill i una filla que estan treballant o sigui tenen un negoci pròsper que es dedica a ser una mena de la gent que ja no pot aguantar i necessita 5 euros agafa i es treu trastos de casa i ells els donen 3 euros 5 euros 10 euros i amb aquestes compraventes ells van prosperant i fins i tot arriben a fer la inauguració d'una segona botiga o sigui fixeu-vos-hi com en realitat és amb l'explotació del més dèbil del més dèbil també o del col·lega d'un dèbil però més dèbil per tant a mi em sembla que és una pel·lícula fallida d'una moralitat molt justeta tirant cap a immoral i llavors no i amb això a la sortida estàvem parlant amb alguns col·legues i hi havia molta discrepància perquè hi ha gent que fa un seguitisme bastant a segues d'aquest director que sí que té una certa habilitat per portar-te al seu terreny però bueno jo almenys em poso sempre en una situació d'aquesta història me la crec o no me la crec no clar jo em crec la història de Ken Lodge amb un 85 o un 90% i aquesta me la crec amb un 40% menys llavors la diferència va per aquí i també va per aquí la qualificació que li puc donar d'acord i llavors hi ha una que he vist no pensava parlar d'ella perquè em pensava que no valia la pena ni parlar però resulta que fins i tot m'estic trobant amb anuncis per la tele que per tant sí és un efecte crida perquè la gent la vagi a veure quina és és la pel·lícula que es diu si jo fiera rico espanyola Álvaro Fernández Armero l'has vist l'has vist l'ha vist ah perquè et deia així la no m'he vist anuncis per la tele i tot això ah sí sí jo no o no m'hi fixo clar és un tio que li toca li toca la loto jo anava a dir això un penques que li toca la loto i llavors de qui és aquesta pel·lícula dius? doncs d'un senyor que es diu Álvaro Fernández Armero que no li conec grans pel·lícules no sé si és la primera o si ha fet algun curt abans ja bueno és una pel·lícula nefasta que no hi ha per on agafar-la amb la tradició més casposa de les pel·lícules aquelles espanyolades que en dèiem els anys 70-80 que no s'acaben mai que es veu que sempre podem donar-ne d'aquestes això té el seu públic sí sí Alfredo Landa Paco Martínez Soria s'han mort i ara hi ha els continuadors però hi ha els continuadors sí sí una pel·lícula que no hi ha per on agafar-la els artistes estan els actors els actors estan sota mínims tots però bueno pensava que se valvaves els actors no no no jo no sé és que bueno no sé fins a quin punt tenen culpa a ells perquè entre la direcció i el guió van molt apretats els actors en aquesta pel·lícula ja i llavors n'hi ha un altre bueno anem una mica millor ja que estem amb cine francès és una que es diu Buenos Principios en espanyol que sempre ja sabem que les bateixen diferent que en francès molt més escaient es diu Monjean Estúpid el meu gos igual estúpid i és així estúpid amb majúscules perquè és un gos que trasbalsa tot el sistema de vida d'una família a partir de quan entra i crea una sèrie de problemes es tracta d'un escriptor que va tindre fama fa 20 anys en una novel·la i es va guanyar una posició una posició ell té el seu apartament xulo té un fill una filla la dona etcètera però a partir d'aquell moment tot el que ha provat d'escriure ha sigut un fracàs estrepitós i entra en la seva vida el favós gos aquest estúpid que li fa fer coses no, a veure no és un gos que parli ni res és un gos molt gos però que li has trobat una gràcia el gos li fa fer no no no no té massa gràcia per mi la gos però bueno fa alguna cosa interessant més que res és una mica l'evolució del personatge en què a partir de prendre's primer gens amb sèrie el gos i després anar-li donant atencions no res especial a casa es van produint una sèrie d'efectes que el fill se'n va la filla també la dona ser pare i ell per fi retroba una mica el pols que havia perdut i retroba una mica la seva vida i la seva essència de ser no la de viure d'una certa fama i buscant mantenir-la i tal sinó tornar a ser ell té un cert punt d'interès i com a història almenys és un punt més diferent del que solem veure i el guió la salve bastant original com a mínim no és rodona però té originalitat és a dir que Buenos Principios és recomanable per passar una estona Glòria Mundi aneu a veure-la i després ja en parlem molt bé són les 20 i 30 minuts i tenim aquí el Salvador una pel·lícula tu per parlar-nos o alguna sèrie perquè ell sempre ens diu alguna sèrie la veritat és que jo no he vist ninguna pel·lícula aquests dies ah no però m'hagués agradat d'anar al cinema a la festa del cinema no sé si saps allò que fa uns dies era el que anaves al cinema i era més més barat però bueno va haver-hi un problema al cinema i no vaig poder veure la pel·lícula així que dic bueno doncs no tindré que anar al cinema al final perquè sembla que que el món no vol que vegi pel·lícules però bueno ara mateix estic sense veure res molt bé la pròxima la propera programa potser ens expliques i així parlem de la sèrie sí molt bé molt bé jo volia dir que al cinema baix aquestes aquestes dies hi ha la mostra de cinema mediterrani i bueno hi ha cinema gipsi gipsi turc i aquest cap de setmana jo trobo que hi ha diverses coses interessants es pot anar a la web i podeu podeu veure podeu veure algunes coses la programació la programació que em sembla interessant hi ha pel·lícules turques hi ha pel·lícules interessant sí sí volia suggerir-ho perquè ja que és de la zona s'ha de promocionar i tant molt bé pocs cines que queden al baix diguem al baix i bregat els pocs que queden digui sí aquest és un cine és del poc l'ajuntament el va salvar quan el negre va entrar en Brancarrota que és el propietari del cine i bueno sí el dissabte fan bueno ho tinc aquí davant que pot ser del que ve que hi ha un debat posterior amb el Cacimós de la pel·lícula Ser no sé si la la coneixeu és sí i sobre els curs és que és sobre el problema curt i bueno segurament pot tenir interès aquest l'estic veient però bueno hi ha hi ha alguna una pel·lícula sobre Egipte em sembla que és d'Egipte sobre el futbol de les nenes que em sembla una cosa d'una gran valentia perquè tal com està el panorama amb el món ara sí freedom feels sí però si aneu a la web aquest cap de setmana i tots aquests dies hi ha coses que segurament poden interessar gent diversa d'aquesta part del cinema que aquí no veiem perquè no no arriba no arriba de cap manera a la filmoteca sí perquè també fan un xicle de cinema a l'editerrani però clar és molt minoritari i això està bé perquè ho tens aquí mateix i són coses algunes més interessants que d'altres per suposat però si tu mires i et mires les sinopsis hi ha una cosa que et pot interessar més que d'altres sí és evident molt bé doncs tenim aquí el Salvador Joan i volem saber coses l'any passat us fem un resum és arquitecte jubilat en aquest moment sí ja jubilat sí molt bé enhorabona tot arriba aquesta vida tot arriba sí sí millor que arribi i tant i tant si no malament que a banda de la seva professió específica és un interessat sempre pel cinema pel cinema jo crec que de totes menes però en particular ell va fer un llibre molt interessant sobre la producció cinematogràfica catalana que va venir a part promoguda per per els estudis que es van crear es pluges els es pluges els estudis de l'Alcázar que es van crear després que l'Orfea que estava a Montjuï que es cremés i per tant van crear aquests aquests estudis i aquí es va fer una mena de cine a partir dels anys 64 o por ahí 64 fins al 73 imagina més o menys un tipus de cinema de tota mena i amb expectatives d'anar a tot el món o a realment sí tenia distribució mundial es veien a tot arreu que és una cosa peculiar per ser a Espanya i per ser aquí per tant ell va fer un llibre que em sembla que es diu Mas allà d'Espluga City exacte Mas allà d'Espluga City per tant jo crec que deu ser de les persones que més sap de tot d'aquest tema i del que ens parlarà ens parlarà de la creació d'aquest d'aquest d'aquest poblat per rodar cinema i ens parlarà d'algunes pel·lícules que cregui interessants que van rodar aquí l'any passat vam explicar una mica de creació de Val Càcer i com va arribar aquí al Baix Llobregat concretament a Esplugues i avui el que volia explicar és el que vam fer realment va ser crear uns grans estudis que estaven tocant entre el tema municipal d'Esplugues i Cornellà però era realment tots els estudis estaven al tema municipal d'Esplugues que eren estudis totalment molt ben equipats tenien 5 plators de rodatge havia plators que tenien 70 metres de llarg o sigui tenia plators molt grans i tota la infraestructura que es necessita per rodar a pel·lícules o sigui tallers de fusteria tallers de guix pintura tenia també estudis de doblatges estudis també de muntatge etcètera etcètera una mica una mica imitació de Hollywood bueno sí realment cinema artesanal sí ells sempre van tindre una visió internacional del cinema ells ho tenien molt clar que aviam que el mercat espanyol era molt limitat molt petit i ells sempre feien comproducions amb tripartites quadripartites amb productores normalment italianes alemanes franceses franceses alguna vegada perquè ells inclús van arribar a muntar una productora a França que va durar molt poc també van muntar una productora pròpia a Itàlia a Roma que era en Alpa però eren més a bit com a tapaderes perquè ells així es beneficiaven de com sempre la indústria nacional europea sempre protegeix les empreses subvencions podien rebre subvencions perquè feien una coproducció entre ells mateixos que clarament poca gent sabien que eren ells mateixos una coproducció amb Valcàzar per exemple a Menalpa que era Valcàzar i Valcàzar perquè era la Valcàzar 100% capital d'ells per exemple a Roma perquè ells eren una pila de fills que estaven sí però realment al cinema al cinema realment hi havia dos directors de cine que eren l'Alfonso i hi havia el Jesús els dos eren directors de cine després hi havia un director general de producció que era el Paco Valcàzar que és el que tenia diguem la idea del gran negoci és ell el que va això ho vam explicar l'altra vegada l'any 57 van estar als Estats Units van estar a Hollywood i ell realment i va tenir la idea sí va veure com funcionava allà i va dir l'única manera que tenim és crear una indústria clar a escala europea però seguint els esquemes americans ja ja llavors jo vull el que volia explicar si és que em dóna temps una mica era a part dels estudis ells en aquells moments encara el que era el que després s'ha conegut com a Spaghetti Western encara estava molt a les beceroles encara pràcticament el fenomen Spaghetti Western no havia encara no havia sorgit com a tal perquè l'Espaghetti Western neix al real de la primer Western que va fer Sergio Leone per un punyada de dolores però ells intuïen que això seria un filó perquè ells el Paco Balcazar ho explica molt bé en una entrevista que li van fer a La Vanguardia va dir que ells jo no hago el cine que me gusta sino hago el cine que en este momento me pide el público o sigui ells diguem feien el tipus de cinema ells de cinema en una indústria i per tant la indústria el que ha de fer és acomodar-se els gustos o els interessos del moment o conduir-los bé perquè això ve de Hollywood ve aviam conduir-los és molt difícil la indústria americana sí que pot conduir-la però des d'aquí conduir això és molt difícil llavors ells van intuir que això va ser una idea genial perquè en aquell moment els pocs Westerns que s'havien fet aquí a Espanya eren eren quatre comptats vull dir que eren el del Romero Marchent una producció anglesa camuflada anglesa però en realitat hi havia el productor que estava darrere era la Metro Walden Mayer que va acceptar la producció perquè va veure que els costos eren tan baixos que és igual encara que perdem diners però vull dir havien fet molt poques pel·lícules realment on havia començat una mica el fenomen del del Western europeu va ser Alemanya però Alemanya era pel mercat intern alemany després en parlaré perquè ells van fer algunes coproduccions en Alemanya pensant per aquest mercat alemany encara que van fer coproduccions ells ells van tindre un problema amb manca de nòmina de directors de referència a Catalunya no no o a Espanya en aquell moment no perquè el fer coproduccions internacionals es portaven els actors i els directors i els tècnics bé els tècnics normalment havien els tècnics de plantilla que eren molt bons però els actors importaven l'equip més que aviam l'equip tècnic normalment per temes de coproduccions els obligava que que havien prestat nomes havia gent que realment aparecia al cítol de gràtics que aquí ni trepitjava en Espanya però era per complir si anava a una producció tripartita per complir amb el percentatge de la producció quin tant per cent perquè això sí que es controlava però després res més ell el que sí interessava era portar sobretot actors actors americans actors alemanys actors francesos actors italians actors d'altres països perquè realment els actors espanyols a part de jo què sé de la Sara Montiel que també tenia poca aviam que fossin internacionals n'havia poquets però evidentment la gran aviam els dos o tres actors principals de la pel·lícula podien ser estrangers però el resto d'actors secundaris i actors de reparto que es diu eren d'aquí evidentment inclús van van muntar un hotel només que el tenien sempre a ple Rambla Catalunya diputació cantonava Rambla Catalunya però de fet era diputació només el tenien per tot perquè m'ho vien tanta tanta gent tanta gent de l'estranger que només el tenien exclusivament només per la gent que ells contractaven per els directors coproductors sectors etcètera etcètera i això ho portava un altre dels germans que era el Luis Balcázar que eren eren diversos germans però del cine hi havia de fet hi havia l'Alfonso el Paco i el Jesús vull dir que els altres germans els participaven a nivell accionarial però realment no no estaven diguem-ne al dia a dia de les produccions llavors ells van tindre ho van ensapagar van ensapagar que això era un filó en aquell moment hi havia un filó que ja es veia que s'estava acabant que era el Peplum i llavors ells van van ensumar que que bueno estava havia començat a sortir les primeres pel·lícules primeres westerns però d'una manera molt molt marginal que el western podia ser un filó i llavors van van apostar molt fort molt fort vull dir perquè van van construir que és el que volia explicar avui van construir un poblat del far west aquí es plugues al costat just amb el límit municipal de Sant Jús entre es plugues i Sant Jús per dir que hi havia molta gent de Sant Jús d'una certa edat perquè això sí que realment els estudis eren molt difícil que poguessis entrar i deixessin entrar i poguessin veure els rodatges però el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el no paraven perquè el nivell de producció normalment de nit sempre es roda en el que es diu en noche americana que és a través d'un filtre d'una super exposició de la pel·lícula es aconsegueix l'efecte de nit però com aquí no hi havia hores del dia per poder per poder rodar doncs aquí les escenes de nit es rodaven de nit i llavors anessis a l'hora que anessis rodaven sempre trobaves que una pel·lícula a l'altra estaven rodant i a vegades dues pel·lícules a l'hora una part estaven a una pel·lícula ara presentar-nos una mica la primera pel·lícula que es va rodar va ser Pistoleros d'Arizona que era una coproducció però el 50% era blanc i negre això? no, no ells sempre rodaven en color en color mai abans sí però des que van arribar aquí no perquè com això era per exportar tot el món el blanc i negre diguem-ne limitava la seva exhibició i 35 mil·límetres sempre 35 i van ser dels primers que van rodar en 70 mil·límetres això ho explicarem va ser la primera productora que a Espanya va rodar en 70 mil·límetres i la primera productora que a Espanya va rodar en 3 dimensions també llavors aquesta pel·lícula el protagonista era un actor americà el Robert Woods que en aquell moment estava a París fent teatre de fet era un actor televisiu una mica com havia passat amb la primera pel·lícula el Sergio Leone que el Clint Eastwood era de fet era un actor era un actor de televisió vull dir que després ja no després ja a partir d'aquesta pel·lícula ja va ser en el cas del Sergio Leone i això ja per tant una mica del tema va vindre a parar després d'haver-ho negat perquè primer el volia contratar l'Henry Fonda que va dir que no el James Coburn tampoc el Richard Harrison tampoc i al final va ser Clint Eastwood perquè no hi havia ja no trobaven a ningú més i era més jovenet i llavors i perquè va acceptar els 15.000 dòlars dels 180.000 que havien de pressupost de la pel·lícula que va acceptar-ho el cas és que la pel·lícula aquesta del Sergio Leone és la que va donar el tret de sortida i clarament va posar de moda aquest gènere el western el que es va anomenar spaghetti western western fet aquí a Europa de fet aquesta pel·lícula s'estrena el 19 de setembre d'aquí d'aquesta pel·lícula de Sergio Leone a Florencia amb un èxit que no se'l esperava a ningú però ells ja a finals d'agost ja estaven rodant el pistolero de Arizona que en aquell moment el títol de rodatge era un altre que era Rancho de los Implacables l'èxit d'aquesta pel·lícula és una pel·lícula que està força bé que està realment està molt ben feta és una pel·lícula que és més el western americà que el western el que després va ser el western europeu que és més violent o és més i va tindre un èxit a tot el món vull dir tant és així que els primers 15 dies només només a Itàlia ja va recaudar 8 milions de liras i a Estats Units la va distribuir la Universal Pictures i hem de pensar que fins l'any 67 fins al febrer 67 no es va estrenar per un punyada de dòlars o sigui que els Estats Units van conèixer l'espagueti western molt abans i amb una pel·lícula rodada aquí realment per fer aquesta pel·lícula van construir el poblat els permissos el van aconseguir a finals de mes de juny i bueno era molt laboriós construir aquest poblat perquè a la zona on estava buicada diguem estava entre quasi al mig del centre urbà encara que de fet tenia una banda el cementiri municipal per l'altra banda tenia una fàbrica que era la fàbrica de ceràmica de Pujol i Bòsis que en aquell moment encara funcionava ara ja no ara és un museu i tenien edificis en segon terme i això era molt complicat quan l'Alberto quan li van dir fes aquest poblat ell va dir bueno això és inviable i van dir bueno serà inviable o no inviable però l'hem de fer llavors ell va bueno va fer tot un estudi volumètric quants metres hi havia? 10.000 metres quadrats 10.000 metres quadrats sí una hectàrea sí una hectàrea llavors clar i va tenir bueno el Juan Alberto ja seria tema d'un altre programa era una persona que de les persones bueno el director tític més important que ha hagut a Catalunya va ser Juan Alberto i ara aquell com no va voler mai treballar a Madrid si no hagués sigut un dels més importants d'Espanya però quan venien els americans aquí a Espanya rodar normalment el cridaven a ell o sigui les primeres produccions internacionals espanyoles el director artístic espanyol era ell però ara ens n'anem una mica de tema ell ho va solucionar vull dir molt ingeniosament vull dir si hi havia jo què sé la muntanya de Sant Pere Mart i a dalt de la muntanya hi havia l'edifici de Telefònic amb aquelles antenes parabòliques que eren la comunicació telefònica amb les illes balears ell va construir una torre amb una cuba d'aigua que just a l'ull de la càmera tapava justament es veia la muntanya però no es veia la punta de la muntanya o coses més ingenioses el pujol i bau sis tenia dos xomanelles i com en fornaven alternivament un forn o l'altre perquè quan acabà amb la fornada no es podia obrir el forn perquè es va a 1300 o 1400 1200 1300 graus de temperatura llavors podia funcionar alternativament una o un altre un altre forn llavors ell va construir una xomanella que tenia dos metres i mig dalt complerta de fet eren tres cares però bueno i sortia el fum per què? llavors ell en funció de quina xomanella sortia el fum la col·locava estratègicament amb la teulada d'una o un altre edifici perquè coincidís perquè coincidís i tu veus les pel·lícules dius mira quin realisme hasta la està traient fum real era el fum real era el fum de les rajoles de la fàbrica de la Pujol i va o sigui com aquests ara seria molt llarg d'explicar i quan ell va per rodar aquesta pel·lícula va va construir un carrer de 110 120 metres quadrats de llargada més que res per les cavalgades dels cavalls necessitava tenir un carrer llarg suficient estens perquè donés temps de les persecucions i va col·locar a la banda dreta que és la banda sud que estava més assolellada però els edificis més importants com poden ser evidentment el salón pot ser l'oficina del xerif el library stable el gran magatzem el general l'estor etcètera i a la banda esquerra altre tipus d'edificis més secundaris com podia ser el banc o podia ser l'església o podia ser l'oficina de correus etcètera vull dir que per mirar que tinguessin el màxim d'assellollament natural encara que sempre de dia sempre rodaven focus per compensar ombres però per facilitar això i llavors amb els seus retranquejos de façanes etcètera vull dir que seria molt llarg en explicar com ho va desenvolupar però molt intel·ligentment i el que és molt important ell a diferència de tots els poblats de l'oest americà que es van construir a Europa a tota Europa era autèntic o sigui ell va estudiar com eren els poblats a través de documentació sobretot fotogràfica quan va sortir la fotografia que es van començar a fer vull dir a haver fotografies reals de poblats inclús ell va visitar va visitar va fer un viatge als Estats Units i va visitar el el que es diu que es coneix el desert de Mojave i la vall de la mort amb el qual havia inclús es conservava un poblat autèntic americà intacte intacte perquè va haver una peste bubònica i bueno els que no van morir van fugir i realment vull dir que i això quan van venir quan venien els americans aquí a rodar és el que primer els sorprenia la realitat sí que estava fet vull dir realment amb una base real que era molt que això no es pot trobar a cap dels poblats que es van construir a Europa Europa Itàlia Espanya altres llocs Jugoslàvia bueno tots els que es van construir aquí a Europa i això també també hi ha que dir-ho i va ser un gran mèrit del Juan Alberto una cosa curiosa perquè era que els vidres del salón com en totes les pel·lícules sempre hi havia una defenestració o sigui algú sempre sortia rebotat i defenestrat per la finestra del salón evidentment no podia ser de vidre perquè això havia provocat talls i accidents i greus amb els actors i ell aquests vidres que a més eren vidres emplomats de diferents colors ells els feien de caramel o sigui hi havia la pasticiria Fígols que no estava d'on està ara sinó que estava una mica més avall d'on està actualment i els fabricava en partides d'entre 500 i 600 vidres perquè les escenes es tenien que repetir de caramel transparent clar no ho feien amb cinc colors feien color transparent i els colors bàsics els cinc colors el groc el verd el blau i la Fígols la mateixa família sí perquè són els colors els colorants que utilitzaven pels pastissos ja no m'ho penso i el que és curiós és que al costat d'havia un col·legi que l'escola Isidre Martí que no és la que hi ha ara és una escola que estava que havia que estava més pròxim als estudis quan acabava el rodatge com els nens anàvem per allà els donaven com si fossin piruletes els trossets que s'havien trencat no s'havien utilitzat o s'havien fet molt bé és una curiositat al Libre Stable sempre tenien cavalls eren cavalls que estaven molt ben domats estaven especialitzats i eren cavalls que estava hi havia una empresa que era de Madrid que és la que subministrava animals i en aquest cas cavalls per tota Europa els cavalls només de Madrid perquè aquí no, no estaven aquí però l'empresa que els subministrava i que els diguem els havia clar que un cavall normal tu no pots fer-lo servir per un rodatge perquè té que caure el cavall té que sapiguer etcètera etcètera llavors hi havia una empresa que és la que Fernández Medina que va va tenir el monopoli de tot totes les animals vull dir eren cavalls camells després en parlarem el totó d'Aràbia que els van portar ells el totó d'Aràbia els camells perquè el totó el famós totó el famós totó però ara potser potser que acabem això anem una mica justos anem una mica justos però si tens altres pel·lícules bueno ja que ha sortit el totó d'Aràbia el totó d'Aràbia va ser una aposta en aquell moment estava molt de moda es va posar de moda el cine de James Bond de la sèrie de James Bond i també havia triomfat la pel·lícula de l'Ores d'Aràbia i llavors se'ls hi va ocórrer fer una pel·lícula mixta que fos una mica de les dues coses i en pla d'humor llavors van contractar de protagonista el totó que va ser l'única vegada que va sortir d'Itàlia rodant la pel·lícula la va rodar aquí i també com a protagonista masculí havia Fernando Fernández Gómez ai el Fernando Fernández Gómez el López Vázquez el López Vázquez jo d'aquesta pel·lícula perquè ho recordo molt bé una gran habilitat del Juan Alberto era que a part d'aquest decorat que es podia utilitzar bueno s'utilitzava per westerns per exemple en aquest cas va reconvertir aquest poblat vull dir en camions de sorra i a més de trecho com si fos un poble de l'Aràbia Saudita i bueno a part que van portar camells jo recordo que van vindre els camions amb els camells i no hi havia manera de fer-los baixar jo estava allà de fer-los baixar del camió fins que al final va venir perquè no hi ha els estiraven i va venir un àrab de veritat que els hi va dir bueno no són gens dòcils no són gens dòcils i van sortir disparats i no hi havia aquí els parers parlant ja d'aquest tema de pel·lícules que es van rodar al poblat i no eren westerns una altra pel·lícula va ser molt important a nivell de producció va ser el Surkuf que era un personatge històric de l'època napoleònica que era bueno era era un pirata realment era un cursari sí era pel·lícula d'època llavors aquesta era d'època i va ser una gran super superproducció i va participar i va participar a la pàramon americana perquè ells en aquell moment tenien moltes relacions amb la pàramon perquè ells distribuïen tot el material de la pàramon aquí a Espanya va ser una pel·lícula van estar quasi es va rodar a Estats Units sí que es va fer un resum només amb una sola pel·lícula però tot Europa es va estrenar amb dos parts que era Tormenta el Sol del Pacífico i el Tigre de los Siete Mares llavors en aquest cas van que recordo van reconvertir tot Espluga City com si fos un poble de l'oceà índic vull dir van plantar palmeres plantes tropical van aquesta pel·lícula és molt més interessant per el tema de la reconstrució dels vaixells però això ara ens portaria i va vindre a part del director que era maricà que no és el que apareixia el títol d'acredit perquè el títol d'acredit era Sergio Benconceli que no va rodar res i només va estar un dia i el van fotre fora del plató però José Antonio de la Loma no era llavors el José Antonio de la Loma era el que constava però tampoc va ser amb el del cas del Totó ah tampoc tampoc això es portaria això era molt habitual sí que veiem que que s'està acabant el temps sí i hi ha una altra pel·lícula que també es va rodar aquí i i era una pel·lícula crònica d'un atraco que és l'Amèrica profunda dels anys 50 i llavors van reconvertir el poblat en un poble americà vull dir amb llums de neon van portar cadillacs van portar cotxes americans i van van muntar una vangínia etcètera però bueno jo veig i els actors els actors per exemple en aquesta pel·lícula era l'Anita Epper la famosa Anita Epper que que era una persona el director m'ha dit que era molt disciplinada vull dir quan acabava el rodatge i tothom ja marxava i ella veia que encara vull dir que dava mitja hora no del seu horari laboral ella ella no no que demse que jo vull vull assajar les escenes que hem de rodar demà que era una persona malgrat que o s'evita etcètera etcètera que avui dia més havia tret als Estats Units era una persona que era hi ha casos perquè el Robert Tello també que l'última pel·lícula que va fer que va venir aquí que això ho tenia que fer un altre dia perquè se'ns fa el temps que no perdona abans de que s'exhaureixi el temps volia dir que la setmana que ve la setmana que ve comptem amb l'actriu catalana Mercè Espelleta que és actriu de cinema de teatre i televisió a més a més és directora de càsting i forma part des de fa 20 anys de fet va estar amb la fundació d'una cosa que se'n diu el projecte Vaca que és ho sé la vessant de la Mercè ja ho podrem comprovar quan vingui aquí amb nosaltres és una vessant feminista militant i en aquest sentit doncs era un projecte que volia reivindicar el paper de la dona no solament com a actriu sinó també com a creadora i conductora de de la qüestió tant de teatre com de cinema serà molt interessant i ja veiem com sempre ens passa que el temps es fa curt sí es fa curt per moltíssimes coses que hi hagi una visió molt complerta d'aquest tema i llavors costa sintetitzar suposo sí i a més que són moltes moltes moltes pel·lícules