Cinema sense condicions del 27/1/2015 — Laia Colet: direcció d’art, de Loach a Ridley Scott
Inici formal, equip a l’estudi i aclariment del cognom de la convidada.
Comentari de l’entrevista recent a Vinyet Escobar (Gaudí per 10.000 km) i introducció ampliada de la convidada.
Repàs d’autors amb qui ha treballat (Almodóvar, Ken Loach, Soderbergh, Ridley Scott) i debat sobre el menor reconeixement de l’art respecte a la fotografia.
De Belles Arts i escenografia teatral a Nova York; pont cap al cinema; inici de classes a l’ESCAC.
Terra de canons (experiència difícil per falta de mitjans) vs. Tierra y Libertad (metodologia Loach, improvisació i no-actors).
Concepte visual global, informació no verbal, exemples d’“Eva” (neu) i “El perfum” (paletes París/Grasse).
La casa, el cotxe, l’ordre i les textures expliquen classe i psicologia; l’art “aterra” el guió.
Cada pel·lícula demana un món diferent; evitar la “petjada” pròpia per servir la història.
Origen històric, jerarquia i matisos creatius; qui rep el reconeixement als Òscars.
Set, localitzacions, colors, textures; cas pràctic d’El perfum i escales d’equip (fins a milers).
Gil Parrondo com a referent; arribada tardana a Exodus; dimensió logística sense precedents.
Afecte per Ken Loach i Icíar Bollaín; menció a obra inspirada al Nepal.
Salutació, admiració per Blade Runner i comentaris sobre la claredat visual de Ridley Scott.
Pel·lícula menys documentada en la filmografia pública i diferències de crèdits inicials.
Hable con ella (context de premis); Soderbergh dirigeix, opera càmera i defineix rodatge in situ.
Rodatge a Puerto Rico per impossibilitat a Cuba; reconstruccions massives de decorats.
Incorporació primerenca en films d’època/alt concepte; importància de l’ofici per quadrar pressupostos i calendaris.
Gaudís (inclòs Direcció Artística) i nominació al Goya; si la pel·lícula és bona, l’art “desapareix”.
Ken Adam, Dante Ferretti (exposicions al MoMA i Alemanya); realisme vs invenció (El perfum vs Eva).
Exteriors a Suïssa; interiors construïts a plató per criteri de producció i confort del rodatge.
Elogi d’una aposta valent i estèticament potent en blanc i negre.
Ferretti com a mestre del dibuix amb llum; desitjos: Blade Runner, Brazil, Doctor Zhivago; l’arribada a “El perfum”.
Compatibilitzar família i feina; declinar “Toro” per compromisos; dinàmica de l’equip ESCAC.
Menys temps per veure cinema; impressió positiva d’estètica i localitzacions de “Timbuktu”.
Quasi tot digital; VFX com a extensió del disseny d’art; risc de desconnexió si no ho supervisa art.
Agraïments i anuncis del proper programa amb nous films de referència.
Convidada i objectiu del programa
Convidada: Laia Colet, directora artística i dissenyadora de producció.
Objectiu: Entendre amb claredat què fa el departament d’art al cinema, com es decideix la imatge d’un film, i repassar la trajectòria de Colet des de projectes locals fins a grans produccions internacionals.
"El departament d’art és el més complex de tota la indústria cinematogràfica."
Què és la direcció d’art / disseny de producció
Funcions clau
- El/la dissenyador/a de producció defineix, amb el director, el concepte visual global: època, context, paleta de colors, textures, materials, i el “to” visual de la pel·lícula.
- L’art director concreta i executa: dibuixos, plans, coordinació de construcció, attrezzo i equip.
- S’“aterra” el guió: espais, objectes, vestuari i vehicles expliquen psicologia, classe social i context dels personatges sense diàleg.
"Som els primers que aterrem el projecte: del text a un món tangible."
Exemples
- Eva: ambientació a la neu per contrastar exteriors freds i interiors càlids; futur proper càlid i orgànic, fugint del tòpic asèptic.
- El perfum: París presentat en negre/brut i Grasse en marrons terrosos; decisió de paleta que reforça tema i atmosfera.
- Che: reconstrucció realista a Puerto Rico de cases camperoles cubanes (gran part construïdes ex novo).
Tallers, equips i logística
- Grandària d’equip molt variable: de 7 a >1.000 persones (Exodus).
- Decisions clau: localitzar vs construir (cost, climatologia, logística de rodatge, flexibilitat per a fotografia i moviments de càmera).
- Temps d’entrada: en films d’època/alt concepte, el departament d’art entra des del minut zero; en contemporanis pot ser més tard, però cal ofici per quadrar pressupost, calendaris i solucions.
Metodologies de directors (estils de treball)
- Ken Loach: actors sense guió complet, combinació d’actors i no-actors; busca espontaneïtat i veritat.
- Steven Soderbergh: dirigeix, opera càmera i influeix en la llum; defineix al set què es roda i com.
"Jo decidiré què està bé i què no està bé." (Soderbergh a l’equip)
- Ridley Scott: gran claredat visual, dibuixa al set per comunicar; projectes de dimensió colossal (Exodus).
- Pedro Almodóvar: molt definit d’entrada en l’apartat artístic, però col·labora i escolta l’equip.
Trajectòria de Laia Colet
- Orígens en Belles Arts (escultura) i formació en escenografia teatral (Institut del Teatre i beca a Nova York).
- Passarel·la cap al cinema a partir de curtmetratges; primer llarg com a cap d’art a Terra de canons; gir professional i vital amb Tierra y Libertad (Ken Loach).
- Direcció artística a El perfum (amb PD alemany) i disseny de producció a Eva (Gaudí i nominació al Goya).
- Experiència internacional amb Soderbergh (Che) i Ridley Scott (Exodus).
- Docència a l’ESCAC; defensa l’ofici i la versatilitat camaleònica per evitar una “petjada” massa reconeixible.
"M’agrada que el departament d’art estigui al servei de la pel·lícula, no de la meva marca."
Viatges i equips locals
- El viatge és un al·licient principal: immersió cultural i creativa.
- Nepal: equip local reclutat en facultats i oficis (arquitectes, pintors) quan no hi ha indústria cinematogràfica; adaptació de tempos i processos.
Digital, VFX i continuïtat artística
- L’era digital amplia el camp d’acció: moltes parts del decorat es creen en VFX.
- Idealment, el/la dissenyador/a de producció també defineix el que és digital per mantenir unitat estètica.
- Risc local (a vegades): que els VFX s’executin després sense la supervisió d’art, trencant coherència.
Reconeixements i referents
- Referents internacionals: Dante Ferretti (exposició al MoMA; dibuixos amb llum integrada), Ken Adam (007; reconeixement fins i tot en arquitectura), Alain Bainée (Blancanieves).
- Referent espanyol: Gil Parrondo (doble Òscar).
- Premiats d’Eva: Gaudís incloent Direcció Artística; Goya per a Efectes i Omar (secundari) i direcció novell (Maíllo) citats durant el programa.
Moments destacats del programa
- Trucada sorpresa a Vinyet Escobar (nominada als Gaudí per 10.000 km) i mini-debat sobre Ridley Scott i Blade Runner.
- Debat sobre el reconeixement insuficient del departament d’art versus fotografia i la seva centralitat narrativa.
- Comentari fresc sobre la nominada a l’Òscar internacional Timbuktu (Mauritània): estètica i localitzacions molt cuidades.
Idees clau a emportar-se
- El departament d’art defineix el món on viuen els personatges: espais, objectes i colors que expliquen la història sense paraules.
- Camaleonisme i servei a la pel·lícula per davant de la “marca personal”.
- Unitat visual en l’era digital demana coordinació estreta entre art i VFX.
- Ofici i logística (pressupost, equips, calendaris) són tan crucials com la creativitat.

