Cinema sense condicions del 25/4/2017 — Lady Macbeth, Kubrick, Stefan Zweig, Ma Loute i La Professora: poder, esperpent i exilis al cinema

Panorama general del programa

• Episodi centrat en recomanacions i anàlisi de cinema sense concessions, amb una segona part monogràfica dedicada a Stanley Kubrick a càrrec del convidat Pep Armengol.

• A l’obertura es presenten l’equip i els temes, amb breus mencions a sèries com El Ministerio del Tiempo i Borgen, i una incidència tècnica resolta ràpidament.

Ressenyes i debats de la 1a part

Lady Macbeth (William Oldroyd, 2016)

• Valoració global: extraordinària. Adaptació de la novel·la curta de Nikolai Leskov, amb un final intel·ligentment actualitzat per ressonar al segle XXI.

• Temes clau: poder, maldat i control; ecos de Shakespeare en el to i símbols visualment potents (bosc, simetries, immobilitat imponent de la protagonista).

• Estil: posada en escena precisa i austera; influències evocades de Buñuel i de la planificació simètrica d’Ulrich Seidl.

• Producció: BBC Films i fons de la Loteria Nacional britànica; cinema d’autor, no orientat al pur entreteniment.

• Interpretació: Florence Pugh destaca amb una presència magnètica i gairebé intemporal.

Alta societat (Ma Loute, Bruno Dumont)

• Debat polaritzat: per a alguns infumable (guió i to que no quadren), per a d’altres notable i entretinguda, amb sàtira corrosiva de classe i esperpent desbordat.

• Punts destacats: fotografia d’alta qualitat; interpretacions extremes (Juliette Binoche, Valeria Bruni Tedeschi); humor negre i elements grotescos (incloent canibalisme) com a vehicles de crítica social.

• Conclusió: o t’enganxa o la rebutges; durada una mica excessiva, però amb moments potents de sàtira.

La Professora (The Teacher)

• Context: Bratislava, 1983, sota domini soviètic; mirada lluminosa a un entorn opressiu.

• Trama: bullying de la mestra cap als alumnes i famílies, mitjançant favors forçats i abusos de poder quotidians; la direcció de l’escola no hi planta cara.

• Virtuts: actors infantils excel·lents, personatge central matisat (banalitat i dominació), guió sòlid i versemblant dins el context històric.

• Recepció: premiada a Karlovy Vary; cinema menor però molt digne, que pot passar desapercebut malgrat el seu interès.

Stefan Zweig: Adéu a Europa (Maria Schrader)

• Retrat d’un intel·lectual europeu en exili (París, Londres, Nova York, Brasil) i del seu desencís davant l’ascens del nazisme.

• Idea clau: la pèrdua de la casa europea i el sentiment d’apatrídia; connexió amb el llibre El món d’ahir.

• Estil: posada en escena acadèmica, bellesa formal i una escena final d’alt impacte; gran interpretació, però no per a tots els públics.

“Tres vegades m’han ensorrat casa i existència... i amb violència dramàtica m’han llançat al buit.” — Stefan Zweig, El món d’ahir

Especial 2a part: Stanley Kubrick (per Pep Armengol)

Vida, mètode i trets d’autor

• Orígens al Bronx; fotògraf primerenc, afició al jazz i als escacs (clau per al seu pensament estratègic i el control total del rodatge).

• Creador total: direcció, fotografia, muntatge, guió, música i so; obsessió pel detall (fins i tot el doblatge i les condicions de projecció).

• Ideari estètic: el muntatge com a essència del cinema; aposta per una experiència visual i no verbal.

Influències i temes

• Referents: Eisenstein (muntatge), Max Ophüls, Buñuel; pensadors com Jung, Freud, Voltaire, Kafka i Nietzsche.

• Homer com a brúixola: la vida com a lluita (Ilíada) i com a viatge (Odissea); 2001, odissea espacial n’és la sublimació.

Filmografia destacada (repàs exprés)

• The Killing (Atraco perfecto): narrativa innovadora i influència posterior (p. ex. Tarantino).

• Spartacus: èxit industrial que li dona múscul econòmic i independència creativa.

• Lolita: adaptació amb Nabokov al guió.

• Dr. Strangelove: comèdia negra sobre la guerra nuclear i sexualitat latent al discurs del poder.

• 2001: el sostre creatiu; cinema purament visual i filosòfic.

• A Clockwork Orange: polèmica per l’acusació d’enaltiment de la violència; lectura malinterpretada i retirada temporal al Regne Unit.

• Barry Lyndon: perfecció pictòrica i sobre el viatge vital.

• The Shining: apropiació personal del material de Stephen King per fer-ne un clàssic del terror psicològic.

• Full Metal Jacket: la guerra del Vietnam com a deshumanització programada.

• Eyes Wide Shut: testament fílmic i summa de temes kubrickians (desig, poder, ritual, alienació).

Idees clau sobre Kubrick

• Cinema d’autor total: rigor en cada decisió i domini dels processos.

• Temes recurrents: poder, violència, alienació, ritual, desig i la fragilitat de la llibertat humana.

• Estratègia industrial: habilitat per protegir la seva autonomia artística dins la indústria.

Tancament

• Cloenda amb agraïments i anunci del pròxim tema: la violència al cinema.