Títol i resum generats per IA

Cinema sense condicions del 27/1/2015 — Laia Colet: direcció d’art, de Loach a Ridley Scott

0:00Cinema sense condicions59:43
Compartir
Cinema sense condicions
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
26 seccions · 59:43
01
Presentació del programa i de Laia Colet
0:54 — 1:52

Inici formal, equip a l’estudi i aclariment del cognom de la convidada.

0:54
02
Secció prèvia “Infiltrats” i nominació de Vinyet Escobar
1:52 — 3:00

Comentari de l’entrevista recent a Vinyet Escobar (Gaudí per 10.000 km) i introducció ampliada de la convidada.

1:52
03
Trajectòria i el valor del departament d’art
3:00 — 5:20

Repàs d’autors amb qui ha treballat (Almodóvar, Ken Loach, Soderbergh, Ridley Scott) i debat sobre el menor reconeixement de l’art respecte a la fotografia.

3:00
04
Formació i docència
6:27 — 9:09

De Belles Arts i escenografia teatral a Nova York; pont cap al cinema; inici de classes a l’ESCAC.

6:27
05
Primeres feines: del xoc a la plenitud
9:25 — 12:20

Terra de canons (experiència difícil per falta de mitjans) vs. Tierra y Libertad (metodologia Loach, improvisació i no-actors).

9:25
06
Què fa un dissenyador/a de producció?
13:02 — 15:18

Concepte visual global, informació no verbal, exemples d’“Eva” (neu) i “El perfum” (paletes París/Grasse).

13:02
07
Construir personatges amb espais i objectes
15:18 — 16:59

La casa, el cotxe, l’ordre i les textures expliquen classe i psicologia; l’art “aterra” el guió.

15:18
08
Varietat de projectes i camaleonisme
16:59 — 19:59

Cada pel·lícula demana un món diferent; evitar la “petjada” pròpia per servir la història.

16:59
09
Production designer vs art director i premis
20:24 — 23:24

Origen històric, jerarquia i matisos creatius; qui rep el reconeixement als Òscars.

20:24
10
Tasques, processos i dimensions d’equip
23:24 — 25:38

Set, localitzacions, colors, textures; cas pràctic d’El perfum i escales d’equip (fins a milers).

23:24
11
Referents espanyols i experiència amb Ridley Scott
25:38 — 28:28

Gil Parrondo com a referent; arribada tardana a Exodus; dimensió logística sense precedents.

25:38
12
Directors estimats i projecte al Nepal
28:28 — 29:51

Afecte per Ken Loach i Icíar Bollaín; menció a obra inspirada al Nepal.

28:28
13
Trucada a Vinyet Escobar i Ridley Scott
29:51 — 32:39

Salutació, admiració per Blade Runner i comentaris sobre la claredat visual de Ridley Scott.

29:51
14
Redescobrint “Andrea” i primers crèdits
32:49 — 34:24

Pel·lícula menys documentada en la filmografia pública i diferències de crèdits inicials.

32:49
15
Amb Almodóvar i Soderbergh: estils de treball
34:24 — 38:33

Hable con ella (context de premis); Soderbergh dirigeix, opera càmera i defineix rodatge in situ.

34:24
16
“Che” a Puerto Rico i logística internacional
38:33 — 40:56

Rodatge a Puerto Rico per impossibilitat a Cuba; reconstruccions massives de decorats.

38:33
17
Quan entra l’art i per què cal ofici
40:56 — 43:12

Incorporació primerenca en films d’època/alt concepte; importància de l’ofici per quadrar pressupostos i calendaris.

40:56
18
Premis d’“Eva” i mirar cinema com a espectadora
43:12 — 44:56

Gaudís (inclòs Direcció Artística) i nominació al Goya; si la pel·lícula és bona, l’art “desapareix”.

43:12
19
Referents històrics i reconeixement museístic
44:56 — 48:13

Ken Adam, Dante Ferretti (exposicions al MoMA i Alemanya); realisme vs invenció (El perfum vs Eva).

44:56
20
“Eva”: Suïssa vs plató a Sant Just
48:34 — 49:42

Exteriors a Suïssa; interiors construïts a plató per criteri de producció i confort del rodatge.

48:34
21
Alain Bainée i “Blancanieves”
49:42 — 51:00

Elogi d’una aposta valent i estèticament potent en blanc i negre.

49:42
22
Dante Ferretti i pel·lícules somiades
51:00 — 52:39

Ferretti com a mestre del dibuix amb llum; desitjos: Blade Runner, Brazil, Doctor Zhivago; l’arribada a “El perfum”.

51:00
23
Projectes recents, ESCAC i “Toro”
52:39 — 55:35

Compatibilitzar família i feina; declinar “Toro” per compromisos; dinàmica de l’equip ESCAC.

52:39
24
Hàbits de visionat i “Timbuktu”
55:35 — 57:36

Menys temps per veure cinema; impressió positiva d’estètica i localitzacions de “Timbuktu”.

55:35
25
Digital, 35mm i VFX: unitat estètica
57:36 — 58:47

Quasi tot digital; VFX com a extensió del disseny d’art; risc de desconnexió si no ho supervisa art.

57:36
26
Tancament i avanços
58:47 — 59:28

Agraïments i anuncis del proper programa amb nous films de referència.

58:47
Seccions generades automàticament

Convidada i objectiu del programa

Convidada: Laia Colet, directora artística i dissenyadora de producció.

Objectiu: Entendre amb claredat què fa el departament d’art al cinema, com es decideix la imatge d’un film, i repassar la trajectòria de Colet des de projectes locals fins a grans produccions internacionals.

"El departament d’art és el més complex de tota la indústria cinematogràfica."

Què és la direcció d’art / disseny de producció

Funcions clau

  • El/la dissenyador/a de producció defineix, amb el director, el concepte visual global: època, context, paleta de colors, textures, materials, i el “to” visual de la pel·lícula.
  • L’art director concreta i executa: dibuixos, plans, coordinació de construcció, attrezzo i equip.
  • S’“aterra” el guió: espais, objectes, vestuari i vehicles expliquen psicologia, classe social i context dels personatges sense diàleg.

"Som els primers que aterrem el projecte: del text a un món tangible."

Exemples

  • Eva: ambientació a la neu per contrastar exteriors freds i interiors càlids; futur proper càlid i orgànic, fugint del tòpic asèptic.
  • El perfum: París presentat en negre/brut i Grasse en marrons terrosos; decisió de paleta que reforça tema i atmosfera.
  • Che: reconstrucció realista a Puerto Rico de cases camperoles cubanes (gran part construïdes ex novo).

Tallers, equips i logística

  • Grandària d’equip molt variable: de 7 a >1.000 persones (Exodus).
  • Decisions clau: localitzar vs construir (cost, climatologia, logística de rodatge, flexibilitat per a fotografia i moviments de càmera).
  • Temps d’entrada: en films d’època/alt concepte, el departament d’art entra des del minut zero; en contemporanis pot ser més tard, però cal ofici per quadrar pressupost, calendaris i solucions.

Metodologies de directors (estils de treball)

  • Ken Loach: actors sense guió complet, combinació d’actors i no-actors; busca espontaneïtat i veritat.
  • Steven Soderbergh: dirigeix, opera càmera i influeix en la llum; defineix al set què es roda i com.

"Jo decidiré què està bé i què no està bé." (Soderbergh a l’equip)

  • Ridley Scott: gran claredat visual, dibuixa al set per comunicar; projectes de dimensió colossal (Exodus).
  • Pedro Almodóvar: molt definit d’entrada en l’apartat artístic, però col·labora i escolta l’equip.

Trajectòria de Laia Colet

  • Orígens en Belles Arts (escultura) i formació en escenografia teatral (Institut del Teatre i beca a Nova York).
  • Passarel·la cap al cinema a partir de curtmetratges; primer llarg com a cap d’art a Terra de canons; gir professional i vital amb Tierra y Libertad (Ken Loach).
  • Direcció artística a El perfum (amb PD alemany) i disseny de producció a Eva (Gaudí i nominació al Goya).
  • Experiència internacional amb Soderbergh (Che) i Ridley Scott (Exodus).
  • Docència a l’ESCAC; defensa l’ofici i la versatilitat camaleònica per evitar una “petjada” massa reconeixible.

"M’agrada que el departament d’art estigui al servei de la pel·lícula, no de la meva marca."

Viatges i equips locals

  • El viatge és un al·licient principal: immersió cultural i creativa.
  • Nepal: equip local reclutat en facultats i oficis (arquitectes, pintors) quan no hi ha indústria cinematogràfica; adaptació de tempos i processos.

Digital, VFX i continuïtat artística

  • L’era digital amplia el camp d’acció: moltes parts del decorat es creen en VFX.
  • Idealment, el/la dissenyador/a de producció també defineix el que és digital per mantenir unitat estètica.
  • Risc local (a vegades): que els VFX s’executin després sense la supervisió d’art, trencant coherència.

Reconeixements i referents

  • Referents internacionals: Dante Ferretti (exposició al MoMA; dibuixos amb llum integrada), Ken Adam (007; reconeixement fins i tot en arquitectura), Alain Bainée (Blancanieves).
  • Referent espanyol: Gil Parrondo (doble Òscar).
  • Premiats d’Eva: Gaudís incloent Direcció Artística; Goya per a Efectes i Omar (secundari) i direcció novell (Maíllo) citats durant el programa.

Moments destacats del programa

  • Trucada sorpresa a Vinyet Escobar (nominada als Gaudí per 10.000 km) i mini-debat sobre Ridley Scott i Blade Runner.
  • Debat sobre el reconeixement insuficient del departament d’art versus fotografia i la seva centralitat narrativa.
  • Comentari fresc sobre la nominada a l’Òscar internacional Timbuktu (Mauritània): estètica i localitzacions molt cuidades.

Idees clau a emportar-se

  • El departament d’art defineix el món on viuen els personatges: espais, objectes i colors que expliquen la història sense paraules.
  • Camaleonisme i servei a la pel·lícula per davant de la “marca personal”.
  • Unitat visual en l’era digital demana coordinació estreta entre art i VFX.
  • Ofici i logística (pressupost, equips, calendaris) són tan crucials com la creativitat.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament