Lady Macbeth, Kubrick, Stefan Zweig, Ma Loute i La Professora: poder, esperpent i exilis al cinema

Cinema sense condicions Bona nit, un dimarts més som aquí disposats a parlar de cinema i sobretot de cinema sense condicions, és a dir, les coses que ens agraden, que recomanem, que considerem que val la pena que veieu. A més a més, avui, com passa gairebé cada setmana, tenim un convidat, un especial convidat que ens plau molt que estiguin aquí, perquè és un senyor que domina el tema de l'Stanley Kubrick i que ens parlarà a la segona part del programa de tots els films de l'Stanley Kubrick. Aquest senyor es diu Pep Armengol, i el tenim aquí a l'esquerra, al nostre costat. Guaita el Pep. Moltes ganes d'escoltar-lo. Com sempre, com sempre, estem aquí l'equip, o una part de l'equip, tenim, com sempre, portant el control del so i tots els efectes de la música, etcètera, darrere dels vidres, en Franciès Caguilar, en Joan Sardà, que està a la meva dreta, acaba d'arribar la Carme Negot i que es posa també a la meva dreta, el Paul Digger, que està a l'esquerra, i en Joan Morros, que intenta presentar-vos-a. Com sempre, farem dues parts del programa. La primera part parlaríem de les coses que hem vist, de les coses que val la pena. jo sé que tant el Joan com el Pep han vist una pel·lícula que els ha agradat molt, Lady Macbeth, i per tant podria ser molt interessant que ens parlessin d'aquesta pel·lícula, que a més a més el Joan en concret, i per tant seria molt interessant potser que comencés ell, s'ha llegit la famosa novel·la basada en aquesta pel·lícula, en aquesta novel·la. No ho explicarà ell, ja ho explicarà. No és ben bé això, a més no és la de Shakespeare, va d'una altra cosa. Però ja no pregunteu ni per la música del començament, ni res, això que s'estan perdent els bons costons. Jo he intès que era la música del Stanley Kubrick. Per a nada. Ah, no? No, això està preparat per després, perquè el Joan ha portat música, com sempre, i em demanava, ara tocava aquesta, i dic, no, comencem amb això. I què és això? El Ministeri del Tiempo. Ah, i què és això? El Ministeri del Tiempo és una sèrie, és la gran sèrie espanyola per excel·lència. perquè després, si teniu a haver de preguntar-me, doncs, bueno, aquest diumenge es va fer una activitat molt interessant allà als Verdi i vaig poder conèixer el creador de la sèrie, el Javier Olivares. Així que, bueno, després, si voleu, en parlem. Sí, home. Very interesting. A veure, a veure, però per què no ho sento? Què dius, Paul? No se't sent. No se't sent res? No. No se't sent res. No se't sent res. A veure, espera, eh? Tens ben connectat. Ah, tu creus que això és tan fàcil? No, l'altre, l'altre. A veure, ara, Pol? Pol, parla. Hola? Sí. Ara? És que tens una altra, tenies una altra. Ara ja. Ja està, ara no podrem sentir la música d'aquí, no passa res. La del CD, sí. Vinga, què deies? No, no, no, que jo només era un comentari. El que anava a comentar, justament, que està bastant relacionat pel tema de les sèries. Però, bueno, comencem ara, aquí em sento. Després ens ha de dir que males sèries. Sí, sí. que el Pol d'encanten. Sí. Bueno, la setmana passada el Joan Sardal va parlar de Borgen, la sèrie sueca. Jo ja me l'han passada tota sencera, per tant, estic disposat a començar la veu-la. Ja la tinc tota sencera, eh? És a dir... Té un nom, eh? Perquè des que va néixer Netflix, això, i té un nom en anglès, que és les maratons de sèries. Aquí a la biblioteca d'aquí, Borgen és per demà. Has vist 30 capítols, has vist? No, no, no, no, les tinc. Els tinc a casa, però encara no he començat a veure-los cap. Sí, sí. És que quan tingui un moment de temps m'hi posaré, però ja els tinc, eh? O sigui, ja puc començar... Ah, però no l'has vist, eh? Ah, he vist cap encara. No, no, no, encara no he començat, però ja els tinc. És això que diu el Pol, és això que diu. Ja m'he comprat el Quijote, ara. No, no, no, per tenir-lo allà. La raó és que el meu germà, no sé si a través d'una biblioteca, doncs va aconseguir totes les, no sé quantes temporades, se les va copiar. Tres, tres. Per tenir-les, i me les ha passat, o sigui que les tinc jo, però no he començat a veure res, eh? Doncs quan comencis no la podres deixar. Sí? Bueno, doncs fa bé d'avisar-ho, perquè... Vull dir-ho, us va explicar-ho l'altre dia el Joan, eh? Ah, jo no hi era, o sigui... Va explicar-ho l'altre dia el Joan que això anava així, eh? Però has d'escoltar els programes quan no véns, Carles. Toma, bronca! És una horieta. Sí, mentre estàs allà amb els nets i això, doncs el posa, eh? Un dia te'ls porto, i veus tu. Molt difícil que és. Exalta, eh? Que seguin aquí, a la taula. Molt bé, molt bé. El difícil ja seria que se hi haguessin. Tenien drets i saltant per sobre la taula. Bueno, no sé si tant. Tant com bé. Bueno, en qualsevol cas, deia que ells han vist Lady Macbeth, jo penso que val la pena que en Joan ens comenci per explicar què li va semblar, quin impression té, com ha vist la novel·la... M'encanta que es digui Lady Macbeth per això. Sí, bueno, és... És, no sé, vull dir, últimament també es va estrenar una pel·lícula xinesa que es deia Jo no sóc Madame Bovary. Sí. I no era Madame Bovary. Que en l'original no era Madame Bovary, sinó que era un personatge xinès que, doncs, és el símbol de les dones dolentes, diguéssim, no? La fem fatal. Sí, sí, sí. I aleshores, doncs, pel mercat internacional, doncs, es va escollir Madame Bovary perquè s'entenia més bé, no? Clar, possiblement. Llavors, aquí el que va fer el Nikolai Leskov, que és l'autor de la novel·la, en realitat és una novel·la curta perquè són 92 pàgines, és portar un personatge que podria ser tan dolent com Lady Macbeth i posar-lo a la Rússia del segle XIX, que és quan ell vivia, no? Aleshores, què dir? La pel·lícula és magnífica, jo la trobo extraordinària, en Pep em sembla que també està d'acord. Coincideixo, sí. perquè agafa la novel·la tal com és, la novel·la, vaig llegir que ja havia tingut una versió fílmica a càrrec del polonès Andrés Baida, no la conec, jo penso que no s'ha estrenat aquí, però no ho sé, jo em sembla que una versió millor que aquesta que ara s'estrena dirigida pel britànic William Oldroyd, jo em sembla que no hi pot haver millor adaptació que aquesta, d'aquesta novel·la del Nikolai Leskov. Hi ha també una òpera basada en la novel·la, que és dels Shostakovich, que per mi és un dels grans músics... Ah, però de quan és aquest home? Del segle XIX. Del segle XIX. Del segle XIX. I Shostakovich, doncs, té una òpera que es diu Lady Macbeth o Demenx. La novel·la en català l'han traduïda per Lady Macbeth del districte de Menx, i l'òpera és Lady Macbeth de Menx. i la pel·lícula es diu Lady Macbeth sense res més, a seques. I és una pel·lícula molt precisa, molt... La novel·la és un prodigi de síntesi, ja ho estem dient, només 92 pàgines, i la pel·lícula també segueix l'estil de la novel·la, la qual cosa no vol dir que sigui una il·lustració de la novel·la. aquí està el valor de la pel·lícula, que és una creació a partir d'una altra creació. I segurament tenint en compte totes les recreacions que s'han fet d'aquesta novel·leta, no? Tenint en compte l'òpera i tenint en compte... Ah, però no és el segle XIX. Doncs tot el que s'ha fet, no? I per mi el més important és que és una pel·lícula que tot i passar al segle XIX, tot i que l'argument és del segle XIX, a la Rússia, és perfectament contemporània. És a dir, l'adaptació és fidel a la novel·la, menys en el final. És a dir, el final s'aguanta molt bé en el segle XIX, però en el segle XXI no ens diria res. Ens diria molt poc. Ens deixaria amb un regust de dir bueno, això no acaba com hauria d'acabar. i la gent que ha fet el guió doncs ha canviat el final i l'ha portat al segle XXI absolutament. Vull dir, sense canviar de... D'esperit. D'esperit, no? Però dona la visió des del segle XXI. És a dir, canvia absolutament el final per veure-ho des d'ara mateix, perquè sigui una cosa que... Això que es diu tant, que ens interpel·li, no? Vull dir, perquè al final que dona la novel·la al segle XIX ara el trobaríem una mica fluix. I, en canvi, això és una història de poder, és una història de poder en els diversos... en els diversos vessants del poder, com aquesta dona que és una dona bàsicament dolenta per això és aquesta Lady Macbeth, no? Vull dir, aquí no hi ha bruixes, no hi ha boscos que caminen, no hi ha res, però la maldat i la maldat del poder hi és en primer pla. A mi em va recordar... De totes fons, si se'n recordeu, l'arribada i la marxada dels carruatges es veu sempre a través d'un bosc. Sí. Un bosc espès. Sí. Que jo vaig pensar que si hi podia ser una mica... Vaja... Com un reflex de dir, ei, estem... Cuidado, a l'altra banda del bosc està Lady Macbeth. Shakespeare també hi és. Eh? Correcte. Clar. I és també en la destil·lació que fa el Leskov, no? I, evident, en la pel·lícula també hi és, perquè, esclar, si tu fas una obra que es diu Lady Macbeth, has de tenir en compte el pobre William, no? perquè és que, a veure... Però, no sé, nosaltres parlàvem d'influències de... A mi em va recordar molt el Buñuel, no? Jo penso que és una pel·lícula que al Buñuel li hauria agradat fer-la, perquè... És en color, sembla que... És en color. És en color, és en color. Sí, sí, sí. I una producció excel·lent. A més, és una producció de la BBC i una... I vull dir-ho també que rep fons de la Loteria Nacional Britànica. I jo només recordo que la loteria... Una altra loteria nacional que inverteixi en el cinema, que és la Loteria Belga, que us recordo de les pel·lícules de l'André Delvó, que totes estaven finançades per la Loteria Belga. André Delvó, que avui dia no... Està desaparegut. Està desaparegut. Vull dir, no sona per ningú, però que per mi és un dels grans autors de la història del cinema. Sí, sí. I ho dic perquè... A veure, les loteries que tenim nosaltres, on van a parar els diners? Clar, clar, clar. Ja ho sabem, no? En els senyors aquests que estan imputats. Sí, senyor. Aleshores, doncs que una loteria, o dues, en aquest cas, que jo conegui, donin els fons per creació de cultura, això em sembla una meravella. A copiar-ho. Però haig de dir, haig de dir que no és el típic producte de la BBC. No. I aquí la gent que no es porti engany. Vull dir, no és les produccions de la BBC sobre novel·les de Jane Austen, sobre altre tipus de novel·la victoriana, etcètera. No té res a veure. És una pel·lícula completament de cinema d'autor. És a dir, que la persona que vagi al cine només per distreure's, que no hi vagi. Perquè es trobarà decebut, frustrat i fotut. No, no. Vull dir, és una pel·lícula que inaugura el festival d'autor, de Film Festival de Barcelona, i s'hi inaugura és perquè exactament és una pel·lícula d'autor. Ens va recordar també molt la planificació de l'Ulry Seidel. Aquesta mena d'agafar la simetria en el pla. Hi ha uns plans que es van repetint de la Lady Macbeth en una espècie de canapé, una espècie de ches long, que cada vegada ens l'acosta més, la càmera. Vull dir, que és un símbol del poder d'una força tremenda. Ella amb el gran vestit, amb les faldilles amples, etcètera. Vull dir, asseguda allà, quieta, seriosa, vull dir, imponent. Per cert que... Ja m'estic imaginant que fas molt bé, eh? Per cert. Ja veig aquella dignitat. Sí, sí. Però bueno, dignitat. Sí, dignitat externa, sí. Externa, externa. Molt externa. Però... Però una crueldat del poder... Els grans malvats tenen aspecte digne, eh? Alguns. Bueno, alguns, per exemple, aquesta. Alguns. Estava veient la foto i dic... Sí, sí, sí. I s'ha de dir que l'actriu protagonista és Florence Pugh. No sabem qui és. P-U-G-H. És una actriu molt jove, que a mi em va recordar molt a la Rachel Weiss, fins i tot físicament, si sembla, eh? Vull dir que la cara la recorda excepcionalment. però és una actriu descomunal. La imatge és una mica intemporal, eh? Absolutament. És que el film no és un film que... No, que deies tu que l'ha posat al segle XXI, però en canvi mires la foto aquesta de la... Bé, de... És que la història pot funcionar en qualsevol segle. perquè la primera història de Macbeth ens remet al segle XIII, quan realment hi havia un rei a Escòcia que es dèia Macbeth, no? Que això ho va recollir el Shakespeare i llavors ho va fer en el segle XVI, no? Vull dir, llavors, anem de tres segles en tres segles. El XIX és el Nikolai Leskov que agafa aquest argument, no? Ara, vull dir, en ple segle XXI, aquest William Oldroyd, que també és bastant novell, i aquest director, doncs, jo penso que ha fet una pel·lícula, bueno, per treure's el barret i... Molt bé, doncs hi anirem. I la veurem. Carme, què has vist? Jo, clar, me n'alegro moltíssim que diguis que hi ha una pel·lícula meravellosa, perquè jo no me les trobo. És que costa. A veure, jo... Aquesta la passo ràpid, eh? Però només per dir que és infumable, perquè l'alta societat aquesta... Ai, que hi ha una polèmica. Ah, doncs no, la deixem estar. La deixem perquè no vull... No, no, jo no, jo a la mateixa hora estava veient bastant fríos. Doncs no, no, no, no la vaig... No, no, no puc. A veure, jo... Hi ha una cosa curiosa que em sembla que vas... L'únic que m'ha agradat, deixa'm dir-ho d'això, és que no tinc ganes ni d'entrar en debat amb aquesta. Imagina si la vaig trobar infumable. Jo vaig anar perquè trobava que la Vinoche i la Valeria Bruni no podia ser que fessin... Bé, jo acabava de veure una italiana de la Bruni. Vestem sense condicions. Vull dir que si algú la defensa la pel·lícula... Sí, sí, sí. De fet, no es diu... Potser és perquè el títol... T'has quedat amb el títol i no es diu així. No, no, no, no, no. Vaig a empassar-me-la tota. No, no, però vull dir... És igual de societat, la pel·lícula. Llavors, sí, ja ho sé, el que vol dir és això, és la contraposició entre la societat i la que no ho és, però és una pel·lícula que és igual, al meu modo de veure no l'aconsellaria. L'únic que trobo bonic, bonic, extraordinari, és la fotografia, que és d'una altíssima qualitat i si haguéssim fet de tota ella una exposició de fotografies molt d'elles maquíssimes, maquíssimes, m'hagués semblat esplèndid. No estaves preparada per veure canibalisme, digue-ho sincerament, a la pel·lícula. No, no, m'era igual que fessin canibalisme o no. Això seria una cosa anecdòtica. Si hi hagués història consistent, el que passa és que trobo que no n'és de consistent. El que no t'agrada és la gratuïtat. No, la gratuïtat a vegades té sentit. No, però en aquesta pel·lícula, concretament. La gratuïtat, deia el pont. No, no, el guió. És un guió que no... El meu modo d'entendre, no s'aguanta. És a dir, vol descriure dues coses, les descriu, però després, cinematogràficament, trobo que no ho lliga, i no lliga la història. Llavors tot és esperpèntic i llavors no sap si triar-lo esperpèntic o el realisme o... No, no, és que tot és esperpent, eh? Ja ho sé, que és tot esperpent. Per això que al final és esperpent. però, de fet, vol explicar una història. Llavors no se'n surt d'explicar aquella història. El meu modo de veure. Jo vull dir que jo, si us ha agradat, estic molt contenta. Jo l'he de veure encara. Jo no l'hi he vist. A mi m'ha agradat. Jo el que voldria dir una cosa abans que el Pep digui la seva, perquè jo no l'hi he vist. Jo no l'he comentat un altre, i anava a comentar la professora, eh? Val, jo no l'hi he vist a la pel·lícula, però el que sí veig que resulta una pel·lícula d'aquelles o que t'agrada molt o que no t'agrada gens. Això pot ser. Perquè a La Vanguardia va passar un cas molt curiós, que la crítica del... Jo no ho havia vist. La crítica del Salvador Lleupart li posava una estrella. Com jo, com jo, llavors. I l'Enric Ros, a dintre. I en canvi, l'Enric Ros, en el suplement Què fem, n'hi posava quatre. És a dir, o t'agrada molt o no t'agrada gens. És un tipus d'aquests de pel·lícula. A veure, a pesar de... És a dir, ja he dit el que em va semblar esplèndid, que és la fotografia, el lloc on està situada i com usa la fotografia. Això és molt bo. Però això no és una pel·lícula. No. Per tant... Una pel·lícula no es pot salvar per la fotografia. No, és que aquesta no se salva. A mi m'esteu... El meu modo de veure. A mi em feu pensar, no sé si serà una bona manera de comparar-ho amb una altra història, com que parleu de l'Esperpento, no? I sabem que, per excel·lència, no? Doncs el senyor Ramon Vallent-Clan, no? Va ser el creador de tot això. Ah, sí, però això és una altra cosa. Bueno, però és que si qui ha llegit Lluces de Bohèmia també es pot trobar... I ha llegit i vista. Doncs també, sí, en teatre que es va fer, també es pot trobar en una situació en la qual tot és això. Vull dir, tot és veritablement una cosa difícil de copsar. Perquè no és... Això és que aquesta pel·lícula jo a sobre la trobo arrogant. I el Vallent-Clan és esperpèntic, però arrogant no. Bueno, jo puc dir... Déu-n'hi-do, el Vallent-Clan d'arrogància. Arrogància personal, però no les seves obres. Personal, personal, sí. No les seves obres. Jo, de dos menys, aniria a la professora, que em sembla que és una pel·lícula més interessant, en alguna mesura, almenys per tu. Sí. A veure, jo vaig anar a veure la professora perquè li vaig preguntar al Joan què havia vist i no sabia... em va aconsellar aquesta, però no l'havia vist. És veritat. I això... Perquè la crítica l'ha deixat bé. I la vaig posar en WhatsApp i llavors jo no havia vist les crítiques i llavors quan vaig veure que és eslovaca, jo l'any passat vaig estar... aquest estiu passat vaig estar a Txèquia, que jo havia estat a Txèquia abans... De la separació. Abans de la separació. Bueno, abans del... Del caiguda del món. Sí, exacte. i per tant, per mi va ser impressionant veure aquell canvi. Eslovàquia jo no ho conec, Bratislava diu és una ciutat... Bueno, no té... tercera part de Praga, clar, però hi vaig pensar que era un món que em feia gràcia de veure. Llavors, de què va la pel·lícula? La pel·lícula... Bueno, es diu la professora i es veu de què va. Llavors, és una mestra d'una escola en l'època, comença el 83, és a dir, abans del mur i, per tant, amb dominació soviètica clara. Per tant, allà la gent provinent de Rússia i la gent provinent de les estaments poderosos que són els militars i el partit són el fonamental amb el que funciona la societat, que és el que jo també ja havia vist quan havia estat a Rússia i quan havia estat a... el que era Txecoslovàquia llavors. Llavors, aquesta pel·lícula, sorprenentment, és una pel·lícula lluminosa que de l'àpoca del 83 es fa difícil de pensar que fos lluminosa a alguna cosa allà. I encara hi l'és. És una pel·lícula d'una escola explicada... ben explicada. Els nens ho fan molt bé i la professora també ho fa molt bé. Ho fa molt bé. Curiosament, passa a Bratislava, a Eslovàquia, i el director és Txec. O sigui, no sé d'on... Vull dir, realment, la cultura txec és més potent que la cultura eslovaca. Però és curiós que, finalment, la pel·lícula aquesta ha sortit d'Eslovàquia. Llavors, la trama és una història de bullying de la mestra contra els nens. Perquè la mestra és una dona que és viuda d'un militar, d'un militar soviètic important i té els tics de la dominació. Llavors, el personatge està ben descrit perquè és un personatge sense ser ondolenta que tu explicaves de la Lady Macbeth. No. no és una dolenta clara, però és una persona que fa mal. Que no sempre coincideix. Els dolents solen fer mal, si poden, però hi ha molta gent que no anés i fa mal. I aquesta és aquest tipus de personatge. I està molt ben descrita perquè té un punt de banal, perquè té un punt de banal, un punt de potent, un punt de... I finalment fa mal a uns quants nanos. I llavors, la trama està ben agafada perquè és dels pares que es van a queixar, perquè les directors de l'escola no s'atreveixen contra ella i això sí que entenc que era així, perquè el món que... jo, per exemple, que vaig estar a Rússia quasi als 80, senyora, oi dada, era un món molt, molt, molt difícil, molt difícil. Per tant, entenc que aquest tipus de societat era així molt difícil de viure. Sembla, vist des de nosaltres, el tipus de coses que fa aquesta mestra amb els nens és inconcebible, absolutament inconcebible. El tipus de bullying que fa és molt difícil d'entendre. Però, en cap, i un cop entres a la pel·lícula te'l creus. Te'l creus. És una mestra que els nanos estan obligats a fer coses per ella, les pares dels nens també li han de fer els recados, li han d'arreglar la casa, li han de netejar les... Tot aquell tipus de bullying de baix nivell però que entens que sí que aquest món que no és ja ideològic però que té els tics que han fet una dominació tan potent com era la dominació soviètica. I això està ben descrit. Després, la pel·lícula és una pel·lícula menor. És una pel·lícula que està ben jugada. Els actors ho fan molt bé, tots ells. I ho he dit als nanos també. I, per tant, és una pel·lícula que es veu tranquil·lament que des de la nostra òptica inclús de la... Jo que sóc gran he viscut una escola que aquesta escola no l'he vista mai. Aquest tipus de bullying per part dels mestres em sembla a mi inconcebible. Però entenc... L'escola franquista... No, jo vaig anar a l'escola franquista i mai, mai, mai em va passar res semblant. Era un bullying constant per part dels professors. Almenys els que jo vaig tenir. Això potser sí, però jo no en vaig tenir cap d'aquestes. Mai. Però jo vaig anar sempre a l'escola laica i sempre, des dels 3 anys. I, per tant, no sé massa... De debò explico això. però entenc que algú s'hi hagi trobat. Però... Sí, sí, però no et trobaries un mestre que et fes anar a casa seva a netejar-li... Passar-li l'aspirador a la... És una cosa inconcebita. Bueno, perquè els franquistes no en sabien més, però realment... No, no... Jo vaig anar a escola pública, vull dir, no... Escoles de l'Ajuntament, tot el meu ensenyament primari i, en fi, hi havia gent que era mestra perquè havia sigut capital a la Guerra Civil. Jo pot ser. I ens tractava com a l'exèrcit. I abans de començar la classe a fer-te cantar el cadençol... Jo mai el vaig cantar. No és bullying. Mai el vaig cantar, jo. Mai. Mai a la meva vida. Sí, a nosaltres... A la meva escola, al poble, sí. A nosaltres, en el pati, pujaven les 3 banderes, tocaven himnes... Jo tampoc. Jo he de confessar que jo vaig anar... Els feien formar militarment. Jo vaig anar als Escolapis de Sant Anton i els Escolapis de Sant Anton ens feien anar a missa cada dia. És a dir, que abans de començar de 8 a 9 anàvem a missa cada dia, cada dia, cada dia, i el dissabte abans de marxar cap a casa cantàvem totes les etanies a l'església, a la capella, però això de cara al sol d'això jo tampoc ho vaig conèixer mai. Però en aquesta pel·lícula és un bullying que no és ni ideològic, és de funcionament. saps que això és l'únic que està ben agafat. No, jo haig de dir, simplement l'hi vaig a recomanar perquè em va arribar a través de diversos canals que era una bona pel·lícula o una pel·lícula interessant amb el que hi havia en aquell moment a la cartellera. De fet, alguna gent la van considerar com la pel·lícula millor de l'estanada de la setmana. I l'altra cosa que em van dir és que és una pel·lícula que podia passar molt desapercebuda perquè és bo que hi ha molt poca publicitat. Jo he vist que ni la Vanguardia ni el periòdico em parlaven de la pel·lícula i el moment la crítica. Però jo miro cada divendres em miro les crítiques i aquesta no hi era. Llavors, quan em va arribar aquesta informació vaig dir, mira, el que m'han dit és això. Jo no l'hi he vist i per tant no sé. Després he vist que va guanyar el festival de Carles Vivari i el festival de Carles Vivari és xec però no sé com perquè ells es tenen una mica de ràbia els xecs eslovà bueno, no ràbia és molt important aquest festival és molt important i va guanyar aquesta pel·lícula o sigui que tampoc és que diguis no és res però és un món que ells entenen millor que nosaltres o sigui, crec que pot entendre perquè està ben feta ben interpretada i té un guió que quadra i que allà es pot entendre molt bé. jo perquè com que anem per feina perquè si no tindrem temps de deixar que parli el nostre amic que ha vingut avui per parlar de l'Stanley Kubrick jo volia simplement molt ràpid parlar-vos també que he vist l'única pel·lícula que he vist també m'han recomanat m'ha dit que valia la pena i penso que en moltes coses que diré és veritat és l'última pel·lícula bueno, la pel·lícula d'una actriu i escriptora alemana que es diu Maria Schlader que es diu Stefan Zweig adiós a Europa aleshores aquesta dona és més actriu que directora aquesta és la tercera pel·lícula d'ella com a directora i ella ha fet en canvi com a actriu 49 pel·lícules i penso que la pel·lícula està ben triada en el sentit que ara que Europa té problemes i l'ultradreta sembla tenir més força cada vegada arriba que crec que és una pel·lícula oportuna sobre un dels grans intel·lectuals del segle XX el prolífic escriptor austríac Stefan Zweig un dels escriptors més llegits i més traduïts al món sobretot d'abans de la segona guerra mundial i que segurament al món del cine tots el coneixem a través de la famosa pel·lícula La carta no desconocida del Marx Opus amb la John Fontaine etcètera perquè és una de les seves novel·les ell és un senyor que escriu assajos escriu novel·les escriu bibliografies de grans personatges històrics molt famoses molt llegides és un dels escriptors europeus que escriu extraordinàriament bé i que a més a més va tenir un enorme diríem lector és un senyor que es va ser molt llegit pràcticament fins a la seva mort a l'any 1942 la pel·lícula és una aproximació a aquesta figura en un temps concret de la seva vida quan va ser quan va ser expulsat diríem d'Alemanya igual que li cremen els seus llibres igual que amb el Max què sé jo hi ha una llista de l'Einstein del Bertolt Brecht de tota la gent que els nazis cremen els llibres entre ells li cremen també els llibres d'ell i ell es veu obligat per tant a marxar el film per tant recorre el seu exili la seva fugida primer va a París després a Londres després a Nova York no a Buenos Aires després a Nova York després torna a Sud-amèrica o Sud-àfrica Sud-amèrica concretament al Brasil i llavors és quan escriu aquest llibre que a més a més hi ha portat perquè és un llibre impressionant és quan escriu aquest llibre que es diu El món d'ahir que va ser l'últim llibre que va escriure i que va ser publicat després de la seva mort és a dir ell en aquest exili escriu aquest llibre que és una reflexió sobre sobre diríem el que ell considera que s'està perdent d'Europa de fet suposo que sabeu que és molt ben conegut que ell es suïcida l'any 42 amb la seva dona perquè creu que els nazis guanyaran la segona guerra mundial i per tant tot el seu món desapareixerà i penso que val la pena encara que sigui molt breument llegir aquest pròleg que fa d'aquesta famosa diríem història d'aquest famós llibre diu tres vegades m'han ensorrat casa i existència m'han separat de la meva vida anterior i del meu passat i amb amència dramàtica m'han llançat al buit aquest no sé on anar que és la situació en què es troba en la pel·lícula que estic parlant que ja m'estan familiar però no m'emplanyo justament justament la pàtrida esdevé lliure en un sentit nou i tan sols qui ja no està lligat a res no ha de tenir consideració amb res més endavant però just a tot el pròleg que és meravellós però que no seria molt llarg diu he estat homenatjat i bandejat lliure i no lliure ric i pobre tots els esgrugaïts cursers de l'apocalipsi han galopat per la meva vida l'evolució la revolució i la fam la inflació i el terror les epidèmies i la migració he vist créixer i escampar-se davant dels meus ulls les grans ideologies de masses el feixisme a Itàlia el nacionalsocialisme a Alemanya el bolxarisme a Rússia he hagut de ser testimoni indefens i impotent de la inconcebible recaiguda de la humanitat en una barrària com no s'havia vist feia molt de temps amb el seu dogma de l'anti-humanitat deliberat i programàtic aleshores és espectacular és a dir és un personatge jo penso que és un senyor digne de ser llegit perquè a més a més escriu molt bé i des del punt de vista de la pel·lícula què podríem dir de la pel·lícula doncs podríem dir de la pel·lícula que ens interessa pel tema que toca i pel personatge que només toca el periple final de la seva vida en aquest recorregut que dèiem de Buenos Aires Nova York Brasil etc que acaba amb el famós com dèiem suïcidi d'ell i la seva dona a Petrópolis que és un poblet petit de Brasil el febrer de 1942 quan ell això també és una cosa que xoca és a dir ella es pensa que Hitler guanyarà i per això suïcida i en realitat la història després va resultar que no va ser ell és una depressió sí suposo que està tan fotut perquè no també ell explica en un moment de mirat i la pel·lícula també es dona a entendre però més vol explicar el llibre que ell en el fons surt del seu món i no es troba en lloc bé és a dir ni a París ni a Nova York no és casa seva i a Petrópolis intenta diríem ficar-se entrar en la societat brasilera i no ho acaba d'aconseguir per tant es troba com sol solitari doncs no no troba el seu lloc en el món per tant potser si haguéssim de comentar la pel·lícula per acabar i però no allargava massa es podria dir que l'única cosa que se li pot retreure una mica la pel·lícula és que la posada en escena és excessivament acadèmica el que impideix jo diria la plena identificació de l'espectador amb el personatge tot i que la interpretació és extraordinària els plans són meravellosos jo penso l'estètica és molt guapa i inclús hi ha una escena final que té una força brutal jo penso que només per aquella escena gairebé val la pena veure la pel·lícula tot i que jo diria també per ser honestos que no sigui una pel·lícula com també deia en Joan abans amb la pel·lícula anterior que he comentat que no sé si és pel gran públic és a dir és una pel·lícula que si no creixes una mica qui era aquest autor si no doncs tens ganes de saber més coses i tal potser et pots avorrir una mica jo no vull dir res més prefereixo que passi el següent tens tu no jo crec que dono la paraula jo crec que dono la paraula jo em quedo per la setmana que ve sí ja doncs vinga donem la paraula una cosa abans d'entrar amb Kubrick voldria discrepar carinyosament de la Carme molt bé per mi Alta Sociedat també coneguda com Malut és una pel·lícula notable al·lucinant des del principi és una pel·lícula entretinguda que l'únic retret que li faria és que té una durada excessiva això fa que es repeteixin algunes escenes que l'espectador ja les ha vist per tant són innecessàries dit això hi ha la presència de la Valeria Bruni Tedeschi amb una arribada que a mi em va recordar perfectament la de Tazio l'aparició de Tazio ha mort a Venècia ja a la platja ja és una pel·lícula esbojarrada des del principi tenim una actuació de la Juliette Vinoix que a mi m'agradaria fer veure si li van fer alguna prova després de si es havia pres alguna cosa perquè és que sembla que estigui boja tota la interpretació d'ella és una cosa el crític se l'ha carregat eh la seva interpretació el que m'ha llegit jo no l'he vist és que sembla que no estigui sencera la gent diu que aquest paper no li va és que no té no té consistència el personatge saps què passa que la pel·lícula és una pel·lícula de trasgruixut o sigui a veure estem amb una família de pobres transportadors de persones a braç quan quan baixa la marea i quan puja doncs que no es mullin els trauran a l'altra banda i arriben un parell de policies molt especials un inspector i el seu ajudant que si entres dintre el rotllo de la pel·lícula són desternillants perquè són s'ha de veure i desapareixen persones d'allà però la família pobra resulta que té l'acostum de tant en tant fer una barbacoa amb carn humana i per una altra banda tenim una família burgesa decrèpita cap al seu final ja de l'esplendor que ve allà passant uns dies i bueno dintre de la pel·lícula es veu volar inspectors de policia es veu volar burgeses és una mica especial però pot tindre algú que entri dintre de perquè no no deixa d'haver-hi una crítica bastant corrosiva no la crítica és evident és el més fàcil de veure però jo no sóc de les alegies doncs si hem d'entrar a Stanley Kubrick ho fem si us sembla amb aquesta música un trem bastant líquido gràcies amics abans d'entrar a Stanley Kubrick us tinc que donar les gràcies a tots els companys de l'emissora per permetre'm preparar una mica un resum que és molt difícil sintetitzar Stanley Kubrick d'un dels directors que més m'ha interessat m'ha impressionat i amb el que més vegades he vist les seves pel·lícules i les he disfrutat he llegit 15 llibres d'ell o sobre ell millor dir i és una una persona que la tinc dintre de l'Olimpo dels meus 10 millors directors de cinema la filmografia d'Stanley Kubrick té l'inici en un film bèl·lic Fear on the Side i al final en un altre film bèl·lic Full Metal Jacket a part quedaria per parlar l'última pel·lícula d'ell que la va fer 12 anys després de Full Metal Jacket la jaqueta metàl·lica que seria Age Watch Out és una pel·lícula testament en parlarem després en total en total diríem són 12 pel·lícules el 12 serà un nombre especial dintre de l'univers personal de Kubrick però el destí el va dur a reiniciar-se i va ser quan després de 12 anys precisament va fer el seu testament film involuntari o no un conveni de la seva obra Age Watch Out i producte de la maduresa creativa d'un dels directors de cinema més complets que ens ha donat el CTE Art pel fet de reunir en una sola persona el creador total dominant de totes les vessants més importants d'una obra cinematogràfica la direcció la fotografia el muntatge el guió la música i el so en tot era d'un rigor extrem que el portava a controlar personalment fins als aspectes més freqüents més poc freqüents com el doblatge en altres idiomes les condicions de les sales i els equips de projecció per citar només alguns exemples en nombres Kubrick seria 13 pel·lícules 0 Òscars importants resultat molts incondicionals i molts detractors els inicis de Kubrick ell va néixer al Bronx a Nova York el 26 de juliol de 1928 va morir a Londres a la seva casa dormint el 7 de març de 1999 el seu pare era un metge d'origen austríac la família d'en Jueus la seva mare Gertrud Preveller el seu pare era aficionat a part de metge homeòpata era aficionat també a la fotografia i quan tenia 3 anys ja li va regalar una càmera de fotografia Graflex aquest és un tema a retindre perquè després serà important tota l'afició a la fotografia de Kubrick pel seu futur com a director va tindre en la seva vida familiar 3 dones es va casar del 48 al 51 va estar casat amb Tova Mets va ser col·laborador d'ell en l'equip de rodatge de Fair and Desire la primera pel·lícula després va tindre del 55 al 57 es va casar amb Rutsso Boca una bailarina que va intervindre també amb Killer Keys el best de l'assassí i a partir del 1958 i fins a la seva mort va conviure 41 anys amb Susan Christian Harland va interpretar quan encara no estaven casats eren nòvios li va donar el paper al final de Passos Gloris Senderos de Glòria un paper impressionant molt sentit en el que ella és una cantana alemanya que està cantant els soldats després que hi hagi hagut allà una actitud dels mandos terrible matant per exculpar-se com a caps de turc tres soldats que no tenien culpa de res bé fins aquí va tindre tres filles una seria Katrina que era d'un matrimoni anterior de Christian de Susan Christian i l'altra l'Aina i la Vivian era un home molt familiar li agradaven els gals li agradaven els gossos tenia una vida familiar que no té res a veure amb el que era l'activitat professional li agradava viure apartat i de fet a partir de quan va fer l'Olita ja es va quedar a Europa i es va comprar una mansió i allà va anar fent les seves produccions és curiós com amb el seu aprenentatge amb estudis es diu que era intel·ligent però mal estudiant de fet el que passava és que no li agradava el sistema d'estudi que hi havia implantat als 3 anys ja dic que va tindre la primera càmera i després va tindre dues aficions que són importants el jazz que va va compartir amb les seves companyes i anava sovint a veure'l li agradava molt el Jim Krupa el bateria i ell va tocar la bateria durant un temps també com a aficionat i després els escacs els escacs ja és una qüestió més curiosa ell es va introduir al món dels escacs i el va fer servir per generar diners és a dir ell organitzava partides i guanyava a lo millor durant el dia 3 dòlars jugant als escacs i guanyant partides era molt bo després els escacs li van servir d'aprenentatge pel ell diu que a vegades per jugar als escacs s'han de tindre al cap mil possibles jugades posteriors que poden vindre llavors això aplicat el control dels guion dels guionistes el control dels directors de fotografia el control dels actors a tot el control total de l'abrigo li servia de molt era un bagatge aquesta estructura mental de saber per on me poden sortir per on me poden vindre què és el millor quina és de totes les possibilitats de millor que puc escollir etc la fotografia li dona el sentit de l'enquadre interès per la composició plàstica i el pres es posa per filmar seqüències càmera en mà això és una no diré que sigui el primer però és una innovació important perquè normalment els artesans que es consideraven els grans directors eren molt de grua de càmera plantada etc la lectura ell es va introduir amb la lectura simultàniament com a aprenentatge a partir dels 19-20 anys va començar a llegir d'una forma desaforada novel·les va començar a llegir ja llibres de tècnica cinematogràfica va llegir sobre Seysen i va llegir sobre Pudolkin ell es va quedar amb Pudolkin hi ha una cosa molt curiosa ell ens diu parlant del cinema que el guió no deixa de ser escriptura interpretar ve del teatre la imatge cinematogràfica ve de la fotografia el muntatge és l'únic que és cine això és tot una declaració d'intencions i vol dir que després de llegir i veure Einstein n'hi podòquim ell es va decidir clarament per el que era el muntatge i per això és molt important després de la filmació les seves estades en la sala de muntatge tallant-en pel màn tallant-en pel màn molt bé vull citar unes paraules del crític Michel Ciment que és un dels que els va fer una de les poques entrevistes llargues em va donar quatre o cinc d'importants en tota la seva vida i són 50 anys de cinema Michel Ciment de Calles de Cinema va fer un llibre extraordinari sobre ell que es diu Kubrick i diu que per a Kubrick el cinema és una experiència no verbal és a dir una experiència visual això és important per tota la carrera de Kubrick i 2001 seria el millor exemple del paradigma d'això perquè en el 2001 jo m'atreviria a dir que Kubrick quasi quasi fa un retorn cap al cinema munt l'obra de Kubrick exigeix i desafia el mateix temps l'anàlisi imprescindible per entendre un director exigent original i visionari els referents teòrics de Kubrick diríem que d'Einstein per ell Einstein representa la forma de mostrar el cine productin la tècnica d'aplicar en el cine Chaplin el contingut que vols mostrar en el cine Max Ofuls tu has citat abans una de les pel·lícules era per Kubrick un emblema aquesta pel·lícula i Lluís Buñuel serien sempre presents com a referents a l'hora de filmar adaptacions literàries portant l'obra original cap als seus interessos com a creador això seria també una mica el que has dit tu de la pel·lícula Lady Madden el referent literari sí però jo faig la meva obra Kubrick solia fer obres i la prova està que normalment recordem el títol de les obres de Kubrick i aquí tinc la llista totes tenen una novel·la al darrere totes des de la primera i en canvi no recordem la novel·la i sí que recordem les pel·lícules com a eines d'anàlisi del contingut de les històries que a priori interessarien a l'autor les eines d'aquesta anàlisi si dient en el camp ja filosòfic John Jung Freud Voltaire Kafka i Nietzsche aquests són uns referents importants per ell va llegir diverses vegades la Ilíada i la Odissea d'Homer fins al punt de plantejar-se una adaptació al cine de la Ilíada projecte que va abandonar per ser econòmicament inabarcable a l'inici de la seva carrera cinematogràfica això és important perquè encara que no les arribés a fer observeu que 2001 és una Odissea o sigui referent a un homèric i per què? i és que a Kubrick li va interessar molt de la Ilíada i la Odissea dues coses importants per ell la Ilíada és la vida com a lluita hi ha lluita a totes les pel·lícules de Kubrick i per ell la Odissea és la vida com a viatge moltes viatges moltes vegades la Odissea 2001 ja és un paradigma d'això però moltes altres per exemple Barry Lindum és viatge gairebé totes l'última fins i tot és viatge també a vegades són viatges viatges interiors però no deixa ser un moviment de l'individu per això crec que és molt important com a referent a l'inici de Ilíada i Odissea amb el món Kubrick abans d'entrar en l'anàlisi dels films direm que hi va haver una sèrie o sigui hi ha John Baxter que va fer un llibre una biografia molt bona d'ell diu que ell va estar amb més de 200 persones per copsar informació sobre Kubrick i que tothom tenia una història per explicar de Kubrick i que semblava que tothom havia viscut la tira de temps amb Kubrick però curiosament això va passar després de la seva mort perquè en vida tothom es queixava de Kubrick els actors els altres directors bueno ho sé els guionistes el tema quin és Kubrick tenia una personalitat molt curiosa ell era intel·ligent però no no feia bandera d'aquesta intel·ligència llavors era un gran conductor de grups i ell sigui perquè no havia tingut formació superior o això tenia molt respecte pel que ell considerava les persones més facultades amb cada o sigui com a guionista i com a director de fotografia i tal llavors els agafava i els hi posava per anys Kubrick estava a Londres i podia trucar perfectament a Frederic Raphael a Nova York i despertar-lo a les quatre a la matinada i li oi Rafael i estar-se dues hores parlant amb ell i l'altre amb la dona allà però oi estan li és que estic en la cama i no podríem parlar-lo amanyana no no no deixa és igual tu ell era així però volíem cada moment en cada moment que li donguessin la seva versió del que ell volia fer què et sembla aquesta presa com la faries tu creus que hem de fer sortir 200 extres o ho podríem fer amb 50 o podríem rodar amb pluja i quan li havien dit diverses coses ell treia tot allò i agafava la bona per ell llavors clar moltes vegades ells deien bueno hi ha el cas curiós d'Espertaco Espertaco és una peça molt curiosa Kubrick va tindre al principi una sèrie de gent que li va deixar diners i ell ja va dir cobrereu però no sé quan i realment van trigar a cobrar però Kubrick va saber fer les coses bé per fer diners primera cosa es va posar amb el rotllo Marlon Brando que volia fer el rostro impenetrable on ell ja Chuck que ja havia diguéssim donat pel sac a Sam Peckinpah amb la mateixa història quan el que ell volia des del principi era ell dirigir la pel·lícula llavors agafa i diu bueno Kubrick que ja començava a tindre una mica nom ja havia fet The Killing i tal agafa i comença a parlar amb ell i tal i al final Kubrick el va enviar literalment a la merda però va allargar molt el tema el va allargar tant que va fer que el despedís Marlon Brando i aquest aquest despedit va ser 100.000 dòlars perquè estava previst el contracte li va al darrere quan despedeix Antoni Mann també Kertruglas també és per menjar a part Antoni Mann no m'agrada perquè aquest tio aquí hi ha molts actors anglesos i està bé plet d'actors anglesos boníssims és per taco i Antoni Mann els hi tenia molt respecte llavors clar Laurence Olivier tots aquests i ell diu no no no no m'interessa aquest tio respecta massa els anglesos cridaré a Kubrick cridaré a Kubrick i diu sí sí molt bé com anem aquí diu bueno aquí tenim Dalton Trambo que ens fa el guió ah sí l'obra és de Howard Fast un comunista de Pro diu i tu bueno doncs a dirigir ja ens coneixem de passos glòria bueno ja saps ja sé que tu ho saps fer bé i l'altre diu molt bé quant cobreré 150.000 dòlars vale 150.000 dòlars amb això es van acabar les penes per sempre va pagar el que devia els que el havien finançat fins a llavors i es van acabar les penes de Kubrick i va ser un dels fets econòmicament parlant que li va servir per poder afrontar aventures com 2001 per exemple és a dir Kubrick era un tio total però com total és que també era total amb els negocis ja no treballava amb ell li agradava que les seves pel·lícules tinguessin èxit però no treballava donant peixeta a l'espectador mai no va renunciar mai a fer la seva obra tal com ell la volia però sí que cuidava molt la caixa i tant i ja dic a partir d'aquell moment ja no va patir més es nota la veritat el coneixement de Pep perquè ens està introduint però t'hem de demanar a la ràdio de vegades hem de fer un esforç de sintesi per mig minut per cada pel·lícula perquè són 12 queda molt poquet a veure sintetitzar moltíssim va va fer 3 curtmetratges que li van servir de prenentatge i dues pel·lícules que les podem passar dient el nom Fear and the Sire que és una pel·lícula que ell després va renegar d'ella i fins i tot va intentar esborrar totes les còpies que hi havia en circulació però no ho va aconseguir va escapar alguna sí era una pel·lícula bèl·lica situada en un ambient en un país desconegut etc després va fer el Petró del Vest de l'Assassí que era una pel·lícula de boxe per mi la més fluixa de totes les que va fer ell a continuació ja va anar cap a Atraco Perfecto The Killing The Killing ja és una innovació és una pel·lícula important és una innovació perquè hi ha una espècie de narrativa diferent que després no cal dir-ho ha estat imitada ha estat imitada i recentment per un actor de culte per un director de culte com és el Reservadox Tarantino de Tarantino molt bé a continuació tenim Espartacus de la que ja us he parlat és una pel·lícula no cal dir va ser un èxit i encara continua sent i si tornen cada Nadal si tornen a la dreta i jo segurament no la faran també per Setmana Santa llavors ja es va posar en el terreny de l'adaptació i amb l'adaptació arriba la maduresa i el mestratge per mi de Kubrick Lolita es va posar en mans de Nabokov el va convèncer i Nabokov va col·laborar amb el guió a condició va fer Doctor Strange Love que per mi és una pel·lícula extraordinària i una comèdia una comèdia de Kubrick fixa't de nou el tema bèl·lic i de seguretat nuclear avui s'hauria de reposar a tot arreu per tocar el cervell a l'espectador sedat per tanta banalitat enfront per exemple de Trump repeteixen alguns actors com a Sellers i Hayden que ja havien estat en pel·lícules anteriors per a mi és una de les obres de més contingut sexual de Kubrick i si la veieu fixeu-vos en els diàlegs són brutals en el camp de de lo que és la sexualitat més greu són la bomba sí tenim un problema de temps i llavors arribem a la plenitud de Kubrick la plenitud de Kubrick per mi el seu sostre creatiu està en 2001 o 17 de l'espai a continuació tenia un Cloward Orange que li va portar molts problemes aquí en Cloward Orange Kubrick va tindre realment un patiment perquè va ser mal interpretat i se'l va acusar d'enaltació de la violència i va decidir retirar-la si no recordo malament de les sales de cinema va estar molt tocat per aquesta pel·lícula al cap de 4 anys va fer Barry Lyndon i Barry Lyndon és una meravella jo he tingut l'oportunitat de revisar-la la setmana passada i bueno tinc ganes de tornar-la a veure a continuació de The Shining El Resplandor El Resplandor aquí entra dintre del camp de Stephen King i i li fa una destrossa al King i fa una pel·lícula de de i no tenim més temps una pel·lícula extraordinària és tristíssim un Metal Jacket seria la pel·lícula sobre Vietnam extraordinària i per acabar el seu testament fílmic Age Watch Act que és un resum de tot lo bo i millor de Cúbri moltes gràcies ha estat una cosa meravellosa la setmana vinent la setmana vinent gràcies a vosaltres per invitar-nos la setmana que ve Joan Sanz vindrà a parlar de la violència al cinema moltes gràcies Pep gràcies bona nit aquest dimarts a les 10 del vespre la música coral més de mil anys d'història