Cinema sense condicions del 3/12/2019 — Las niñas bien, El joven Ahmed i els Goya 2019; Vipassana, mindfulness i Kim Ki-duk

Introducció

• Programa de cinema amb dues parts: crítiques i recomanacions i, després, entrevista temàtica.

• Convidat: Xavier Solà (doctor en biologia, practicant i divulgador d’ioga i meditació).

Crítiques i recomanacions de cinema

Las niñas bien (Alejandra Márquez Abella)

• Pel·lícula mexicana ambientada al Mèxic de finals dels 70/principis dels 80 (època de López Portillo i la seva gran devaluació), centrada en una dona de classe alta que veu ensorrar-se el seu món sofisticat i banal.

• Destaquen la posada en escena exquisida, el color, la música i el treball en primers plans de l’actriu Ilse Salas.

• Cinema de mirada subjectiva: tot es narra des de la protagonista, amb subtileses visuals (p. ex., una erupció a la pell com a símptoma corporal del col·lapse).

• Guanyadora a Màlaga (Millor llarg iberoamericà, guió i muntatge).

Comparació amb Roma (Alfonso Cuarón)

• Dues mirades complementàries al mateix ecosistema social:

- Roma (B/N): des de la minyona indígena; cinema de contrastos i classe. - Las niñas bien (color): des de la “senyora”, amb estètica delicada que revela la fragilitat d’un privilegi.

The Irishman (Martin Scorsese)

• Apunt breu: es destaca la durada (3h+) i que és fàcil “pausar-la” a plataforma; pendent de comentari complet.

Cinema francès recent (alerta de títols populars però prescindibles)

• Es mencionen tres èxits de públic a França que, segons el crític, valdria la pena evitar:

- Buenos principios (Yvan Attal) - Las buenas intenciones (Gilles Legrand) - Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho ahora? (Philippe de Chauveron)

Retrat d’una dona en flames (Céline Sciamma)

• Recomanació entusiasta del convidat: bellesa en tots els registres (art, fotografia, rostre, sensibilitat femenina).

“Si n’hagués de dir una paraula: bellesa.”

El joven Ahmed (Jean-Pierre i Luc Dardenne)

• Retrat nu i precís del procés de radicalització d’un noi de 14 anys a Bèlgica.

• Guió “despullat”, d’arrel bressoniana; interpretació del jove colpidora: la ficció frega el reportatge.

• Escena clau: la relació amb la noia de la granja i el xoc de valors.

“M’agrada tenir el pensament lliure i decidir per mi.”

• Debat sobre el final: alguns el troben massa conciliador (redempció), però en conjunt molt recomanable.

Nominacions Goya 2019 (gala 25/01/2020, Màlaga)

• Grans favorites:

- Mientras dure la guerra (Amenábar) – 17 nominacions. - Dolor y gloria (Almodóvar) – 16 nominacions.

• Altres destacades:

- La trinchera infinita (Arregi, Garaño, Goenaga). - O que arde (Oliver Laxe) – considerada “la millor espanyola del 2019” pel crític. - Intemperie (Benito Zambrano). - La hija de un ladrón (Belén Funes) – debat sobre la seva versemblança i estil “dardenià” mal resolt, segons el crític. - Buñuel en el laberinto de las tortugas (Salvador Simó) – amants de Buñuel i del cinema, imperdible.

• Europea: es citen, entre altres, Retrat d’una dona en flames i Border.

Entrevista: Xavier Solà — Ioga, meditació, vipassana i mindfulness

Trajectòria personal

• Biòleg de professió i practicant de ioga i meditació des dels 20 anys.

• Experiències transformadores en retirs i pràctica setmanal: sensació de ment més sana, percepcions més riques i complertes.

Què és la meditació vipassana?

• Vipassana (pali): “veure/vivir les experiències tal com són”, és a dir, sense la interferència de la ment i els seus acoloriments/adjectius.

• En clau budista, el que existeix és l’experiència directa (veure, sentir, olorar, tastar...).

• Objectiu: cultivar presència (aquí i ara) per percebre amb claror.

Mindfulness i rendiment

• Mindfulness = adaptació occidental de vipassana per a reducció d’estrès i concentració.

• Útil en àmbits competitius (esport, interpretació) per centrar-se i regular l’ansietat.

Pau Gasol: “Medito perquè m’ajuda a calmar els pensaments, controlar l’estrès i centrar-me en el moment.”

• Exemple d’ús existencial (no rendiment):

Jordi Cuixart: “Per escoltar-nos cal eliminar el soroll del pensament… la meditació és una eina molt útil.”

Com començar a meditar (pràctica bàsica)

• Postura: assegut/da amb columna oberta; també es pot fer caminant.

• Relaxació: un mínim de relaxació corporal.

• Atenció: portar la ment a un suport proper (cos i respiració).

• Exemple: observar el moviment de la caixa toràcica i la columna amb el ritme respiratori.

• Efectes del “present”:

- Alliberar tensions físiques i psicològiques. - Ser menys reactius i respondre amb consciència.

Cinema i espiritualitat: Kim Ki-duk

Primavera, estiu, tardor, hivern... i primavera

• Metàfora del cicle de la vida en un monestir sobre un llac: del joc infantil i el despertar de l’empatia (compassió) al desig, l’error, el càstig i el camí d’alliberament.

• Dues vies del budisme: saviesa (veure com són les coses) i compassió (empatia amb el patiment).

• Imatge final potent: el llac gelat facilita el pas entre interior (vida íntima) i exterior (món) — metàfora de la integració.

Tancament i proper programa

• Agraïment al convidat.

• Avanç: visita de Paul Diggler per parlar d’“Horroscop”, curt premiadíssim.