Cinema sense condicions del 25/4/2017 — Lady Macbeth, Kubrick, Stefan Zweig, Ma Loute i La Professora: poder, esperpent i exilis al cinema
Benvinguda, presentació de l’equip i del convidat Pep Armengol. Esbosson el format en dues parts, amb recordatori de sèries (El Ministerio del Tiempo, Borgen) i una breu incidència tècnica resolta.
Anàlisi entusiasta de l’adaptació de Leskov: precisió formal, lectura contemporània del final, eixos de poder i maldat, referències a Shakespeare, Buñuel i Ulrich Seidl. Elogi a la interpretació de Florence Pugh i menció al context de producció (BBC i loteria britànica).
Discussió viva sobre l’obra de Bruno Dumont: per a uns, guió i to fallits; per a altres, sàtira corrosiva i esperpent eficaç. Es ressalta la fotografia, interpretacions extremes i excés de metratge.
Drama escolar situat el 1983 a Bratislava, amb abús de poder i favors forçats. Bons treballs interpretatius, guió sòlid i retrat creïble del context soviètic. Cinema menor però molt digne, premiat a Karlovy Vary.
Retrat de l’exili de Zweig i del seu desencís davant l’Europa en crisi; connexió amb El món d’ahir. Bellesa formal i escena final impactant, però posada en escena acadèmica i orientació no massiva.
Contrapunt que reivindica la pel·lícula com a notable, entretinguda i satírica, malgrat repeticions i durada. Es destaquen moments i personatges memorables.
Biografia essencial: orígens, primerenca passió per la fotografia, vida familiar i caràcter reservat però rigorós. Perfil d’autor total i perfeccionista.
Aficions al jazz i als escacs com a bases del pensament estratègic. Centralitat del muntatge, càmera en mà, lectura tècnica i autodidacta. Control meticulós de totes les fases del film.
Referents artístics (Eisenstein, Ophüls, Buñuel) i filosòfics (Jung, Freud, Nietzsche). Homer com a marc: la vida com a lluita (Ilíada) i com a viatge (Odissea), culminant a 2001.
Personalitat en rodatges, respecte per col·laboradors excel·lents i gestió del temps. Anècdotes industrials (Brando, Spartacus) i consolidació de la seva autonomia econòmica.
Repàs exprés de 12 llargmetratges clau: The Killing, Spartacus, Lolita, Dr. Strangelove, 2001, A Clockwork Orange, Barry Lyndon, The Shining, Full Metal Jacket i Eyes Wide Shut, entre d’altres.
Acomiadament, agraïments i anunci del següent tema: la violència al cinema.
Panorama general del programa
- Episodi centrat en recomanacions i anàlisi de cinema sense concessions, amb una segona part monogràfica dedicada a Stanley Kubrick a càrrec del convidat Pep Armengol.
- A l’obertura es presenten l’equip i els temes, amb breus mencions a sèries com El Ministerio del Tiempo i Borgen, i una incidència tècnica resolta ràpidament.
Ressenyes i debats de la 1a part
Lady Macbeth (William Oldroyd, 2016)
- Valoració global: extraordinària. Adaptació de la novel·la curta de Nikolai Leskov, amb un final intel·ligentment actualitzat per ressonar al segle XXI.
- Temes clau: poder, maldat i control; ecos de Shakespeare en el to i símbols visualment potents (bosc, simetries, immobilitat imponent de la protagonista).
- Estil: posada en escena precisa i austera; influències evocades de Buñuel i de la planificació simètrica d’Ulrich Seidl.
- Producció: BBC Films i fons de la Loteria Nacional britànica; cinema d’autor, no orientat al pur entreteniment.
- Interpretació: Florence Pugh destaca amb una presència magnètica i gairebé intemporal.
Alta societat (Ma Loute, Bruno Dumont)
- Debat polaritzat: per a alguns infumable (guió i to que no quadren), per a d’altres notable i entretinguda, amb sàtira corrosiva de classe i esperpent desbordat.
- Punts destacats: fotografia d’alta qualitat; interpretacions extremes (Juliette Binoche, Valeria Bruni Tedeschi); humor negre i elements grotescos (incloent canibalisme) com a vehicles de crítica social.
- Conclusió: o t’enganxa o la rebutges; durada una mica excessiva, però amb moments potents de sàtira.
La Professora (The Teacher)
- Context: Bratislava, 1983, sota domini soviètic; mirada lluminosa a un entorn opressiu.
- Trama: bullying de la mestra cap als alumnes i famílies, mitjançant favors forçats i abusos de poder quotidians; la direcció de l’escola no hi planta cara.
- Virtuts: actors infantils excel·lents, personatge central matisat (banalitat i dominació), guió sòlid i versemblant dins el context històric.
- Recepció: premiada a Karlovy Vary; cinema menor però molt digne, que pot passar desapercebut malgrat el seu interès.
Stefan Zweig: Adéu a Europa (Maria Schrader)
- Retrat d’un intel·lectual europeu en exili (París, Londres, Nova York, Brasil) i del seu desencís davant l’ascens del nazisme.
- Idea clau: la pèrdua de la casa europea i el sentiment d’apatrídia; connexió amb el llibre El món d’ahir.
- Estil: posada en escena acadèmica, bellesa formal i una escena final d’alt impacte; gran interpretació, però no per a tots els públics.
“Tres vegades m’han ensorrat casa i existència... i amb violència dramàtica m’han llançat al buit.” — Stefan Zweig, El món d’ahir
Especial 2a part: Stanley Kubrick (per Pep Armengol)
Vida, mètode i trets d’autor
- Orígens al Bronx; fotògraf primerenc, afició al jazz i als escacs (clau per al seu pensament estratègic i el control total del rodatge).
- Creador total: direcció, fotografia, muntatge, guió, música i so; obsessió pel detall (fins i tot el doblatge i les condicions de projecció).
- Ideari estètic: el muntatge com a essència del cinema; aposta per una experiència visual i no verbal.
Influències i temes
- Referents: Eisenstein (muntatge), Max Ophüls, Buñuel; pensadors com Jung, Freud, Voltaire, Kafka i Nietzsche.
- Homer com a brúixola: la vida com a lluita (Ilíada) i com a viatge (Odissea); 2001, odissea espacial n’és la sublimació.
Filmografia destacada (repàs exprés)
- The Killing (Atraco perfecto): narrativa innovadora i influència posterior (p. ex. Tarantino).
- Spartacus: èxit industrial que li dona múscul econòmic i independència creativa.
- Lolita: adaptació amb Nabokov al guió.
- Dr. Strangelove: comèdia negra sobre la guerra nuclear i sexualitat latent al discurs del poder.
- 2001: el sostre creatiu; cinema purament visual i filosòfic.
- A Clockwork Orange: polèmica per l’acusació d’enaltiment de la violència; lectura malinterpretada i retirada temporal al Regne Unit.
- Barry Lyndon: perfecció pictòrica i sobre el viatge vital.
- The Shining: apropiació personal del material de Stephen King per fer-ne un clàssic del terror psicològic.
- Full Metal Jacket: la guerra del Vietnam com a deshumanització programada.
- Eyes Wide Shut: testament fílmic i summa de temes kubrickians (desig, poder, ritual, alienació).
Idees clau sobre Kubrick
- Cinema d’autor total: rigor en cada decisió i domini dels processos.
- Temes recurrents: poder, violència, alienació, ritual, desig i la fragilitat de la llibertat humana.
- Estratègia industrial: habilitat per protegir la seva autonomia artística dins la indústria.
Tancament
- Cloenda amb agraïments i anunci del pròxim tema: la violència al cinema.

