Cinema sense condicions del 18/4/2023 — L'any passat a Marienbad, sèries i documentals, 20.000 espècies d'abelles, Empire of Light i BCN Film Fest

Panorama general

Episodi centrat majoritàriament en el clàssic de 1961 L'any passat a Marienbad d'Alain Resnais, amb una anàlisi profunda del seu llenguatge oníric, la memòria i el simbolisme. A la segona part, reflexió crítica sobre el boom de les sèries i defensa d’obrir el focus cap a documentals de qualitat. Es tanca amb una crítica de 20.000 especies de abejas, la recomanació d’Empire of Light i l’agenda del BCN Film Fest.

Clàssic de la setmana: L'any passat a Marienbad (1961)

Argument mínim i to

• Un home, X, assegura a A que l’any anterior es van prometre fugir junts; ella diu no recordar-ho. M (marit o figura de control) és una presència inquietant.

• To global: fantasmagòric, oníric i cíclic, amb repeticions de diàlegs, moviments, objectes i l’ús constant de miralls.

"El que estem assistint és a un festival de fantasmes" (interpretació d’un dels col·laboradors)

Interpretacions principals

• Fantasmes: cerimònia de fantasmes que repeteixen fragments d’una realitat pretèrita sense saber que són morts.

• Somni: somni de l’amant; la cronologia i la lògica fluctuen com en un somni (morts i “retorns”, vestuari no fiable com a marcador temporal).

• Memòria: memòria el·líptica/espiral, subjectiva i enganyosa, tema central en el cinema de Resnais.

Espais i ambientació

• Rodatge en palaus bavaresos prop de Munic (jardins de Schleissheim; corredors inquietants a Nymphenburg). Aparença “molt francesa” en un marc alemany.

• L’arquitectura i els jardins funcionen com a personatges simbòlics (baranes, estàtues) amb funció dramàtica.

Llenguatge visual i influències

• Estètica amb empremta del surrealisme: De Chirico, Magritte, Cocteau; també ecos de cinema mut i de Piero della Francesca (composicions “congelades” i ombres projectades).

• Atmosfera de thriller metafísic: tètrica, tenebrosa, inquietant.

Recursos tècnics destacats

• Format en widescreen amb sistema anamòrfic francès “Dinamic” i solucions òptiques per recuperar la profunditat de camp (lents addicionals, inspiració wellesiana).

• Jocs de pla seqüència coreografiat davant de miralls per ocultar equips i llums; efectes de multiplicació temporal amb miralls (tres plans simultanis del mateix personatge).

• Voluntat de textura de cinema mut (petició a Kodak per a una emulsió específica; no assolida, però el film n’hi respira l’estètica).

So i muntatge

• Ús de decalatge sonor: el pla visual i el paisatge sonor avancen en capes que es solapen, creant una experiència densament polièdrica.

• Interpretació monotonal i hieràtica; doblatge a la francesa reforça el to “oneiric/robòtic”. Voice-over d’X domina el relat.

Símbols i motius

• El joc del Nim (“joc Marienbad”): M sempre guanya – símbol de control/poder i, en clau possible, sexual.

• Miralls, estàtues, corredors: objectes com a eixos de subjectivitat i portals entre plans temporals/mentals.

Context i recepció (1961)

• Any de grans títols: Viridiana, West Side Story, Jules et Jim, La notte, El buscavides, etc.

• Presentat a Venècia (Lleó d’Or) després de renunciar a Canes (exigien doblar l’accent italià d’X; equip s’hi va negar). Primeres projeccions: riures inicials i silenci fascinat després.

Llegat i influències

• Cites i influències: Kubrick (The Shining), Antonioni (Blow-Up), Wong Kar-wai (In the Mood for Love), Godard (Alphaville), Fassbinder (Effi Briest), De Palma, Greenaway, entre d’altres.

• Pel·lícula de culte i referència perpètua del cinema modern; visionat recomanat (còpia restaurada a Filmin).

Sèries vs documentals: criteri i recomanacions

Reflexió crítica sobre sèries

• Sensació de saturació i de “poca cosa al darrere” en moltes sèries; proposta: ser més selectius i criteriosos.

• Alternativa estimulant: documentals de plataformes (especialment el canal europeu Arte) i documentals d’art.

Recomanacions

• Arte: trilogia documental sobre la reconstrucció de Notre Dame – rigor i fascinació tècnica.

• Sèries: Irma Vep (HBO) com a porta d’entrada cinèfila; i The White Lotus (dues temporades) per la seva densitat sense palla – “cada capítol pesa com un llargmetratge curt”.

Crítiques i recomanacions d’estrena

20.000 especies de abejas (Estíbaliz Urresola)

• Opinió del programa: molt crítica amb el guió i el missatge, amb lectura ideològica marcada i personatges masculins residuals.

• Elements positius assenyalats: Patricia López Arnaiz i el so.

• Tema: identitat de gènere en infància; es comenta la figura de la reina/treballadores/zàngans com a metàfora.

Empire of Light (Sam Mendes)

• Recomanació: drama humà + carta d’amor al cinema en la costa sud britànica, època Thatcher (racisme, atur, declivi de les sales clàssiques).

• Olivia Colman excelsa; història inspirada en experiències familiars de Mendes; posada en escena fluida i cinemàtica.

Agenda

BCN Film Fest (20–28 d’abril)

• Entrades a 3,90 €, presència de Vim Vendors i altres convidats; projeccions als Cinemes Verdi i estrenes estatals/europees.